Taula de continguts
108 les relacions: Agència Espacial Europea, Assistència gravitatòria, Asteroide, Beagle 2, BepiColombo, Cassini-Huygens, Ceres (planeta nan), Chandrayaan-1, Chandrayaan-2, Chang'e 1, Chang'e 2, Chang'e 3, Cometa, CONTOUR, Dawn, Deep Impact, Fobos (satèl·lit), Fobos-Grunt, Galileo (sonda), Genesis (nau espacial), Gravity Recovery and Interior Laboratory, Júpiter (planeta), Juno (sonda), LCROSS, Luna-Glob, Lunar Atmosphere and Dust Environment Explorer, Lunar Reconnaissance Orbiter, Magellan, Mariner 1, Mariner 10, Mariner 2, Mariner 3, Mariner 5, Mariner 8, Mariner 9, Mars Exploration Rover, Mars Express, Mars Global Surveyor, Mars Pathfinder, Mars Reconnaissance Orbiter, Mars Science Laboratory, Mart (planeta), MAVEN, Mercuri (planeta), MESSENGER, Missió Clementine, NASA, Nau espacial robòtica, New Horizons, Opportunity, ... Ampliar l'índex (58 més) »
Agència Espacial Europea
L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.
Veure Sonda espacial і Agència Espacial Europea
Assistència gravitatòria
Swing-by amb acceleració Swing-by amb deceleració En astronàutica s'anomena assistència gravitatòria o assistència gravitacional la maniobra destinada a emprar l'energia del camp gravitacional d'un planeta o satèl·lit natural, per obtenir una acceleració o frenada d'una sonda o nau espacial canviant la seva trajectòria.
Veure Sonda espacial і Assistència gravitatòria
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Veure Sonda espacial і Asteroide
Beagle 2
rèplica de la Beagle 2 La Beagle 2 va ser una sonda de superfície britànica que formava part de la missió Mars Express de l'Agència Espacial Europea.
Veure Sonda espacial і Beagle 2
BepiColombo
BepiColombo és una missió i vehicle espacial, dissenyat conjuntament per l'Agència Espacial Europea (ESA) i l'Agència Espacial Japonesa (JAXA) per a l'exploració de Mercuri.
Veure Sonda espacial і BepiColombo
Cassini-Huygens
Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.
Veure Sonda espacial і Cassini-Huygens
Ceres (planeta nan)
Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal.
Veure Sonda espacial і Ceres (planeta nan)
Chandrayaan-1
Chandrayaan I (Sànscrit: चंद्रयान-1, lit: Nau lunar), és una missió lunar no tripulada de l'Agencia Índia d'investigació Espacial (Indian Space Research Organization, ISRO).
Veure Sonda espacial і Chandrayaan-1
Chandrayaan-2
Chandrayaan-2 (consulta) és la segona missió d'exploració lunar de l'Índia després de Chandrayaan-1.
Veure Sonda espacial і Chandrayaan-2
Chang'e 1
Chang'e-1 (/tʃæŋˈʌ/; en xinès simplificat 嫦娥一号; en xinès tradicional 嫦娥一號; pinyin: Cháng'é yī hào) és una sonda espacial no tripulada i part de la primera fase del programa xinès d'exploració lunar.
Veure Sonda espacial і Chang'e 1
Chang'e 2
Chang'e 2 és una sonda lunar no tripulada que es va llançar l'1 d'octubre de 2010.
Veure Sonda espacial і Chang'e 2
Chang'e 3
Chang'e 3 va ser una missió d'exploració lunar operat per l'Administració Espacial Nacional de la Xina, incorporant un mòdul de descens i un astromòbil robòtic, Yutu.
Veure Sonda espacial і Chang'e 3
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Veure Sonda espacial і Cometa
CONTOUR
El COmet Nucleus TOUR (CONTOUR) va ser una sonda espacial de tipus Discovery de la NASA que va fracassar poc després del seu llançament de juliol de 2002.
Veure Sonda espacial і CONTOUR
Dawn
La missió Dawn consisteix en una sonda espacial de tipus Discovery llançada per la NASA i dirigida pel JPL de Califòrnia (EUA), amb la finalitat d'examinar el planeta nan Ceres i l'asteroide Vesta, localitzats al cinturó d'asteroides situat entre Mart i Júpiter.
Veure Sonda espacial і Dawn
Deep Impact
Il·lustració de la sonda espacial ''Deep Impact'' després de la separació del projectil Deep Impact (en català Impacte Profund) és una sonda espacial de tipus Discovery de la NASA ideada per estudiar la composició interior d'un cometa.
Veure Sonda espacial і Deep Impact
Fobos (satèl·lit)
Fobos és el més gran i el més interior dels dos satèl·lits de Mart.
Veure Sonda espacial і Fobos (satèl·lit)
Fobos-Grunt
La sonda Fobos-Grunt o Phobos-Grunt (Фобос-Грунт, literalment "sòl de Fobos") va ser una missió planejada per Rússia amb l'objectiu principal d'explorar el satèl·lit Fobos del planeta Mart.
Veure Sonda espacial і Fobos-Grunt
Galileo (sonda)
La sonda és extreta del Transbordador espacial Atlantis en la missió STS-34 La Galileo fou una sonda espacial de l'agència espacial nord-americana, NASA, amb l'objectiu d'estudiar el planeta Júpiter i el seu sistema de satèl·lits.
Veure Sonda espacial і Galileo (sonda)
Genesis (nau espacial)
Genesis va ser una sonda espacial de retorn de mostres de tipus Discovery de la NASA que va recollir una mostra de vent solar i va ser enviada a la Terra per a l'anàlisi.
Veure Sonda espacial і Genesis (nau espacial)
Gravity Recovery and Interior Laboratory
El Gravity Recovery and Interior Laboratory (GRAIL) va ser un conjunt d'orbitadors espacials de tipus Discovery de la NASA dissenyats per cartografiar en alta qualitat el camp gravitatori de la Lluna per determinar la seva estructura interior.
Veure Sonda espacial і Gravity Recovery and Interior Laboratory
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Sonda espacial і Júpiter (planeta)
Juno (sonda)
Atles V 551. La sonda ''Juno'' durant la fase d'assemblatge. L'antena parabòlica d'alt guany durant la fase d'assemblatge. Esquema de l'emplaçament de les 5 antenes de la sonda ''Juno''. panells solars que proveeixen alimentació elèctrica a la sonda, durant la fase de proves.
Veure Sonda espacial і Juno (sonda)
LCROSS
El Lunar Crater Observation and Sensing Satellite (LCROSS) va ser una sonda robòtica operada per la NASA.
Veure Sonda espacial і LCROSS
Luna-Glob
Luna-Glob (Луна-Глоб, que significa esfera lunar) és un programa d'exploració de l'Agència Espacial Federal Russa (Roscosmos).
Veure Sonda espacial і Luna-Glob
Lunar Atmosphere and Dust Environment Explorer
El Lunar Atmosphere and Dust Environment Explorer (LADEE) va ser una missió d'exploració lunar de la NASA dirigida per l'Ames Research Center en col·laboració amb Goddard Space Flight Center.
Veure Sonda espacial і Lunar Atmosphere and Dust Environment Explorer
Lunar Reconnaissance Orbiter
Sonda LRO (concepció artística). LCROSS. El Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO o Orbitador de Reconeixement Lunar) és una sonda espacial robòtica estatunidenca, llançada cap a la Lluna.
Veure Sonda espacial і Lunar Reconnaissance Orbiter
Magellan
Atlantis'' La Magellan fou una sonda espacial no tripulada de la NASA amb l'objectiu d'estudiar el planeta Venus, especialment per obtenir un mapa topogràfic acurat mitjançant observacions de radar.
Veure Sonda espacial і Magellan
Mariner 1
La Mariner 1 fou la primera sonda espacial del programa Mariner.
Veure Sonda espacial і Mariner 1
Mariner 10
La Mariner 10 fou una missió espacial no tripulada de la NASA llançada el 3 de novembre de 1973 amb l'objectiu de sobrevolar els planetes Mercuri i Venus.
Veure Sonda espacial і Mariner 10
Mariner 2
La Mariner 2 fou la segona sonda espacial del programa Mariner de la NASA.
Veure Sonda espacial і Mariner 2
Mariner 3
La Mariner 3 fou una missió espacial no tripulada de la NASA que, juntament amb la seva bessona Mariner 4, tenia l'objectiu d'explorar i realitzar els primers sobrevols de Mart.
Veure Sonda espacial і Mariner 3
Mariner 5
La sonda espacial Mariner 5 va ser la cinquena d'una sèrie de naus espacials de la NASA dintre del Programa Mariner usades per a l'exploració en la manera de vol de retorn.
Veure Sonda espacial і Mariner 5
Mariner 8
La Mariner 8 fou una missió espacial no tripulada de la NASA, dins el programa Mariner, amb l'objectiu d'explorar el planeta Mart.
Veure Sonda espacial і Mariner 8
Mariner 9
Fobos des de la Mariner 9 La Mariner 9 fou una missió espacial no tripulada de la NASA, dins el programa Mariner, amb l'objectiu d'explorar el planeta Mart.
Veure Sonda espacial і Mariner 9
Mars Exploration Rover
La Mars Exploration Rover (MER), en català rover explorador de Mart, és una missió enviada per explorar Mart.
Veure Sonda espacial і Mars Exploration Rover
Mars Express
La Mars Express (abreujat MEX) és una missió d'exploració espacial conduïda per l'Agència Espacial Europea (ESA).
Veure Sonda espacial і Mars Express
Mars Global Surveyor
La Mars Global Surveyor (MGS, «Explorador Global de Mart») és una nau espacial de la NASA, llançada el 7 de novembre de 1996, amb l'objectiu de cartografiar el planeta Mart.
Veure Sonda espacial і Mars Global Surveyor
Mars Pathfinder
La Mars Pathfinder fou una sonda espacial no tripulada de tipus Discovery de la NASA, llançada el 1996 i la primera d'una sèrie de missions d'exploració del planeta Mart que inclouen vehicles robòtics tot terreny (rovers en anglès).
Veure Sonda espacial і Mars Pathfinder
Mars Reconnaissance Orbiter
Mart. La Mars Reconnaissance Orbiter (MRO, «Sonda orbital d'exploració de Mart») és una nau espacial multipropòsit, llançada el 12 d'agost de 2005 amb l'objectiu d'avançar en el coneixement de Mart amb una observació detallada, per examinar potencials zones d'aterratge per a futures missions a la superfície i per servir d'estació de retransmissió de dades d'alta velocitat per a missions futures.
Veure Sonda espacial і Mars Reconnaissance Orbiter
Mars Science Laboratory
El Mars Science Laboratory (Laboratori de Ciència de Mart o MSL), és una missió de la NASA amb la finalitat de posar i operar un vehicle robòtic anomenat Curiosity (Curiositat), sobre la superfície de Mart.
Veure Sonda espacial і Mars Science Laboratory
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure Sonda espacial і Mart (planeta)
MAVEN
Logotip de la missió MAVEN Mars Atmosphere and Volatile EvolutioN (MAVEN) és una sonda espacial dissenyada per estudiar l'atmosfera marciana mentre orbita Mart.
Veure Sonda espacial і MAVEN
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Veure Sonda espacial і Mercuri (planeta)
MESSENGER
La MESSENGER va ser una sonda espacial no tripulada de tipus Discovery de la NASA amb l'objectiu d'estudiar el planeta Mercuri.
Veure Sonda espacial і MESSENGER
Missió Clementine
Clementine (oficialment anomenat Deep Space Program Science Experiment (DSPSE)) va ser un projecte conjunt espacial estatunidenc entre el Ballistic Missile Defense Organization (BMDO, anteriorment conegut com el Strategic Defense Initiative Organization, o SDIO) i la NASA.
Veure Sonda espacial і Missió Clementine
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Veure Sonda espacial і NASA
Nau espacial robòtica
Una interpretació artística de la nau espacial ''MESSENGER'' a Mercuri. Una nau espacial robòtica és una nau espacial sense humans a bord que sol estar sota control telerobòtic.
Veure Sonda espacial і Nau espacial robòtica
New Horizons
La New Horizons (en anglès, la traducció al català és 'Nous Horitzons') és una missió espacial no tripulada de l'Agència Espacial Nord-americana (NASA) destinada a explorar el planeta nan Plutó, els seus satèl·lits Caront, Nix i Hidra, i un o dos objectes més del cinturó de Kuiper depenent de quins estiguin en posició per a ser explorats.
Veure Sonda espacial і New Horizons
Opportunity
LOpportunity (oficialment Mars Exploration Rover - B o MER-B) és el segon dels dos vehicles tot terreny no tripulats de la NASA que van aterrar a Mart el 2004 formant part del programa d'exploració de Mart.
Veure Sonda espacial і Opportunity
Phoenix (sonda)
Phoenix va ser una nau espacial robòtica enviada a Mart en marc del Programa Mars Scout.
Veure Sonda espacial і Phoenix (sonda)
Pioneer 10
La Pioneer 10 fou una sonda espacial no tripulada de la NASA, integrada en el programa Pioneer i amb l'objectiu de començar a estudiar el sistema solar exterior.
Veure Sonda espacial і Pioneer 10
PLANET-C
PLANET-C, també coneguda com a Venus Climate Orbiter (VCO) o Akatsuki, és una sonda espacial dissenyada per la JAXA (l'agència espacial japonesa) destinada a l'exploració de l'atmosfera de Venus.
Veure Sonda espacial і PLANET-C
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Sonda espacial і Planeta
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Veure Sonda espacial і Plutó (planeta nan)
Programa Venera
El programa Venera (en rus Венера, també conegut als països occidentals com Venusik) fou un programa de sondes espacials desenvolupat per la Unió Soviètica entre 1961 i 1983 per a l'estudi del planeta Venus.
Veure Sonda espacial і Programa Venera
Rosalind Franklin (astromòbil)
L'astromòbil ExoMars és un proper astromòbil robòtic marcià, part de la missió internacional ExoMars liderada per l'Agència Espacial Europea.
Veure Sonda espacial і Rosalind Franklin (astromòbil)
Rosetta (nau espacial)
Rosetta va ser una sonda espacial no tripulada de l'Agència Espacial Europea destinada a l'exploració continuada i detallada del cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko.
Veure Sonda espacial і Rosetta (nau espacial)
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Veure Sonda espacial і Satèl·lit natural
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Veure Sonda espacial і Saturn (planeta)
Selene
Selene (Museu de Pèrgam) En la mitologia grega, Selene (en grec antic: Σελήνη) era una antiga deessa lunar, filla dels titans Hiperió i Teia.
Veure Sonda espacial і Selene
SELENE
SELENE, acrònim de SELenological and ENgineering Explorer i coneguda amb el malnom, fou una sonda espacial japonesa que tenia com a objectiu estudiar la Lluna.
Veure Sonda espacial і SELENE
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Sonda espacial і Sistema solar
SMART-1
Smart 1 o SMART-1 és una sonda orbital de l'Agència Espacial Europea (ESA) de propulsió iònica que orbità al voltant de la Lluna entre l'octubre de 2003 i el 3 de setembre de 2006, quan s'estavellà de forma controlada sobre la superfície lunar.
Veure Sonda espacial і SMART-1
Sonda interestel·lar
11 Les estrelles són, literalment, objectius en moviment en les escales de temps que la tecnologia actual podria arribar-hi Una sonda interestel·lar és una sonda espacial que va deixar o s'espera que abandoni el sistema solar i que entri a l'espai interestel·lar, típicament definida com la regió més enllà de l'heliopausa.
Veure Sonda espacial і Sonda interestel·lar
Spirit
Spirit rover MER-A (Mars Exploration Rover - A), conegut com a Spirit, és el primer dels dos rovers de la missió "Mars Exploration Rover" de la NASA.
Veure Sonda espacial і Spirit
Tità (satèl·lit)
Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.
Veure Sonda espacial і Tità (satèl·lit)
Ulysses (sonda)
La Ulysses és una sonda espacial no tripulada dissenyada per a estudiar el Sol i el seu entorn a totes les latituds.
Veure Sonda espacial і Ulysses (sonda)
Vega 1
Vega 1 (i la seva bessona Vega 2) és una sonda espacial soviètica del programa Vega, amb l'objectiu d'estudiar Venus i el cometa de Halley.
Veure Sonda espacial і Vega 1
Venera-D
La sonda Venera-D (Венера-Д) és un projecte espacial rus d'exploració de Venus, que serà llançada cap a 2016.
Veure Sonda espacial і Venera-D
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Sonda espacial і Venus (planeta)
Venus Express
La Venus Express (també abreujada VEX) és una sonda orbital de l'Agència Espacial Europea destinada a l'estudi del planeta Venus i, especialment, de la seva atmosfera.
Veure Sonda espacial і Venus Express
Viking 1
La Viking 1 va ser una sonda espacial destinada a l'estudi del planeta Mart.
Veure Sonda espacial і Viking 1
Viking 2
Coet de la Viking 2 El 1968 es va projectar la missió Viking a Mart.
Veure Sonda espacial і Viking 2
Voyager 1
Model 3D interactiu de la ''Voyager'' La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada el 5 de setembre de 1977 a fi d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits.
Veure Sonda espacial і Voyager 1
Yinghuo I
La Yinghuo 1 (萤火一号, que significa Cuca de llum 1) va ser una petita sonda espacial xinesa que va tenir com a objectiu l'estudi de Mart.
Veure Sonda espacial і Yinghuo I
(4) Vesta
Vesta és el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, amb 468 km de diàmetre, i el quart que fou descobert.
Veure Sonda espacial і (4) Vesta
1962
;Països Catalans.
Veure Sonda espacial і 1962
1964
;Països Catalans.
Veure Sonda espacial і 1964
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Veure Sonda espacial і 1965
1971
;Països Catalans.
Veure Sonda espacial і 1971
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Veure Sonda espacial і 1972
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Sonda espacial і 1973
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Sonda espacial і 1975
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Sonda espacial і 1977
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Veure Sonda espacial і 1984
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Sonda espacial і 1989
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Sonda espacial і 1990
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Sonda espacial і 1992
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Sonda espacial і 1994
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Sonda espacial і 1996
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Sonda espacial і 1997
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Sonda espacial і 2001
2001 Mars Odyssey
2001 Mars Odyssey és un vehicle espacial robòtic que orbita el planeta Mart.
Veure Sonda espacial і 2001 Mars Odyssey
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Sonda espacial і 2002
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Sonda espacial і 2003
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Sonda espacial і 2004
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Sonda espacial і 2005
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Sonda espacial і 2006
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Sonda espacial і 2007
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Sonda espacial і 2008
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Veure Sonda espacial і 2009
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure Sonda espacial і 2010
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure Sonda espacial і 2011
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Veure Sonda espacial і 2013
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Veure Sonda espacial і 2014
2016
L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.
Veure Sonda espacial і 2016
2020
L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.
Veure Sonda espacial і 2020
També conegut com Missions espacials no tripulades, Missió espacial no tripulada, Sonda (astronomia), Sonda planetària, Sondes espacials, Sondes planetàries.