Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Reforma gregoriana

Índex Reforma gregoriana

Dictatus Papae. Escrit complert que recull la reforma proposada per Gregori VII La Reforma gregoriana es pot definir històricament com a la redacció i aplicació de les 27 normes conegudes com a Dictatus Papae, que Gregori VII va escriure el 1075 amb la intenció d'intentar unificar el potencial de culte en el si de l'Església.

72 les relacions: Abadia de Cîteaux, Abadia de Claravall, Abadia de Cluny, Alfons I de Portugal, Alfons VI de Lleó, Arquebisbe de Canterbury, Auctoritas, Batalla de Hastings, Bernat de Claravall, Bernó de Borgonya, Bretanya, Bru de Colònia, Canossa, Clergat, Climent III, Cluny, Concili de Lió I, Concili Vaticà I, Concordat de Worms, Cristiandat, Croades, Dictatus Papae, Donació de Constantí, Edat mitjana, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Ernst Robert Curtius, Esteve I d'Hongria, Ferran I de Lleó, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Güelfs i gibel·lins, Gregori VII, Guillem I d'Anglaterra, Guillem I d'Aquitània, Hug I de França, Infal·libilitat pontifical, Kálmán I d'Hongria, Lleó IX, Lluita de les Investidures, Monestir, Monestir cartoixà, Nicolaisme, Normandia, Orde de Cluny, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Orleans, Papa Nicolau II, Potestas, Ramir I d'Aragó, Reims, ..., Robert de Molesme, Robert II de França, Sacre Imperi Romanogermànic, Sanç III de Pamplona, Segle X, Segle XI, Segle XIII, Segona Guerra Mundial, Simonia, Thomas Becket, Worms, 1059, 1066, 1073, 1074, 1075, 1076, 1077, 1085, 1122, 1152, 909. Ampliar l'índex (22 més) »

Abadia de Cîteaux

Abadia de Cîteaux.Borgonya LAbadia de Cîteaux, també coneguda com a Abadia de Cister, és la segona fundació de Sant Robert de Molesme situada a la comuna francesa de Saint-Nicolas-lès-Cîteaux, al departament de Costa d'Or de la regió de la Borgonya, a la qual ell va batejar com a Novum Monasterium per diferenciar-la de la de Molesme d'on procedia.

Nou!!: Reforma gregoriana і Abadia de Cîteaux · Veure més »

Abadia de Claravall

L'edifici principal de l'abadia (actual presó) LAbadia de Claravall (en llatí: Clara Vallis (Vall Clara) i en francès: Clairvaux) fou una abadia cistercenca fundada el 1115 per Bernat de Claravall a la regió de la Xampanya, a la frontera amb la Borgonya, a França.

Nou!!: Reforma gregoriana і Abadia de Claravall · Veure més »

Abadia de Cluny

Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya - Franc Comtat, en el centre-est de França.

Nou!!: Reforma gregoriana і Abadia de Cluny · Veure més »

Alfons I de Portugal

Alfons Henriques o Alfons I de Portugal dit “el Conqueridor” (Guimarães, 25 de juliol de 1109 - Coïmbra, 6 de desembre de 1185) fou comte de Portugal (1128 – 1139) i rei de Portugal (1139 – 1185).

Nou!!: Reforma gregoriana і Alfons I de Portugal · Veure més »

Alfons VI de Lleó

Alfons VI de Lleó, anomenat el Valent (1040 - Toledo 1109), fou rei de Lleó (1065-1072 i 1072-1109), rei de Galícia (1071-1072) i rei de Castella (1072-1109).

Nou!!: Reforma gregoriana і Alfons VI de Lleó · Veure més »

Arquebisbe de Canterbury

L'Arquebisbe de Canterbury és la màxima autoritat espiritual de l'església anglicana.

Nou!!: Reforma gregoriana і Arquebisbe de Canterbury · Veure més »

Auctoritas

Representació d'una sessió del Senat romà: Ciceró ataca a Catilina, a partir d'un fresc del segle XIX L'expressió Auctoritas apareix a Roma unificada a la funció tutelar.

Nou!!: Reforma gregoriana і Auctoritas · Veure més »

Batalla de Hastings

Detall del tapís de Bayeux (1073-1083), en què es representa la invasió normanda. La Batalla de Hastings fou un enfrontament decisiu entre les tropes de Harold II d'Anglaterra, últim rei saxó del Regne d'Anglaterra, i els invasors normands del futur Guillem I d'Anglaterra.

Nou!!: Reforma gregoriana і Batalla de Hastings · Veure més »

Bernat de Claravall

Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.

Nou!!: Reforma gregoriana і Bernat de Claravall · Veure més »

Bernó de Borgonya

Bernó de Cluny o de Baume o de Borgonya (La Baume, Alta Savoia, França, ca. 850 - Cluny, 13 de gener de 927) va ser un monjo benedictí francès, cofundador i primer abat de Cluny.

Nou!!: Reforma gregoriana і Bernó de Borgonya · Veure més »

Bretanya

Bretanya (en bretó: Breizh; en gal·ló: Bertaèyn; en francès: Bretagne) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.

Nou!!: Reforma gregoriana і Bretanya · Veure més »

Bru de Colònia

Sant Bru o Brunó de Colònia (Colònia, c. 1030 - Serra San Bruno, Calàbria, 1101) va ser un monjo, fundador de l'Orde de la Cartoixa.

Nou!!: Reforma gregoriana і Bru de Colònia · Veure més »

Canossa

Canossa (Província de Reggio de l'Emília) és un municipi i castell a Emília-Romanya, famós com el lloc on Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic va fer penitència el 1077, per revocar l'excomunicació del Papa Gregori VII.

Nou!!: Reforma gregoriana і Canossa · Veure més »

Clergat

El clergat o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Reforma gregoriana і Clergat · Veure més »

Climent III

Guibert o Wibert de Ravenna (c. 1029 - 8 de setembre de 1100) va ser un prelat italià, arquebisbe de Ravenna, que va ser elegit Papa en 1080 en oposició al papa Gregori VII.

Nou!!: Reforma gregoriana і Climent III · Veure més »

Cluny

* Cluny (Saona i Loira), municipi francès del departament de Saona i Loira.

Nou!!: Reforma gregoriana і Cluny · Veure més »

Concili de Lió I

El Concili de Lió I es va celebrar a Lió, desenvolupant-se en tres sessions els dies 28 de juny, 5 de juliol i 17 de juliol de 1245.

Nou!!: Reforma gregoriana і Concili de Lió I · Veure més »

Concili Vaticà I

Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.

Nou!!: Reforma gregoriana і Concili Vaticà I · Veure més »

Concordat de Worms

El Concordat de Worms va ser un acord polític entre l'emperador alemany Enric V i el papa Calixt II, signat l'any 1122, que va suposar el final de la lluita de les investidures.

Nou!!: Reforma gregoriana і Concordat de Worms · Veure més »

Cristiandat

Cristiandat (del llatí Christianitas) és un concepte polisèmic que per al·lusió a diferents àmbits es pot definir de diverses maneres.

Nou!!: Reforma gregoriana і Cristiandat · Veure més »

Croades

Les croades foren una sèrie de campanyes militars de caràcter religiós, organitzades per coalicions d'estats europeus a fi d'alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, i sostingudes pels denominats 'estats cristians' de la regió.

Nou!!: Reforma gregoriana і Croades · Veure més »

Dictatus Papae

Els «Dictatus Papa» (Principis del papa), són una relació de 27 axiomes que, publicats en el 1075, recollien l'ideari polític-religiós del papa Gregori VII.

Nou!!: Reforma gregoriana і Dictatus Papae · Veure més »

Donació de Constantí

La Donació de Constantí (Donatio Constantini en llatí) és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I segons el qual, al mateix temps que es reconeixia al Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com de les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident, creant-se així l'anomenat Patrimoni de Sant Pere.

Nou!!: Reforma gregoriana і Donació de Constantí · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Reforma gregoriana і Edat mitjana · Veure més »

Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic (possiblement palau de Goslar, Saxònia,11 de novembre de 1050 - Lieja, 7 d'agost de 1106) fou duc de Baviera (1053-1054 i 1055-1061), rei d'Alemanya (1054-1056) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1084-1105).

Nou!!: Reforma gregoriana і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Ernst Robert Curtius

Ernst Robert Curtius (Thann, 14 d'abril de 1886 - Roma, 19 d'abril 1956) fou un estudiós de la literatura, filòleg, crític literari i romanista alemany, conegut sobretot pel seu estudi de 1948 Europäische Literatur und Lateinisches Mittelalter, traduït com Literatura europea i Edat Mitjana llatina.

Nou!!: Reforma gregoriana і Ernst Robert Curtius · Veure més »

Esteve I d'Hongria

Esteve I d'Hongria o sant Esteve (en hongarès: I. (Szent) István) (en llatí: Sanctus Stephanus) (Esztergom, Panònia, cap al 969 - Székesfehérvár, Esztergom, 1038) va ser el fundador del Regne d'Hongria i el primer monarca regnant entre el 1000 i el 1038.

Nou!!: Reforma gregoriana і Esteve I d'Hongria · Veure més »

Ferran I de Lleó

Ferran I de Lleó, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).

Nou!!: Reforma gregoriana і Ferran I de Lleó · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (26 de desembre de 1194-13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Reforma gregoriana і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles XII i XIII.

Nou!!: Reforma gregoriana і Güelfs i gibel·lins · Veure més »

Gregori VII

Gregori VII és el nom que agafa com a papa Ildebrando Aldobrandeschi (Sovana, Toscana, vers 1020 - Salern, 1085), fou capdavanter de la reforma moral de l'Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític.

Nou!!: Reforma gregoriana і Gregori VII · Veure més »

Guillem I d'Anglaterra

Guillem I d'Anglaterra i II de Normandia (1027/1028 - 9 de setembre, 1087), més conegut amb el nom de Guillem el Conqueridor, va ser duc de Normandia des de 1035 i esdevingué rei d'Anglaterra després de liderar-ne la conquesta l'any 1066, expulsant la dinastia saxona de Wessex i implantant la dinastia Normanda.

Nou!!: Reforma gregoriana і Guillem I d'Anglaterra · Veure més »

Guillem I d'Aquitània

Guillem I d'Aquitània, anomenat també Guillem el Piadós o Guillem d'Alvèrnia, va néixer vers un 22 de març de l'any 875 i va morir el 6 de juny del 918.

Nou!!: Reforma gregoriana і Guillem I d'Aquitània · Veure més »

Hug I de França

Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.

Nou!!: Reforma gregoriana і Hug I de França · Veure més »

Infal·libilitat pontifical

Gregori I'', per Carlo Saraceni, cap a 1610, Roma. Símbol del papat. La infabil·litat pontifical o infal·libilitat del papa en la teologia de l'Església Catòlica Romana és un dogma, segons el qual el papa està preservat de cometre un error quan ell promulga o declara, a l'Església, una ensenyament dogmàtic en temes de fe i moral sota el rang de «solemne definició pontifícia» o declaració ex cathedra.

Nou!!: Reforma gregoriana і Infal·libilitat pontifical · Veure més »

Kálmán I d'Hongria

Kálmán I d'Hongria (o també Coloman; en hongarés: I. Kálmán) (vers 1070 - 3 de febrer de 1116) va ser rei d'Hongria des del 1095 fins a la seva mort.

Nou!!: Reforma gregoriana і Kálmán I d'Hongria · Veure més »

Lleó IX

Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a Papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.

Nou!!: Reforma gregoriana і Lleó IX · Veure més »

Lluita de les Investidures

Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La lluita de les Investidures (episodi conegut també com la controvèrsia, la querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.

Nou!!: Reforma gregoriana і Lluita de les Investidures · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú.

Nou!!: Reforma gregoriana і Monestir · Veure més »

Monestir cartoixà

Isère (França), monestir fundador i seu de l'ordre. Una cartoixa o monestir cartoixà és un monestir de l'orde religiós de la Cartoixa.

Nou!!: Reforma gregoriana і Monestir cartoixà · Veure més »

Nicolaisme

El nicolaisme va ser una secta llibertina gnòstica que ràpidament es va estendre per Àsia Menor fins que, a finals del segle II, es va fondre amb altres sectes.

Nou!!: Reforma gregoriana і Nicolaisme · Veure més »

Normandia

Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.

Nou!!: Reforma gregoriana і Normandia · Veure més »

Orde de Cluny

L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.

Nou!!: Reforma gregoriana і Orde de Cluny · Veure més »

Orde de Sant Benet

L'Orde de Sant Benet, més conegut sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.

Nou!!: Reforma gregoriana і Orde de Sant Benet · Veure més »

Orde del Cister

L'orde del Cister (terme criticat), orde del Cistell o orde de Cîteaux (en llatí: Ordo Cisterciensis) és un orde monàstic de la família benedictina, fundat el 1098 a l'abadia de Cîteaux (Borgonya) per sant Robert de Molesme (mort el 1110) com a reforma de l'Orde de Sant Benet i per seguir la Regla de sant Benet amb el rigor i el carisma originaris.

Nou!!: Reforma gregoriana і Orde del Cister · Veure més »

Orleans

Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Reforma gregoriana і Orleans · Veure més »

Papa Nicolau II

Nicolau II, de nom Gerhard de Borgonya (Castell de Chevron, 990 – Florència, 27 de juliol de 1061), va ser Papa de l'Església Catòlica del 1059 al 1061.

Nou!!: Reforma gregoriana і Papa Nicolau II · Veure més »

Potestas

Potestat (del llatí: potestas) és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja sien persones o institucions.

Nou!!: Reforma gregoriana і Potestas · Veure més »

Ramir I d'Aragó

Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).

Nou!!: Reforma gregoriana і Ramir I d'Aragó · Veure més »

Reims

Reims és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Reforma gregoriana і Reims · Veure més »

Robert de Molesme

Robert de Molesme (Troyes, Xampanya, vers 1028 - Abadia de Molesme, 17 d'abril de 1111) va ser un monjo benedictí, primer abat de Cîteaux i considerat primer cofundador de l'Orde del Cister.

Nou!!: Reforma gregoriana і Robert de Molesme · Veure més »

Robert II de França

Robert II de França dit el Pietós (Orleans, 972 - Melun, 1031) fou rei de França (996-1031) i duc de Borgonya (1016-1031).

Nou!!: Reforma gregoriana і Robert II de França · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Reforma gregoriana і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sanç III de Pamplona

Sanç III de Pamplona, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III (v. 992 - 22 d'octubre de 1035), dit el Gran (el Mayor en castellà), fou rei de Navarra, comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).

Nou!!: Reforma gregoriana і Sanç III de Pamplona · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Reforma gregoriana і Segle X · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Reforma gregoriana і Segle XI · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Reforma gregoriana і Segle XIII · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Reforma gregoriana і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Simonia

Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.

Nou!!: Reforma gregoriana і Simonia · Veure més »

Thomas Becket

Thomas Becket (Londres, 21 de desembre de 1118 - Canterbury, 29 de desembre de 1170) va ser un eclesiàstic anglès, canceller d'Anglaterra amb Enric II en 1154 i arquebisbe de Canterbury i primat de l'església anglesa en 1162.

Nou!!: Reforma gregoriana і Thomas Becket · Veure més »

Worms

Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.

Nou!!: Reforma gregoriana і Worms · Veure més »

1059

Sense descripció.

Nou!!: Reforma gregoriana і 1059 · Veure més »

1066

Sense descripció.

Nou!!: Reforma gregoriana і 1066 · Veure més »

1073

Sense descripció.

Nou!!: Reforma gregoriana і 1073 · Veure més »

1074

Sense descripció.

Nou!!: Reforma gregoriana і 1074 · Veure més »

1075

Sense descripció.

Nou!!: Reforma gregoriana і 1075 · Veure més »

1076

Sense descripció.

Nou!!: Reforma gregoriana і 1076 · Veure més »

1077

Sense descripció.

Nou!!: Reforma gregoriana і 1077 · Veure més »

1085

25 de maig - Alfons VI de Castella pren Toledo a Yahya Al-Qadir i aquest es fa càrrec de l'Emirat de Balansiya.

Nou!!: Reforma gregoriana і 1085 · Veure més »

1122

L'any 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.

Nou!!: Reforma gregoriana і 1122 · Veure més »

1152

L'any 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Reforma gregoriana і 1152 · Veure més »

909

Sense descripció.

Nou!!: Reforma gregoriana і 909 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Gregoriana, Reforma Gregoriana.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »