Accés més ràpid que el navegador!
75 les relacions: Advocat, Ajuntament de Barcelona, Alfons XIII d'Espanya, Anarquisme, Catalans, Catalunya, Complot de novembre de 1936, Comtat de Lavern, Congrés dels Diputats, Conseller Primer, Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, Diputat, Dret, Esquerra Republicana de Catalunya, Estat Català, Francesc Macià i Llussà, Generalitat de Catalunya, Govern de Catalunya 1931-1932, Govern de Catalunya 1932-1933, Govern de Catalunya 1934-1939, Govern de França, Govern del Regne Unit, Guerra Civil espanyola, Joan Casanelles i Ibars, Joan Lluhí i Vallescà, Josep Bertran i Musitu, Josep Irla i Bosch, Josep Jové i Surroca, Josep Tarradellas i Joan, Llenguadoc, Lliga Regionalista, Lluís Companys i Jover, Mancomunitat de Catalunya, Manuel Azaña Díaz, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Modest Casanovas i Romeu, Parlament de Catalunya, Partit Republicà Català (1917-1931), Pere Guerau Maristany i Oliver, Polític, President de la Generalitat de Catalunya, President del Parlament de Catalunya, República Catalana, Rosselló, Sant Sadurní d'Anoia, Sindicalisme, Universitat de Barcelona, Valrans, Vilafranca del Penedès, 11 d'agost, ..., 14 de desembre, 15 d'abril, 1890, 1911, 1914, 1919, 1921, 1923, 1924, 1925, 1930, 1931, 1932, 1933, 1937, 1938, 1942, 20 de juny, 21 de juliol, 26 de desembre, 28 d'abril, 29 de desembre, 29 de juliol, 3 d'octubre, 7 de juliol. Ampliar l'índex (25 més) »
Advocat
s) Un advocat o lletrat és aquella persona graduada o llicenciada en dret que, després de superar un màster de formació especialitzada, ha superat amb èxit l'examen d'accés a l'advocacia del Ministeri de Justícia i s'ha inscrit en un Col·legi d'Advocats com a exercent i es dedica professionalment a l'assessorament i consell en matèria legal així com a la direcció i defensa de les parts en judici en tota classe de procediments administratius i judicials davant les administracions públiques i els jutjats i tribunals de justícia.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Advocat · Veure més »
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Ajuntament de Barcelona · Veure més »
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Alfons XIII d'Espanya · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Anarquisme · Veure més »
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Catalans · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Catalunya · Veure més »
Complot de novembre de 1936
El Complot de Novembre de 1936, també conegut com a Complot d'Estat Català contra Companys o Complot Revertés, fou una fosca i poc aclarida trama a l'inici de la Guerra Civil espanyola que suposadament volia apartar el president de la Generalitat Lluís Companys del seu càrrec, per a recuperar el control de l'ordre públic en un moment en què l'hegemonia de la CNT-FAI sobre el país era absoluta i es vivia una situació caòtica en la qual els assassinats d'eclesiàstics, propietaris i gent de dretes eren continus.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Complot de novembre de 1936 · Veure més »
Comtat de Lavern
El comtat de Lavern és un títol nobiliari creat el 4 de gener de 1912 (Reial decret de 25 de desembre de 1911) pel rei Alfons XIII a favor de Pere Guerau Maristany i Oliver, diputat a Corts i president de l'Ateneu Barcelonès.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Comtat de Lavern · Veure més »
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Congrés dels Diputats · Veure més »
Conseller Primer
El conseller primer del Govern és un membre del Govern de Catalunya amb competències pròpies, nomenat i separat del càrrec pel President de la Generalitat de Catalunya, donant-ne compte al Parlament.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Conseller Primer · Veure més »
Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya
El departament de Politiques Digitals i Administració Pública és un dels departaments de la Generalitat de Catalunya, creat pel Govern de Catalunya 2018, i successor del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Diputat
Edifici del Congrés de Diputats d'Espanya a Madrid (1843). Un diputat és l'integrant d'un Parlament.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Diputat · Veure més »
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Dret · Veure més »
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »
Estat Català
Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Estat Català · Veure més »
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Francesc Macià i Llussà · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Govern de Catalunya 1931-1932
En el període 1931-1932 i després de la instauració de la Segona República Espanyola, a Catalunya es formà un govern de Catalunya, primer el de l'autoproclamada República Catalana i més tard el de la Generalitat Provisional fins a les eleccions al Parlament de 1932.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Govern de Catalunya 1931-1932 · Veure més »
Govern de Catalunya 1932-1933
En el període 1932-1933, després d'aprovar-se l'estatut de 1932, ja que l'Estatut de Núria no va ser aprovat i va ser modificat, tenint bases similars però amb molts retalls, i fer-se les primeres eleccions al Parlament de Catalunya (1932), Francesc Macià torna a ser nomenat President de la Generalitat i, el 19 de desembre de 1932, constitueix el primer govern de la Generalitat estatutària.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Govern de Catalunya 1932-1933 · Veure més »
Govern de Catalunya 1934-1939
El govern de Catalunya en el període 1934-1939 comença amb l'elecció de Lluís Companys com a president en una votació extraordinària del Parlament l'1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 en blanc, amb l'abstenció de la Lliga Regionalista.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Govern de Catalunya 1934-1939 · Veure més »
Govern de França
El Govern de França és un dels principals òrgans del poder executiu francès.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Govern de França · Veure més »
Govern del Regne Unit
El Govern del Regne Unit (en anglès Government of the United Kingdom), anomenat oficialment His Majesty's Government, és el govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, amb seu al número 10 de Downing Street.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Govern del Regne Unit · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Joan Casanelles i Ibars
Joan Casanelles i Ibars (Barcelona, 25 de juny de 1904 - 14 de juliol de 1986) fou un polític i advocat català.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Joan Casanelles i Ibars · Veure més »
Joan Lluhí i Vallescà
Joan Lluhí i Vallescà (Barcelona, 12 d'octubre de 1897 - Mèxic, 21 d'agost de 1944) fou un advocat i polític català que va ser conseller de la Generalitat de Catalunya i ministre del govern espanyol.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Joan Lluhí i Vallescà · Veure més »
Josep Bertran i Musitu
Josep Bertran i Musitu (Montpeller, 2 de febrer de 1875 - Barcelona, 11 de març de 1957) fou un advocat i polític català.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Josep Bertran i Musitu · Veure més »
Josep Irla i Bosch
Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 24 d'octubre de 1876 – Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958) fou un empresari i polític català, i 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940–1954) en l'exili.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Josep Irla i Bosch · Veure més »
Josep Jové i Surroca
Josep Jové i Surroca (Almenar, Segrià, 1884 – Mèxic, 1947) fou un sindicalista i polític català.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Josep Jové i Surroca · Veure més »
Josep Tarradellas i Joan
Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Josep Tarradellas i Joan · Veure més »
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Llenguadoc · Veure més »
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Lliga Regionalista · Veure més »
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Lluís Companys i Jover · Veure més »
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »
Manuel Azaña Díaz
Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Manuel Azaña Díaz · Veure més »
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »
Modest Casanovas i Romeu
Modest Casanovas i Romeu (Lavern, 1859 - Sant Sadurní, 1926) fou un polític català, membre d'una destacada família (Cal Milà) originària de Subirats.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Modest Casanovas i Romeu · Veure més »
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Parlament de Catalunya · Veure més »
Partit Republicà Català (1917-1931)
El Partit Republicà Català va ser un partit polític republicà i catalanista que va existir entre el 1917 i el 1931, moment en què es va fusionar amb altres organitzacions per formar Esquerra Republicana de Catalunya.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Partit Republicà Català (1917-1931) · Veure més »
Pere Guerau Maristany i Oliver
Pere Guerau Maristany i Oliver (el Masnou, Maresme, 12 de gener de 1863 - Barcelona, 23 de juliol de 1926) fou un polític i industrial català, comte de Lavern.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Pere Guerau Maristany i Oliver · Veure més »
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Polític · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
President del Parlament de Catalunya
El president del Parlament de Catalunya és el diputat que presideix el Parlament de Catalunya i té la representació de la cambra legislativa de la Generalitat.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і President del Parlament de Catalunya · Veure més »
República Catalana
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і República Catalana · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Rosselló · Veure més »
Sant Sadurní d'Anoia
Sant Sadurní d'Anoia és un poble i municipi de la comarca de l'Alt Penedès.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Sant Sadurní d'Anoia · Veure més »
Sindicalisme
El sindicalisme o moviment sindical és l'actuació organitzada dels treballadors organitzats en sindicats que té com a objectius la millora de la qualitat de les condicions de vida i laborals.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Sindicalisme · Veure més »
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Universitat de Barcelona · Veure més »
Valrans
Valrans (en francès: Valras-Plage) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Valrans · Veure més »
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і Vilafranca del Penedès · Veure més »
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 11 d'agost · Veure més »
14 de desembre
El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 14 de desembre · Veure més »
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 15 d'abril · Veure més »
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 1890 · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 1911 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 1914 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 1919 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 1921 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 1923 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 1924 · Veure més »
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 1925 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 1930 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 1931 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 1932 · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 1933 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 1937 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 1938 · Veure més »
1942
;Països Catalans.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 1942 · Veure més »
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 20 de juny · Veure més »
21 de juliol
El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 21 de juliol · Veure més »
26 de desembre
El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 26 de desembre · Veure més »
28 d'abril
El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 28 d'abril · Veure més »
29 de desembre
El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 29 de desembre · Veure més »
29 de juliol
El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 29 de juliol · Veure més »
3 d'octubre
El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 3 d'octubre · Veure més »
7 de juliol
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joan Casanovas i Maristany і 7 de juliol · Veure més »
Redirigeix aquí:
Joan Casanovas, Joan Casanovas Maristany.
