Taula de continguts
15 les relacions: Andalusia, Antoni de Planella i de Cruïlles, Catedral de Tarragona, Climent de Solanell i de Foix, Constitucions catalanes, Felip V d'Espanya, Maó, Mallorca, Nuoro, President de la Generalitat de Catalunya, Regne de Sardenya, Sardenya, Terç, 17 de febrer, 1701.
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Veure Josep Antoni Valls i Pandutxo і Andalusia
Antoni de Planella i de Cruïlles
Antoni de Planella i de Cruïlles, abat de Sant Esteve de Banyoles (1675-1688) i posteriorment abat de Sant Pere de Besalú (1688-1713), va ser dues vegades president de la Generalitat de Catalunya, la primera vegada va ser nomenat el 22 de juliol de 1692 per al trienni 1692 a 1695, essent la cent tretzena persona en exercir aquest càrrec, i la segona entre el cent setzè i cent dissetè president entre els anys 1701 i 1704 als inicis de la Guerra de Successió.
Veure Josep Antoni Valls i Pandutxo і Antoni de Planella i de Cruïlles
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Veure Josep Antoni Valls i Pandutxo і Catedral de Tarragona
Climent de Solanell i de Foix
Climent de Solanell i de Foix va ser el cent quinzè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1698 i 1701.
Veure Josep Antoni Valls i Pandutxo і Climent de Solanell i de Foix
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Veure Josep Antoni Valls i Pandutxo і Constitucions catalanes
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Josep Antoni Valls i Pandutxo і Felip V d'Espanya
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Veure Josep Antoni Valls i Pandutxo і Maó
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Josep Antoni Valls i Pandutxo і Mallorca
Nuoro
Nùgoro (en italià i oficialment, Nuoro) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Nuoro.
Veure Josep Antoni Valls i Pandutxo і Nuoro
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Veure Josep Antoni Valls i Pandutxo і President de la Generalitat de Catalunya
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Veure Josep Antoni Valls i Pandutxo і Regne de Sardenya
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Josep Antoni Valls i Pandutxo і Sardenya
Terç
Un terç era una unitat militar d'infanteria de l'exèrcit de la monarquia hispànica durant l'època de la Casa d'Àustria comprès entre el 1534 i el 1704.
Veure Josep Antoni Valls i Pandutxo і Terç
17 de febrer
El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Josep Antoni Valls i Pandutxo і 17 de febrer
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.