Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Usa IA

Taula de continguts

1. 429 les relacions: ABC-Clio, Adana, Administració provincial romana, Aeci, Agàties, Aglàbides, Agricultura, Al-Hadath, Al-Thughur, Alí ibn Abi-Tàlib, Albània, Aleix V Murzufle, Alexandre el Gran, Alexandria, Alexíada, Alfabet ciríl·lic, Almogàver, Alp Arslan, Alta Mesopotàmia, Anacronisme, Anatòlia, Andrònic I Comnè, Antemi de Tral·les, Antiga Roma, Antiguitat tardana, Antioquia, Arameu, Arcadi, Argent, Arianisme, Armènia, Arquitectura paleocristiana, Arquitectura romana antiga, Atenes, Atos, Atri (pati), August, August (títol), Autocràtor, Axum, Índia, Àfrica, Àfrica (província romana), Àrab sirià, Àsia, Àtila, Baixa edat mitjana, Balcans, Barlaam i Josafat, Basílica de Sant Marc, ... Ampliar l'índex (379 més) » « Shrink índex

ABC-Clio

ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.

Veure Imperi Romà d'Orient і ABC-Clio

Adana

Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Adana

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Veure Imperi Romà d'Orient і Administració provincial romana

Aeci

Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Veure Imperi Romà d'Orient і Aeci

Agàties

Agàties (en llatí Agathias, en grec) va ser un poeta retòric i historiador grec nascut a Mirina a Eòlia (a la vora del riu Pític) l'any 536 o potser el 537, i educat a Alexandria, on va estudiar literatura.

Veure Imperi Romà d'Orient і Agàties

Aglàbides

Extensió màxima del regne dels aglàbides Els aglàbides o Banu Àghlab (o), originaris dels Khorasan, foren una dinastia àrab que va governar Ifríqiya del 800 al 909.

Veure Imperi Romà d'Orient і Aglàbides

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Veure Imperi Romà d'Orient і Agricultura

Al-Hadath

Al-Hàdath al-Hamrà (literalment ‘al-Hàdath la Roja’) fou una antiga població a la província d'Awàssim, anomenada pels grecs Adata.

Veure Imperi Romà d'Orient і Al-Hadath

Al-Thughur

Ath-Thughur, plural dath-Thaghr, literalment ‘bretxa’ o ‘obertura’, són punts de contacte entre l'islam i els territoris cristians o infidels.

Veure Imperi Romà d'Orient і Al-Thughur

Alí ibn Abi-Tàlib

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).

Veure Imperi Romà d'Orient і Alí ibn Abi-Tàlib

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Veure Imperi Romà d'Orient і Albània

Aleix V Murzufle

Aleix V Murzufle o Aleix V Ducas Murzufle (en grec:, en llatí), conegut pel sobrenom de Murzufle, una paraula grega emprada per designar la proximitat de les celles o alguna característica similar relacionada amb les celles, fou emperador romà d'Orient del 28 de gener del 1204 a l'11 d'abril del mateix any.

Veure Imperi Romà d'Orient і Aleix V Murzufle

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Alexandre el Gran

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Veure Imperi Romà d'Orient і Alexandria

Alexíada

LAlexíada (títol original: Ἀλεξιάς, Alexias) és un text d'història medieval escrit al voltant de l'any 1148 per la princesa romana d'Orient Anna Comnena, filla de l'emperador Aleix I Comnè, del qual és una biografia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Alexíada

Alfabet ciríl·lic

1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.

Veure Imperi Romà d'Orient і Alfabet ciríl·lic

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Veure Imperi Romà d'Orient і Almogàver

Alp Arslan

Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.

Veure Imperi Romà d'Orient і Alp Arslan

Alta Mesopotàmia

L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.

Veure Imperi Romà d'Orient і Alta Mesopotàmia

Anacronisme

Orfeu, un personatge de la mitologia grega, representat per Cesare Gennari amb un violí que no existia abans del segle XVI Un anacronisme és un error de la cronologia que es produeix quan quelcom (acció, objecte, paraula, idea, etc.) és discordant amb el període històric de la resta del context global al qual apareix.

Veure Imperi Romà d'Orient і Anacronisme

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Anatòlia

Andrònic I Comnè

Aleix II llançat a la mar i el protosebast penjat. Andrònic I Comnè (en grec: Ἀνδρονίκος Κομνηνός, en llatí) (vers 1118-1185) fou emperador romà d'Orient del 1183 al 1185.

Veure Imperi Romà d'Orient і Andrònic I Comnè

Antemi de Tral·les

Antemi de Tral·les (en llatí Anthemius, en grec antic Ἀνθέμιος) (Tral·les, Lídia, Imperi Romà d'Orient, 474 - Constantinoble, id., 533) fou un notable arquitecte, matemàtic i professor.

Veure Imperi Romà d'Orient і Antemi de Tral·les

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Veure Imperi Romà d'Orient і Antiga Roma

Antiguitat tardana

V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.

Veure Imperi Romà d'Orient і Antiguitat tardana

Antioquia

Antioquia (en turc Antakya, en grec Αντιόχεια; en àrab انطاكيا, Anṭākiyā) és una ciutat al sud de Turquia, prop de la frontera amb Síria, a la riba de l'Orontes, capital (merkez ilce) de la província de Hatay.

Veure Imperi Romà d'Orient і Antioquia

Arameu

Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia).

Veure Imperi Romà d'Orient і Arameu

Arcadi

Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.

Veure Imperi Romà d'Orient і Arcadi

Argent

Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.

Veure Imperi Romà d'Orient і Argent

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.

Veure Imperi Romà d'Orient і Arianisme

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Armènia

Arquitectura paleocristiana

V L'arquitectura paleocristiana, també anomenada arquitectura cristiana primitiva, és aquella que fou realitzada entre finals del —sota el mandat de Constantí I el Gran— i fins al —l'època de l'emperador Justinià I. Nasqué principalment per satisfer la necessitat de construcció d'estructures pròpies per a la religió cristiana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Arquitectura paleocristiana

Arquitectura romana antiga

Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Arquitectura romana antiga

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Veure Imperi Romà d'Orient і Atenes

Atos

El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Atos

Atri (pati)

Latri (del llatí atrium) és el pati principal d'alguns temples i cases romanes (domus).

Veure Imperi Romà d'Orient і Atri (pati)

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Veure Imperi Romà d'Orient і August

August (títol)

August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.

Veure Imperi Romà d'Orient і August (títol)

Autocràtor

Autocràtor, en grec antic αὐτοκράτωρ, que es pot traduir per 'autogovernant' o 'únic governant', és un epítet grec que s'aplicava a la persona que exercia un poder absolut sense cap mena de restricció per part dels seus superiors.

Veure Imperi Romà d'Orient і Autocràtor

Axum

Axum és una ciutat del nord de la moderna Etiòpia, a la regió Tigre, que fou capital del Regne d'Axum o Aksum (-), sovint anomenat Etiòpia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Axum

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Índia

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Veure Imperi Romà d'Orient і Àfrica

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Àfrica (província romana)

Àrab sirià

El sirià o siri és un dels dialectes orientals de la llengua àrab, i és parlat principalment a Síria.

Veure Imperi Romà d'Orient і Àrab sirià

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Àsia

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Veure Imperi Romà d'Orient і Àtila

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles  a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).

Veure Imperi Romà d'Orient і Baixa edat mitjana

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Veure Imperi Romà d'Orient і Balcans

Barlaam i Josafat

Barlaam i Josafat són els protagonistes de la narració llegendària del mateix nom, basada en la història de Gautama Buda, fundador del budisme.

Veure Imperi Romà d'Orient і Barlaam i Josafat

Basílica de Sant Marc

La basílica de Sant Marc (en italià: Basilica di San Marco) és l'església principal de Venècia, de gran importància religiosa, històrica i, ara, turística.

Veure Imperi Romà d'Orient і Basílica de Sant Marc

Basileopàtor

Basileopàtor, en grec medieval βασιλεοπάτωρ, literalment 'pare del basileu' (emperador) va ser un dels títols més elevats de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Basileopàtor

Basileu

Filip II, βασιλεύς τῶν Μακεδόνων ('rei dels macedonis') Basileu (en βασιλεύς) és un terme grec que significa 'rei', però que ha tengut molts altres significats i connotacions al llarg de la història.

Veure Imperi Romà d'Orient і Basileu

Basili I el Macedoni

Basili I el Macedoni (grec: Βασίλειος ὁ Μακεδών, Vassílios o Makedon; nascut el 811, el 830, el 835 o el 836 i mort el 29 d'agost del 886) fou emperador romà d'Orient entre el 867 i el 886 com a primer emperador de la dinastia macedònia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Basili I el Macedoni

Basili II Bulgaròctonos

Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.

Veure Imperi Romà d'Orient і Basili II Bulgaròctonos

Batalla de Manazkert

La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.

Veure Imperi Romà d'Orient і Batalla de Manazkert

Batalla de Miriocèfal

La batalla de Miriocèfal va tenir lloc entre l'Imperi Romà d'Orient i els turcs seljúcides a Frígia, el 17 de setembre de 1176.

Veure Imperi Romà d'Orient і Batalla de Miriocèfal

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bòsfor

Búlgars

Els búlgars (en búlgar: българи) són actualment un poble eslau meridional, encara que els seus orígens són heterogenis i no sols eslaus.

Veure Imperi Romà d'Orient і Búlgars

Belisari

Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Belisari

Bestiari

''Bestiarii'' en combat. Mosaic romà mostrant entreteniments del segle I. Museu Jamahiriya (Museu del Castell Vermell) Tripoli, Libya, de la Villa Buc Ammera. Bestiari (pl. Bestiarii) era la persona que combatia contra les feres al circ romà.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bestiari

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bisbe

Bizanci

Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bizanci

Bleda (hun)

Bleda (Priscus: Βλήδας; Procopius: Βλέδας) (390-445) va ser rei dels huns conjuntament amb el seu germà petit Àtila.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bleda (hun)

Bronze

Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bronze

Bukharà

Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bukharà

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bulgària

Byzantine du Louvre

De historiæ byzantinæ scriptoribus, coneguda habitualment com a Byzantine du Louvre, és una col·lecció de fonts històriques de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Veure Imperi Romà d'Orient і Byzantine du Louvre

Caiguda de Constantinoble

La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Veure Imperi Romà d'Orient і Caiguda de Constantinoble

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Veure Imperi Romà d'Orient і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Veure Imperi Romà d'Orient і Califat Abbàssida

Califat Fatimita

El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.

Veure Imperi Romà d'Orient і Califat Fatimita

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cambridge University Press

Cant gregorià

XIV (''Graduale Aboense''). El cant gregorià és un tipus de música vocal monòdica, que té ritme lliure, és cantada sobre textos en llatí, és propi de la litúrgia cristiana, i que s'origina en l'alta edat mitjana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cant gregorià

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Veure Imperi Romà d'Orient і Carlemany

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cartago

Cassiana de Constantinoble

en /), en rus Кассия (Kassia, Càssia o Càsia), en llatí Cassiana (Kassiana), en altres llengües Ikasia o Eikasia. Hegúmena (abadessa), poeta, música, himnògrafa de l'Imperi Bizantí i santa, fou una de les primeres compositores amb obra conservada.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cassiana de Constantinoble

Catafracta

Catafracta part lluitant amb un lleó. Museu Britànic Un catafracta (del grec κατάφρακτος, 'katàfraktos') és un tipus de cavalleria pesant, fortament armada i protegida, utilitzada a l'antiguitat pels pobles del món hel·lenístic i, més rarament, també per la República Romana amb els seus aliats; posteriorment la van utilitzar els romans durant l'època de l'Imperi i pels romans d'Orient fins a l'alta edat mitjana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Catafracta

Catàstrofe natural

Allau Un desastre, calamitat o catàstrofe natural és un esdeveniment produït per fenòmens d'elevada energia, propis de la dinàmica natural del planeta Terra, que produeixen una gran quantitat de danys materials i personals en una determinada àrea geogràfica i en un moment donat.

Veure Imperi Romà d'Orient і Catàstrofe natural

Cèsar

Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cèsar

Cèsar (títol)

Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cèsar (títol)

Cúpula

Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cúpula

Charles du Fresne, sieur du Cange

Charles du Fresne, sieur du Cange o Du Cange (Amiens, 18 de desembre de 1610 - París, 23 d'octubre de 1688) fou un filòleg, lexicògraf i historiador de l'Edat mitjana europea i de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Charles du Fresne, sieur du Cange

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cilícia

Ciril i Metodi

Ciril el Filòsof (nascut Constantí i anomenat el Filòsof, 827 - 869, Roma) i Metodi de Tessalònica (nascut Miquel, 815 - 885, Moràvia, Κύριλλος καὶ Μεθόδιος; en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a Tessalònica al.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ciril i Metodi

Ciutats estat italianes

Ciutats estat italianes el 1494 Les ciutats estat italianes són les ciutats estat que existiren a la península Itàlica entre el principi de l'edat mitjana i la unificació d'Itàlia el 1861.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ciutats estat italianes

Clergat

Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Veure Imperi Romà d'Orient і Clergat

Comtat d'Edessa

El Comtat d'Edessa fou el primer estat croat, fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.

Veure Imperi Romà d'Orient і Comtat d'Edessa

Comtat de Trípoli

El Comtat de Trípoli fou un dels estats croats creat durant la Primera Croada.

Veure Imperi Romà d'Orient і Comtat de Trípoli

Concili d'Efes

El Concili d'Efes es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431 a Efes, antic port grec, en l'actual Turquia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Concili d'Efes

Concili de Calcedònia

El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.

Veure Imperi Romà d'Orient і Concili de Calcedònia

Consell Superior d'Investigacions Científiques

La delegació del CSIC a Catalunya, al carrer Egipcíaques 15, al barri del Raval L'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya.

Veure Imperi Romà d'Orient і Consell Superior d'Investigacions Científiques

Constant II

Constant II (?, 630 - Siracusa, 668) fou emperador romà d'Orient entre el 641 i el 668.

Veure Imperi Romà d'Orient і Constant II

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Veure Imperi Romà d'Orient і Constantí I el Gran

Constantí IV Pogonat

Constantí IV Pogonat (en llatí Flavius Constantinus) de sobrenom Pogonatos (Pogonatus) o Barbatos (Barbatus) fou emperador romà d'Orient del 668 al 685.

Veure Imperi Romà d'Orient і Constantí IV Pogonat

Constantí XI Paleòleg

Constantí XI Paleòleg - Constantinus Paleologus - de sobrenom Dragases - Παλαιόλογος o δραγάσης - (1394 - 29 de maig de 1453) fou el darrer emperador romà d'Orient del 1448 al 1453.

Veure Imperi Romà d'Orient і Constantí XI Paleòleg

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Constantinoble

Cosme Indicopleustes

Mapamundi antic, obra de Cosme Indicopleustes. Cosme Indicopleustes (Cosmas, Κοσμᾶς) fou un monjo egipci que va rebre el sobrenom dIndicopleustes (Navegador indi) perquè fou un expert mariner que va navegar fins a l'Índia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cosme Indicopleustes

Cosroes I

Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cosroes I

Cosroes II

Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cosroes II

Credo

El credo o símbol de la fe és una fórmula fixa que resumeix els articles essencials de la religió cristiana i implica una sanció de l'autoritat eclesiàstica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Credo

Creta

Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Veure Imperi Romà d'Orient і Creta

Creu grega

Creu grega La creu grega o crux immissa quadrata és una creu formada per quatre braços de la mateixa mida que s'intersequen en angle recte.

Veure Imperi Romà d'Orient і Creu grega

Crimea

La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Veure Imperi Romà d'Orient і Crimea

Crisi del segle III

La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.

Veure Imperi Romà d'Orient і Crisi del segle III

Crist

Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.

Veure Imperi Romà d'Orient і Crist

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cristianisme

Cristianisme ortodox

Religió minoritària important (més del 10%) Distribució de les esglésies orientals al món. El cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, està integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposició a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme i la majoria d'esglésies protestants.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cristianisme ortodox

Cristianització de Bulgària

Els búlgars preguen a Déu perquè se'n vagi la fam. La cristianització de Bulgària va ser el procés pel qual en el la Bulgària medieval es va convertir al cristianisme.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cristianització de Bulgària

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Croades

Cuc de seda

El cuc de seda (Bombyx mori) és un insecte lepidòpter de la família dels bombícids, originari del nord d'Àsia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cuc de seda

Curopalata

Curopalata (en grec: κουροπαλάτης, kouropalatēs del llatí: cura palatii ' qui té cura del palau') era una dignitat nobiliària de la cort romana d'Orient, una de les més altes des de l'època de l'emperador Justinià I (regnat 527-565) a la dels Comnens al.

Veure Imperi Romà d'Orient і Curopalata

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.

Veure Imperi Romà d'Orient і Danubi

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dàcia

Dèspota

Dèspota (en grec: δεσπότης, despotis, femení: δέσποινα, déspina, en búlgar i serbi деспот, despot, femení: деспотица, despotina) és un títol romà d'Orient que també s'atorgava a l'Imperi Llatí, Imperi Búlgar, Imperi Serbi, i Imperi de Trebisonda.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dèspota

Despotat de l'Epir

El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Despotat de l'Epir

Despotat de Morea

El Despotat de Morea (en grec), és el nom que va prendre la província romana d'Orient de Mistràs, localitzada a la península del Peloponès, que va ser recuperada dels governants croats per Miquel VIII Paleòleg.

Veure Imperi Romà d'Orient і Despotat de Morea

Diglòssia

En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.

Veure Imperi Romà d'Orient і Diglòssia

Dinastia Comnè

Comnè, en grec antic Κομνηνός, en plural Κομνηνοί, llatí Comnenus i Comneni, fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient probablement d'origen italià que va emigrar a orient en temps de Constantí el Gran o poc després, i que va governar l'Imperi romà d'Orient des del 1057 al 1185 i més endavant a través dels Gran Comnè (Μεγαλοκομνηνοί) va fundar i va governar l'Imperi de Trebisonda des del 1204 al 1461.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dinastia Comnè

Dinastia macedònia

Lleó VI, els dos primers emperadors de la dinastia macedònia. La dinastia macedònia governà l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Veure Imperi Romà d'Orient і Dinastia macedònia

Dinastia Paleòleg

L'àguila bicèfala, emblema de la dinastia Paleòleg i de l'Imperi Romà d'Orient. Paleòleg (en grec, Palaiologos o Paleologos (Palaios logos, literalment "Vella paraula"); en llatí) fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient que apareix al i encara existia al, si bé en l'obscuritat després del.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dinastia Paleòleg

Dinastia seljúcida

300x300px La dinastia seljúcida o, simplement, els seljúcides fou una dinastia oghuz sunnita i contribuí a la tradició turcopersa a l'Orient Pròxim i l'Àsia Central durant l'edat mitjana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dinastia seljúcida

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Veure Imperi Romà d'Orient і Dioclecià

Dret

301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dret

Dret romà

El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dret romà

Dromos

Dromos a Luxor. Dromos a Karnak. El terme grec dromos designa una avinguda processional, generalment flanquejada d'esfinxs, perllongant, cap a l'exterior, l'eix d'un temple per a vincular-lo a un altre temple o a un embarcador del Nil.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dromos

Durrës

Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Durrës

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Imperi Romà d'Orient і Edat mitjana

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.

Veure Imperi Romà d'Orient і Edat moderna

Edessa (Grècia)

Ruïnes antigues Edessa (medieval: Vodena, turc: Vodina, otomà: Wodina) és una ciutat de Grècia amb uns 25.000 habitants, al nord del país.

Veure Imperi Romà d'Orient і Edessa (Grècia)

Edicte de Tessalònica

Teodosi I el Gran. LEdicte de Tessalònica, originalment Cunctos populos ('Tots els pobles'), va ser decretat l'any 380 per l'emperador romà Teodosi pel qual el cristianisme va passar a ser la religió oficial de l'Imperi Romà.

Veure Imperi Romà d'Orient і Edicte de Tessalònica

Efes

Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.

Veure Imperi Romà d'Orient і Efes

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Veure Imperi Romà d'Orient і Egipte

Egipte (província romana)

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.

Veure Imperi Romà d'Orient і Egipte (província romana)

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Veure Imperi Romà d'Orient і Emperador

Encyclopædia Britannica

Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.

Veure Imperi Romà d'Orient і Encyclopædia Britannica

Epidèmia

Una malaltia epidèmica, epidèmia o pesta - terme d'ús arcaic- és una malaltia que apareix en nous casos en una població en un període amb una incidència que sobrepassa substancialment allò que és "normal", basant-se en l'experiència recent.

Veure Imperi Romà d'Orient і Epidèmia

Epigrama

Un epigrama és una composició poètica breu que expressa un pensament moral, social o polític, de manera satírica i enginyosa.

Veure Imperi Romà d'Orient і Epigrama

Eritrea

Eritrea és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Veure Imperi Romà d'Orient і Eritrea

Escítia Menor

Colonies gregues i ciutats de l'imperi a Escítia Escítia Menor (en llatí Scythia Minor, en grec antic Μικρά Σκυθία ' Mikrá Skythia') va ser una antiga regió situada al sud de la boca del Danubi que l'envoltava per l'oest i pel nord, a l'est de la costa de la mar Negra.

Veure Imperi Romà d'Orient і Escítia Menor

Església Ortodoxa

LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.

Veure Imperi Romà d'Orient і Església Ortodoxa

Església Ortodoxa Copta

Església copta a Amman (Jordània.) L'Església ortodoxa copta, o Església ortodoxa copta d'Alexandria, és una de les Esglésies ortodoxes orientals que va ser fundada a Egipte per l'apòstol Marc el primer o tercer any del regnat de l'emperador Claudi (41/42 o 43/44).

Veure Imperi Romà d'Orient і Església Ortodoxa Copta

Eslau eclesiàstic

Exemple de l'eslau eclesiàstic rus L'eslau eclesiàstic (en búlgar: църковнославянски език; en belarús: царкоўнаславянская мова; en rus: церковнославянский язык; en ucraïnès: церковнослов'янська мова) és com es coneix l'idioma litúrgic de l'Església Ortodoxa búlgara, russa, sèrbia i altres esglésies ortodoxes eslaves.

Veure Imperi Romà d'Orient і Eslau eclesiàstic

Eslaus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.

Veure Imperi Romà d'Orient і Eslaus

Esmalt

L'esmalt és una pasta vítria molta a la mida de polsim que s'aplica sobre un metall i es deixa fondre dins un forn a una temperatura que oscil·la entre els 700 i els 900° C. Durant la cocció, l'arena fina (l'esmalt) es fon i s'adapta a la superfície i forma del metall amb el qual s'uneix íntimament.

Veure Imperi Romà d'Orient і Esmalt

Esmirna

Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.

Veure Imperi Romà d'Orient і Esmirna

Espània

Espània (grec: Σπανία, Spania) fou el nom grec de la província romana d'Orient d'Hispània, establerta en una data incerta entre el 552 i el 564, i coneguda freqüentment com a Oròspeda o també Bastetània, tot i que aquests districtes només n'eren una part.

Veure Imperi Romà d'Orient і Espània

Espècie

En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.

Veure Imperi Romà d'Orient і Espècie

Esperit Sant en el cristianisme

LEsperit Sant, per al cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.

Veure Imperi Romà d'Orient і Esperit Sant en el cristianisme

Espionatge

L'espionatge és la pràctica i el conjunt de tècniques associades a l'obtenció d'informació confidencial.

Veure Imperi Romà d'Orient і Espionatge

Estats croats

L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.

Veure Imperi Romà d'Orient і Estats croats

Esteve Uroš III de Dečani

Esteve Uroš III de Dečani (c. 1285- 1331) va accedir al tron de Sèrbia el 1322, després d'un exili manat pel seu pare i una guerra amb el seu germà.

Veure Imperi Romà d'Orient і Esteve Uroš III de Dečani

Estilià Zaützes

Estilià Zaützes, en grec antic Στυλιανὸς Ζαούτζης, va ser un estadista bizantí de finals del, primer ministre de l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof durant els primers anys del seu regnat.

Veure Imperi Romà d'Orient і Estilià Zaützes

Estrateg

Bust de Pèricles, estrateg d'Atenes L'estrateg (en strategus) era un càrrec militar a l'antiga Grècia equivalent a general.

Veure Imperi Romà d'Orient і Estrateg

Estudis bizantins

Sessió d'obertura del IV Congrés Internacional d'Estudis Bizantins a l'Aula de la Universitat de Sofia (1934) Els estudis bizantins, estudis de bizantí o bizantinística són una branca interdisciplinària de les humanitats que tracta de la història, la cultura, la demografia, la vestimenta, la religió, l'art, la literatura, la música, la ciència, l'economia, les monedes i la política de l'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Veure Imperi Romà d'Orient і Estudis bizantins

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Imperi Romà d'Orient і Europa

Exèrcit romà d'Orient

L'exèrcit romà d'Orient (330-1453) trobà la seua base en l'exèrcit romà i va anar evolucionant amb el temps.

Veure Imperi Romà d'Orient і Exèrcit romà d'Orient

Expansió de l'islam

Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Expansió de l'islam

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Veure Imperi Romà d'Orient і Feudalisme

Filologia

La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).

Veure Imperi Romà d'Orient і Filologia

Flavi Constantí (cònsol 457)

Flavius Constantinus (floruit 447–464) o Flavi Constantí fou un polític i Cònsol de l'Imperi Romà Oriental i, en tres ocasions, Prefecte del Pretori d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Flavi Constantí (cònsol 457)

Flavi Honori

Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.

Veure Imperi Romà d'Orient і Flavi Honori

Foc grec

El foc grec era una arma naval usada per l'Imperi Romà d'Orient, una mescla inflamable inventada per Cal·línic d'Heliòpolis, un refugiat sirià originari d'Heliòpolis de Síria vers el 673.

Veure Imperi Romà d'Orient і Foc grec

Foci I de Constantinoble

Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Foci I de Constantinoble

Francocràcia

El començament de la Francocràcia: la divisió de l'Imperi Romà d'Orient després de la Quarta Croada. Estats grecs i llatins al sud de Grècia cap al 1210 El Mediterrani oriental ca. 1450 dC. S'hi mostren l'Imperi Otomà, la part que sobrevivia de l'Imperi Romà d'Orient (en lila) i les diverses possessions llatines a Grècia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Francocràcia

Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.

Veure Imperi Romà d'Orient і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gènova

Genseric

Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).

Veure Imperi Romà d'Orient і Genseric

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Veure Imperi Romà d'Orient і Germànics

Glagolític

Taula inscrita amb l'alfabet glagolític El glagolític o glagolitsa és el més antic dels alfabets eslaus que es coneixen.

Veure Imperi Romà d'Orient і Glagolític

Gran Cisma d'Orient

El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gran Cisma d'Orient

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gran Companyia Catalana

Gran Ducat de Moscou

Moscòvia, Principat de Moscou (en rus: Княжество Московское, Kniàjestvo Moskóvskoie) o el gran ducat de Moscou (en rus: Великое Княжество Московское: Velíkoie Kniàjestvo Moskóvskoie) és el nom de l'estat rus que va existir des del fins al XVI.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gran Ducat de Moscou

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Grècia

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Veure Imperi Romà d'Orient і Grec

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Veure Imperi Romà d'Orient і Grec antic

Grec medieval

El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Grec medieval

Guàrdia varega

La guàrdia varega (grec medieval: Τάγμα των Βαράγγων, Tagma ton Varàngon) fou un regiment de mercenaris d'origen nòrdic i anglosaxó («varegs») que prestaren servei en l'exèrcit romà d'Orient des del fins al.

Veure Imperi Romà d'Orient і Guàrdia varega

Guerra romano-sassànida del 602-628

La guerra romano-sassànida del 602-628 fou l'última, la més llarga i la més devastadora de la successió de guerres entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Veure Imperi Romà d'Orient і Guerra romano-sassànida del 602-628

Guerres romano-otomanes

Les guerres romano-otomanes foren una sèrie de conflictes bèl·lics entre els turcs otomans i l'Imperi Romà d'Orient que conduïren a la destrucció final de l'Imperi Romà d'Orient i l'ascens de l'Imperi Otomà.

Veure Imperi Romà d'Orient і Guerres romano-otomanes

Harvard University Press

Kittredge Hall, seu de la Harvard University Press Harvard University Press (HUP) és una editorial que va establir el 13 de gener de 1913 com a divisió de la Universitat Harvard i es va centrar en la publicació acadèmica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Harvard University Press

Hel·lenisme

L'hel·lenisme és l'estudi de la civilització de l'antiga Grècia, especialment el grec antic, literatura i pensament.

Veure Imperi Romà d'Orient і Hel·lenisme

Hel·lenització

Imperi d'Alexandre el Gran cap a 323 aC Lhel·lenització és l'extensió de la civilització grega, especialment durant el període hel·lenístic, a partir de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Veure Imperi Romà d'Orient і Hel·lenització

Heracli

Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.

Veure Imperi Romà d'Orient і Heracli

Heretgia

Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Veure Imperi Romà d'Orient і Heretgia

Hieronymus Wolf

Hieronymus Wolf (13 d'agost de 1516 - 8 d'octubre del 1580) fou un historiador i humanista alemany del, conegut principalment per haver introduït un sistema d'historiografia bizantina que acabà marcant el patró de les obres de la història de Grècia durant l'edat mitjana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Hieronymus Wolf

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Hispània

Histàmenon

Histàmenon de l'emperador Constantí VIII (r. 1025–1028) Histàmenon (grec: ἱστάμενον, '' estàndard') fou el nom donat al sòlid romà d'Orient després del tetartiron, una moneda una mica més lleugera, a la dècada del 960.

Veure Imperi Romà d'Orient і Histàmenon

Història

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Veure Imperi Romà d'Orient і Història

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Huns

Icona

Moderna icona de metall de sant Nicolau, de l'artista búlgar Georgi Chapkanov (Gilbert House, Port Stanley, illes Malvines). Una icona (del grec clàssic εἰκών, ikon, que volia dir 'imatge', mitjançant el rus икона, ikona amb el mateix significat que l'actual) és una representació pictòrica pintada en baix relleu o en mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada pel cristianisme ortodox.

Veure Imperi Romà d'Orient і Icona

Iconòdul

'''Triomf de l'Ortodòxia''' sota l'emperadriu romana d'Orient Teodora al 843. Thedoroda va ser considerada com una iconodula Un iconòdul (grec: eikono-doulos, «hom qui serveix imatges»; també «iconodulista» o «iconòfil») és aquell qui exposa iconodulisme, per exemple, qui dona suport o favor a les imatges religioses o icones i les venera, en oposició a un iconoclasta, que és qui es mostra en contra de l'ús d'imatges religioses.

Veure Imperi Romà d'Orient і Iconòdul

Iconòstasi

Iconòstasi de la Catedral de l'Anunciació al Kremlin de Moscou, obra de Theophanes el Grec, (1405) L'iconòstasi és un mur d'icones i pintures religioses que separa la nau del santuari o presbiteri en les esglésies cristianes de ritu bizantí, particularment les de tradició ortodoxa.

Veure Imperi Romà d'Orient і Iconòstasi

Iconoclàstia

Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.

Veure Imperi Romà d'Orient і Iconoclàstia

Il·líria

Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.

Veure Imperi Romà d'Orient і Il·líria

Il·líria (província romana)

La província romana d'Il·líria va ser una província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Il·líria (província romana)

Imperator

Imperator, en llatí, era el grau militar equivalent a general.

Veure Imperi Romà d'Orient і Imperator

Imperi

Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.

Veure Imperi Romà d'Orient і Imperi

Imperi de Nicea

LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.

Veure Imperi Romà d'Orient і Imperi de Nicea

Imperi de Trebisonda

LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.

Veure Imperi Romà d'Orient і Imperi de Trebisonda

Imperi Llatí

LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.

Veure Imperi Romà d'Orient і Imperi Llatí

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Veure Imperi Romà d'Orient і Imperi Otomà

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Veure Imperi Romà d'Orient і Imperi Persa

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Imperi Romà d'Orient і Imperi Romà

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Veure Imperi Romà d'Orient і Imperi Romà d'Occident

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Veure Imperi Romà d'Orient і Imperi Romà d'Orient

Imperi Romà d'Orient sota la dinastia Comnè

La història de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Veure Imperi Romà d'Orient і Imperi Romà d'Orient sota la dinastia Comnè

Imperi Safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.

Veure Imperi Romà d'Orient і Imperi Safàvida

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Veure Imperi Romà d'Orient і Imperi Sassànida

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Veure Imperi Romà d'Orient і Imperi Seljúcida

Isaac II Àngel

Isaac II Àngel (en grec:, en llatí), fou emperador romà d'Orient del 1185 al 1195 i entre 1203 i 1204 associat amb Aleix IV Àngel, entre ambdós períodes fou deposat pel seu germà Aleix III Àngel, que el va fer cegar i empresonar.

Veure Imperi Romà d'Orient і Isaac II Àngel

Isidor de Milet el Vell

Isidor de Milet el Vell (en llatí Isidorus, en grec antic) fou un arquitecte i professor natural de la ciutat de Milet, que va viure al començament del, en temps de l'emperador Justinià I. Malgrat que va desenvolupar durant pràcticament tota la seva vida la tasca de professor de matemàtiques i física a Alexandria i Constantinoble, Isidor de Milet és més recordat per la seva obra com a arquitecte, especialment la construcció de Santa Sofia de Constantinoble a partir de l'any 532.

Veure Imperi Romà d'Orient і Isidor de Milet el Vell

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Veure Imperi Romà d'Orient і Islam

Istanbul

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.

Veure Imperi Romà d'Orient і Istanbul

Ivan III de Moscou

Ivan Vassílievitx (Moscou, 22 de gener de 1440 – Moscou, 27 d'octubre de 1505), anomenat el Gran.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ivan III de Moscou

Ivan IV de Rússia

, nascut Ivan Vassílievitx, fou Tsar de Rússia (1547-1584).

Veure Imperi Romà d'Orient і Ivan IV de Rússia

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.

Veure Imperi Romà d'Orient і Jerusalem

Joan Damascè

Joan de Damasc o Joan Damascè (Ioannes Damascenus) va ser un monjo, sacerdot i apologeta cristià.

Veure Imperi Romà d'Orient і Joan Damascè

Joan Tzetzes

Joan Tzetzes (Joannes Tzetzes) fou un escriptor grec del, nadiu de Constantinoble.

Veure Imperi Romà d'Orient і Joan Tzetzes

Johan Ferrández d'Heredia

Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III el Cerimoniós, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.

Veure Imperi Romà d'Orient і Johan Ferrández d'Heredia

John Bagnell Bury

John Bagnell Bury (Comtat de Monaghan, 16 d'octubre de 1861 – Roma, 1 de juny de 1927) va ser un eminent historiador, bizantinista i filòleg irlandès.

Veure Imperi Romà d'Orient і John Bagnell Bury

Jordi de Pisídia

Jordi de Pisídia va ser un escriptor grec.

Veure Imperi Romà d'Orient і Jordi de Pisídia

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Veure Imperi Romà d'Orient і Justinià I

Justinià II Rinotmet

Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.

Veure Imperi Romà d'Orient і Justinià II Rinotmet

Lapidari

Una pàgina il·lustrada del ''Lapidari'' quars rosat, obsidiana, robí i àgata (tercera fila), jaspi, ametista, àgata blau i lapislàtzuli (quarta fila). Un lapidari és un tractat sobre pedres precioses o pedres notables i preuades per les seves propietats.

Veure Imperi Romà d'Orient і Lapidari

Latifundi

Un latifundi (del llatí latifundĭum) és una explotació agrària de grans dimensions.

Veure Imperi Romà d'Orient і Latifundi

Lírica

La lírica és un gènere musical i literari en el qual l'autor vol expressar els seus sentiments i emocions respecte a un ens o objecte d'inspiració amb un poema musical, originalment amb una lira.

Veure Imperi Romà d'Orient і Lírica

Lüleburgaz

Lüleburgaz és una ciutat de Turquia, capital del districte homònim a la província de Kırklareli, regió de la Màrmara.

Veure Imperi Romà d'Orient і Lüleburgaz

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Imperi Romà d'Orient і Llatí

Lleó VI el Filòsof

Lleó VI el Filòsof o el Savi (grec: Λέων ο Σοφός, Léon o Sofós; 865-911) fou emperador romà d'Orient del 886 al 911.

Veure Imperi Romà d'Orient і Lleó VI el Filòsof

Llengües eslaves

Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.

Veure Imperi Romà d'Orient і Llengües eslaves

Llengua copta

El copte és una família de dialectes molt relacionats entre sí, descendents de la llengua egípcia antiga i parlats històricament pels coptes d'Egipte.

Veure Imperi Romà d'Orient і Llengua copta

Llengua koiné

Koiné és qualsevol llengua que s'utilitza com a model i que és comuna i general en un mateix territori.

Veure Imperi Romà d'Orient і Llengua koiné

Lleonci (emperador)

Lleonci (nom original:, Leontios), o simplement Lleó fou emperador romà d'Orient del 695 al 698.

Veure Imperi Romà d'Orient і Lleonci (emperador)

Llista d'emperadors romans d'Orient

Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Llista d'emperadors romans d'Orient

Llista de vies romanes

Via romana a Àger. El següent article mostra una llista de les vies romanes principals.

Veure Imperi Romà d'Orient і Llista de vies romanes

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Veure Imperi Romà d'Orient і Longobards

Macedònia (regió)

Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.

Veure Imperi Romà d'Orient і Macedònia (regió)

Malatya

Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.

Veure Imperi Romà d'Orient і Malatya

Manchester University Press

Manchester University Press (MUP) és l'editorial universitària de la Universitat de Manchester (Regne Unit).

Veure Imperi Romà d'Orient і Manchester University Press

Manuel I Comnè

Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.

Veure Imperi Romà d'Orient і Manuel I Comnè

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mar Càspia

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Veure Imperi Romà d'Orient і Mar Egea

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Imperi Romà d'Orient і Mar Mediterrània

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mar Negra

Mar Roja

La mar Roja o el mar Roig (‘el mar Roig’, o, ‘mar d'al-Qúlzum (l'actual ciutat de Suez)’, o, ‘mar d'Etiòpia’) és un golf o braç de mar de l'oceà Índic entre l'Àfrica i Àsia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mar Roja

Maraix

Maraix o Kahramanmaraş (turc) és una ciutat de Turquia, i capital de la província de Kahramanmaraş.

Veure Imperi Romà d'Orient і Maraix

Marcianòpolis

Medusa a Devnya, al Museu dels Mosaics Marcianòpolis (en llatí Marcianopolis, en grec antic Μαρκιανούπολις) va ser una ciutat de Mèsia a menys de 30 km dOdessus (actual Varna).

Veure Imperi Romà d'Orient і Marcianòpolis

Margum

Margum o Margus (en Μάργον, Μάργος), també esmentada com a Murgum, va ser una ciutat de Mèsia situada a la confluència del riu Margus i el Danubi.

Veure Imperi Romà d'Orient і Margum

Maria Teresa Ferrer i Mallol

Maria Teresa Ferrer i Mallol (Barcelona, 25 d'agost de 1940 - 4 de març de 2017) fou una historiadora medievalista catalana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Maria Teresa Ferrer i Mallol

Marina romana

Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.

Veure Imperi Romà d'Orient і Marina romana

Maurici (emperador)

Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.

Veure Imperi Romà d'Orient і Maurici (emperador)

Mèsia

Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mèsia

Món grecoromà

Mar Mediterrània i Mar Negre (a la part superior dreta). El món grecoromà, cultura grecoromana o el terme grecoromà, quan s'utilitza com un adjectiu, com l'entenen els estudiosos i escriptors moderns, es refereix a les regions geogràfiques i països que culturalment (i també històricament) van ser directament, prolongadament i íntimament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans.

Veure Imperi Romà d'Orient і Món grecoromà

Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina)

Mediolànum (en grec antic Μεδιόλανον o Μεδιολάνιον) va ser la ciutat principal dels ínsubres a la Gàl·lia Cisalpina, i durant molt de temps la capital d'aquella regió.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina)

Mehmet II

Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mehmet II

Millet-i Rûm

El millet-i Rûm ('nació romana') fou el millet dels cristians ortodoxos de l'Imperi Otomà.

Veure Imperi Romà d'Orient і Millet-i Rûm

Miquel Psel·los

Miquel Psel·los el Jove o Miquel Constantí Psel·los (Psellus) fou un escriptor bizantí del.

Veure Imperi Romà d'Orient і Miquel Psel·los

Mistràs

Mistràs, també Mistra, Mystra i Mistras (grec: Μυστράς, Μυζηθράς, Mizithras Myzithra en la ''Crònica de Morea''), fou una ciutat fortificada a Morea (a l'edat mitjana, el Peloponès), a la muntanya de Taíget, prop de l'antiga Esparta.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mistràs

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Veure Imperi Romà d'Orient і Monarca

Monedes romanes d'Orient

La moneda bizantina fa referència al sistema monetari utilitzat a l'Imperi Romà d'Orient o Imperi Romà d'Orient després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, format principalment per dos tipus de monedes, el sòlid d'or i una varietat d'altres de bronze.

Veure Imperi Romà d'Orient і Monedes romanes d'Orient

Mongols

Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mongols

Monofisisme

El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.

Veure Imperi Romà d'Orient і Monofisisme

Montesquieu

Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, baró de la Brèda i de Montesquiu (conegut internacionalment sota el nom afrancesat de Montesquieu) (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.

Veure Imperi Romà d'Orient і Montesquieu

Mopsuèstia

Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mopsuèstia

Moràvia

Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.

Veure Imperi Romà d'Orient і Moràvia

Mosaic

Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mosaic

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Moscou

Muntanyes del Taure

El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.

Veure Imperi Romà d'Orient і Muntanyes del Taure

Muralles de Constantinoble

Mapa de les muralles La porta de Belgrad Les muralles de Constantinoble són les muralles que defensaren Constantinoble durant més de mil anys.

Veure Imperi Romà d'Orient і Muralles de Constantinoble

Narsès

Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Narsès

Nestorianisme

El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.

Veure Imperi Romà d'Orient і Nestorianisme

Niš

Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004).

Veure Imperi Romà d'Orient і Niš

Nicèfor II Focas

Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969.

Veure Imperi Romà d'Orient і Nicèfor II Focas

Nicea

Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Nicea

Nobilíssim

Nobilíssim, en llatí Nobilissimus, en grec medieval νωβελίσσιμος, nōbelissimos, era un dels més alts títols imperials del Baix Imperi romà i de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Nobilíssim

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Veure Imperi Romà d'Orient і Noblesa

Nonnos de Panòpolis

Nonnos es va fer famós per la seva poesia dedicada al déu Dionís. Aquesta imatge és un mosaic d'Antioquia representant el déu protagonista Nonnos de Panòpolis (Nonnus; Nonnos) fou un poeta romà d'Orient nadiu de Panòpolis, Egipte, que visqué probablement a finals del o començaments del.

Veure Imperi Romà d'Orient і Nonnos de Panòpolis

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Veure Imperi Romà d'Orient і Normands

Oceà Índic

L'oceà Índic (en àrab, Bahr al-Hind) és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra.

Veure Imperi Romà d'Orient і Oceà Índic

Odoacre

Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Veure Imperi Romà d'Orient і Odoacre

Oktoekhos

Loktoekhos o octoecos o és un sistema d'escriptura musical compost per 8 modes, provinents de la pràctica del cant litúrgic grec.

Veure Imperi Romà d'Orient і Oktoekhos

Orient

Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).

Veure Imperi Romà d'Orient і Orient

Orient grec i Occident llatí

Orient grec i Occident llatí és un concepte utilitzat per distingir entre les dues parts del món grecoromà, concretament les regions orientals que tenien el grec com a lingua franca (Anatòlia, Grècia, els Balcans, el Llevant i Egipte) i les regions occidentals que tenien el llatí (Magrib, Europa Central, Gàl·lia, Ibèria, Itàlia i les Illes Britàniques).

Veure Imperi Romà d'Orient і Orient grec i Occident llatí

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ostrogots

Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Veure Imperi Romà d'Orient і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó II del Sacre Imperi

Otó II del Sacre Imperi (955 – Roma, 7 de desembre de 983), anomenat el Roig o el Sanguinari, va succeir el seu pare Otó I com a rei rei d'Alemanya i rei d'Itàlia l'any 961.

Veure Imperi Romà d'Orient і Otó II del Sacre Imperi

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Veure Imperi Romà d'Orient і Oxford University Press

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Veure Imperi Romà d'Orient і Palestina

Palestina (província romana)

Palestina o Síria-Palestina, per bé que el primer nom és el més comunament usat, fou una província romana establerta probablement després de la revolta jueva de Bar Kokhebà aplacada l'any 135.

Veure Imperi Romà d'Orient і Palestina (província romana)

Partitio terrarum imperii Romaniae

La Partitio terrarum imperii Romaniae ('divisió de les terres de l'Imperi Romà ') va ser un tractat signat pels croats després del saqueig de Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, durant la Quarta Croada l'any 1204.

Veure Imperi Romà d'Orient і Partitio terrarum imperii Romaniae

Patriarca de Constantinoble

El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.

Veure Imperi Romà d'Orient і Patriarca de Constantinoble

Patriarcat

Mural sobre el patriarcat a la Universitat Pompeu Fabra El patriarcat és un concepte antropològic que descriu una organització social i cultural en la qual la totalitat de les relacions socials està estructurada pel domini de l'home.

Veure Imperi Romà d'Orient і Patriarcat

Pau el Silenciari

Pau el Silenciari (en llatí Paulus Silentiarius, en grec) va ser un poeta romà d'Orient a qui Vossius i altres autors anomenen incorrectament Paulus Cyrus Florus.

Veure Imperi Romà d'Orient і Pau el Silenciari

Pèrgam

Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).

Veure Imperi Romà d'Orient і Pèrgam

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Veure Imperi Romà d'Orient і Pèrsia

Pedro Bádenas de la Peña

Pedro Bádenas de la Peña (Madrid, 1947) és un filòleg i traductor espanyol, investigador del CSIC, especialitzat en la literatura clàssica, de l'Imperi Romà d'Orient i del grec modern.

Veure Imperi Romà d'Orient і Pedro Bádenas de la Peña

Peloponès

El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.

Veure Imperi Romà d'Orient і Peloponès

Península Itàlica

La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Veure Imperi Romà d'Orient і Península Itàlica

Penguin Books

Penguin Books és una editorial britànica fundada el 1935 per Allen Lane, amb la intenció de subministrar literatura de qualitat a preus tan assequibles com, en l'època, un paquet de cigarrets, i que fossin venuts no només a llibreries, sinó també a estacions ferroviàries i en botigues en general.

Veure Imperi Romà d'Orient і Penguin Books

Pere IV Assèn de Bulgària

Teodor de Bulgária o també Pere IV Assèn de Bulgària fou un emperador del Segon Imperi Búlgar que regnà entre 1185 i 1197.

Veure Imperi Romà d'Orient і Pere IV Assèn de Bulgària

Perpra

Perpra de Manuel I Comnè La perpra (en grec ὑπέρπυρον, hipérpiron, 'molt refinada'), era una moneda romana d'Orient utilitzada durant l'edat mitjana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Perpra

Pesta

La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).

Veure Imperi Romà d'Orient і Pesta

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Pisa

Plòvdiv

Plòvdiv és una ciutat de Bulgària, capital de la província de Plòvdiv.

Veure Imperi Romà d'Orient і Plòvdiv

Požarevac

Požarevac (serbi: Пожаревац, turc Pasarofça, romanès Pojarevaţ o Podu Lung i alemany Passarowitz) és una ciutat de Sèrbia, capital del districte de Braničevo.

Veure Imperi Romà d'Orient і Požarevac

Poema èpic

Poema èpic o epopeia són termes que defineixen en literatura el gènere poètic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris.

Veure Imperi Romà d'Orient і Poema èpic

Pontífex Màxim

El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.

Veure Imperi Romà d'Orient і Pontífex Màxim

Porfirogènit

Moneda d'or amb l'efígie de Lleó VI el Filòsof i el seu fill, Constantí VII Porfirogènit. Porfirogènit (grec: Πορφυρογέννητος, Porfirogénnitos, que vol dir 'nascut en la porpra'), era un títol honorífic donat al fill o filla (Πορφυρογέννητη, Porfirogénniti) de l'emperador regnant de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Porfirogènit

Presbiteri

Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.

Veure Imperi Romà d'Orient і Presbiteri

Primer califat

El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.

Veure Imperi Romà d'Orient і Primer califat

Primer Concili de Constantinoble

Medalla de Teodosi I el Gran, que convocà el Primer Concili de Constantinoble Primer Concili de Constantinoble (381, 2n general o ecumènic) fou convocat per l'emperador Teodosi I el Gran.

Veure Imperi Romà d'Orient і Primer Concili de Constantinoble

Primer Concili de Nicea

El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.

Veure Imperi Romà d'Orient і Primer Concili de Nicea

Primer Imperi Búlgar

Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.

Veure Imperi Romà d'Orient і Primer Imperi Búlgar

Primera Croada

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Primera Croada

Primera fitna

La primera fitna (‘fitna de l'assassinat d'Uthman') o primera guerra civil islàmica (656-661), va ser una guerra amb repercussions essencials pel jove califat islàmic.

Veure Imperi Romà d'Orient і Primera fitna

Principat d'Antioquia

El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.

Veure Imperi Romà d'Orient і Principat d'Antioquia

Prisc (historiador)

Prisc (en llatí Priscus, en grec) fou un dels principals historiadors i sofistes romans d'Orient del, conegut amb el malnom de Panites perquè era nadiu de Panium a Tràcia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Prisc (historiador)

Procopi de Cesarea

Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Procopi de Cesarea

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Veure Imperi Romà d'Orient і Província romana de Síria

Quarta Croada

La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.

Veure Imperi Romà d'Orient і Quarta Croada

R.

«R.» («r.», en minúscula) és una abreviatura historiogràfica de la paraules llatina regnavit ('regnava'), que es pot emprar per indicar la durada del regnat o mandat d'un governant amb poder dinàstic, en contraposició amb la durada total de la seva vida.

Veure Imperi Romà d'Orient і R.

Rastislau I de la Gran Moràvia

Rastislav I fou un príncep de la Gran Moràvia (Gran Moràvia, - Baviera, Alemanya, 870).

Veure Imperi Romà d'Orient і Rastislau I de la Gran Moràvia

Ratiària

Ratiària (en Ratiaria o Rhatiaria, en Ῥατιαρία o Ῥαζαρία) o també Colonia Ulpia Traiana Ratiaria, va ser una ciutat important situada a la Mèsia Superior, al Danubi, que era el quarter general d'una legió romana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ratiària

Ravenna

Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ravenna

Ròmul Augústul

Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).

Veure Imperi Romà d'Orient і Ròmul Augústul

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Rússia

Reconquesta de Constantinoble

La reconquesta de Constantinoble de 1261 significà la conquesta de la ciutat, dominada fins llavors per l'Imperi Llatí, per l'Imperi de Nicea, i la restauració de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Reconquesta de Constantinoble

Regió de Síria

La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.

Veure Imperi Romà d'Orient і Regió de Síria

Regne d'Ibèria

El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.

Veure Imperi Romà d'Orient і Regne d'Ibèria

Regne de Jerusalem

El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.

Veure Imperi Romà d'Orient і Regne de Jerusalem

Regne de Macedònia

El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Veure Imperi Romà d'Orient і Regne de Macedònia

Regne de Sèrbia (medieval)

Regne de Sèrbia (serbi: Kraljevina Srbija, serbi ciríl·lic: Краљевина Србија) va ser el més important regne serbi establert en l'Edat mitjana a la península dels Balcans.

Veure Imperi Romà d'Orient і Regne de Sèrbia (medieval)

Religió oficial

Una religió oficial o religió estatal és una religió o un credo aprovat oficialment per un estat sobirà.

Veure Imperi Romà d'Orient і Religió oficial

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Renaixement

Renaixement macedoni

Santa Sofia Segons alguns autors, el renaixement macedoni fou un període durant el qual l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Veure Imperi Romà d'Orient і Renaixement macedoni

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Veure Imperi Romà d'Orient і República de Venècia

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Veure Imperi Romà d'Orient і República Romana

Retaule

Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.

Veure Imperi Romà d'Orient і Retaule

Robert Guiscard

Robert d'Hauteville o Robert Guiscard, fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand.

Veure Imperi Romà d'Orient і Robert Guiscard

Roger de Flor

Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Roger de Flor

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Imperi Romà d'Orient і Roma

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.

Veure Imperi Romà d'Orient і Romania

Romans d'Orient

Els romans d'Orient, romaics o, simplement, romans (Ῥωμαῖοι, Romei) eren els ciutadans cristians i de parla grega de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Romans d'Orient

Romà el Melode

Romà el Melode o l'Himnògraf fou un dels més importants himnògrafs grecs, anomenat el Píndar de la poesia rítmica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Romà el Melode

Romà I Lecapè

Romà I Lecapè (en grec:, Romanós I Lekapinós;Documentat igualment com a Λακαπηνός (Lakapinós). ca. 870 – 15 de juny del 948) fou emperador romà d'Orient entre el 920 i el seu derrocament el 16 de desembre del 944.

Veure Imperi Romà d'Orient і Romà I Lecapè

Rowman & Littlefield

Rowman & Littlefield Publishing Group és una editorial independent dels Estats Units fundada el 1949.

Veure Imperi Romà d'Orient і Rowman & Littlefield

Ruas

Ruas (en grec antic Ρουας), també conegut com a Rugas (΄Ρούγας), Ruga (΄Ρούγα), Rugila (΄Ρούγιλα) Roilas (Ρωίλας), i Rua (΄Ρούα), va ser un cabdill guerrer que va unir els huns sota el seu comandament l'any 432.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ruas

Rus de Kíev

XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.

Veure Imperi Romà d'Orient і Rus de Kíev

Ruta de la seda

La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ruta de la seda

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Veure Imperi Romà d'Orient і Sacre Imperi Romanogermànic

Samarcanda

Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Veure Imperi Romà d'Orient і Samarcanda

Santa Sofia (Istanbul)

Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.

Veure Imperi Romà d'Orient і Santa Sofia (Istanbul)

Sàrdica

Sàrdica (Σαρδική, la variant Sèrdica fou més usat pels grecs i Sàrdica pels romans) fou una ciutat de la Mèsia Superior.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sàrdica

Sàrmata

Sàrmata va ser bisbe de València.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sàrmata

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sèrbia

Sírmium

IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sírmium

Sòlid (moneda)

El sòlid és una unitat de moneda.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sòlid (moneda)

Sebast

Sebast, en grec medieval σεβαστός (sevastós, 'venerable'), en plural σεβαστοί (sevastí), va ser un títol honorífic, traducció grega del llatí Augustus, utilitzat alguna vegada pels emperadors romans d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sebast

Sebastocràtor

El sebastocràtor (del grec, sebastokràtor) va ser un títol establert per l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè, al i que també van portar membres de la reialesa d'estats fronterers a l'Imperi Romà d'Orient: l'Imperi Búlgar i l'Imperi Serbi.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sebastocràtor

Seda

Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.

Veure Imperi Romà d'Orient і Seda

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Veure Imperi Romà d'Orient і Segle VIII

Segle XIII

El és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Veure Imperi Romà d'Orient і Segle XIII

Segon Concili de Nicea

El Segon Concili de Nicea celebrat el 787 a Nicea, com el Primer Concili de Nicea, fou el darrer concili ecumènic acceptat per totes les esglésies cristianes.

Veure Imperi Romà d'Orient і Segon Concili de Nicea

Segon Imperi Búlgar

El Segon Imperi Búlgar (en búlgar: Второ българско царство, Vtorо Balgarskо Tsartsvo; en català medieval: Imperi de Latzaura) fou un estat medieval que existí entre els anys 1185 i 1396 (o 1422).

Veure Imperi Romà d'Orient і Segon Imperi Búlgar

Senat de l'Imperi Romà d'Orient

El Senat de l'Imperi Romà d'Orient fou la continuació del senat romà en l'Imperi Romà d'Orient, establert al per Constantí I. Es reunia a l'edifici de Magnaura.

Veure Imperi Romà d'Orient і Senat de l'Imperi Romà d'Orient

Setge de Constantinoble (1204)

El segon setge croat sobre Constantinoble va tenir lloc entre gener i abril de 1204 i va ser provocat pel no pagament de la quantitat convinguda entre l'emperador Aleix IV Àngel i els croats perquè aquests el posessin en el tron.

Veure Imperi Romà d'Orient і Setge de Constantinoble (1204)

Setge de Constantinoble (717-718)

El segón setge de Constantinoble va enfrontar el Califat Omeia i l'Imperi Romà d'Orient durant dotze mesos, des del 15 d'agost de 717 fins al 15 d'agost de 718.

Veure Imperi Romà d'Orient і Setge de Constantinoble (717-718)

Setge de Trebisonda (1461)

El setge de Trebisonda fou el setge reeixit de la ciutat de Trebisonda, capital de l'Imperi de Trebisonda, pels otomans sota el comandament del soldà Mehmet II.

Veure Imperi Romà d'Orient і Setge de Trebisonda (1461)

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sicília

Siddharta Gautama

Siddharta Gautama (Kapilavastu, Lumbini, actual Nepal, vers el 566 aC - Kushinagar, vers el 486 aC) va ser un mestre espiritual de la regió nord-est del subcontinent indi l'ensenyament del qual és l'origen del budisme.

Veure Imperi Romà d'Orient і Siddharta Gautama

Simeó I el Gran

El tsar Simeó el Gran enmig dels erudits. Simeó I el Gran (Симеон I Велики., trans. Simeon I Veliki antic búlgar, Сѷмєѡнъ А҃ Вєликъ; 864 / 865 - 27 maig de 927), Kan dels búlgars (893-927).

Veure Imperi Romà d'Orient і Simeó I el Gran

Sri Lanka

Sri Lanka (en singalès:ශ්‍රී ලංකා, Śrī Laṃkā i en tàmil: இலங்கை, Ilaṅkai) és un estat asiàtic de tradició mil·lenària famós per ser un puntal de saviesa en l'antiguitat i per ser avui un dels països més densament poblats.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sri Lanka

Statu quo ante bellum

Statu quo ante bellum és un terme llatí que vol dir 'l'estat de les coses abans de la guerra'.

Veure Imperi Romà d'Orient і Statu quo ante bellum

Suïdas

Suïdas (Suidas) o La Suda (Souda) és una gran enciclopèdia romana d'Orient sobre el món antic, escrita en grec vers el.

Veure Imperi Romà d'Orient і Suïdas

Sultà

Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sultà

Tars (Turquia)

''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tars (Turquia)

Tèxtil

Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tèxtil

Teòfana Escler

Teòfana Escler (en grec: Θεοφανώ,Teofanó) fou una princesa d'origen romà d'Orient que es va casar amb l'emperador Otó II del Sacre Imperi, A la mort del seu marit va ser emperadriu regent del seu fill durant set anys.

Veure Imperi Romà d'Orient і Teòfana Escler

Tebes (Grècia)

Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tebes (Grècia)

Tema (circumscripció administrativa)

Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles  i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tema (circumscripció administrativa)

Teodor Estudita

Teodor Estudita (Constantinoble, 759 - Chalcite, Bitínia, 11 de novembre de 826) fou un abat del Monestir de Studios (Studium).

Veure Imperi Romà d'Orient і Teodor Estudita

Teodoric el Gran

Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Veure Imperi Romà d'Orient і Teodoric el Gran

Teodosi II el Jove

Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.

Veure Imperi Romà d'Orient і Teodosi II el Jove

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Veure Imperi Romà d'Orient і Teologia

Tercera Croada

La Tercera Croada començà el 1189 i acabà el 1192; fou un seguit d'expedicions comandades per l'emperador alemany Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei francès Felip II i el rei Ricard I d'Anglaterra Cor de Lleó, els quals pretenien reconquerir Jerusalem, que havia caigut en mans del soldà Saladí després de la batalla de les Banyes de Hattin.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tercera Croada

Termòpiles

Les Termòpiles (Θερμοπύλαι, 'Portes Calentes') és un famós pas de Grècia entre Tessàlia i la Lòcrida, únic lloc pel qual es podia entrar des del nord cap al sud de Grècia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Termòpiles

Tervel

Tervel fou rei de Bulgària entre els anys 700 i 721.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tervel

Tessalònica

Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tessalònica

Tetrarquia

esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tetrarquia

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tomàs d'Aquino

Totxo

Un totxo és una peça massissa d'argila cuita al forn.

Veure Imperi Romà d'Orient і Totxo

Tractat de Margum

El Tractat de Margum fou un tractat entre els Huns i l'Imperi Romà, que es va signar a Margum, Mèsia Superior (avui en dia Požarevac, Sèrbia).

Veure Imperi Romà d'Orient і Tractat de Margum

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tràcia

Trebisonda

Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.

Veure Imperi Romà d'Orient і Trebisonda

Trompa (arquitectura)

Trompa La trompa, en arquitectura, és un element estructural de sustentació que permet transformar, de baix a dalt, una planta quadrada en una octogonal.

Veure Imperi Romà d'Orient і Trompa (arquitectura)

Tsar

Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tsar

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Veure Imperi Romà d'Orient і Vàndals

Veliko Tàrnovo

Veliko Tàrnovo (Велико Търново Veliko Tàrnovo) és una ciutat de Bulgària, centre administratiu de la Província de Veliko Tàrnovo.

Veure Imperi Romà d'Orient і Veliko Tàrnovo

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Imperi Romà d'Orient і Venècia

Veracreu

"Elena i Constantíi" amb la Veracreu La Veracreu o Santa Creu és la creu en la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme es considera una relíquia de primer ordre.

Veure Imperi Romà d'Orient і Veracreu

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Veure Imperi Romà d'Orient і Visigots

Volta

església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.

Veure Imperi Romà d'Orient і Volta

Volta d'aresta

Esquema de volta d'aresta La volta d'aresta o per aresta és la formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals i que es creuen perpendicularment.

Veure Imperi Romà d'Orient і Volta d'aresta

Volta de canó

Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.

Veure Imperi Romà d'Orient і Volta de canó

Vori

Secció transversal d'una dent de mamut. El vori o ivori és la part de la dentina coberta d'esmalt de les dents i els ullals dels animals.

Veure Imperi Romà d'Orient і Vori

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Veure Imperi Romà d'Orient і Xipre

Yezdegerd II

Yezdegerd II (etimològicament, en persa, Izdegerdes o "fet per Déu") va ser rei de Pèrsia del 438 al 457.

Veure Imperi Romà d'Orient і Yezdegerd II

Zenó

Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.

Veure Imperi Romà d'Orient і Zenó

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà d'Orient і 12 d'abril

1330

El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 1330

1453

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Imperi Romà d'Orient і 1453

1460

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Imperi Romà d'Orient і 1460

1461

;Països Catalans.

Veure Imperi Romà d'Orient і 1461

29 de maig

El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà d'Orient і 29 de maig

325

El 325 (CCCXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 325

330

El 330 (CCCXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 330

441

El 441 (CDXLI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 441

444

444 (CDXLIV) va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià, en vigor en aquella data.

Veure Imperi Romà d'Orient і 444

447

El 447 (CDXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 447

620

El 620 (DCXX) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 620

626

El 626 (DCXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 626

633

El 633 (DCXXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 633

641

El 641 (DCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 641

645

El 645 (DCXLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 645

668

El 668 (DCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 668

685

El 685 (DCLXXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 685

765

El 765 (DCCLXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 765

961

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Imperi Romà d'Orient і 961

969

El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 969

També conegut com Cultura romana d'Orient, Imperi Bizantí, Imperi Romà Oriental, Imperi Romà de l'Orient, Imperi d'Orient, Imperi de Bizanci, Romaís.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat