Arquebisbat de Barcelona і COVID-19

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Arquebisbat de Barcelona і COVID-19

Arquebisbat de Barcelona vs. COVID-19

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya. La COVID-19 (o covid-19), també coneguda com a malaltia respiratòria causada per SARS-CoV-2, és una malaltia infecciosa causada pel SARS-CoV-2, un virus estretament relacionat amb el SARS-CoV però amb una capacitat de disseminació mundial molt més alta que la pandèmia que aquest provocà entre els anys 2002 i 2003. El primer cas es va identificar a Wuhan, Xina, el desembre de 2019; donant lloc al brot de coronavirus 2019-2020. Inicialment, la malaltia es pot presentar asimptomàtica o amb pocs símptomes, o pot aparèixer febre, tos seca o amb producció d'esputs, sensació de falta d'aire, afectació de l'olfacte, dolor als músculs, cansament. També s'han notificat símptomes gastrointestinals com la diarrea. Tot i que la majoria dels casos són lleus, amb un empitjorament pot aparèixer una pneumònia, síndrome del destret respiratori, una síndrome d'alliberament de citocines, una disfunció multiorgànica i la mort.. Cal tenir present que les recomanacions de l'OMS sobre els certificats de defunció relacionats amb la COVID-19 s'han modificat diverses vegades durant el curs de la pandèmia i això ha fet rectificar el còmput de morts de molts dels seus estats membres. S'ha observat afectació a més llarg termini en els òrgans (en particular els pulmons i el cor), i hi ha un nombre significatiu de pacients que recuperats de la fase aguda de la malaltia, continuen experimentant una sèrie d'efectes en el que s'ha vingut a anomenar COVID persistent. El SARS-CoV-2 s'estén per diversos mitjans, principalment per la saliva i altres fluids i secrecions corporals. La saliva i els fluids respiratoris poden formar petites gotes i aerosols, que es poden escampar a mesura que una persona infectada respira, tus, esternuda, canta o parla. El virus també es pot propagar per contacte directe i es desconeix la freqüència amb què es propaga per fòmits (superfícies contaminades). La ruta de transmissió exacta poques vegades es demostra de manera concloent, però la infecció es produeix principalment quan les persones estan pròximes les unes a les altres durant el temps suficient, cosa que es coneix com a "contacte estret". Es pot propagar tan sols dos dies abans que les persones infectades presentin símptomes (presimptomàtiques) i també a través d'individus asimptomàtics. Els resultats d'una revisió sistemàtica i metanàlisi, efectuada a partir de les dades que figuren en 28 treballs científics, indiquen que almenys una quarta part de les infeccions pel SARS-CoV-2 cursa sense símptomes apreciables. La transmissió es pot limitar amb una bona higiene que inclou la rentada de mans freqüent i correcta, mantenir-se a distància de les altres persones i no tocar-se la cara (després de possible contaminació). L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i els centres nord-americans per al control de malalties (CDC) recomanen que les persones que se sospiten portadores del virus portin una màscara quirúrgica i que sol·licitin assessorament mèdic trucant un metge en lloc de visitar directament a una clínica. S'han desenvolupat diverses vacunes i diversos països han iniciat campanyes de vacunació massiva. No hi ha tractaments antivirals específics per la COVID-19. Es fan mesures de suport, aïllament, tractaments experimentals i cures pal·liatives en els pacients terminals. L'OMS considerà que el brot de coronavirus 2019-2020 era una emergència sanitària de preocupació internacional (PHEIC) el 30 de gener de 2020. A partir del 7 de març de 2020, hi havia proves de transmissió local de la malaltia a diversos països de les sis regions de l'OMS. L'11 de març del 2020, l'OMS va declarar que el brot era una pandèmia.