Accés més ràpid que el navegador!
35 les relacions: Barcelona, Benet XIII, Bisbat de Vic, Castella, Catalunya, Cisma d'Occident, Concili de Constança, Corts Catalanes, Corts de Montblanc (1414), Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420), Dinastia Trastàmara, Elna, Ferran d'Antequera, Francesc de Blanes, Francesc Eiximenis, Jerónimo de Ocón, Llista de bisbes d'Elna-Perpinyà, Marc de Vilalba, Martí l'Humà, Miquel de Santjoan, Palau de la Generalitat de Catalunya, President de la Generalitat de Catalunya, Santa Maria del Pi, Tortosa, Vic, 1396, 1400, 1408, 1409, 1410, 1413, 1417, 1419, 1423, 3 de desembre.
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Alfons de Tous і Barcelona · Veure més »
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Nou!!: Alfons de Tous і Benet XIII · Veure més »
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Alfons de Tous і Bisbat de Vic · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Alfons de Tous і Castella · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Alfons de Tous і Catalunya · Veure més »
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Nou!!: Alfons de Tous і Cisma d'Occident · Veure més »
Concili de Constança
Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.
Nou!!: Alfons de Tous і Concili de Constança · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Alfons de Tous і Corts Catalanes · Veure més »
Corts de Montblanc (1414)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Montblanc el 1414.
Nou!!: Alfons de Tous і Corts de Montblanc (1414) · Veure més »
Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Alfons el Magnànim a Sant Cugat del Vallès el 21 de març de 1419, quasi tres anys més tard d'heretar la corona d'Aragó a la mort del seu pare Ferran d'Antequera el 2 d'abril de 1416.
Nou!!: Alfons de Tous і Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420) · Veure més »
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Nou!!: Alfons de Tous і Dinastia Trastàmara · Veure més »
Elna
Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.
Nou!!: Alfons de Tous і Elna · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Alfons de Tous і Ferran d'Antequera · Veure més »
Francesc de Blanes
Francesc de Blanes fou bisbe de Girona.
Nou!!: Alfons de Tous і Francesc de Blanes · Veure més »
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Nou!!: Alfons de Tous і Francesc Eiximenis · Veure més »
Jerónimo de Ocón
Jerónimo de Ocón (? — Perpinyà?, 16 de novembre del 1425) va ser un religiós, bisbe d'Elna, pertanyent a l'orde carmelità.
Nou!!: Alfons de Tous і Jerónimo de Ocón · Veure més »
Llista de bisbes d'Elna-Perpinyà
Llista dels bisbes de la diòcesi de Perpinyà-Elna.
Nou!!: Alfons de Tous і Llista de bisbes d'Elna-Perpinyà · Veure més »
Marc de Vilalba
Marc de Vilalba, també conegut erròniament com de Villalba, (La Roca del Vallès, ? — Olesa de Montserrat, 27 de gener de 1439) fou un abat i polític, 13è President de la Generalitat de Catalunya nomenat per les Corts de Barcelona el 23 d'agost de 1413.
Nou!!: Alfons de Tous і Marc de Vilalba · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Alfons de Tous і Martí l'Humà · Veure més »
Miquel de Santjoan
Miquel de Santjoan, president de la Generalitat de Catalunya entre 1389 i 1396, havia estat nomenat per les Corts de Montsó l'11 de juny de 1389.
Nou!!: Alfons de Tous і Miquel de Santjoan · Veure més »
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Alfons de Tous і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: Alfons de Tous і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Santa Maria del Pi
L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Alfons de Tous і Santa Maria del Pi · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Alfons de Tous і Tortosa · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Alfons de Tous і Vic · Veure més »
1396
Sense descripció.
Nou!!: Alfons de Tous і 1396 · Veure més »
1400
; Països Catalans.
Nou!!: Alfons de Tous і 1400 · Veure més »
1408
; Països catalans.
Nou!!: Alfons de Tous і 1408 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Alfons de Tous і 1409 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Alfons de Tous і 1410 · Veure més »
1413
; Països Catalans.
Nou!!: Alfons de Tous і 1413 · Veure més »
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Alfons de Tous і 1417 · Veure més »
1419
;Països Catalans.
Nou!!: Alfons de Tous і 1419 · Veure més »
1423
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Alfons de Tous і 1423 · Veure més »
3 de desembre
El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alfons de Tous і 3 de desembre · Veure més »
