Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Generalitat de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya
Generalitat de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya tenen 66 coses en comú (en Uniopèdia): Andorra, Article 155 de la Constitució espanyola de 1978, Barcelona, Berenguer de Cruïlles, Bisbat de Girona, Braç (concepte social), Brussel·les, Carles Puigdemont i Casamajó, Catalunya, Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Constitucions catalanes, Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359), Decrets de Nova Planta, Diputació del General de Catalunya, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Espanya, Esquerra Republicana de Catalunya, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, França, Francesc Macià i Llussà, Francesc Savalls i Massot, Francisco Franco Bahamonde, Franquisme, Girona, Govern d'Espanya, ..., Govern de Catalunya, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra dels Segadors, Història de Catalunya, Història del dret català, Joan Casanovas i Maristany, Joan el Sense Fe, Joaquim Torra i Pla, Josep Irla i Bosch, Josep Puig i Cadafalch, Josep Tarradellas i Joan, Junta de Braços, Lleida, Lliga Regionalista, Lluís Companys i Jover, Mancomunitat de Catalunya, Martí l'Humà, Mèxic, Palau de la Generalitat de Catalunya, Parlament de Catalunya, Pau Claris i Casademunt, Pere Aragonès i Garcia, President del Parlament de Catalunya, Rafael Tristany i Parera, Roma, Sant Joan de les Abadesses, Sindicatura de comptes, Tarragona, Tortosa, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Vic, 1 d'octubre, 12 d'abril, 29 de setembre, 6 d'abril. Ampliar l'índex (36 més) »
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Andorra і Generalitat de Catalunya · Andorra і President de la Generalitat de Catalunya ·
Article 155 de la Constitució espanyola de 1978
Larticle 155 de la Constitució espanyola de 1978 —inclòs en el Títol VIII (De l'Organització Territorial de l'Estat), Capítol tercer (De les Comunitats Autònomes)— és un article que dota l'Estat Espanyol d'un mecanisme coactiu per obligar les comunitats autònomes que incompleixen les obligacions imposades per la Constitució o altres lleis, o que atempten greument contra l'interès general d'Espanya, al compliment forçós d'aquestes obligacions o a la protecció de l'esmentat interès general.
Article 155 de la Constitució espanyola de 1978 і Generalitat de Catalunya · Article 155 de la Constitució espanyola de 1978 і President de la Generalitat de Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Generalitat de Catalunya · Barcelona і President de la Generalitat de Catalunya ·
Berenguer de Cruïlles
Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.
Berenguer de Cruïlles і Generalitat de Catalunya · Berenguer de Cruïlles і President de la Generalitat de Catalunya ·
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Bisbat de Girona і Generalitat de Catalunya · Bisbat de Girona і President de la Generalitat de Catalunya ·
Braç (concepte social)
Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya, del Regne de València i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.
Braç (concepte social) і Generalitat de Catalunya · Braç (concepte social) і President de la Generalitat de Catalunya ·
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Brussel·les і Generalitat de Catalunya · Brussel·les і President de la Generalitat de Catalunya ·
Carles Puigdemont i Casamajó
és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.
Carles Puigdemont i Casamajó і Generalitat de Catalunya · Carles Puigdemont i Casamajó і President de la Generalitat de Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Generalitat de Catalunya · Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya
El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya és la més alta institució juridicoconsultiva de la Generalitat de Catalunya.
Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya і Generalitat de Catalunya · Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Consell de l'Audiovisual de Catalunya
El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) és una de les institucions de la Generalitat de Catalunya establert per l'article 82 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Consell de l'Audiovisual de Catalunya і Generalitat de Catalunya · Consell de l'Audiovisual de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Generalitat de Catalunya · Constitucions catalanes і President de la Generalitat de Catalunya ·
Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359)
Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera, on s'elegí el primer president de la Generalitat de Catalunya, Berenguer de Cruïlles (19 de desembre de 1359) Les Corts Catalanes celebrades entre 1358 i 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, varen ser freqüents coincidint amb la coneguda com a guerra dels dos Peres contra Castella.
Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359) і Generalitat de Catalunya · Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359) і President de la Generalitat de Catalunya ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Generalitat de Catalunya · Decrets de Nova Planta і President de la Generalitat de Catalunya ·
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Diputació del General de Catalunya і Generalitat de Catalunya · Diputació del General de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i foren les úniques d'aquell període històric.
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 і Generalitat de Catalunya · Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 і President de la Generalitat de Catalunya ·
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980
El dijous, 20 de març de 1980 se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979.
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 і Generalitat de Catalunya · Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 і President de la Generalitat de Catalunya ·
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 es van celebrar el 14 de febrer de 2021.
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 і Generalitat de Catalunya · Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 і President de la Generalitat de Catalunya ·
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.
Enric Prat de la Riba i Sarrà і Generalitat de Catalunya · Enric Prat de la Riba i Sarrà і President de la Generalitat de Catalunya ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Generalitat de Catalunya · Espanya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Esquerra Republicana de Catalunya і Generalitat de Catalunya · Esquerra Republicana de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 і Generalitat de Catalunya · Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 і President de la Generalitat de Catalunya ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Generalitat de Catalunya · Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і President de la Generalitat de Catalunya ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Generalitat de Catalunya · França і President de la Generalitat de Catalunya ·
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Francesc Macià i Llussà і Generalitat de Catalunya · Francesc Macià i Llussà і President de la Generalitat de Catalunya ·
Francesc Savalls i Massot
fou un militar carlí empordanès.
Francesc Savalls i Massot і Generalitat de Catalunya · Francesc Savalls i Massot і President de la Generalitat de Catalunya ·
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Francisco Franco Bahamonde і Generalitat de Catalunya · Francisco Franco Bahamonde і President de la Generalitat de Catalunya ·
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Franquisme і Generalitat de Catalunya · Franquisme і President de la Generalitat de Catalunya ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Generalitat de Catalunya і Girona · Girona і President de la Generalitat de Catalunya ·
Govern d'Espanya
El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.
Generalitat de Catalunya і Govern d'Espanya · Govern d'Espanya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Govern de Catalunya
Logotip oficial de la Generalitat de catalunya El Govern o Consell Executiu de Catalunya és una de les institucions estatutàries que conformen la Generalitat de Catalunya juntament amb el Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Govern de Catalunya · Govern de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Generalitat de Catalunya і Guerra Civil catalana · Guerra Civil catalana і President de la Generalitat de Catalunya ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Generalitat de Catalunya і Guerra Civil espanyola · Guerra Civil espanyola і President de la Generalitat de Catalunya ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Generalitat de Catalunya і Guerra dels Segadors · Guerra dels Segadors і President de la Generalitat de Catalunya ·
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Generalitat de Catalunya і Història de Catalunya · Història de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Generalitat de Catalunya і Història del dret català · Història del dret català і President de la Generalitat de Catalunya ·
Joan Casanovas i Maristany
Joan Casanovas i Maristany (Sant Sadurní d'Anoia, 11 d'agost de 1890 - Valrans, Llenguadoc, 7 de juliol de 1942) fou un advocat i polític català, militant d'Estat Català i posteriorment, cofundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Joan Casanovas i Maristany · Joan Casanovas i Maristany і President de la Generalitat de Catalunya ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Generalitat de Catalunya і Joan el Sense Fe · Joan el Sense Fe і President de la Generalitat de Catalunya ·
Joaquim Torra i Pla
, conegut simplement com a Quim Torra, és un polític, advocat, editor i escriptor català.
Generalitat de Catalunya і Joaquim Torra i Pla · Joaquim Torra i Pla і President de la Generalitat de Catalunya ·
Josep Irla i Bosch
Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 24 d'octubre de 1876 – Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958) fou un empresari i polític català, i 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940–1954) en l'exili.
Generalitat de Catalunya і Josep Irla i Bosch · Josep Irla i Bosch і President de la Generalitat de Catalunya ·
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Generalitat de Catalunya і Josep Puig i Cadafalch · Josep Puig i Cadafalch і President de la Generalitat de Catalunya ·
Josep Tarradellas i Joan
Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.
Generalitat de Catalunya і Josep Tarradellas i Joan · Josep Tarradellas i Joan і President de la Generalitat de Catalunya ·
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Generalitat de Catalunya і Junta de Braços · Junta de Braços і President de la Generalitat de Catalunya ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Generalitat de Catalunya і Lleida · Lleida і President de la Generalitat de Catalunya ·
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Generalitat de Catalunya і Lliga Regionalista · Lliga Regionalista і President de la Generalitat de Catalunya ·
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Generalitat de Catalunya і Lluís Companys i Jover · Lluís Companys i Jover і President de la Generalitat de Catalunya ·
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Generalitat de Catalunya і Mancomunitat de Catalunya · Mancomunitat de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Generalitat de Catalunya і Martí l'Humà · Martí l'Humà і President de la Generalitat de Catalunya ·
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Generalitat de Catalunya і Mèxic · Mèxic і President de la Generalitat de Catalunya ·
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Palau de la Generalitat de Catalunya · Palau de la Generalitat de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Parlament de Catalunya · Parlament de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Generalitat de Catalunya і Pau Claris i Casademunt · Pau Claris i Casademunt і President de la Generalitat de Catalunya ·
Pere Aragonès i Garcia
és un polític català, president de la Generalitat de Catalunya des del 24 de maig de 2021.
Generalitat de Catalunya і Pere Aragonès i Garcia · Pere Aragonès i Garcia і President de la Generalitat de Catalunya ·
President del Parlament de Catalunya
El president del Parlament de Catalunya és el diputat que presideix el Parlament de Catalunya i té la representació de la cambra legislativa de la Generalitat.
Generalitat de Catalunya і President del Parlament de Catalunya · President de la Generalitat de Catalunya і President del Parlament de Catalunya ·
Rafael Tristany i Parera
Rafael Tristany i Parera (Ardèvol, Solsonès, 16 de maig del 1814 - Lorda, Gascunya, 17 de juny del 1899), comte d'Avinyó, fou un dels principals cabdills carlins a Catalunya durant la Segona Guerra Carlina i el cap de l'exèrcit carlí del Principat durant la Tercera.
Generalitat de Catalunya і Rafael Tristany i Parera · President de la Generalitat de Catalunya і Rafael Tristany i Parera ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Generalitat de Catalunya і Roma · President de la Generalitat de Catalunya і Roma ·
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses és una vila i municipi de Catalunya situat al sud-est de la comarca del Ripollès i situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter.
Generalitat de Catalunya і Sant Joan de les Abadesses · President de la Generalitat de Catalunya і Sant Joan de les Abadesses ·
Sindicatura de comptes
Una sindicatura o tribunal de comptes és una institució superior d'auditoria, és a dir, una institució governamental destinada a realitzar l'auditoria financera i/o jurídica en la branca executiva del poder.
Generalitat de Catalunya і Sindicatura de comptes · President de la Generalitat de Catalunya і Sindicatura de comptes ·
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Generalitat de Catalunya і Tarragona · President de la Generalitat de Catalunya і Tarragona ·
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Generalitat de Catalunya і Tortosa · President de la Generalitat de Catalunya і Tortosa ·
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és l'òrgan jurisdicional que culmina l'organització judicial a Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Tribunal Superior de Justícia de Catalunya · President de la Generalitat de Catalunya і Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ·
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Vic · President de la Generalitat de Catalunya і Vic ·
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
1 d'octubre і Generalitat de Catalunya · 1 d'octubre і President de la Generalitat de Catalunya ·
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
12 d'abril і Generalitat de Catalunya · 12 d'abril і President de la Generalitat de Catalunya ·
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
29 de setembre і Generalitat de Catalunya · 29 de setembre і President de la Generalitat de Catalunya ·
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
6 d'abril і Generalitat de Catalunya · 6 d'abril і President de la Generalitat de Catalunya ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Generalitat de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya
- Què tenen en comú Generalitat de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya
- Semblances entre Generalitat de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya
Comparació entre Generalitat de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya
Generalitat de Catalunya té 416 relacions, mentre que President de la Generalitat de Catalunya té 545. Com que tenen en comú 66, l'índex de Jaccard és 6.87% = 66 / (416 + 545).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Generalitat de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
