Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

1657

Índex 1657

Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.

52 les relacions: Arxiduc d'Àustria, Baltasar Gracián y Morales, Barcelona, Classicisme, Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici, Ducat de Cardona, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, França, Frederic I de Prússia, Gabriel Manalt i Domènech, Giulio Raimondo Mazzarino, Graz, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guido Starhemberg, Imperi Otomà, Jacques Stella, Jean de Lascaris-Castellar, Jean-Jacques Olier, Joan Baptista Rocabert, Kaliningrad, Katib Çelebi, Levan II Dadiani, Liparit III Dadiani, Llàtzer Tramulles, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de monarques de Bohèmia, Llista de reis d'Hongria, Lloctinent de Catalunya, Mariscal de França, Martorell, Michel Richard Delalande, Mingrèlia, Monestir de Montserrat, Mont-real, Mtavari, Notre-Dame-de-Bon-Secours, Orde de Sant Joan de Jerusalem, París, Perpinyà, Philippe de La Mothe-Houdancourt, Pintor, Quebec, Viena, 11 de juliol, 15 de desembre, 16 de setembre, 1771, 2 d'abril, 24 de març, ..., 29 d'abril, 6 d'octubre. Ampliar l'índex (2 més) »

Arxiduc d'Àustria

Corona d'arxiduc d'Àustria. El títol d'arxiduc d'Àustria amb el tractament inherent d'altesa imperial s'ha donat tradicionalment als membres de la Casa d'Àustria fruit de matrimoniiis entre iguals.

Nou!!: 1657 і Arxiduc d'Àustria · Veure més »

Baltasar Gracián y Morales

Baltasar Gracián y Morales (Belmonte de Gracián, Regne d'Aragó, 8 de gener de 1601 — Tarassona, 6 de desembre de 1658) fou un escriptor en castellà del Segle d'or espanyol que cultivà la prosa didàctica i filosòfica.

Nou!!: 1657 і Baltasar Gracián y Morales · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: 1657 і Barcelona · Veure més »

Classicisme

Un classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.

Nou!!: 1657 і Classicisme · Veure més »

Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici

* Per a l'orde monàstic medieval de Saint-Sulpice-des-Bois, vegeu: Orde de Sant Sulpici La Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici, en llatí Societas Presbyterorum a Sancto Sulpitio, és una societat de vida apostòlica de clergues, de dret pontifici.

Nou!!: 1657 і Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici · Veure més »

Ducat de Cardona

El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el segle XI i fins al segle XVI restarà en mans de la família Cardona.

Nou!!: 1657 і Ducat de Cardona · Veure més »

Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Nou!!: 1657 і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: 1657 і França · Veure més »

Frederic I de Prússia

Frederic I de Prússia Frederic III de Brandenburg i I de Prússia (Kaliningrad, 11 de juliol de 1657 - Berlín, 25 de febrer de 1713) fou el primer rei de Prússia, des del 18 de gener de 1701, fins a la seva mort.

Nou!!: 1657 і Frederic I de Prússia · Veure més »

Gabriel Manalt i Domènech

Gabriel Manalt i Domènech -citat incorrectament com a Menalt- (Martorell,És un altre títol per al Tiento garrido de la mano derecha?.

Nou!!: 1657 і Gabriel Manalt i Domènech · Veure més »

Giulio Raimondo Mazzarino

Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.

Nou!!: 1657 і Giulio Raimondo Mazzarino · Veure més »

Graz

Graz (en eslovè Gradec) és una ciutat estatutària i la segona d'Àustria en població, amb 256.586 habitants (2009), i la capital de l'estat d'Estíria.

Nou!!: 1657 і Graz · Veure més »

Guerra dels Segadors

La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.

Nou!!: 1657 і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: 1657 і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guido Starhemberg

Guido Wald Rüdiger, comte de Starhemberg (Graz, 1657 - Viena, 7 de març, 1737) fou un militar austríac.

Nou!!: 1657 і Guido Starhemberg · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: 1657 і Imperi Otomà · Veure més »

Jacques Stella

“El casament de la Mare de Déu”, obra de '''Jacques Stella''' al Magyar Szépmüvészeti Múzeum de Budapest. Jacques Stella (1596, Lió - 29 d'abril de 1657, París) fou un pintor del Classicisme francès; les seues obres es caracteritzen per elegants figures de modelat escultòric.

Nou!!: 1657 і Jacques Stella · Veure més »

Jean de Lascaris-Castellar

Jean de Lascaris-Castellar Gran Mestre de l'Orde de Malta entre 1636, quan va substituir Antoine de Paulo, fins al 14 d'agost 1657, data de la seva mort.

Nou!!: 1657 і Jean de Lascaris-Castellar · Veure més »

Jean-Jacques Olier

Jean-Jacques Olier (París, 20 setembre de 1608 - 2 d'abril de 1657) fou un sacerdot francès, representant de l'escola espiritual francesa i fundador de la Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici.

Nou!!: 1657 і Jean-Jacques Olier · Veure més »

Joan Baptista Rocabert

Joan Baptista Rocabert (Barcelona, 1657 – Madrid, 1701) fou mestre de capella de l'abadia de Montserrat Fou escolà de Montserrat des de 1667 fins a 1674, any que professà al monestir.

Nou!!: 1657 і Joan Baptista Rocabert · Veure més »

Kaliningrad

Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora de la mar Bàltica.

Nou!!: 1657 і Kaliningrad · Veure més »

Katib Çelebi

Mustafà ibn Abd Allah, també Hadjji Khalifa, de malnom Katib Çelebi fou un historiador bibliògraf i geògraf, el principal del a l'Imperi Otomà, nascut a Istanbul el 7 de febrer de 1609 i mort sobtadament el 6 d'octubre de 1657.

Nou!!: 1657 і Katib Çelebi · Veure més »

Levan II Dadiani

Levan II Dadiani fou mtavari de Mingrèlia del 1611 al 1657.

Nou!!: 1657 і Levan II Dadiani · Veure més »

Liparit III Dadiani

Liparit III Dadiani fou mtavari de Mingrèlia del 1657 al 1658.

Nou!!: 1657 і Liparit III Dadiani · Veure més »

Llàtzer Tramulles

Llàtzer Tramulles “el Vell”, Llàtzer Tramulles I o Lazare Tremullas (Vilafranca del Penedès, c.1605- Perpinyà, 1656) va ser un escultor d'origen català que va treballar sobretot a la zona del Rosselló.

Nou!!: 1657 і Llàtzer Tramulles · Veure més »

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Nou!!: 1657 і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Llista de monarques de Bohèmia

Escut de Bohèmia Llista de monarques de Bohèmia és la llista de tots els governants de l'antic ducat i després regne de Bohèmia.

Nou!!: 1657 і Llista de monarques de Bohèmia · Veure més »

Llista de reis d'Hongria

Aquesta llista de reis d'Hongria inclou als grans prínceps (895–1000), els reis (1000–1918), i el regent Miklós Horthy (1920–1944).

Nou!!: 1657 і Llista de reis d'Hongria · Veure més »

Lloctinent de Catalunya

Mapa del Principat de Catalunya del segle XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles XV, XVI i XVII.

Nou!!: 1657 і Lloctinent de Catalunya · Veure més »

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Nou!!: 1657 і Mariscal de França · Veure més »

Martorell

Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat a la confluència dels rius Llobregat i Anoia, on el Llobregat forma un congost de gran importància per les comunicacions entre el Baix Llobregat, el Vallès i el Penedès, i, per extensió, l'interior del país i de la península amb Barcelona.

Nou!!: 1657 і Martorell · Veure més »

Michel Richard Delalande

Michel-Richard Delalande (també de Lalande) (París, 15 de desembre de 1657 - Versalles, 18 de juny de 1726) va ser un compositor, organista i violinista francès.

Nou!!: 1657 і Michel Richard Delalande · Veure més »

Mingrèlia

Mingrèlia és la regió més occidental de Geòrgia, tocant a Abkhàzia amb la qual fa frontera.

Nou!!: 1657 і Mingrèlia · Veure més »

Monestir de Montserrat

Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.

Nou!!: 1657 і Monestir de Montserrat · Veure més »

Mont-real

Mont-real (oficialment, i en francès, Montréal, en anglès, Montreal) és la ciutat més gran de la província del Quebec (Canadà), la segona ciutat francòfona del món, i la segona ciutat canadenca en població i importància; la seva àrea metropolitana té 4 milions d'habitants.

Nou!!: 1657 і Mont-real · Veure més »

Mtavari

Mtavari (en georgià მთავარი, traduït literalment com a "cap o líder", de t'avi, "cap", amb el prefix m-) és un títol feudal de Geòrgia, que sol traduir-se habitualment com a 'príncep'.

Nou!!: 1657 і Mtavari · Veure més »

Notre-Dame-de-Bon-Secours

Notre-Dame-de-Bon-Secours és una església de Mont-real, Canadà, fundada per Santa Marguerite Bourgeoys el 1657, tot i que l'edifici actual és de 1771.

Nou!!: 1657 і Notre-Dame-de-Bon-Secours · Veure més »

Orde de Sant Joan de Jerusalem

LOrde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lOrde dels Germans Hospitalers, Orde dels Cavallers Hospitalers, Orde Hospitaler o Orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santal segle XI.

Nou!!: 1657 і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: 1657 і París · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà ((en francès, Perpignan)) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: 1657 і Perpinyà · Veure més »

Philippe de La Mothe-Houdancourt

Philippe, comte de la Mothe-Houdancourt (1605 - 24 de març del 1657), va ser un militar francès, duc de Cardona, mariscal de França i virrei de Catalunya, que lluità a la Guerra dels Segadors i en diversos escenaris de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: 1657 і Philippe de La Mothe-Houdancourt · Veure més »

Pintor

Un pintor fent una aquarel·la a Dolceacqua, Ligúria, Itàlia. Un pintor és un artista que practica l'art de la pintura, que consisteix a crear quadres, frescs i en general a decorar superfícies d'una manera artística.

Nou!!: 1657 і Pintor · Veure més »

Quebec

El Quebec (en anglès Quebec; en francès Québec, pronunciat, conegut també com «la belle province») és una província canadenca amb una població de 8 milions d'habitants i l'única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la major part dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i alguns pocs indrets a Amèrica.

Nou!!: 1657 і Quebec · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: 1657 і Viena · Veure més »

11 de juliol

L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1657 і 11 de juliol · Veure més »

15 de desembre

El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1657 і 15 de desembre · Veure més »

16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1657 і 16 de setembre · Veure més »

1771

Sense descripció.

Nou!!: 1657 і 1771 · Veure més »

2 d'abril

El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1657 і 2 d'abril · Veure més »

24 de març

El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1657 і 24 de març · Veure més »

29 d'abril

El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1657 і 29 d'abril · Veure més »

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Nou!!: 1657 і 6 d'octubre · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »