SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 841 les relacions: Acceleració de marea, Acondrita, Adhara, Agència Espacial Europea, Aigua, Aigua a la Lluna, Aigua a Mart, Alba Patera, Albedo de Bond, Albedo geomètrica, Albert Marth, Albireo, Alderamin, Aleksander Wolszczan, Alexis Bouvard, Alfa del Centaure, ALH 84001, Alhena, Alien, Alkaid, Allendeïta, Alnitak, Aludra, Amaltea (satèl·lit), Americi, Analema, Anàleg solar, Anders Ångström, Andròmeda III, Andròmeda IV, Andròmeda VIII, Andròmeda XI, Andrew Gould, Anells de Neptú, Anomalia de sobrevol, Anomalia dels Pioneer, Antares (estrella), Antàrtida, Any còsmic, Arcturus, Argó, Aristarc de Samos, Arneb, Arqueà, Arquitectura aquemènida, ASASSN-15lh, Asgard (cràter), Aspidiske, Assistència gravitatòria, Asteroide, ... Ampliar l'índex (791 més) » « Shrink índex

Acceleració de marea

Imatge de la Terra i la Lluna presa des de Mart. La presència de la Lluna (que és d'al voltant d'1/81 de la massa de la terra), està desaccelerant la rotació de la Terra i la durada del dia al voltant de 2ms cada cent anys. Lacceleració de marea és un efecte originat per la força de marea entre un satèl·lit natural en òrbita (per exemple, la Lluna) i el planeta primari que orbita (per exemple, la Terra).

Veure Sistema solar і Acceleració de marea

Acondrita

Les acondrites són meteorits rocosos, semblants a les roques ígnies, que representen un 7,1% dels que cauen a la Terra, i que es caracteritzen per haver patit processos de fusió i diferenciació al planeta o asteroide del qual procedeixen.

Veure Sistema solar і Acondrita

Adhara

Adhara (ε CMa / ε Canis Majoris / èpsilon Canis Majoris) és la segona estrella més brillant de la constel·lació del Ca Major, malgrat que la seva designació de Bayer li adjudiqui la cinquena posició en brillantor.

Veure Sistema solar і Adhara

Agència Espacial Europea

L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.

Veure Sistema solar і Agència Espacial Europea

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Veure Sistema solar і Aigua

Aigua a la Lluna

Imatge composta feta per la NASA de la regió del pol sud de la Lluna La presència d'aigua a la Lluna és un aspecte de l'estudi de la superfície lunar.

Veure Sistema solar і Aigua a la Lluna

Aigua a Mart

marciana, basada en dades geològiques. La presència d'aigua a Mart és un aspecte de l'estudi de la superfície marciana.

Veure Sistema solar і Aigua a Mart

Alba Patera

Alba Patera. Alba Patera és una estructura volcànica única, localitzada al nord de la regió de Tharsis al planeta Mart.

Veure Sistema solar і Alba Patera

Albedo de Bond

L'albedo de Bond és la fracció d'energia de la radiació electromagnètica incident total en un cos astronòmic que és retrodifosa cap a l'espai.

Veure Sistema solar і Albedo de Bond

Albedo geomètrica

La correlació entre lalbedo geomètrica (albedo astronòmica), la magnitud absoluta d'un planeta menor i el diàmetre ve donada per l'equació: A.

Veure Sistema solar і Albedo geomètrica

Albert Marth

Albert Marth (Kolobrzeg, 5 de maig de 1828 - Heidelberg, 5 d'agost de 1897), fou un astrònom alemany que va treballar a Anglaterra i Irlanda.

Veure Sistema solar і Albert Marth

Albireo

Albireo (Beta del Cigne / β Cygni) és la cinquena estrella més brillant de la constel·lació del Cigne (Cygnus).

Veure Sistema solar і Albireo

Alderamin

Alderamin a la seva constel·lació Alderamin (Alfa Cephei / α Cep / 5 Cep) és una estrella situada a la constel·lació de Cepheus, la seva més brillant, amb magnitud aparent +2,43.

Veure Sistema solar і Alderamin

Aleksander Wolszczan

Aleksander Wolszczan, (Szczecinek, Polònia, 29 d'abril de 1946) és un astrònom polonès.

Veure Sistema solar і Aleksander Wolszczan

Alexis Bouvard

Alexis Bouvard (Les Contamines-Montjoie, 27 de juny de 1767 – París, 7 de juny de 1843) va ser un astrònom francès que va observar les irregularitats del moviment d'Urà per deduir que hi havia un vuitè planeta al sistema solar.

Veure Sistema solar і Alexis Bouvard

Alfa del Centaure

Alfa del Centaure (α Centauri) és l'estel més brillant de la constel·lació del Centaure i el tercer estel més brillant del cel nocturn.

Veure Sistema solar і Alfa del Centaure

ALH 84001

El meteorit ALH 84001 (Allan Hills 84001, Allan Hills 1984 #001) és un meteorit trobat a la zona de l'Antàrtida coneguda com a Allan Hills, el desembre de 1984 per un grup de científics nord-americans del projecte ANSMET.

Veure Sistema solar і ALH 84001

Alhena

Alhena a la seva constel·lació Alhena o Almeisan (Gamma Geminorum / γ Gem / 24 Geminorum) és la tercera estrella més brillant de la constel·lació dels Bessons.

Veure Sistema solar і Alhena

Alien

Alien és una pel·lícula de ciència-ficció de l'any 1979 dirigida per Ridley Scott.

Veure Sistema solar і Alien

Alkaid

Alkaid a la constel·lació ''Ursa Major'' Benetnasch o Alkaid (Eta de l'Ossa Major / η Ursae Majoris) és la tercera estrella més brillant de la constel·lació de l'Ossa Major (Ursa Major), darrere d'Alioth (Èpsilon de l'Ossa Major) i Dubhe (Alfa de l'Ossa Major).

Veure Sistema solar і Alkaid

Allendeïta

Lallendeïta és un mineral de la classe dels òxids.

Veure Sistema solar і Allendeïta

Alnitak

Constel·lació d'Orió Alnitak (Zeta d'Orió / ζ Orionis / 50 Orionis) és un sistema estel·lar situat a la constel·lació d'Orió.

Veure Sistema solar і Alnitak

Aludra

Aludra a la seva constel·lació Aludra (η Canis Majoris / η CMa / 31 Canis Majoris) és la cinquena estrella més brillant de la constel·lació Ca Major.

Veure Sistema solar і Aludra

Amaltea (satèl·lit)

Amaltea és el tercer satèl·lit de Júpiter per ordre de distància al planeta.

Veure Sistema solar і Amaltea (satèl·lit)

Americi

L'americi és un element sintètic que té com a símbol Am i nombre atòmic 95.

Veure Sistema solar і Americi

Analema

Exemple d'analema solar, mostrant la corba en forma de «vuit» tombat, per a un observador en l'hemisferi nord. L'analema (del grec ἀνάλημμα «pedestal d'un rellotge de sol»), és la corba que descriu el Sol a la mateixa hora durant un any, observat des d'una mateixa posició.

Veure Sistema solar і Analema

Anàleg solar

Un anàleg solar és un tipus d'estrella fotomètricament similar al Sol del sistema solar.

Veure Sistema solar і Anàleg solar

Anders Ångström

Anders Jonas Ångström (Lödgö, Suècia, 13 d'agost de 1814 - Uppsala, Suècia, 21 de juny de 1874), fou un físic i astrònom suec considerat un dels fundadors de la ciència de l'espectroscòpia.

Veure Sistema solar і Anders Ångström

Andròmeda III

Andròmeda III és una galàxia nana esferoïdal (dSph) a uns 2,44 milions d'anys llum del nostre sistema solar en la constel·lació d'Andròmeda.

Veure Sistema solar і Andròmeda III

Andròmeda IV

Andròmeda IV (And IV) podria ser un satèl·lit irregular de la galàxia d'Andròmeda; però, és més probable que no sigui una galàxia en absolut, sinó un cúmul estel·lar vagament vinculat o alguna altra característica de fons.

Veure Sistema solar і Andròmeda IV

Andròmeda VIII

Andromeda VIII (And VIII, PGC 5056928) és una galàxia nana esferoïdal (dSph) en la constel·lació d'Andròmeda.

Veure Sistema solar і Andròmeda VIII

Andròmeda XI

Andròmeda XI és una galàxia nana esferoïdal d'uns 2,6 milions d'anys-llum de distància del nostre sistema solar i que està situada a la constel·lació d'Andròmeda.

Veure Sistema solar і Andròmeda XI

Andrew Gould

Andrew Philip Gould, conegut com a Andrew Gould i com Andy Gould, és un astrònom estatunidenc, professor emèrit de la Universitat d'Ohio, expert en microlents gravitatòries i descobridor de l'exoplaneta OGLE-05-169L b el 2006, descobert emprant microlents gravitatòries.

Veure Sistema solar і Andrew Gould

Anells de Neptú

Els anells de Neptú són un sistema d'anells planetaris molt tènues i febles, compostos principalment de pols còsmica, descoberts el 1989 per la sonda espacial Voyager 2.

Veure Sistema solar і Anells de Neptú

Anomalia de sobrevol

L'anomalia de sobrevol és un increment energètic (energia cinètica) inesperat que es dona en satèl·lits artificials durant assistències gravitatòries.

Veure Sistema solar і Anomalia de sobrevol

Anomalia dels Pioneer

Lanomalia dels Pioneer o efecte Pioneer és la desviació observada de les trajectòries esperades de diferents sondes espacials que visiten la part exterior del Sistema solar, en especial la Pioneer 10 i la 11.

Veure Sistema solar і Anomalia dels Pioneer

Antares (estrella)

Antares (α Scorpii) és el quinzè estel més brillant del cel nocturn i l'objecte més brillant de la constel·lació de l'Escorpió; juntament amb Aldebaran, Spica i Regulus és un dels quatre estels més brillants situats a prop de l'eclíptica.

Veure Sistema solar і Antares (estrella)

Antàrtida

LAntàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud.

Veure Sistema solar і Antàrtida

Any còsmic

Un any galàctic, també conegut com a any còsmic, és el període que triga el sistema solar a fer una òrbita al voltant del centre de la Via Làctia.

Veure Sistema solar і Any còsmic

Arcturus

Arcturus (Alfa del Bover / α Boötis) és el quart estel més brillant del cel nocturn, amb una magnitud visual de -0,04, després de Sírius (α Canis Majoris), Canopus (α Carinae) i Alpha Centauri (α Centauri).

Veure Sistema solar і Arcturus

Argó

Largó és l'element químic de símbol Ar i nombre atòmic 18.

Veure Sistema solar і Argó

Aristarc de Samos

Tal com es veu en el diagrama adjunt, Aristarc va calcular l'angle entre el Sol i la Lluna (phi) quan aquesta es trobava en el primer o últim quart. És a dir, quan el triangle és rectangle. Llavors, mesurant phi podia resoldre el rectangle. Va observar que la distància entre la Terra i el Sol era molt més gran que la distància entre la Terra i la Lluna i que, conseqüentment, el Sol havia de ser molt més gran, ja que sabem que tant el disc solar com el lunar tenen un diàmetre aparent d'uns 32 minuts d'arc.

Veure Sistema solar і Aristarc de Samos

Arneb

Arneb a la seva constel·lació Arneb (Alfa de la Llebre / α Leporis) és una estrella de magnitud aparent +2,58, la més brillant a la constel·lació de la Llebre.

Veure Sistema solar і Arneb

Arqueà

L'Arqueà (antigament Arqueozoic) és l'eó geològic que precedeix el Proterozoic, fa milions d'anys.

Veure Sistema solar і Arqueà

Arquitectura aquemènida

Panorama de les runes de Persèpolis Relleu dels Immortals Lleó mossegant un bou Larquitectura aquemènida (Persa: معماری هخامنشیان) és l'arquitectura que van desenvolupar els perses aquemènides, manifestat en la construcció de ciutats espectaculars utilitzades pel govern de l'imperi i per habitar-hi la població (Persèpolis, Susa, Ecbàtana), temples edificats per allotjar-hi el culte i les reunions socials (com ara els temples mazdeistes i mausoleus erigits en honor de reis caiguts (com per exemple la tomba de Cir II el Gran).

Veure Sistema solar і Arquitectura aquemènida

ASASSN-15lh

ASASSN-15lh (designació de supernova SN 2015L) és una supernova superlluminosa detectada per l'observatori Las Campanas el 14 de juny de 2015.

Veure Sistema solar і ASASSN-15lh

Asgard (cràter)

Asgard és la segona estructura més gran de Cal·listo, un satèl·lit de Júpiter, el tercer més gran del sistema solar.

Veure Sistema solar і Asgard (cràter)

Aspidiske

Constel·lació ''Carina'' Aspidiske és el nom de l'estrella Carinae (Car / HD 80404), la quarta més brillant de la constel·lació de Carina, de magnitud aparent +2,21.

Veure Sistema solar і Aspidiske

Assistència gravitatòria

Swing-by amb acceleració Swing-by amb deceleració En astronàutica s'anomena assistència gravitatòria o assistència gravitacional la maniobra destinada a emprar l'energia del camp gravitacional d'un planeta o satèl·lit natural, per obtenir una acceleració o frenada d'una sonda o nau espacial canviant la seva trajectòria.

Veure Sistema solar і Assistència gravitatòria

Asteroide

Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.

Veure Sistema solar і Asteroide

Asteroide de tipus B

Pal·les, el més gran asteroide del tipus B. Els asteroides de tipus B són un tipus d'asteroides carbonosos relativament poc comuns, dins del més ampli grup C. Els asteroides del tipus B estan majoritàriament a la regió externa del cinturó principal, i també dominen la família Pal·les, una família d'asteroides molt inclinats, que inclou el segon asteroide, 2 Pal·les.

Veure Sistema solar і Asteroide de tipus B

Asteroide de tipus P

Els asteroides de tipus P tenen un baix albedo i un espectre electromagnètic vermellós sense trets distintius.

Veure Sistema solar і Asteroide de tipus P

Asteroide troià

Mart i Júpiter Els asteroides troians són un sub-grup dels objectes troians.

Veure Sistema solar і Asteroide troià

Asteroide troià de Júpiter

camp troià, per darrere de Júpiter en la seva òrbita Els troians de Júpiter, comunament anomenats ''asteroides troians'' o simplement troians, són un gran grup d'asteroides que comparteixen l'òrbita del planeta Júpiter al voltant del Sol.

Veure Sistema solar і Asteroide troià de Júpiter

Asteroides que creuen l'òrbita d'Urà

Els asteroides que creuen l'òrbita d'Urà són un grup d'asteroides del sistema solar l'òrbita del qual travessa la del planeta Urà.

Veure Sistema solar і Asteroides que creuen l'òrbita d'Urà

Asteroides que creuen l'òrbita de Júpiter

Els asteroides que creuen l'òrbita de Júpiter són un grup d'asteroides del sistema solar l'òrbita del qual travessa la del planeta Júpiter. Per tant, només es consideren com a asteroides que creuen l'òrbita de Júpiter pròpiament dits aquells asteroides que tenen un afeli més gran que aquest i un periheli més petit.

Veure Sistema solar і Asteroides que creuen l'òrbita de Júpiter

Asteroides que creuen l'òrbita de Mart

Els Asteroides que creuen l'òrbita de Mart són un grup d'asteroides del Sistema solar que es creuen amb la del planeta Mart.

Veure Sistema solar і Asteroides que creuen l'òrbita de Mart

Asteroides que creuen l'òrbita de Mercuri

Els asteroides que creuen l'òrbita de Mercuri són un grup d'asteroides del sistema solar l'òrbita del qual es creua amb la del planeta Mercuri.

Veure Sistema solar і Asteroides que creuen l'òrbita de Mercuri

Asteroides que creuen l'òrbita de Neptú

Els asteroides que creuen l'òrbita de Neptú són un grup d'asteroides del sistema solar l'òrbita del qual travessa la del planeta Neptú. Per tant, només es consideren com a asteroides que creuen l'òrbita de Neptú pròpiament dits aquells asteroides que tenen un afeli més gran que aquest i un periheli més petit.

Veure Sistema solar і Asteroides que creuen l'òrbita de Neptú

Asteroides que creuen l'òrbita de Saturn

Els asteroides que creuen l'òrbita de Saturn són un grup d'asteroides del sistema solar l'òrbita del qual travessa la del planeta Saturn. Per tant, només es consideren com a asteroides que creuen l'òrbita de Saturn pròpiament dits aquells asteroides que tenen un afeli més gran que aquest i un periheli més petit.

Veure Sistema solar і Asteroides que creuen l'òrbita de Saturn

Asteroides que creuen l'òrbita de Venus

Els asteroides que creuen l'òrbita de Venus són un grup d'asteroides del sistema solar l'òrbita del qual es creua amb la del planeta Venus.

Veure Sistema solar і Asteroides que creuen l'òrbita de Venus

Astre

Un astre o esfera celeste és qualsevol cos celeste amb forma definida i que pot individualitzar-se dels altres cossos de l'Univers.

Veure Sistema solar і Astre

Astrobiologia

Mart entre estrelles Lastrobiologia (del grec àstron.

Veure Sistema solar і Astrobiologia

Astrofísica

L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova.

Veure Sistema solar і Astrofísica

Astrogeologia

Harrison H Schmitt recollint mostres lunars durant la missió Apollo 17 a principis de desembre de 1972 Lastrogeologia, també anomenada geologia planetària o exogeologia, és una disciplina de les ciències planetàries que tracta de la geologia dels cossos celestials, com ara els planetes i les seves llunes, asteroides, cometes i meteorits.

Veure Sistema solar і Astrogeologia

Astrologia occidental

L'astrologia occidental, com les altres formes d'astrologia existents en altres cultures, és una disciplina de coneixement considerada no-científica pels barems actuals del que es coneix com a ciència, per bé que inclou dins de la seva metodologia certs estudis científics com ara la geometria i l'astronomia.

Veure Sistema solar і Astrologia occidental

Astronàutica

Passeig espacial L'astronàutica —anomenada 'cosmonàutica', Космонавтика, a l'antiga Unió Soviètica i avui als països que la componien i també als que foren part del camp socialista— és la teoria i la pràctica de la navegació fora de l'atmosfera terrestre, basada en el disseny i construcció d'aparells pensats per treballar i funcionar en l'espai, siguin tripulats o no tripulats.

Veure Sistema solar і Astronàutica

Astronomia

Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.

Veure Sistema solar і Astronomia

Astronomia de l'antiga Grècia

Lastronomia a l'antiga Grècia comprèn totes les descobertes i innovacions en astronomia fetes pel món hel·lènic.

Veure Sistema solar і Astronomia de l'antiga Grècia

Astronomia galàctica

Representació artística de la Via Làctia, objecte d'estudi de l''''astronomia galàctica'''. L'astronomia galàctica és l'estudi de la nostra pròpia galàxia la Via Làctia i tot el seu contingut.

Veure Sistema solar і Astronomia galàctica

Astrosat

Astrosat és el primer satèl·lit indi dedicat a l'astronomia i va ser llançat amb èxit a bord d'un PSLV el 28 de setembre de 2015.

Veure Sistema solar і Astrosat

Atmosfera

Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.

Veure Sistema solar і Atmosfera

Atmosfera de Júpiter

Patró de núvols a Júpiter. Llegenda:1.

Veure Sistema solar і Atmosfera de Júpiter

Atmosfera de Tità

Imatge de Tità presa per la sonda Cassini-Huygens al 2005. S'observa la densa atmosfera de color ataronjat a causa de les partícules d'hidrocarburs que hi són presents. Latmosfera de Tità està, a diferència de la d'altres satèl·lits del sistema solar, molt desenvolupada amb un gruix d'entre 200 km i 880 km: L'atmosfera és opaca en nombroses longituds d'ona la qual cosa impedeix obtenir un espectre de reflectància complet de la superfície del satèl·lit des de l'exterior.

Veure Sistema solar і Atmosfera de Tità

Atmosfera de Tritó

miniatura L'atmosfera de Tritó s'estén fins a 800 quilòmetres per sobre de la seva superfície.

Veure Sistema solar і Atmosfera de Tritó

Atmosfera de Venus

Latmosfera de Venus comprèn la capa de gas que cobreix la superfície del segon planeta del sistema solar.

Veure Sistema solar і Atmosfera de Venus

Índex de Similitud amb la Terra

date.

Veure Sistema solar і Índex de Similitud amb la Terra

Ípsilon d'Andròmeda d

Ípsilon d'Andròmeda d (υAndromedae d) és un planeta extrasolar situat a uns 44 anys llum de la Terra, en la constel·lació d'Andròmeda, aproximadament a 10 graus de la Galàxia d'Andròmeda.

Veure Sistema solar і Ípsilon d'Andròmeda d

Època glacial

Il·lustració científica de la Terra durant l'últim màxim glacial Una època glacial o període glacial és un període llarg durant el qual la temperatura global de la Terra baixa prou per permetre l'aparició o el creixement de les glaceres continentals, els casquets polars i les glaceres alpines.

Veure Sistema solar і Època glacial

Èpsilon d'Eridà b

Èpsilon d'Eridà b (ε Eridani b), sovint catalogada com a HD 22049 b, és un planeta extrasolar aproximadament a 10 anys llum en la constel·lació d'Eridà.

Veure Sistema solar і Èpsilon d'Eridà b

Èpsilon de l'Indi

Èpsilon de l'Indi (ε Indi) és una estrella situada a la petita constel·lació de l'Indi, a prop del Petit Núvol de Magalhães.

Veure Sistema solar і Èpsilon de l'Indi

Òrbita

Un satèl·lit orbitant la Terra té una velocitat tangent i una acceleració cap endins. Caront. En física, l'òrbita és el camí que un objecte recorre a l'espai al voltant d'un altre objecte, sota la influència d'una força centrípeta.

Veure Sistema solar і Òrbita

Òrbita el·líptica

A l'espai, un cos orbita un altre més gran (com un planeta al voltant del Sol) descrivint una òrbita el·líptica. El major estarà localitzat en un dels focus de l'el·lipse. La figura mostra diversos tipus de trajectories. L'exemple d'òrbita el·liptica ésta identificat amb color vermell.

Veure Sistema solar і Òrbita el·líptica

Òrbita heliocèntrica

Una òrbita heliocèntrica és una òrbita al voltant del Sol.

Veure Sistema solar і Òrbita heliocèntrica

Òrbita terrestre

Diferents òrbites terrestres Una òrbita terrestre és una òrbita situada al voltant de la Terra.

Veure Sistema solar і Òrbita terrestre

Àpside

'''F''': periàpside'''H''': apoàpsideLínia '''FH''': línia dels àpsides En astronomia, l'àpside o apsi és el punt de màxima o mínima aproximació d'un cos celeste en una òrbita el·líptica al centre de masses al voltant del qual orbita.

Veure Sistema solar і Àpside

Àtom

Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.

Veure Sistema solar і Àtom

Bellatrix

Bellatrix (Gamma d'Orió / γ orionis) és una estrella que ja es coneixia en l'antiguitat, és a dir, es veu a ull nu, i no té descobridor específic.

Veure Sistema solar і Bellatrix

Beta del Cavallet

Beta del Cavallet (β Equulei) és una estrella A V de la constel·lació del Cavallet.

Veure Sistema solar і Beta del Cavallet

Beta del Cavallet de Pintor

Beta del Cavallet de Pintor (β Pictoris) és la segona estrella més brillant de la constel·lació del Cavallet de Pintor.

Veure Sistema solar і Beta del Cavallet de Pintor

Betelgeuse

Betelgeuse Betelgeuse (Alfa d'Orió / α Orionis) és una gran estel roig a la constel·lació d'Orió, la segona més brillant.

Veure Sistema solar і Betelgeuse

Big Bang

El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.

Veure Sistema solar і Big Bang

Big Rip

El big rip, gran esquinç o teoria de la gran extensió és una hipòtesi cosmològica sobre el destí final de l'univers, segons la qual, tota la matèria que compon l'univers, des dels estels i les galàxies fins als àtoms i les partícules subatòmiques, s'està separant progressivament a causa de l'expansió de l'univers i aquest procés es prolongarà indefinidament en el futur.

Veure Sistema solar і Big Rip

Bombolla de vent estel·lar

Estructura de l'heliosfera. En astronomia, una bombolla de vent estel·lar és una cavitat que s'estén alguns anys llum dins el medi interestel·lar constituïda per gas sobreescalfat del vent emès a alta velocitat per un estel massiu de classe espectral O o B.

Veure Sistema solar і Bombolla de vent estel·lar

Bombolla local

La bombolla local és una cavitat en el medi interestel·lar en el braç d'Orió de la Via Làctia.

Veure Sistema solar і Bombolla local

Braç d'Orió

'''Estructura de la Via Làctia''': en el diagrama, el Braç d'Orió està identificat com a braç local. El punt groc és la posició del sistema solar El Braç d'Orió és un braç menor de la nostra galàxia, la Via Làctia, on està situat el sistema solar i la Terra.

Veure Sistema solar і Braç d'Orió

Braç de Perseu

En el diagrama s'observa el braç de Perseu, el braç local seria el braç d'Orió i el punt groc la posició del Sistema Solar El Braç de Perseu és un dels dos grans braços en espiral de la galàxia de la Via Làctia.

Veure Sistema solar і Braç de Perseu

Buit

Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.

Veure Sistema solar і Buit

Butianita

La butianita és un mineral de la classe dels sulfurs.

Veure Sistema solar і Butianita

Cal·listo (satèl·lit)

Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.

Veure Sistema solar і Cal·listo (satèl·lit)

Calci

El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.

Veure Sistema solar і Calci

Calendari còsmic

Una vista gràfica del calendari còsmic, amb els mesos de l'any, els dies de desembre i l'últim minut. El calendari còsmic és una escala per visualitzar la cronologia de l'Univers extrapolant-la a un calendari anual.

Veure Sistema solar і Calendari còsmic

Camp magnètic interplanetari

plasma del medi interplanetari.format ref http://wso.stanford.edu/gifs/helio.gif El camp magnètic interplanetari és el terme que defineix el camp magnètic solar transportat pel vent solar entre els planetes del sistema solar.

Veure Sistema solar і Camp magnètic interplanetari

Canopus

Canopus (Alfa de la Quilla / α Carinae) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Quilla (Carina), a l'hemisferi sud.

Veure Sistema solar і Canopus

Característica d'albedo

En astrogeologia, una característica d'albedo o formació d'albedo (en anglès, albedo feature; abr. AL) és una expressió utilitzada per la Unió Astronòmica Internacional per designar una gran àrea de la superfície d'un planeta (o un altre cos del sistema solar) que mostra un contrast de brillantor o foscor (albedo) amb zones adjacents.

Veure Sistema solar і Característica d'albedo

Carboni

El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.

Veure Sistema solar і Carboni

Cariclo

* Cariclo (filla d'Oceà), nimfa filla d'Oceà i de Tetis (però alguns la creuen filla d'Apol·lo).

Veure Sistema solar і Cariclo

Carl Sagan

Carl Edward Sagan (Nova York, 9 de novembre del 1934 - Seattle, 20 de desembre del 1996) fou un popular astrofísic, astrònom i divulgador científic estatunidenc.

Veure Sistema solar і Carl Sagan

Caront (satèl·lit)

Caront és el més gran dels satèl·lits de Plutó.

Veure Sistema solar і Caront (satèl·lit)

Cartografia de Venus

Per facilitar el seu estudi, el Servei Geològic dels Estats Units (USGS) ha dividit la superfície dels planetes del Sistema solar en quadrangles, cartografiats en escales variables, generalment de 1/5.000.000 per als mapes altimètrics regionals, sovint molt petit per als mapes geològics locals.

Veure Sistema solar і Cartografia de Venus

Catalina Sky Survey

Catalina Sky Survey és un projecte per descobrir cometes i asteroides, i per cercar objectes propers a la Terra.

Veure Sistema solar і Catalina Sky Survey

Catapulta electromagnètica

Dibuix d'una catapulta electromagnètica Una catapulta electromagnètica és una obra hipotètica d'enginyeria, igual que l'ascensor espacial, que permetria abaratir el cost dels llançaments a òrbita.

Veure Sistema solar і Catapulta electromagnètica

Catàleg Gliese

El Catàleg Gliese és el nom habitual de qualsevol dels tres catàlegs d'estels propers compilats per Wilhelm Gliese —i més tard també per H. Jahreiss— en 1957, 1969 i 1993.

Veure Sistema solar і Catàleg Gliese

Càmera estereoscòpica

Exemple de fotografia presa amb una càmera estereoscòpica. Una càmera estereoscòpica, anomenada així per la visió estereoscòpica humana (3D), és una càmera que és capaç de captar imatges (fotografies) en tres dimensions.

Veure Sistema solar і Càmera estereoscòpica

Còndrula

Còndrules de la condrita Grassland. Vista d'una còndrula al microscopi amb ''nicolos'' creuats. Les còndrules són esferes submil·limètriques compostes per diferents minerals i que solen constituir entre el 20% i el 80% d'un tipus de meteorits anomenats condrites.

Veure Sistema solar і Còndrula

Cúmul de Coma

El cúmul de Coma o Abell 1656 és un gran cúmul de galàxies format per més d'un miler de galàxies i que es pot observar en la direcció de la constel·lació Coma Berenices.

Veure Sistema solar і Cúmul de Coma

Cúmul estel·lar

miniatura Un cúmul estel·lar és un grup d'estrelles atretes entre si per la gravetat.

Veure Sistema solar і Cúmul estel·lar

Celestia

Celestia és un projecte de codi obert de simulació de l'espai en 3 dimensions.

Veure Sistema solar і Celestia

Centaure (astronomia)

Els centaures són una classe de planetes menors que giren al voltant del Sol en òrbites situades entre la de Júpiter i la de Neptú.

Veure Sistema solar і Centaure (astronomia)

Centre de vol espacial Goddard

Vista aèria del Centre de vol espacial Goddard. El Centre de vol espacial Goddard (CVEG) Goddard Space Flight Center (GSFC) és un laboratori de recerca de la NASA considerable, establert l'1 de maig de 1959 com el primer Centre espacial de vol de la NASA.

Veure Sistema solar і Centre de vol espacial Goddard

Ceres (planeta nan)

Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal.

Veure Sistema solar і Ceres (planeta nan)

Ciència planetària

Aristarc. Missió Apollo 15. Les ciències planetàries, també anomenades planetologia i estretament lligades a l'astronomia planetària, són el conjunt de matèries interdisciplinars implicades en l'estudi dels planetes, o sistemes planetaris, incloent-hi tant el sistema solar, del qual hi ha moltes dades sobre els seus planetes, i per tant, els seus models són més elaborats, com també els planetes extrasolars.

Veure Sistema solar і Ciència planetària

Cicle solar

Un cicle solar és un període durant el qual l'activitat del Sol varia reproduint els mateixos fenòmens que durant el període de la mateixa durada precedent.

Veure Sistema solar і Cicle solar

Cinema de ciència-ficció

El cinema de ciència-ficció és un gènere cinematogràfic que es basa en una versió fantasiosa de la realitat, relacionada amb totes les probables o desorbitades derivacions de la ciència i la tècnica.

Veure Sistema solar і Cinema de ciència-ficció

Cinquè planeta (hipotètic)

En la història de l'astronomia, un grapat de cossos del sistema solar han estat considerats com el cinquè planeta del Sol.

Veure Sistema solar і Cinquè planeta (hipotètic)

Cinquena força

La cinquena força, afegida a les ja quatre forces fonamentals s'ha postulat ocasionalment i es creu que actua més o menys amb la mateixa intensitat que la gravetat (és a dir, és molt més feble que l'electromagnetisme o la força nuclear forta) i té un rang d'una mica menys d'un mil·límetre fins a distàncies còsmiques.

Veure Sistema solar і Cinquena força

Cinturó d'asteroides

Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.

Veure Sistema solar і Cinturó d'asteroides

Cinturó de Kuiper

El cinturó de Kuiper és una àrea del sistema solar que s'estén des de l'òrbita de Neptú (a 30 ua) fins a 50 ua del Sol.

Veure Sistema solar і Cinturó de Kuiper

Classificació espectral dels asteroides

Un tipus espectral d'asteroides s'assigna als asteroides en funció del seu espectre de reflectància, color i, de vegades, albedo.

Veure Sistema solar і Classificació espectral dels asteroides

Classificació tèrmica d'habitabilitat planetària

La classificació tèrmica d'habitabilitat planetària és un catàleg desenvolupat pel Laboratori d'Habitabilitat Planetària (en anglès, PHL o «Planetary Habitability Laboratory») de la Universitat de Puerto Rico en Arecibo.

Veure Sistema solar і Classificació tèrmica d'habitabilitat planetària

Coet

Enlairament d'un coet Ariane 4 Un coet és genèricament qualsevol objecte capaç de moure's o aixecar-se utilitzant propulsió a raig per accelerar sense utilitzar l'aire circumdant, a diferència dels avions.

Veure Sistema solar і Coet

Col·lisió entre Andròmeda i la Via Làctia

Visió ampliada de les primeres fases d'una futura col·lisió entre Andròmeda i la Via Làctia La col·lisió entre Andròmeda i la Via Làctia és una col·lisió galàctica prevista per d'aquí a 3.000 milions d'anys entre les dues galàxies més grans del Grup Local, la Via Làctia i Andròmeda.

Veure Sistema solar і Col·lisió entre Andròmeda i la Via Làctia

Colonització d'asteroides

lluna, Dactyl Els asteroides o més precisament planetes menors s'han considerat durant molt temps com un lloc per a l'assentament humà.

Veure Sistema solar і Colonització d'asteroides

Colonització d'Europa

Secció transversal d'Europa Impressió artística d'un Cryobot d'un hipotètic oceà a Europa Europa, és la quarta major lluna de Júpiter, i és un tema tant en la ciència-ficció i l'especulació científica per a una futura colonització humana.

Veure Sistema solar і Colonització d'Europa

Colonització de Ceres

Caront, Ceres, Terra... Ceres ha estat proposat com un dels possibles objectius de colonització humana al sistema solar intern.

Veure Sistema solar і Colonització de Ceres

Colonització de l'espai

Hàbitat espacial en construcció anomenat Stanford Torus, dibuix artístic per a la NASA, 1975. La colonització de l'espai, o colonització espacial, és el concepte de l'habitabilitat permanent humana fora de la Terra.

Veure Sistema solar і Colonització de l'espai

Colonització de Mart

arxiudata.

Veure Sistema solar і Colonització de Mart

Colonització de Mercuri

Mercuri va ser suggerit com un possible blanc per a la colonització espacial del sistema solar interior, juntament amb Mart, la Lluna, i el Cinturó d'asteroides.

Veure Sistema solar і Colonització de Mercuri

Colonització de Tità

Tità, colors naturals La possibilitat d'una colonització de Tità va ser proposat per l'enginyer aeroespacial i nuclear Robert Zubrin que va donar Saturn, Urà i Neptú el sobrenom de «Golf Pèrsic del Sistema solar», perquè representa la major font de deuteri i heli-3 per desenvolupar una economia de l'energia nuclear.

Veure Sistema solar і Colonització de Tità

Colonització del sistema solar extern

La colonització del sistema solar extern és un concepte desenvolupat sobretot en la literatura de ciència-ficció.

Veure Sistema solar і Colonització del sistema solar extern

Colonització dels objectes transneptunians

Dibuix artístic del Cinturó de Kuiper i el Núvol d'Oort Freeman Dyson ha proposat que els Objectes transneptunians, en lloc de planetes, són el principal hàbitat potencial de la vida a l'espai.

Veure Sistema solar і Colonització dels objectes transneptunians

Cometa

Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Veure Sistema solar і Cometa

Cometa C/2012 S1 (Ison)

C/2012 S1, també conegut com a Cometa ISON o Cometa Nevski–Novichonok, és un cometa tipus "sungazer" caracteritzat perquè passa extremadament a prop del Sol en el seu periheli.

Veure Sistema solar і Cometa C/2012 S1 (Ison)

Cometa Catalina

Fotografia del cometa Catalina C/2013 US10 C/2013 US10 (Catalina) és un cometa que prové del Núvol d'Oort descobert el 31 d'octubre de 2013 pel programa de rastreig d'asteroides Catalina Sky Survey a una magnitud aparent de 19 utilitzant un telescopi Schmidt-Cassegrain.

Veure Sistema solar і Cometa Catalina

Cometa de Halley

El cometa de Halley (1P/Halley) és un cometa periòdic, gran i brillant, que orbita al voltant del Sol cada 76 anys de mitjana, encara que el seu període orbital pot oscil·lar entre 74 i 79 anys.

Veure Sistema solar і Cometa de Halley

Cometa Holmes

17P / Holmes és un cometa periòdic del sistema solar descobert per l'astrònom amateur britànic Edwin Holmes el 6 de novembre de 1892.

Veure Sistema solar і Cometa Holmes

Cometa Hyakutake

El cometa Hyakutake, formalment C/1996 B2 va ser descobert el gener de 1996, i va passar a prop de la Terra el març del mateix any.

Veure Sistema solar і Cometa Hyakutake

Cometa interestel·lar

Cometa Hyakutake (aproximació a la Terra, el 25 de març de 1996) Un cometa interestel·lar és un cometa (o exocometa) situat a l'espai interestel·lar, i no subjecte a la gravetat d'una estrella.

Veure Sistema solar і Cometa interestel·lar

Cometa no periòdic

Es dona el nom de cometes no periòdics als cometes que tenen un període orbital de més de 200 anys (p > 200 a), incloent una sola aparició dels cometes que passen a través de l'interior del sistema solar.

Veure Sistema solar і Cometa no periòdic

Cometa Shoemaker-Levy 9

El cometa Shoemaker-Levy 9 (formalment anomenat D/1993 F2) va ser el novè cometa descobert pels astrònoms Carolyn i Eugene Shoemaker i David Levy.

Veure Sistema solar і Cometa Shoemaker-Levy 9

Complex d'Orió

El complex de núvols moleculars d'Orió (també conegut simplement com a complex d'Orió) és una gran nebulosa localitzada a la constel·lació d'Orió.

Veure Sistema solar і Complex d'Orió

Conca del pol sud-Aitken

Mapa del pol sud lunar. En vermell les zones elevades, en blau les rebaixades. La conca Aitken, situada a la Lluna, és una de les majors estructures d'impacte del sistema solar, solament superada per la Conca Borealis del planeta Mart.

Veure Sistema solar і Conca del pol sud-Aitken

Condrita

Recreació d'un disc protoplanetari, on les partícules i grans de pols topen, i formen planetes o asteroides per acreció. Imatge de la NASA. Còndruls de la condrita Bjurböle. Còndruls de la condrita Grassland. Condrita (L6) de Phnom Penh 1868 Les condrites són meteorits no metàl·lics (rocosos) que no han patit processos de fusió o de diferenciació als asteroides de què procedeixen, representant el 85,7% dels meteorits que cauen a la Terra.

Veure Sistema solar і Condrita

Condrita carbonatada

Una condrita carbonàcia o condrita de tipus C és un meteorit no metàl·lic de tipus condrita.

Veure Sistema solar і Condrita carbonatada

Condrita enstatita

Secció del meteorit Abee, una '''condrita enstatita''', exposada al Museu Reial d'Ontàrio. Les condrites enstatites, també conegudes com a condrites E, són una forma poc freqüent de meteorits que comprenen només el 2% de les condrites que cauen a la Terra.

Veure Sistema solar і Condrita enstatita

Conjunció (astronomia)

Venus. Dos astres estan amb conjunció quan observats des d'un tercer (generalment la Terra) es troben en la mateixa longitud celeste.

Veure Sistema solar і Conjunció (astronomia)

Constant de Hubble

En cosmologia, la llei de Hubble-Lemaître estableix una relació de proporcionalitat entre la distància i la velocitat de recessió de les galàxies.

Veure Sistema solar і Constant de Hubble

Constant de la gravitació

miniatura La constant de la gravitació, també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton, denotada G, és la constant física fonamental que determina la intensitat de la interacció gravitacional entre masses que actualment té el valor següent: La notació moderna de la llei de Newton que implica G fou introduïda a la dècada de 1890 pel físic anglès Charles V.

Veure Sistema solar і Constant de la gravitació

Constant de Meissel-Mertens

Quan ''n'' tendeix a infinit la suma dels recíprocs dels primers més petits que ''n'' i la funció log(log(n)) estan separats per una constant. Aquesta constant es coneix com a constant de Meissel–Mertens (etiquetada com a ''M'' al gràfic).

Veure Sistema solar і Constant de Meissel-Mertens

Constel·lació d'Eridà

Eridà (Eridanus) és la sisena constel·lació més gran de les 88 constel·lacions modernes, i una de les 48 constel·lacions Ptolemaiques.

Veure Sistema solar і Constel·lació d'Eridà

Constel·lació d'Hèrcules

Hèrcules (Hercules) és una constel·lació que porta el nom d'Hèrcules, l'heroi de la mitologia romana.

Veure Sistema solar і Constel·lació d'Hèrcules

Constel·lació de Cefeu

Cefeu (Cepheus) és una constel·lació de l'hemisferi nord relacionada amb el mite de Perseu i Andròmeda.

Veure Sistema solar і Constel·lació de Cefeu

Constel·lació de la Lira

La Lira (Lyra) és una de les 88 constel·lacions modernes i una de les 48 constel·lacions ptolemaiques.

Veure Sistema solar і Constel·lació de la Lira

Constel·lació de la Llebre

La Llebre (Lepus) és una constel·lació, situada al sud d'Orió, i possiblement representant una llebre caçada per ell.

Veure Sistema solar і Constel·lació de la Llebre

Constel·lació de la Mosca

La Mosca (Musca) és una de les constel·lacions situades més al sud.

Veure Sistema solar і Constel·lació de la Mosca

Constel·lació de la Popa

La Popa (Puppis) és una constel·lació de l'hemisferi sud.

Veure Sistema solar і Constel·lació de la Popa

Constel·lació de la Taula

La Taula (Mensa) és una constel·lació de l'hemisferi sud introduïda per Nicolas-Louis de Lacaille amb el nom de Mons Mensae (Muntanya taula en llatí), fent referència a Table Mountain a Àfrica del Sud, on Lacaille feu importants observacions en l'hemisferi sud.

Veure Sistema solar і Constel·lació de la Taula

Constel·lació de la Verge

La Verge (en llatí: Virgo; «verge»), de símbol Verge, és una constel·lació del Zodíac que es troba a l'hemisferi nord celeste.

Veure Sistema solar і Constel·lació de la Verge

Constel·lació del Cigne

El Cigne (Cygnus) és una constel·lació de l'hemisferi nord.

Veure Sistema solar і Constel·lació del Cigne

Constel·lació del Cranc

El Cranc (Cancer), de símbol), és una de les 88 constel·lacions modernes i una de les dotze constel·lacions del zodíac. Càncer és petita i tènue, i a molts no els sembla un cranc. Destaca una de les seves estrelles, la 55, perquè té 5 planetes orbitant al seu voltant, un dels sistemes més nombrosos descoberts fora del sistema solar.

Veure Sistema solar і Constel·lació del Cranc

Constel·lació del Dragó

El Dragó (Draco) és una constel·lació de l'hemisferi nord.

Veure Sistema solar і Constel·lació del Dragó

Constel·lació del Linx

El Linx (Lynx) és una constel·lació de l'hemisferi nord, es troba entre les constel·lacions del Cotxer, la Girafa, l'Ossa Major, el Lleó Menor i el Cranc.

Veure Sistema solar і Constel·lació del Linx

Constel·lació del Llangardaix

El Llargandaix (Lacerta) és una de les 88 constel·lacions modernes segons la divisió de la Unió Astronòmica Internacional.

Veure Sistema solar і Constel·lació del Llangardaix

Constel·lació del Lleó

El Lleó (Leo), de símbol Símbol del Lleó, és una constel·lació del Zodíac que el Sol travessa del 10 d'agost fins al 16 de setembre.

Veure Sistema solar і Constel·lació del Lleó

Constel·lació del Microscopi

El Microscopi (Microscopium) és una petita constel·lació de l'hemisferi Sud creada per Nicolas-Louis de Lacaille.

Veure Sistema solar і Constel·lació del Microscopi

Constel·lació del Serpentari

El Serpentari, també anomenat Ofiüc, (Ophiuchus, ⛎) és una gran constel·lació que s'estén per l'equador celeste.

Veure Sistema solar і Constel·lació del Serpentari

Constel·lació del Telescopi

El Telescopi (Telescopium) és una petita constel·lació que identificà —i a la qual donà nom— Nicolas-Louis de Lacaille, astrònom francès del, un estudiós dels cels de l'hemisferi sud.

Veure Sistema solar і Constel·lació del Telescopi

Constel·lació dels Bessons

Els Bessons (Gemini) és una constel·lació zodiacal.

Veure Sistema solar і Constel·lació dels Bessons

Constel·lació dels Peixos

Els Peixos (Pisces), de símbol Símbol dels Peixos, és una de les vuitanta-vuit constel·lacions modernes que pertany al grup de constel·lacions del Zodíac.

Veure Sistema solar і Constel·lació dels Peixos

CONTOUR

El COmet Nucleus TOUR (CONTOUR) va ser una sonda espacial de tipus Discovery de la NASA que va fracassar poc després del seu llançament de juliol de 2002.

Veure Sistema solar і CONTOUR

Coordenades astronòmiques

En astrometria, les coordenades astronòmiques o coordenades celestes són qualsevol sistema de coordenades utilitzat per a determinar la posició d'un astre sobre l'esfera celeste.

Veure Sistema solar і Coordenades astronòmiques

Copernici

El copernici és un element químic sintètic el símbol del qual és Cn i el seu nombre atòmic 112.

Veure Sistema solar і Copernici

Corba de llum

Corba de llum de l'asteoride 201 Penelope basada en imatges preses el 6 d'octubre de 2006 al Observatori Universitari Mount John. Mostra una mica més d'una rotació que dura 3,7474 hores. En astronomia, una corba de llum és una gràfica de la intensitat de llum d'un objecte celeste o regió, en funció del temps.

Veure Sistema solar і Corba de llum

COROT

COROT (del francès: COnvection ROtation et Transits planétaires; català: COnvecció ROtació i Trànsits planetàris) és una missió espacial de l'Agència Espacial Francesa (CNES) conjuntament amb l'Agència Espacial Europea (ESA) i altres col·laboradors internacionals.

Veure Sistema solar і COROT

Corrent estel·lar de la Verge

El Corrent estel·lar de la Verge, també conegut com a Sobredensitat de la Verge, és el nom proposat per un corrent estel·lar en la constel·lació de la Verge que va ser descoberta el 2005.

Veure Sistema solar і Corrent estel·lar de la Verge

Corrent heliosfèric difús

Corrent heliosfèric difús El corrent heliosfèric difús (sigles HCS en anglès) és la superfície dins el sistema solar on la polaritat del camp magnètic solar canvia des nord a sud.

Veure Sistema solar і Corrent heliosfèric difús

Cosmòdrom

Un cosmòdrom (o base espacial) és un conjunt d'instal·lacions preparades per al llançament, arribada o assistència tècnica de coets o naus espacials.

Veure Sistema solar і Cosmòdrom

Cosmic Vision

El programa Cosmic Vision és el nom parafrasejat donat al full de ruta per les missions espacials científiques de l'Agència Espacial Europea (ESA) en el període entre el 2015 i el 2025.

Veure Sistema solar і Cosmic Vision

Cosmoquímica

En cosmoquímica sovint s'estudien els meteorits. La cosmoquímica o cosmologia química és l'estudi de la composició química de la matèria a l'univers i els processos que conduïren a aquestes composicions.

Veure Sistema solar і Cosmoquímica

Cowboy Bebop

és una sèrie d'anime japonesa del 1998 aclamada per la crítica.

Veure Sistema solar і Cowboy Bebop

Cràter d'impacte

Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).

Veure Sistema solar і Cràter d'impacte

Cràter de Silverpit

Situació aproximada del cràter de Silverpit El cràter de Silverpit és una estructura submarina a sota la mar del Nord, davant la costa del Regne Unit.

Veure Sistema solar і Cràter de Silverpit

Cràter secundari

Imatge del ''MESSENGER'' de cràters secundaris que envolten un lloc d'impacte primari. Els cràters secundaris són cràters d'impacte formats per l'ejecció que va ser llançada fora d'un cràter més gran.

Veure Sistema solar і Cràter secundari

Criovolcà

Model anomenat «guèiser fred». L'aigua s'escapa d'unes basses a una temperatura propera al punt de fusió (273 K) situades en profunditat, per sublimar-se a la superfície del satèl·lit. La radioactivitat del nucli així com les forces de marea, contribueixen a mantenir la temperatura de les bosses.

Veure Sistema solar і Criovolcà

Crom

El crom és un element químic de nombre atòmic 24 que es troba en el grup 6 de la taula periòdica dels elements.

Veure Sistema solar і Crom

Cronologia d'invents i descobertes

Aquesta és una llista d'invents i descobertes científiques o tècniques, ordenats de forma cronològica.

Veure Sistema solar і Cronologia d'invents i descobertes

Cronologia de l'astronomia del sistema solar

Aquest article és una cronologia de l'astronomia del sistema solar.

Veure Sistema solar і Cronologia de l'astronomia del sistema solar

Cronologia de l'exploració del sistema solar

Cronologia de l'exploració del sistema solar. Aquest article és una cronologia de l'exploració del sistema solar ordenat per data de llançament de nau espacial.

Veure Sistema solar і Cronologia de l'exploració del sistema solar

Cronologia de la cosmologia

Aquesta cronologia de la cosmologia és un catàleg de l'evolució de la comprensió humana del cosmos durant els darrers dos mil·lennis.

Veure Sistema solar і Cronologia de la cosmologia

Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals

Comparació (a escala) dels principals satèl·lits del sistema solar, amb la Terra com a referència. Aquesta cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i els seus satèl·lits naturals registra el progrés en el descobriment de nous cossos celestes en el transcurs de la història.

Veure Sistema solar і Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals

Cultura de Grècia

p.

Veure Sistema solar і Cultura de Grècia

David C. Jewitt

David C. Jewitt és un professor d'astronomia antigament de l'Institute for Astronomy de la Universitat de Hawaii, encara que actualment a l'UCLA.

Veure Sistema solar і David C. Jewitt

Declinació (astronomia)

Declinació solar. La trajectòria del Sol per l'esfera celeste canvia amb la seva declinació al llarg de l'any. Aquí es pot veure en l'eix horitzontal l'azimut (en ºN) on el Sol surt i es pon a l'estiu i a l'hivern (solsticis), per a un observador a 56°N La declinació és la distància angular d'un astre sobre l'equador celeste, mesura equivalent a la latitud sobre la Terra; es mesura entre 0° i ±90° (positiva si va cap al pol nord celeste i negativa en la direcció del pol sud celeste).

Veure Sistema solar і Declinació (astronomia)

Definició de «planeta»

Tritó, foto presa pel Voyager 2. La definició de «planeta» ha estat carregada d'ambigüitat des de l'antiguitat.

Veure Sistema solar і Definició de «planeta»

Delta de l'Escorpió

Dschubba a la seva constel·lació Delta de l'Escorpió (δ Scorpii) és una estrella binària a la constel·lació de l'Escorpió.

Veure Sistema solar і Delta de l'Escorpió

Delta de la Copa

Delta de la Copa (δ Crateris), de nom tradicional Labrum, és un estel de la constel·lació de la Copa, el més brillant de la constel·lació amb magnitud aparent +3,56.

Veure Sistema solar і Delta de la Copa

Delta fluvial

group.

Veure Sistema solar і Delta fluvial

DEN 0255-4700

DENIS 0255-4700 és una nana marró extremadament tènue a uns 16 anys llum del sistema solar en la constel·lació d'Eridà.

Veure Sistema solar і DEN 0255-4700

Deneb

Deneb (Alfa del Cigne / α Cygni) és l'estel més brillant de la constel·lació del Cigne.

Veure Sistema solar і Deneb

Descobriment i exploració del sistema solar

El Sol i els planetes del sistema solar. (Plutó és ara classificat com un planeta nan, i no es veurà). Les mides relatives dels objectes estan dibuixades a escala, les seves distàncies no Durant molts milers d'anys, les civilitzacions, amb unes poques excepcions, no reconeixien l'existència del sistema solar.

Veure Sistema solar і Descobriment i exploració del sistema solar

Desert

Visió global de les zones desèrtiques al planeta. Distribució planetària dels deserts i semideserts terrestres, les zones marronoses són deserts i les més clares són semideserts o zones crítiques amb risc de desertització imminent. Un desert és una regió terrestre erma que rep una precipitació molt escassa i, per tant, és poc propícia a la vida animal i vegetal.

Veure Sistema solar і Desert

Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo

El Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, en català Diàleg Sobre els Dos Grans Sistemes del Món, és una obra del físic i matemàtic toscà Galileo Galilei (1564-1642), conegut als Països Catalans com Galileu, publicada el 1632 a Florència i escrita en forma de diàleg entre diversos personatges en italià, on l'autor ataca el model geocèntric del sistema solar de Claudi Ptolemeu (circa 90-circa 168) i defensa el model heliocèntric de Nicolau Copèrnic (1473-1543).

Veure Sistema solar і Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.

Veure Sistema solar і Diòxid de carboni

Dinàmica Newtoniana modificada

En física, la dinàmica newtoniana modificada o MOND (Modified newtoni dynamics) es refereix a una hipòtesi que proposa una modificació de la segona llei de Newton per explicar el problema de la velocitat de rotació de les galàxies de manera alternativa a la matèria fosca.

Veure Sistema solar і Dinàmica Newtoniana modificada

Disc de fragments

Observació del Telescopi Espacial Hubble del disc residual al voltant de Fomalhaut. La vora interior del disc pot haver estat formada per l'òrbita de Fomalhaut b, a baix a la dreta. Un disc o anell de fragments és un disc circumestelar de pols en òrbita al voltant d'una estrella.

Veure Sistema solar і Disc de fragments

Disc dispers

El disc dispers és una regió del sistema solar que s'estén des del cinturó de Kuiper (a 30 ua del Sol) fins a una distància desconeguda que podria ser d'uns quants centenars de UA i també a altes inclinacions per sobre i per sota de l'eclíptica.

Veure Sistema solar і Disc dispers

Disnòmia (satèl·lit)

Disnòmia, també conegut com a Eris I (designació provisional S/2005 (2003 UB313) 1), és l'única lluna coneguda d'Eris (el segon planeta nan més gros conegut en el sistema solar).

Veure Sistema solar і Disnòmia (satèl·lit)

Distància angular

En matemàtiques (en particular en geometria i trigonometria) i en totes les ciències naturals (incloent l'astronomia, geofísica, etc.), la distància angular, separació angular o distància aparent entre dos objectes puntuals, observada des d'un punt diferent de qualsevol dels dos, és l'angle entre les dues direccions amb origen a l'observador i que apunten als dos objectes.

Veure Sistema solar і Distància angular

Dominància orbital

La dominància orbital és el fet que un planeta hagi escombrat altres cossos de la seva òrbita.

Veure Sistema solar і Dominància orbital

Dr. Dre

Andre Romelle Young, més conegut com a Dr.

Veure Sistema solar і Dr. Dre

Eclíptica

Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra imaginada «fixa».

Veure Sistema solar і Eclíptica

Ecosfera

Vista de l'ecosfera de la Terra L'ecosfera és el sistema global de la terra, format per tots els organismes de la biosfera i caracteritzat per les relacions de convivència que estableixen entre la matèria, l'energia i els altres éssers vius.

Veure Sistema solar і Ecosfera

Ecumene

Reconstrucció del mapa de l'ecumene d'Heròdot, circa 450 aC Lecumene és el conjunt del món conegut per una cultura.

Veure Sistema solar і Ecumene

Edat de la Terra

La Terra vista per l'Apollo 17 Ledat de la Terra és d'uns 4.540 milions d'anys Aquesta edat s'ha determinat per datació radiomètrica de material meteorític i és coherent amb l'edat de les mostres de roques terrestres i lunars més antigues que es coneixen.

Veure Sistema solar і Edat de la Terra

Efecte antihivernacle

Lefecte antihivernacle és un neologisme que s'usa per anomenar dos efectes diferents que descriuen un efecte de refredament de l'atmosfera de la temperatura ambiental del planeta o satèl·lit.

Veure Sistema solar і Efecte antihivernacle

Efecte d'hivernacle

Una representació esquemàtica dels intercanvis d'energia entre l'espai exterior, l'atmosfera terrestre, i la superfície de la Terra. L'habilitat de l'atmosfera de capturar i reciclar energia emesa per la superfície terrestre és la definició característica de l'efecte hivernacle.

Veure Sistema solar і Efecte d'hivernacle

Efecte Iarkovski

1. Efecte Iarkovski. 2. Radiació de la superfície de l'asteroide. Asteroide de moviment prograu o directe (antihorari). 2.1 Posició de «tarda» 3. Òrbita de l'asteroide. 4. Radiació solar. L'efecte Iarkovski modifica les òrbites d'objectes petits del Sistema solar com a resultat de la manera en què aquests absorbeixen la radiació del Sol en una de les seves cares i la reirradien mentre roten.

Veure Sistema solar і Efecte Iarkovski

Efecte YORP

L'efecte YORP (de les inicials de Iarkovski - O'Keefe - Radzievskii - Paddack), és una variació de segon ordre de l'efecte Iarkovski que causa que un cos petit (com un asteroide) giri molt ràpid o molt lent.

Veure Sistema solar і Efecte YORP

Efemèride

En astronomia i navegació celeste, una efemèride (pl. efemèrides; from llatí efemèride 'Diari', i grec ἐφημερίς) és un llibre amb taules que ofereix la trajectòria dels objectes astronòmics naturals així com dels satèl·lits artificials al cel, és a dir, la posició (i possiblement la velocitat) al llarg del temps.

Veure Sistema solar і Efemèride

El joc de l'Ender (novel·la)

El joc de l'Ender (títol original en anglès Ender's Game) és una novel·la escrita per Orson Scott Card el 1985, la més coneguda del seu autor.

Veure Sistema solar і El joc de l'Ender (novel·la)

El planeta dels simis (pel·lícula de 1968)

Tràiler (en anglès) El planeta dels simis (títol original en anglès Planet of the Apes) és una pel·lícula estatunidenca de ficció científica, realitzada l'any 1968, basada en la novel·la de Pierre Boulle, La Planète des singes.

Veure Sistema solar і El planeta dels simis (pel·lícula de 1968)

Element químic

La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.

Veure Sistema solar і Element químic

Elements orbitals

Elements orbitals. Els elements orbitals o elements d'un òrbita són un conjunt de paràmetres que permeten definir de manera unívoca les característiques de l'òrbita d'un astre, la seva disposició a l'espai i la posició de l'astre sobre l'òrbita.

Veure Sistema solar і Elements orbitals

Elisa Quintana

Elisa Victoria Quintana (Nou Mèxic, Estats Units, 1973), coneguda com a Elisa Quintana, és una astrònoma estatunidenca de la NASA, que treballa al Centre de Recerca Ames.

Veure Sistema solar і Elisa Quintana

Emanuel Swedenborg

Emanuel Svedberg, anomenat Emanuel Swedenborg, (29 de gener de 1688, Estocolm - 29 de març de 1772, Londres) va ser un científic, teòleg i filòsof suec del, que havia establert la seva residència a Londres.

Veure Sistema solar і Emanuel Swedenborg

Encèlad (satèl·lit)

Encèlad és la sisena lluna més gran de Saturn (la 19a més gran del Sistema Solar).

Veure Sistema solar і Encèlad (satèl·lit)

Enciclopèdia Larousse

L'Enciclopèdia Larousse és l'obra de referència clàssica de la llengua francesa.

Veure Sistema solar і Enciclopèdia Larousse

Energia del punt zero

superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.

Veure Sistema solar і Energia del punt zero

Epimeteu (satèl·lit)

Epimeteu és un satèl·lit natural de Saturn, també conegut com a Saturn XI, rep el seu nom del déu Epimeteu.

Veure Sistema solar і Epimeteu (satèl·lit)

Eratostenià

L'Eratostenià és un període de l'escala geològica lunar que comprèn el temps entre fa 3.200 i 1.100 milions d'anys.

Veure Sistema solar і Eratostenià

Eris (planeta nan)

Eris (designació de planeta menor: 136199 Eris; símbol: ⯰) és el planeta nan amb més massa i el segon objecte transneptunià més gros que s'ha descobert.

Veure Sistema solar і Eris (planeta nan)

Ernst Öpik

va ser un astrònom i astrofísic estonià.

Veure Sistema solar і Ernst Öpik

ESAC

ESAC (European Space Astronomy Centre en anglès o Centre d'Astronomia Espacial Europeu), ubicat a Villanueva de la Cañada (a uns 30 km de Madrid); és el centre de l'Agència Espacial Europea (ESA) especialitzat en Astronomia Espacial.

Veure Sistema solar і ESAC

Escala de distàncies còsmiques

Lescala de distàncies còsmiques són els diferents mètodes amb els quals els astrònoms determinen les distàncies als objectes celestes.

Veure Sistema solar і Escala de distàncies còsmiques

Escala de Kardaixov

Projeccions a la escala de Kardaixov de la civilització humana, des dels anys 1900 a 2030, basat en les dades de l'Agència Internacional de l'Energia World Energy Outlook. L'Escala de Kardaixov és un mètode proposat per l'astrofísic rus Nikolai Kardaixov per mesurar el grau d'evolució tecnològica d'una civilització; proposat l'any 1964.

Veure Sistema solar і Escala de Kardaixov

Esfera de Dyson

Diagrama d'una esfera de Dyson de radi igual a 1 ua (unitat astronòmica). Una esfera de Dyson és una hipotètica megaestructura descrita el 1960 pel físic i matemàtic britànic, Freeman Dyson, en un breu article publicat a la revista Science i titulat Search for Artificial Stellar Sources of Infrared Radiation («Recerca de fonts estel·lars artificials de radiació infraroja»).

Veure Sistema solar і Esfera de Dyson

Esfera de Hill

Gràfic del potencial efectiu d'un sistema de dos cossos degut a la gravetat i la inèrcia en un punt de temps. Les esferes de Hill són les regions circulars que envolten les masses grans. En astronomia, l'esfera de Hill d'un cos celeste és la regió d'influència gravitatòria que exerceix un cos sobre els cossos menys massius que orbiten al seu voltant.

Veure Sistema solar і Esfera de Hill

Esferoide prolat

Un esferoide prolat Un esferoide prolat és un esferoide en el que el diàmetre polar és més llarg que el diàmetre de l'equador.

Veure Sistema solar і Esferoide prolat

Espai (desambiguació)

* Astronàutica.

Veure Sistema solar і Espai (desambiguació)

Espai exterior

Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.

Veure Sistema solar і Espai exterior

Espectroscòpia astronòmica

L'espectroscòpia astronòmica és la tècnica d'espectroscòpia emprada en astronomia.

Veure Sistema solar і Espectroscòpia astronòmica

Estabilitat del sistema solar

L'estabilitat del sistema solar és un tema de molta investigació en astronomia.

Veure Sistema solar і Estabilitat del sistema solar

Estació Espacial Internacional

La ISS el 17 d'abril de 2002 LEstació Espacial Internacional (EEI) (en International Space Station, ISS, Междунаро́дная косми́ческая ста́нция Mejdunaródnaia kosmítxeskaia stàntsia, МКС) és un projecte internacional per a construir i mantenir una estació espacial permanent en òrbita al voltant de la Terra.

Veure Sistema solar і Estació Espacial Internacional

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Veure Sistema solar і Estel

Estel peculiar

Un estel peculiar o estrella peculiar (estels CP de l'anglès Chemically peculiar) és un tipus d'estel que posseeix una abundància de metalls anòmala, almenys en les seves capes superficials.

Veure Sistema solar і Estel peculiar

Estrella T Tauri

'''Estrella T Tauri''' amb un disc circumestel·lar (representació artística) Les estrelles T Tauri, o estels T Tauri, són un tipus d'estrelles variables irregulars anomenades a partir de l'objecte prototípic del grup, en aquest cas, l'estrella T Tauri.

Veure Sistema solar і Estrella T Tauri

Estructura d'impacte

Estructura d'impacte El terme estructura d'impacte (o el seu sinònim menys utilitzat, astroblema (estrella ferida)) està estretament relacionat amb els termes «cràter d'impacte» i «impacte de meteorits», i s'utilitza en casos en què l'erosió o l'enterrament han destruït o emmascarat la característica topogràfica original amb la qual normalment s'associen el terme «cràter».

Veure Sistema solar і Estructura d'impacte

Estructura interna de la Lluna

Estructura interna de la Lluna Basalt d'olivina recollida per l'Apollo 15. Amb una densitat mitjana de 3.346,4 kg/m³, la Lluna és un cos diferenciat, que està compost d'una escorça, mantell, i nucli planetari geoquímicament diferent.

Veure Sistema solar і Estructura interna de la Lluna

Eta del Centaure

Constel·lació de Centaure Eta delCentaure (η Centauri) és una estrella a la constel·lació de Centaure de magnitud aparent +2,33.

Veure Sistema solar і Eta del Centaure

Eta del Serpentari

Sabik dins de la constel·lació del Serpentari Eta del Serpentari (η Ophiuchi) és un estel binari de la constel·lació del Serpentari que, tot i tenir la denominació de Bayer eta, és el segon més brillant de dita constel·lació després de Rasalhague (α Ophiuchi).

Veure Sistema solar і Eta del Serpentari

Europa (satèl·lit)

Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.

Veure Sistema solar і Europa (satèl·lit)

Europa Clipper

Dibuix de la sonda La missió interplanetària Europa Clipper o Europa Multiple-Flyby Mission (en anglès, Missió de sobrevols d'Europa) és un projecte espacial actualment en desenvolupament per la NASA, que té previst el llançament d'una sonda espacial en la dècada del 2020, amb l'objectiu d'estudiar el satèl·lit Europa, mitjançant una sèrie de sobrevols, mentre la sonda gira al voltant del planeta Júpiter.

Veure Sistema solar і Europa Clipper

European Extremely Large Telescope

El Telescopi Europeu Extremament Gran (E-ELT pel seu nom en anglès, European Extremely Large Telescope) és un telescopi terrestre de grans dimensions, amb un diàmetre de 39 metres.

Veure Sistema solar і European Extremely Large Telescope

Eve Online

Eve Online és un videojoc de rol massiu multijugador en línia ambientat en l'espai.

Veure Sistema solar і Eve Online

Excentricitat

En matemàtiques, l'excentricitat és un paràmetre associat a totes les seccions còniques.

Veure Sistema solar і Excentricitat

Excentricitat orbital

Exemples de les trajectòries amb diferents excentricitats. En astrodinàmica, segons els axiomes habituals qualsevol òrbita ha de ser una figura en forma de secció cònica.

Veure Sistema solar і Excentricitat orbital

Exocometa

'''Exocometes''' i diversos planetes en formació al voltant de Beta Pictoris, una estrella jove del tipus A, concepció artística de la NASA. Un exocometa, o cometa extrasolar, és un cometa fora del nostre sistema solar, inclosos els cometes interestel·lars i els cometes que orbiten a altres estrelles.

Veure Sistema solar і Exocometa

Exoplanetologia

La exoplanetologia, o ciència exoplanetaria, és una ciència integrada relacionada amb l'estudi d'exoplanetes (planetes extrasolars).

Veure Sistema solar і Exoplanetologia

Expansió còsmica en escala

La teoria de l'expansió còsmica en escala (anglès: Scale Expanding Cosmos, SEC) és un model cosmològic desenvolupat a finals dels anys 1990 per C. Johan Masreliez com una alternativa a la Teoria del Big Bang, també basat en la teoria de la relativitat general.

Veure Sistema solar і Expansió còsmica en escala

Experiment de Cavendish

Secció vertical de la balança de torsió (Figura 1 de l'article de Cavendish) incloent la construcció que la protegia ''GGGG''. L'experiment de Cavendish és un experiment realitzat entre 1797 i 1798 pel científic britànic Henry Cavendish amb l'objectiu de determinar la densitat mitjana de la Terra, cosa que permeté després calcular la seva massa a partir del radi de la Terra i la massa de la Lluna, el Sol i la resta de planetes del sistema solar.

Veure Sistema solar і Experiment de Cavendish

Experiment de Kennedy–Thorndike

Interferòmetre de Kennedy-Thorndike L'experiment de Kennedy-Thorndike és un experiment realitzat en 1932 amb l'objectiu de provar la teoria de la relativitat especial d'Albert Einstein, per part dels físics estatunidencs Roy J. Kennedy i Edward M. Thorndike.

Veure Sistema solar і Experiment de Kennedy–Thorndike

Exploració de Júpiter

Júpiter L'exploració de Júpiter es va iniciar el 1973 amb una primera missió espacial que va ser succeïda per unes altres vuit, que incloïen no només el planeta sinó també els seus satèl·lits.

Veure Sistema solar і Exploració de Júpiter

Exploració de la Lluna

L'astronauta Buzz Aldrin a la superfície de la Lluna (1969). En astronàutica, les missions lunars són les que tenen per objectiu l'exploració de la Lluna.

Veure Sistema solar і Exploració de la Lluna

Exploració de Mart

consulta.

Veure Sistema solar і Exploració de Mart

Exploració de Venus

El planeta Venus va ser el primer cos del sistema solar després de la Lluna que fou visitat per una sonda espacial.

Veure Sistema solar і Exploració de Venus

Extinció massiva

Gràfic sobre l'extinció de gèneres marins. No representa el total de la biodiversitat, sinó una disminució a cada moment geològic Una extinció massiva (o ELE, sigles de l'anglès extinction-level event, 'esdeveniment amb nivell d'extinció') és un període en el qual desapareixen un nombre molt gran d'espècies.

Veure Sistema solar і Extinció massiva

Faetó (planeta)

Heinrich Wilhelm Matthäus Olbers, qui va formular la hipòtesi del planeta Faetó. Faetó, o també Faetont, és el nom d'un planeta hipotètic existent entre les òrbites de Mart i Júpiter, la destrucció del qual suposadament va portar a la formació del cinturó d'asteroides del nostre sistema solar intern.

Veure Sistema solar і Faetó (planeta)

Família d'Eos

La família Eos és una família prominent dels asteroides del cinturó principal que es creu que es va formar com a resultat d'una antiga col·lisió catastròfica.

Veure Sistema solar і Família d'Eos

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Veure Sistema solar і Física

Física atòmica

Símbol d'àtom. La física atòmica és una branca de la física que estudia els electrons de l'embolcall electrònic d'un àtom i els fenòmens que hi estan associats (els seus estats energètics i les seves interaccions amb altres partícules i amb camps elèctrics i magnètics).

Veure Sistema solar і Física atòmica

Física solar

La física solar és una branca de l'astrofísica que s'especialitza en l'estudi i l'explicació de les dades referides al Sol.

Veure Sistema solar і Física solar

Fòsfor

El fòsfor és l'element químic de símbol P i nombre atòmic 15.

Veure Sistema solar і Fòsfor

Febe (satèl·lit)

Febe (Saturn IX) és un satèl·lit de Saturn.

Veure Sistema solar і Febe (satèl·lit)

Felix Savary

Felix Savary (1797-1841) fou un matemàtic i físic francès.

Veure Sistema solar і Felix Savary

Fenomen natural

El concepte de fenomen natural es refereix a un canvi que es produeix en la naturalesa, és a dir, que no és provocat per l'acció humana.

Veure Sistema solar і Fenomen natural

Fenrir (satèl·lit)

Fenrir, també conegut com a Saturn XLI (designació provisional S/2004 S 16), és un satèl·lit natural de Saturn.

Veure Sistema solar і Fenrir (satèl·lit)

Flamarada de raigs gamma suaus

ly de diàmetre en llum infraroja, tal com el veu el Telescopi Espacial Spitzer. El magnetar en si no és visible a aquesta longitud d'ona, però s'ha vist a la llum de raigs X en forma de SGR. Una flamarada de raigs gamma suau (en anglès soft gamma repeater o SGR) és un objecte astronòmic que emet grans ràfegues de raigs gamma i X a intervals irregulars.

Veure Sistema solar і Flamarada de raigs gamma suaus

Formació i evolució del sistema solar

Creació artística d'un disc protoplanetari Les teories pel que fa a la formació i evolució del sistema solar són complexes i variades, i en la seva elaboració involucren diverses disciplines científiques com l'astronomia, la física, la geologia i la ciència planetària.

Veure Sistema solar і Formació i evolució del sistema solar

Frank Drake

Frank Donald Drake (Chicago, 28 de maig de 1930 - Aptos, Califòrnia, 2 de setembre de 2022) fou un astrònom estatunidenc pioner en la recerca de vida intel·ligent extraterrestre.

Veure Sistema solar і Frank Drake

Frank Poole

Frank Poole és un personatge de ciència-ficció de la sèrie Odissea de l'espai, d'Arthur C. Clarke.

Veure Sistema solar і Frank Poole

Frédéric Chopin

és generalment considerat el millor compositor polonès de la història i un dels millors compositors de piano, instrument per al qual va compondre quasi exclusivament.

Veure Sistema solar і Frédéric Chopin

Friedrich Argelander

. En aquest moment el poble pertanyia a Prússia i la ciutat més gran a la zona era Königsberg (Kaliningrad), on el 1817 Argelander va començar la seva educació en ciències.

Veure Sistema solar і Friedrich Argelander

Futur de la Terra

Il·lustració de la Terra socarrimada després que el Sol hagi entrat en la fase de gegant vermella, d'aquí a set mil milions d'anys El futur de la Terra es determinarà per una diversitat de factors, incloent-hi augments en la lluminositat del Sol, la pèrdua d'energia calorífica del nucli de la Terra, pertorbacions per altres cossos del sistema solar i la bioquímica de la superfície de la Terra.

Veure Sistema solar і Futur de la Terra

Gacrux

Contel·lació de ''Crux''. Gacrux està situada a la part superior de la creu. Gacrux (Gamma de la Creu del Sud / Gamma Crucis) és la tercera estrella més brillant en la constel·lació de la Creu del Sud (Crux Australis), darrere de Acrux (α Crucis) i Mimosa (β Crucis).

Veure Sistema solar і Gacrux

Galàxia

anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.

Veure Sistema solar і Galàxia

Gamma Canis Majoris

Gamma Canis Majoris (γ Canis Majoris / γ CMa / 23 Canis Majoris és una estrella a la constel·lació Ca Major).

Veure Sistema solar і Gamma Canis Majoris

Gamma de Brúixola

Gamma de Brúixola és una estrella de magnitud 4a de la constel·lació de Brúixola.

Veure Sistema solar і Gamma de Brúixola

Ganimedes (satèl·lit)

Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.

Veure Sistema solar і Ganimedes (satèl·lit)

Gas noble

Els gasos nobles són un grup d'elements químics que tenen propietats similars.

Veure Sistema solar і Gas noble

Gegant de glaç

Un gegant de glaç o gegant glaçat és un planeta gegant compost principalment de substàncies més pesades que l'hidrogen i l'heli, com podrien ser l'oxigen, el carboni, el nitrogen o el sofre.

Veure Sistema solar і Gegant de glaç

Gegant gasós

Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.

Veure Sistema solar і Gegant gasós

Gegant taronja

Una gegant taronja o gegant de tipus K és una estrella gegant de tipus espectral K i classe de lluminositat III.

Veure Sistema solar і Gegant taronja

Gentilici

Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).

Veure Sistema solar і Gentilici

Geografia de Mart

Mont Olimp), el Barris Marineris a l'est de Tharsis i, i el cràter Hellas en l'hemisferi sud. La «geografia» de Mart, també coneguda com a areografia, aborda la delineació i caracterització de regions geogràfiques de Mart.

Veure Sistema solar і Geografia de Mart

Geologia

Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma.

Veure Sistema solar і Geologia

Geologia de Mercuri

La geologia de Mercuri és la menys coneguda dels planetes interiors del sistema solar.

Veure Sistema solar і Geologia de Mercuri

Geologia de Venus

La geologia de Venus ofereix característiques superficials impressionants, que contrasten tant per la seva bellesa com per la seva raresa (figura 1).

Veure Sistema solar і Geologia de Venus

Geoquímica

Erupció al volcà Mauna Loa. La geoquímica és la branca de la geologia i de la química que estudia la composició i el comportament químic de la Terra, determinant l'abundància absoluta i relativa dels elements químics, distribució i migració dels elements entre les diferents parts que conformen la Terra,.

Veure Sistema solar і Geoquímica

Geoquímica d'isòtops

La geoquímica d'isòtops és un aspecte de la geologia basat en l'estudi de les variacions naturals en l'abundància relativa d'isòtops de diversos elements.

Veure Sistema solar і Geoquímica d'isòtops

Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon

Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon (Montbard, 7 de setembre de 1707 - París, 16 d'abril de 1788), va ser un naturalista, matemàtic, biòleg, cosmòleg i escriptor francès.

Veure Sistema solar і Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon

Gerard Kitchen O'Neill

Gerard Kitchen O'Neill (6 de febrer de 1927 – 27 d'abril de 1992) va ser un físic americà i activista espacial.

Veure Sistema solar і Gerard Kitchen O'Neill

Gerard Kuiper

Gerard Peter Kuiper, nascut Gerrit Pieter Kuiper (Harenkarspel, Holanda Septentrional, 7 de desembre de 1905-i mort a Ciutat de Mèxic el 23 de desembre de 1973) va ser un astrònom d'origen neerlandès nacionalitzat estatunidenc.

Veure Sistema solar і Gerard Kuiper

Giordano Bruno

, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.

Veure Sistema solar і Giordano Bruno

GJ 1061

GJ 1061 (Gliese-Jahreiss 1061) és una petita estrella nana vermella situada a aproximadament 12,08 anys llums del sistema solar.

Veure Sistema solar і GJ 1061

Glaç

Glaçons dins d'un got de vidre. El glaç, o gel, és l'estat sòlid de l'aigua (H₂O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K), que és el seu punt de congelació.

Veure Sistema solar і Glaç

Gliese 581

Gliese 581, (HO Librae, HO Lib) és una estrella de la constel·lació de la Balança.

Veure Sistema solar і Gliese 581

Gliese 581 b

Gliese 581 b és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella nana roja Gliese 581.

Veure Sistema solar і Gliese 581 b

Gliese 581 d

Gliese 581 d, (GJ 581 d) és una planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella nana roja Gliese 581.

Veure Sistema solar і Gliese 581 d

Gliese 581 e

Gliese 581 e (abreviat GJ 581 e), també anomenat TYC 5594-1093-1 e, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella nana roja Gliese 581.

Veure Sistema solar і Gliese 581 e

Gliese 667

Gliese 667 (també coneguda com a GJ 667, Gl 667, 142 G. Scorpii or HR 6426) és un sistema estel·lar triple a la constel·lació de l'Escorpió a 22,1 anys llum del sistema solar.

Veure Sistema solar і Gliese 667

Gliese 710

Gliese 710 és una nana taronja (de tipus espectral K7) variable que es troba a la constel·lació del Serpent Cauda, amb una magnitud aparent de 9,66 i una massa de 0,4 a 0,6 masses solars.

Veure Sistema solar і Gliese 710

Gliese 849 b

Gliese 849 b, (abreviat Gj 849 b), també anomenat HIP 109388 b, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella nana roja Gliese 849.

Veure Sistema solar і Gliese 849 b

Gliese 876

Gliese 876 és una estrella nana vermella localitzada aproximadament a 15 anys llum dins la constel·lació d'Aquari.

Veure Sistema solar і Gliese 876

Gomul Catena

Gomul Catena és un accident geològic a Cal·listo, un satèl·lit de Júpiter, el tercer satèl·lit més gran del sistema solar.

Veure Sistema solar і Gomul Catena

Gran bombardeig tardà

Concepció artística del possible bombardeig tardà El gran bombardeig tardà (també conegut com a cataclisme lunar, darrer bombardeig intens o LHB (late heavy bombardment) és un període, fa uns 3.800-4.100 milions d'anys, en el qual la Lluna i altres cossos tel·lúrics del sistema solar interior van patir freqüents impactes molt violents de grans asteroides.

Veure Sistema solar і Gran bombardeig tardà

Gravetat

La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Veure Sistema solar і Gravetat

Grup Local

Esquema de la distribució d'algunes galàxies al Grup Local. El Grup Local és el grup de galàxies unides gravitatòriament en el que està inclosa la Via Làctia, galàxia on es troba el sistema solar.

Veure Sistema solar і Grup Local

Guèiser

381x381px Un guèiser és un sortidor natural d'aigua calenta i vapor que surt de terra.

Veure Sistema solar і Guèiser

Habitabilitat en sistemes de nanes grogues

Interpretació artística de Kepler-452b, un exoplaneta potencialment habitable pertanyent a una nana groga. L'habitabilitat en sistemes de nanes grogues defineix l'aptitud per a la vida dels exoplanetes pertanyents a estrelles d'aquest tipus.

Veure Sistema solar і Habitabilitat en sistemes de nanes grogues

Habitabilitat planetària

Comprendre l'habitabilitat planetària és, en part, extrapolar les condicions terrestres, ja que la Terra és l'únic planeta conegut que conté vida. L'habitabilitat planetària és una mesura del potencial que té un cos astronòmic de sustentar vida.

Veure Sistema solar і Habitabilitat planetària

Halimedes (satèl·lit)

Satèl·lits irregulars de Neptú. Halimedes, també conegut com a Neptú IX (designació provisional S/2002 N 1), és un satèl·lit irregular prògrad de Neptú.

Veure Sistema solar і Halimedes (satèl·lit)

Harold Clayton Urey

Harold Clayton Urey (Walkerton, EUA 1893 - La Jolla 1981) fou un químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1934.

Veure Sistema solar і Harold Clayton Urey

Haumea

Haumea (designat pel Minor Planet Center (MPC) com a (136108) Haumea; símbol: 🝻) és un planeta nan situat més enllà de l'òrbita de Neptú, del cinturó de Kuiper, descobert el 2004 i també el 2005.

Veure Sistema solar і Haumea

Hàbitat espacial

cilindres O'Neill. estació toroïdal. Un hàbitat espacial (també anomenat una colònia orbital, colònia espacial, ciutat o assentament) és una estació espacial construïda com un assentament permanent en comptes de només una estació de trànsit o una altra instal·lació especialitzada.

Veure Sistema solar і Hàbitat espacial

Hár (cràter)

Hár, és un cràter d'impacte en un satèl·lit de Júpiter, anomenat Cal·listo, el tercer més gran del sistema solar.

Veure Sistema solar і Hár (cràter)

HD 113766

HD 113.766 (HIP 63.975 / SAO 223904) és una estrella binària a la constel·lació de Centaurus de magnitud aparent +7,56.

Veure Sistema solar і HD 113766

HD 210277

HD 210277 és una estrella de la 7a magnitud de la constel·lació d'Aquari.

Veure Sistema solar і HD 210277

HD 216770 b

HD 216770 b és un planeta extrasolar que orbita l'estrella HD 216770.

Veure Sistema solar і HD 216770 b

HD 69830

HD 69830 és una estrella de tipus G7,5-K0 V de la constel·lació de Popa.

Veure Sistema solar і HD 69830

HD 73526 b

HD 73526 b és un planeta extrasolar que gira al voltant de la seva estrella a una distància de 0.66 UA. Aquest planeta és més massiu que Júpiter del Sistema Solar, així que és molt probable que sigui un gegant gasós.

Veure Sistema solar і HD 73526 b

Hedenbergita

Lhedenbergita, CaFeSi₂O₆, és un mineral del subgrup dels clinopiroxens que cristal·litza en el sistema monoclínic.

Veure Sistema solar і Hedenbergita

Heliofunda

La situació dels Voyager 1 i 2 el 2005 L'heliofundaTERMCAT.

Veure Sistema solar і Heliofunda

Heliopausa

L''''heliopausa''' és el límit entre l'heliosfera i la matèria interestel·lar que es troba a l'exterior del sistema solar. A mesura que el vent solar s'apropa a l'heliopausa, es desaccelera súbitament, i forma una ona de xoc que rep el nom de ''front de xoc de terminació'' En astronomia, l'heliopausa és el punt en què el vent solar és desaccelerat sobtadament per la matèria interestel·lar.

Veure Sistema solar і Heliopausa

Heliosfera

Esquema amb els trets principals de l'heliosfera L'heliosfera és una bombolla que el vent solar produeix a l'espai.

Veure Sistema solar і Heliosfera

Henry Cavendish

Henry Cavendish (Niça, 10 d'octubre de 1731 - Londres, 24 de febrer de 1810), fou un físic i químic britànic que treballà en gravitació, electroestàtica i química de l'aigua i de l'aire.

Veure Sistema solar і Henry Cavendish

Hidrocarbur

En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix completament d'hidrogen i carboni.

Veure Sistema solar і Hidrocarbur

Hidrosfera

cicle de l'aigua, un procés clau de la hidrosfera La hidrosfera (del grec υδρός hydros: aigua i σφαιρα sphaira: esfera) descriu dintre de les Ciències de la Terra el sistema material constituït per l'aigua que es troba a la Terra.

Veure Sistema solar і Hidrosfera

Hipòtesi Nèmesi

Nèmesi és una hipòtesi astronòmica que sustenta la possibilitat que el nostre Sol formi part d'un sistema binari.

Veure Sistema solar і Hipòtesi Nèmesi

Hipòtesi nebular

Nebulosa de l'Hèlix La hipòtesi nebular és una hipòtesi sobre la formació dels sistemes planetaris que considera que tenen el seu origen en una nebulosa d'hidrogen i pols que girava a gran velocitat.

Veure Sistema solar і Hipòtesi nebular

Història de l'astronomia

Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.

Veure Sistema solar і Història de l'astronomia

Història de l'observació lunar

L'estudi de la Lluna es remunta als primers temps de la història humana, en ser el cos celeste del sistema solar més proper a la Terra.

Veure Sistema solar і Història de l'observació lunar

Història de la física

La història de la física intenta explicar la natura i els fenòmens que, des de la més remota antiguitat, es tracten de comprendre: el pas de les estacions, el moviment dels cossos i dels astres, els fenòmens climàtics, les propietats dels materials, etc.

Veure Sistema solar і Història de la física

Història de la Terra

La Terra vista des de l'Apollo 17 (1972) La història de la Terra abasta els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins al present.

Veure Sistema solar і Història de la Terra

Història de Mesopotàmia

La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.

Veure Sistema solar і Història de Mesopotàmia

Història del pensament evolucionista

XIX que l'evolució era un procés progressiu que conduïa a l'home. El pensament evolucionista, la idea que les espècies canvien al llarg del temps, té els orígens en l'antiguitat, en les idees dels grecs, romans, xinesos i musulmans.

Veure Sistema solar і Història del pensament evolucionista

Història del vol espacial

L'astronauta Piers Sellers durant la tercera activitat extravehicular de la missió STS-121 La història del vol espacial comprèn els intents de l'ésser humà d'explorar l'univers i els objectes celestes del sistema solar mitjançant l'enviament de dispositius robòtics (satèl·lits, sondes i robots) o naus espacials controlades pels equips humans a l'espai.

Veure Sistema solar і Història del vol espacial

Història dels jocs de rol als Països Catalans

La història dels jocs de rol als Països Catalans, que van sorgir als Estats Units el 1974 amb l'aparició del joc Dungeons & Dragons (Gygax i Arneson, 1974), comença en la segona meitat de la dècada de 1970 a través del circuit de botigues especialitzades en hobbies i llibreries, i no en jogueteries, sent la botiga Gigamesh de les primeres a disposar de productes d'importació del gènere, i el bar Queimada, ambdós de Barcelona, dels primers a permetre jugar en l'establiment en la dècada de 1980, i poc després es començaren a publicar traduccions de jocs a les ciutats de Girona (Dalmau Carles Pla) i Barcelona (Joc Internacional i Diseños Orbitales).

Veure Sistema solar і Història dels jocs de rol als Països Catalans

HR 3384

HR 3384 (HD 72673 / HIP 41926 / GJ 309) (SIMBAD) és una estrella situada a la constel·lació de Brúixola, prop del límit de Popa.

Veure Sistema solar і HR 3384

HZD

llengua.

Veure Sistema solar і HZD

IK del Pegàs

IK del Pegàs (IK Pegasi) és un sistema estel·lar binari situat a la constel·lació del Pegàs.

Veure Sistema solar і IK del Pegàs

Imbrià inferior

L'Imbrià inferior és un període de l'escala geològica lunar que comprèn el temps entre fa 3.850 i 3.800 milions d'anys.

Veure Sistema solar і Imbrià inferior

Immanuel Kant

Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.

Veure Sistema solar і Immanuel Kant

Impactes de l'SL9

Des del dia 16 de juliol al 22 de juliol de 1994 20 fragments del cometa Shoemaker-Levy 9 van xocar amb el planeta Júpiter col·lisió entre dos cossos del sistema solar que no havia sigut mai observada.

Veure Sistema solar і Impactes de l'SL9

Impactes sobre Júpiter

Júpiter) Els impactes sobre Júpiter són les col·lisions d'objectes celestes, asteroides o cometes, amb el planeta Júpiter.

Veure Sistema solar і Impactes sobre Júpiter

Inclinació

En general, la inclinació és l'angle entre un eix de direcció o un pla, i un pla de referència.

Veure Sistema solar і Inclinació

Intensitat del camp gravitatori

Variació de l'acceleració de la gravetat en funció de la distància a la superfície de la Terra. La intensitat del camp gravitatori, acceleració de la gravetat o, simplement, gravetat, és la força gravitatòria específica que actua sobre un cos en el camp gravitatori d'un altre, és a dir, la força gravitatòria per unitat de massa del cos que l'experimenta.

Veure Sistema solar і Intensitat del camp gravitatori

Interferòmetre

Esquema d'un interferòmetre de Jamin. L'interferòmetre és un instrument de mesura que utilitza la interferència de les ones de llum per mesurar amb gran precisió longituds d'ona de la llum mateixa.

Veure Sistema solar і Interferòmetre

International Ultraviolet Explorer

El International Ultraviolet Explorer (IUE) va ser un satèl·lit observatori astronòmic principal dissenyat per detectar l'espectre ultraviolat.

Veure Sistema solar і International Ultraviolet Explorer

InterPlanetary Network

El InterPlanetary Network (IPN) és un grup de naus espacials equipades amb detectors d'esclats de raigs gamma (GRB).

Veure Sistema solar і InterPlanetary Network

Interplanetary Transport Network

punts de Lagrange, mentre que les zones estretes representen ubicacions on els objectes romanen en òrbita temporal al voltant d'un punt abans de continuar. Interplanetary Transport Network (ITN), en català Xarxa de Transport Interplanetari és un conjunt dinàmic de trajectòries gravitacionals preferides a través del Sistema solar que necessita poca d'energia per al moviment d'objectes.

Veure Sistema solar і Interplanetary Transport Network

Interplanetary Transport System

Europa. L'Interplanetary Transport System (ITS, lit. en català: Sistema de Transport Interplanetari), anteriorment conegut com la Mars Colonial Transporter (MCT), és un projecte en desenvolupament invertit privadament per SpaceX per dissenyar i construir un sistema amb la tecnologia necessària per facilitar els vols espacials i situar assentaments humans a Mart—incloent vehicles de llançament i naus espacials reutilitzables; infraestructura terrestre per a un ràpid llançament i reutilització posterior continuada; tecnologia de transferència de propel·lent en ingravidesa en òrbita terrestre baixa; i la tecnologia extraterrestre per habilitar la colonització humana de Mart.

Veure Sistema solar і Interplanetary Transport System

Interstellar Boundary Explorer

L'Interstellar Boundary Explorer (IBEX) és un observatori espacial de la NASA que fa un mapa de la frontera entre el sistema solar i l'espai interestel·lar.

Veure Sistema solar і Interstellar Boundary Explorer

Io (satèl·lit)

Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.

Veure Sistema solar і Io (satèl·lit)

Isòtop

Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.

Veure Sistema solar і Isòtop

Isòtops de l'argent

L'argent o plata (Ag) natural es compon de dos isòtops estables el 107Ag, el més abundant amb una abundància natural de 51,839% i el 109Ag.

Veure Sistema solar і Isòtops de l'argent

Isòtops del crom

El crom (Cr) natural es compon de tres isòtops estables; 52Cr, 53Cr, 54Cr i 52Cr sent aquest darrer el més abundant (83.789% abundància natural).

Veure Sistema solar і Isòtops del crom

Isòtops del ferro

El ferro (Fe) natural es compon de quatre isòtops: 5.845% de 54Fe radioactiu (període de semidesintegració: >3.1×1022 anys), 91.754% de 56Fe estable, 2.119% de 57Fe estable i 0.282% de 58Fe estable.

Veure Sistema solar і Isòtops del ferro

Isòtops del iode

El iode té 37 isòtops, dels quals només el 127I és estable.

Veure Sistema solar і Isòtops del iode

Isòtops del manganès

El manganès (Mn) natural està compost per 1 isòtop estable; el 55Mn.

Veure Sistema solar і Isòtops del manganès

Isòtops del níquel

El níquel (Ni) es compon de 5 isòtops estables: el 58Ni, el 60Ni, el 61Ni, el 62Ni i el 64Ni amb 58Ni són els més abundants (68.077% d'abundància natural).

Veure Sistema solar і Isòtops del níquel

Isòtops del pal·ladi

El pal·ladi (Pd) natural es compon de sis isòtops.

Veure Sistema solar і Isòtops del pal·ladi

James Challis

James Challis FRS (12 de desembre de 1803 – 3 de desembre de 1882) va ser un astrònom, físic i clergue anglès.

Veure Sistema solar і James Challis

James Clerk Maxwell

James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 1831 – 5 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès.

Veure Sistema solar і James Clerk Maxwell

Jan Hendrik Oort

Jan Hendrik Oort (28 d'abril de 1900, Franeker, Països Baixos- 5 de novembre de 1992, Leiden) va ser un astrònom neerlandès internacionalment famós.

Veure Sistema solar і Jan Hendrik Oort

Janus (satèl·lit)

Imatge del satèl·lit Janus Janus és un satèl·lit natural de Saturn, també conegut com a Saturn X; rep el seu nom del déu Janus.

Veure Sistema solar і Janus (satèl·lit)

Jàpet (satèl·lit)

Jàpet és el tercer satèl·lit més gran de Saturn, amb un diàmetre aproximat de 1.470 km, després dels satèl·lits més grans, Tità i Rea.

Veure Sistema solar і Jàpet (satèl·lit)

Júpiter (planeta)

Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.

Veure Sistema solar і Júpiter (planeta)

Júpiter calent

Exemple simulat d'un Júpiter calent anomenat HD209458b (Osiris) Un Júpiter calent (també anomenat pegasidi o planeta pegasià, perquè el primer planeta descobert d'aquest tipus va ser 51 Pegasi b) és una hipotètica classe de planeta extrasolar, la massa del qual està a prop de (o excedeix) la de Júpiter (1,9 × 1027 kg), però a diferència del sistema solar, on Júpiter orbita el Sol a 5 ua, els planetes del tipus Júpiter calent ho fan aproximadament 0,05 ua de la seva estrella principal.

Veure Sistema solar і Júpiter calent

Júpiter fred

Impressió artística d'un júpiter fred. Un júpiter fred (plural «júpiters freds», sense titlla, de vegades es denominen bessons de Júpiter) són una classe de planetes extrasolars la massa dels quals està a prop o supera al de Júpiter (1.9 × 1027 kg) i órbitan als seus sols en patrons més o menys similars.

Veure Sistema solar і Júpiter fred

Jet Propulsion Laboratory

Pasadena, Califòrnia. El Jet Propulsion Laboratory (o Laboratori de Propulsió a Raig, JPL per els seves sigles en anglès), ubicat a La Cañada Flintridge, a prop de Los Angeles, Califòrnia, EUA, construeix i opera sondes espacials no tripulades per a la National Aeronautics and Space Administration.

Veure Sistema solar і Jet Propulsion Laboratory

Johann Daniel Titius

Johann Daniel Titius (Konitz, Regne de Prússia, 2 de gener de 1729 - Wittenberg, 11 de desembre de 1796) va ser un astrònom alemany i professor a la ciutat de Wittenberg.

Veure Sistema solar і Johann Daniel Titius

Johann Heinrich Lambert

Johann Heinrich Lambert (Mülhausen, Alsàcia, 26 d'agost, 1728 - Berlín, 25 de setembre 1777) fou un matemàtic, físic, astrònom i filòsof alsacià.

Veure Sistema solar і Johann Heinrich Lambert

Joseph Achille Le Bel

Joseph Achille Le Bel (Pechelbronn, Alsàcia, 21 de gener de 1847 - París, 6 d'agost de 1930) va ser un químic orgànic francès, considerat un dels precursors de la moderna estereoquímica juntament amb Jacobus Henricus van 't Hoff.

Veure Sistema solar і Joseph Achille Le Bel

Julio Ángel Fernández

El Dr.

Veure Sistema solar і Julio Ángel Fernández

Juno (sonda)

Atles V 551. La sonda ''Juno'' durant la fase d'assemblatge. L'antena parabòlica d'alt guany durant la fase d'assemblatge. Esquema de l'emplaçament de les 5 antenes de la sonda ''Juno''. panells solars que proveeixen alimentació elèctrica a la sonda, durant la fase de proves.

Veure Sistema solar і Juno (sonda)

Jupiter Icy Moons Orbiter

Jupiter Icy Moons Orbiter El Jupiter Icy Moons Orbiter (Orbitador de les Llunes de Gel de Júpiter), o JIMO, va ser una sonda espacial dissenyada per explorar les llunes de gel de Júpiter. El principal objectiu era Europa, un dels llocs on se sospita que la vida extraterrestre és possible dins del nostre sistema solar.

Veure Sistema solar і Jupiter Icy Moons Orbiter

Kappa de l'Escorpió

Girtab a la seva constel·lació Kappa de l'Escorpió (κ Scorpii), tradicionalment anomenada Girtab, és la sisena estrella més brillant de la constel·lació de l'Escorpió, amb magnitud aparent +2, 39.

Veure Sistema solar і Kappa de l'Escorpió

Karl Theodor Robert Luther

Karl Theodor Robert Luther (Świdnica, Polònia), 16 d'abril de 1822 - Düsseldorf, Alemanya, 15 de febrer de 1900) fou un astrònom alemany d'origen polonès. Estudia la filosofia, les matemàtiques i l'astronomia a Breslau i Berlín. Treballa a partir de 1848 a l'observatori de Düsseldorf del qual es fa el director el 1851.

Veure Sistema solar і Karl Theodor Robert Luther

Kepler-452b

Kepler-452b és un exoplaneta orbitant l'estrella de classe G Kepler-452.

Veure Sistema solar і Kepler-452b

Kepler-90

Kepler-90 és una nana groga situada a uns 2.545 anys-llum de la Terra (780 PC) de la constel·lació del Dragó.

Veure Sistema solar і Kepler-90

Kim Stanley Robinson

Kim Stanley Robinson (Waukegan, Illinois, EUA, 23 de març de 1952) és un escriptor de ciència-ficció estatunidenc probablement més conegut per la seva Mars Trilogy (Trilogia de Mart).

Veure Sistema solar і Kim Stanley Robinson

La Terra

* Art.

Veure Sistema solar і La Terra

Lacaille 8760

Lacaille 8760 (GJ 825) és una estrella propera al Sistema Solar, a una distància de 12,87 anys llum, que s'hi troba a la constel·lació del Microscopi.

Veure Sistema solar і Lacaille 8760

Límit de Roche

En astronomia, el límit de Roche és la distància a la qual un objecte que orbita un cos massiu mantenint la seua estructura únicament per la seva pròpia gravetat comença a desintegrar-se a causa de les forces de marea de l'objecte principal.

Veure Sistema solar і Límit de Roche

Línia de congelament

En astronomia o ciència planetària, la línia de congelament, també coneguda com la línia de congelació o línia de neu o línia de gel, es refereix en particular a la distància en la nebulosa solar des del centre del protosol on està prou freda perquè els compostos d'hidrogen, com l'aigua, amoníac i metà puguin condensar-se en grans de gel sòlid.

Veure Sistema solar і Línia de congelament

Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Veure Sistema solar і Lògica

Lemvig

Lemvig és una ciutat danesa de l'est de la península de Jutlàndia, és la capital del municipi de Lemvig que forma part de la regió de Midtjylland, ambdós creats l'1 de gener del 2007 com a part d'una reforma territorial.

Veure Sistema solar і Lemvig

Llac Maggiore

El llac Maggiore (en piemontès Lagh Magior o Verban, en llombard occidental Lagh Maggior o Verbano, en italià Lago Maggiore o lago Verbano, en alemany Langensee, en llatí Lacus Verbanus) és un llac d'Itàlia i Suïssa, el més occidental dels tres llacs prealpins i el segon més gran després del llac Garda.

Veure Sistema solar і Llac Maggiore

Llei de l'atracció

La llei de l'atracció és la creença que els pensaments (conscients o inconscients) influïxen sobre les vides de les persones, argumentant que són unitats energètiques que retornaran a la persona una ona energètica semblant a l'emesa.

Veure Sistema solar і Llei de l'atracció

Lleis de Kepler

Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció \left(\fraca_1a_2\right)^\frac32. En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.

Veure Sistema solar і Lleis de Kepler

Llet

La llet és un líquid blanc i ric en glúcids, greixos i caseïna secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les cries.

Veure Sistema solar і Llet

Llista d'asteroides

Aquesta és una llista per a planetes menors numerats, que componen el catàleg d'asteroides del Minor Planet Center (MPC, Centre de Planetes Menors), de la divisió F de la Unió Astronòmica Internacional, agrupats en taules.

Veure Sistema solar і Llista d'asteroides

Llista d'especialitats 21 de la Nomenclatura de la UNESCO

Llista d'especialitats del camp 21 (Astronomia i Astrofísica) de la Nomenclatura de la UNESCO.

Veure Sistema solar і Llista d'especialitats 21 de la Nomenclatura de la UNESCO

Llista d'objectes artificials que surten del sistema solar

Aquest article és una llista dels objectes artificials que estan sortint del sistema solar.

Veure Sistema solar і Llista d'objectes artificials que surten del sistema solar

Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic

El 2006, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) definí «planeta» com un cos en òrbita al voltant del Sol que és prou gran per assolir l'equilibri hidroestàtic i haver aclarit d'altres cossos la seva òrbita.

Veure Sistema solar і Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic

Llista de cràters de Cal·listo

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Cal·listo, una de les moltes llunes de Júpiter,.

Veure Sistema solar і Llista de cràters de Cal·listo

Llista de cràters de Mercuri

Aquesta és una llista dels cràters amb nom de Mercuri.

Veure Sistema solar і Llista de cràters de Mercuri

Llista de cràters de Venus

Aquesta és una llista dels cràters amb nom de Venus.

Veure Sistema solar і Llista de cràters de Venus

Llista de cràters lunars

Aquesta és una llista dels 1629 cràters d'impacte lunars que han estat anomenats per la UAI.

Veure Sistema solar і Llista de cràters lunars

Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO

Llista dels codis de quatre dígits per a les disciplines dels camps de la ciència i la tecnologia de la nomenclatura de la UNESCO: Categoria:Ciència Categoria:Nomenclatura de la UNESCO Categoria:Tecnologia.

Veure Sistema solar і Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO

Llista de planetes extrasolars

A continuació es presenta una llista de les estrelles amb planetes extrasolars confirmats.

Veure Sistema solar і Llista de planetes extrasolars

Llista de satèl·lits naturals

Els planetes del sistema solar i els planetes nans reconeguts oficialment són coneguts per ser orbitats per 184 satèl·lits naturals, o llunes.

Veure Sistema solar і Llista de satèl·lits naturals

Llista dels estels més brillants

El que segueix és una llista dels estels més brillants fins a una magnitud de +2,5, determinada per les seves magnituds aparents màximes, totals o combinades vistes des de la Terra.

Veure Sistema solar і Llista dels estels més brillants

Lluentor de Fermi

llengua.

Veure Sistema solar і Lluentor de Fermi

Llum zodiacal

Llum zodiacal. La llum zodiacal (o també pols zodiacal) és una llum dèbil, de forma gairebé triangular, que es pot veure al cel nocturn, estenent-se al llarg del pla de l'eclíptica on hi ha les constel·lacions del zodíac.

Veure Sistema solar і Llum zodiacal

Lluna

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.

Veure Sistema solar і Lluna

Longitud

Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.

Veure Sistema solar і Longitud

Lucky Starr

Lucky Starr és una sèrie de novel·les juvenils escrita per Isaac Asimov com a Paul French a la dècada del 1950 basades en el personatge de Lucky Starr.

Veure Sistema solar і Lucky Starr

Lucy (nau espacial)

Lucy és una sonda espacial de tipus Discovery de la NASA en desenvolupament destinada a visitar cinc troians de Júpiter, asteroides que comparteixen l'òrbita de Júpiter al voltant del sol, orbitant per davant o per darrere del planeta.

Veure Sistema solar і Lucy (nau espacial)

Lunar and Planetary Laboratory

Imatge conceptual de la Phoenix (sonda) Lunar and Planetary Laboratory (LPL) és un centre de recerca per la ciència planetària localitzada a Tucson, Arizona.

Veure Sistema solar і Lunar and Planetary Laboratory

Lynn Moroney

Lynn Moroney és una escriptora chickasaw d'Oklahoma.

Veure Sistema solar і Lynn Moroney

Magnesi

El magnesi és l'element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12.

Veure Sistema solar і Magnesi

Magnetosfera de Júpiter

La magnetosfera de Júpiter és la cavitat del vent solar creada pel camp magnètic del planeta.

Veure Sistema solar і Magnetosfera de Júpiter

Manganès

El manganès o manganés és un element químic de nombre atòmic 25 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza com Mn.

Veure Sistema solar і Manganès

María Teresa Ruiz González

María Teresa Ruiz González (Santiago de Xile, 24 de setembre de 1946) és una astrònoma xilena, Premi Nacional de Ciències Exactes 1997 i presidenta de l'Acadèmia Xilena de Ciències.

Veure Sistema solar і María Teresa Ruiz González

MarcoPolo-R

El MarcoPolo-R és una proposta de missió de l'Agència Espacial Europea (ESA) que el seu objectiu és portar de tornada una mostra de sòl d'un asteroide proper a la Terra que periòdicament creui l'òrbita.

Veure Sistema solar і MarcoPolo-R

Margarida (satèl·lit)

Margarida, també conegut com a Urà XXIII (designació provisional S/2003 U 3), és l'únic satèl·lit irregular prògrad d'Urà.

Veure Sistema solar і Margarida (satèl·lit)

Mariner 2

La Mariner 2 fou la segona sonda espacial del programa Mariner de la NASA.

Veure Sistema solar і Mariner 2

Markab

Markab a la constel·lació ''Pegasi''. Markab (α Pegasi / α Peg / 54 Pegasi / HD 218045) http://simbad.u-strasbg.fr/simbad/sim-id?protocol.

Veure Sistema solar і Markab

Mars Science Laboratory

El Mars Science Laboratory (Laboratori de Ciència de Mart o MSL), és una missió de la NASA amb la finalitat de posar i operar un vehicle robòtic anomenat Curiosity (Curiositat), sobre la superfície de Mart.

Veure Sistema solar і Mars Science Laboratory

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.

Veure Sistema solar і Mart (planeta)

Massa joviana

Mides relatives del planeta Júpiter i les nanes marrons Gliese 229B i Teide 1 La massa joviana o massa de Júpiter (MJ o MJUP), és una unitat de massa equivalent a la massa total del planeta Júpiter (1,8986×1027 kg, o 317,83 masses terrestres; 1 massa terrestre equival a 0,00315 masses jovianes).

Veure Sistema solar і Massa joviana

Massa solar

La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.

Veure Sistema solar і Massa solar

Massís Tamu

El massís Tamu és un volcà submarí situat al nord-oest de l'oceà Pacífic.

Veure Sistema solar і Massís Tamu

Mòdul de descens Huygens

La Huygens és un mòdul de descens de reentrada atmosfèrica que va viatjar a la lluna de Saturn, Tità, com a part de la missió Cassini–Huygens.

Veure Sistema solar і Mòdul de descens Huygens

Mecànica clàssica

Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.

Veure Sistema solar і Mecànica clàssica

Medi interplanetari

plasma, en el medi interplanetari. El medi interplanetari és el material que omple el sistema solar, pel qual es mouen tots els grans cossos, com ara els planetes, asteroides i els cometes.

Veure Sistema solar і Medi interplanetari

Mega Terra

Impressió artística de 55 Cancri i, una possible megatierra, comparada amb la Terra El terme megaterra ha estat proposat per denominar aquells planetes principalment sòlids la massa dels quals excedeix les 10 masses terrestres que delimiten a les superterres.

Veure Sistema solar і Mega Terra

Menkar

Menkar a la seva constel·lció Menkare o Menkab (α Ceti / α Cet / 92 Ceti) és la segona estrella més brillant de la constel·lació de Cetus amb magnitud aparent +2,54, només superada per Deneb Kaitos (β Ceti) i ocasionalment per Mira (ο Ceti).

Veure Sistema solar і Menkar

Mercuri (planeta)

Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.

Veure Sistema solar і Mercuri (planeta)

Messier 103

Messier 103 (M103, o NGC 581) és un cúmul obert situat a la constel·lació de Cassiopea.

Veure Sistema solar і Messier 103

Messier 105

Messier 105 (M105 o NGC 3379) és una galàxia el·líptica situada a la constel·lació Lleó.

Veure Sistema solar і Messier 105

Messier 106

Messier 106 (M106 o NGC 4258) és una galàxia espiral situada en la constel·lació dels Llebrers.

Veure Sistema solar і Messier 106

Messier 108

Messier 108 (M108 o NGC 3556) és una galàxia espiral situada a la constel·lació de l'Ossa Major.

Veure Sistema solar і Messier 108

Messier 109

Messier 109 (M109 o NGC 3992) és una galàxia espiral barrada de tipus Sbc a la seqüència de Hubble situada en la constel·lació de l'Ossa Major.

Veure Sistema solar і Messier 109

Messier 19

Messier 19 (M19 o NGC 6273) és un cúmul globular situat en la constel·lació de serpentari.

Veure Sistema solar і Messier 19

Messier 30

Messier 30 (M30 o NG C7099) és un cúmul globular situat a la constel·lació de Capricorn.

Veure Sistema solar і Messier 30

Messier 39

Messier 39 (M39 o NGC 7092) és un cúmul obert situat a la constel·lació del Cigne.

Veure Sistema solar і Messier 39

Messier 4

Messier 4 o M4 és un cúmul globular que es troba en la constel·lació d'Escorpió.

Veure Sistema solar і Messier 4

Messier 41

Messier 41 (M 41 o NGC 2287) és un cúmul obert en la constel·lació Ca Major.

Veure Sistema solar і Messier 41

Messier 47

Messier 47 (M47 o NGC 2422) és un cúmul obert situat en la constel·lació de Popa, molt a prop de Messier 46.

Veure Sistema solar і Messier 47

Messier 48

Messier 48 (M48 o NGC 2548) és un cúmul obert situat dins la constel·lació de l'Hidra.

Veure Sistema solar і Messier 48

Messier 53

Messier 53 (M53 o NGC 5024) és un cúmul globular situat a la constel·lació de la Cabellera de Berenice.

Veure Sistema solar і Messier 53

Messier 70

Messier 70 (M70 o NGC 6681) és un cúmul globular situat a la constel·lació de Sagitari.

Veure Sistema solar і Messier 70

Messier 79

Messier 79 (M79 o NGC1904) és un cúmul globular situat a la constel·lació de la Llebre.

Veure Sistema solar і Messier 79

Messier 9

Messier 9 (M9, NGC 6333) és un cúmul globular visible a la constel·lació del Serpentari.

Veure Sistema solar і Messier 9

Messier 91

Messier 91 (M91 o NGC 4548) és una galàxia espiral barrada de tipus SBb situada en la constel·lació de la Cabellera de Berenice.

Veure Sistema solar і Messier 91

Messier 92

Messier 92 (M92 o NGC 6341) és un cúmul globular situat a la constel·lació d'Hèrcules.

Veure Sistema solar і Messier 92

Messier 95

miniatura Messier 95 (M95 o NGC 3351) és una galàxia espiral situada en la constel·lació del Lleó.

Veure Sistema solar і Messier 95

Messier 96

Messier 96 (M96 o NGC 3368) és una galàxia espiral intermèdia situada a la constel·lació del Lleó.

Veure Sistema solar і Messier 96

Messier 99

Messier 99 (M99 or NGC 4254) és una galàxia espiral barrada situada a la constel·lació de la Cabellera de Berenice.

Veure Sistema solar і Messier 99

Metall alcalí

Els metalls alcalins són aquests sis elements químics: liti (Li), sodi (Na), potassi (K), rubidi (Rb), cesi (Cs) i franci (Fr).

Veure Sistema solar і Metall alcalí

Meteorit

meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.

Veure Sistema solar і Meteorit

Meteorit Acfer 214

El meteorit Acfer 214 és un meteorit de 612 grams que va ser descobert a Tanezrouft, a la província de Tamanrasset, a Algèria, l'any 1991.

Veure Sistema solar і Meteorit Acfer 214

Meteorit Allende

El meteorit Allende és la condrita carbonatada més gran trobada mai sobre la Terra.

Veure Sistema solar і Meteorit Allende

Meteorit Bench Crater

El meteorit Bench Crater és un meteorit descobert a la Lluna, en les coordenades 2° 56' 24 N, 23° 27' 0 E, pels astronautes de l'Apollo 12 l'any 1969.

Veure Sistema solar і Meteorit Bench Crater

Meteorit d'Orgulh

El meteorit d'Orgulh és un meteorit, una condrita carbonatada amb importància científica rellevant que va caure a Orgulh (Occitània, sud-oest de França) el 1864.

Veure Sistema solar і Meteorit d'Orgulh

Meteorit de Nakhla

Imatge de microscopi electrònic de rastreig (SEM) de la superfície d'un gra del meteorit mostrant petits forats plens de material. A la terra, buits similars són omplerts per bacteris. Un petit fragment del ''meteorit de Naklha'' vist a través d'un microscopi electrònic (SEM), revelant formes possiblement biomòrfiques El meteorit de Nakhla (en àrab: نيزك النخلة) és un famós meteorit marcià caigut a l'Egipte el 1911.

Veure Sistema solar і Meteorit de Nakhla

Meteorit Hadley Rille

David R. Scott, comandant de l'Apollo 15, prop de Hadley Rille (a la dreta). El meteorit Hadley Rille va ser trobat dins d'una mostra de sòl recollida durant aquesta missió. El meteorit Hadley Rille és un meteorit que va ser descobert a la Lluna, en les coordenades 26 ° 26 '0 "N, 3 ° 39' 20" E, durant la missió Apollo 15 l'any 1971.

Veure Sistema solar і Meteorit Hadley Rille

Meteorit metàl·lic

Meteorit metàl·lic. Els meteorits metàl·lics, també coneguts com a siderits, holosiderits, meteorits fèrrics o meteorits ferrosos, són un tipus de meteorits que es caracteritzen per estar composts majoritàriament per ferro (Fe) i níquel (Ni), sobretot formant aliatges anomenats camacita i taenita.

Veure Sistema solar і Meteorit metàl·lic

Meteorit Murchison

El meteorit Murchison és un meteorit de 100 kg que va ser descobert a Murchison, a l'estat de Victòria, a Austràlia, l'any 1969.

Veure Sistema solar і Meteorit Murchison

Meteorit NWA 470

El meteorit NWA 470 (Northwest Africa 470) és un meteorit de poc més de 60 grams que va ser descobert a Rachidia, al Marroc, l'any 1999.

Veure Sistema solar і Meteorit NWA 470

Meteorit Willamette

El meteorit Willamette és un dels escassos meteorits metàl·lics (que representen un 7% de tots els meteorits, i un dels més grans) i està constituït per un aliatge de ferro i níquel, en què el primer component és majoritari (90%).

Veure Sistema solar і Meteorit Willamette

Meteorologia espacial

''Discovery'', maig del 1991. La meteorologia espacial és el concepte de canvi de les condicions ambientals en l'espai exterior proper a la Terra o l'espai de l'atmosfera del Sol a l'atmosfera de la Terra.

Veure Sistema solar і Meteorologia espacial

Mi de l'Altar b

Mi de l'Altar b (Mi Arae b), també anomenat HD 160691 b, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella subgegant groga Mi de l'Altar.

Veure Sistema solar і Mi de l'Altar b

Mi de l'Altar d

Mi de l'Altar d (Mi Arae d, μ Ara d), també anomenat HD 160691 d, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella subgegant Mi de l'Altar.

Veure Sistema solar і Mi de l'Altar d

Mi de l'Altar e

Mi de l'Altar e (Mi Arae e) és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella subgegant groga Mi Arae.

Veure Sistema solar і Mi de l'Altar e

Migració planetària

Imatge artística d'Upsilon Andromedae b, un planeta del tipus Júpiter calent. La migració planetària és un fenomen astronòmic que té lloc quan un planeta interacciona amb un disc de gas o amb planetesimals, produint l'alteració dels paràmetres orbitals del planeta, sobretot el seu semieix major.

Veure Sistema solar і Migració planetària

Milutin Milanković

Milutin Milanković -en serbi, Милутин Миланковић- (Dalj, 28 de maig de 1879 – 12 de desembre de 1958) va ser un matemàtic, astrònom, climatòleg i geofísic serbi que va donar dues contribucions fonamentals a la ciència mundial.

Veure Sistema solar і Milutin Milanković

Mimosa (estel)

Becrux Mimosa (Beta de la Creu del Sud / β Crucis) és el segon estel més brillant de la constel·lació de la Creu del Sud (Crux Australis) i la vintena més brillant del cel nocturn.

Veure Sistema solar і Mimosa (estel)

Mineria atmosfèrica

La mineria atmosfèrica és el procés d'extracció de materials valuosos o d'altres recursos no renovables de l'atmosfera. A causa de l'abundància d'hidrogen i heli en els planetes exteriors del Sistema Solar, la mineria atmosfèrica pot ser més fàcil que la mineria de les superfícies terrestres.

Veure Sistema solar і Mineria atmosfèrica

Miranda (satèl·lit)

Miranda és el més xicotet i interior dels principals satèl·lits d'Urà.

Veure Sistema solar і Miranda (satèl·lit)

Missatge d'Arecibo

Missatge d'Arecibo. Els colors van ser afegits per mostrar-ne les diferents parts. El missatge original no té informació sobre colors El missatge d'Arecibo és un missatge de ràdio interestel·lar que conté informació bàsica sobre la Terra, el sistema solar i l'ésser humà enviat a l'espai des del radiotelescopi d'Arecibo el 16 de novembre del 1974, amb l'objectiu que una hipotètica intel·ligència extraterrestre el rebi i desxifri.

Veure Sistema solar і Missatge d'Arecibo

Missió Gaia

Gaia és un observatori espacial que va ser llançat a l'espai per l'Agència Espacial Europea (ESA) el 19 de desembre de 2013.

Veure Sistema solar і Missió Gaia

Model de Niça

format.

Veure Sistema solar і Model de Niça

Model heliocèntric

El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.

Veure Sistema solar і Model heliocèntric

Moviment directe

sentit antihorari. En Astronomia el moviment directe pot ser definit de diferents maneres: Aquest és el moviment mensual de la Lluna, des de l'hemisferi Nord.

Veure Sistema solar і Moviment directe

Moviment mitjà diari

A astronomia el moviment mitjà diari que es representa amb la lletra, n, és la velocitat angular d'un astre en una òrbita el·líptica, mesurat en graus per dia.

Veure Sistema solar і Moviment mitjà diari

Moviment retrògrad i prògrad

Òrbita retrògrada: el satèl·lit (vermell) orbita en sentit oposat a la rotació del seu primari (blau/negre). En astronomia, el moviment retrògrad indica, en general, el moviment orbital o rotacional d'un cos en sentit oposat a la rotació del seu primari.

Veure Sistema solar і Moviment retrògrad i prògrad

Moviments de la Terra

La Terra gira al voltant d'un eix imaginari en el sentit oposat al de les agulles del rellotge. Triga 24 hores a fer una volta completa sobre si mateixa, en un moviment anomenat ''rotació'' Moviment de rotació de la Terra La Terra gira al voltant d'un eix (a la figura en vermell) diferent a l'eix (en negre) perpendicular al pla sobre el qual es desplaça, en un moviment de translació, en forma d'el·lipse al voltant del Sol rotació''', '''R''') envers un eix (en verd i línia contínua) que té un cert angle respecte a la perpendicular del moviment de translació (perpendicular dibuixada com una recta negra de punts).

Veure Sistema solar і Moviments de la Terra

Muntanya

Muntanya de Montserrat Cervino a Itàlia, Matterhorn a Suïssa Una muntanya o montanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny.

Veure Sistema solar і Muntanya

Murzim

Murzim (β CMa / β Canis Majoris / 2 Canis Majoris), també anomenada Mirzam o Murzam, és la quarta estrella més brillant de la constel·lació del Ca Major, darrere de Sírius (α Canis Majoris), Adhara (ε Canis Majoris) i Wezen (δ Canis Majoris).

Veure Sistema solar і Murzim

Nana del Ca Major

La galàxia Nana del Ca Major, en anglès Canis Major Dwarf Galaxy, es troba en la mateixa part del cel que la constel·lació Canis Major.

Veure Sistema solar і Nana del Ca Major

Natalie Batalha

Natalie Marie Batalha (1966), coneguda també com a Natalie M.

Veure Sistema solar і Natalie Batalha

Natura

La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.

Veure Sistema solar і Natura

Níquel

El níquel és l'element químic de símbol Ni i nombre atòmic 28.

Veure Sistema solar і Níquel

Núclid

Núclid de liti 7 (Z.

Veure Sistema solar і Núclid

Núvol

Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.

Veure Sistema solar і Núvol

Núvol d'Oort

Visió artística del '''núvol d'Oort'''. La regió central més densa seria el núvol d'Oort intern. En la imatge ampliada, el cinturó de Kuiper, les òrbites dels planetes i el Sol. El núvol d'Oort (pronunciat i que porta el nom de l'astrònom neerlandès Jan Oort), també anomenat núvol d'Öpik-Oort, és un hipotètic conjunt en forma esfèrica d'objectes sòlids congelats al límit més exterior del sistema solar.

Veure Sistema solar і Núvol d'Oort

Núvol de Hills

Imatge artística del núvol de Öort, el Núvol i Hills i el Cinturó de Kuiper. El núvol de Hills, també anomenat núvol d'Oort interior i núvol Interior és, en astronomia, un vast i esfèric cos hipotètic interior en la Núvol d'Oort, la vora exterior del qual es localitza a una distància de 2 a 3×104 ua del Sol, i la vora interior del qual, no tan definit, està hipotèticament localitzat dins les 100 i les 3000 ua, molt més enllà de planetes i òrbites d'objectes del cinturó de Kuiper, però les distàncies podrien ser molt majors.

Veure Sistema solar і Núvol de Hills

Núvol de pols interplanetària

El núvol de pols interplanetària és pols còsmica (petites partícules que floten a l'espai) que ocupa l'espai entre els planetes del sistema solar i d'altres sistemes planetaris.

Veure Sistema solar і Núvol de pols interplanetària

Núvol Interestel·lar Local

El Núvol Interestel·lar Local és un núvol interestel·lar d'uns 30 anys llum de diàmetre a través del qual s'està movent actualment el nostre sistema solar.

Veure Sistema solar і Núvol Interestel·lar Local

Nebulosa del Llapis

La nebulosa del llapis o NGC 2736 és part del romanent de supernova de la Vela, situada prop del púlsar de la Vela a la constel·lació de la Vela.

Veure Sistema solar і Nebulosa del Llapis

Nebulosa solar

Un disc planetari en formació a la nebulosa d'Orió La nebulosa solar és un núvol gasós del qual es formen els sistemes planetaris.

Veure Sistema solar і Nebulosa solar

Nelson H. Barbour

Nelson H. Barbour nascut a Toupsville (Nova York, Estats Units), (1824-1905 a 1908) fou un predicador adventista americà d'origen mil·lenarista.

Veure Sistema solar і Nelson H. Barbour

NEODyS

NEODyS (acrònim de l'anglès: Near Earth Objects Dynamic Site) és un servei italià i espanyol que proporciona informació sobre objectes propers a la Terra amb una interfície basada en web.

Veure Sistema solar і NEODyS

Neptú

* En la mitologia romana, Neptú (mitologia) és el déu dels mars i dels terratrèmols.

Veure Sistema solar і Neptú

Neptú (planeta)

Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Veure Sistema solar і Neptú (planeta)

Neptú fred

Un neptú fred és un tipus de planeta amb una massa que va des d'unes deu masses de la Terra (una superterra) a menys de la massa de Saturn.

Veure Sistema solar і Neptú fred

Neptuni

El neptuni és l'element químic de símbol Np i nombre atòmic 93.

Veure Sistema solar і Neptuni

New Horizons

La New Horizons (en anglès, la traducció al català és 'Nous Horitzons') és una missió espacial no tripulada de l'Agència Espacial Nord-americana (NASA) destinada a explorar el planeta nan Plutó, els seus satèl·lits Caront, Nix i Hidra, i un o dos objectes més del cinturó de Kuiper depenent de quins estiguin en posició per a ser explorats.

Veure Sistema solar і New Horizons

NGC 3603

NGC 3603 és un cúmul obert d'estels i una regió H II situat en el braç espiral de Carina-Sagitari, a la Via Làctica, a uns 20.000 anys llum de distància del sistema solar.

Veure Sistema solar і NGC 3603

NGC 752

NGC 752 és un cúmul obert de la constel·lació d'Andròmeda.

Veure Sistema solar і NGC 752

Ni del Dragó

Ni del Dragó (ν Draconis), de nom tradicional Kuma, és un sistema estel·lar a la constel·lació del Dragó, situat en el cap del mateix.

Veure Sistema solar і Ni del Dragó

Nibiru

Nibiru (en cuneïforme escrit né-bé-ru o ni-bi-rum) és el nom d'un cos celeste hipotètic de la mitologia babilònica associat al déu Marduk i en alguns casos, referit com el mateix déu.

Veure Sistema solar і Nibiru

Nihal

Nihal (Beta de la Llebre / β Leporis) és el segon estel més brillant en la constel·lació de la Llebre, després d'Arneb (α Leporis).

Veure Sistema solar і Nihal

Nikolai Stepànovitx Txernikh

Nikolai Stepànovitx Txernikh Николай Степанович Черны́х(6 d'octubre de 1931, Úsman, Óblast Central de la Terra Negra, actual Província de Lípetsk - 26 de maig del 2004, Província de Vorónej)- fou un astrònom rus i soviètic, especialista en el camp de l'astrometria i la dinàmica de cossos petits del sistema solar, doctor en ciències físiques i matemàtiques.

Veure Sistema solar і Nikolai Stepànovitx Txernikh

Nitrogen

El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Veure Sistema solar і Nitrogen

Nombre 280

El nombre 280 (CCLXXX) és el nombre natural que segueix al nombre 279 i precedeix al nombre 281.

Veure Sistema solar і Nombre 280

Nord

El nord o septentrió és un punt cardinal on la meridiana talla a l'horitzó, però en sentit cap al Pol Nord geogràfic.

Veure Sistema solar і Nord

Novè planeta

El novè planeta és un planeta hipotètic que estaria situat a la zona exterior del sistema solar.

Veure Sistema solar і Novè planeta

Nucli de la Terra

Esquema de la Terra, del nucli intern a l'exosfera. Parcialment a escala El nucli terrestre és una esfera principalment sòlida d'uns 1.220 km de radi situada al centre de la Terra.

Veure Sistema solar і Nucli de la Terra

Nucli intern

Esquema de la Terra des del nucli a l'exosfera. ''Parcialment a escala''. El nucli intern de la Terra és la capa geològica més interna i calenta segons estudis sismològics.

Veure Sistema solar і Nucli intern

Objecte astronòmic

Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.

Veure Sistema solar і Objecte astronòmic

Objecte astronòmic hipotètic

Concepció artística de la terra i la seva segona Lluna hipotètica. 31 Crateris, un possible eclipsi binari pres erròniament com una lluna de Mercuri. Concepció artística d'una planeta de carboni Concepció artística de HD 209458 b, un hipotètic Planeta Chthonià.

Veure Sistema solar і Objecte astronòmic hipotètic

Objecte clàssic del cinturó de Kuiper

Un objecte clàssic del cinturó de Kuiper és un objecte del cinturó de Kuiper que orbita a més de 41 ua del Sol i no presenta ressonàncies orbitals amb els planetes exteriors del sistema solar.

Veure Sistema solar і Objecte clàssic del cinturó de Kuiper

Objecte de Herbig-Haro

Els objectes de Herbig-Haro (HH) són una categoria de nebuloses d'emissió dèbilment lluminoses, visibles a l'interior o a les vores de les regions formadores d'estrelles.

Veure Sistema solar і Objecte de Herbig-Haro

Objecte de l'espai profund

Verge) Un objecte de l'espai profund (o del cel profund) és qualsevol objecte astronòmic situat a grans distàncies com galàxies, cúmuls estel·lars o nebuloses.

Veure Sistema solar і Objecte de l'espai profund

Objecte de massa planetària

Esquema comparatiu del Sol, una nana vermella i alguns cossos de massa planetària Un objecte de massa planetària o planemo (acrònim de l'anglès planetary-mass object) és un objecte celeste amb una massa que se situa dins la definició de planeta, és a dir, prou massiu com per adquirir equilibri hidroestàtic (tenir forma arrodonida per la seva pròpia gravetat), però no prou massiu com per a produir la fusió del nucli com a les estrelles.

Veure Sistema solar і Objecte de massa planetària

Objecte proper a la Terra

L'asteroide (4179) Toutatis és un objecte potecialment perillós que passà a 2,3 distàncies lunars L'asteroide Toutatis vist des de l'observatori Paranal Un objecte proper a la Terra, també conegut com a NEO (Near Earth Object), és un objecte del Sistema solar, l'òrbita del qual el porta molt a prop de la Terra.

Veure Sistema solar і Objecte proper a la Terra

Objecte separat

Objectes transneptunians més enllà de 100UA: SDO (en gris) i objectes separats (en blanc) Els objectes separats són un tipus de cossos dinàmics a l'exterior del sistema solar més enllà de l'òrbita de Neptú.

Veure Sistema solar і Objecte separat

Objecte transneptunià

Un objecte transneptunià és qualsevol objecte del sistema solar que orbita el Sol a una distància mitjana més gran que la del planeta Neptú (30 ua).

Veure Sistema solar і Objecte transneptunià

Objectes hipotètics del sistema solar

Un objecte hipotètic del sistema solar és un planeta, satèl·lit natural o cos similar en el nostre sistema solar, l'existència del qual no es coneix, però s'ha deduït de l'evidència científica observacional.

Veure Sistema solar і Objectes hipotètics del sistema solar

Observatori del Roque de los Muchachos

L' Observatori del Roque de los Muchachos va ser inaugurat pels Reis d'Espanya a 1985 i pertany a l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC).

Veure Sistema solar і Observatori del Roque de los Muchachos

Observatori W. M. Keck

Lobservatori W. M. Keck és un observatori astronòmic situat a una altitud de 4.145 msnm prop del cim del Mauna Kea a Hawaii.

Veure Sistema solar і Observatori W. M. Keck

Oceà de magma lunar

Oceà de magma lunarSegons la hipòtesi del gran impacte, la formació de la Lluna va alliberar una gran quantitat d'energia, implicant que una gran part de la Lluna va estar una vegada completament fosa, formant un oceà de magma lunar.

Veure Sistema solar і Oceà de magma lunar

Odissea de l'espai

Odissea de l'espai és una saga de novel·les de ciència-ficció escrites per Arthur C. Clarke.

Veure Sistema solar і Odissea de l'espai

Olivina

Es coneix com a olivina un grup de minerals intermedis de la sèrie de solució sòlida que es forma entre la forsterita (Mg₂SiO₄) i la faialita (Fe₂SiO₄).

Veure Sistema solar і Olivina

Olympus Mons

El '''mont Olimp'''. Imatge presa el 19 d'octubre de 1998 per la ''Mars Global Surveyor'' LOlympus Mons (en llatí Olympus Mons, en català: mont Olimp) és una muntanya i volcà d'escut del planeta Mart, situada a. Es tracta de la muntanya més alta coneguda del sistema solar, amb una altura de 22.000 metres sobre el nivell mitjà de la superfície de Mart.

Veure Sistema solar і Olympus Mons

Ontario Lacus

Ontario Lacus és un llac proper al pol sud del satèl·lit de Saturn Tità.

Veure Sistema solar і Ontario Lacus

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Veure Sistema solar і Or

Orbital Piloted Assembly and Experiment Complex

L'Orbital Piloted Assembly and Experiment Complex (Орбитальный Пилотируемый Сборочно-Экспериментальный Комплекс, Orbitalnyj Pilotiruiemyj Sboročno-Ekspierimientalnyj Komplieks) (ОПСЭК, OPSEK) és una proposta d'estació espacial modular de tercera generació en òrbita terrestre baixa.

Veure Sistema solar і Orbital Piloted Assembly and Experiment Complex

Ordres de magnitud (temps)

Els ordres de magnitud del temps donen una descripció vaga de la relació entre dues quantitats.

Veure Sistema solar і Ordres de magnitud (temps)

Orgulh

Orgulh (en francès Orgueil) és un municipi francès, situat al departament de Tarn i Garona i a la regió d'Occitània.

Veure Sistema solar і Orgulh

Origen de la vida

L'origen de la vida en biologia és la forma i època en què s'originà la vida.

Veure Sistema solar і Origen de la vida

Origen dels noms dels planetes

El nom dels planetes del nostre sistema solar prové de la mitologia grega i romana.

Veure Sistema solar і Origen dels noms dels planetes

Orion (nau espacial)

Projecte Orion Representació artística de la nau Orion en òrbita lunar Orion és una nau espacial desenvolupada per la NASA que pot dur una tripulació de quatre a sis persones i originalment concebuda per ser llançada pel nou vehicle de llançament Ares I.

Veure Sistema solar і Orion (nau espacial)

OSIRIS-REx

L'Origins, Spectral Interpretation, Resource Identification, Security, Regolith Explorer (OSIRIS-REx) és una sonda espacial de la NASA llançada el 9 de setembre de 2016 (7:05 p.m. del 8 de setembre, hora local de Cap Canaveral).

Veure Sistema solar і OSIRIS-REx

OTN

* Objecte transneptunià, objecte del sistema solar l'òrbita del qual té un radi mitjà més gran que la del planeta Neptú.

Veure Sistema solar і OTN

Oxigen

L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.

Veure Sistema solar і Oxigen

Panells solars en les naus espacials

Conjunt de panells solars en l'Estació Espacial Internacional (tripulació de l'Expedició 17, agost del 2008) Les naus espacials operant en el sistema solar interior normalment confien en l'ús de plaques solars fotovoltaiques per obtenir electricitat a partir de la llum solar.

Veure Sistema solar і Panells solars en les naus espacials

Paradoxa de Fermi

programa SETI. La paradoxa de Fermi és una paradoxa de la física que sorgeix de la contradicció entre la possibilitat que hagin aparegut un gran nombre de civilitzacions tecnològicament avançades a l'univers i el fet constatat que no ens n’ha arribat cap senyal i només es coneix civilització a la Terra.

Veure Sistema solar і Paradoxa de Fermi

Pasífae (satèl·lit)

Pasífae (en grec: Πασιφάη) és un satèl·lit retrògrad i irregular de Júpiter.

Veure Sistema solar і Pasífae (satèl·lit)

Pavonis Mons

Pavonis Mons. Fotografia cedida per NASA/JPL/Malin Space Science Systems. Pavonis Mons (en llatí, Muntanya del Paó) és un volcà de Mart, descobert per la missió Mariner 9 el 1971.

Veure Sistema solar і Pavonis Mons

Pòl·lux (satèl·lit)

Pòl·lux, també conegut com a Saturn XXXIV (designació provisional S/2004 S 5), és un satèl·lit natural molt petit de Saturn, coorbital amb Dione i que ocupa el punt de Lagrange (L₅).

Veure Sistema solar і Pòl·lux (satèl·lit)

Peacock

Peacock a la seva constel·lació Peacock (Alfa del Gall Dindi / α Pavonis) és una estrella situada a la constel·lació del Gall Dindi.

Veure Sistema solar і Peacock

Periheli

Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.

Veure Sistema solar і Periheli

Pertorbació (astronomia)

En astronomia, una pertorbació és el moviment complex d'un cos massiu que depèn de forces diferents a l'atracció gravitatòria d'un altre cos massiu.

Veure Sistema solar і Pertorbació (astronomia)

Pes

En física, el pes és una mesura de la força amb la qual la Terra atreu qualsevol objecte en la direcció de la vertical, a causa de la gravetat.

Veure Sistema solar і Pes

Peter H. Schultz

Peter H. Schultz (nascut el 22 de gener de 1944) és catedràtic de ciències geològiques de la Universitat de Brown, especialitzat en l'estudi de la geologia planetària, l'impacte dels cràters a la Terra i altres objectes del Sistema solar i les modificacions volcàniques de les superfícies planetàries.

Veure Sistema solar і Peter H. Schultz

Pic de llum eterna

Una pic de llum eterna (de l'anglès peak of eternal light o per les seves sigles PEL) és un punt d'un cos dins del sistema solar que sempre arriba la llum solar.

Veure Sistema solar і Pic de llum eterna

Pic del Migdia de Bigorra

El pic del Migdia de Bigorra (en occità gascó, Pic de Mieidia de Bigòrra; en francès, Pic du Midi de Bigorre) està situat al departament dels Alts Pirineus, a França.

Veure Sistema solar і Pic del Migdia de Bigorra

Pierre-Simon Laplace

Pierre-Simon Laplace (Beaumont-en-Auge, Normandia, 23 o 28 de març del 1749 - París, 5 de març del 1827), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.

Veure Sistema solar і Pierre-Simon Laplace

Pilars de la Creació

Els Pilars de la Creació és una fotografia presa pel Telescopi espacial Hubble de trompes d'elefant de gas interestel·lar i pols situats en la Nebulosa de l'Àliga, a uns 6.500-7.000 anys llum de la Terra.

Veure Sistema solar і Pilars de la Creació

Pla invariable

El pla invariable d'un sistema planetari, també anomenat pla invariable de Laplace, és el pla que passa pel seu baricentre (centre de massa) perpendicular al vector del seu moment angular.

Veure Sistema solar і Pla invariable

Pla orbital

Dels elements orbitals, el pla orbital es representa com a '''P1'''. El pla orbital d'un objecte orbitant al voltant d'un altre és el pla geomètric en el qual està continguda l'òrbita.

Veure Sistema solar і Pla orbital

Placa de les Pioneer

Placa de la ''Pioneer 10'' La placa de la Pioneer és un tros d'alumini i or ubicat a les naus espacials Pioneer 10 i Pioneer 11 que porta inscrit un missatge gràfic susceptible d'ésser desxifrat per una altra civilització amb coneixements mínims similars als humans actuals.

Veure Sistema solar і Placa de les Pioneer

Placa fotogràfica

Plaques fotogràfiques AGFA de 1880 Placa negativa Una placa fotogràfica (Photographic plate en anglès; Plaque Photographique en francès) és un suport fotogràfic constituït per una làmina de vidre recoberta d'una emulsió sensible a la llum.

Veure Sistema solar і Placa fotogràfica

Placa tectònica

Les plaques tectòniques que configuren l'escorça terrestre. Plaques tectòniques (superfícies conservades) Una placa tectònica (del grec τέκτων, 'constructor') és un fragment de la litosfera que té certa activitat constructiva, destructiva, mobilitat, tensions i deformacions.

Veure Sistema solar і Placa tectònica

Planeta

Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.

Veure Sistema solar і Planeta

Planeta doble

Un planeta doble és el terme informal, o no oficial, utilitzat per a descriure a dos planetes que s'orbiten mútuament al voltant d'un centre de masses comú que no es troba localitzat a l'interior de cap dels dos cossos celestes.

Veure Sistema solar і Planeta doble

Planeta estèril

Un planeta estèril és un tipus de planeta terrestre que manca de vegetació (d'on ve el terme 'estèril'), és sec i en general compta amb poca o cap atmosfera.

Veure Sistema solar і Planeta estèril

Planeta exterior

Un planeta exterior és qualsevol dels planetes del sistema solar amb òrbites exteriors al cinturó d'asteroides: Júpiter, Saturn, Urà, Neptú.

Veure Sistema solar і Planeta exterior

Planeta extrasolar

Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.

Veure Sistema solar і Planeta extrasolar

Planeta gegant

Els quatre planetes gegants del Sistema Solar sobre el Sol, a escala Masses relatives dels planetes gegants del Sistema Solar Un planeta gegant és qualsevol planeta massiu.

Veure Sistema solar і Planeta gegant

Planeta gelat

OGLE-2005-BLG-390Lb és un planeta gelat. Un planeta gelat és un tipus de planeta la superfície del qual es troba gelada.

Veure Sistema solar і Planeta gelat

Planeta hipotètic

Un planeta hipotètic o objecte planetari hipotètic és un planeta o cos similar l'existència del qual no ha estat demostrada, però ha estat especulada o teorizada per algú.

Veure Sistema solar і Planeta hipotètic

Planeta interior

Un planeta interior és qualsevol dels planetes del sistema solar amb òrbites interiors al cinturó d'asteroides: Mercuri, Venus, la Terra i Mart.

Veure Sistema solar і Planeta interior

Planeta menor

Els planetes menors són cossos celestes del sistema solar que orbiten al voltant del Sol (o d'altres sistemes planetaris orbitant altres estrelles) més grans que els meteoroides però més petits que els planetes.

Veure Sistema solar і Planeta menor

Planeta nan

Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.

Veure Sistema solar і Planeta nan

Planeta oceà

Il·lustració d'un hipotètic planeta oceà amb una atmosfera similar a la terrestre i dos satèl·lits. Un planeta oceà (també denominat món aquàtic) és un tipus hipotètic de planeta la superfície del qual estaria completament coberta per un oceà d'aigua, per tant no posseiria ni illes ni continents.

Veure Sistema solar і Planeta oceà

Planeta tel·lúric

Un planeta tel·lúric és un planeta compost majoritàriament de silicats.

Veure Sistema solar і Planeta tel·lúric

Planetari Eise Eisinga

El Planetari Eise Eisinga (neerlandès: Koninklijk Eise Eisinga Planetarium) és un planetari del ubicat a Franeker, Frísia, Països Baixos.

Veure Sistema solar і Planetari Eise Eisinga

Planetes en l'astrologia

El concepte de planeta en l'astrologia és diferent del que es fa servir en l'astronomia moderna.

Veure Sistema solar і Planetes en l'astrologia

Planetes transneptunians

Percival Lowell, iniciador de la hipòtesi del Planeta X. Després del descobriment del planeta Neptú el 1846, hi va haver una especulació considerable sobre si existia un altre planeta més enllà de la seva òrbita.

Veure Sistema solar і Planetes transneptunians

Planetesimal

Els planetesimals són objectes sòlids que possiblement existeixen en els discs protoplanetaris i en els discs de roques.

Veure Sistema solar і Planetesimal

Plasma astrofísic

newspaper.

Veure Sistema solar і Plasma astrofísic

Plutó

* Mitologia romana: el déu dels inferns.

Veure Sistema solar і Plutó

Plutó (planeta nan)

Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.

Veure Sistema solar і Plutó (planeta nan)

Pols còsmica

Partícula de pols còsmica Núvol interestel·lar NGC 604. La pols còsmica és un tipus de pols composta per partícules en l'espai on hi ha algunes molècules de 0,1 fins a 100 micres de grandària.

Veure Sistema solar і Pols còsmica

Praecipua (estel)

Praecipua (46 del Lleó Menor / 46 Leonis Minoris) és un estel de magnitud aparent de +3,79 en la petita constel·lació de Leo Minor(Lleó Menor).

Veure Sistema solar і Praecipua (estel)

Primari (astronomia)

Desplaçament del baricentre del sistema solar en relació al Sol En astronomia, un primari (també anomenat cos primari, gravitacional primari o cos central) és el cos principal –és a dir, el més massiu– d'un sistema lligat per la gravetat.

Veure Sistema solar і Primari (astronomia)

Programa Discovery

arxiudata.

Veure Sistema solar і Programa Discovery

Programa espacial xinès

El programa espacial de la República Popular de la Xina està dirigit per l'Administració Espacial Nacional de la Xina (CNSA).

Veure Sistema solar і Programa espacial xinès

Programa New Frontiers

arxiudata.

Veure Sistema solar і Programa New Frontiers

Programa Surveyor

Fotografia de la nau Surveyor 3 descansant sobre la superfície de la Lluna, presa pels astronautes de l'Apollo 12 (descripcions afegides). No es mostren els retrocoets principals i la unitat de radar, que van ser expulsades abans d'aterrar. (NASA) El programa Surveyor de la NASA és un programa d'exploració de la Lluna per mitjà de màquines automàtiques que van tenir un paper important en la preparació de les missions del programa Apollo.

Veure Sistema solar і Programa Surveyor

Programa Voyager

Situació de les dues sondes ''Voyager'' respecte al Sol al maig de 2005 Model 3D interactiu de la ''Voyager'' El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn.

Veure Sistema solar і Programa Voyager

Propulsió espacial

Projecte Bussard, un dels projectes pensats per a la propulsió interestel·lar La propulsió espacial és aquella tecnologia capaç d'impulsar una nau per l'espai.

Veure Sistema solar і Propulsió espacial

Proteu (satèl·lit)

Proteu, també anomenat Neptú VIII, és un satèl·lit natural del vuitè planeta del sistema solar.

Veure Sistema solar і Proteu (satèl·lit)

Protoplaneta

(4) Vesta és un exemple de protoplaneta Els protoplanetes són cossos celestes considerats embrions planetaris, de grandària similar a la de la Lluna, presents als discos protoplanetaris.

Veure Sistema solar і Protoplaneta

Proxima Centauri b

Proxima Centauri b (també anomenat Pròxima b) és un exoplaneta que orbita dins de la zona habitable de l'estel nan vermell Pròxima Centauri, l'estel més proper al Sol.

Veure Sistema solar і Proxima Centauri b

Psàmate (satèl·lit)

Psàmate, també conegut com a Neptú X (designació provisional S/2003 N 1), és un satèl·lit retrògrad de Neptú.

Veure Sistema solar і Psàmate (satèl·lit)

Psi1 d'Orió

Psi¹ d'Orió (ψ¹ Orionis) és una estrella a la constel·lació d'Orió de magnitud aparent +4,87.

Veure Sistema solar і Psi1 d'Orió

Punt subsolar

El punt subsolar d'un planeta és el punt en què el Sol sembla estar directament a sobre.

Veure Sistema solar і Punt subsolar

Quars

El quars és un mineral molt comú, el més abundant que es pot trobar a la superfície terrestre.

Veure Sistema solar і Quars

Quasisatèl·lit

Diagrama de l'òrbita d'un quasisatèl·lit genèric. Un quasisatèl·lit és un objecte que, orbitant entorn d'una estrella, es troba en ressonància orbital 1:1 amb un determinat planeta.

Veure Sistema solar і Quasisatèl·lit

Radioastronomia

EUA La radioastronomia és la branca de l'astronomia que estudia els objectes celestes i els fenòmens astrofísics mesurant la seva emissió de radiació electromagnètica en la regió de ràdio de l'espectre.

Veure Sistema solar і Radioastronomia

Radioisòtop

Un radioisòtop (radionúclid, núclid radioactiu, isòtop radioactiu o isòtop inestable) és un àtom que té un excés d'energia nuclear, cosa que el fa inestable.

Veure Sistema solar і Radioisòtop

Radiotelescopi d'Arecibo

El radiotelescopi d'Arecibo és un radiotelescopi astronòmic que està situat a Arecibo, Puerto Rico, al nord de l'illa.

Veure Sistema solar і Radiotelescopi d'Arecibo

Rafael Rodrigo Montero

Rafael Rodrigo Montero (Granada, 1953) és un astrofísic espanyol, que ha estat president del Consell Superior d'Investigacions Científiques entre el 2008 i el 2012.

Veure Sistema solar і Rafael Rodrigo Montero

Raigs còsmics

Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.

Veure Sistema solar і Raigs còsmics

Ran (estel)

Ran (Èpsilon d'Eridà / ε Eridani) és una estrella de la constel·lació d'Eridà, a una declinació de 9,46° sud de l'equador celeste.

Veure Sistema solar і Ran (estel)

Reconnexió magnètica

'''Reconnexió magnètica''': Imatge transversal de quatre dominis magnètics en procés de reconnexió separadora. Dues separatrius divideixen l'espai en quatre dominis amb un separador al centre de la figura. Les línies de camp (i el plasma associat) flueixen cap a endins des de dalt i des de sota del separador, reconnecten, i flueixen cap a enfora horitzontalment.

Veure Sistema solar і Reconnexió magnètica

Recurs energètic

Es considera recurs energètic tota aquella substància sòlida, líquida o gasosa, de la qual podem obtenir energia a través de diversos processos.

Veure Sistema solar і Recurs energètic

Redefinició de «planeta» de 2006

L'esborrany de proposta de la UAI hagués afegit immediatament 3 planetes, mostrats aquí en comparació amb la Terra. D'esquerra a dreta, Eris, Caront, Ceres i la Terra. El 2006, la Unió Astronòmica Internacional va proposar que el terme «planeta» es redefineix per aclarir l'estatus planetari de Plutó i incloure en el grup de planetes del sistema solar altres objectes a part dels nou tradicionals.

Veure Sistema solar і Redefinició de «planeta» de 2006

Regulus

Regulus (Alfa del Lleó / α Leonis) és l'estrella més brillant de la constel·lació del Lleó, amb una magnitud aparent d'1,36 i està situada a uns 77,5 anys llum del sistema solar.

Veure Sistema solar і Regulus

Relativitat general

Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.

Veure Sistema solar і Relativitat general

Rellotge astronòmic

El rellotge astronòmic és un rellotge en què es poden llegir les posicions relatives del Sol, la Lluna, les constel·lacions del zodíac i, de vegades algun planeta important i tot tipus d'informació com ara la durada cíclica del dia i de la nit, amb dates dels eclipsis lunars i solars, la data de la Pasqua i altres festes religioses, la data i l'hora de les marees, el temps solar, les dates dels solsticis, els canvis d'estació, una representació animada del sistema solar, l'hora de la sortida i la posta del sol i de la lluna.

Veure Sistema solar і Rellotge astronòmic

Rellotge de sol de Whitehurst & Son

El Rellotge de sol de Whitehurst & Son és un rellotge de sol creat a Derby l'any 1812 pel nebot de John Whitehurst.

Veure Sistema solar і Rellotge de sol de Whitehurst & Son

Rembrandt (cràter)

Rembrandt és un cràter d'impacte en el planeta Mercuri de 716 km de diàmetre.

Veure Sistema solar і Rembrandt (cràter)

Resum d'astronomia

Mauna Kea a Hawaii és un dels principals llocs d'observació del món. La fotografia és de l'Observatori W. M. Keck, un interferòmetre astronòmic òptic. Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'astronomia: Astronomia – estudia l'univers més enllà de la Terra, inclosa la seva formació i desenvolupament, i l'evolució, física, química, meteorologia, i moviment dels objectes celestes (com les galàxies, planetes, etc.) i fenomens que s'originen fora de l'atmosfera terrestre (com ara la radiació còsmica de fons).

Veure Sistema solar і Resum d'astronomia

Retrat de planetes

El retrat de família o retrat de planetes és una imatge del Sistema solar creada a partir de seixanta fotografies individuals presses per la sonda espacial Voyager 1 el 14 de febrer de 1990, dia en què va fer l'última fotografia des que va començar la seva missió per estudiar el sistema solar exterior.

Veure Sistema solar і Retrat de planetes

Revòlver de Janssen

El revòlver de Janssen, inventat per l'astrònom francès Pierre Jules César Janssen l'any 1874, va ser l'instrument que va originar la cronofotografia, branca de la fotografia que pretén capturar el moviment a partir d'una seqüència d'imatges.

Veure Sistema solar і Revòlver de Janssen

Rho Cassiopeiae

Rho Cassiopeiae a la seva constel·lació Rho Cassiopeiae (ρ Cas / 7 Cassiopeiae / HD 224014) és una estrella hipergegant a la constel·lació de Cassiopeia.

Veure Sistema solar і Rho Cassiopeiae

Rho2 d'Àries

Rho² d'Àries (ρ² Arietis), també anomenada RZ Arietis, RZ Ari, ρ2 Arietis, 45 Arietis o HD 18191 és una estrella variable de la constel·lació d'Àries, visualment a 20 minuts d'arc al nord-est de ρ3 Arietis.

Veure Sistema solar і Rho2 d'Àries

Rimavská Sobota

Rimavská Sobota és una ciutat i capital del districte de Rimavská Sobota, a la regió de Banská Bystric, a Eslovàquia.

Veure Sistema solar і Rimavská Sobota

Roca lunar

Washington. Roca lunar són les roques formades a la Lluna (el satèl·lit natural de la Terra).

Veure Sistema solar і Roca lunar

Rosetta (nau espacial)

Rosetta va ser una sonda espacial no tripulada de l'Agència Espacial Europea destinada a l'exploració continuada i detallada del cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko.

Veure Sistema solar і Rosetta (nau espacial)

Ross 128

Distàncies de les estrelles més properes des de fa 20.000 fins a 80.000 anys en el futur. L'enfocament de Ross 128 està representat per la línia de color salmó clar. Ross 128 és una nana roja situada a la constel·lació de la Verge del zodíac equatorial, prop de β Virginis.

Veure Sistema solar і Ross 128

Ross 248

Ross 248 és una estrella nana vermella situada aproximadament a 3,2 parsecs, és a dir, a 10,33 anys llum del sistema solar, i per tant, de la Terra.

Veure Sistema solar і Ross 248

Rotació diferencial

La rotació diferencial s'observa quan diferents parts d'un objecte en rotació es mouen amb diferents velocitats angulars a diferents latituds i/o profunditats.

Veure Sistema solar і Rotació diferencial

Rotació síncrona

La Lluna triga exactament una òrbita a fer un gir sobre el seu eix; els habitants del planeta mai podran veure el costat verd de la Lluna. En astronomia, la rotació síncrona o sincrònica és un terme utilitzat per descriure el moviment d'un cos que tarda el mateix temps a girar sobre si mateix que a completar una òrbita al voltant del cos central; per tant, manté sempre el mateix hemisferi apuntant cap al cos al qual orbita.

Veure Sistema solar і Rotació síncrona

Satèl·lit extrasolar

Representació artística d'un planeta extrasolar i els seus satèl·lits naturals. Un satèl·lit extrasolar o exosatèl·lit és un satèl·lit natural que segueix una òrbita de manera natural al voltant d'un planeta extrasolar o d'una nana marró.

Veure Sistema solar і Satèl·lit extrasolar

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.

Veure Sistema solar і Satèl·lit natural

Satèl·lit regular

En astronomia, un satèl·lit regular és un satèl·lit natural que segueix una òrbita prògrada i amb baixa inclinació i excentricitat orbital.

Veure Sistema solar і Satèl·lit regular

Satèl·lits d'Haumea

right right El planeta nan del sistema solar exterior Haumea té dos satèl·lits naturals, Hiokinaiaka i Namaka, anomenats en honor de dees hawaianes.

Veure Sistema solar і Satèl·lits d'Haumea

Satèl·lits d'Urà

D'esquerra a dreta: Urà, Puck, Miranda, Ariel, Umbriel, Titània i Oberó. Els diàmetres són a escala, les distàncies no Urà té 27 satèl·lits coneguts i tots tenen nom definitiu.

Veure Sistema solar і Satèl·lits d'Urà

Satèl·lits de Júpiter

Júpiter i els seus quatre satèl·lits més grans (les distàncies i mides no estan a escala). Es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter.

Veure Sistema solar і Satèl·lits de Júpiter

Satèl·lits de Saturn

Els satèl·lits de Saturn són nombrosos i diversos, que van des de minúsculs satèl·lits de només desenes de metres d'ample fins a l'enorme Tità, que és més gros que el planeta Mercuri.

Veure Sistema solar і Satèl·lits de Saturn

Satèl·lits galileans

Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.

Veure Sistema solar і Satèl·lits galileans

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.

Veure Sistema solar і Saturn (planeta)

Sírius

Sírius (α Canis Majoris / α CMa) és l'estel més brillant del cel nocturn.

Veure Sistema solar і Sírius

Súper-Terra

Neptú En astronomia es diu súper-Terra o superterra a un planeta de fora del sistema solar (planeta extrasolar) de tipus rocós que té una massa d'entre 1,9 –5 i 10 vegades la massa terrestre (M⊕); Una superterra és un planeta de fora del sistema solar (planeta extrasolar) amb una massa que es trobi entre la de la Terra i la dels gegants gasosos del sistema solar.

Veure Sistema solar і Súper-Terra

Scheat

Scheat a la seva constel·lació Scheat (β Pegasi / β Peg / 53 Pegasi) és la segona estrella més brillant de la constel·lació del Pegàs després d'Enif (ε Pegasi) i una de les que forma l'asterisme del Quadrat del Pegàs.

Veure Sistema solar і Scheat

SIMBAD

SIMBAD (the Set of Identifications, Measurements, and Bibliography for Astronomical Data) és una base de dades astronòmica d'objectes situats fora del sistema solar.

Veure Sistema solar і SIMBAD

Sinope (satèl·lit)

Sinope, (en greg Σινώπη) és un satèl·lit natural irregular i retrògrad de Júpiter, descobert per Seth Barnes Nicholson a l'observatori Lick, el 21 de juliol de 1914.

Veure Sistema solar і Sinope (satèl·lit)

Sistema

Un sistema és qualsevol conjunt d'elements en interacció, és a dir, un grup de parts en interacció que funcionen com un tot i que és distingible del seu entorn a través d'uns límits o fronteres reconegudes.

Veure Sistema solar і Sistema

Sistema aïllat

En ciències naturals, un sistema aïllat és un sistema físic sense cap intercanvi amb l'exterior: ni la matèria ni l'energia hi poden entrar ni en poden sortir, sinó que tan sols es poden moure pel seu interior.

Veure Sistema solar і Sistema aïllat

Sistema binari (astronomia)

En astronomia, un sistema binari és un terme que s'utilitza per a referir-se a dos objectes celestes que es troben tan pròxims entre si que estan lligats per la seva força gravitatòria, orbitant al voltant del seu centre de masses comú.

Veure Sistema solar і Sistema binari (astronomia)

Sistema Internacional de Referència Celeste

El Sistema Internacional de Referència Celeste (de l'anglès ICRS, International Celestial Reference System) és un conjunt de convencions adoptades per la Unió Astronòmica Internacional per normalitzar el sistema de coordenades equatorials.

Veure Sistema solar і Sistema Internacional de Referència Celeste

Sistema planetari

Dibuix artístic d'un sistema planetari en la seva fase de formacióComparanció entre el Sistema Solar i el Sistema 55 CanriConcepció artística d'un sistema planetariRepresentació artística d'un sistema planetari llunyà Un sistema planetari està format per una o diverses estrelles centrals i diversos objectes orbitant al seu voltant.

Veure Sistema solar і Sistema planetari

Sistema solar a la ficció

El Sistema Solar és un tema recurrent a la ciència-ficció com a marc per a les històries de la literatura i cinema d'aquest gènere.

Veure Sistema solar і Sistema solar a la ficció

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Veure Sistema solar і Sol

Sol de mitjanit

Sol de mitjanit a Nordkapp, Noruega Alta, Noruega El sol de mitjanit és un fenomen que es produeix en certes parts del planeta (entre els cercles polars i el pol corresponent), consistent en què el sol no es pon en tota la nit, durant uns dies o mesos al voltant del solstici d'estiu.

Veure Sistema solar і Sol de mitjanit

Solar Dynamics Observatory

El Solar Dynamics Observatory (SDO) és un telescopi espacial que va ser llançat l'11 de febrer de 2010 per estudiar el Sol.

Veure Sistema solar і Solar Dynamics Observatory

Sonda espacial

Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.

Veure Sistema solar і Sonda espacial

Sonda interestel·lar

11 Les estrelles són, literalment, objectius en moviment en les escales de temps que la tecnologia actual podria arribar-hi Una sonda interestel·lar és una sonda espacial que va deixar o s'espera que abandoni el sistema solar i que entri a l'espai interestel·lar, típicament definida com la regió més enllà de l'heliopausa.

Veure Sistema solar і Sonda interestel·lar

Sopa primitiva

El ''Grand Prismatic Spring'' del Parc Nacional de Yellowstone. Se suposa que l'ambient d'aquest llac amb elevades temperatures i ambient reductor (absència d'oxigen), seria similar a l'ambient primigeni dels mars de la Terra. La sopa primitiva (també anomenat primària,de la vida, brou prebiòtic o primordial) és la hipòtesi més acceptada de la creació de la vida al Planeta Terra.

Veure Sistema solar і Sopa primitiva

SpaceX

Space Exploration Technologies Corporation (també coneguda com a SpaceX) és una empresa nord-americana de transport aeroespacial fundada el 2002 per Elon Musk amb part dels beneficis obtinguts per la venda de PayPal, de la que en va ser cofundador.

Veure Sistema solar і SpaceX

Sufjan Stevens

Sufjan Stevens (Detroit, Michigan, 1 de juliol de 1975) és un cantautor i multiinstrumentista estatunidenc.

Veure Sistema solar і Sufjan Stevens

Suhail

Lambda Velorum a la seva constel·lació Suhail (Lambda de la Vela / λ Velorum) és la tercera estrella més brillant de la constel·lació de la Vela, la vela de la nau Argó, després de γ Velorum i δ Velorum.

Veure Sistema solar і Suhail

Sunjammer

Sunjammer va ser una missió cancel·lada de vela solar construïda per LGarde per a la NASA.

Veure Sistema solar і Sunjammer

Superbombolla

Gran Núvol de Magallanes.http://antwrp.gsfc.nasa.gov/apod/ap991130.html Henize 70: A SuperBubble In The LMC, Astronomy Picture of the Day, 1999-11-30 Superbombolla és el terme astronòmic utilitzat per descriure una cavitat de centenars d'anys llum de diàmetre plena de gas de 10⁶ K bufat en el medi interestel·lar per les supernoves i els vents estel·lars múltiples.

Veure Sistema solar і Superbombolla

Supercúmul de Laniakea

El Supercúmul de Laniakea (del hawaià lani, paradís, i akea espaiós) és el supercúmul de galàxies on està ubicada la Via Làctia i per tant el nostre Sistema Solar i la Terra.

Veure Sistema solar і Supercúmul de Laniakea

Suzanne E. Smrekar

Suzanne E. Smrekar és una astrònoma, geòloga i climatòloga estatunidenca de l'Institut Tecnològic de Califòrnia.

Veure Sistema solar і Suzanne E. Smrekar

T del Taure

T del Taure (T Tauri) és una estrella variable a la constel·lació de Taure que dona nom a un tipus de variables, les ''estrelles T Tauri''.

Veure Sistema solar і T del Taure

Taígete (estrella)

Taígete, oficialment Taygeta (19 del Taure / 19 Tauri), és un estel que forma part del cúmul obert de les Plèiades a la constel·lació de Taure.

Veure Sistema solar і Taígete (estrella)

Taca solar

Taques solars l'11 de juny de 2004. Una taca solar és una regió del Sol amb una temperatura més baixa que la seva contornada, i amb una intensa activitat magnètica.

Veure Sistema solar і Taca solar

Tau de la Balena

Tau de la Balena (τ Ceti) és un estel de la constel·lació de la BalenaLa 19a estrella de la constel·lació.

Veure Sistema solar і Tau de la Balena

Tau de la Balena e

Tau de la Balena e és un exoplaneta confirmat que pot estar orbitant a la vora de l'estrella de característiques similars al Sol, Tau de la Balena a una distància d'11,905 anys llum del Sol.

Veure Sistema solar і Tau de la Balena e

Tau de la Balena en la ficció

El sol (esquerra) és més gran i una mica més calent que el menys actiu Tau de la Balena (dreta) Els sistemes planetaris d'estrelles fora del sol i el sistema solar són un element bàsic en gran part de la ciència-ficció.

Veure Sistema solar і Tau de la Balena en la ficció

Tau de la Balena f

Tau de la Balena f és un exoplaneta confirmat que pot estar orbitant a la vora de l'estrella de característiques similars al sol Tau de la Balena a una distància d'11,905 anys llum del sol.

Veure Sistema solar і Tau de la Balena f

Taula dels temps geològics

Representació dels temps geològics. Representació alternativa dels temps geològics en forma de rellotge. La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra.

Veure Sistema solar і Taula dels temps geològics

Teia (protoplaneta)

Representació de l'impacte de dos planetesimals Teia (també conegut com a Orfeu) fou un planeta hipotètic del sistema solar primerenc, que -segons la hipòtesi del gran impacte- va col·lidir amb la proto-Terra fa aproximadament 4.500 milions d'anys.

Veure Sistema solar і Teia (protoplaneta)

Telescopi espacial Spitzer

El Telescopi Espacial Spitzer (SST en les seves sigles en anglès) conegut inicialment com a Instal·lació de Telescopi Infraroig Espacial, o SIRTF de les seves sigles en anglès), és un observatori espacial infraroig, el quart i últim dels grans observatoris de la NASA.

Veure Sistema solar і Telescopi espacial Spitzer

Temps atmosfèric

Huracà Luis al 1995 Tempesta a prop de Gazrajau (Madeira). El temps atmosfèric o meteorològic és l'estat de l'atmosfera en un moment i lloc determinat definit per diverses variables meteorològiques com la temperatura, la pressió, el vent, la radiació solar, la humitat i la precipitació.

Veure Sistema solar і Temps atmosfèric

Temps d'efemèrides

El temps d'efemèrides és una forma constant i uniforme de temps utilitzada en astronomia per a fer càlculs del moviment orbital d'objectes del sistema solar.

Veure Sistema solar і Temps d'efemèrides

Temps de Liapunov

En matemàtiques, el temps de Liapunov és el període que ha de passar perquè un sistema dinàmic esdevingui caòtic.

Veure Sistema solar і Temps de Liapunov

Teoria atòmica

La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.

Veure Sistema solar і Teoria atòmica

Teoria de Milanković

La teoria de Milanković postula que les variacions orbitals són les principals causants dels períodes glacials i interglacials de l'Holocè.

Veure Sistema solar і Teoria de Milanković

Teoria del caos

En matemàtiques i en física, la teoria del caos tracta el comportament de determinats sistemes dinàmics no lineals que, sota certes condicions, presenten un fenomen conegut com a caos, que es caracteritza especialment per la sensibilitat a les condicions inicials, és a dir, que un petit canvi en les condicions inicials del sistema dona lloc a una evolució posterior molt diferent.

Veure Sistema solar і Teoria del caos

Teoria geocèntrica

Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.

Veure Sistema solar і Teoria geocèntrica

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Veure Sistema solar і Terra

Terraformació de Mart

Concepció artística del procés de terraformació de Mart. La terraformació de Mart és un procés hipotètic amb el qual el clima, la superfície i les qualitats conegudes del planeta Mart, podrien ser deliberadament condicionades amb l'objectiu de fer-lo habitable per éssers humans i altres tipus de vida terrestre.

Veure Sistema solar і Terraformació de Mart

Tharsis

Tharsis és una regió de Mart formada per un gran altiplà volcànic i situada a la zona equatorial del planeta, a la vora occidental de Valles Marineris.

Veure Sistema solar і Tharsis

The Astronomical Almanac

The Astronomical Almanac (traducció al català: L'almanac astronòmic) és un almanac publicat per l'Observatori Naval dels Estats Units i el HM Nautical Almanac Office, i conté les efemèrides del sistema solar i catàlegs de determinats objectes estel·lars i galàctics.

Veure Sistema solar і The Astronomical Almanac

The Expanse (sèrie)

The Expanse (en català, L'expansió) és una space opera televisiva, un subgènere de la ciència-ficció.

Veure Sistema solar і The Expanse (sèrie)

The Little Prince

The Little Prince és una pel·lícula musical estatunidenca de Stanley Donen, llibret i lletra d'Alan Jay Lerner i música de Frederick Loewe, inspirada en la novel·la homònima d'Antoine de Saint-Exupéry, i estrenada el 1974.

Veure Sistema solar і The Little Prince

The Planetary Society

The Planetary Society (La Societat Planetària) és una organització no governamental amb seu als Estats Units d'Amèrica, organització sense ànim de lucre a què qualsevol pot unir-se.

Veure Sistema solar і The Planetary Society

Theta de l'Escorpió

Sargas a la seva constel·lació Theta de l'Escorpió (θ Scorpii) és una estrella binària de la constel·lació de l'Escorpió.

Veure Sistema solar і Theta de l'Escorpió

Tistarita

La tistarita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'hematites.

Veure Sistema solar і Tistarita

Tità (satèl·lit)

Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.

Veure Sistema solar і Tità (satèl·lit)

Tomàs Amorós i Cerdà

fou un matemàtic, filòsof, enginyer i jesuïta català.

Veure Sistema solar і Tomàs Amorós i Cerdà

Torus de gas

Europa (blau) Un torus de gas és un núvol de gas toroïdal de gas o plasma que envolta un planeta.

Veure Sistema solar і Torus de gas

Tractat de la Lluna

L'Acord de Governs de les Activitats dels Estats a la Lluna i Altres Cossos Celestes, també conegut com el Tractat de la Lluna o Acord de la Lluna, és un tractat internacional que proveeix jurisdicció de tots els cossos celestes (incloent les seves òrbites) a la comunitat internacional.

Veure Sistema solar і Tractat de la Lluna

Translació de la Terra

Esquema de la translació de la Terra. Translació de la Terra La translació de la Terra és el moviment d'aquest planeta al voltant del Sol, que és l'estrella central del sistema solar.

Veure Sistema solar і Translació de la Terra

TRAPPIST-1

Posició de TRAPPIST-1 (en roig) a la constel·lació d'Aquari.TRAPPIST-1, coneguda també com a 2MASS J23062928-0502285, és una estrella nana ultra-freda de tipus espectral M8 V (nana roja de tipus avançat) ubicada a de la Terra, a la constel·lació d'Aquari.

Veure Sistema solar і TRAPPIST-1

Trànsit (astronomia)

Trànsit de Venus del 6 de juny de 2012 El trànsit és un fenomen astronòmic durant el qual un astre sembla que passi per davant d'un altre, bloquejant totalment o parcialment la seva visió des del punt de vista d'un observador situat en un punt particular privilegiat.

Veure Sistema solar і Trànsit (astronomia)

Tritó (satèl·lit)

Tritó és el satèl·lit natural més gros del planeta Neptú, així com el primer satèl·lit neptúnic a ser descobert.

Veure Sistema solar і Tritó (satèl·lit)

Troià de Mart

Mart. Mart mostrat en vermell. L'òrbita exterior és la de Júpiter. Els troians de Mart són un grup d'objectes que comparteixen l'òrbita del planeta Mart al voltant del Sol.

Veure Sistema solar і Troià de Mart

Ubicació de la Terra en l'Univers

El coneixement de la ubicació de la Terra a l'Univers ha estat formada pels 400 anys d'observacions telescòpiques, i s'ha ampliat radicalment durant el segle passat.

Veure Sistema solar і Ubicació de la Terra en l'Univers

Un punt blau pàl·lid

Carl Sagan Un punt blau pàl·lid (A pale blue dot en anglès) és una fotografia del planeta Terra presa el 1990 per la sonda Voyager 1 a una distància rècord de 6.000 milions de quilòmetres de la Terra.

Veure Sistema solar і Un punt blau pàl·lid

Unitat astronòmica

La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.

Veure Sistema solar і Unitat astronòmica

Unitat de longitud

Una unitat de longitud és una manera de mesurar longituds o distàncies.

Veure Sistema solar і Unitat de longitud

Univers

LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.

Veure Sistema solar і Univers

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Veure Sistema solar і Urà (planeta)

UY Scuti

UY Scuti és una estrella hipergegant vermella variable polsant, localitzada a la constel·lació de l'Escut.

Veure Sistema solar і UY Scuti

V838 de l'Unicorn

V838 de l'Unicorn (V838 Monocerotis) és una estrella extremadament brillant, de tipus dubtós, situada a la constel·lació de l'Unicorn.

Veure Sistema solar і V838 de l'Unicorn

Vall

Vall del riu Kali Gandaki, al Nepal l'Argentina Vall en forma d'U al Parc Nacional Glacier, Montana, Estats Units l'oest de Noruega té parets gairebé verticals. d'Islàndia, una vall força plana l'estat de Rio de Janeiro, Brasil Vall de Baemsagol de Jirisan, Corea Una vall és una depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per un corrent fluvial.

Veure Sistema solar і Vall

Valles Marineris

Valles Marineris (en català «Valls del Mariner») és el nom d'un gegantí sistema de congostos (valles) que travessa l'equador de Mart just a l'est de la regió de Tharsis.

Veure Sistema solar і Valles Marineris

Van Allen Probes

Les Van Allen Probes (anteriorment conegudes com les Radiation Belt Storm Probes (RBSP)) són dos naus espacials robòtiques utilitzades per estudiar el cinturó de Van Allen que envolten la Terra.

Veure Sistema solar і Van Allen Probes

Vanguard 1

Vanguard 1, el satèl·lit més antic actualment en òrbita (més de 50 anys) El Vanguard 1 és el quart satèl·lit posat en òrbita en la història, el segon per part dels Estats Units, i el satèl·lit més antic que segueix en òrbita, ja que els seus predecessors (Spútnik 1, Spútnik 2 i Explorer 1) van tornar a entrar a l'atmosfera poc després del seu llançament.

Veure Sistema solar і Vanguard 1

Variable Orió

Les estrelles variables Orió són estrelles variables que mostren variacions irregulars i eruptives en la seva lluminositat, s'associen habitualment a nebuloses difuses.

Veure Sistema solar і Variable Orió

Variables dependents i independents

L'expressió variables dependents i independents es refereix a valors que varien de forma correlacionada entre elles.

Veure Sistema solar і Variables dependents i independents

Vastitas

En astrogeologia, vastitas (plural vastitates, abr. VS) és una paraula llatina que significa «vasta extensió desolada» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un tret planetari superficial consistent en una gran planura sense altres accidents topogràfics destacables.

Veure Sistema solar і Vastitas

Vòrtex polar

corrents en jet polar i subtropical Un vòrtex circumpolar, o simplement vòrtex polar, és una gran regió d'aire fred i rotatiu que envolta les dues regions polars de la Terra.

Veure Sistema solar і Vòrtex polar

Vela solar

Prototip de vela solar de 20 metres, desenvolupat per la NASA. Visió artística d'una nau del tipus Cosmos 1 en òrbita Una vela solar és un mètode de propulsió per sondes i naus espacials alternatiu o complementari a l'ús de motors.

Veure Sistema solar і Vela solar

Velocitat d'escapament

Fig. 1. Anàlisi de la velocitat d'escapament d'Isaac Newton. En augmentar la velocitat de la bala de canó, aquesta orbita cada cop més amunt fins que aconsegueix escapar de la gravetat terrestre (projectil E) La velocitat d'escapament o velocitat d'alliberament és la velocitat mínima necessària per a que un cos sense propulsió pugui escapar de l'atracció del camp gravitatori generat per un objecte qualsevol, en lloc de caure-hi a sobre una altra vegada o entrar en òrbita a una alçada concreta sobre la seva superfície, suposant convencionalment que aquest objecte no es veu afectat per cap altra força externa a part de la gravetat.

Veure Sistema solar і Velocitat d'escapament

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Veure Sistema solar і Velocitat de la llum

Vent

Vent movent les branques d'un cirerer El vent és el moviment natural de l'aire o altres gasos en relació amb la superfície d'un planeta.

Veure Sistema solar і Vent

Vent solar

plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.

Veure Sistema solar і Vent solar

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Veure Sistema solar і Venus (planeta)

Verge A

Messier 87 (també coneguda com a Galàxia Verge A, Verge A, M87, o NGC 4486) és una galàxia el·líptica gegant situada a la constel·lació de la Verge.

Veure Sistema solar і Verge A

Verona Rupes

Verona Rupes és un accident geogràfic de la superfície de Miranda, satèl·lit natural del planeta Urà.

Veure Sistema solar і Verona Rupes

Very Large Telescope

Vista aèria del VLT El Very Large Telescope o VLT (Telescopi molt gran en anglès) és un sistema de quatre telescopis òptics separats, envoltats per diversos instruments menors.

Veure Sistema solar і Very Large Telescope

Vestiges of the Natural History of Creation

Vestiges of the Natural History of Creation és una obra especulativa sobre la història natural i la filosofia que va ser publicada per primera vegada a Anglaterra l'any 1844 El seu autor va ser Robert Chambers malgrat que en l'edició feta no apareix cap nom d'autor (és a dir és anònima).

Veure Sistema solar і Vestiges of the Natural History of Creation

Via Làctia

La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.

Veure Sistema solar і Via Làctia

Via Làctia (Star Trek)

La Via Làctia en l'univers fictici de Star Trek, és la Galaxia on ocorren tots els fets, i on s'origina la raça humana.

Veure Sistema solar і Via Làctia (Star Trek)

Vida a Mart

Durant moltes dècades s'ha especulat sobre la possibilitat que existeixi o hagi existit vida a Mart.

Veure Sistema solar і Vida a Mart

Vida a Mercuri

Mercuri, on la NASA descobrí una gran quantitat de gel. El consens científic actual és que no hi ha vida a Mercuri, el primer planeta del sistema solar.

Veure Sistema solar і Vida a Mercuri

Vida extraterrestre

kopeeks del 1967, amb un dibuix d'un satèl·lit extraterrestre. La vida extraterrestre és qualsevol forma de vida que no és originària de la Terra.

Veure Sistema solar і Vida extraterrestre

Vol espacial

transbordador espacial ''Atlantis'' emprenent el vol. Un vol espacial és l'acció de viatjar a o a través de l'espai exterior i es duu a terme amb una nau espacial que pot dur humans a bord o no dur-ne.

Veure Sistema solar і Vol espacial

Vol espacial interestel·lar

Impressió artística d'una hipotètica «Nau propulsada per inducció de forat de cuc», basada indirectament en un treball de 1994 de Miguel Alcubierre. Crèdit: NASA CD-98-76634 pels Bossinas. El vol espacial interestel·lar o viatge interestel·lar és un viatge tripulat o no-tripulat entre estels.

Veure Sistema solar і Vol espacial interestel·lar

Vol espacial interplanetari

Visió artística d'una estació espacial orbitant a Mart. Una nau espacial es desacobla de l'estació utilitzant-se com a transbordador. El vol espacial interplanetari o viatge interplanetari és el viatge entre planetes dins d'un únic sistema planetari.

Veure Sistema solar і Vol espacial interplanetari

Volcà

Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.

Veure Sistema solar і Volcà

Voyager 1

Model 3D interactiu de la ''Voyager'' La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada el 5 de setembre de 1977 a fi d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits.

Veure Sistema solar і Voyager 1

Voyager 2

Model 3D interactiu de la ''Voyager'' Llançament de la Voyager 2 La Voyager 2 és una sonda espacial no tripulada de la NASA llançada el 20 d'agost de 1977 amb l'objectiu d'explorar els planetes del sistema solar exterior i els seus respectius sistemes de satèl·lits.

Veure Sistema solar і Voyager 2

Vulcanià

Els vulcanians són una espècie humanoide pertanyent a l'univers fictici de Star Trek, originaris del planeta Vulcà (situat a 16,5 anys llum de la Terra) i coneguts pel seu estil de vida fundat en la raó i la lògica.

Veure Sistema solar і Vulcanià

Vulcanisme a Io

Io El vulcanisme a Io, un satèl·lit de Júpiter, crea fluxos de lava, pous volcànics i plomalls de sofre i diòxid de sofre que fan centenars de quilòmetres d'alçada.

Veure Sistema solar і Vulcanisme a Io

Vulcanoide

Impressió artística d'un asteroide vulcanoide Un asteroide vulcanoide, o simplement un vulcanoide, és un hipotètic asteroide que ocuparia la zona dinàmicament estable que es troba entre 0,08 i 0,21 unitats astronòmiques (entre 12 i 31 milions de quilòmetres) del Sol, dins l'òrbita de Mercuri.

Veure Sistema solar і Vulcanoide

Vulcà (planeta)

consulta.

Veure Sistema solar і Vulcà (planeta)

Warframe

Warframe és un videojoc d'acció en tercera persona gratuït que està desenvolupant-se per la companyia Digital Extremes per a Microsoft Windows, PlayStation 4, Xbox One i Nintendo Switch.

Veure Sistema solar і Warframe

WASP-12

WASP-12 (2MASS J06303279+2940202) és una estrella de la constel·lació del Cotxer, visualment situada a 55 minuts d'arc de l'estrella variable RT Aurigae.

Veure Sistema solar і WASP-12

Wide-field Infrared Survey Explorer

Dibuix del Wide-field Infrared Survey Explorer El Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE) és un telescopi espacial astronòmic de longitud d'ona infraroja de la NASA llançat el 14 desembre 2009, i es va activar l'estat d'hibernació, el febrer de 2011, quan es va apagar el seu transmissor.

Veure Sistema solar і Wide-field Infrared Survey Explorer

William Hartmann

William Kenneth Hartmann (nascut el 6 de juny de 1939) és un famós planetòleg, artista, autor, i escriptor.

Veure Sistema solar і William Hartmann

William Herschel

William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.

Veure Sistema solar і William Herschel

WOH G64

WOH G64 (2MASS J04551048-6820298 / MSX LMC 1182) és una estrella de grans dimensions i lluminositat situada a la galàxia Gran Núvol de Magalhães.

Veure Sistema solar і WOH G64

Xarxa de l'Espai Profund

Madrid), i la seva antena de 70 metres. Xarxa de l'Espai Profund, o en anglès Deep Space Network (DSN) és una xarxa internacional d'antenes de ràdio que serveixen com a suport a missions interplanetàries de naus espacials, de les observacions astronòmiques de ràdio i de radar per a l'exploració del sistema solar i de l'univers.

Veure Sistema solar і Xarxa de l'Espai Profund

Xoc de terminació

La situació de les Voyager 1 i 2 el 2005 En astrofísica, el xoc de terminació és el límit exterior de la influència del Sol.

Veure Sistema solar і Xoc de terminació

Zeta del Centaure

Zeta Centauri a la seva constel·lació Zeta del Centaure (ζ Centauri) és una estrella a la constel·lació de Centaure de magnitud aparent +2,55.Considerada en el passat membre de l'Associació estel·lar Centaurus Superior-Lupus, avui es pensa que no en forma part.

Veure Sistema solar і Zeta del Centaure

Zeta del Reticle

Zeta del Reticle (ζ Reticuli) és una estrella binària en la constel·lació de Reticulum, situada a 39,5 anys llum de la Terra.

Veure Sistema solar і Zeta del Reticle

Zona d'habitabilitat

En astrobiologia, la zona d'habitabilitat estel·lar (ZH) és una estreta regió circumestel·lar on, de trobar-se situat un planeta (o lluna) rocós amb una massa compresa entre 0,6 i 10 masses terrestres i una pressió atmosfèrica superior als 6,1 mb corresponent al punt triple de l'aigua, la lluminositat i el flux de radiació incident permetria la presència d'aigua en estat líquid sobre la seva superfície.

Veure Sistema solar і Zona d'habitabilitat

(16) Psique

(16) Psique és l'asteroide que duu el nombre 16 de la sèrie.

Veure Sistema solar і (16) Psique

(16852) Nuredduna

(16852) Nuredduna és un asteroide del sistema solar, pertanyent al cinturó d'asteroides, regió del sistema solar que es troba entre les òrbites de Mart i Júpiter.

Veure Sistema solar і (16852) Nuredduna

(1814) Bach

1814 Bach és l'asteroide número 1814 de la sèrie (1931 TW1), descobert el 9 d'octubre de 1931 por Karl Reinmuth (1892-1979) des de Heidelberg.

Veure Sistema solar і (1814) Bach

(243) Ida

Ida (designació de planeta menor: 243 Ida) és un asteroide de la família Coronis del cinturó principal.

Veure Sistema solar і (243) Ida

(4) Vesta

Vesta és el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, amb 468 km de diàmetre, i el quart que fou descobert.

Veure Sistema solar і (4) Vesta

(4329) Miró

(329 Miró) és un asteroide que orbita al voltant del Sol, entre Mart i Júpiter, en l'anomenat cinturó principal d'asteroides, a una distància mitjana de 2,26 vegades la distància entre la Terra i el Sol.

Veure Sistema solar і (4329) Miró

(434326) 2004 JG6

(434326) 2004 JG6 és un asteroide Atira, és a dir, la seva òrbita està totalment continguda a l'interior de l'òrbita de la Terra.

Veure Sistema solar і (434326) 2004 JG6

(5261) Eureka

L'asteroide (5261) Eureka es va descobrir en l'Observatori de Monte Palomar el 20 de juny de 1990 i va resultar ser el primer asteroide troià conegut de Mart que ocupa el punt de Lagrange L5 de Mart.

Veure Sistema solar і (5261) Eureka

(60558) Echeclus

(60558) Echeclus és un planeta menor del Sistema Solar exterior, descobert pel Spacewatch en 2000 i inicialment classificat com un asteroide amb la designació provisional 2000 EC98.

Veure Sistema solar і (60558) Echeclus

(624) Hèctor

624 Hèctor és el troià de Júpiter més gran.

Veure Sistema solar і (624) Hèctor

(8405) Asbolus

(8405) Asbolus, la designació internacional (8405) Asbolus, és un centaure, un tipus d'asteroide, l'òrbita del qual, creua la dels dels planetes externs del sistema solar.

Veure Sistema solar і (8405) Asbolus

(90377) Sedna

Sedna (designació de planeta menor: (90377) Sedna; símbol: ⯲) és un planeta nan o planetoide de grans dimensions de les regions exteriors del sistema solar que actualment es troba a la part més propera al Sol de la seva òrbita; el 2021 era a 84 unitats astronòmiques (1,26 km o 0,00041 pc) del Sol, gairebé tres vegades més lluny que Neptú.

Veure Sistema solar і (90377) Sedna

(90482) Orc

90482 Orc (símbol: 🝿) és un objecte del Cinturó de Kuiper.

Veure Sistema solar і (90482) Orc

1 del Llangardaix

1 del Llangardaix (1 Lacertae) és una estrella en la constel·lació de Lacerta —el llangardaix— situada prop del límit amb Pegàs.

Veure Sistema solar і 1 del Llangardaix

10 de l'Àguila

10 de l'Àguila (10 Aquilae) (SIMBAD) és una estrella variable de la constel·lació de l'Àguila, situada molt a prop del límit amb Hèrcules.

Veure Sistema solar і 10 de l'Àguila

121P/Shoemaker–Holt

121P/Shoemaker–Holt, també conegut com a Shoemaker-Holt 2, és un cometa periòdic en el sistema solar.

Veure Sistema solar і 121P/Shoemaker–Holt

128P/Shoemaker–Holt

128P/Shoemaker–Holt, també anomenat com a Shoemaker-Holt 1, és un cometa periòdic en el sistema solar.

Veure Sistema solar і 128P/Shoemaker–Holt

14 d'Andròmeda

14 d'Andròmeda(14 Andromedae) és una estrella situada a la constel·lació d'Andròmeda.

Veure Sistema solar і 14 d'Andròmeda

16 del Cigne

16 del Cigne (16 Cygni, abreujat com a 16 Cyg) és un sistema estel·lar triple localitzat aproximadament a 70 anys llum en la constel·lació del Cigne.

Veure Sistema solar і 16 del Cigne

16 del Cigne Bb

16 del Cigne Bb (16 Cygni Bb) és un planeta extrasolar que s'hi troba a aproximadament 70 anys llum, a la constel·lació del Cigne.

Veure Sistema solar і 16 del Cigne Bb

177P/Barnard

El cometa 177P/Barnard, també conegut com a Barnard 2, és un cometa periòdic del sistema solar.

Veure Sistema solar і 177P/Barnard

18 d'Andròmeda

18 d'Andròmeda (18 Andromedae) és una estrella de la constel·lació d'Andròmeda.

Veure Sistema solar і 18 d'Andròmeda

19 de l'Àguila

19 de l'Àguila (!9 Aquilae) és una estrella de la constel·lació de l'Àguila.

Veure Sistema solar і 19 de l'Àguila

1998 WW31

Imatge artística del cinturó de Kuiper i del núvol d'Oort, on apareix l'òrbita de '''1998 WW31'''. és la designació provisional d'un objecte del sistema solar ubicat més enllà de l'òrbita de Neptú.

Veure Sistema solar і 1998 WW31

1I/ʻOumuamua

1I/ʻOumuamua (conegut prèviament com a C/2017 U1 (PANSTARRS) i A/2017 U1) és un objecte interestel·lar que està passant a través del sistema solar.

Veure Sistema solar і 1I/ʻOumuamua

20 d'Aquari

20 d'Aquari (20 Aquarii) és una estrella de la Constel·lació d'Aquari de magnitud aparent 6,38.

Veure Sistema solar і 20 d'Aquari

20 de l'Àguila

20 de l'Àguila (20 Aquilae) és una estrella blava-blanca en la seqüència principal de magnitud aparent 5,36 de la Constel·lació de l'Àguila.

Veure Sistema solar і 20 de l'Àguila

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Veure Sistema solar і 2006

2012 en els vols espacials

Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2012.

Veure Sistema solar і 2012 en els vols espacials

2012 VP113

, que també es pot escriure 2012 VP113, és un objecte transneptunià separat.

Veure Sistema solar і 2012 VP113

2013 en els vols espacials

Des del Luna 24 soviètic en 1976 que cap objecte fabricat per l'home realitza un aterratge suau sobre la Lluna. L'observatori ''Gaia'' observarà prop d'1 bilió d'estrelles en la Via Làctia Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2013.

Veure Sistema solar і 2013 en els vols espacials

2015 en els vols espacials

Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2015.

Veure Sistema solar і 2015 en els vols espacials

2017 en els vols espacials

Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2017.

Veure Sistema solar і 2017 en els vols espacials

2029

L'any 2029 (MMXXIX) serà un any comú començat en dilluns del calendari Gregorià (Lletra Dominical G), el 2029è any de l'Era Comuna o de l'Era Cristiana, el 29è any del Mil·lenni III i del, i el desè any de la dècada del 2020.

Veure Sistema solar і 2029

22 d'Andròmeda

22 d'Andròmeda (22 Andromedae) és una estrella classificada com a gegant lluminosa situada a la constel·lació d'Andròmeda a 1700 anys llum del Sol i de magnitud aparent 5,01.

Veure Sistema solar і 22 d'Andròmeda

24 d'Aquari

24 d'Aquari (24 Aquarii) és una estrella de la Constel·lació d'Aquari de magnitud aparent 6,66.

Veure Sistema solar і 24 d'Aquari

25 d'agost

El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Sistema solar і 25 d'agost

25 d'Aquari

25 d'Aquari (25 Aquarii) és una estrella de la Constel·lació d'Aquari.

Veure Sistema solar і 25 d'Aquari

26 d'Aquari

26 d'Aquari (26 Aquarii) és una estrella de la Constel·lació d'Aquari de magnitud aparent 5,66.

Veure Sistema solar і 26 d'Aquari

2M1207 b

Imatge real d'2M1207 b i la seva estrella. Comparació de mida entre 2M1207 b i Júpiter. 2 M1207 b és un objecte de massa planetària que orbita a la nana marró 2M1207, a la constel·lació del Centaure, a uns 170 anys llum de la Terra.

Veure Sistema solar і 2M1207 b

3 d'Aquari

3 d'Aquari (3 Aquarii) és una estrella de la constel·lació d'Aquari de magnitud aparent 4,43.

Veure Sistema solar і 3 d'Aquari

35 d'Aquari

35 d'Aquari (35 Aquarii) és una estrella de la Constel·lació d'Aquari.

Veure Sistema solar і 35 d'Aquari

37 d'Aquari

37 d'Aquari (37 Aquarii) és una estrella de la Constel·lació d'Aquari.

Veure Sistema solar і 37 d'Aquari

39 d'Aquari

39 d'Aquari (39 Aquarii) és una estrella de la constel·lació d'Aquari.

Veure Sistema solar і 39 d'Aquari

4 d'Aquari

4 d'Aquari (4 Aquarii) o CCDM J20514-0537 AB és una estrella variable de tipus espectral F5V.

Veure Sistema solar і 4 d'Aquari

44 d'Aquari

44 d'Aquari (44 Aquarii) és una estrella de la Constel·lació d'Aquari.

Veure Sistema solar і 44 d'Aquari

45 d'Aquari

45 d'Aquari (45 Aquarii) és una estrella de la Constel·lació d'Aquari de magnitud aparent 5,96.

Veure Sistema solar і 45 d'Aquari

47 d'Aquari

47 d'Aquari (47 Aquarii) és una estrella de la Constel·lació d'Aquari.

Veure Sistema solar і 47 d'Aquari

47 de l'Ossa Major

47 de l'Ossa Major es troba força a prop del sistema solar: d'acord amb mesures astromètriques fetes pel satèl·lit Hipparcos, l'estrella té una paral·laxi de 71,11 mil·lèsimes d'arc de segon, que corresponen a una distància de 14,1 parsecs.

Veure Sistema solar і 47 de l'Ossa Major

50 d'Aquari

50 d'Aquari (50 Aquarii) és una estrella de la Constel·lació d'Aquari.

Veure Sistema solar і 50 d'Aquari

51 d'Aquari

51 d'Aquari (51 Aquarii) és una estrella de la constel·lació d'Aquari.

Veure Sistema solar і 51 d'Aquari

51 del Pegàs

51 del Pegàs (51 Pegasi) és una estrella de tipus solar en la constel·lació de Pegàs, situada a uns 50 anys llum del sistema solar.

Veure Sistema solar і 51 del Pegàs

51 del Pegàs b

51 del Pegàs b (51 Pegasi b), també anomenat Bel·lerofont, Gliese 882 b, HD 217014 b, HIP 113357 b o HR 8729 b, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella nana groga 51 del Pegàs.

Veure Sistema solar і 51 del Pegàs b

55 del Cranc

55 del Cranc (55 Cancri) també és anomenada Rho cancri segons la seva denominació de Bayer.

Veure Sistema solar і 55 del Cranc

55 del Cranc d

55 del Cranc d (55 Cancri d), també anomenat Rho Cancri d o HD 75732 d, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella nana groga 55 Cancri.

Veure Sistema solar і 55 del Cranc d

55 del Cranc e

55 del Cranc e (55 Cancri e), també anomenat Rho Cancri e o HD 75732 e, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella nana groga 55 Cancri, a més a més de ser el primer quant a distància del seu sistema planetari.

Veure Sistema solar і 55 del Cranc e

56 d'Aquari

56 d'Aquari (56 Aquarii) és una estrella de la Constel·lació d'Aquari.

Veure Sistema solar і 56 d'Aquari

58 d'Aquari

58 d'Aquari (58 Aquarii) és una estrella de la Constel·lació d'Aquari de magnitud aparent 6,39.

Veure Sistema solar і 58 d'Aquari

60 d'Aquari

60 d'Aquari (60 Aquarii) és una estrella de la Constel·lació d'Aquari.

Veure Sistema solar і 60 d'Aquari

61 de la Verge

61 de la Verge (61 Virginis) és una estrella de tipus espectral G5V lleugerament menys massiva que el Sol (G2V), localitzada a uns 27,8 anys llum a la constel·lació de la Verge.

Veure Sistema solar і 61 de la Verge

61 del Cigne

61 del Cigne (61 Cygni) és una estrella de la constel·lació del Cigne.

Veure Sistema solar і 61 del Cigne

66 d'Aquari

66 d'Aquari (66 Aquarii) és una estrella de la constel·lació d'Aquari de magnitud aparent 4,68.

Veure Sistema solar і 66 d'Aquari

67P/Txuriúmov-Herassimenko

67P/Txuriúmov-Herassimenko és un dels cometes més grossos que orbita al voltant del Sol amb un període orbital aproximat de 6,6 anys, passa entre la Terra i Júpiter a una velocitat de 100.000 km/h, es calcula que té més de 4.500 milions d'anys (data que se suposa la creació del sistema solar).

Veure Sistema solar і 67P/Txuriúmov-Herassimenko

68 d'Aquari

68 d'Aquari (68 Aquarii) és una estrella de la Constel·lació d'Aquari.

Veure Sistema solar і 68 d'Aquari

7 d'Andròmeda

7 d'Andròmeda (7 Andromedae) és una estrella de la constel·lació d'Andròmeda.

Veure Sistema solar і 7 d'Andròmeda

70 d'Aquari

70 d'Aquari (70 Aquarii) és una estrella de la Constel·lació d'Aquari de magnitud aparent 6,19.

Veure Sistema solar і 70 d'Aquari

70 de l'Àguila

70 de l'Àguila (70 Aquilae) és una estrella de la constel·lació de l'Àguila.

Veure Sistema solar і 70 de l'Àguila

70 de la Verge b

70 de la Verge b, també anomenat HD 117176 b, HR 5072 b, o Goldilocks, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella subgegant groga 70 Virginis.

Veure Sistema solar і 70 de la Verge b

73P/Schwassmann-Wachmann

El 73P/Schwassmann-Wachmann o Schwassmann-Wachmann 3 és un cometa periòdic del sistema solar que està en procés de desintegrar-se.

Veure Sistema solar і 73P/Schwassmann-Wachmann

74 d'Aquari

74 d'Aquari (74 Aquarii) és una estrella de la Constel·lació d'Aquari.

Veure Sistema solar і 74 d'Aquari

78 d'Aquari

78 d'Aquari (78 Aquarii) és una estrella de la Constel·lació d'Aquari de magnitud aparent 6,20.

Veure Sistema solar і 78 d'Aquari

8 d'Andròmeda

8 d'Andròmeda (8 Andromedae) (SIMBAD) és una gegant vermella de la constel·lació d'Andròmeda.

Veure Sistema solar і 8 d'Andròmeda

81 d'Aquari

81 d'Aquari (81 Aquarii) és una estrella de la constel·lació d'Aquari de magnitud aparent 6,23.

Veure Sistema solar і 81 d'Aquari

82 d'Aquari

82 d'Aquari (82 Aquarii) és una estrella de la Constel·lació d'Aquari de magnitud aparent 6,18.

Veure Sistema solar і 82 d'Aquari

86 d'Aquari

86 d'Aquari (86 Aquarii) és una estrella de la constel·lació d'Aquari.

Veure Sistema solar і 86 d'Aquari

89 d'Aquari

89 d'Aquari (89 Aquarii) és una estrella de la constel·lació d'Aquari de magnitud aparent 4,71.

Veure Sistema solar і 89 d'Aquari

94 d'Aquari

94 d'Aquari (94 Aquarii) (SIMBAD) és una estrella múltiple de la Constel·lació d'Aquari de magnitud aparent +5,19.

Veure Sistema solar і 94 d'Aquari

97 d'Aquari

97 d'Aquari (97 Aquarii) és una estrella a la constel·lació d'Aquari.

Veure Sistema solar і 97 d'Aquari

99 d'Aquari

99 d'Aquari (99 Aquarii) és una estrella de la constel·lació d'Aquari.

Veure Sistema solar і 99 d'Aquari

També conegut com El sistema solar, Regió transneptuniana, Sistema Solar exterior, Sistema solar interior.

, Asteroide de tipus B, Asteroide de tipus P, Asteroide troià, Asteroide troià de Júpiter, Asteroides que creuen l'òrbita d'Urà, Asteroides que creuen l'òrbita de Júpiter, Asteroides que creuen l'òrbita de Mart, Asteroides que creuen l'òrbita de Mercuri, Asteroides que creuen l'òrbita de Neptú, Asteroides que creuen l'òrbita de Saturn, Asteroides que creuen l'òrbita de Venus, Astre, Astrobiologia, Astrofísica, Astrogeologia, Astrologia occidental, Astronàutica, Astronomia, Astronomia de l'antiga Grècia, Astronomia galàctica, Astrosat, Atmosfera, Atmosfera de Júpiter, Atmosfera de Tità, Atmosfera de Tritó, Atmosfera de Venus, Índex de Similitud amb la Terra, Ípsilon d'Andròmeda d, Època glacial, Èpsilon d'Eridà b, Èpsilon de l'Indi, Òrbita, Òrbita el·líptica, Òrbita heliocèntrica, Òrbita terrestre, Àpside, Àtom, Bellatrix, Beta del Cavallet, Beta del Cavallet de Pintor, Betelgeuse, Big Bang, Big Rip, Bombolla de vent estel·lar, Bombolla local, Braç d'Orió, Braç de Perseu, Buit, Butianita, Cal·listo (satèl·lit), Calci, Calendari còsmic, Camp magnètic interplanetari, Canopus, Característica d'albedo, Carboni, Cariclo, Carl Sagan, Caront (satèl·lit), Cartografia de Venus, Catalina Sky Survey, Catapulta electromagnètica, Catàleg Gliese, Càmera estereoscòpica, Còndrula, Cúmul de Coma, Cúmul estel·lar, Celestia, Centaure (astronomia), Centre de vol espacial Goddard, Ceres (planeta nan), Ciència planetària, Cicle solar, Cinema de ciència-ficció, Cinquè planeta (hipotètic), Cinquena força, Cinturó d'asteroides, Cinturó de Kuiper, Classificació espectral dels asteroides, Classificació tèrmica d'habitabilitat planetària, Coet, Col·lisió entre Andròmeda i la Via Làctia, Colonització d'asteroides, Colonització d'Europa, Colonització de Ceres, Colonització de l'espai, Colonització de Mart, Colonització de Mercuri, Colonització de Tità, Colonització del sistema solar extern, Colonització dels objectes transneptunians, Cometa, Cometa C/2012 S1 (Ison), Cometa Catalina, Cometa de Halley, Cometa Holmes, Cometa Hyakutake, Cometa interestel·lar, Cometa no periòdic, Cometa Shoemaker-Levy 9, Complex d'Orió, Conca del pol sud-Aitken, Condrita, Condrita carbonatada, Condrita enstatita, Conjunció (astronomia), Constant de Hubble, Constant de la gravitació, Constant de Meissel-Mertens, Constel·lació d'Eridà, Constel·lació d'Hèrcules, Constel·lació de Cefeu, Constel·lació de la Lira, Constel·lació de la Llebre, Constel·lació de la Mosca, Constel·lació de la Popa, Constel·lació de la Taula, Constel·lació de la Verge, Constel·lació del Cigne, Constel·lació del Cranc, Constel·lació del Dragó, Constel·lació del Linx, Constel·lació del Llangardaix, Constel·lació del Lleó, Constel·lació del Microscopi, Constel·lació del Serpentari, Constel·lació del Telescopi, Constel·lació dels Bessons, Constel·lació dels Peixos, CONTOUR, Coordenades astronòmiques, Copernici, Corba de llum, COROT, Corrent estel·lar de la Verge, Corrent heliosfèric difús, Cosmòdrom, Cosmic Vision, Cosmoquímica, Cowboy Bebop, Cràter d'impacte, Cràter de Silverpit, Cràter secundari, Criovolcà, Crom, Cronologia d'invents i descobertes, Cronologia de l'astronomia del sistema solar, Cronologia de l'exploració del sistema solar, Cronologia de la cosmologia, Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals, Cultura de Grècia, David C. Jewitt, Declinació (astronomia), Definició de «planeta», Delta de l'Escorpió, Delta de la Copa, Delta fluvial, DEN 0255-4700, Deneb, Descobriment i exploració del sistema solar, Desert, Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, Diòxid de carboni, Dinàmica Newtoniana modificada, Disc de fragments, Disc dispers, Disnòmia (satèl·lit), Distància angular, Dominància orbital, Dr. Dre, Eclíptica, Ecosfera, Ecumene, Edat de la Terra, Efecte antihivernacle, Efecte d'hivernacle, Efecte Iarkovski, Efecte YORP, Efemèride, El joc de l'Ender (novel·la), El planeta dels simis (pel·lícula de 1968), Element químic, Elements orbitals, Elisa Quintana, Emanuel Swedenborg, Encèlad (satèl·lit), Enciclopèdia Larousse, Energia del punt zero, Epimeteu (satèl·lit), Eratostenià, Eris (planeta nan), Ernst Öpik, ESAC, Escala de distàncies còsmiques, Escala de Kardaixov, Esfera de Dyson, Esfera de Hill, Esferoide prolat, Espai (desambiguació), Espai exterior, Espectroscòpia astronòmica, Estabilitat del sistema solar, Estació Espacial Internacional, Estel, Estel peculiar, Estrella T Tauri, Estructura d'impacte, Estructura interna de la Lluna, Eta del Centaure, Eta del Serpentari, Europa (satèl·lit), Europa Clipper, European Extremely Large Telescope, Eve Online, Excentricitat, Excentricitat orbital, Exocometa, Exoplanetologia, Expansió còsmica en escala, Experiment de Cavendish, Experiment de Kennedy–Thorndike, Exploració de Júpiter, Exploració de la Lluna, Exploració de Mart, Exploració de Venus, Extinció massiva, Faetó (planeta), Família d'Eos, Física, Física atòmica, Física solar, Fòsfor, Febe (satèl·lit), Felix Savary, Fenomen natural, Fenrir (satèl·lit), Flamarada de raigs gamma suaus, Formació i evolució del sistema solar, Frank Drake, Frank Poole, Frédéric Chopin, Friedrich Argelander, Futur de la Terra, Gacrux, Galàxia, Gamma Canis Majoris, Gamma de Brúixola, Ganimedes (satèl·lit), Gas noble, Gegant de glaç, Gegant gasós, Gegant taronja, Gentilici, Geografia de Mart, Geologia, Geologia de Mercuri, Geologia de Venus, Geoquímica, Geoquímica d'isòtops, Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon, Gerard Kitchen O'Neill, Gerard Kuiper, Giordano Bruno, GJ 1061, Glaç, Gliese 581, Gliese 581 b, Gliese 581 d, Gliese 581 e, Gliese 667, Gliese 710, Gliese 849 b, Gliese 876, Gomul Catena, Gran bombardeig tardà, Gravetat, Grup Local, Guèiser, Habitabilitat en sistemes de nanes grogues, Habitabilitat planetària, Halimedes (satèl·lit), Harold Clayton Urey, Haumea, Hàbitat espacial, Hár (cràter), HD 113766, HD 210277, HD 216770 b, HD 69830, HD 73526 b, Hedenbergita, Heliofunda, Heliopausa, Heliosfera, Henry Cavendish, Hidrocarbur, Hidrosfera, Hipòtesi Nèmesi, Hipòtesi nebular, Història de l'astronomia, Història de l'observació lunar, Història de la física, Història de la Terra, Història de Mesopotàmia, Història del pensament evolucionista, Història del vol espacial, Història dels jocs de rol als Països Catalans, HR 3384, HZD, IK del Pegàs, Imbrià inferior, Immanuel Kant, Impactes de l'SL9, Impactes sobre Júpiter, Inclinació, Intensitat del camp gravitatori, Interferòmetre, International Ultraviolet Explorer, InterPlanetary Network, Interplanetary Transport Network, Interplanetary Transport System, Interstellar Boundary Explorer, Io (satèl·lit), Isòtop, Isòtops de l'argent, Isòtops del crom, Isòtops del ferro, Isòtops del iode, Isòtops del manganès, Isòtops del níquel, Isòtops del pal·ladi, James Challis, James Clerk Maxwell, Jan Hendrik Oort, Janus (satèl·lit), Jàpet (satèl·lit), Júpiter (planeta), Júpiter calent, Júpiter fred, Jet Propulsion Laboratory, Johann Daniel Titius, Johann Heinrich Lambert, Joseph Achille Le Bel, Julio Ángel Fernández, Juno (sonda), Jupiter Icy Moons Orbiter, Kappa de l'Escorpió, Karl Theodor Robert Luther, Kepler-452b, Kepler-90, Kim Stanley Robinson, La Terra, Lacaille 8760, Límit de Roche, Línia de congelament, Lògica, Lemvig, Llac Maggiore, Llei de l'atracció, Lleis de Kepler, Llet, Llista d'asteroides, Llista d'especialitats 21 de la Nomenclatura de la UNESCO, Llista d'objectes artificials que surten del sistema solar, Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic, Llista de cràters de Cal·listo, Llista de cràters de Mercuri, Llista de cràters de Venus, Llista de cràters lunars, Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO, Llista de planetes extrasolars, Llista de satèl·lits naturals, Llista dels estels més brillants, Lluentor de Fermi, Llum zodiacal, Lluna, Longitud, Lucky Starr, Lucy (nau espacial), Lunar and Planetary Laboratory, Lynn Moroney, Magnesi, Magnetosfera de Júpiter, Manganès, María Teresa Ruiz González, MarcoPolo-R, Margarida (satèl·lit), Mariner 2, Markab, Mars Science Laboratory, Mart (planeta), Massa joviana, Massa solar, Massís Tamu, Mòdul de descens Huygens, Mecànica clàssica, Medi interplanetari, Mega Terra, Menkar, Mercuri (planeta), Messier 103, Messier 105, Messier 106, Messier 108, Messier 109, Messier 19, Messier 30, Messier 39, Messier 4, Messier 41, Messier 47, Messier 48, Messier 53, Messier 70, Messier 79, Messier 9, Messier 91, Messier 92, Messier 95, Messier 96, Messier 99, Metall alcalí, Meteorit, Meteorit Acfer 214, Meteorit Allende, Meteorit Bench Crater, Meteorit d'Orgulh, Meteorit de Nakhla, Meteorit Hadley Rille, Meteorit metàl·lic, Meteorit Murchison, Meteorit NWA 470, Meteorit Willamette, Meteorologia espacial, Mi de l'Altar b, Mi de l'Altar d, Mi de l'Altar e, Migració planetària, Milutin Milanković, Mimosa (estel), Mineria atmosfèrica, Miranda (satèl·lit), Missatge d'Arecibo, Missió Gaia, Model de Niça, Model heliocèntric, Moviment directe, Moviment mitjà diari, Moviment retrògrad i prògrad, Moviments de la Terra, Muntanya, Murzim, Nana del Ca Major, Natalie Batalha, Natura, Níquel, Núclid, Núvol, Núvol d'Oort, Núvol de Hills, Núvol de pols interplanetària, Núvol Interestel·lar Local, Nebulosa del Llapis, Nebulosa solar, Nelson H. Barbour, NEODyS, Neptú, Neptú (planeta), Neptú fred, Neptuni, New Horizons, NGC 3603, NGC 752, Ni del Dragó, Nibiru, Nihal, Nikolai Stepànovitx Txernikh, Nitrogen, Nombre 280, Nord, Novè planeta, Nucli de la Terra, Nucli intern, Objecte astronòmic, Objecte astronòmic hipotètic, Objecte clàssic del cinturó de Kuiper, Objecte de Herbig-Haro, Objecte de l'espai profund, Objecte de massa planetària, Objecte proper a la Terra, Objecte separat, Objecte transneptunià, Objectes hipotètics del sistema solar, Observatori del Roque de los Muchachos, Observatori W. M. Keck, Oceà de magma lunar, Odissea de l'espai, Olivina, Olympus Mons, Ontario Lacus, Or, Orbital Piloted Assembly and Experiment Complex, Ordres de magnitud (temps), Orgulh, Origen de la vida, Origen dels noms dels planetes, Orion (nau espacial), OSIRIS-REx, OTN, Oxigen, Panells solars en les naus espacials, Paradoxa de Fermi, Pasífae (satèl·lit), Pavonis Mons, Pòl·lux (satèl·lit), Peacock, Periheli, Pertorbació (astronomia), Pes, Peter H. Schultz, Pic de llum eterna, Pic del Migdia de Bigorra, Pierre-Simon Laplace, Pilars de la Creació, Pla invariable, Pla orbital, Placa de les Pioneer, Placa fotogràfica, Placa tectònica, Planeta, Planeta doble, Planeta estèril, Planeta exterior, Planeta extrasolar, Planeta gegant, Planeta gelat, Planeta hipotètic, Planeta interior, Planeta menor, Planeta nan, Planeta oceà, Planeta tel·lúric, Planetari Eise Eisinga, Planetes en l'astrologia, Planetes transneptunians, Planetesimal, Plasma astrofísic, Plutó, Plutó (planeta nan), Pols còsmica, Praecipua (estel), Primari (astronomia), Programa Discovery, Programa espacial xinès, Programa New Frontiers, Programa Surveyor, Programa Voyager, Propulsió espacial, Proteu (satèl·lit), Protoplaneta, Proxima Centauri b, Psàmate (satèl·lit), Psi1 d'Orió, Punt subsolar, Quars, Quasisatèl·lit, Radioastronomia, Radioisòtop, Radiotelescopi d'Arecibo, Rafael Rodrigo Montero, Raigs còsmics, Ran (estel), Reconnexió magnètica, Recurs energètic, Redefinició de «planeta» de 2006, Regulus, Relativitat general, Rellotge astronòmic, Rellotge de sol de Whitehurst & Son, Rembrandt (cràter), Resum d'astronomia, Retrat de planetes, Revòlver de Janssen, Rho Cassiopeiae, Rho2 d'Àries, Rimavská Sobota, Roca lunar, Rosetta (nau espacial), Ross 128, Ross 248, Rotació diferencial, Rotació síncrona, Satèl·lit extrasolar, Satèl·lit natural, Satèl·lit regular, Satèl·lits d'Haumea, Satèl·lits d'Urà, Satèl·lits de Júpiter, Satèl·lits de Saturn, Satèl·lits galileans, Saturn (planeta), Sírius, Súper-Terra, Scheat, SIMBAD, Sinope (satèl·lit), Sistema, Sistema aïllat, Sistema binari (astronomia), Sistema Internacional de Referència Celeste, Sistema planetari, Sistema solar a la ficció, Sol, Sol de mitjanit, Solar Dynamics Observatory, Sonda espacial, Sonda interestel·lar, Sopa primitiva, SpaceX, Sufjan Stevens, Suhail, Sunjammer, Superbombolla, Supercúmul de Laniakea, Suzanne E. Smrekar, T del Taure, Taígete (estrella), Taca solar, Tau de la Balena, Tau de la Balena e, Tau de la Balena en la ficció, Tau de la Balena f, Taula dels temps geològics, Teia (protoplaneta), Telescopi espacial Spitzer, Temps atmosfèric, Temps d'efemèrides, Temps de Liapunov, Teoria atòmica, Teoria de Milanković, Teoria del caos, Teoria geocèntrica, Terra, Terraformació de Mart, Tharsis, The Astronomical Almanac, The Expanse (sèrie), The Little Prince, The Planetary Society, Theta de l'Escorpió, Tistarita, Tità (satèl·lit), Tomàs Amorós i Cerdà, Torus de gas, Tractat de la Lluna, Translació de la Terra, TRAPPIST-1, Trànsit (astronomia), Tritó (satèl·lit), Troià de Mart, Ubicació de la Terra en l'Univers, Un punt blau pàl·lid, Unitat astronòmica, Unitat de longitud, Univers, Urà (planeta), UY Scuti, V838 de l'Unicorn, Vall, Valles Marineris, Van Allen Probes, Vanguard 1, Variable Orió, Variables dependents i independents, Vastitas, Vòrtex polar, Vela solar, Velocitat d'escapament, Velocitat de la llum, Vent, Vent solar, Venus (planeta), Verge A, Verona Rupes, Very Large Telescope, Vestiges of the Natural History of Creation, Via Làctia, Via Làctia (Star Trek), Vida a Mart, Vida a Mercuri, Vida extraterrestre, Vol espacial, Vol espacial interestel·lar, Vol espacial interplanetari, Volcà, Voyager 1, Voyager 2, Vulcanià, Vulcanisme a Io, Vulcanoide, Vulcà (planeta), Warframe, WASP-12, Wide-field Infrared Survey Explorer, William Hartmann, William Herschel, WOH G64, Xarxa de l'Espai Profund, Xoc de terminació, Zeta del Centaure, Zeta del Reticle, Zona d'habitabilitat, (16) Psique, (16852) Nuredduna, (1814) Bach, (243) Ida, (4) Vesta, (4329) Miró, (434326) 2004 JG6, (5261) Eureka, (60558) Echeclus, (624) Hèctor, (8405) Asbolus, (90377) Sedna, (90482) Orc, 1 del Llangardaix, 10 de l'Àguila, 121P/Shoemaker–Holt, 128P/Shoemaker–Holt, 14 d'Andròmeda, 16 del Cigne, 16 del Cigne Bb, 177P/Barnard, 18 d'Andròmeda, 19 de l'Àguila, 1998 WW31, 1I/ʻOumuamua, 20 d'Aquari, 20 de l'Àguila, 2006, 2012 en els vols espacials, 2012 VP113, 2013 en els vols espacials, 2015 en els vols espacials, 2017 en els vols espacials, 2029, 22 d'Andròmeda, 24 d'Aquari, 25 d'agost, 25 d'Aquari, 26 d'Aquari, 2M1207 b, 3 d'Aquari, 35 d'Aquari, 37 d'Aquari, 39 d'Aquari, 4 d'Aquari, 44 d'Aquari, 45 d'Aquari, 47 d'Aquari, 47 de l'Ossa Major, 50 d'Aquari, 51 d'Aquari, 51 del Pegàs, 51 del Pegàs b, 55 del Cranc, 55 del Cranc d, 55 del Cranc e, 56 d'Aquari, 58 d'Aquari, 60 d'Aquari, 61 de la Verge, 61 del Cigne, 66 d'Aquari, 67P/Txuriúmov-Herassimenko, 68 d'Aquari, 7 d'Andròmeda, 70 d'Aquari, 70 de l'Àguila, 70 de la Verge b, 73P/Schwassmann-Wachmann, 74 d'Aquari, 78 d'Aquari, 8 d'Andròmeda, 81 d'Aquari, 82 d'Aquari, 86 d'Aquari, 89 d'Aquari, 94 d'Aquari, 97 d'Aquari, 99 d'Aquari.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat