Taula de continguts
29 les relacions: Antonio Pérez Maxo, Barcelona, Benet Fontanella, Bisbat de Lleida, Bisbat de Vic, Catedral de Barcelona, Constitucions catalanes, Coronatge, Corts de Barcelona (1599), Corts de Barcelona (1626), Elna, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Francesc Morillo, La Seu Vella de Lleida, Lleida, Llista de bisbes de Lleida, Lloctinent de Catalunya, Montsó, Paeria de Lleida, President de la Generalitat de Catalunya, Quint (impost), 1571, 1623, 1626, 1627, 1634, 20 de desembre, 22 de juliol.
Antonio Pérez Maxo
Antonio Pérez Maxo (Santo Domingo de Silos, Burchs, 2 de maig de 1562 — Tarragona, 1 de maig de 1637) fou eclesiàstic catòlic que esdevingué bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1627-1633) bisbe de Lleida (1633) i arquebisbe de Tarragona (1633-1637).
Veure Pere de Magarola i Fontanet і Antonio Pérez Maxo
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і Barcelona
Benet Fontanella
Benet Fontanella (Olot, Garrotxa, 16 de juny de 1575 - 21 de febrer de 1627), fou abat del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і Benet Fontanella
Bisbat de Lleida
El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і Bisbat de Lleida
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і Bisbat de Vic
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і Catedral de Barcelona
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і Constitucions catalanes
Coronatge
El coronatge era un impost demanat pel monarca per a pagar les despeses derivades de la coronació del rei o de la reina.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і Coronatge
Corts de Barcelona (1599)
Publicació de les Constitucions de 1599, impresa el 1603 Les Corts de Barcelona de 1599 van ser presidides pel rei Felip II d'Aragó.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і Corts de Barcelona (1599)
Corts de Barcelona (1626)
Les Corts de Barcelona de 1626 van ser presidides pel rei Felip III d'Aragó.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і Corts de Barcelona (1626)
Elna
Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і Elna
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і Felip III de Castella
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Veure Pere de Magarola i Fontanet і Felip IV de Castella
Francesc Morillo
Francesc Morillo fou canonge ardiaca de la Seu d'Urgell.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і Francesc Morillo
La Seu Vella de Lleida
La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і La Seu Vella de Lleida
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і Lleida
Llista de bisbes de Lleida
Aquesta és la llista dels bisbes de Lleida, que recull els bisbes tan documentats com els que inclou l'episcopologi actual del bisbat.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і Llista de bisbes de Lleida
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і Lloctinent de Catalunya
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і Montsó
Paeria de Lleida
La Paeria de Lleida, o bé l'Ajuntament de Lleida, és l'administració de primer nivell que governa la ciutat i el terme de Lleida.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і Paeria de Lleida
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і President de la Generalitat de Catalunya
Quint (impost)
El quint era l'impost reial que equivalia a la cinquena part dels ingressos municipals i que algunes ciutats catalanes pagaven a la tresoreria reial.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і Quint (impost)
1571
;Països Catalans.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і 1571
1623
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і 1623
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і 1626
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і 1627
1634
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і 1634
20 de desembre
El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і 20 de desembre
22 de juliol
El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.
Veure Pere de Magarola i Fontanet і 22 de juliol
També conegut com Pere de Magarola.