Accés més ràpid que el navegador!
65 les relacions: Accelerador de partícules, Antimatèria, Any llum, Astrophysical Journal, Barió, Big Bang, Bosó de Higgs, Bosons W i Z, Camp ultra profund del Hubble, Cúmul de galàxies, Cosmogonia, Electró, Electromagnetisme, Energia fosca, Estel, Física de partícules, Fons còsmic de neutrins, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Forma de l'Univers, Fotó, Fusió nuclear, Galàxia, Galàxia activa, Grans estructures galàctiques, Gravetat, Gravitació quàntica, Hadró, Hiperó, Inflació còsmica, Inflató, Interacció electrofeble, Lagrangià, Leptó, Matèria fosca, Mecanisme de Brout-Englert-Higgs, Mecànica quàntica, Model Lambda-CDM, Monopol magnètic, Neutrí, Neutró, Nucleocosmocronologia, Nucli atòmic, Partícula subatòmica, Partícula virtual, Pasadena (Califòrnia), Plasma (estat de la matèria), Plasma de quarks i gluons, Protó, Quark, ..., Quàsar, Radiació còsmica de fons, Relativitat general, Simetria CPT, Singularitat gravitatòria, Steven Weinberg, Supercompany, Supersimetria, Teoria científica, Teoria de cordes, Teoria de gauge, Teoria de la gran unificació, Teoria de la xarxa d'espín, Univers ecpiròtic, Violació CP. Ampliar l'índex (15 més) »
Accelerador de partícules
Els acceleradors de partícules són aparells que utilitzen camps electromagnètics per a accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Accelerador de partícules · Veure més »
Antimatèria
antiprotons del CERN. En física de partícules, l'antimatèria és l'extensió del concepte d'antipartícula a la matèria.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Antimatèria · Veure més »
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Any llum · Veure més »
Astrophysical Journal
The Astrophysical Journal, sovint abreujat ApJ, és una revista científica que cobreix desenvolupaments, descobriments i teories recents sobre astronomia i astrofísica.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Astrophysical Journal · Veure més »
Barió
Els barions són partícules subatòmiques compostes per tres quarks, sensibles a la interacció forta i d'espín semienter.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Barió · Veure més »
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Big Bang · Veure més »
Bosó de Higgs
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Bosó de Higgs · Veure més »
Bosons W i Z
En física, els bosons W i Z són partícules elementals que produeixen la interacció de la força nuclear feble.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Bosons W i Z · Veure més »
Camp ultra profund del Hubble
Localització del camp ultraprofund de l'Hubble al cel El camp ultra profund de l'Hubble, o Hubble Ultra Deep Field (HUDF), és una imatge d'una petita regió de l'espai a la constel·lació del Forn, composta de les dades acumulades durant el període del 24 de setembre del 2003 fins al 16 de gener del 2004 pel telescopi espacial Hubble.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Camp ultra profund del Hubble · Veure més »
Cúmul de galàxies
Grup de galàxies '''HCG''' ('''Hickson Compact Group''') 87, vist des de l'observatori Gemini a Cerro Pachón, Xile Un cúmul de galàxies o amàs de galàxies és un conjunt d'estels units per la gravetat que conté des d'algunes galàxies (llavors, es parla de ''grup'') fins a alguns milers.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Cúmul de galàxies · Veure més »
Cosmogonia
La cosmogonia és una teoria o doctrina que estudia l'origen i l'estructura de l'Univers des d'un punt de vista més aviat filosòfic o mitològic, contràriament a la cosmologia, que ho fa des d'un punt de vista més científic.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Cosmogonia · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Electró · Veure més »
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Electromagnetisme · Veure més »
Energia fosca
En cosmologia, l'energia fosca és una forma hipotètica d'energia que travessa tot l'espai i que produeix una pressió negativa que origina una força gravitacional repulsiva.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Energia fosca · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Estel · Veure més »
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Física de partícules · Veure més »
Fons còsmic de neutrins
El fons còsmic de neutrins (o CNB, de l'anglès cosmic neutrino background) és la radiació de fons de partícules composta per neutrins.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Fons còsmic de neutrins · Veure més »
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Força nuclear feble · Veure més »
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Força nuclear forta · Veure més »
Forma de l'Univers
La forma de l'Univers és un nom informal d'un tema d'investigació que cerca determinar la morfologia de l'Univers dins de la cosmologia física, que és la ciència encarregada d'estudiar l'origen, l'evolució i la destinació de l'Univers.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Forma de l'Univers · Veure més »
Fotó
Sense descripció.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Fotó · Veure més »
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Fusió nuclear · Veure més »
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Galàxia · Veure més »
Galàxia activa
Un nucli de galàxia actiu (AGN per les sigles en anglès) és una regió compacta al centre d'una galàxia que té una lluminositat més alta del normal en alguns o tots els espectres electromagnètics (en la longitud d'ona de ràdio, infraroig, òptic, ultraviolat, raigs X i/o raigs gamma).
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Galàxia activa · Veure més »
Grans estructures galàctiques
Supercúmul Coma Un supercúmul és un gran grup de cúmuls o grups galàctics més petits.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Grans estructures galàctiques · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Gravetat · Veure més »
Gravitació quàntica
La gravitació quàntica és un camp de física teòrica que busca descriure la gravetat segons els principis de la mecànica quàntica, i on els efectes quàntics no poden ser ignorats, com en la proximitat de forats negres o objectes astrofísics compactes on els efectes de gravetat són forts Dins del marc de la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps es descriuen tres de les quatre forces fonamentals de la física.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Gravitació quàntica · Veure més »
Hadró
En física de partícules, un hadró (del grec, hadrós, 'dens') és una partícula composta formada de quarks units per la força nuclear forta.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Hadró · Veure més »
Hiperó
En física de partícules, els hiperons són barions, com els protons i neutrons, però molt més pesants.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Hiperó · Veure més »
Inflació còsmica
En cosmologia, la inflació còsmica (també coneguda com a univers inflacionari) és un model cosmològic que teoritza que l'Univers, poc després del seu naixement, passà per una fase d'expansió exponencial extremadament ràpida i accelerant (entre 10-36 i 10-33 segons després del Big Bang), a causa d'una energia del buit positiva (que ofereix una pressió negativa; vegeu també relativitat general, teoria quàntica de camps).
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Inflació còsmica · Veure més »
Inflató
L'inflató és una partícula hipotètica, un tipus particular de bosó de Higgs, que, segons el model inflacionari, donà origen a la inflació; és a dir, la ràpida i dràstica acceleració en l'expansió de l'univers tan sols 10-35 segons després del big bang.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Inflató · Veure més »
Interacció electrofeble
La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Interacció electrofeble · Veure més »
Lagrangià
El lagrangià (L) és una funció escalar de les variables dinàmiques d'un sistema físic.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Lagrangià · Veure més »
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter. El mot «leptó» fou encunyat el 1948 pel físic belga Léon Rosenfeld (1904-1974) a partir del mot grec λεπτó, leptó, que significa ‘lleuger’, a causa de la petita massa que tenen comparada amb altres partícules. Els leptons comprenen els electrons, els muons i els tauons, tots amb càrrega elèctrica -1, així com els seus corresponents neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic, de càrrega elèctrica igual a zero. Comptant amb les seves antipartícules, n'hi ha en total 12. Una característica de tota reacció és la de la conservació del nombre leptònic L.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Leptó · Veure més »
Matèria fosca
En cosmologia, la matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Matèria fosca · Veure més »
Mecanisme de Brout-Englert-Higgs
El mecanisme de Brout-Englert-Higgs, ideat per Peter Higgs, és el model més simple de teoria de gauge amb ruptura espontània de la simetria.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Mecanisme de Brout-Englert-Higgs · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Mecànica quàntica · Veure més »
Model Lambda-CDM
Al voltant del 95% del contingut energètic de l'univers consisteix en matèria fosca exòtica i energia fosca (gràfic de la NASA) El model lambda-CDM (o ΛCDM) és l'abreviatura emprada en cosmologia per al model lambda-Cold Dark Matter.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Model Lambda-CDM · Veure més »
Monopol magnètic
electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Monopol magnètic · Veure més »
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Neutrí · Veure més »
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Neutró · Veure més »
Nucleocosmocronologia
La nucleocosmocronologia o cosmocronologia nuclear és una tècnica que s'utilitza per determinar els períodes per a objectes i esdeveniments astrofísics. Compara els coeficients observats d'abundàncies de núclids pesants radioactius i estables a les proporcions primordials previstes per la teoria de la nucleosíntesi per calcular l'edat de formació d'objectes astronòmics.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Nucleocosmocronologia · Veure més »
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Nucli atòmic · Veure més »
Partícula subatòmica
Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Partícula subatòmica · Veure més »
Partícula virtual
Una partícula virtual és en general una partícula elemental que existeix durant un temps tan curt que, a causa del principi d'incertesa de Heisenberg, no és possible mesurar les seves propietats de forma exacta.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Partícula virtual · Veure més »
Pasadena (Califòrnia)
Pasadena és una ciutat situada al Comtat de Los Angeles, a l'estat de Califòrnia dels Estats Units.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Pasadena (Califòrnia) · Veure més »
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Plasma (estat de la matèria) · Veure més »
Plasma de quarks i gluons
El plasma de quarks-gluons (Quark-Gluon Plasma, QGP, en anglès) és una fase predita per la teoria de la interacció forta, la cromodinàmica quàntica (QCD), quan la temperatura i/o la densitat d'un sistema d'hadrons són molt altes.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Plasma de quarks i gluons · Veure més »
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Protó · Veure més »
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Quark · Veure més »
Quàsar
Representació artística del quàsar GB1508 Un quàsar és un objecte estel·lar de gran intensitat lluminosa que es troba al centre d'algunes galàxies amb nuclis actius que és alimentat per una espiral gasosa d'una gran velocitat en un forat negre molt extens.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Quàsar · Veure més »
Radiació còsmica de fons
La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l'anglès Cosmic microwave background) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'Univers tenia només 400.000 anys.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Radiació còsmica de fons · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Relativitat general · Veure més »
Simetria CPT
La simetria CPT és un principi fonamental d'invariància o simetria de les lleis físiques que estableix que sota transformacions simultànies que involucrin la inversió de la càrrega elèctrica (de fet, la inversió de tots els nombres quàntics additius de la partícula), la paritat i el sentit del temps, les equacions d'evolució temporal d'un procés físic i les d'un procés anàleg en què.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Simetria CPT · Veure més »
Singularitat gravitatòria
Una singularitat gravitatòria, també anomenada singularitat de l'espaitemps, és un punt on les quantitats emprades per a mesurar el camp gravitatori esdevenen infinites.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Singularitat gravitatòria · Veure més »
Steven Weinberg
va ser un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Steven Weinberg · Veure més »
Supercompany
En física teòrica de partícules, un supercompany (també spartícula o superpartícula) és una partícula elemental hipotètica, predita en teories supersimètriques.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Supercompany · Veure més »
Supersimetria
La supersimetria (coneguda pel mot creuat anglès SUSY) és una simetria que transforma els bosons en fermions, i viceversa.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Supersimetria · Veure més »
Teoria científica
Una teoria científica és una explicació d'un aspecte del món i l'univers natural que ha estat provat i corroborat repetidament d'acord amb el mètode científic, utilitzant protocols acceptats d'observació, mesura i avaluació dels resultats.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Teoria científica · Veure més »
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Teoria de cordes · Veure més »
Teoria de gauge
En física teòrica, una teoria de gauge (també anomenada de contrast o de galga) és un tipus de teoria quàntica de camps que descriu eficaçment les forces i partícules elementals i les seves simetries.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Teoria de gauge · Veure més »
Teoria de la gran unificació
Una teoria de gran unificació (TGU, o GUT per Grand Unification Theory) és una teoria que unifica tres de les quatre forces fonamentals en la natura: la força nuclear dèbil, la força nuclear forta i la força electromagnètica.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Teoria de la gran unificació · Veure més »
Teoria de la xarxa d'espín
Segons la teoria de la xarxa d'espín o gravitació quàntica de llaços (en anglès, loop quantum gravity), l'espaitemps estaria quantitzat de manera que no poden existir longituds menors que la longitud de Planck, ni temps menors que el temps de Planck.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Teoria de la xarxa d'espín · Veure més »
Univers ecpiròtic
L'Univers Ecpiròtic o Model Ecpiròtic és una teoria física cosmològica que tracta l'origen de l'univers.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Univers ecpiròtic · Veure més »
Violació CP
En física de partícules, la violació CP és una violació de la simetria CP (on C representa la conjugació de càrrega i P la paritat d'una partícula), que té un paper important en la cosmologia.
Nou!!: Cronologia del Big Bang і Violació CP · Veure més »
