Taula de continguts
18 les relacions: Astrogeologia, Ceres (planeta nan), Cingle, Encèlad (satèl·lit), Llatí, Lluna, Mart (planeta), Mercuri (planeta), Miranda (satèl·lit), Objecte astronòmic, Planeta, Planeta nan, Satèl·lit natural, Scopulus, Unió Astronòmica Internacional, Venus (planeta), (21) Lutècia, (4) Vesta.
- Astrogeologia
Astrogeologia
Harrison H Schmitt recollint mostres lunars durant la missió Apollo 17 a principis de desembre de 1972 Lastrogeologia, també anomenada geologia planetària o exogeologia, és una disciplina de les ciències planetàries que tracta de la geologia dels cossos celestials, com ara els planetes i les seves llunes, asteroides, cometes i meteorits.
Veure Rupes і Astrogeologia
Ceres (planeta nan)
Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal.
Veure Rupes і Ceres (planeta nan)
Cingle
El cingle de la Creu, a la serra de Busa (Solsonès, Catalunya Boira als Cingles de Tavertet, Tavertet (Osona, Catalunya). Cingles calcaris als Ports de Tortosa-Beseit. Els cingles de Bertí vistos des de Puiggraciós (Vallès Oriental, Catalunya). Cingles a les Talaies d'Alcalà (Baix Maestrat, País Valencià) Castellfollit amb els edificis situats damunt del cingle (La Garrotxa, Catalunya).
Veure Rupes і Cingle
Encèlad (satèl·lit)
Encèlad és la sisena lluna més gran de Saturn (la 19a més gran del Sistema Solar).
Veure Rupes і Encèlad (satèl·lit)
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Rupes і Llatí
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Rupes і Lluna
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure Rupes і Mart (planeta)
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Veure Rupes і Mercuri (planeta)
Miranda (satèl·lit)
Miranda és el més xicotet i interior dels principals satèl·lits d'Urà.
Veure Rupes і Miranda (satèl·lit)
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Veure Rupes і Objecte astronòmic
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Rupes і Planeta
Planeta nan
Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.
Veure Rupes і Planeta nan
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Veure Rupes і Satèl·lit natural
Scopulus
En astrogeologia, scopulus (plural scopuli, abr. SC) és una paraula llatina que significa «escull» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar una característica superficial similar als penya-segats o als cingles lobulats o irregulars a la superfície dels planetes o altres cossos celestes.
Veure Rupes і Scopulus
Unió Astronòmica Internacional
En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.
Veure Rupes і Unió Astronòmica Internacional
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Rupes і Venus (planeta)
(21) Lutècia
(21) Lutècia és l'asteroide número 21 de la sèrie, descobert a París el 15 de novembre de 1852 per Hermann Mayer Salomon Goldschmidt (1802-1866).
Veure Rupes і (21) Lutècia
(4) Vesta
Vesta és el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, amb 468 km de diàmetre, i el quart que fou descobert.
Veure Rupes і (4) Vesta
Vegeu també
Astrogeologia
- Aracnoide
- Arcus
- Astrogeologia
- Astrogeology Research Program
- Bòlid
- Caos (exogeologia)
- Característica d'albedo
- Catena
- Chasma
- Colles
- Condrita
- Corona (exogeologia)
- Cràter d'impacte
- Cràter secundari
- Criovolcà
- Flumen (exogeologia)
- Geologia de Mart
- Geologia de Plutó
- Linea
- Macula (exogeologia)
- Massa de la Terra
- Mensa (exogeologia)
- Nomenclatura planetària
- Nucli planetari
- Palimpsest (astronomia planetària)
- Patera
- Premi G. K. Gilbert
- Radi de la Terra
- Refractaris (ciència planetària)
- Relleu invertit
- Rima (exogeologia)
- Rupes
- Saxum
- Scopulus
- Sulcus (exogeologia)
- Superfície planetària
- Vallis
- Volàtils