Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Creta

Índex Creta

Creta (grec Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

187 les relacions: Acaia, Aléxandros Zaïmis, Amnissos, Apokóronas, Apol·lònia de Creta, Apol·lònia Eleuthera, Arcadia, Askifou, Aulon, Àgii Theódori (illot), Batalla de Creta, Boibe, Bozcaada, Candia, Càndia, Còricos, Cidònia, Cirene, Civilització, Civilització minoica, Cnossos, Dardanels, Daskalogiannis, Dècada del 1970, Desembre, Dia (illa), Dikti, Elafonissi, Eleutherna, Elyros, Emirat de Creta, Escriptor, Esmirna, Eugene Nida, Europa, Falasarna, Festos, Filip V de Macedònia, Gavdos, Gorja d'Aradena, Gorja d'Hàgia Irini, Gorja d'Imbros, Gorja de Samarià, Gorja de Zakros, Gortina, Grambusa, Grècia, Grec, Grec cretenc, Hàgios Nikólaos, ..., Ibrahim (soldà otomà), Ieràpetra, Illa, Illa de Malta, Illes Dionisíades, Imperi Bizantí, Imperi Otomà, Imperi Romà, Intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia, Irtakina, Itanos, Jordi de Grècia, Juliol, Kapudan paixà, Kàndanos, Kíssamos, Kíssamos (província), Khanià, Khersónissos, Khrissi (illa), Kidonia (província), Kufonissi (illot), Kurnàs, Lappa, Lebena, Lefka Ori, Lemnos, Licastos, Lictos, Lira de Creta, Lissos, Mar Egea, Mar Mediterrània, Matala, Minoa, Muhàmmad Alí Paixà, Nicèfor II, Novembre, Olunt, Omalós, Oropédio Lassithiú, Paximadia (illot), Pikilassos, Polikhna, Polirrènia, Prasos, Psiloritis, Psira (illot), Qüestor, Quint Cecili Metel Crètic (cònsol 69 aC), Réthimno, Regne de Càndia, Regne de Macedònia, República de Creta, República de Venècia, Revolta cretenca de 1866-1869, Revolta cretenca de 1878, Rhamnus, Samotràcia, Sélino, Setembre, Sfakià, Sitia, Spili, Spinalonga, Suda (illot), Tarrha, Tercer Reich, Thenae, Tylissos, Tzermiado, Unitat perifèrica d'Iràklio, Unitat perifèrica de Khanià, Unitat perifèrica de Lassithi, Unitat perifèrica de Réthimno, Vamos, Viannos, Xipre, 10 d'agost, 10 d'octubre, 10 de juny, 1204, 1205, 1644, 1645, 1646, 1654, 1656, 1657, 1667, 1669, 17 de juny, 1715, 1770, 1771, 1821, 1824, 1825, 1830, 1840, 1850, 1866, 1869, 1878, 1896, 1897, 1898, 19 d'agost, 19 de novembre, 1900, 1908, 1910, 1912, 1913, 1923, 1941, 1943, 1945, 20 de maig, 20 de març, 2005, 21 d'abril, 21 de maig, 23 d'octubre, 26 de juliol, 3 de febrer, 30 de maig, 4 d'abril, 6 d'octubre, 6 de novembre, 6 de setembre, 67 aC, 8 de maig, 8 de setembre, 9 d'agost, 9 de maig, 961. Ampliar l'índex (137 més) »

Acaia

(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia fou una regió de l'antiga Grècia a la costa nord-oest del Peloponès.

Nou!!: Creta і Acaia · Veure més »

Aléxandros Zaïmis

Aléxandros Zaïmis (en grec: Αλέξανδρος Ζαΐμης) (9 de novembre de 1855 - 15 de setembre de 1936) va ser un ministre Grec ostentant càrrecs com el de ministre de l'Interior i Ministre de Justícia, i de l'Alt Comissionat de Creta.

Nou!!: Creta і Aléxandros Zaïmis · Veure més »

Amnissos

Amnissos és un lloc de la Prefectura d'Iràklio, a uns 7 km a l'est de la ciutat de Càndia, amb importants restes minoiques, situades a l'àrea de Palaiochora.

Nou!!: Creta і Amnissos · Veure més »

Apokóronas

Apokóronas (grec Αποκόρωνας) és un dels municipis de l'illa de Creta, Grècia.

Nou!!: Creta і Apokóronas · Veure més »

Apol·lònia de Creta

Apol·lònia (llatí Apollonia, grec Ἀπολλωνία) va ser una ciutat del nord de Creta, propera a Cnossos, esmentada per Esteve Bizantí.

Nou!!: Creta і Apol·lònia de Creta · Veure més »

Apol·lònia Eleuthera

Apol·lònia Eleuthera (llatí Apollonia Eleuthera, grec Ἀπολλωνία Ἐλεύθερα) va ser una ciutat a la costa sud de Creta de situació incerta, esmentada per Esteve Bizantí.

Nou!!: Creta і Apol·lònia Eleuthera · Veure més »

Arcadia

* Arcàdia lusitana, acadèmia de poesia que va ocupar el centre de la vida literària de Lisboa de 1756 a 1770.

Nou!!: Creta і Arcadia · Veure més »

Askifou

El castell d'Askifou La plana d'Askifou, al fons la gorja que mena cap a Sfakià Askifou (grec Ασκύφου, normalment transliterat com Askyfou, AFI) és un poblet a l'illa de Creta.

Nou!!: Creta і Askifou · Veure més »

Aulon

Aulon fou una vall de Messènia al nord-oest del país, a la frontera amb l'Èlide.

Nou!!: Creta і Aulon · Veure més »

Àgii Theódori (illot)

Àgii Theódori (grec Άγιοι Θεόδωροι) o Theodorú és una petita illa grega situada prop d'un quilòmetre de la costa nord-oest de Creta, al davant de la platja de Platanias, a uns vuit quilòmetres a l'oest de la ciutat de Khanià.

Nou!!: Creta і Àgii Theódori (illot) · Veure més »

Batalla de Creta

La Batalla de Creta (alemany: Luftlandeschlacht um Kreta; grec: Μάχη της Κρήτης; anglès: Battle of Crete) va ser una batalla de la durant la Batalla de la Mediterrània de la Segona Guerra Mundial a illa grega de Creta. La batalla s'inicià al matí del 20 de maig de 1941, quan l'Alemanya nazi llançà una invasió paracaigudista a Creta, amb el nom clau dOperació Mercuri (Unternehmen Merkur). Les forces aliades, que incloïen britànics, australians, neozelandesos, i grecs, van defensar l'illa, amb l'ajut de civils cretencs. Després del primer dia de lluita, els alemanys havien patit baixes molt elevades i no havien aconseguit cap dels seus objectius. El segon dia, per les males comunicacions i la badada dels comandants aliats en copsar la situació, els alemanys van ocupar l'aeroport de Màleme a la costa nord-oest, i això els va permetre començar a rebre reforços i armament pesant, i superar les forces aliades. La Batalla de Creta no tenia precedents en tres aspectes: va ser la primera invasió principalment paracaigudista de la història; va ser la primera vegada que els aliats van fer un ús significatiu de la informació del desxiframent del codi de la Màquina Enigma alemanya; i va ser la primera vegada que les tropes alemanyes invasores es trobaven una resistència en massa de la població civil. En veure l'alt nombre de baixes que havien tingut els paracaigudistes, Adolf Hitler va prohibir posteriors operacions paracaigudistes a gran escala; mentre que pel seu costat, els aliats van quedar molt impressionats pel potencial dels paracaigudistes, i van començar a bastir les seves pròpies divisions paracaigudistes.

Nou!!: Creta і Batalla de Creta · Veure més »

Boibe

Boibe (llatí Boebe) fou una ciutat del districte de Magnèsia a Tessàlia, esmentada per Homer, a la riba del llac anomenat Boibeis Limne (Boebeis Lacus) que és l'actual Karla.

Nou!!: Creta і Boibe · Veure més »

Bozcaada

El castell venecià de '''Bozcaada''' Bozcaada (turc), o Ténedos (Τένεδος en grec), és una illa a prop de l'entrada a l'estret dels Dardanels, al nord-est de la mar Egea.

Nou!!: Creta і Bozcaada · Veure més »

Candia

Candia és una població dels Estats Units a l'estat de Nou Hampshire.

Nou!!: Creta і Candia · Veure més »

Càndia

Càndia, actualment anomenada Iràklio (grec Ηράκλειο, IPA, transliterat també sovint com Heràklio o Iràkleio o Heràkleio), és una ciutat de Grècia, la principal ciutat i capital de la regió de Creta i de l'actual unitat perifèrica d'Iràklio, antiga prefectura d'Iràklio.

Nou!!: Creta і Càndia · Veure més »

Còricos

Còricos (grec: Korykos, llatí: Corycus) fou un promontori de Cilícia (part de Cilícia Tràquea. És l'actual Korghoz. Queden restes d'una fortalesa i una ciutat. La ciutat fou probablement Coricos, esmentada per Estrabó, Tit Livi, Pomponi Mela i Esteve Bizantí i de la qual s'han trobat algunes monedes. El lloc és famós en la mitologia perquè allí hi havia les coves de Píndar i Èsquil, i el llit del gegant Tifó.

Nou!!: Creta і Còricos · Veure més »

Cidònia

Cidònia (grec Kydonia, llatí Cydonia) fou una de les principals ciutats antigues de Creta.

Nou!!: Creta і Cidònia · Veure més »

Cirene

Cirene fou una ciutat grega de Líbia, a la regió que va prendre el nom de Cirenaica.Està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1982.

Nou!!: Creta і Cirene · Veure més »

Civilització

Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.

Nou!!: Creta і Civilització · Veure més »

Civilització minoica

Mapa dels principals jaciments minoics. La civilització minoica va ser una cultura prehel·lenística de l'edat de bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.

Nou!!: Creta і Civilització minoica · Veure més »

Cnossos

Una part de la reconstrucció d'Arthur Evans del palau de Knossos. Bastió A de l'entrada nord, notable pel fresc del Bou. Cnossos (en grec, Κνωσός, Knosós; en llatí, Cnossus o Cnosus, i també Gnossus i Gnosus) fou la ciutat reial de Creta, situada al nord de l'illa, no lluny de l'actual ciutat d'Iràklio o Càndia.

Nou!!: Creta і Cnossos · Veure més »

Dardanels

Els Dardanels. Els Dardanels (en turc Çanakkale Boğazı), abans anomenats Hel·lespont, són un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.

Nou!!: Creta і Dardanels · Veure més »

Daskalogiannis

Daskalogiannis (grec Δασκαλογιάννης), sobrenom de Ioannis Vlachos (mort 17 de juny de 1771), va ser un rebel cretenc contra els turcs el segle 18.

Nou!!: Creta і Daskalogiannis · Veure més »

Dècada del 1970

La dècada de 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.

Nou!!: Creta і Dècada del 1970 · Veure més »

Desembre

El desembre és el dotzè mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Creta і Desembre · Veure més »

Dia (illa)

Dia (grec Δία) és una petita illa grega situada a la costa nord de Creta, a uns 12 quilòmetres a l'oest de la ciutat d'Iràklio.

Nou!!: Creta і Dia (illa) · Veure més »

Dikti

Les muntanyes Dicte o Dikti (Δίκτη en grec) o Lassithiotika Ori (Λασυθιώτικα Όρη en grec és a dir, Muntanyes de Lassithi) és una cadena de muntanyes a l'est de l'illa grega de Creta, a la Prefectura de Lassithi.

Nou!!: Creta і Dikti · Veure més »

Elafonissi

La costa sud de l'illa d'Elafonissi Elafonissi (grec Ελαφονήσι, literalment illa de cérvols) és una petita illa grega desahabitada situada a l'extrem sud-oest de l'illa de Creta, al municipi d'Innakhori, més avall de la carretera del monestir de Chrysoskalitissa.

Nou!!: Creta і Elafonissi · Veure més »

Eleutherna

Eleutherna (en grec modern, Eleftherna) fou una important ciutat de Creta al nord-oest del mont Ida, no lluny del port d'Astale i de Sybritia.

Nou!!: Creta і Eleutherna · Veure més »

Elyros

Elyros (llatí Elyrus, grec Έλυρος) va ser una ciutat del sud-oest de Creta, els seus ports van ser Lissos i Suia, al sud de l'illa a l'oest de Pikilassos.

Nou!!: Creta і Elyros · Veure més »

Emirat de Creta

L'emirat de Creta fou un estat musulmà establert a l'illa de Creta del 828 al 961.

Nou!!: Creta і Emirat de Creta · Veure més »

Escriptor

Segell commemoratiu d'Anton Txèkhov Un escriptor és una persona que es dedica a la composició literària.

Nou!!: Creta і Escriptor · Veure més »

Esmirna

Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.

Nou!!: Creta і Esmirna · Veure més »

Eugene Nida

Eugene Nida (Oklahoma City, 11 de novembre de 1914 - Madrid, 25 d'agost de 2011) va ser un lingüista estatunidenc, a qui es considera pare de la teoria de l'equivalència dinàmica i formal en la traducció de la Bíblia.

Nou!!: Creta і Eugene Nida · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Creta і Europa · Veure més »

Falasarna

Falasarna o Phalasarna va ser una ciutat de Creta al nord-oest de l'illa, una mica al sud del cap Coricos (actualment, al municipi de Kíssamos).

Nou!!: Creta і Falasarna · Veure més »

Festos

Mapa de la Creta minoica. El disc de Faistos. Festos (potser PA-I-TO en lineal A; grec Φαιστός AFI), també Faistos i Fest, fou un dels principals centres de la civilització minoica i la més rica i poderosa ciutat del sud de Creta.

Nou!!: Creta і Festos · Veure més »

Filip V de Macedònia

Filip V de Macedònia —Philippus, — (237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia que va morir el 229 aC.

Nou!!: Creta і Filip V de Macedònia · Veure més »

Gavdos

Gavdos (Grec: Γαύδος) és l'illa més meridional de Grècia, al Mar de Líbia, al sud de Creta a una distància de 26 milles nàutiques, amb prou feines fa 10 quilòmetres de llarg per 5 d'ample.

Nou!!: Creta і Gavdos · Veure més »

Gorja d'Aradena

La Gorja d'Aradena i el pont de Vardinogiannis La Gorja d'Aradena (grec Φαράγγι Αραδαίνας) és una gorja a Sfakià, al sud-oest de Creta.

Nou!!: Creta і Gorja d'Aradena · Veure més »

Gorja d'Hàgia Irini

La gorja d'Hàgia Irini (grec Φαράγγι Αγίας Ειρήνης, AFI) és una gorja al sud-oest de l'illa grega de Creta, a les Lefka Ori (Muntanyes Blanques).

Nou!!: Creta і Gorja d'Hàgia Irini · Veure més »

Gorja d'Imbros

La Gorja d'Imbros (grec Φαράγγι Ίμπρου) és una gorja d'11 km de llarg a Sfakià, al sud-oest de Creta.

Nou!!: Creta і Gorja d'Imbros · Veure més »

Gorja de Samarià

El Parc Nacional de la Gorja de Samarià La Gorja de Samarià (grec Φαράγγι Σαμαριάς) és un parc nacional a l'illa de Creta, i una de les més importants atraccions turístiques de l'illa, fins al punt que al ple de l'estiu la poden arribar a baixar 4.000 visitants cada dia.

Nou!!: Creta і Gorja de Samarià · Veure més »

Gorja de Zakros

Gorja de Zakros La Gorja de Zakros (grec Φαράγγι Ζάκρου) és una gorja de 8 km que comença a poca distància del poble de Zakros i acaba a la platja de Kato Zakros, prop de la zona del jaciment minoic, a l'extrem est de l'illa de Creta, a uns 45 km a l'est de Sitia.

Nou!!: Creta і Gorja de Zakros · Veure més »

Gortina

Górtina (grec Γόρτυνα, normalment transliterat Gortyna) és un municipi de la Unitat perifèrica d'Iràklio, a l'illa de Creta, establert per la reforma del pla Kalikratis, que inclou els antics municipis de Górtina, Hàgia Varvara, Kofinas i Ruvas.

Nou!!: Creta і Gortina · Veure més »

Grambusa

Vista de la muralla veneciana del castell de Grambusa L'illa de Grambusa o Imeri Grambusa (grec: Γραμβούσα o Ημερη Γραμβούσα) és vora de la població de Kíssamos, al nord-oest de l'illa de Creta.

Nou!!: Creta і Grambusa · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Creta і Grècia · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Creta і Grec · Veure més »

Grec cretenc

El grec cretenc (grec: kritikí diálektos, Κρητική διάλεκτος o kritiká Κρητικά) és un dialecte de la llengua grega parlat per més de mig milió de persones a Creta, i per uns bastants milers més de la diàspora grega.

Nou!!: Creta і Grec cretenc · Veure més »

Hàgios Nikólaos

Hàgios Nikólaos (grec Άγιος Νικόλαος, és a dir Sant Nicolau, normalment transcrit Agios Nikolaos però de vegades també transcrit com Ayos Nikolaos) és una ciutat d'uns 20.000 habitants, capital de la Prefectura de Lassithi, a la costa nord de l'illa de Creta.

Nou!!: Creta і Hàgios Nikólaos · Veure més »

Ibrahim (soldà otomà)

Ibrahim I —en turc otomà ابراهيم الأول, İbrahim-i evvel— (5 de novembre de 1615 – 18 d'agost de 1648) fou soldà de l'imperi Otomà des de 1640 fins poc abans de la seva mort.

Nou!!: Creta і Ibrahim (soldà otomà) · Veure més »

Ieràpetra

L'actual municipi de Ieràpetra a Creta El municipi de Ieràpetra a la prefectura de Lassithi Vista general d'Ieràpetra Ieràpetra (en grec Ιεράπετρα i en grec cretenc) és una ciutat i un municipi de la costa sud-est de Creta, Grècia, a la prefectura de Lassithi.

Nou!!: Creta і Ieràpetra · Veure més »

Illa

Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.

Nou!!: Creta і Illa · Veure més »

Illa de Malta

L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.

Nou!!: Creta і Illa de Malta · Veure més »

Illes Dionisíades

Les Illes Dionisíades són tres petits illots deshabitats al nord de l'illa grega de Creta, a unes 10 milles nàutiques al nord de Sitia, a la badia de Sitia, a l'oest del cap Sídero.

Nou!!: Creta і Illes Dionisíades · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Creta і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Creta і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Creta і Imperi Romà · Veure més »

Intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia

Expansió territorials de Grècia en contra de l'Imperi Otomà i Turquia, entre 1832 i 1947 fr Lintercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia va ser el primer intercanvi de poblacions a gran escala o expulsió d'acord mutu del.

Nou!!: Creta і Intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia · Veure més »

Irtakina

Irtakina o Yrtakina (grec Υρτακίνα) va ser una ciutat al sud-oest de l'illa grega de Creta, situada entre els pobles actuals de Temenia i Papadiana.

Nou!!: Creta і Irtakina · Veure més »

Itanos

Itanos (llatí Itanus, grec Ίτανος) va ser una ciutat antiga de la costa nord-est de Creta, prop del cap Itanos.

Nou!!: Creta і Itanos · Veure més »

Jordi de Grècia

Jordi de Grècia, príncep de Càndia (Corfú, 1869 - Saint Cloud, París, 1957), Príncep de Grècia i de Dinamarca, segon fill del rei Jordi I de Grècia i de la gran duquessa Olga de Rússia.

Nou!!: Creta і Jordi de Grècia · Veure més »

Juliol

El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Creta і Juliol · Veure més »

Kapudan paixà

El kapudan paixà (en turc otomà: کاپیتان پاشا Kaptan Paşa o کاپیتان دریا Kaptan-ı Derya, capità de la mar) era el comandant en cap de la flota otomana.

Nou!!: Creta і Kapudan paixà · Veure més »

Kàndanos

El municipi de Kàndanos a la prefectura de Khanià Les inscripcions en grec i en alemany a la plaça del poble: ''Aquí era Kàndanos, destruïda com a càstig per la mort de vint-i-cinc soldats alemanys, que mai més no serà reconstruïda.'' Kàndanos (grec Κάντανος, AFI) és un poble a l'interior de l'illa grega de Creta, a la prefectura de Khanià.

Nou!!: Creta і Kàndanos · Veure més »

Kíssamos

Kíssamos (grec: Κίσσαμος o) és una població i capital del municipi del mateix nom al nord-oest de l'illa de Creta, a la província històrica de Kíssamos, a la prefectura de Khanià.

Nou!!: Creta і Kíssamos · Veure més »

Kíssamos (província)

La província de Kíssamos a la prefectura de Khanià Kíssamos (grec Κίσσαμος o) és una de les províncies històriques de Grècia, una regió de l'illa de Creta.

Nou!!: Creta і Kíssamos (província) · Veure més »

Khanià

Khanià (grec Χανιά, IPA, normalment transliterat com Chania, o més rarament com Hania) és la segona ciutat més gran de l'illa de Creta, al nord-est de l'illa, a uns 70 km a l'oest de Réthimno i 145 km a l'oest d'Iràklio.

Nou!!: Creta і Khanià · Veure més »

Khersónissos

L'actual municipi de Khersónissos a Creta Un panorama del port de Khersónissos Khersónissos (grec Χερσόνησος, normalment transliterat Chersonisos, o més rarament com Hersonisos o Hersonissos) és una població de la costa nord de Creta, a uns 25 km d'Iràklio.

Nou!!: Creta і Khersónissos · Veure més »

Khrissi (illa)

Khrissi (grec Χρυσή, literalment or (metall), normalment transliterat com Chryssi) o Gaiduronissi (grec Γαϊδουρονήσι, literalment illa dels rucs) és una petita illa deshabitada del Mar de Líbia a 8 milles nàutiques al sud de Ieràpetra, Creta.

Nou!!: Creta і Khrissi (illa) · Veure més »

Kidonia (província)

La província de Kidonia a la prefectura de Khanià Kidonia (grec Κυδωνίας o) és una de les províncies històriques de Grècia, una regió de l'illa de Creta.

Nou!!: Creta і Kidonia (província) · Veure més »

Kufonissi (illot)

Kufonissi (grec Κουφονήσι) és una petita illa grega desahabitada del Mar de Líbia, a quatre quilòmetres al sud de la costa de Creta.

Nou!!: Creta і Kufonissi (illot) · Veure més »

Kurnàs

Kurnàs (en grec modern Κουρνάς, normalment transliterat Kournas) és un poble de l'illa grega de Creta a la prefectura de Khanià, a uns 43 km de Khanià i a uns 20 km de Réthimno.

Nou!!: Creta і Kurnàs · Veure més »

Lappa

Lappa o Lampa (grec Λάππα) va ser una ciutat de Creta el territori de la qual arribava a la costa on tenia el port de Phoenix Lambeon.

Nou!!: Creta і Lappa · Veure més »

Lebena

Lebena o Levin és un lloc arqueològic de la Prefectura d'Iràklio, situat a la costa sud de Creta, vora el poble de Lendas.

Nou!!: Creta і Lebena · Veure més »

Lefka Ori

Les Lefka Ori vistes des del nord La plana d'Askifou Les Lefka Ori (en grec Λευκά Όρη o muntanyes blanques) són una cadena de muntanyes a l'oest de l'illa grega de Creta, a la Prefectura de Khanià i la Prefectura de Réthimno.

Nou!!: Creta і Lefka Ori · Veure més »

Lemnos

Mapa de l'illa Lemnos (en grec Λῆμνος, Limnos) és una illa grega a la mar Egea entre el Mont Atos i els Dardanels (Hel·lespont), al sud-oest d'Imbros.

Nou!!: Creta і Lemnos · Veure més »

Licastos

Licastos (Lycastus, Λύκαστος) fou una ciutat de Creta esmentada per Homer.

Nou!!: Creta і Licastos · Veure més »

Lictos

Lictos (llatí Lyctus o Lyttus, grec Λύκτος o Λύττος) fou una de les principals ciutats de Creta.

Nou!!: Creta і Lictos · Veure més »

Lira de Creta

Diversos models de lira de Creta al Museu d'instruments tradicionals grecs, d'Atenes. La lyra (en grec: λύρα) és un instrument de corda fregada, tradicional de l'illa de Creta.

Nou!!: Creta і Lira de Creta · Veure més »

Lissos

Lissos (llatí Lissus, grec Λίσσος) fou una ciutat de la costa sud de Creta entre Suia i Calamyde.

Nou!!: Creta і Lissos · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: Creta і Mar Egea · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Creta і Mar Mediterrània · Veure més »

Matala

La platga de Màtala i les famoses coves Màtala (grec Μάταλα) és un poble pesquer i centre turístic de la costa sud de Creta, a Grècia, que pertany al municipi de Timbaki, a la prefectura d'Iràklio.

Nou!!: Creta і Matala · Veure més »

Minoa

Minoa (grec Μινώα) fou una ciutat de Creta a l'oest del cap Drepanion segons Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Creta і Minoa · Veure més »

Muhàmmad Alí Paixà

Muhàmmad Alí Paixà al-Massud ibn Agha (Kavala, Imperi otomà, 1769 - Alexandria, 1849) va ser un militar i un polític d'origen albanès, valí (governador) d'Egipte i el Sudan, considerat el fundador de l'Egipte modern. La dinastia que va implantar manà sobre Egipte i el Sudan fins a la Revolució egípcia de 1952. Era fill d'un oficial otomà d'origen albanès que va arribar a comandant de les forces locals a Kavala. Muhammad va entrar també a l'exèrcit i va rebre el 1801 el comandament de les forces reclutades a Kavala que eren enviades a Egipte contra els francesos. Una vegada al país es va adonar immediatament de com funcionaven les coses i va saber manipular hàbilment els partits. Va saber mantenir un equilibre delicat entre les diverses faccions mameluques, el governador (wali), els regiments otomans i els notables urbans, aconseguint una coalició i enfrontant els que se li oposaven els uns amb els altres. Les faccions mameluques principals eren les dirigides per Uthman (Osman) Bey al-Bardisi i la de Muhammad Bey al-Alfi. El wali era el 1803 Khusraw Pasha i el cap dels albanesos era Tahir Pasha. Muhammad va saber enfrontar uns als altres. L'abril del 1803 els albanesos es van amotinar al Caire reclamant millor sou i Khusrew Pasha va fugir a Damieta; Tahir va agafar el control (3 de maig de 1803) i va fer venir mamelucs des de l'Alt Egipte, però fou assassinat el juny del 1803. Llavors Muhammad Ali fou nomenat cap del contingent albanès i va fer aliança amb els mamelucs; derrotat Khusraw a Damieta el va portar presoner al Caire. Absent al-Alfi (que era a Anglaterra) la coalició estava basada en la cooperació entre Muhammad i la facció d'al-Bardisi. Després d'una breu interinitat com a wali de Khurshid Pasha el juliol la Porta va enviar a Ali Pasha Djazirli, però aquest fou mort per la coalició el 31 de gener del 1804 i va agafar el càrrec de manera interina Uthman (Osman) Bey al-Bardisi. Al-Alfi, que havia retornat, fou derrotat i va haver de fugir a l'Alt Egipte. Muhammad Ali va instigar un motí entre les seves tropes i al-Bardisi va haver d'imposar al poble una nova taxa que va portar a la revolta i Muhammad Ali llavors va aparèixer com a salvador i va fer abolir la taxa i va expulsar a al-Bardisi del Caire fent aliança amb els notables locals (els grans ulemes i grans comerciants). Muhammad va permetre el nomenament d'un wali, que fou Khurshid Ali (març de 1804). Va fer una campanya contra els mamelucs i mentre Khurshid va introduir tropes d'irregulars procedents de Síria, que van alterar l'orde i els notables van cridar a Muhammad Ali i el van proclamar wali el 9 de juliol de 1805. La Porta va comprendre la força del nou wali i va avalar el seu nomenament a contracor com demostren els intents de nomenar-lo poc després governador de Jeddah o de Salònica. En els anys següents (1805-1811) va eliminar a tots els seus rivals, principalment els mamelucs refugiats a l'Alt Egipte. Va utilitzar alternativament l'aliança, la guerra o l'hostilitat, el que més el beneficiava. Els beys que pactaven debilitaven el seu camp que era atacat, per després ser impulsats a la revolta, aliar-se amb altres i progressivament eliminar tots els obstacles. Al-Alfi i al-Bardisi van morir amb quatre mesos de diferència a la segona meitat del 1806 i la manca d'un líder clar va beneficiar a Muhammad Ali. Finalment el 1811 el mamelucs del Caire foren convidats a un banquet al Caire i allí foren massacrats i llavors es va procedir a l'eliminació dels ja debilitats mamelucs a les províncies. Uns centenars de mamelucs foren no obstant incorporats a l'elit otomano-egípcia i van exercir funcions destacades com a militars o administradors. El 1807 van desembarcar tropes britàniques a Alexandria en auxili dels mamelucs, però no van poder ocupar Rosetta i bloquejades per les forces de Muhammad Ali amb el qual van haver de pactar la sortida. Des del 1807, a la deposició del sultà Selim III, el govern otomà va tenir dificultats i Muhammad Ali va poder gaudir de més llibertat en el seu govern. En aquest temps també va eliminar els notables urbans, primer els influents ulemes el cap principal dels quals era Umar Makram; Muhammad Ali va imposar una taxa a les terres del wakf de la que els grans ulemes tenien els seus beneficis; Makran va protestar i fou hàbilment aïllat d'altres ulemes i enviat a l'exili. En els següents anys es va dedicar a crear una elit lleial. Entre els seus plans hi havia estendre el seu poder a Síria-Palestina. Els seus fills foren enviats a expedicions per a la Porta a Hedjaz, Sudan, Creta i el Peloponès o Morea. També va fer importants reformes al cadastre nacional i el sistema econòmic, i a les forces armades. Les expedicions exteriors foren.

Nou!!: Creta і Muhàmmad Alí Paixà · Veure més »

Nicèfor II

Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador bizantí del 963 al 969.

Nou!!: Creta і Nicèfor II · Veure més »

Novembre

El novembre és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Creta і Novembre · Veure més »

Olunt

Olunt, Ólous o Olus (en grec antic: Ὄλους o Ὄλουλις) és una antiga ciutat de Creta (Grècia), actualment submergida, situada prop de l'actual Elounda.

Nou!!: Creta і Olunt · Veure més »

Omalós

Laltiplà d'Omalós (grec Οροπέδιο Ομαλού) és un altiplà amb una alçada mitjana de 1250 m. a l'illa de Creta al peu de les Lefka Ori (Muntanyes Blanques), a la Prefectura de Khanià.

Nou!!: Creta і Omalós · Veure més »

Oropédio Lassithiú

L'actual municipi d'Oropédio Lassithiú a Creta Oropédio Lassithiú (grec Οροπέδιο Λασιθίου, normalment transliterat Oropedio Lasithiou, literalment altiplà de Lassithi) és un municipi a l'interior de l'illa grega de Creta, a la prefectura de Lassithi.

Nou!!: Creta і Oropédio Lassithiú · Veure més »

Paximadia (illot)

Paximadia (grec Παξιμάδια, literalment galetes) són dos illots grecs deshabitats situats a uns deu quilòmetres de la costa sud de Creta, a la badia de Messara.

Nou!!: Creta і Paximadia (illot) · Veure més »

Pikilassos

Pikilassos o Poikilassos (grec Ποικιλασσός) va ser una ciutat a l'illa grega a l'oest de Creta, al cap de Tripiti al final de la Gorja de Tripiti, entre Sougia i Hàgia Rumeli.

Nou!!: Creta і Pikilassos · Veure més »

Polikhna

Polikhna (Polichna) o Polikhne (Polichne) fou una ciutat de Creta, veïna de Cidònia.

Nou!!: Creta і Polikhna · Veure més »

Polirrènia

Polirrènia (en llatí Polyrrhenia, en grec Polyrrenia) fou una ciutat del nord-oest de Creta el territori de la qual ocupava tota la part més occidental de l'illa de nord a sud.

Nou!!: Creta і Polirrènia · Veure més »

Prasos

Prasos (llatí Praesus o Prasus, grec Praisos o Prasos) fou una ciutat de Creta.

Nou!!: Creta і Prasos · Veure més »

Psiloritis

El Psiloritis (grec Ψηλορείτης o muntanya alta), històricament conegut com a mont Ida (grec Ίδη), és una muntanya a Creta i el cim més elevat de l'illa, amb 2.456 metres.

Nou!!: Creta і Psiloritis · Veure més »

Psira (illot)

Psira (grec Ψείρα, literalment polls (paràsits)) és una petita illa grega deshabitada al nord-est de Creta, al Golf de Mirabello.

Nou!!: Creta і Psira (illot) · Veure més »

Qüestor

Els Qüestors (quaestor) foren una magistratura electe de la República romana que supervisaven el tresor i les finances de l'estat, l'exèrcit i els funcionaris.

Nou!!: Creta і Qüestor · Veure més »

Quint Cecili Metel Crètic (cònsol 69 aC)

Quint Cecili Metel Crètic (Quintus Caecilius Metellus Creticus) fou un magistrat romà.

Nou!!: Creta і Quint Cecili Metel Crètic (cònsol 69 aC) · Veure més »

Réthimno

L'actual municipi de Réthimno a Creta L'antic municipi de Réthimno a la prefectura de Réthimno Vista àeria de Réthimno, en primer pla l'antiga fortalesa veneciana Réthimno (grec Ρέθυμνο, normalment transliterat com Rethymno) és una ciutat d'uns 40 mil habitants, capital de la Prefectura de Réthimno, a la costa nord de l'illa de Creta, aproximadament a mig camí entre Khanià i Iràklio.

Nou!!: Creta і Réthimno · Veure més »

Regne de Càndia

El regne de Càndia va ser el nom que va rebre l'illa de Creta durant la dominació veneciana del 1205 al 1669.

Nou!!: Creta і Regne de Càndia · Veure més »

Regne de Macedònia

El regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Nou!!: Creta і Regne de Macedònia · Veure més »

República de Creta

La República de Creta (grec Κρητική Πολιτεία) va ser establerta el 1898, després de la intervenció de les grans potències a l'illa de Creta, i va durar fins al 1913, amb la incorporació definitiva de Creta a Grècia.

Nou!!: Creta і República de Creta · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, i té la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Creta і República de Venècia · Veure més »

Revolta cretenca de 1866-1869

Muhàmmad Alí Paixà La revolta cretenca de 1866-1869 (en grec: η Μεγάλη Επανάσταση, i Megáli Epanástasi, «la gran revolta») fou una insurrecció a Creta contra l'ocupació otomana.

Nou!!: Creta і Revolta cretenca de 1866-1869 · Veure més »

Revolta cretenca de 1878

La revolta cretenca de 1878 va ser un aixecament del poble de Creta contra l'ocupació otomana de l'illa.

Nou!!: Creta і Revolta cretenca de 1878 · Veure més »

Rhamnus

Espina vera ''(Rhamnus cathartica)'' Rhamnus és un gènere de plantes amb flor.

Nou!!: Creta і Rhamnus · Veure més »

Samotràcia

Samotràcia (Σαμοθρᾴκη, grec modern: Samotrhraki, llatí: Sanctus Mandrachi, en turc: Semedirek o Semadirek) és una illa grega de la regió de Tràcia, en la prefectura d'Ebros, amb una superfície de 178 km² i una població de 3.000 persones (el 1981 eren 2.871 habitants).

Nou!!: Creta і Samotràcia · Veure més »

Sélino

Sélino (grec Σέλινο) és una de les províncies històriques de Grècia, una regió de l'illa de Creta.

Nou!!: Creta і Sélino · Veure més »

Setembre

El setembre és el novè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Creta і Setembre · Veure més »

Sfakià

L'actual municipi de Sfakià a Creta Sfakià (grec Σφακιά) és un municipi de Creta i una les províncies històriques de Grècia, en una zona muntanyosa a la part sud-oest de l'illa, a la prefectura de Khanià.

Nou!!: Creta і Sfakià · Veure més »

Sitia

Vista de Sitia amb el castell de Kazarma dalt. Sitia (grec Σητεία, també transliterat Siteia) és una ciutat (aprox 9 mil habitants) i municipi (aprox 11 mil habitants) de la Prefectura de Lassithi, a la costa nord-est de l'illa de Creta, a l'est d'Hàgios Nikólaos.

Nou!!: Creta і Sitia · Veure més »

Spili

Spili (grec Σπήλι), població d'uns 500 habitants, a la Prefectura de Réthimno, a l'illa de Creta, al vessant oest del Mont Ida o Psiloritis.

Nou!!: Creta і Spili · Veure més »

Spinalonga

L'illa de Spinalonga (grec Σπιναλόγκα, oficialment Kalidon Καλυδών) és vora de la població d'Elounda, a l'illa de Creta.

Nou!!: Creta і Spinalonga · Veure més »

Suda (illot)

L'illa de la Suda (grec Σούδα) és a l'entrada de la Badia de Suda, al nord de l'illa grega de Creta, un port natural entre la península d'Akrotiri i el poble de Kalives.

Nou!!: Creta і Suda (illot) · Veure més »

Tarrha

Tarrha o Tarra (grec Τάρρα) va ser una ciutat al sud-oest de l'illa grega de Creta, a la sortida sud de la Gorja de Samarià, vora l'actual poble d'Hàgia Rumeli.

Nou!!: Creta і Tarrha · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich és el nom que rebé el darrer Imperi Alemany entre el 1934 i 1945, que s'identifica amb el nazisme.

Nou!!: Creta і Tercer Reich · Veure més »

Thenae

Thenae fou una ciutat de Creta a la plana d'Omphalia, prop de Cnossos.

Nou!!: Creta і Thenae · Veure més »

Tylissos

Tylissos és un lloc arqueològic de Creta, al municipi de Malevizi a la Prefectura d'Iràklio, on existeixen unes edificacions de la civilització minoica construïdes als segles XVI i XV aC, consistents en tres edificacions principals o cases.

Nou!!: Creta і Tylissos · Veure més »

Tzermiado

Tzermiado (grec Τζερμιάδο o en grec cretenc, de vegades transcrit Germiado) és una població d'uns 700 habitants, capital del municipi d'Oropédio Lassithiú (Oropedio Lasithiou o altiplà de Lassithi), a la Prefectura de Lassithi, a l'est de l'illa de Creta.

Nou!!: Creta і Tzermiado · Veure més »

Unitat perifèrica d'Iràklio

La unitat perifèrica d'Iràklio o Càndia (grec Νομός Ηρακλείου) és una de les quatre unitats perifèriques de l'illa de Creta, Grècia, amb capital a la ciutat de Càndia o Iràklio.

Nou!!: Creta і Unitat perifèrica d'Iràklio · Veure més »

Unitat perifèrica de Khanià

La unitat perifèrica de Khanià (grec Νομός Χανίων) és una de les quatre unitats perifèriques de l'illa de Creta, Grècia.

Nou!!: Creta і Unitat perifèrica de Khanià · Veure més »

Unitat perifèrica de Lassithi

La unitat perifèrica de Lassithi (grec Νομός Λασιθίου o Λασύθι) és una de les quatre unitats perifèriques de l'illa de Creta, Grècia.

Nou!!: Creta і Unitat perifèrica de Lassithi · Veure més »

Unitat perifèrica de Réthimno

La unitat perifèrica de Réthimno (en grec Νομός Ρεθύμνης) és una de les quatre unitats perifèriques de l'illa de Creta, Grècia, amb capital a la ciutat de Réthimno.

Nou!!: Creta і Unitat perifèrica de Réthimno · Veure més »

Vamos

Vamos és un municipi a l'oest de l'illa grega de Creta, a la prefectura de Khanià.

Nou!!: Creta і Vamos · Veure més »

Viannos

Viannos (grec Βιάννος, AFI) és un municipi a la costa sud de l'illa grega de Creta, a la prefectura d'Iràklio.

Nou!!: Creta і Viannos · Veure més »

Xipre

Xipre és un estat insular de la Mediterrània.

Nou!!: Creta і Xipre · Veure més »

10 d'agost

El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Creta і 10 d'agost · Veure més »

10 d'octubre

El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Creta і 10 d'octubre · Veure més »

10 de juny

El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Creta і 10 de juny · Veure més »

1204

Sense descripció.

Nou!!: Creta і 1204 · Veure més »

1205

Sense descripció.

Nou!!: Creta і 1205 · Veure més »

1644

Sense descripció.

Nou!!: Creta і 1644 · Veure més »

1645

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Creta і 1645 · Veure més »

1646

;Països Catalans.

Nou!!: Creta і 1646 · Veure més »

1654

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Creta і 1654 · Veure més »

1656

Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.

Nou!!: Creta і 1656 · Veure més »

1657

Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.

Nou!!: Creta і 1657 · Veure més »

1667

Categoria:Dècada del 1660.

Nou!!: Creta і 1667 · Veure més »

1669

Categoria:Dècada del 1660.

Nou!!: Creta і 1669 · Veure més »

17 de juny

El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Creta і 17 de juny · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Creta і 1715 · Veure més »

1770

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Creta і 1770 · Veure més »

1771

Sense descripció.

Nou!!: Creta і 1771 · Veure més »

1821

;Països Catalans.

Nou!!: Creta і 1821 · Veure més »

1824

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Creta і 1824 · Veure més »

1825

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Creta і 1825 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Creta і 1830 · Veure més »

1840

;Països Catalans.

Nou!!: Creta і 1840 · Veure més »

1850

;Països Catalans.

Nou!!: Creta і 1850 · Veure més »

1866

;Països Catalans.

Nou!!: Creta і 1866 · Veure més »

1869

;Països Catalans.

Nou!!: Creta і 1869 · Veure més »

1878

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Creta і 1878 · Veure més »

1896

;Països Catalans.

Nou!!: Creta і 1896 · Veure més »

1897

barceloní del Fort Pienc.

Nou!!: Creta і 1897 · Veure més »

1898

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Creta і 1898 · Veure més »

19 d'agost

El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Creta і 19 d'agost · Veure més »

19 de novembre

El 19 de novembre és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Creta і 19 de novembre · Veure més »

1900

;Països Catalans.

Nou!!: Creta і 1900 · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: Creta і 1908 · Veure més »

1910

;Països Catalans.

Nou!!: Creta і 1910 · Veure més »

1912

;Països Catalans.

Nou!!: Creta і 1912 · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Creta і 1913 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Creta і 1923 · Veure més »

1941

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Creta і 1941 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Creta і 1943 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Creta і 1945 · Veure més »

20 de maig

El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Creta і 20 de maig · Veure més »

20 de març

El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Creta і 20 de març · Veure més »

2005

Llibertat al món el 2005 segons la Freedom House.

Nou!!: Creta і 2005 · Veure més »

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Creta і 21 d'abril · Veure més »

21 de maig

El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Creta і 21 de maig · Veure més »

23 d'octubre

El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Creta і 23 d'octubre · Veure més »

26 de juliol

El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Creta і 26 de juliol · Veure més »

3 de febrer

El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Creta і 3 de febrer · Veure més »

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Creta і 30 de maig · Veure més »

4 d'abril

El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Creta і 4 d'abril · Veure més »

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Nou!!: Creta і 6 d'octubre · Veure més »

6 de novembre

El 6 de novembre és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Creta і 6 de novembre · Veure més »

6 de setembre

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Creta і 6 de setembre · Veure més »

67 aC

Sense descripció.

Nou!!: Creta і 67 aC · Veure més »

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Creta і 8 de maig · Veure més »

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Creta і 8 de setembre · Veure més »

9 d'agost

El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Creta і 9 d'agost · Veure més »

9 de maig

El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Creta і 9 de maig · Veure més »

961

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Creta і 961 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cretencs, Illa de Creta.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »