Accés més ràpid que el navegador!
76 les relacions: Agustí d'Hipona, Aldo Manuzio, Angelo Poliziano, Aristarc de Samotràcia, Aristòfanes de Bizanci, Benedetto Croce, Biblioteca d'Alexandria, Carlemany, Ciceró, Crítica literària, Crítica textual, Dante Alighieri, Dialectologia, Digamma, Dionisi d'Halicarnàs, Dionisi de Tràcia, Ecdòtica, Edat mitjana, Elio Antonio de Nebrija, Epistemologia, Erasme de Rotterdam, Estats Units d'Amèrica, Estètica, Etimologia, Eugenio Garin, Ferdinand de Saussure, Filó d'Alexandria, Filologia romànica, Filosofia, Foci I de Constantinoble, Fonètica, Francesco Petrarca, Francofonia, Franz Bopp, Friedrich August Wolf, Giovanni Boccaccio, Giulio Cesare Scaligero, Gramàtica, Grec, Henri Estienne, Història, Homer, Humanisme, Il·lustració, Impremta, Jeroni d'Estridó, Jordi Gemist Pletó, Karl Lachmann, Karl Vossler, Lingüística, ..., Lingüística diacrònica, Literatura comparada, Llenguatge, Lodovico Castelvetro, Marsilio Ficino, Max Müller, Morfosintaxi, Patrística, Paul Oskar Kristeller, Plotí, Poètica, Protoindoeuropeu, Pseudo-Longí, Quintilià, Renaixement, Retòrica, Richard Bentley, Romanticisme, Sànscrit, Sofista, Suïdas, Universitat de Cambridge, Universitat Johns Hopkins, Wilhelm von Humboldt, Xina, 1880. Ampliar l'índex (26 més) »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Filologia і Agustí d'Hipona · Veure més »
Aldo Manuzio
Aldo Manuzio (Sermoneta o Bassiano, 1449 — Venècia, 5 de febrer de 1515) va ser un humanista i impressor italià, fundador de la Impremta Aldina.
Nou!!: Filologia і Aldo Manuzio · Veure més »
Angelo Poliziano
Angelo Poliziano o Angelo Ambrogini (Montepulciano, 14 de juliol de 1454-Florència, 24 de setembre de 1494) fou un humanista i poeta italià.
Nou!!: Filologia і Angelo Poliziano · Veure més »
Aristarc de Samotràcia
Aristarc de Samotràcia (Aristarchus; Samotràcia, vers 217 aC - Xipre, vers 145 aC) fou un gramàtic i crític alexandrí.
Nou!!: Filologia і Aristarc de Samotràcia · Veure més »
Aristòfanes de Bizanci
Aristòfanes de Bizanci (en llatí Aristophanes, en grec antic Άριστοφάνης) fou un escriptor grec, fill d'Apel·les.
Nou!!: Filologia і Aristòfanes de Bizanci · Veure més »
Benedetto Croce
Benedetto Croce (Pescasseroli, 25 de febrer del 1866 – 20 de novembre del 1952), escriptor, filòsof i polític italià.
Nou!!: Filologia і Benedetto Croce · Veure més »
Biblioteca d'Alexandria
Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.
Nou!!: Filologia і Biblioteca d'Alexandria · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Filologia і Carlemany · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Filologia і Ciceró · Veure més »
Crítica literària
La crítica literària (del grec, kríno, jutjar) és la valoració sobre un llibre o article mitjançant un escrit argumentatiu publicat en un mitjà de comunicació o en revistes especialitzades.
Nou!!: Filologia і Crítica literària · Veure més »
Crítica textual
La crítica textual és el procés de reconstrucció de la versió original d'una obra literària, usualment perduda, a partir de les versions o còpies posteriors.
Nou!!: Filologia і Crítica textual · Veure més »
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Nou!!: Filologia і Dante Alighieri · Veure més »
Dialectologia
La dialectologia és un camp de la lingüística que té com a objectiu estudiar les variacions de la llengua, fonamentades sobretot en la localització geogràfica (i que sovint no pren en compte les variacions degudes a factors socials (que formen allò que s'anomena un sociolecte o generacionals cronolectes), o a les variacions en el temps, que s'estudien en lingüística històrica) i els trets que s'hi associen.
Nou!!: Filologia і Dialectologia · Veure més »
Digamma
Digamma és una lletra obsoleta de l'alfabet grec que té un valor numèric de 6.
Nou!!: Filologia і Digamma · Veure més »
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Nou!!: Filologia і Dionisi d'Halicarnàs · Veure més »
Dionisi de Tràcia
Dionisi el Traci o Dionisi de Tràcia (Dionysius Thrax) va ser un gramàtic de l'antiga Grècia que va viure al.
Nou!!: Filologia і Dionisi de Tràcia · Veure més »
Ecdòtica
Ecdòtica és com s'anomena també la crítica textual o crítica menor, una branca de la filologia.
Nou!!: Filologia і Ecdòtica · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Filologia і Edat mitjana · Veure més »
Elio Antonio de Nebrija
Elio Antonio de Nebrija (Lebrija, Sevilla 1441 - Alcalá de Henares, 2 de juliol de 1522), també anomenat Antonio de Lebrija, fou un defensor de l'humanisme espanyol, autor de diverses obres sobre gramàtica i lexicografia.
Nou!!: Filologia і Elio Antonio de Nebrija · Veure més »
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Nou!!: Filologia і Epistemologia · Veure més »
Erasme de Rotterdam
va ser un filòsof, filòleg i teòleg neerlandès.
Nou!!: Filologia і Erasme de Rotterdam · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Filologia і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Estètica
L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que s'ocupa d'analitzar els conceptes i resoldre els problemes que es plantejen quan observem objectes bells i/o estètics, o per altra banda, pot ésser una doctrina filosòfica sobre la bellesa, l'art i, més en general, les sensacions.
Nou!!: Filologia і Estètica · Veure més »
Etimologia
L'etimologia és la ciència que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què la seva forma i significat han canviat, doncs el sentit actual en pot ser diferent de l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).
Nou!!: Filologia і Etimologia · Veure més »
Eugenio Garin
Eugenio Garin (Rieti, 9 de maig de 1909 – Florència, 29 de desembre de 2004) va ser un filòsof i historiador de la filosofia italià.
Nou!!: Filologia і Eugenio Garin · Veure més »
Ferdinand de Saussure
Ferdinand de Saussure (Ginebra, 26 de novembre del 1857 - Vufflens-le-Château, 22 de febrer del 1913) fou un lingüista suís.
Nou!!: Filologia і Ferdinand de Saussure · Veure més »
Filó d'Alexandria
Filó d'Alexandria o Filó Jueu (en hebreu ידידיה Iedidià, o פילון Filón, Philon Judaeus; Alexandria, c. 13 aC? - 50 dC) és considerat el primer filòsof jueu.
Nou!!: Filologia і Filó d'Alexandria · Veure més »
Filologia romànica
Aproximació a les llengües romàniques La filologia romànica és la branca de la filologia que s'ocupa de l'estudi de les llengües i literatures romàniques.
Nou!!: Filologia і Filologia romànica · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Filologia і Filosofia · Veure més »
Foci I de Constantinoble
Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.
Nou!!: Filologia і Foci I de Constantinoble · Veure més »
Fonètica
La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.
Nou!!: Filologia і Fonètica · Veure més »
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Nou!!: Filologia і Francesco Petrarca · Veure més »
Francofonia
Bandera de la Francofonia La francofonia o l'Organització Internacional de la Francofonia (o simplement La Francophonie), coneguda també per les sigles OIF, és el conjunt de territoris que parlen francès i que comparteixen un passat comú (fruit del colonialisme) i una certa herència cultural, tot i poder tenir altres llengües com a oficials.
Nou!!: Filologia і Francofonia · Veure més »
Franz Bopp
Franz Bopp (Magúncia, 14 de setembre de 1791-Berlín, 23 d'octubre de 1867) va ser un filòleg i lingüista alemany, cofundador de la gramàtica comparada juntament amb Rasmus Christian Rask.
Nou!!: Filologia і Franz Bopp · Veure més »
Friedrich August Wolf
Friedrich August Wolf (15 de febrer de 1759, Haynrode, Saxònia - 8 d'agost de 1824, Marsella, França) fou un filòleg i hel·lenista alemany, famós per haver qüestionat la unitat de composició dels poemes homèrics.
Nou!!: Filologia і Friedrich August Wolf · Veure més »
Giovanni Boccaccio
Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.
Nou!!: Filologia і Giovanni Boccaccio · Veure més »
Giulio Cesare Scaligero
Giulio Cesare Scaligero, el seu nom autèntic era Giulio Bordon (23 d'abril de 1484 a Riva del Garda - 21 d'octubre de 1558 a Agen) va ser un escriptor, filòsof i metge italià que va viure gran part de la seva vida a França.
Nou!!: Filologia і Giulio Cesare Scaligero · Veure més »
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Nou!!: Filologia і Gramàtica · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Filologia і Grec · Veure més »
Henri Estienne
Pàgina del ''Teetet'' de Plató, imprès per Henri Estienne el 1578 Henri Estienne o en llatí Henricus Stephanus (1528 o 1531, París - † 1598, Lió) fou un impressor francès del, fill de l'humanista Robert Estienne.
Nou!!: Filologia і Henri Estienne · Veure més »
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Nou!!: Filologia і Història · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Filologia і Homer · Veure més »
Humanisme
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.
Nou!!: Filologia і Humanisme · Veure més »
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Nou!!: Filologia і Il·lustració · Veure més »
Impremta
Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.
Nou!!: Filologia і Impremta · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: Filologia і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Jordi Gemist Pletó
Jordi Gemist Pletó, (en llatí Georgius Gemistus, en grec antic Γεώργιος ὁ Γεμιστός), o també Jordi Pletó (Georgius Pletho, ὁ Πλήθων) va ser un escriptor romà d'Orient que va viure durant una part del i a la primera meitat del.
Nou!!: Filologia і Jordi Gemist Pletó · Veure més »
Karl Lachmann
Karl Konrad Friedrich Wilhelm Lachmann (4 de març de 1793 - 13 març 1851), filòleg alemany i editor de textos clàssics grecollatins, bíblics i germànics, creador del mètode d'ecdòtica i crítica textual.
Nou!!: Filologia і Karl Lachmann · Veure més »
Karl Vossler
Karl Vossler (Hohenheim, 6 de setembre de 1872 - Múnic, 18 de maig de 1949) va ser un historiador alemany de literatura, especialista en Dante i un dels més importants romanistes de la primera meitat del, amb publicacions d'italianística, hispanística i també sobre literatura francesa.
Nou!!: Filologia і Karl Vossler · Veure més »
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Nou!!: Filologia і Lingüística · Veure més »
Lingüística diacrònica
La lingüística diacrònica o històrica estudia com evolucionen les llengües amb el pas del temps, així com les relacions entre diferents idiomes.
Nou!!: Filologia і Lingüística diacrònica · Veure més »
Literatura comparada
La literatura comparada és la disciplina empírica que estudia i compara diferents texts literaris o altres formes d'expressions culturals, per damunt de les barreres nacionals pròpies de la filologia.
Nou!!: Filologia і Literatura comparada · Veure més »
Llenguatge
Un document exemple de llenguatge enginyeril El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emissora i la receptora.
Nou!!: Filologia і Llenguatge · Veure més »
Lodovico Castelvetro
''Poetica d'Aristotele'' Lodovico Castelvetro (1505, Mòdena - † 1571, Chiavenna) fou un filòleg i crític literari italià.
Nou!!: Filologia і Lodovico Castelvetro · Veure més »
Marsilio Ficino
Marsilio Ficino (10 d'octubre de 1433 - 1 d'octubre de 1499) va ser un humanista italià del Renaixement.
Nou!!: Filologia і Marsilio Ficino · Veure més »
Max Müller
Friedrich Maximilian Müller (Dessau, 6 de desembre de 1823 - 28 d'octubre de 1900) fou un filòleg, hindòleg, mitòleg i orientalista alemany, fundador de la mitologia comparada.
Nou!!: Filologia і Max Müller · Veure més »
Morfosintaxi
La morfosintaxi és la part de la gramàtica d'una llengua que estudia els mecanismes de formació de mots i frases.
Nou!!: Filologia і Morfosintaxi · Veure més »
Patrística
La patrística és la fase en la història de l'organització i la teologia cristianes que abasta des de la fi del cristianisme primitiu, amb la consolidació del cànon neotestamentari, fins al voltant del.
Nou!!: Filologia і Patrística · Veure més »
Paul Oskar Kristeller
Paul Oskar Kristeller (22 de maig de 1905, Berlín, Alemanya - † 7 de juny de 1999, Nova York, Estats Units) fou un filòsof i investigador especialista en temes relacionats amb el Renaixement, l'humanisme i els manuscrits de filòsofs d'aquest període.
Nou!!: Filologia і Paul Oskar Kristeller · Veure més »
Plotí
Plotí (Plotinus; 205 - 270) fou el principal filòsof del neoplatonisme, corrent que integrà també Numeni d'Apamea, Porfiri, Jàmblic i Procle.
Nou!!: Filologia і Plotí · Veure més »
Poètica
* Pertanyent a la poesia.
Nou!!: Filologia і Poètica · Veure més »
Protoindoeuropeu
El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees.
Nou!!: Filologia і Protoindoeuropeu · Veure més »
Pseudo-Longí
Pseudo-Longí o Longí (en grec: Λογγίνος) és el nom convencional que es dona a l'autor del tractat Περὶ ὕψους (Sobre el sublim), centrat en el concepte estètic de sublim, en especial en la literatura.
Nou!!: Filologia і Pseudo-Longí · Veure més »
Quintilià
Marc Fabi Quintilià (en llatí Marcus Fabius Quintilianus; Calahorra, ca. 30 — Calahorra, ca. 95) va ser un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fos romà d'origen).
Nou!!: Filologia і Quintilià · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Filologia і Renaixement · Veure més »
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Nou!!: Filologia і Retòrica · Veure més »
Richard Bentley
Richard Bentley FRS (Oulton, Leeds, 27 de gener de 1662 - Cambridge, 14 de juliol de 1742) va ser un filòsof, bibliotecari i crític anglès, estudiós de la literatura clàssica i lligat a la vida acadèmica de la seva època.
Nou!!: Filologia і Richard Bentley · Veure més »
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Nou!!: Filologia і Romanticisme · Veure més »
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.
Nou!!: Filologia і Sànscrit · Veure més »
Sofista
El terme sofista, del grec sophía (σοφία), «saviesa» i sophós (σοφός), «savi», és el nom que rebia a la Grècia clàssica al que feia la professió d'ensenyar la saviesa.
Nou!!: Filologia і Sofista · Veure més »
Suïdas
Suïdas (Suidas) o La Suda (Souda) és una gran enciclopèdia romana d'Orient sobre el món antic, escrita en grec vers el.
Nou!!: Filologia і Suïdas · Veure més »
Universitat de Cambridge
King's College nevat. La Universitat de Cambridge és la segona universitat de parla anglesa més antiga del món, després de la d'Oxford.
Nou!!: Filologia і Universitat de Cambridge · Veure més »
Universitat Johns Hopkins
Biblioteca Milton S. Eisenhower, Universitat Johns Hopkins. Gilman Hall, Universitat Johns Hopkins. La Universitat Johns Hopkins (sovint abreujat com a Johns Hopkins, Hopkins o JHU) és una universitat privada situada a Baltimore, Maryland, Estats Units.
Nou!!: Filologia і Universitat Johns Hopkins · Veure més »
Wilhelm von Humboldt
Friedrich Wilhelm Christian Karl Ferdinand von Humboldt (Potsdam, 22 de juny de 1767 - Tegel, 8 d'abril de 1835) fou un erudit, conegut especialment per les seves contribucions en el camp de la lingüística.
Nou!!: Filologia і Wilhelm von Humboldt · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Filologia і Xina · Veure més »
1880
;Països Catalans.
Nou!!: Filologia і 1880 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Filològic, Filològica, Filòleg, Filòleg (Q13418253), Filòloga, Glotòleg.
