Accés més ràpid que el navegador!
166 les relacions: Alfons de Tous, Antoni Clavé i Sanmartí, Antoni Roca i Sallent, Antoni Sadurní, Antoni Tàpies i Puig, Ara Llibres, Arc apuntat, Arquitecte, Arquitectura de Barcelona, Arquitectura gòtica, Art mudèjar, Arxiu, Balustre, Barcelona, Bartomeu Barceló, Bernat Martorell, Call de Barcelona, Capitell, Carilló del Palau de la Generalitat, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carrer del Bisbe, Carreu, Casa de la Ciutat (Barcelona), Cases dels Canonges, Castell de Montjuïc, Catalunya, Centralisme, Cervera, Clau de volta, Columna, Consell de Cent, Consell de guerra, Constitució espanyola de 1978, Constitucions catalanes, Corts Catalanes, Cresteria, Cristòfor Colom, Dalmàtica del tern de sant Jordi, Dòric, Decrets de Nova Planta, Democràcia, Dictadura de Primo de Rivera, Diputació de Barcelona, Diputació del General de Catalunya, Drac, El Gòtic, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, Eleccions generals espanyoles de 1977, Eleccions municipals espanyoles de 1931, Enric Prat de la Riba i Sarrà, ..., Enteixinat, Espanyolisme, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Europa, Evangeli, Exposició Internacional de Barcelona, Façana, Felip II de Castella, Felip V d'Espanya, Francesc Galofré i Oller, Francesc Macià i Llussà, Francesc Oliver de Boteller, Frontal d'altar, Gàrgola, Gòtic català, Gòtic flamíger, Generalitat de Catalunya, Gestapo, Govern d'Espanya, Govern de Catalunya, Govern de Catalunya 1931-1932, Govern de Catalunya 1980-1984, Governador civil, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Heràldica, Heribert Barrera i Costa, Imperi Romà, Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Institut d'Art de Chicago, Joan de Tours, Joan Rubió i Bellver, Joaquim Torres i García, Jordi Pujol i Soley, Josep Irla i Bosch, Josep Maria Milà i Camps, Josep Puig i Cadafalch, Josep Tarradellas i Joan, La Vanguardia, Les quatre cròniques, Les quatre grans Cròniques, Lluís Companys i Jover, Mancomunitat de Catalunya, Marc Safont, Mènsula, Moixé Natan, Mossos d'Esquadra, Museu del Louvre, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Neogòtic, Nummulits, Orfebreria, Palau de la Generalitat Valenciana, Palau Farnese, Parlament de Catalunya, Pati dels Tarongers, Pere Aragonès i Garcia, Pere Blai, Pere Joan (escultor), Pinacle, Plaça de Sant Jaume (Barcelona), Pogrom de Barcelona, President de la Generalitat de Catalunya, President del Parlament de Catalunya, Puntes de la Capella de Sant Jordi, Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco, Regiment de la Diputació del General de Catalunya, Reial audiència, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Reis Catòlics, Sant Jordi, Sàpiens, Seda, Traceria, Tribunal de Cassació de Catalunya, Troia, Volta de creueria, 10 d'abril, 11 de setembre, 1289, 1300, 1359, 1396, 1400, 1410, 1425, 1432, 1434, 1450, 1526, 1531, 1537, 1560, 1597, 16 de gener, 16 de juliol, 1616, 1619, 1713, 1714, 1716, 1822, 1824, 1914, 1925, 1930, 1934, 1940, 1954, 1977, 1979, 2022, 28 de juliol, 29 de setembre, 3 de desembre. Ampliar l'índex (116 més) »
Alfons de Tous
Alfons de Tous, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1396 - 1413 en substitució de Miquel de Santjoan que es va absentar de Catalunya el 1396 per anar en una ambaixada pel rei i no va tornar a residir al principat.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Alfons de Tous · Veure més »
Antoni Clavé i Sanmartí
Antoni Clavé i Sanmartí (Barcelona, 5 d'abril de 1913 - Sant Tropetz, França, 30 d'agost de 2005) fou un artista pluridisciplinari que va conrear diferents tècniques com el cartellisme, el collage, l'escultura, el gravat, el cinema, la joieria, el tèxtil, la ceràmica, l'escenografia teatral, però que va triomfar principalment en la pintura, el dibuix i la il·lustració, disciplines que l'han portat a un gran reconeixement internacional.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Antoni Clavé i Sanmartí · Veure més »
Antoni Roca i Sallent
Antoni Roca i Sallent (Llívia, 1813 o 1814 - Barcelona, 10 de maig de 1864) fou un gravador català.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Antoni Roca i Sallent · Veure més »
Antoni Sadurní
Brodat d'Antoni Sadurní, a la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat de Catalunya Antoni Sadurní (Barcelona, actiu al) fou un brodador català, conegut per ser l'autor del brodat del frontal d'altar de la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat de Catalunya, es creu que inspirant-se en un disseny del pintor Bernat Martorell.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Antoni Sadurní · Veure més »
Antoni Tàpies i Puig
fou un pintor, escultor i teòric de l'art català.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Antoni Tàpies i Puig · Veure més »
Ara Llibres
Ara Llibres és una editorial cooperativa nascuda el 2002 a Barcelona que publica llibres de ficció i no ficció per a adults, tant en suport paper com digital.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Ara Llibres · Veure més »
Arc apuntat
Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Arc apuntat · Veure més »
Arquitecte
Larquitecte és el professional que s'encarrega de projectar edificacions o espais urbans, i vetllar per l'adequat desenvolupament de la seva construcció.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Arquitecte · Veure més »
Arquitectura de Barcelona
consulta.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Arquitectura de Barcelona · Veure més »
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Arquitectura gòtica · Veure més »
Art mudèjar
Torre mudèjar de la catedral de Terol Palau de l'Aljaferia a Saragossa La Giralda de Sevilla Des del, s'ha considerat que l'art mudèjar és l'art que practicaven, sobretot, els mudèjars i moriscos en els territoris cristians de la península Ibèrica.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Art mudèjar · Veure més »
Arxiu
Arxiu organitzat en caixes arxivadores Els arxius són l'objecte principal de la ciència arxivística.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Arxiu · Veure més »
Balustre
Diversos tipus de balustres Un balustre (de l'italià balaustro, i aquest del llatí balaustium, i aquest, del grec βαλαυστιον 'flor de magraner') és un tronc modelat, circularment o en forma de quadrat, fet amb pedra o fusta i de vegades metall, que suporta la barana d'un ampit o d'una escala, balcó, etc.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Balustre · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Barcelona · Veure més »
Bartomeu Barceló
* Bartomeu Barceló Ginard (Porreres, 1957), escriptor i doctor en psicologia.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Bartomeu Barceló · Veure més »
Bernat Martorell
Bernat Martorell (Sant Celoni, 1390 - Barcelona, 1452) va ser un pintor pertanyent a la segona etapa del gòtic internacional a Catalunya, caracteritzada per estar més propera a l'estil flamenc, on prima la qualitat dels acabats per sobre del color.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Bernat Martorell · Veure més »
Call de Barcelona
El Call de Barcelona és el sector de l'actual barri Gòtic que antigament havia estat el barri jueu.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Call de Barcelona · Veure més »
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Capitell · Veure més »
Carilló del Palau de la Generalitat
'''Carilló del Palau de la Generalitat'''L'actual Carilló del Palau de la Generalitat és un instrument format per 49 campanes de bronze, que es troba a la ciutat de Barcelona, situat a la part superior de l'edifici històric del Palau de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Carilló del Palau de la Generalitat · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carrer del Bisbe
El Carrer del Bisbe de Barcelona és un carrer que ha tingut diversos noms al llarg de la seua història: Santa Eulàlia, Bisbal, Diputació, Martín Zurbano, García Lorca i Obispo Irurita.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Carrer del Bisbe · Veure més »
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Carreu · Veure més »
Casa de la Ciutat (Barcelona)
La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Casa de la Ciutat (Barcelona) · Veure més »
Cases dels Canonges
Les Cases dels Canonges són un conjunt d'edificis de Barcelona, adjacents a la Catedral i al Palau de la Generalitat, als quals s'accedeix pels carrers del Bisbe (núm. 4-8), de la Pietat (núm. 2-6) i del Paradís (núm. 7).
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Cases dels Canonges · Veure més »
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Castell de Montjuïc · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Catalunya · Veure més »
Centralisme
Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Centralisme · Veure més »
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Cervera · Veure més »
Clau de volta
Clau de volta La clau de volta és la pedra central d'una volta, igual com la clau d'arc que tanca un arc.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Clau de volta · Veure més »
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Columna · Veure més »
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Consell de Cent · Veure més »
Consell de guerra
Usualment, un consell de guerra és un procediment judicial militar de caràcter sumari o sumaríssim en el qual es dilucida de forma ràpida la comissió d'un delicte tipificat en el Codi de justícia militar que, per la situació de guerra o una altra d'anàloga (estat d'excepció, estat de setge o estat d'alarma), no permet esperar a la justícia militar ordinària.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Consell de guerra · Veure més »
Constitució espanyola de 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Constitució espanyola de 1978 · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Constitucions catalanes · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Corts Catalanes · Veure més »
Cresteria
Cresteria amb merlets coronats de la Llotja de València Cresteria del Castell de Requesens Persépolis La cresteria és un element arquitectònic de caràcter originalment defensiu que es caracteritza per l'estructura calada, que corona la part alta d'un edifici.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Cresteria · Veure més »
Cristòfor Colom
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Cristòfor Colom · Veure més »
Dalmàtica del tern de sant Jordi
Imatge del frontal de la capella de Sant Jordi, obra d'Antoni Sadurní La Dalmàtica del tern de sant Jordi és un brodat fet per Antoni Sadurní, que actualment es conserva al palau de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Dalmàtica del tern de sant Jordi · Veure més »
Dòric
Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Dòric · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Democràcia · Veure més »
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »
Diputació de Barcelona
Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Diputació de Barcelona · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Drac
El drac o dragó (del, ‘serpent fabulosa’, i aquest del, ‘monstre fabulós') és un animal mitològic que apareix en diverses formes en bastants cultures de tot el món, amb diferents simbolismes associats.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Drac · Veure més »
El Gòtic
Basílica de la Mercè. Casa de la Ciutat, seu de l'Ajuntament de Barcelona. El Gòtic, també conegut com el Barri Gòtic, és un dels quatre barris que formen el districte de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і El Gòtic · Veure més »
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980
El dijous, 20 de març de 1980 se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 · Veure més »
Eleccions generals espanyoles de 1977
Les eleccions generals espanyoles de 1977 se celebraren el dimecres, 15 de juny de 1977, sent les primeres eleccions generals lliures després de la dictadura franquista.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Eleccions generals espanyoles de 1977 · Veure més »
Eleccions municipals espanyoles de 1931
Portada de l'''Heraldo de Madrid'' del 13 d'abril de 1931. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Eleccions municipals espanyoles de 1931 · Veure més »
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Veure més »
Enteixinat
Enteixinat a La Aljafería de Saragossa Detall de l'enteixinat del Paranimf de la Universitat d'Alcalá (1520). Enteixinat o teginat es refereix a tota sostrada amb decoració de fusta, que resol els problemes estructurals dels edificis, i molt especialment la realització de forjats i armadures de sostres.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Enteixinat · Veure més »
Espanyolisme
L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Espanyolisme · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Europa · Veure més »
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Evangeli · Veure més »
Exposició Internacional de Barcelona
LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Exposició Internacional de Barcelona · Veure més »
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Façana · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Felip II de Castella · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Felip V d'Espanya · Veure més »
Francesc Galofré i Oller
Francesc Galofré i Oller (Valls, 1864 – 1942, Barcelona) fou un pintor català.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Francesc Galofré i Oller · Veure més »
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Francesc Macià i Llussà · Veure més »
Francesc Oliver de Boteller
fou abat de Santa Maria de Poblet (1583-1598).
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Francesc Oliver de Boteller · Veure més »
Frontal d'altar
Frontal d'altar d'Esquius, que representa, al centre, la Maiestas Domini envoltada pel tetramorf i, als costats, els dotze apòstols, distribuïts en quatre compartiments. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Frontal d'altar d'Avià dedicat a la Mare de Déu (MNAC) Un frontal d'altar és l'element moble que decora la part davantera de l'altar en les esglésies cristianes.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Frontal d'altar · Veure més »
Gàrgola
Gàrgola (del ''Dictionnaire raisonné de l'architecture française'', 1854-1868) Gàrgola de la catedral de Barcelona Gàrgola moderna, catedral de Chichester, que mostra un rec. Una gàrgola (del francès gargouille > gargouiller o occità gorgolh/gargolh/borbolh o gargolha, gargalh - baix llatí gargaillusTresòr dau Felibritge, Frederic Mistral-, 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí: gurgŭlio raig o broll d'aigua, d'una font, etc., o gargărīzo i grec: γαργαρίζω, 'fer gàrgares' o γαργαρeωv 'gorja', γαργbρa, conducte) o carassa és una part que sobresurt d'una canonada, que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Gàrgola · Veure més »
Gòtic català
XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Gòtic català · Veure més »
Gòtic flamíger
Façana de la capella de Sant Jordi, dins del palau de la Generalitat de Catalunya, obra de Marc Safont (1434) El gòtic flamíger va ser una etapa de l'art gòtic francès i altres països europeus, que es va desenvolupar des de l'última part del i els principis del.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Gòtic flamíger · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Gestapo
La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat), coneguda amb l'acrònim Gestapo, va ser la policia secreta oficial de l'estat a l'Alemanya nazi.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Gestapo · Veure més »
Govern d'Espanya
El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Govern d'Espanya · Veure més »
Govern de Catalunya
Logotip oficial de la Generalitat de catalunya El Govern o Consell Executiu de Catalunya és una de les institucions estatutàries que conformen la Generalitat de Catalunya juntament amb el Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Govern de Catalunya · Veure més »
Govern de Catalunya 1931-1932
En el període 1931-1932 i després de la instauració de la Segona República Espanyola, a Catalunya es formà un govern de Catalunya, primer el de l'autoproclamada República Catalana i més tard el de la Generalitat Provisional fins a les eleccions al Parlament de 1932.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Govern de Catalunya 1931-1932 · Veure més »
Govern de Catalunya 1980-1984
El govern de la Generalitat de Catalunya en el període 1980-1984, correspon a la I legislatura del període democràtic.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Govern de Catalunya 1980-1984 · Veure més »
Governador civil
El governador civil era l'autoritat política designada pel govern d'Espanya per exercir el control màxim d'aquest a les províncies d'Espanya a partir de la seva creació per Javier de Burgos el 1833.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Governador civil · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Heràldica
XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Heràldica · Veure més »
Heribert Barrera i Costa
Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 6 de juliol de 1917 - Barcelona, 27 d'agost de 2011) va ser un polític i químic català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i primer president del restaurat Parlament de Catalunya des del 1980 fins al 1984 (el setè des de la seva constitució).
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Heribert Barrera i Costa · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Imperi Romà · Veure més »
Institut Català d'Arqueologia Clàssica
L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica és un centre de recerca públic en arqueologia clàssica creat l'any 2000 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili, amb la participació del Consell Interuniversitari de Catalunya.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Institut Català d'Arqueologia Clàssica · Veure més »
Institut d'Art de Chicago
L'Institut d'Art de Chicago, oficialment i en anglès Art Institute of Chicago és un museu i escola d'art situat a Grant Park, al voltant de la costa del llac Michigan a la ciutat de Chicago.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Institut d'Art de Chicago · Veure més »
Joan de Tours
Palau de la Generalitat de Catalunya. Porta d'accés a la sala Verge de Montserrat. 1522-27. Obra atribuïda Palau de la Generalitat de Catalunya. Porta d'accés a la Cambra Daurada. 1522-27. Obra atribuïda Portada de l'església parroquial de Calella amb els relleus dels 12 apòstols Joan de Tours o Jean de Tours (Tours, Turena, segle XV - Calella, 1563 al Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM)) fou un imatger i escultor francès que treballà molt activament a Catalunya des de 1509.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Joan de Tours · Veure més »
Joan Rubió i Bellver
va ser un arquitecte modernista català.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Joan Rubió i Bellver · Veure més »
Joaquim Torres i García
Joaquim Torres i García (Montevideo, 1874 – 1949) –conegut com a Joaquim Torras, Quim Torras, Joaquín Torres García en castellà o Joaquim Torres-García– va ser un pintor i escultor muralista, novel·lista, escriptor, professor i teòric uruguaianocatalà que va passar la major part de la seva vida adulta a Espanya i França.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Joaquim Torres i García · Veure més »
Jordi Pujol i Soley
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Jordi Pujol i Soley · Veure més »
Josep Irla i Bosch
Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 24 d'octubre de 1876 – Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958) fou un empresari i polític català, i 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940–1954) en l'exili.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Josep Irla i Bosch · Veure més »
Josep Maria Milà i Camps
Josep Maria Milà i Camps, 1r comte de Montseny, (Barcelona, 7 de juny de 1886 - Esplugues de Llobregat, el Baix Llobregat, 25 de maig de 1955) fou un polític i financer català, fill de Josep Maria Milà i Pi i cosí de Pere Milà i Camps.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Josep Maria Milà i Camps · Veure més »
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »
Josep Tarradellas i Joan
Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Josep Tarradellas i Joan · Veure més »
La Vanguardia
La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і La Vanguardia · Veure més »
Les quatre cròniques
Les quatre cròniques és una obra de l'artista català Antoni Tàpies que presideix la Sala Tarradellas, una sala de reunions del Palau de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Les quatre cròniques · Veure més »
Les quatre grans Cròniques
Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Les quatre grans Cròniques · Veure més »
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Lluís Companys i Jover · Veure més »
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »
Marc Safont
Palau de la Generalitat de Marc Safont Marc Safont (1385?-1458) va ser un arquitecte català, considerat un dels més importants de la baixa edat mitjana.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Marc Safont · Veure més »
Mènsula
Mènsules romàniques de la catedral de Tarragona La mènsula, també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un element arquitectònic encastat i sobresortint d'un mur, la funció principal del qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d'una llinda, etc.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Mènsula · Veure més »
Moixé Natan
Moixé Natan (Tàrrega, ca. 1290 - 1360) fou un financer, dirigent i poeta jueu català.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Moixé Natan · Veure més »
Mossos d'Esquadra
Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Mossos d'Esquadra · Veure més »
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Museu del Louvre · Veure més »
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »
Neogòtic
Palau de Westminster. El nou Ajuntament de Múnic. Església votiva de Viena. La ciutat fortificada de Carcassona, restaurada per Viollet-le-Duc. Castell de Hohenzollern. La façana neogòtica de la catedral de Barcelona El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al i continuat encara al.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Neogòtic · Veure més »
Nummulits
Els nummulits o Nummulites són un gènere de macroforaminífers de la família dels Nummulítids amb estructures internes complexes que en faciliten la identificació.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Nummulits · Veure més »
Orfebreria
- L'orfebreria és l'ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Orfebreria · Veure més »
Palau de la Generalitat Valenciana
El Palau de la Generalitat Valenciana, a la ciutat de València, és la seu de la Generalitat Valenciana, segons que estableix l'Estatut valencià en el seu títol I, article 5.1.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Palau de la Generalitat Valenciana · Veure més »
Palau Farnese
El palau Farnese, del, domina l'homònima plaça a Roma.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Palau Farnese · Veure més »
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Parlament de Catalunya · Veure més »
Pati dels Tarongers
Vista general del pati dels tarongers El Pati dels Tarongers és un cel obert pavimentat del Palau de la Generalitat de Catalunya que com el seu nom indica té diversos tarongers en els seus escocells individuals, com se solien posar en les cases nobles del Renaixement.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Pati dels Tarongers · Veure més »
Pere Aragonès i Garcia
és un polític català, president de la Generalitat de Catalunya des del 24 de maig de 2021.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Pere Aragonès i Garcia · Veure més »
Pere Blai
Pere Blai (Barcelona 1553 - 1620), arquitecte, va ser el gran representant del Renaixement italianitzant a Catalunya, amb una significació i un estil comparables als del Cronaca o els Sangallo a la Toscana.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Pere Blai · Veure més »
Pere Joan (escultor)
Pere Joan (en ortografia antiga Pere Johan) fou un escultor català del.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Pere Joan (escultor) · Veure més »
Pinacle
Aquest article tracta del pinacle arquitectònic, per al joc vegeu Pinacle (joc) Representació gràfica d'un pinacle. Un pinacle és un element arquitectònic en forma de con, punxegut i, normalment, fet de pedra que se situa al capdamunt, com a coronament, dels contraforts d'una catedral.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Pinacle · Veure més »
Plaça de Sant Jaume (Barcelona)
La plaça de Sant Jaume és el cor administratiu de la ciutat de Barcelona atès que hi ha encarades les seus del Govern de Catalunya (el Palau de la Generalitat de Catalunya) i de l'Ajuntament de Barcelona (la Casa de la Ciutat).
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Plaça de Sant Jaume (Barcelona) · Veure més »
Pogrom de Barcelona
Situació del call superposat als carrers actuals (la plaça del centre a la dreta és la plaça de Sant Jaume). El pogrom de Barcelona del 1391 fou un assalt al Call de la ciutat de Barcelona, instigat per l'arribada de notícies de l'assalt al call jueu de Mallorca, entre el 5 i 8 d'agost del 1391 i que acabà amb la matança indiscriminada de ciutadans jueus si no acceptaven convertir-se al cristianisme.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Pogrom de Barcelona · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
President del Parlament de Catalunya
El president del Parlament de Catalunya és el diputat que presideix el Parlament de Catalunya i té la representació de la cambra legislativa de la Generalitat.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і President del Parlament de Catalunya · Veure més »
Puntes de la Capella de Sant Jordi
Estovalles d'altar de la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Disseny Marià Castells i Simón, 1927 Les Puntes de la Capella de Sant Jordi són tres peces de punta per a l'aixovar litúrgic de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya fetes entre els anys 1927 i 1929 per l'empresa de punta artesana d'Arenys de Mar Fábrica de Blondas y Encajes Joaquin y Mariano Castells.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Puntes de la Capella de Sant Jordi · Veure més »
Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco
Fòrum Provincial El recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco era la plaça que presidia el Fòrum Provincial de Tàrraco.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco · Veure més »
Regiment de la Diputació del General de Catalunya
El Regiment de la Diputació del General fou una unitat militar del Reials Exèrcits de Carles III durant la Guerra de Successió Espanyola (1705-1713) i de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra dels Catalans (1713-1714).
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Regiment de la Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Reial audiència
Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Reial audiència · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Reis Catòlics · Veure més »
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Sant Jordi · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Sàpiens · Veure més »
Seda
Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Seda · Veure més »
Traceria
Catedral d'Estrasburg, França. La traceria és el treball decoratiu en pedra (també de vegades en fusta) compost per elements geomètrics i utilitzat en arquitectura, especialment a les grans obres de l'arquitectura gòtica.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Traceria · Veure més »
Tribunal de Cassació de Catalunya
El Tribunal de Cassació de Catalunya fou un organisme judicial de la Generalitat de Catalunya establert per l'Estatut de Núria de 1932, segons preveia en el seu article 12.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Tribunal de Cassació de Catalunya · Veure més »
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Troia · Veure més »
Volta de creueria
Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França Volta de creueria sexpartida La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і Volta de creueria · Veure més »
10 d'abril
El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 10 d'abril · Veure més »
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 11 de setembre · Veure més »
1289
Sense descripció.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1289 · Veure més »
1300
Sense descripció.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1300 · Veure més »
1359
Sense descripció.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1359 · Veure més »
1396
Sense descripció.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1396 · Veure més »
1400
; Països Catalans.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1400 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1410 · Veure més »
1425
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1425 · Veure més »
1432
Sense descripció.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1432 · Veure més »
1434
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1434 · Veure més »
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1450 · Veure més »
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1526 · Veure més »
1531
Sense descripció.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1531 · Veure més »
1537
Sense descripció.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1537 · Veure més »
1560
Sense descripció.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1560 · Veure més »
1597
Sense descripció.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1597 · Veure més »
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 16 de gener · Veure més »
16 de juliol
El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 16 de juliol · Veure més »
1616
Nicolau Copèrnic.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1616 · Veure més »
1619
Sense descripció.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1619 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1713 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1714 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1716 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1822 · Veure més »
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1824 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1914 · Veure més »
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1925 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1930 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1934 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1940 · Veure més »
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1954 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1977 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 1979 · Veure més »
2022
L'any 2022 va ser un any comú començat en dissabte i correspon a l'any 1400 del calendari persa.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 2022 · Veure més »
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 28 de juliol · Veure més »
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 29 de setembre · Veure més »
3 de desembre
El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Palau de la Generalitat de Catalunya і 3 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Palau de la Diputació del General, Palau de la Generalitat (Barcelona), Sala Tàpies.
