Taula de continguts
185 les relacions: Abat Oliba, Acisclo Moya de Contreras, Administració provincial romana, Alfons de Requesens i Fenollet, Alfons de Tous, Anoia, Antoni Palau i Térmens, Antoni Pascual i Lleu, Arnau de Malla, Arnulf de Vic, Arquebisbat de Barcelona, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Tarragona, Arxiprestat, Arxiprestat del Moianès, Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, Ató de Vic, Ausetans, Bages, Benet de Tocco, Berenguer Sunifred, Berguedà, Bernat de Josa i de Cardona, Bernat de Mur, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Carcassona, Bisbat de Girona, Bisbat de Solsona, Bisbe (Església Catòlica), Borrell de Vic, Brauli Sunyer, Carlemany, Castell d'or, Catalunya, Catedral de Vic, Catolicisme, Cinidi, Concordat, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta omeia d'Hispània, Cosme de Montserrat, Dècada del 690, Església sufragània, Feudalisme, Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela, Francesc Riquer i Bastero, Francesc Robuster i Sala, Fruià, Galceran Sacosta, Garcia Fernández de Heredia, ... Ampliar l'índex (135 més) »
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Veure Bisbat de Vic і Abat Oliba
Acisclo Moya de Contreras
Acisclo Moya de Contreras, (Pedroche, Andalusia, 1505 – Abadia de Montserrat 2 de maig de.1564).
Veure Bisbat de Vic і Acisclo Moya de Contreras
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Veure Bisbat de Vic і Administració provincial romana
Alfons de Requesens i Fenollet
Alfons de Requesens i Fenollet (Cervera, ca. 1570-Saragossa, 8 d'abril de 1639) va ser un religiós català, bisbe de Barbastre (1625-1639) i electe com a bisbe de Vic el 1639, sense arribar a prendre possessió.
Veure Bisbat de Vic і Alfons de Requesens i Fenollet
Alfons de Tous
Alfons de Tous, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1396 - 1413 en substitució de Miquel de Santjoan que es va absentar de Catalunya el 1396 per anar en una ambaixada pel rei i no va tornar a residir al principat.
Veure Bisbat de Vic і Alfons de Tous
Anoia
LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.
Veure Bisbat de Vic і Anoia
Antoni Palau i Térmens
Antoni Palau i Térmens (Valls, Alt Camp, 1806 – Barcelona, 1862) fou eclesiàstic i escriptor.
Veure Bisbat de Vic і Antoni Palau i Térmens
Antoni Pascual i Lleu
Antoni Pascual i Lleu (Arenys de Mar, 1643 - Vic, 1704) va ser un catedràtic i eclesiàstic català.
Veure Bisbat de Vic і Antoni Pascual i Lleu
Arnau de Malla
Arnau de Malla fou abat d'Amer (?-1102) i bisbe de Vic des del 1102 fins al 22 d'agost del 1109 data del seu decés.
Veure Bisbat de Vic і Arnau de Malla
Arnulf de Vic
Arnulf (? - 1010) fou bisbe de Vic entre l'any 993 i el 1010.
Veure Bisbat de Vic і Arnulf de Vic
Arquebisbat de Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.
Veure Bisbat de Vic і Arquebisbat de Barcelona
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Veure Bisbat de Vic і Arquebisbat de Narbona
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Veure Bisbat de Vic і Arquebisbat de Tarragona
Arxiprestat
Dins de l'església catòlica, un arxiprestat és una agrupació de parròquies amb finalitats de coordinació a diferents nivells, sota la coordinació d'un dels sacerdots que hi pertany, el qual rep el nom d'arxipreste.
Veure Bisbat de Vic і Arxiprestat
Arxiprestat del Moianès
L'arxiprestat del Moianès és un dels 10 arxiprestats (demarcacions formades per un grup de parròquies dins un bisbat) en els quals es troba organitzat territorialment el bisbat de Vic.
Veure Bisbat de Vic і Arxiprestat del Moianès
Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic
LArxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és una biblioteca i arxiu eclesiàstic del bisbat de Vic.
Veure Bisbat de Vic і Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic
Ató de Vic
Ciutats amb seu de bisbat fins al 1100. Ató (? - 971) fou bisbe de Vic i breument arquebisbe d'aquesta.
Veure Bisbat de Vic і Ató de Vic
Ausetans
Els ausetans (en llatí Ausetani) eren un poble iber del nord-est de la península Ibèrica.
Veure Bisbat de Vic і Ausetans
Bages
La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.
Veure Bisbat de Vic і Bages
Benet de Tocco
Benet de Tocco (Nàpols, 1510 – Montserrat, 1585) va ser un monjo benedictí abat de Montserrat, bisbe de Vic, de Girona i de Lleida.
Veure Bisbat de Vic і Benet de Tocco
Berenguer Sunifred
Berenguer Sunifred —dit de Rosanes per estar a Castellví de Rosanes a la vegueria de Barcelona la seva casa solar— fou bisbe de Vic entre el 1075 i el 1099.
Veure Bisbat de Vic і Berenguer Sunifred
Berguedà
El Berguedà és una comarca de Catalunya.
Veure Bisbat de Vic і Berguedà
Bernat de Josa i de Cardona
Bernat de Josa i de Cardona (Castell de Madrona, Solsonès, — Vic, Osona, 1575) fou un eclesiàstic, fill de Guillem de Josa, senyor de Madrona, i d'Helena, filla de Joan de Cardona, bisbe de Barcelona.
Veure Bisbat de Vic і Bernat de Josa i de Cardona
Bernat de Mur
Bernat de Mur (Mur, Pallars Jussà, ? - convent de Santa Anna de Barcelona, 1264) fou bisbe de Vic de 1243 a 1264.
Veure Bisbat de Vic і Bernat de Mur
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Veure Bisbat de Vic і Bisbat d'Urgell
Bisbat de Carcassona
El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.
Veure Bisbat de Vic і Bisbat de Carcassona
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Veure Bisbat de Vic і Bisbat de Girona
Bisbat de Solsona
església catedral de Solsona, seu de la diòcesi. Palau Episcopal a Solsona. Església de Sant Jaume de Mollerussa. Façana de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga. Església de Santa Maria de l'Alba, Tàrrega. Església parroquial de la Sagrada Família de Navàs.
Veure Bisbat de Vic і Bisbat de Solsona
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Veure Bisbat de Vic і Bisbe (Església Catòlica)
Borrell de Vic
Borrell fou bisbe de Vic entre els anys 1010 i 1017 data en què morí.
Veure Bisbat de Vic і Borrell de Vic
Brauli Sunyer
Brauli Sunyer (La Pobla de Massaluca, ? - Lleida, 21 de setembre de 1667) va ser un religiós català, bisbe de Vic (1663-1664) i de Lleida (1665-1667).
Veure Bisbat de Vic і Brauli Sunyer
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Bisbat de Vic і Carlemany
Castell d'or
El Castrum Auri o Castell d'or va ser un castell que estava situat a Santpedor.
Veure Bisbat de Vic і Castell d'or
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Bisbat de Vic і Catalunya
Catedral de Vic
La catedral de Sant Pere Apòstol o catedral de Vic, enclavada al centre del recinte històric de la ciutat, és la seu de la diòcesi de Vic.
Veure Bisbat de Vic і Catedral de Vic
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Bisbat de Vic і Catolicisme
Cinidi
Cinidi (fl. 516-517) és el primer bisbe documentat de la diòcesi de Vic.
Veure Bisbat de Vic і Cinidi
Concordat
Un concordat és un acord en forma de tractat entre el poder temporal i els representants de l'església catòlica.
Veure Bisbat de Vic і Concordat
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Veure Bisbat de Vic і Conquesta carolíngia d'Hispània
Conquesta omeia d'Hispània
La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.
Veure Bisbat de Vic і Conquesta omeia d'Hispània
Cosme de Montserrat
Cosme de Montserrat (la Selva del Camp, primer terç del - 1473) fou un religiós i polític català del, bisbe de Vic (1459-1473), entre altres càrrecs eclesiàstics.
Veure Bisbat de Vic і Cosme de Montserrat
Dècada del 690
La dècada del 690 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 690 fins al 31 de desembre del 699.
Veure Bisbat de Vic і Dècada del 690
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Bisbat de Vic і Església sufragània
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Bisbat de Vic і Feudalisme
Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela
Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela (Sant Mateu, 23 de novembre de 1601-Barcelona, 30 de maig de 1662) va ser un eclesiàstic valencià.
Veure Bisbat de Vic і Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela
Francesc Riquer i Bastero
Francesc Riquer i Bastero (Barcelona, ? - Barcelona, 1 de maig de 1410), sacerdot franciscà, fou bisbe electe de Monreale (Sicília), bisbe d'Osca (1386-1393), de Vic (1393-1400) i de Sogorb-Albarrasí (1400-1410).
Veure Bisbat de Vic і Francesc Riquer i Bastero
Francesc Robuster i Sala
Francesc Robuster i Sala (Igualada, setembre de 1544 - Vic, 27 d'abril de 1607)Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, pàg.
Veure Bisbat de Vic і Francesc Robuster i Sala
Fruià
Fruià —apareix amb una diversitat de noms com Fraya, Fruïa, Fruiano, Froilano o Frugifer— fou bisbe de Vic des del 972 fins al 18 d'agost del 992 data de la seva mort.
Veure Bisbat de Vic і Fruià
Galceran Sacosta
Galceran Sacosta (va ser bisbe de Vic entre 1328 i 1345).
Veure Bisbat de Vic і Galceran Sacosta
Garcia Fernández de Heredia
García Fernández de Heredia (Munébrega, Aragó, ? - La Almunia de Doña Godina, Aragó, 1 de juny de 1411) fou arquebisbe de Saragossa.
Veure Bisbat de Vic і Garcia Fernández de Heredia
Gotmar de Vic
Gotmar fou bisbe de Vic des de 886 fins al voltant de 899.
Veure Bisbat de Vic і Gotmar de Vic
Guadamir
Guadamir fou bisbe de Vic des de com a mínim el 949 fins a la seva mort el 14 de juny del 957.
Veure Bisbat de Vic і Guadamir
Guillem Berenguer
Guillem Berenguer (? - 1212), fill bord del comte de Barcelona i príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV, abat de Mont Aragón, bisbe de Lleida i arquebisbe de Narbona.
Veure Bisbat de Vic і Guillem Berenguer
Guillem de Balsareny
Guillem de Balsareny (Balsareny ~1020 -Ripoll, 1076) fou bisbe de Vic entre el 1046 i el 1075.
Veure Bisbat de Vic і Guillem de Balsareny
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Veure Bisbat de Vic і Hispània Tarraconense
Hug de Fenollet
Hug de Fenollet va ser un bisbe de València que va viure al.
Veure Bisbat de Vic і Hug de Fenollet
Idalguer
Idalguer —també Idalcario, Idelhero o Idalquero— fou bisbe de Vic entre el 902 i el 914 (dates aproximades).
Veure Bisbat de Vic і Idalguer
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Veure Bisbat de Vic і Imperi Carolingi
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Bisbat de Vic і Imperi Romà
Jaume de Copons i de Tamarit
Jaume de Copons i de Tamarit, ardiaca d'Andorra, canonge de la Seu d'Urgell, bisbe de Vic (1664-1674) i de Lleida (1674-1680), va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1662.
Veure Bisbat de Vic і Jaume de Copons i de Tamarit
Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia
Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia (Urgell, 1405 — Cervera, 1 de desembre de 1466) fou un religiós del llinatge dels Cardona que fou President de la Diputació del General (1443 - 1446), bisbe de Vic (1445 - 1459), de Girona (1459 - 1462), d'Urgell (1462 - 1466), i cardenal (després de 1466).
Veure Bisbat de Vic і Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia
Joan Baptista Cardona
Joan Baptista Cardona (València, 1511 — València, 30 de desembre de 1589) fou un erudit humanista i bisbe de Vic i Tortosa.
Veure Bisbat de Vic і Joan Baptista Cardona
Joan d'Enguera
Joan d'Ènguera (València, segle XV - Valladolid, 15 de febrer de 1513) fou un religiós dominic espanyol i inquisidor general.
Veure Bisbat de Vic і Joan d'Enguera
Joan de Peralta
Joan de Peralta (? - 1505) fou un religiós, fill d'una família de la noblesa catalana, senyors de Castellet del Penedès, va ocupar diversos càrrecs religiosos, fins que va ser nomenat abat del monestir de Montserrat en 1483, càrrec que exercí fins al 1493, en què fou nomenat bisbe de Vic, també fou President de la Generalitat de Catalunya en el període 1491 - 1494.
Veure Bisbat de Vic і Joan de Peralta
Joan de Tormo
Joan de Tormo (Albaida, 1490 - Barcelona, 1553) fou bisbe de Vic (1510-1553) nomenat per papa Juli II.
Veure Bisbat de Vic і Joan de Tormo
Joan Perelló i Pou
Joan Perelló i Pou, nascut a Santa Maria del Camí (Mallorca) el 30 d'abril de 1870, va ser preconitzat com a bisbe el 20 de Juny de 1927.
Veure Bisbat de Vic і Joan Perelló i Pou
Joan Vila (bisbe)
Joan Vila (Cervera, c.1515- Vic, 1597), fou rector de la Universitat de l'Estudi General entre 1592-1594 i bisbe de Vic a partir l'any 1597.
Veure Bisbat de Vic і Joan Vila (bisbe)
Jordi d'Ornós
Jordi d'Ornós (Perpinyà?, circa 1380 - Carpentràs (Provença), 1452), fou un bisbe, cardenal, jurista i diplomàtic català.
Veure Bisbat de Vic і Jordi d'Ornós
Jordi de Vic
Jordi fou bisbe de Vic des de mitjans de l'any 914 fins com a mínim l'any 947.
Veure Bisbat de Vic і Jordi de Vic
Josep Maria Guix i Ferreres
Josep Maria Guix i Ferreres (la Coromina, Cardona, 19 de desembre de 1927 - Vic, 28 de juny de 2009) fou un sacerdot català.
Veure Bisbat de Vic і Josep Maria Guix i Ferreres
Josep Morgades i Gili
Josep Morgades i Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901) fou un clergue i activista cultural català, bisbe de Vic (1882-1899) i de Barcelona (1899-1901).
Veure Bisbat de Vic і Josep Morgades i Gili
Josep Torras i Bages
Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.
Veure Bisbat de Vic і Josep Torras i Bages
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Veure Bisbat de Vic і Lluís el Pietós
Llucià Casadevall i Duran
Llucià Casadevall i Duran (Vic, 22 de novembre del 1785 - 1852) fou un vicari capitular des del 1837 que va regir la seu d'Ausona i després com a bisbe fins a la seva mort ocorreguda el 1852.
Veure Bisbat de Vic і Llucià Casadevall i Duran
Manuel de Santjust i de Pagès
fou bisbe de Vic entre 1710 i 1717.
Veure Bisbat de Vic і Manuel de Santjust i de Pagès
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Veure Bisbat de Vic і Marca Hispànica
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Veure Bisbat de Vic і Metropolità
Miquel de Ricomà
Miquel de Ricomà va ser un eclesiàstic català, bisbe de Vic (1345-1346) i de Barcelona (1345-1361).
Veure Bisbat de Vic і Miquel de Ricomà
Monestir de Montserrat
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.
Veure Bisbat de Vic і Monestir de Montserrat
Onofre de Reart
Onofre de Reart (Perpinyà, 1553? - Perpinyà, 13 d'octubre del 1622) fou bisbe d'Elna (1599-1608), Vic (1608-1611) i Girona (1611-1621).
Veure Bisbat de Vic і Onofre de Reart
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Veure Bisbat de Vic і Osona
Pagus
Un pagus (plural pagi) fou un lloc fortificat dels territoris romans exteriors a la ciutat on el poble i la tropa es podia retirar en cas d'un atac, però sense defenses emmurallades.
Veure Bisbat de Vic і Pagus
Papa Joan XIII
Joan XIII (Roma, ? – 6 de setembre de 972) va ser Papa de l'Església Catòlica del 965 al 972.
Veure Bisbat de Vic і Papa Joan XIII
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Bisbat de Vic і Parròquia eclesiàstica
Pere d'Aragó
* Pere I d'Aragó i Pamplona (1069 - Vall d'Aran, 1104), rei d'Aragó i Pamplona (1094-1104), comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Veure Bisbat de Vic і Pere d'Aragó
Pere de Magarola i Fontanet
Pere de Magarola i Fontanet (Barcelona, octubre de 1571 – Lleida, 20 de desembre de 1634), fou canonge i tresorer de Vilabertran i de la catedral de Barcelona.
Veure Bisbat de Vic і Pere de Magarola i Fontanet
Pere de Redorta
Pere de Redorta va ser bisbe de Vic entre 1147 i 1185.
Veure Bisbat de Vic і Pere de Redorta
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Veure Bisbat de Vic і President de la Generalitat de Catalunya
Província de Lleida
La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.
Veure Bisbat de Vic і Província de Lleida
Província de Tarragona
La província o demarcació de Tarragona és una divisió administrativa espanyola amb capital a Tarragona que aglutina 181 municipis del sud de Catalunya, amb una població total de 804.664 habitants (2019).
Veure Bisbat de Vic і Província de Tarragona
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Veure Bisbat de Vic і Província eclesiàstica
Províncies d'Espanya
Mapa provincial d'Espanya Les províncies d'Espanya són divisions administratives locals d'Espanya conjuntament amb els municipis i les comunitats autònomes.
Veure Bisbat de Vic і Províncies d'Espanya
Ramon d'Anglesola
Ramon d'Anglesola (Bellpuig, ~1220 - Barcelona, 1306) fou bisbe de Vic, del llinatge dels Anglesola.
Veure Bisbat de Vic і Ramon d'Anglesola
Ramon de Sentmenat i de Lanuza
Ramon de Sentmenat i de Lanuza (Barcelona, 1596-1663) va ser un eclesiàstic i noble català, membre del llinatge dels Sentmenat, va ser bisbe de Vic (1640-1655), d'on va ser desterrat durant la Guerra dels Segadors, i de Barcelona (1655-1663), realitzant una intensa tasca pastoral per reparar els efectes que havia causat el conflicte.
Veure Bisbat de Vic і Ramon de Sentmenat i de Lanuza
Ramon Gaufred
Ramon Gaufred fou bisbe de Vic des del 1110 fins al 26 de novembre del 1146 data de la seva mort a la ciutat de Cardona.
Veure Bisbat de Vic і Ramon Gaufred
Ramon Masnou i Boixeda
Ramon Masnou i Boixeda (Santa Eugènia de Berga, Osona, 3 de setembre de 1907 - Vic, Osona, 9 de juny 2004) fou un eclesiàstic i bisbe català.
Veure Bisbat de Vic і Ramon Masnou i Boixeda
Ramon Strauch i Vidal
Ramon Strauch i Vidal (Tarragona, 1760 — Vallirana, Baix Llobregat, 15 d'abril de 1823) fou un frare franciscà, bisbe de Vic.
Veure Bisbat de Vic і Ramon Strauch i Vidal
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Veure Bisbat de Vic і Regne de Toledo
Ripollès
El Ripollès és una comarca pertanyent a la regió de l'Alt Ter, i administritament adscrit a les Comarques gironines situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament).
Veure Bisbat de Vic і Ripollès
Romà Casanova i Casanova
Romà Casanova i Casanova (Deltebre, 29 d'agost del 1956) és sacerdot i bisbe de Vic.
Veure Bisbat de Vic і Romà Casanova i Casanova
Sant Bernat Calvó
Bernat Calvó (també escrit Calbó durant molt de temps, tot i que segons l'IEC ha de ser Calvó) (Mas Calvó, Camp de Taragona, 1180 – Vic, 26 d'octubre del 1243) fou un jurista, buròcrata, soldat i religiós cistercenc, bisbe de Vic venerat com a sant per l'Església catòlica.
Veure Bisbat de Vic і Sant Bernat Calvó
Santa Maria d'Igualada
Santa Maria d'Igualada o l'Església Gran és una basílica del municipi d'Igualada (Anoia).
Veure Bisbat de Vic і Santa Maria d'Igualada
Selva
La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània.
Veure Bisbat de Vic і Selva
Vallès Oriental
El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.
Veure Bisbat de Vic і Vallès Oriental
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Veure Bisbat de Vic і Vic
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Veure Bisbat de Vic і 1010
1078
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Vic і 1078
1102
El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.
Veure Bisbat de Vic і 1102
1109
El 1109 (MCIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Bisbat de Vic і 1109
1146
El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.
Veure Bisbat de Vic і 1146
1147
El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Vic і 1147
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Vic і 1186
1194
;Països Catalans:;Món.
Veure Bisbat de Vic і 1194
1195
Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1195
1233
El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Vic і 1233
1264
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1264
1265
;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.
Veure Bisbat de Vic і 1265
1298
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1298
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Veure Bisbat de Vic і 1302
1346
Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1346
1348
s.
Veure Bisbat de Vic і 1348
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Veure Bisbat de Vic і 1391
1400
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1400
1410
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1410
1423
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Vic і 1423
1445
Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1445
1459
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1459
1473
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1473
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Vic і 1493
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Veure Bisbat de Vic і 1510
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Veure Bisbat de Vic і 1572
1574
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1574
1575
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Vic і 1575
1584
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Vic і 1584
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Veure Bisbat de Vic і 1587
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Vic і 1608
1613
Miquel III Romànov.
Veure Bisbat de Vic і 1613
1614
;Països catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1614
1625
;Països Catalans:;Món.
Veure Bisbat de Vic і 1625
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Bisbat de Vic і 1627
1634
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Vic і 1634
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1639
1640
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1640
1655
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Vic і 1655
1662
El 1662 (MDCLXII) fou un any comú de l'edat moderna iniciat en diumenge.
Veure Bisbat de Vic і 1662
1673
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Vic і 1673
1684
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1684
1704
miniatura.
Veure Bisbat de Vic і 1704
1710
;Països catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1710
1720
;Països Catalans:;Món.
Veure Bisbat de Vic і 1720
1744
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Vic і 1744
1751
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1751
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Veure Bisbat de Vic і 1752
1775
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1775
1777
;Països catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Vic і 1777
1782
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1782
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Vic і 1783
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Bisbat de Vic і 1815
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Bisbat de Vic і 1816
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Vic і 1825
1835
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1835
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1848
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Vic і 1852
1853
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1853
1857
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1857
1865
Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1865
1866
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1866
1872
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1872
1875
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1875
1881
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1881
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Veure Bisbat de Vic і 1882
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Bisbat de Vic і 1899
1916
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1916
1926
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1926
1927
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 1927
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Veure Bisbat de Vic і 1955
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure Bisbat de Vic і 1983
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Vic і 2003
517
Díptic consular de '''Flavi Anastasi Probus''', conservat a la Biblioteca Nacional de França Països Catalans.
Veure Bisbat de Vic і 517
599
El 599 (DXCIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Vic і 599
614
El 614 (DCXIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Vic і 614
633
El 633 (DCXXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Bisbat de Vic і 633
643
El 643 (DCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Vic і 643
653
El 653 (DCLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Vic і 653
683
El 683 (DCLXXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Vic і 683
També conegut com Bisbat d'Ausona, Bisbat d'Osona, Bisbe de Vic, Bisbes de Vic, Diòcesi de Vic, Llista de bisbes de Vic.