Accés més ràpid que el navegador!
68 les relacions: Agustí d'Hipona, Alans, Amazics, Arianisme, Arvande, Òstia, Àfrica (província romana), Basilisc (emperador), Batalla del Cap Bon (468), Biblioteca Digital Mundial, Bonifaci d'Àfrica, Brulot, Cap Bon, Cartagena, Cartago, Càpua, Còrsega, Corfú, Donatisme, Eudòxia (filla de Valentinià III), Eudòxia (muller de Valentinià III), Euric, Gal·la Placídia, Godigisel, Gunderic, Hipona, Huneric, Illa de Malta, Invasions dels vàndals de les Illes Balears, Llista d'emperadors romans d'Orient, Llista de reis vàndals, Lusitània, Majorià, Mèrida, Nàpols, Nola, Pantel·leria, Papa Lleó I, Peloponès, Petroni Màxim, Placídia, Procopi Antemi, Santa Pola, Saqueig de Roma (455), Sardenya, Sicília, Tripolitana, Valentinià III, Zenó, 25 de gener, ..., 31 de maig, 389, 406, 426, 427, 428, 429, 431, 434, 439, 442, 454, 455, 458, 465, 466, 476, 477. Ampliar l'índex (18 més) »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Genseric і Agustí d'Hipona · Veure més »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Genseric і Alans · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Genseric і Amazics · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Genseric і Arianisme · Veure més »
Arvande
Arvande (en llatí Arvandus) va ser prefecte (governador) de les Gàl·lies al.
Nou!!: Genseric і Arvande · Veure més »
Òstia
Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.
Nou!!: Genseric і Òstia · Veure més »
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Genseric і Àfrica (província romana) · Veure més »
Basilisc (emperador)
Flavi Basilisc August (Flavius Basiliscus Augustus; Βασιλίσκος, mort el 476/477) fou emperador romà d'Orient durant els anys 475 i 476.
Nou!!: Genseric і Basilisc (emperador) · Veure més »
Batalla del Cap Bon (468)
La batalla del Cap Bon fou un conflicte militar que es produí el 468 durant una expedició conjunta de l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient encapçalada per Basilisc contra la capital vàndala de Cartago.
Nou!!: Genseric і Batalla del Cap Bon (468) · Veure més »
Biblioteca Digital Mundial
La Biblioteca Digital Mundial (en anglès, World Digital Library, WDL) va ser desenvolupada el 2009 per un equip de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, en col·laboració amb la UNESCO, amb el recolzament d'institucions associades de molts països i el suport financer de diverses empreses i fundacions privades.
Nou!!: Genseric і Biblioteca Digital Mundial · Veure més »
Bonifaci d'Àfrica
Bonifaci va ser un general romà probablement d'origen traci.
Nou!!: Genseric і Bonifaci d'Àfrica · Veure més »
Brulot
Brulots contra l'Armada Espanyola. Un brulot (del francès brûlot) és una embarcació carregada de materials explosius, combustibles i inflamables com ara pólvora o foc grec, i dotada de ganxos als penols de les seves vergues i del bauprès.
Nou!!: Genseric і Brulot · Veure més »
Cap Bon
El cap Bon és un cap de Tunísia, a la governació de Nabeul, a la punta nord de la península o regió a la qual dona nom aquest cap.
Nou!!: Genseric і Cap Bon · Veure més »
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Nou!!: Genseric і Cartagena · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Genseric і Cartago · Veure més »
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Nou!!: Genseric і Càpua · Veure més »
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Nou!!: Genseric і Còrsega · Veure més »
Corfú
Corfú (Κέρκυρα, Kérkira), antigament coneguda com a Corcira, és l'illa grega més septentrional de les situades a la mar Jònica, situada prop de la costa d'Albània, de la qual està separada per un petit estret d'entre 3 i 25 km.
Nou!!: Genseric і Corfú · Veure més »
Donatisme
El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.
Nou!!: Genseric і Donatisme · Veure més »
Eudòxia (filla de Valentinià III)
Eudòxia fou filla de Valentinià III i Eudòxia (filla de Teodosi II i d'Eudòxia Augusta).
Nou!!: Genseric і Eudòxia (filla de Valentinià III) · Veure més »
Eudòxia (muller de Valentinià III)
Eudòxia o Licínia Eudòxia, en llatí Eudoxia o Licinia Eudoxia, fou emperadriu romana d'Occident, filla de l'emperador d'Orient Teodosi II i d'Eudòxia Augusta.
Nou!!: Genseric і Eudòxia (muller de Valentinià III) · Veure més »
Euric
Euric -de ehu (força) i ric (poderós, ric); - (?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou el rei visigot del Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.
Nou!!: Genseric і Euric · Veure més »
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
Nou!!: Genseric і Gal·la Placídia · Veure més »
Godigisel
Godigisel (359-406) fou rei dels vàndals asdings que vivien a Germània a la regió del riu Oder.
Nou!!: Genseric і Godigisel · Veure més »
Gunderic
Gunderic (379-428) fou rei dels vàndals asdings fill i successor del rei Godigisel.
Nou!!: Genseric і Gunderic · Veure més »
Hipona
Hipona (Hippo Regius) va ser una antiga ciutat de Numídia a la riba del riu Ubus (grec Ubos), on actualment hi ha Annaba, a Algèria.
Nou!!: Genseric і Hipona · Veure més »
Huneric
Huneric o Hunneric fou rei dels vàndals d'Àfrica des del 477 al 484.
Nou!!: Genseric і Huneric · Veure més »
Illa de Malta
L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.
Nou!!: Genseric і Illa de Malta · Veure més »
Invasions dels vàndals de les Illes Balears
Les invasions dels vàndals de les Illes Balears foren atacs produïts al, i que acabaren amb la conquesta de la província romana de les Balears.
Nou!!: Genseric і Invasions dels vàndals de les Illes Balears · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Genseric і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Llista de reis vàndals
El que segueix és una llista dels reis vàndals, però també dels alans (ja que foren anomenats Rex Wandalorum Et Alanorum pels analistes romans d'Orient), notablement durant el seu regne a Àfrica.
Nou!!: Genseric і Llista de reis vàndals · Veure més »
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Nou!!: Genseric і Lusitània · Veure més »
Majorià
ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.
Nou!!: Genseric і Majorià · Veure més »
Mèrida
Mèrida (topònim oficial: Mérida, en castellà) és una ciutat espanyola, capital de la comunitat autònoma d'Extremadura i seu de les seves institucions de govern.
Nou!!: Genseric і Mèrida · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Genseric і Nàpols · Veure més »
Nola
Nola és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Campània, Ciutat metropolitana de Nàpols entre el Vesuvi i els Apenins a uns 20 km de Càpua.
Nou!!: Genseric і Nola · Veure més »
Pantel·leria
Pantel·leria (en italià Pantelleria, sicilià Pantiddirìa, en àrab Kawsara o Kusira deformació de Cossyra) és una illa italiana situada entre l'oest de Sicília (a uns 100 km) i la costa de Tunísia (a uns 70 km).
Nou!!: Genseric і Pantel·leria · Veure més »
Papa Lleó I
Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.
Nou!!: Genseric і Papa Lleó I · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Genseric і Peloponès · Veure més »
Petroni Màxim
Petroni Màxim (nom complet en llatí probablement Petronius Anicius Maximus, l'Anicius dubtós, ja que va regnar amb el nom Flavius Petronius Maximus) (vers 396-455) fou emperador romà del 17 de març al 31 de maig del 455.
Nou!!: Genseric і Petroni Màxim · Veure més »
Placídia
Placídia va ser una emperadriu consort romana, esposa de l'emperador romà d'Occident, Olibri.
Nou!!: Genseric і Placídia · Veure més »
Procopi Antemi
Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.
Nou!!: Genseric і Procopi Antemi · Veure més »
Santa Pola
Santa Pola és una població del sud del País Valencià situada a la comarca del Baix Vinalopó.
Nou!!: Genseric і Santa Pola · Veure més »
Saqueig de Roma (455)
El saqueig de Roma de l'any 455 fou el segon dels tres saquejos de Roma duts a terme pels pobles bàrbars, en aquest cas pels vàndals, que estaven en guerra amb Petroni Màxim, emperador romà durant poc temps l'any 455.
Nou!!: Genseric і Saqueig de Roma (455) · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Genseric і Sardenya · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Genseric і Sicília · Veure més »
Tripolitana
Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.
Nou!!: Genseric і Tripolitana · Veure més »
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Nou!!: Genseric і Valentinià III · Veure més »
Zenó
Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
Nou!!: Genseric і Zenó · Veure més »
25 de gener
El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Genseric і 25 de gener · Veure més »
31 de maig
El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Genseric і 31 de maig · Veure més »
389
El 389 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Genseric і 389 · Veure més »
406
Sense descripció.
Nou!!: Genseric і 406 · Veure més »
426
El 426 (CDXXVI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Genseric і 426 · Veure més »
427
El 427 (CDXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Genseric і 427 · Veure més »
428
El 428 (CDXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Genseric і 428 · Veure més »
429
El 429 (CDXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Genseric і 429 · Veure més »
431
Sense descripció.
Nou!!: Genseric і 431 · Veure més »
434
Sense descripció.
Nou!!: Genseric і 434 · Veure més »
439
El 439 (CDXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Genseric і 439 · Veure més »
442
Sense descripció.
Nou!!: Genseric і 442 · Veure més »
454
El 454 (CDLIV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Genseric і 454 · Veure més »
455
Sense descripció.
Nou!!: Genseric і 455 · Veure més »
458
Sense descripció.
Nou!!: Genseric і 458 · Veure més »
465
Sense descripció.
Nou!!: Genseric і 465 · Veure més »
466
El 466 (CDLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Genseric і 466 · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Genseric і 476 · Veure més »
477
Sense descripció.
Nou!!: Genseric і 477 · Veure més »
