Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Planeta і Sistema solar
Planeta і Sistema solar tenen 90 coses en comú (en Uniopèdia): Acreció, Anells de Saturn, Antiga Grècia, Aristarc de Samos, Asteroide, Atmosfera, Cal·listo (satèl·lit), Caront (satèl·lit), Ceres (planeta nan), Cinturó d'asteroides, Cinturó de Kuiper, Clyde William Tombaugh, Cometa, Definició de «planeta», Diòxid de carboni, Disc dispers, Disnòmia (satèl·lit), Dominància orbital, Edat antiga, Element químic, Eris (planeta nan), Esfera, Estel, Europa (satèl·lit), Fusió nuclear, Galileo Galilei, Ganimedes (satèl·lit), Gegant gasós, Gravetat, Haumea, ..., Heli, Hidrogen, Inclinació, Io (satèl·lit), Júpiter (planeta), Johann Gottfried Galle, Johannes Kepler, Lluna, Makemake (planeta nan), Mart (planeta), Massa, Medi interestel·lar, Mercuri (planeta), Metal·licitat, Michael E. Brown, Model heliocèntric, Nana marró, Nebulosa, Neptú (planeta), Nicolau Copèrnic, Objecte transneptunià, Oxigen, Període de rotació, Període orbital, Planeta extrasolar, Planeta menor, Planeta nan, Planeta tel·lúric, Planetesimal, Plutó (planeta nan), Protoestrella, Protoplaneta, Redefinició de «planeta» de 2006, Roca, Satèl·lit natural, Satèl·lits d'Haumea, Satèl·lits d'Urà, Satèl·lits de Júpiter, Satèl·lits de Mart, Satèl·lits de Neptú, Satèl·lits de Plutó, Satèl·lits de Saturn, Satèl·lits galileans, Saturn (planeta), Semieix major, Seqüència principal, Sistema planetari, Sol, Terra, Tità (satèl·lit), Unió Astronòmica Internacional, Unitat astronòmica, Urà (planeta), Vent solar, Venus (planeta), William Herschel, (20000) Varuna, (50000) Quaoar, (90377) Sedna, (90482) Orc. Ampliar l'índex (60 més) »
Acreció
En astrofísica, el terme acreció és usat com a mínim per a dos processos diferents.
Acreció і Planeta · Acreció і Sistema solar ·
Anells de Saturn
Anells de Saturn. Hi ha etiquetes en els més importants Els anells de Saturn són un sistema de quatre anells planetaris que envolten aquell planeta.
Anells de Saturn і Planeta · Anells de Saturn і Sistema solar ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Planeta · Antiga Grècia і Sistema solar ·
Aristarc de Samos
Tal com es veu en el diagrama adjunt, Aristarc va calcular l'angle entre el Sol i la Lluna (phi) quan aquesta es trobava en el primer o últim quart. És a dir, quan el triangle és rectangle. Llavors, mesurant phi podia resoldre el rectangle. Va observar que la distància entre la Terra i el Sol era molt més gran que la distància entre la Terra i la Lluna i que, conseqüentment, el Sol havia de ser molt més gran, ja que sabem que tant el disc solar com el lunar tenen un diàmetre aparent d'uns 32 minuts d'arc. Va ser la idea d'un Sol tan gran la que el va induir a pensar tots els cossos més petits havien de girar al seu voltant. Aristarc (Αρίσταρχος «Arístarkhos», Aristarchus) (ca.310 aC - 230 aC) era un astrònom i matemàtic grec, nascut a Samos, Grècia.
Aristarc de Samos і Planeta · Aristarc de Samos і Sistema solar ·
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Asteroide і Planeta · Asteroide і Sistema solar ·
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Atmosfera і Planeta · Atmosfera і Sistema solar ·
Cal·listo (satèl·lit)
Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.
Cal·listo (satèl·lit) і Planeta · Cal·listo (satèl·lit) і Sistema solar ·
Caront (satèl·lit)
Caront és el més gran dels satèl·lits de Plutó.
Caront (satèl·lit) і Planeta · Caront (satèl·lit) і Sistema solar ·
Ceres (planeta nan)
Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal.
Ceres (planeta nan) і Planeta · Ceres (planeta nan) і Sistema solar ·
Cinturó d'asteroides
Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.
Cinturó d'asteroides і Planeta · Cinturó d'asteroides і Sistema solar ·
Cinturó de Kuiper
El cinturó de Kuiper és una àrea del sistema solar que s'estén des de l'òrbita de Neptú (a 30 ua) fins a 50 ua del Sol.
Cinturó de Kuiper і Planeta · Cinturó de Kuiper і Sistema solar ·
Clyde William Tombaugh
Clyde William Tombaugh (4 de febrer de 1906 – 17 de gener de 1997) va ser un astrònom nord-americà que va descobrir Plutó el 1930.
Clyde William Tombaugh і Planeta · Clyde William Tombaugh і Sistema solar ·
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Cometa і Planeta · Cometa і Sistema solar ·
Definició de «planeta»
Tritó, foto presa pel Voyager 2. La definició de «planeta» ha estat carregada d'ambigüitat des de l'antiguitat.
Definició de «planeta» і Planeta · Definició de «planeta» і Sistema solar ·
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Diòxid de carboni і Planeta · Diòxid de carboni і Sistema solar ·
Disc dispers
El disc dispers és una regió del sistema solar que s'estén des del cinturó de Kuiper (a 30 ua del Sol) fins a una distància desconeguda que podria ser d'uns quants centenars de UA i també a altes inclinacions per sobre i per sota de l'eclíptica.
Disc dispers і Planeta · Disc dispers і Sistema solar ·
Disnòmia (satèl·lit)
Disnòmia, també conegut com a Eris I (designació provisional S/2005 (2003 UB313) 1), és l'única lluna coneguda d'Eris (el segon planeta nan més gros conegut en el sistema solar).
Disnòmia (satèl·lit) і Planeta · Disnòmia (satèl·lit) і Sistema solar ·
Dominància orbital
La dominància orbital és el fet que un planeta hagi escombrat altres cossos de la seva òrbita.
Dominància orbital і Planeta · Dominància orbital і Sistema solar ·
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Edat antiga і Planeta · Edat antiga і Sistema solar ·
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Element químic і Planeta · Element químic і Sistema solar ·
Eris (planeta nan)
Eris (designació de planeta menor: 136199 Eris; símbol: ⯰) és el planeta nan amb més massa i el segon objecte transneptunià més gros que s'ha descobert.
Eris (planeta nan) і Planeta · Eris (planeta nan) і Sistema solar ·
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Esfera і Planeta · Esfera і Sistema solar ·
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Estel і Planeta · Estel і Sistema solar ·
Europa (satèl·lit)
Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.
Europa (satèl·lit) і Planeta · Europa (satèl·lit) і Sistema solar ·
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Fusió nuclear і Planeta · Fusió nuclear і Sistema solar ·
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Galileo Galilei і Planeta · Galileo Galilei і Sistema solar ·
Ganimedes (satèl·lit)
Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.
Ganimedes (satèl·lit) і Planeta · Ganimedes (satèl·lit) і Sistema solar ·
Gegant gasós
Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.
Gegant gasós і Planeta · Gegant gasós і Sistema solar ·
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Gravetat і Planeta · Gravetat і Sistema solar ·
Haumea
Haumea (designat pel Minor Planet Center (MPC) com a (136108) Haumea; símbol: 🝻) és un planeta nan situat més enllà de l'òrbita de Neptú, del cinturó de Kuiper, descobert el 2004 i també el 2005.
Haumea і Planeta · Haumea і Sistema solar ·
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Heli і Planeta · Heli і Sistema solar ·
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Hidrogen і Planeta · Hidrogen і Sistema solar ·
Inclinació
En general, la inclinació és l'angle entre un eix de direcció o un pla, i un pla de referència.
Inclinació і Planeta · Inclinació і Sistema solar ·
Io (satèl·lit)
Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.
Io (satèl·lit) і Planeta · Io (satèl·lit) і Sistema solar ·
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Júpiter (planeta) і Planeta · Júpiter (planeta) і Sistema solar ·
Johann Gottfried Galle
Johann Gottfried Galle (9 de juny de 1812 – 10 de juliol de 1910) va ser un astrònom alemany de l'Observatori de Berlín qui, amb l'ajuda de l'estudiant Heinrich Louis d'Arrest, va descobrir el planeta Neptú el 23 de setembre de 1846.
Johann Gottfried Galle і Planeta · Johann Gottfried Galle і Sistema solar ·
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Johannes Kepler і Planeta · Johannes Kepler і Sistema solar ·
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Lluna і Planeta · Lluna і Sistema solar ·
Makemake (planeta nan)
(136472) Makemake (símbol: 🝼) és un gran objecte del cinturó de Kuiper descobert el 31 de març de 2005 per l'equip de Michael Brown utilitzant el telescopi Samuel Oschin des de l'observatori Palomar.
Makemake (planeta nan) і Planeta · Makemake (planeta nan) і Sistema solar ·
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Mart (planeta) і Planeta · Mart (planeta) і Sistema solar ·
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Massa і Planeta · Massa і Sistema solar ·
Medi interestel·lar
El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.
Medi interestel·lar і Planeta · Medi interestel·lar і Sistema solar ·
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Mercuri (planeta) і Planeta · Mercuri (planeta) і Sistema solar ·
Metal·licitat
Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.
Metal·licitat і Planeta · Metal·licitat і Sistema solar ·
Michael E. Brown
Michael (Mike) E. Brown (1965 -) és un astrònom nord-americà conegut per haver descobert un bon nombre d'objectes transneptunians, especialment 2003 UB313 (Xena) i (90377) Sedna.
Michael E. Brown і Planeta · Michael E. Brown і Sistema solar ·
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Model heliocèntric і Planeta · Model heliocèntric і Sistema solar ·
Nana marró
Les nanes marrons són objectes substel·lars que, tot i que són més massius que els planetes gegants gasosos més massius, (a diferència d'una estel de seqüència principal), no són prou massius per mantenir la fusió nuclear d'hidrogen ordinari (1H) en heli en els seus nuclis.
Nana marró і Planeta · Nana marró і Sistema solar ·
Nebulosa
Nebulosa de Nord-amèrica Les nebuloses són aglutinacions de gas i pols interestel·lar.
Nebulosa і Planeta · Nebulosa і Sistema solar ·
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Neptú (planeta) і Planeta · Neptú (planeta) і Sistema solar ·
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Nicolau Copèrnic і Planeta · Nicolau Copèrnic і Sistema solar ·
Objecte transneptunià
Un objecte transneptunià és qualsevol objecte del sistema solar que orbita el Sol a una distància mitjana més gran que la del planeta Neptú (30 ua).
Objecte transneptunià і Planeta · Objecte transneptunià і Sistema solar ·
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Oxigen і Planeta · Oxigen і Sistema solar ·
Període de rotació
En astronomia, el període de rotació és el temps que tarda un cos celeste a completar una revolució sobre si mateix (al voltant del seu propi eix).
Període de rotació і Planeta · Període de rotació і Sistema solar ·
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Període orbital і Planeta · Període orbital і Sistema solar ·
Planeta extrasolar
Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.
Planeta і Planeta extrasolar · Planeta extrasolar і Sistema solar ·
Planeta menor
Els planetes menors són cossos celestes del sistema solar que orbiten al voltant del Sol (o d'altres sistemes planetaris orbitant altres estrelles) més grans que els meteoroides però més petits que els planetes.
Planeta і Planeta menor · Planeta menor і Sistema solar ·
Planeta nan
Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.
Planeta і Planeta nan · Planeta nan і Sistema solar ·
Planeta tel·lúric
Un planeta tel·lúric és un planeta compost majoritàriament de silicats.
Planeta і Planeta tel·lúric · Planeta tel·lúric і Sistema solar ·
Planetesimal
Els planetesimals són objectes sòlids que possiblement existeixen en els discs protoplanetaris i en els discs de roques.
Planeta і Planetesimal · Planetesimal і Sistema solar ·
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Planeta і Plutó (planeta nan) · Plutó (planeta nan) і Sistema solar ·
Protoestrella
Es denomina protoestrella o protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.
Planeta і Protoestrella · Protoestrella і Sistema solar ·
Protoplaneta
(4) Vesta és un exemple de protoplaneta Els protoplanetes són cossos celestes considerats embrions planetaris, de grandària similar a la de la Lluna, presents als discos protoplanetaris.
Planeta і Protoplaneta · Protoplaneta і Sistema solar ·
Redefinició de «planeta» de 2006
L'esborrany de proposta de la UAI hagués afegit immediatament 3 planetes, mostrats aquí en comparació amb la Terra. D'esquerra a dreta, Eris, Caront, Ceres i la Terra. El 2006, la Unió Astronòmica Internacional va proposar que el terme «planeta» es redefineix per aclarir l'estatus planetari de Plutó i incloure en el grup de planetes del sistema solar altres objectes a part dels nou tradicionals.
Planeta і Redefinició de «planeta» de 2006 · Redefinició de «planeta» de 2006 і Sistema solar ·
Roca
Columnes naturals de basalt a Staffa (Escòcia) El Gran Canyó (Estats Units) talla diverses capes de roca sedimentària Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre.
Planeta і Roca · Roca і Sistema solar ·
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Planeta і Satèl·lit natural · Satèl·lit natural і Sistema solar ·
Satèl·lits d'Haumea
right right El planeta nan del sistema solar exterior Haumea té dos satèl·lits naturals, Hiokinaiaka i Namaka, anomenats en honor de dees hawaianes.
Planeta і Satèl·lits d'Haumea · Satèl·lits d'Haumea і Sistema solar ·
Satèl·lits d'Urà
D'esquerra a dreta: Urà, Puck, Miranda, Ariel, Umbriel, Titània i Oberó. Els diàmetres són a escala, les distàncies no Urà té 27 satèl·lits coneguts i tots tenen nom definitiu.
Planeta і Satèl·lits d'Urà · Satèl·lits d'Urà і Sistema solar ·
Satèl·lits de Júpiter
Júpiter i els seus quatre satèl·lits més grans (les distàncies i mides no estan a escala). Es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter.
Planeta і Satèl·lits de Júpiter · Satèl·lits de Júpiter і Sistema solar ·
Satèl·lits de Mart
Els dos satèl·lits de Mart són Fobos i Deimos.
Planeta і Satèl·lits de Mart · Satèl·lits de Mart і Sistema solar ·
Satèl·lits de Neptú
Tritó (a sota), tres dies després del sobrevol de la ''Voyager 2'' el 1989 Es coneixen 14 satèl·lits de Neptú, que són anomenats en referència a deïtats aquàtiques menors de la mitologia grega.
Planeta і Satèl·lits de Neptú · Satèl·lits de Neptú і Sistema solar ·
Satèl·lits de Plutó
Plutó i les seves tres llunes: Caront, Hidra i NixÒrbites de les llunes i del planeta PlutóMides aproximades dels cossos del sistema de Plutó Plutó té cinc satèl·lits naturals coneguts.
Planeta і Satèl·lits de Plutó · Satèl·lits de Plutó і Sistema solar ·
Satèl·lits de Saturn
Els satèl·lits de Saturn són nombrosos i diversos, que van des de minúsculs satèl·lits de només desenes de metres d'ample fins a l'enorme Tità, que és més gros que el planeta Mercuri.
Planeta і Satèl·lits de Saturn · Satèl·lits de Saturn і Sistema solar ·
Satèl·lits galileans
Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.
Planeta і Satèl·lits galileans · Satèl·lits galileans і Sistema solar ·
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Planeta і Saturn (planeta) · Saturn (planeta) і Sistema solar ·
Semieix major
El semieix major, simbolitzat per a, és la meitat de l'eix més llarg d'una el·lipse o d'un el·lipsoide de revolució.
Planeta і Semieix major · Semieix major і Sistema solar ·
Seqüència principal
Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.
Planeta і Seqüència principal · Seqüència principal і Sistema solar ·
Sistema planetari
Dibuix artístic d'un sistema planetari en la seva fase de formacióComparanció entre el Sistema Solar i el Sistema 55 CanriConcepció artística d'un sistema planetariRepresentació artística d'un sistema planetari llunyà Un sistema planetari està format per una o diverses estrelles centrals i diversos objectes orbitant al seu voltant.
Planeta і Sistema planetari · Sistema planetari і Sistema solar ·
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Planeta і Sol · Sistema solar і Sol ·
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Planeta і Terra · Sistema solar і Terra ·
Tità (satèl·lit)
Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.
Planeta і Tità (satèl·lit) · Sistema solar і Tità (satèl·lit) ·
Unió Astronòmica Internacional
En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.
Planeta і Unió Astronòmica Internacional · Sistema solar і Unió Astronòmica Internacional ·
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Planeta і Unitat astronòmica · Sistema solar і Unitat astronòmica ·
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Planeta і Urà (planeta) · Sistema solar і Urà (planeta) ·
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Planeta і Vent solar · Sistema solar і Vent solar ·
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Planeta і Venus (planeta) · Sistema solar і Venus (planeta) ·
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Planeta і William Herschel · Sistema solar і William Herschel ·
(20000) Varuna
(20000) Varuna és un objecte del cinturó de Kuiper (KBO, Kuiper Belt Object).
(20000) Varuna і Planeta · (20000) Varuna і Sistema solar ·
(50000) Quaoar
Imatge de Quaoar presa pel telescopi espacial Hubble Comparació del diàmetre de Quaoar amb el d'altres cossos del sistema solar (50000) Quaoar (anteriorment conegut per la seva designació provisional 2002 LM60; símbol: 🝾) és un gran objecte transneptunià descobert el 2002.
(50000) Quaoar і Planeta · (50000) Quaoar і Sistema solar ·
(90377) Sedna
Sedna (designació de planeta menor: (90377) Sedna; símbol: ⯲) és un planeta nan o planetoide de grans dimensions de les regions exteriors del sistema solar que actualment es troba a la part més propera al Sol de la seva òrbita; el 2021 era a 84 unitats astronòmiques (1,26 km o 0,00041 pc) del Sol, gairebé tres vegades més lluny que Neptú.
(90377) Sedna і Planeta · (90377) Sedna і Sistema solar ·
(90482) Orc
90482 Orc (símbol: 🝿) és un objecte del Cinturó de Kuiper.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Planeta і Sistema solar
- Què tenen en comú Planeta і Sistema solar
- Semblances entre Planeta і Sistema solar
Comparació entre Planeta і Sistema solar
Planeta té 173 relacions, mentre que Sistema solar té 375. Com que tenen en comú 90, l'índex de Jaccard és 16.42% = 90 / (173 + 375).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Planeta і Sistema solar. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
