Obrir a Google MapsTaula de continguts
320 les relacions: Administració provincial romana, Adolf Hitler, Adrian Năstase, Afganistan, Agricultura, Alans, Alba Iulia, Alemanya, Alexandre Joan Cuza, Alfabet fonètic internacional, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Ana Pauker, Antiga Roma, Antisemitisme, Arquitectura romanesa, Arxiducat d'Àustria, Atemptats de l'11 de setembre de 2001, Aurelià, Àvar, Balcans, Batalla de Stalingrad, Béla Kun, Bessaràbia, Brașov, Bram Stoker, Bucarest, Bucovina, Bulgària, Burebista, Caiguda del mur de Berlín, Capitalisme, Carles I de Romania, Carles II de Romania, Carpats, Catolicisme, Călin Popescu-Tăriceanu, Cinema, Cluj-Napoca, Columna de Trajà, Comerç, Comunisme, Constanța, Constantinoble, Constitució, Corrupció, Craiova, Cristianisme ortodox, Croades, Cultura de Romania, Cumans, ... Ampliar l'índex (270 més) »
- Estats membres de l'OTAN
- Estats membres de la Unió Europea
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Veure Romania і Administració provincial romana
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Veure Romania і Adolf Hitler
Adrian Năstase
Adrian Năstase (Bucarest, Romania 1950) És un polític romanès, va ser durant quatre anys Primer ministre de Romania des de 2000 fins a 2004.
Veure Romania і Adrian Năstase
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Veure Romania і Afganistan
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Romania і Agricultura
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Veure Romania і Alans
Alba Iulia
Alba Iulia (en hongarès: Gyulafehérvár, en alemany: Karlsburg / Weißenburg) és la capital de la província d'Alba a Transsilvània (Romania).
Veure Romania і Alba Iulia
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Romania і Alemanya
Alexandre Joan Cuza
Alexandre Joan Cuza o Alexandre Joan I (en romanès) Alexandru Ioan Cuza - (n. 20 de març de 1820 a Bârlad, Romania - m. 15 de maig de 1873, a Heidelberg, Alemanya), fou el fundador de la Romania moderna, el príncep de la Unió, i el primer príncep de Romania (1859 - 1866).
Veure Romania і Alexandre Joan Cuza
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Veure Romania і Alfabet fonètic internacional
Aliats de la Segona Guerra Mundial
Països neutrals Els Aliats, més tard coneguts formalment com les Nacions Unides, van ser una coalició militar internacional formada durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per oposar-se a les potències de l'Eix, dirigides per l'Alemanya nazi, l'Imperi del Japó i la Itàlia feixista.
Veure Romania і Aliats de la Segona Guerra Mundial
Ana Pauker
Ana Pauker (Codaesti, província de Vaslui, 13 de desembre de 1893 – Bucarest, 14 de juny de 1960) va ser una líder comunista romanesa, ministra d'Afers Exteriors durant els anys 1940 i 1950, així com la líder de facto del Partit Comunista de Romania després de la Segona Guerra Mundial.
Veure Romania і Ana Pauker
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Romania і Antiga Roma
Antisemitisme
L'antisemitisme és l'hostilitat o el prejudici cap als jueus com a grup religiós, ètnic o racial, el qual es manifesta com a odi cap a un individu, o com a persecució institucionalitzada i violenta.
Veure Romania і Antisemitisme
Arquitectura romanesa
L'arquitectura romanesa ha estat diversa en totes èpoques: medieval, moderna, d'entreguerres, època comunista i contemporània del.
Veure Romania і Arquitectura romanesa
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Veure Romania і Arxiducat d'Àustria
Atemptats de l'11 de setembre de 2001
Els atacs de l'11 de setembre de 2001 (coneguts amb els numerònims 9/11 en el món anglosaxó i 11-S en el món llatí), van ser una sèrie de quatre atemptats suïcides coordinats per al-Qaeda als Estats Units el dimarts 11 de setembre de 2001.
Veure Romania і Atemptats de l'11 de setembre de 2001
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Veure Romania і Aurelià
Àvar
LÀvar (магарул мац "llengua de les muntanyes" o Авар мац "llengua àvar") és la llengua parlada pels àvars i pertany a una branca de les llengües caucàsiques.
Veure Romania і Àvar
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Romania і Balcans
Batalla de Stalingrad
La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad (actualment Volgograd), al sud-oest de la Unió Soviètica.
Veure Romania і Batalla de Stalingrad
Béla Kun
Béla Kun (nat Béla Kohn) va néixer el 20 de febrer de 1886 a Szilágycsehi, llavors Hongria, l'actual Cehu Silvaniei, a Transsilvània (Romania), i va morir el 29 d'agost de 1938 a la Unió Soviètica.
Veure Romania і Béla Kun
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Veure Romania і Bessaràbia
Brașov
Brașov (en hongarès: Brassó, en alemany: Kronstadt) és la ciutat capital de la província del mateix nom, a Romania.
Veure Romania і Brașov
Bram Stoker
Abraham Stoker (Clontarf, Irlanda, 8 de novembre de 1847 - Londres, Anglaterra, 20 d'abril de 1912) va ser un escriptor irlandès cèlebre per la seva novel·la de terror Dràcula, una de les obres més famoses de la literatura gòtica.
Veure Romania і Bram Stoker
Bucarest
Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.
Veure Romania і Bucarest
Bucovina
Bucovina (verd); Ucraïna (groc);Romania (vermell) La Bucovina (ucraïnès: Буковина, Bukovina; romanès: Bucovina; alemany i polonès: Bukowina) és una regió de l'Europa centreoriental, situada entre la regió històrica de Galítsia i la regió de Moldàvia, que constituí una província de l'imperi austrohongarès, i actualment està dividida entre Ucraïna i Romania.
Veure Romania і Bucovina
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Veure Romania і Bulgària
Burebista
Burebista fou rei de la Dàcia (70 aC – 44 aC), actual Romania.
Veure Romania і Burebista
Caiguda del mur de Berlín
La caiguda del mur de Berlín és l'esdeveniment que marca de forma material la fi d'un període d'aïllament de l'Alemanya Oriental.
Veure Romania і Caiguda del mur de Berlín
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Veure Romania і Capitalisme
Carles I de Romania
Carles I de Romania -en romanès Carol I- (Sigmaringen, 20 d'abril de 1839 - Sinaia, Romania 10 d'octubre de 1914), príncep de Romania (1866-1881) i després rei de Romania (1881-1914).
Veure Romania і Carles I de Romania
Carles II de Romania
fou rei de Romania.
Veure Romania і Carles II de Romania
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Veure Romania і Carpats
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Romania і Catolicisme
Călin Popescu-Tăriceanu
Călin Constantin Anton Popescu Tăriceanu (Bucarest, Romania, 1952) és un polític romanès, que fou Primer Ministre de Romania des del 2004 fins al 2008.
Veure Romania і Călin Popescu-Tăriceanu
Cinema
Projector antic El cinema (del grec kíνημα, moviment), cínema, cine o cinematografia (de kíνημα, moviment, i γράφειν, gravar) és l'art de fer films cinematogràfics.
Veure Romania і Cinema
Cluj-Napoca
Cluj-Napoca (Kolozsvár en hongarès, Klausenburg en alemany) és una ciutat de Romania, capital de la província (en romanès judeţ) de Cluj (CJ), a Transsilvània, travessada pel riu Someş.
Veure Romania і Cluj-Napoca
Columna de Trajà
La Columna Trajana o Columna de Trajà és un monument commemoratiu erigit a Roma per ordre de l'emperador Trajà.
Veure Romania і Columna de Trajà
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Veure Romania і Comerç
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Veure Romania і Comunisme
Constanța
Contança o Constantsa (en romanès Constanța, pronunciat), antigament anomenada Tomis (Τόμις) o Tomoi (Τόμοι) pels grecs, i després Konstantia (Κωνστάντια en el període clàssic) o Constantia en llatí (en turc Köstence, o en l'antiga grafia, Köstenje; en búlgar Кюстенджа, Kiustendja, o Констанца, Konstantsa), és el port més gran de Romania, a la riba del mar Negre.
Veure Romania і Constanța
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Romania і Constantinoble
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Veure Romania і Constitució
Corrupció
l'índex de percepció de la corrupció al món el 2022; una puntuació més alta indica nivells més baixos de corrupció. El verd fosc indica la percepció més baixa de corrupció, mentre que el vermell més fosc es relaciona amb la percepció més alta de corrupció.
Veure Romania і Corrupció
Craiova
Craiova (en llengua romanesa /*kra'*jo.va/) és una ciutat de Romania, capital del districte de Dolj, emplaçada prop de la riba esquerra del riu Jiu en la Oltenia central, equidistant aproximadament entre els Carpats meridionals i el riu Danubi.
Veure Romania і Craiova
Cristianisme ortodox
Religió minoritària important (més del 10%) Distribució de les esglésies orientals al món. El cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, està integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposició a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme i la majoria d'esglésies protestants.
Veure Romania і Cristianisme ortodox
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Veure Romania і Croades
Cultura de Romania
El poeta romanès Mihai Eminescu La cultura de Romania és la cultura a Romania al llarg de la història.
Veure Romania і Cultura de Romania
Cumans
Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al i varen dominar Ucraïna.
Veure Romania і Cumans
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Romania і Danubi
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Veure Romania і Dàcia
Dècada del 1920
La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.
Veure Romania і Dècada del 1920
De facto
De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.
Veure Romania і De facto
Decèbal
fou rei del Dacis entre els anys 87-106.
Veure Romania і Decèbal
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Veure Romania і Democràcia
Desembre
Desembre a ''Les molt riques hores del Duc de Berry'' (principis del segle XV). El desembre o nadal (en alguerès) és el dotzè i l'últim mes de l'any del calendari gregorià que té 31 dies.
Veure Romania і Desembre
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Romania і Dinastia dels Habsburg
Dobrudja
Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.
Veure Romania і Dobrudja
Dràcula
Dràcula és una novel·la de terror de 1897 escrita per l'autor irlandès Bram Stoker.
Veure Romania і Dràcula
Economia de Romania
Romania, que va ingressar en la Unió Europea l'1 de gener de 2007 va començar la seva transició del comunisme al capitalisme a finals de 1989.
Veure Romania і Economia de Romania
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Romania і Edat mitjana
Elena Ceaușescu
Elena Petrescu (Balotești, Romania; 7 de gener del 1916 - Târgoviște, Romania; 25 de desembre del 1989), més coneguda com a Elena Ceaușescu, va ser Vice Primera Ministra de Romania (1952 - 1989) i esposa del president romanès Nicolae Ceaușescu.
Veure Romania і Elena Ceaușescu
Emil Constantinescu
Emil Constantinescu (Tighina, Romania 1939) és un polític romanès, va ser quatre anys President de Romania des de 1996 fins a 2000.
Veure Romania і Emil Constantinescu
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Veure Romania і Eslaus
Estatització
Un decret de la Revolució francesa assignat un convent a l'exèrcit Estatització, estatalització o nacionalització és el conjunt de disposicions i operacions mitjançant les quals l'Estat assumeix, en forma variada, l'administració d'empreses privades, de grups d'empreses o de la totalitat de certs sectors econòmics controlats amb anterioritat per particulars.
Veure Romania і Estatització
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Romania і Estats Units d'Amèrica
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Romania і Europa
Europa Central
L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.
Veure Romania і Europa Central
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Veure Romania і Europa Occidental
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Veure Romania і Exèrcit Roig
Exili
Bernardino Machado marxant a l'exili l'any 1917. Lexili és el fet d'abandonar, voluntàriament o per la força, el territori que hom identifica com a pàtria.
Veure Romania і Exili
Fòrum
Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.
Veure Romania і Fòrum
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Veure Romania і Feixisme
Ferran I de Romania
Ferran I de Romania (Sigmaringen, 24 d'agost de 1865 - Bucarest 20 de juliol de 1927) fou el segon rei de Romania de la casa catòlica alemanya dels Hohenzollern-Sigmaringen.
Veure Romania і Ferran I de Romania
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Romania і Feudalisme
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Romania і França
Front de Salvació Nacional (Romania)
Front de Salvació Nacional (romanès: Frontul Salvării Naţionale, FSN) va ser el nom del grup governant de Romania en les primeres setmanes després del cop d'estat contra el règim socialista de Nicolae Ceauşescu, que va posar fi a la revolució romanesa de 1989.
Veure Romania і Front de Salvació Nacional (Romania)
Galați
Galați és una ciutat de l'est de Romania, capital de la província homònima.
Veure Romania і Galați
Gavril Dejeu
Gavril Dejeu (Poieni, Cluj, Romania 1932) És un polític i advocat romanès, va ser durant l'any 1998 Primer ministre de Romania, i Ministre de l'Interior de 1996 a 1999.
Veure Romania і Gavril Dejeu
Gèpides
539-551 Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.
Veure Romania і Gèpides
Gener
Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.
Veure Romania і Gener
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Veure Romania і Germànics
Getes
Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).
Veure Romania і Getes
Gheorghe Gheorghiu-Dej
Gheorghe Gheorghiu-Dej (Bârlad 8 de novembre de 1901 - Bucarest 19 de març de 1965) fou un polític romanès, secretari general del Partit Comunista Romanès i primer ministre i president de la República Popular de Romania.
Veure Romania і Gheorghe Gheorghiu-Dej
Gran Romania
Mapa de la Gran Romania La Gran Romania (en romanès: România Mare) és un concepte polític irredemptista que fa referència al territori de Romania entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial quan el país balcànic assolí la seva màxima extensió geogràfica.
Veure Romania і Gran Romania
Guàrdia de Ferro
La Guàrdia de Ferro (en romanès: Garda de Fier) és el nom pel qual és conegut un moviment i partit polític d'extrema dreta romanès que va existir entre el 1927 i els primers anys de la Segona Guerra Mundial.
Veure Romania і Guàrdia de Ferro
Guerres dàcies
Les Guerres Dàcies o la conquesta de Dàcia (101-102, 105-106) van ser dues guerres entre l'Imperi Romà i Dàcia durant el govern de l'emperador Trajà.
Veure Romania і Guerres dàcies
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Veure Romania і Guerres Napoleòniques
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones.
Veure Romania і Hongarès
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Romania і Hongria
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Romania і Huns
Iași
Iași és una ciutat de Romania.
Veure Romania і Iași
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Veure Romania і Ióssif Stalin
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Veure Romania і Imperi Austríac
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès.
Veure Romania і Imperi Austrohongarès
Imperi Búlgar
El kan Omurtag (814-831) Ivan Alexandre (1331-1371) L'Imperi Búlgar (búlgar: Българско царство,Balgarsko Tsarstvo), és un terme utilitzat per descriure dos períodes en la història medieval de Bulgària, en ell els búlgars van actuar com un factor clau en el poder regional a Europa en general i al sud-est, en particular, sovint rivals de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Romania і Imperi Búlgar
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Romania і Imperi Otomà
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Romania і Imperi Romà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Romania і Imperi Romà d'Orient
Independència
Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.
Veure Romania і Independència
Ion Antonescu
Ion Antonescu (Piteşti 2 de juny de 1882 - Presó de Jilava, 1 de juny de 1946) fou un mariscal i estadista romanès.
Veure Romania і Ion Antonescu
Ion Iliescu
Ion Iliescu (Olteniţa, Călăraşi, Romania 1930) és un polític romanès, que va ser onze anys President de Romania des de 1989 fins a 1996 i des de 2000 a 2004.
Veure Romania і Ion Iliescu
Ion Luca Caragiale
Ion Luca Caragiale (Haimanale, Romania 30 de gener de 1852 - Berlín, Alemanya 9 de juny de 1912).
Veure Romania і Ion Luca Caragiale
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Veure Romania і Iraq
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Veure Romania і Istanbul
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Romania і Itàlia
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Romania і Jueus
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Romania і Juli Cèsar
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Romania і Juny
Latifundi
Un latifundi (del llatí latifundĭum) és una explotació agrària de grans dimensions.
Veure Romania і Latifundi
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Veure Romania і Liberalisme
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Veure Romania і Llengües eslaves
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Veure Romania і Llengües romàniques
Llista de peixos de Romania
Localització de Romania a Europa Esturió comú (''Acipenser sturio'') ''Blicca bjoerkna'' Truita arc de Sant Martí (''Oncorhynchus mykiss'') Lluç de riu (''Esox lucius'') Serpentí (''Syngnathus typhle'') Gatet (''Cobitis taenia'') Peix sol (''Lepomis gibbosus'') Clavellada (''Raja clavata'') Sorell blancal (''Trachurus mediterraneus'') ''Sabanejewia bulgarica'' Verat (''Scomber scombrus'') Bavosa de bassa (''Salaria pavo'') ''Alosa fallax'' Escurçana (''Dasyatis pastinaca'') Lluerna verda (''Eutrigla gurnardus'') Esterlet (''Acipenser ruthenus'') Gall (''Zeus faber'') ''Zingel zingel'' Brema (''Abramis brama'') ''Acipenser gueldenstaedtii'' Peix gat bru (''Ameiurus nebulosus'') ''Knipowitschia caucasica'' ''Sabanejewia aurata'' Corball de roca (''Sciaena umbra'') ''Telestes souffia'' Serranet (''Serranus cabrilla'') Moll de roca (''Mullus surmuletus'') Aquesta llista de peixos de Romania inclou 202 espècies de peixos que es poden trobar actualment a Romania ordenades per l'ordre alfabètic de llur nom científic.
Veure Romania і Llista de peixos de Romania
Lliure comerç
El lliure comerç o la llibertat de comerç és un model de mercat en què el comerç de béns i serveis entre els països flueix de manera ininterrompuda sense qualsevol obstacle artificial.
Veure Romania і Lliure comerç
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Veure Romania і Magiars
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Veure Romania і Mar Negra
Menestral
Menestral és una classe social originada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia.
Veure Romania і Menestral
Mihai Eminescu
Mihai Eminescu (pronunciació en romanès: /mi'haj e.mi'nes.ku/) (15 de gener de 1850 – 15 de juny de 1889).
Veure Romania і Mihai Eminescu
Miquel el Valent
El Voivoda Miquel el Valent / ''Mihai Viteazul'' Miquel el Valent (en romanès Mihai Viteazul, en hongarès: Vitéz Mihály), va ser un Voivoda (Príncep) de Valàquia / en romanès Țara Românească (1593 – 1601), de Transsilvània (1599 – 1601) i de Moldàvia (1600), essent el primer noble romanès en tenir sota el seu control els tres Principats que actualment conformen Romania, motiu pel qual per alguns sectors historiogràfics i nacionals romanesos és considerat com un dels primers precursors d'aquest Estat.
Veure Romania і Miquel el Valent
Miquel I de Romania
Miquel I de Romania (Sinaia, Comtat de Prahova el 25 d'octubre 1921 - 5 de desembre de 2017) fou rei de Romania en dues ocasions (1927 - 1930 i 1940 - 1947) i l'últim cap d'estat viu que estigué en el càrrec durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Romania і Miquel I de Romania
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Veure Romania і Moldàvia
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Veure Romania і Monarca
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Veure Romania і Moscou
Moviment per a la reunificació de Romania i Moldàvia
Els territoris romanès i moldau. El moviment per a la reunificació de Romania i Moldàvia va néixer a tots dos països després de la revolució romanesa de 1989 i de la política de glàsnost de la Unió Soviètica.
Veure Romania і Moviment per a la reunificació de Romania i Moldàvia
Multiculturalisme
El multiculturalisme o la multiculturalitat és l'existència plàcida vista com a enriquidora en un mateix territori de dues o més cultures (on totes menys una solen ser fruit de la immigració), com la ideologia política que es basa en la tolerància envers els costums de l'altre grup social.
Veure Romania і Multiculturalisme
Muntènia
Mapa de Romania amb Muntènia assenyalada Muntènia o Gran Valàquia és una regió històrica de Romania, considerada com a Valàquia pròpiament dita (Muntenia, Ţara Românească, o bé Valahia són sinònims en romanès).
Veure Romania і Muntènia
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Veure Romania і Musulmà
Nicolae Ceaușescu
Nicolae Ceaușescu (Scornicești, Pitești, 1918 - Târgoviște, 1989) fou un polític romanès, que exercí de President de Romania entre 1967 i 1989 així com de secretari general del Partit Comunista Romanès entre 1965 i 1989.
Veure Romania і Nicolae Ceaușescu
Nicolae Iorga
Nicolae Iorga (de vegades Neculai Iorga, Nicolai Jorga o Nicola Jorga, nascut Nicu N. Iorga;Iova, p. xxvii. 17 de gener de 1871 – 27 de novembre de 1940) va ser un historiador romanès, polític, crític literari, escriptor de memòries, poeta i dramaturg.
Veure Romania і Nicolae Iorga
Nicolae Văcăroiu
Nicolae Văcăroiu (Cetatea Albă, Bilhorod-Dnistrovskyi, Ucraïna 5 de desembre de 1943) és un polític romanès i fou del Senat Romanès des del 20 de desembre de 2000 fins al 14 d'octubre de 2008.
Veure Romania і Nicolae Văcăroiu
Nivell de vida
El nivell de vida es mesura generalment per normes com la real (és a dir, la inflació ajustada) renda per capita i la taxa de pobresa.
Veure Romania і Nivell de vida
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Romania і Octubre
Odessa
Odessa és una ciutat d'Ucraïna, la capital de l'óblast d'Odessa i port del Mar Negre.
Veure Romania і Odessa
Oligarquia
Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).
Veure Romania і Oligarquia
Olt
Olt és una província de Romania (en romanès judeţ) situada a la regió d'Oltènia (a l'est del riu Olt) i Muntènia).
Veure Romania і Olt
Oltènia
Mapa de Romania amb Oltènia assenyalada Oltènia (Petita Valàquia en antigues versions, amb els noms en llatí Wallachia Minor, Wallachia Alutana, Wallachia Caesarea usats entre 1718 i 1739) és una regió històrica i geogràfica de Romania.
Veure Romania і Oltènia
Operació Barba-roja
La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barba-roja (en alemany: Unternehmen Barbarossa; en rus: Операция Барбаросса, Operatsiya Barbarossa), la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial.
Veure Romania і Operació Barba-roja
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Veure Romania і Organització de les Nacions Unides
Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord
LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du traité de l'Atlantique nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.
Veure Romania і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord
Pacte de Varsòvia
El Pacte de Varsòvia, oficialment anomenat Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua, fou un acord de cooperació militar entre els països comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental, en el marc de la Guerra Freda.
Veure Romania і Pacte de Varsòvia
Pacte Mólotov-Ribbentrop
El Pacte Mólotov-Ribbentrop va ser un pacte de no agressió entre l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica que va permetre a aquestes potències dividir l'Europa de l'Est entre elles.
Veure Romania і Pacte Mólotov-Ribbentrop
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Veure Romania і Parlament
Partit Comunista Romanès
El Partit Comunista Romanès (PCR), (en romanès Partidul Comunist Român) va ser un partit polític de Romania creat l'any 1921 i que va ser declarat il·legal al final de l'any 1989.
Veure Romania і Partit Comunista Romanès
Partit de la Gran Romania
El Partit de la Gran Romania (en romanès Partidul România Mare) és un partit polític romanès, d'extrema dreta, fundat al començament dels anys noranta.
Veure Romania і Partit de la Gran Romania
Partit Demòcrata-Liberal (Romania)
El Partit Demòcrata-Liberal de Romania, en romanès, Partidul Democrat-Liberal, és un partit polític de centre - dreta, que es va crear arran del trencament del Front de Salvació Nacional Romanès l'any 1993.
Veure Romania і Partit Demòcrata-Liberal (Romania)
Partit Nacional Liberal (Romania)
El Partit Nacional Liberal (en romanès Partidul Naţional Liberal, PNL) és un dels principals partits polítics de Romania.
Veure Romania і Partit Nacional Liberal (Romania)
Partit Socialdemòcrata (Romania)
El Partit Socialdemòcrata (en romanès Partidul Social Democrat, PSD) és un dels principals partits polític de Romania.
Veure Romania і Partit Socialdemòcrata (Romania)
Partit Socialista dels Treballadors
El Partit Socialista dels Treballadors (PST) (en castellà: Partido Socialista de los Trabajadores) és un partit polític comunista espanyol format el 1979 de la unió de militants de la Lliga Socialista Revolucionària (LSR) i de la Lliga Comunista Revolucionària (LCR), de caràcter trotskista i seguidors de Nahuel Moreno.
Veure Romania і Partit Socialista dels Treballadors
Petre Roman
Petre Roman (Bucarest, Romania 1946), polític romanès, antic Primer ministre d'aquest país des del 22 de desembre de 1989 fins al 16 d'octubre de 1991, expresident del Senat (1996-1999), exministre d'Afers Exteriors (1999-2000) i expresident del Partit Demòcrata (PD) des del 1993 fins al 2001.
Veure Romania і Petre Roman
Petru Groza
Petru Groza (Băcia, 7 de desembre de 1884 — Bucarest, 7 de gener de 1958) va ser un polític romanès, primer ministre dels primers governs del Partit Comunista sota l'ocupació de la Unió Soviètica.
Veure Romania і Petru Groza
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Veure Romania і Petxenegs
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Romania і Portugal
Primer Ministre de Romania
El Primer Ministre de la República de Romania és el cap de govern d'aquest país.
Veure Romania і Primer Ministre de Romania
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Romania і Primera Guerra Mundial
Principat de Romania
Pintura de Theodor Aman ''La unió dels principats'' El Principat de Romania és el nom pel qual es coneix i identifica a Romania al llarg del període comprès entre la data d'elecció de Alexandru Ioan Cuza, com a príncep de Valàquia i Moldàvia (5 i 24 de gener de 1859), primer com a Principats Units de Moldàvia i Valàquia, autònoms però vassalls de l'Imperi Otomà, fins a la constitució oficial de Romania en un regne, l'any 1881, quan el príncep Carol va ser coronat com a Carol I, Rei de Romania.
Veure Romania і Principat de Romania
Procés de romanització
La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.
Veure Romania і Procés de romanització
Propietat privada
La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre un bé tangible o no-tangible.
Veure Romania і Propietat privada
Província d'Alba
La província d'Alba (hongarès: Fehér) és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a Transsilvània, amb capital a Alba Iulia (72,405 habitants).
Veure Romania і Província d'Alba
Província d'Arad
La província d'Arad (hongarès: Arad, serbi: Arad/Арад) és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a Crişana, amb capital a Arad (població: 185.272).
Veure Romania і Província d'Arad
Província d'Argeș
La província d'Argeș és un județ, una divisió administrativa de Romania, a Valàquia, amb capital a la ciutat de Pitești.
Veure Romania і Província d'Argeș
Província d'Ilfov
La província d'Ilfov és la província que envolta Bucarest, la capital de Romania.
Veure Romania і Província d'Ilfov
Província de Bacău
La província de Bacău és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a Moldàvia, amb capital a Bacău.
Veure Romania і Província de Bacău
Província de Bihor
La província de Bihor, en hongarès: Bihar, és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a Crişana, amb capital a Oradea.
Veure Romania і Província de Bihor
Província de Bistrița-Năsăud
La província de Bistrița-Năsăud (hongarès: Beszterce-Naszód) és un județ, una divisió administrativa de Romania, a Transsilvània, amb capital a Bistrița.
Veure Romania і Província de Bistrița-Năsăud
Província de Botoșani
La província de Botoșani és un județ, una divisió administrativa de Romania, a Moldàvia, amb capital a Botoşani.
Veure Romania і Província de Botoșani
Província de Brașov
La província de Brașov ((); hongarès: Brassó) és un județ, una divisió administrativa de Romania, a Transsilvània, amb capital a Brașov.
Veure Romania і Província de Brașov
Província de Brăila
La província de Brăila és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a Muntènia, amb capital a Brăila.
Veure Romania і Província de Brăila
Província de Buzău
La província de Buzău és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a la regió de Muntènia, amb capital a Buzău.
Veure Romania і Província de Buzău
Província de Caraș-Severin
La província de Caraș-Severin (serbi i croat: Karaš-Severin/Караш Северин, hongarès: Krassó-Szörény, búlgar: Караш-Северин) és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, en la regió històrica del Banat, amb capital a Reșița.
Veure Romania і Província de Caraș-Severin
Província de Călărași
La província de Călărași és un județ, una divisió administrativa de Romania, a Muntènia, amb capital a Călărași.
Veure Romania і Província de Călărași
Província de Cluj
La província de Cluj (hongarès: Kolozs); és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a Transsilvània, amb capital a Cluj-Napoca.
Veure Romania і Província de Cluj
Província de Constanța
La província de Constanța és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a Dobrudja, amb capital a Constanţa.
Veure Romania і Província de Constanța
Província de Covasna
La província de Covasna (hongarès: Kovászna) és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a Transsilvània, amb capital a Sfântu Gheorghe.
Veure Romania і Província de Covasna
Província de Dâmbovița
La província Dâmbovița (o Dîmbovița) és un (județ), una divisió administrativa de Romania, a Muntènia, amb capital a Târgoviște.
Veure Romania і Província de Dâmbovița
Província de Dolj
La província de Dolj és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a Oltènia, amb capital a Craiova (població: 314,437).
Veure Romania і Província de Dolj
Província de Galați
La província Galați és un județ, una divisió administrativa de Romania, a Moldàvia, amb capital a Galați.
Veure Romania і Província de Galați
Província de Giurgiu
La província de Giurgiu és un județ, una divisió administrativa de Romania, a Muntènia, amb capital a Giurgiu.
Veure Romania і Província de Giurgiu
Província de Gorj
La província de Gorj és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a Oltènia, amb capital a Târgu Jiu.
Veure Romania і Província de Gorj
Província de Harghita
La província de Harghita (hongarès Hargita) és un judeţ, una divisió administrativa al centre de Romania, a l'est de Transsilvània, i la capital és Miercurea-Ciuc.
Veure Romania і Província de Harghita
Província de Hunedoara
La província de Hunedoara (hongarès: Hunyad) és un Judeţ, una divisió administrativa de Romania, a Transsilvània, amb capital a Deva.
Veure Romania і Província de Hunedoara
Província de Iași
Monestir d'Hadâmbu, a la província de Iaşi La província de Iaşi és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a Moldàvia, amb capital a Iaşi.
Veure Romania і Província de Iași
Província de Ialomița
La província de Ialomița és un județ, una divisió administrativa de Romania, a Muntènia, amb capital a Slobozia.
Veure Romania і Província de Ialomița
Província de Maramureș
La província de Maramureș (hongarès: Máramaros) és un județ, una divisió administrativa de Romania, a la regió de Transsilvània.
Veure Romania і Província de Maramureș
Província de Mehedinți
La província de Mehedinți és un județ, una divisió administrativa de Romania, a la regió històrica d'Oltènia.
Veure Romania і Província de Mehedinți
Província de Mureș
La província de Mureș (hongarès: Maros) és un județ, una divisió administrativa de Romania, a Transsilvània, amb capital a Târgu Mureș.
Veure Romania і Província de Mureș
Província de Neamț
La província de Neamț és un județ, una divisió administrativa de Romania, a la regió de Moldàvia i amb capital a Piatra Neamț.
Veure Romania і Província de Neamț
Província de Prahova
La província de Prahova és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a la regió de Muntènia, amb capital a Ploieşti.
Veure Romania і Província de Prahova
Província de Satu Mare
La província de Satu Mare (hongarès Szatmár megye) és un judeţ, una divisió administrativa de Romania.
Veure Romania і Província de Satu Mare
Província de Sălaj
La província de Sălaj (hongarès: Szilágy) és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a Transsilvània, amb capital a Zalău.
Veure Romania і Província de Sălaj
Província de Sibiu
La província de Sibiu (hongarès: Szeben) és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a Transsilvània, amb capital a Sibiu.
Veure Romania і Província de Sibiu
Província de Suceava
La província de Suceava és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, en la regió històrica de Bucovina, amb capital a Suceava.
Veure Romania і Província de Suceava
Província de Teleorman
La província de Teleorman és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a la regió de Muntènia, amb capital a Alexandria.
Veure Romania і Província de Teleorman
Província de Timiș
La província de Timiş (hongarès: Temes, serbi: Tamiš/Тамиш, búlgar: Timiš) és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a la regió històrica de Banat, amb capital a Timişoara.
Veure Romania і Província de Timiș
Província de Tulcea
La província de Tulcea és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a la regió de Dobrudja, amb capital a Tulcea.
Veure Romania і Província de Tulcea
Província de Vaslui
La província de Vaslui és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a la regió de Moldàvia, amb capital a Vaslui.
Veure Romania і Província de Vaslui
Província de Vâlcea
La província de Vâlcea (també escrit Vîlcea) és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a la regió d'Oltènia, amb capital a Râmnicu Vâlcea.
Veure Romania і Província de Vâlcea
Província de Vrancea
La província de Vrancea és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a la regió de Moldàvia.
Veure Romania і Província de Vrancea
Prut
El riu Prut (ucraïnès: Прут, Prut; romanès: Prut; noms en l'antiguitat, en grec antic: Pyretos, Porata, Piuret), amb una llargada de 953 km, neix als Carpats, a la serralada dels Txornohora d'Ucraïna, prop de la seva muntanya més alta, Hoverla o Horà (Muntanya, Mont) Hoverla (entre els óblasts d'Ivano-Frankivsk i Transcarpàcia), des d'on flueix cap a l'est, i des d'ací fa la majoria del recorregut següent cap al sud-est.
Veure Romania і Prut
Radu Vasile
Radu Vasile, també conegut amb el seu sobrenom literari Radu Mischiu (Sibiu, Romania 1942 - Bucarest 2013), fou un polític, economista, poeta i historiador romanès, va ser de 1998 a 1999 Primer ministre de Romania.
Veure Romania і Radu Vasile
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Romania і Rússia
Regència
El terme regència designa diverses formes de govern delegat.
Veure Romania і Regència
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Veure Romania і Regne d'Hongria
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Romania і Regne Unit
Rei de Romania
Bandera del Regne de Romania Escut d'Armes del Regne de Romania El Rei de Romania és el títol de cap d'estat de Romania que va existir des de 1881 fins a 1947.
Veure Romania і Rei de Romania
República de Moldàvia
La República de Moldàvia (Republica Moldova en romanès) és un estat sense sortida al mar de l'Europa de l'Est, que limita amb Romania per l'oest i amb Ucraïna pel nord, l'est i el sud.
Veure Romania і República de Moldàvia
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Veure Romania і República Federal Socialista de Iugoslàvia
República Socialista de Romania
La República Socialista de Romania (en romanès: Republica Socialistă România, RSR) fou un estat socialista que va existir entre el 30 de desembre de 1947 i el 22 de desembre de 1989.
Veure Romania і República Socialista de Romania
República Soviètica Hongaresa
República Soviètica Hongaresa fou el nom amb què es conegué Hongria mentre va ser governada per la unió del Partit Socialdemòcrata i el Partit Comunista, entre el 21 de març i el 4 d'agost de 1919.
Veure Romania і República Soviètica Hongaresa
Revolució
rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.
Veure Romania і Revolució
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Romania і Revolució Francesa
Revolució romanesa de 1989
La revolució romanesa de 1989 va ser un seguit de disturbis que van tenir lloc durant el desembre de 1989, per tal de derrocar el govern comunista i autoritari de Nicolae Ceauşescu.
Veure Romania і Revolució romanesa de 1989
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Romania і Roma
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Veure Romania і Romanès
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.
Veure Romania і Romania
Romania durant la Segona Guerra Mundial
Al juny de 1941, després d'un breu període de neutralitat sota el regnat de Carol II, Romania s'uní a les Potències de l'Eix durant la dictadura d'Ion Antonescu.
Veure Romania і Romania durant la Segona Guerra Mundial
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Veure Romania і Romanticisme
Romània
Romània és el nom que s'utilitzà per designar el conjunt de països on es parlava (i actualment encara es parla) en llengua romànica o neollatina, és a dir, les llengües que derivaren del llatí.
Veure Romania і Romània
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Veure Romania і Saxons
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Veure Romania і Sèrbia
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Romania і Segona Guerra Mundial
Sighișoara
Sighișoara (hongarès: Segesvár, alemany: Schäßburg i llatí: Castrum Sex), ciutat de Romania, és la capital de la província de Mureș.
Veure Romania і Sighișoara
Sistema semipresidencialista
Els sistemes semipresidencialistes es mostren en grocEl sistema semipresidencialista, semipresidencialisme, democràcia semipresidencialista o república semipresidencial, és un sistema d'organització política parlamentària en què el primer ministre i el president són participants actius de les funcions diàries del govern.
Veure Romania і Sistema semipresidencialista
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Veure Romania і Socialisme
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Veure Romania і Sultà
Tardor
Imatge d'un bosc a la tardor. La tardor, primavera d'hivern, autumne, rerevera o autunjo (en alguerès) és una de les quatre estacions de l'any, de les zones temperades.
Veure Romania і Tardor
Tàtar
El tàtar (татар теле, татарча), antigament anomenat tàrtar és una llengua turquesa parlada per més de sis milions de persones a la república del Tatarstan, a Baixkíria i en altres comunitats de Rússia i països de l'antiga Unió Soviètica.
Veure Romania і Tàtar
Târgoviște
Târgoviște és una ciutat al județ de Dâmbovița.
Veure Romania і Târgoviște
Tecnocràcia
La tecnocràcia és una forma de govern formada per funcionaris i altres càrrecs públics escollits en virtut de la seva preparació tècnica.
Veure Romania і Tecnocràcia
Terrorisme
Escena després d'un atemptat terrorista a Gao. El mot terrorisme s'utilitza per a definir un tipus d'utilització de la violència de manera sistemàtica i sovint indiscriminada per aconseguir objectius polítics, condicionar el comportament de la societat civil o aclarir comptes per decisions preses i irreversibles.
Veure Romania і Terrorisme
Theodor Stolojan
Theodor Dumitru Stolojan (Târgovişte, Dâmboviţa, Romania 1943) és un polític romanès.
Veure Romania і Theodor Stolojan
Timișoara
Timișoara (en hongarès: Temesvár, en alemany: Temeswar, en serbi: Temišvar, en turc: Tamışvar) és una ciutat en la regió occidental de Romania.
Veure Romania і Timișoara
Traian Băsescu
Traian Băsescu (Basarabi, Província de Constanţa, 4 de novembre de 1951) és un mariner i polític romanès que fou president de Romania des del 20 de desembre de 2004 fins al 19 d'abril de 2007, des del 23 de maig de 2007 fins al 10 de juliol de 2012, i des del 27 d'agost de 2012 fins al 21 de desembre de 2014 Băsescu es va graduar a l'Institut Constanţa de l'Armada el 1976 i es va convertir en Oficial de Marina de vaixell mercant amb Navrom, l'empresa naval de Romania.
Veure Romania і Traian Băsescu
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Veure Romania і Trajà
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Veure Romania і Transsilvània
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Romania і Tràcia
Tribut
Els tributs són ingressos de dret públic que consisteixen en prestacions pecuniàries obligatòries, imposades unilateralment per l'estat, exigides per una administració pública com a conseqüència de la realització del fet imposable a què la llei vinculi al ciutadà en el deure de contribuir.
Veure Romania і Tribut
Triple Entesa
Aliances militars europees el 1914, abans de la Primera Guerra Mundial Aliances militars europees durant la Primera Guerra mundial, 1914-1918 La Triple Entesa o Triple Entente (del francès entente, 'amistat, comprensió, acord') va ser l'entesa que va unir l'Imperi Rus, la Tercera República Francesa i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, després de la signatura de l'Entente Cordiale anglofrancesa de 1904 i de l'Entente anglorussa del 31 d'agost de 1907.
Veure Romania і Triple Entesa
Tudor Vladimirescu
Tudor Vladimirescu (1780 – 1821) fou un polític i militar romanès, que fou príncep de Valàquia i el líder de la Revolució de Valàquia de 1821.
Veure Romania і Tudor Vladimirescu
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Romania і Turquia
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Veure Romania і Txecoslovàquia
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Romania і Ucraïna
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Romania і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Veure Romania і Unió Europea
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Veure Romania і Valàquia
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Veure Romania і Vassallatge
Victor Ciorbea
Victor Ciorbea (Ponor, Alba, Romania, 26 d'octubre de 1954) és un polític, jurista i advocat romanès, va ser des de 1996 fins a 1998 Primer ministre de Romania, i Alcalde de Bucarest el 1996.
Veure Romania і Victor Ciorbea
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Romania і Visigots
Vlad Țepeș
Vlad III, més conegut com a Vlad Țepeș (Vlad l'Empalador) o Vlad Dràcula (en romanès: Vlad Drăculea; Sighișoara, Transsilvània; 1428/1431 - 1476/1477) fou príncep de Valàquia i un heroi nacional de Romania.
Veure Romania і Vlad Țepeș
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Veure Romania і Xina
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Romania і 1 d'octubre
1 de desembre
El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Romania і 1 de desembre
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Romania і 1 de gener
100 Grans Romanesos
L'any 2006, la Televiziunea Română (Televisió Estatal Romanesa – "TVR") va organitzar un programa perquè el públic romanès votés els que ells consideraven havien estat els "100 Grans Romanesos" de tots els temps, essent aquest programa una versió del programa britànic "100 Greatest Britons".
Veure Romania і 100 Grans Romanesos
102
El 102, anomenat així des de la implantació del calendari gregorià, fou un any comú començat en dissabte.
Veure Romania і 102
12 de desembre
El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Romania і 12 de desembre
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Romania і 12 de setembre
1448
;Països Catalans.
Veure Romania і 1448
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Romania і 1453
1456
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Romania і 1456
1462
; Països Catalans.
Veure Romania і 1462
1476
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Romania і 1476
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Romania і 1593
1600
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Romania і 1600
17 d'abril
El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.
Veure Romania і 17 d'abril
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Veure Romania і 1789
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Romania і 1806
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Veure Romania і 1812
1821
;Països Catalans.
Veure Romania і 1821
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Romania і 1848
1859
;Països Catalans.
Veure Romania і 1859
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Veure Romania і 1862
1866
;Països Catalans.
Veure Romania і 1866
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Romania і 1867
1877
; Països Catalans.
Veure Romania і 1877
1878
;Països Catalans.
Veure Romania і 1878
1881
;Països Catalans.
Veure Romania і 1881
19 de novembre
El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Romania і 19 de novembre
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Romania і 1914
1916
;Països Catalans.
Veure Romania і 1916
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Romania і 1918
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Romania і 1919
1921
Països Catalans.
Veure Romania і 1921
1922
;Països Catalans.
Veure Romania і 1922
1927
;Països Catalans.
Veure Romania і 1927
1930
;Països Catalans.
Veure Romania і 1930
1940
;Països Catalans.
Veure Romania і 1940
1941
;Països Catalans.
Veure Romania і 1941
1943
;Països Catalans.
Veure Romania і 1943
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Veure Romania і 1944
1945
;Països Catalans.
Veure Romania і 1945
1946
;Països Catalans.
Veure Romania і 1946
1947
;Països Catalans.
Veure Romania і 1947
1948
;Països Catalans.
Veure Romania і 1948
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Veure Romania і 1958
1964
;Països Catalans.
Veure Romania і 1964
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Veure Romania і 1965
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Romania і 1989
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Romania і 1991
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Romania і 1992
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Romania і 1996
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Veure Romania і 1998
20 de maig
El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Romania і 20 de maig
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Romania і 2000
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Romania і 2003
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Romania і 2004
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Romania і 2005
21 de desembre
El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Romania і 21 de desembre
22 de desembre
El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Romania і 22 de desembre
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Romania і 22 de juny
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Romania і 23 d'agost
25 de desembre
miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.
Veure Romania і 25 de desembre
30 de desembre
El 30 de desembre és el tres-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Romania і 30 de desembre
30 de juliol
El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.
Veure Romania і 30 de juliol
30 de març
El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.
Veure Romania і 30 de març
4 de novembre
El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.
Veure Romania і 4 de novembre
6 de març
El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Romania і 6 de març
7 d'abril
El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Romania і 7 d'abril
9 de maig
El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.
Veure Romania і 9 de maig
Vegeu també
Estats membres de l'OTAN
- Albània
- Alemanya
- Bèlgica
- Bulgària
- Canadà
- Croàcia
- Dinamarca
- Eslovàquia
- Eslovènia
- Espanya
- Estònia
- Estats Units d'Amèrica
- Finlàndia
- França
- Grècia
- Hongria
- Islàndia
- Itàlia
- Letònia
- Lituània
- Luxemburg
- Macedònia del Nord
- Montenegro
- Noruega
- Països Baixos
- Polònia
- Portugal
- Regne Unit
- Regne dels Països Baixos
- Romania
- Suècia
- Turquia
- Txèquia
Estats membres de la Unió Europea
- Àustria
- Alemanya
- Bèlgica
- Bulgària
- Croàcia
- Dinamarca
- Eslovàquia
- Eslovènia
- Espanya
- Estònia
- Estats membres de la Unió Europea
- Finlàndia
- França
- Grècia
- Hongria
- Irlanda
- Itàlia
- Letònia
- Lituània
- Luxemburg
- Malta
- Països Baixos
- Polònia
- Portugal
- Regne dels Països Baixos
- Romania
- Suècia
- Txèquia
- Xipre
També conegut com República de Romania.
, Danubi, Dàcia, Dècada del 1920, De facto, Decèbal, Democràcia, Desembre, Dinastia dels Habsburg, Dobrudja, Dràcula, Economia de Romania, Edat mitjana, Elena Ceaușescu, Emil Constantinescu, Eslaus, Estatització, Estats Units d'Amèrica, Europa, Europa Central, Europa Occidental, Exèrcit Roig, Exili, Fòrum, Feixisme, Ferran I de Romania, Feudalisme, França, Front de Salvació Nacional (Romania), Galați, Gavril Dejeu, Gèpides, Gener, Germànics, Getes, Gheorghe Gheorghiu-Dej, Gran Romania, Guàrdia de Ferro, Guerres dàcies, Guerres Napoleòniques, Hongarès, Hongria, Huns, Iași, Ióssif Stalin, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Imperi Búlgar, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Independència, Ion Antonescu, Ion Iliescu, Ion Luca Caragiale, Iraq, Istanbul, Itàlia, Jueus, Juli Cèsar, Juny, Latifundi, Liberalisme, Llengües eslaves, Llengües romàniques, Llista de peixos de Romania, Lliure comerç, Magiars, Mar Negra, Menestral, Mihai Eminescu, Miquel el Valent, Miquel I de Romania, Moldàvia, Monarca, Moscou, Moviment per a la reunificació de Romania i Moldàvia, Multiculturalisme, Muntènia, Musulmà, Nicolae Ceaușescu, Nicolae Iorga, Nicolae Văcăroiu, Nivell de vida, Octubre, Odessa, Oligarquia, Olt, Oltènia, Operació Barba-roja, Organització de les Nacions Unides, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, Pacte de Varsòvia, Pacte Mólotov-Ribbentrop, Parlament, Partit Comunista Romanès, Partit de la Gran Romania, Partit Demòcrata-Liberal (Romania), Partit Nacional Liberal (Romania), Partit Socialdemòcrata (Romania), Partit Socialista dels Treballadors, Petre Roman, Petru Groza, Petxenegs, Portugal, Primer Ministre de Romania, Primera Guerra Mundial, Principat de Romania, Procés de romanització, Propietat privada, Província d'Alba, Província d'Arad, Província d'Argeș, Província d'Ilfov, Província de Bacău, Província de Bihor, Província de Bistrița-Năsăud, Província de Botoșani, Província de Brașov, Província de Brăila, Província de Buzău, Província de Caraș-Severin, Província de Călărași, Província de Cluj, Província de Constanța, Província de Covasna, Província de Dâmbovița, Província de Dolj, Província de Galați, Província de Giurgiu, Província de Gorj, Província de Harghita, Província de Hunedoara, Província de Iași, Província de Ialomița, Província de Maramureș, Província de Mehedinți, Província de Mureș, Província de Neamț, Província de Prahova, Província de Satu Mare, Província de Sălaj, Província de Sibiu, Província de Suceava, Província de Teleorman, Província de Timiș, Província de Tulcea, Província de Vaslui, Província de Vâlcea, Província de Vrancea, Prut, Radu Vasile, Rússia, Regència, Regne d'Hongria, Regne Unit, Rei de Romania, República de Moldàvia, República Federal Socialista de Iugoslàvia, República Socialista de Romania, República Soviètica Hongaresa, Revolució, Revolució Francesa, Revolució romanesa de 1989, Roma, Romanès, Romania, Romania durant la Segona Guerra Mundial, Romanticisme, Romània, Saxons, Sèrbia, Segona Guerra Mundial, Sighișoara, Sistema semipresidencialista, Socialisme, Sultà, Tardor, Tàtar, Târgoviște, Tecnocràcia, Terrorisme, Theodor Stolojan, Timișoara, Traian Băsescu, Trajà, Transsilvània, Tràcia, Tribut, Triple Entesa, Tudor Vladimirescu, Turquia, Txecoslovàquia, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Europea, Valàquia, Vassallatge, Victor Ciorbea, Visigots, Vlad Țepeș, Xina, 1 d'octubre, 1 de desembre, 1 de gener, 100 Grans Romanesos, 102, 12 de desembre, 12 de setembre, 1448, 1453, 1456, 1462, 1476, 1593, 1600, 17 d'abril, 1789, 1806, 1812, 1821, 1848, 1859, 1862, 1866, 1867, 1877, 1878, 1881, 19 de novembre, 1914, 1916, 1918, 1919, 1921, 1922, 1927, 1930, 1940, 1941, 1943, 1944, 1945, 1946, 1947, 1948, 1958, 1964, 1965, 1989, 1991, 1992, 1996, 1998, 20 de maig, 2000, 2003, 2004, 2005, 21 de desembre, 22 de desembre, 22 de juny, 23 d'agost, 25 de desembre, 30 de desembre, 30 de juliol, 30 de març, 4 de novembre, 6 de març, 7 d'abril, 9 de maig.