Taula de continguts
52 les relacions: Alexandre (emperador romà d'Orient), Alexandre el Gran, Arsàcides, Bardas, Bari (Pulla), Búlgars, Calcis, Càpua, Cèsar, Chronicum Salernitanum, Cilícia, Constantí I el Gran, Creta, Dinastia macedònia, Divriği, Dubrovnik, Emirat de Bari, Eudòxia Inguerina, Eufrates, Foci I de Constantinoble, Grec medieval, Ignasi I, Lleó VI el Filòsof, Llista d'emperadors romans d'Orient, Lluís II d'Itàlia, Macedònia (regió), Nicèfor II Focas, Oxford University Press, Paracemomen, Patres, Paulicianisme, Pàrtia, Península Itàlica, Sicília, Tàrent, Teòfil (emperador), Tràcia, 1 de març, 24 de setembre, 29 d'agost, 811, 829, 830, 836, 842, 854, 865, 870, 873, 875, ... Ampliar l'índex (2 més) »
Alexandre (emperador romà d'Orient)
Alexandre va ser emperador romà d'Orient del 912 al 913.
Veure Basili I el Macedoni і Alexandre (emperador romà d'Orient)
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Basili I el Macedoni і Alexandre el Gran
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Veure Basili I el Macedoni і Arsàcides
Bardas
Bardas, en grec medieval Βάρδας, mort el 21 d'abril de l'any 866, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient i ministre d'alt rang.
Veure Basili I el Macedoni і Bardas
Bari (Pulla)
Bari (Bàre en napolità) creada amb el nom grec de Βάριον, després anomenada en llatí: Barium) és una ciutat d'Itàlia, capital de la regió de la Pulla i de la Ciutat metropolitana de Bari.
Veure Basili I el Macedoni і Bari (Pulla)
Búlgars
Els búlgars (en búlgar: българи) són actualment un poble eslau meridional, encara que els seus orígens són heterogenis i no sols eslaus.
Veure Basili I el Macedoni і Búlgars
Calcis
Calcis (Χαλκίδα; a l'edat mitjana coneguda com a Negrepont, en italià Negroponte; Χαλκίς) és la ciutat més important de l'illa d'Eubea i la capital de la perifèria d'Eubea, a la regió de la Grècia Central.
Veure Basili I el Macedoni і Calcis
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Veure Basili I el Macedoni і Càpua
Cèsar
Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.
Veure Basili I el Macedoni і Cèsar
Chronicum Salernitanum
Chronicon Salernitanum o les Cròniques de Salern, és una crònica medieval del sobre la història del Principat de Salern.
Veure Basili I el Macedoni і Chronicum Salernitanum
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Veure Basili I el Macedoni і Cilícia
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Basili I el Macedoni і Constantí I el Gran
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Veure Basili I el Macedoni і Creta
Dinastia macedònia
Lleó VI, els dos primers emperadors de la dinastia macedònia. La dinastia macedònia governà l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Basili I el Macedoni і Dinastia macedònia
Divriği
Gran Mesquita i Hospital de Divriği Divriği és una ciutat de Turquia, capital d'un districte del mateix nom al sud-est de la província de Sivas, a la vora del riu Çaltı Çayı (afluent del Kara Su (afluent de l'Eufrates). No hi ha dades sobre la seva població actual (2009), però era de només 4.500 habitants el 1930, de 10.389 el 1970, de 15.974 el 1985 i 17.664 el 1990.
Veure Basili I el Macedoni і Divriği
Dubrovnik
Dubrovnik (tradicionalment coneguda en català amb el nom italià de Ragusa; en llatí Ragusium) és una ciutat de Croàcia, a la costa de la mar Adriàtica (Dalmàcia), capital del comtat o županija de Dubrovnik-Neretva i important ciutat del país, amb 45.000 habitants.
Veure Basili I el Macedoni і Dubrovnik
Emirat de Bari
Conquesta de Bari per Lluís II el 871. Lemirat de Bari fou un petit estat musulmà establert a la zona de Bari i la Pulla que va durar un quart del.
Veure Basili I el Macedoni і Emirat de Bari
Eudòxia Inguerina
Eudòxia Inguerina, en grec medieval Εὐδοκία Ἰγγερίνα, fou concubina de l'emperador romà d'Orient Miquel III.
Veure Basili I el Macedoni і Eudòxia Inguerina
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Veure Basili I el Macedoni і Eufrates
Foci I de Constantinoble
Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.
Veure Basili I el Macedoni і Foci I de Constantinoble
Grec medieval
El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Basili I el Macedoni і Grec medieval
Ignasi I
Ignasi de Constantinoble (en Ignatius, en Ἰγνάτιος) que va viure al, potser de l'any801 fins al 877) va ser un eclesiàstic grec, competidor amb Foci pel patriarcat de Constantinoble. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa.
Veure Basili I el Macedoni і Ignasi I
Lleó VI el Filòsof
Lleó VI el Filòsof o el Savi (grec: Λέων ο Σοφός, Léon o Sofós; 865-911) fou emperador romà d'Orient del 886 al 911.
Veure Basili I el Macedoni і Lleó VI el Filòsof
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Basili I el Macedoni і Llista d'emperadors romans d'Orient
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Veure Basili I el Macedoni і Lluís II d'Itàlia
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Veure Basili I el Macedoni і Macedònia (regió)
Nicèfor II Focas
Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969.
Veure Basili I el Macedoni і Nicèfor II Focas
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Basili I el Macedoni і Oxford University Press
Paracemomen
El paracemomen (Parakoimomenos), en grec medieval παρακοιμώμενος (literalment "el que dorm al costat "), va ser un càrrec de l'Imperi Romà d'Orient que va arribar a ser un dels més alts de la cort.
Veure Basili I el Macedoni і Paracemomen
Patres
Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.
Veure Basili I el Macedoni і Patres
Paulicianisme
església valdesa. El paulicianisme fou una secta o heretgia cristiana desenvolupada a l'Àsia Menor al quan Pau de Samòsata el miseriós, va predicar la doctrina adopcionista.
Veure Basili I el Macedoni і Paulicianisme
Pàrtia
La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.
Veure Basili I el Macedoni і Pàrtia
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Veure Basili I el Macedoni і Península Itàlica
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Basili I el Macedoni і Sicília
Tàrent
Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.
Veure Basili I el Macedoni і Tàrent
Teòfil (emperador)
Teòfil (en grec, Theophilos, «Amic de Déu», 813 -20 de gener del 842) fou emperador romà d'Orient del 829 al 842, el segon de la dinastia frígia o amoriana.
Veure Basili I el Macedoni і Teòfil (emperador)
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Basili I el Macedoni і Tràcia
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Basili I el Macedoni і 1 de març
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Basili I el Macedoni і 24 de setembre
29 d'agost
El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Basili I el Macedoni і 29 d'agost
811
El 811 (DCCCXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Basili I el Macedoni і 811
829
El 829 (DCCCXXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Basili I el Macedoni і 829
830
El 830 (DCCCXXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Basili I el Macedoni і 830
836
El 836 (DCCCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Basili I el Macedoni і 836
842
El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Veure Basili I el Macedoni і 842
854
El 854 (DCCCLIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Basili I el Macedoni і 854
865
El 865 (DCCCLXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Basili I el Macedoni і 865
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Basili I el Macedoni і 870
873
El 873 (DCCCLXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Basili I el Macedoni і 873
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Basili I el Macedoni і 875
877
El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Basili I el Macedoni і 877
885
El 885 (DCCCLXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Basili I el Macedoni і 885
També conegut com Basili el Macedoni.