Taula de continguts
164 les relacions: Administració pública, Administració provincial romana, Aixoka, Alexandre el Gran, Alexandria, Alexandria d'Aracòsia, Alexandria d'Oxiana, Amàsia, Ammoni Sacas, Amon, Anatòlia, Andreas Vesal, Antígon II Gònatas, Antígon Monoftalm, Antíoc I Soter, Antíoc III, Antic Egipte, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antioquia de l'Orontes, Apoteosi, Argent, Aristòtil, Armeni, Arquitectura, Arsínoe I, Art hel·lenístic, Asclepi, Assentament, Atenes, August, Índia, Àccium, Àsia, Babilònia, Bactriana, Batalla d'Ipsos, Bòsfor, Berenice I, Biblioteca d'Alexandria, Bitínia, Bizanci, Bronze, Capadòcia, Cassandre, Ciceró, Claudi Ptolemeu, Cleòpatra, Clergat, Colonialisme, ... Ampliar l'índex (114 més) »
Administració pública
L'administració pública és l'organització burocràtica que serveix perquè els poders públics exerceixin les seues funcions.
Veure Període hel·lenístic і Administració pública
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Veure Període hel·lenístic і Administració provincial romana
Aixoka
Aixoka (304–232 aC) (sànscrit: अशोकः, transcripció IAST: aśokaḥ), conegut també com a Aixoka Maurya i com a Aixoka el Gran, fou el tercer sobirà de l'Imperi maurya de l'Índia (del ca. 272 aC al 232 aC) i una figura important de la història del budisme.
Veure Període hel·lenístic і Aixoka
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Període hel·lenístic і Alexandre el Gran
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Veure Període hel·lenístic і Alexandria
Alexandria d'Aracòsia
Ciutats fundades per Alexandre el Gran. Alexandròpolis o Alexandria d'Aracòsia (en grec antic Ἀλεξάνδρεια ἡ Ἀραχωσία) era una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran el 330 aC sobre una ciutat més antiga, situada a la riba del riu Arachotus a Aracòsia.
Veure Període hel·lenístic і Alexandria d'Aracòsia
Alexandria d'Oxiana
Alexandria d'Oxiana o Alexandria de l'Oxus fou una ciutat fundada el per Alexandre el Gran durant la seva ruta cap a l'Índia.
Veure Període hel·lenístic і Alexandria d'Oxiana
Amàsia
Amàsia és un possible supercontinent futur que podria ser format per la fusió d'Àsia i Amèrica del Nord.
Veure Període hel·lenístic і Amàsia
Ammoni Sacas
Ammoni Sacas (Ammṓnios Sakkás), és a dir, Σακκοφόρος ('transportista de sacs'), perquè la seva feina oficial consistia en el transport dels sacs de gra que arribaven o sortien de la ciutat d'Alexandria, havia nascut de pares cristians.
Veure Període hel·lenístic і Ammoni Sacas
Amon
En la mitologia egípcia, Amon o Ammó (en egipci: jmn, 'l'ocult'; en Ἄμμων Ámmōn; en copte: ⲁⲙⲟⲩⲛ Amun) és un déu, espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes.
Veure Període hel·lenístic і Amon
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Període hel·lenístic і Anatòlia
Andreas Vesal
Andreas Vesal o Andreas Vesalius (Brussel·les, Bèlgica, 31 de desembre de 1514 - illa de Zacint, República de Venècia, 15 d'octubre de 1564) fou un notable metge d'origen brabançó del s.XVI.
Veure Període hel·lenístic і Andreas Vesal
Antígon II Gònatas
Antígon II Gònatas (en grec Ἀντίγονος Γονατᾶς) fou rei de Macedònia.
Veure Període hel·lenístic і Antígon II Gònatas
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Veure Període hel·lenístic і Antígon Monoftalm
Antíoc I Soter
Antíoc I Soter (Antiochus Soter, 'Antíoc el Salvador') fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor i d'Apama, princesa de Sogdiana.
Veure Període hel·lenístic і Antíoc I Soter
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Veure Període hel·lenístic і Antíoc III
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Veure Període hel·lenístic і Antic Egipte
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Període hel·lenístic і Antiga Grècia
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Període hel·lenístic і Antiga Roma
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Període hel·lenístic і Antioquia de l'Orontes
Apoteosi
Apoteosi (en grec antic ἀποθέωσις "apotheosis", en llatí consecratio) era el nom que rebia l'acte de col·locar als humans en la llista de déus, aconseguint la immortalitat.
Veure Període hel·lenístic і Apoteosi
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Veure Període hel·lenístic і Argent
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Període hel·lenístic і Aristòtil
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Veure Període hel·lenístic і Armeni
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Veure Període hel·lenístic і Arquitectura
Arsínoe I
Arsínoe I (en llatí Arsinoe, en grec antic Ἀρσινόη, "Arsinóe") va néixer probablement l'any 308 aC i va morir el 274 aC.
Veure Període hel·lenístic і Arsínoe I
Art hel·lenístic
Museu Pio-Clementino Vaticà Lart hel·lenístic és l'art del període clàssic que es dua terme entre la mort d'Alexandre Magne i l'emergència de l'antiga Roma que significa la batalla d'Àccium en 31 aC.
Veure Període hel·lenístic і Art hel·lenístic
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Veure Període hel·lenístic і Asclepi
Assentament
Assentament prop de Spiti, Himachal Pradesh, Índia Un assentament és el lloc on s'estableix una persona o una comunitat.
Veure Període hel·lenístic і Assentament
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Veure Període hel·lenístic і Atenes
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Període hel·lenístic і August
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Període hel·lenístic і Índia
Àccium
Àccium o Acci (en grec antic Ἄκτιον, Àction; en llatí Actĭum) era un promontori d'Acarnània a l'entrada del golf d'Arta, enfront del qual es van lliurar dues batalles.
Veure Període hel·lenístic і Àccium
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Veure Període hel·lenístic і Àsia
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Període hel·lenístic і Babilònia
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Veure Període hel·lenístic і Bactriana
Batalla d'Ipsos
La batalla d'Ipsos va tenir lloc a la regió de Frígia (actual Turquia) l'any 301 aC i s'inscriu en el marc de les Guerres dels Diàdocs La van guanyar les forces col·ligades de Seleuc I Nicàtor (rei de Síria, de Babilònia i de les satrapies orientals) i de Lisímac de Tràcia (rei de Tràcia) enfront d'Antígon el borni i el seu fill Demetri Poliorcetes que aplegaven Anatòlia, Síria, el Xam i Grècia (la Lliga de Corint es va reconstituir l'any 302 aC).
Veure Període hel·lenístic і Batalla d'Ipsos
Bòsfor
El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.
Veure Període hel·lenístic і Bòsfor
Berenice I
Berenice I fou reina d'Egipte.
Veure Període hel·lenístic і Berenice I
Biblioteca d'Alexandria
Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.
Veure Període hel·lenístic і Biblioteca d'Alexandria
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Veure Període hel·lenístic і Bitínia
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Veure Període hel·lenístic і Bizanci
Bronze
Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.
Veure Període hel·lenístic і Bronze
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Veure Període hel·lenístic і Capadòcia
Cassandre
Cassandre o Casandre (Kássander, Κάσσανδρος) fou un epígon, rei de facto de Macedònia.
Veure Període hel·lenístic і Cassandre
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Període hel·lenístic і Ciceró
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Període hel·lenístic і Claudi Ptolemeu
Cleòpatra
Cleòpatra VII Filopàtor va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran.
Veure Període hel·lenístic і Cleòpatra
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Veure Període hel·lenístic і Clergat
Colonialisme
Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.
Veure Període hel·lenístic і Colonialisme
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Veure Període hel·lenístic і Comerç
Comerç internacional
El comerç internacional és l'intercanvi de béns i serveis a través de les fronteres o territoris internacionals.
Veure Període hel·lenístic і Comerç internacional
Commagena
La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.
Veure Període hel·lenístic і Commagena
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Període hel·lenístic і Cristianisme
Demetri Poliorceta
Moneda amb l'efígie de Demetri Poliorceta. Demetri Poliorceta, o Demetri l’Assetjador, (Demetrius Poliorcetes) o Demetri I de Macedònia (337 aC-283 aC) fou rei de Macedònia.
Veure Període hel·lenístic і Demetri Poliorceta
Diàdocs
Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.
Veure Període hel·lenístic і Diàdocs
Diàspora
Diàspora (del grec antic διασπορά, "esplai de llavors", "dispersió") és "el moviment, migració o dispersió d'un poble lluny del seu establiment o territori ancestral" o "poble dispersat per qualsevol causa a més d'una localització", o "poble establit lluny del seu territori ancestral".
Veure Període hel·lenístic і Diàspora
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Veure Període hel·lenístic і Dinastia
Dinastia antigònida
La dinastia antigònida va ser una nissaga de reis macedonis descendents d'Antígon I el borni (Monophtalmus), general d'Alexandre el Gran.
Veure Període hel·lenístic і Dinastia antigònida
Dinastia ptolemaica
Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.
Veure Període hel·lenístic і Dinastia ptolemaica
Dinastia selèucida
La dinastia selèucida o els Seleucidae (del) va ser una família reial grega macedònia, fundada per Seleuc I Nicator, que va governar l'Imperi selèucida centrat al Pròxim Orient i regions de la part asiàtica de l'anterior Imperi Persa aquemènida durant el període hel·lenístic.
Veure Període hel·lenístic і Dinastia selèucida
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Veure Període hel·lenístic і Dionís
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Període hel·lenístic і Edat antiga
Edicte
El ius edicendi o potestat de fer edictes pertanyia a les altes magistratures del poble romà, però era principalment exercida pels dos pretors, el pretor urbà i el pretor peregrí, la jurisdicció dels quals era exercida a les províncies pels praeses.
Veure Període hel·lenístic і Edicte
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Període hel·lenístic і Egipte
Entitat de població
El terme entitat de població és un hiperònim, o nom genèric, utilitzat algunes vegades en llenguatge administratiu per tal d'estalviar-se la complexitat que suposaria anomenar, sobretot en llistes i relacions, cada entitat de població amb el seu nom més adequat: Ciutat, vila, poble, llogarret o llogaret, veïnat, caseria, raval, localitat...
Veure Període hel·lenístic і Entitat de població
Epictet
Epictet (Epictetus, en Ἐπίκτητος) va ser un filòsof grec.
Veure Període hel·lenístic і Epictet
Epicur
Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.
Veure Període hel·lenístic і Epicur
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Veure Període hel·lenístic і Escultura
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Veure Període hel·lenístic і Esparta
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Període hel·lenístic і Estat sobirà
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Període hel·lenístic і Estrabó
Estrató de Làmpsac
Estrató de Làmpsac (en llatí Straton, en grec antic), nascut entre el 340 aC i el 330 aC i mort el 268 aC o potser el 269 aC, va ser un important filòsof peripatètic nadiu de Làmpsac, tutor de Ptolemeu II Filadelf.
Veure Període hel·lenístic і Estrató de Làmpsac
Faraó
Els faraons eren els monarques de l'antic Egipte.
Veure Període hel·lenístic і Faraó
Federació
Mapa que mostra els estats federatsUna federació (del llatí fœdus, "pacte"), sovint també anomenat estat federal, és una unió d'un nombre específic d'estats o regions parcialment autònomes unides per un govern central ("federal").
Veure Període hel·lenístic і Federació
Filó de Larisa
Teatre antic de la ciutat de Larisa. Filó de Larisa (Philon; Larisa de Tessàlia, segles II i I aC) fou un filòsof grec.
Veure Període hel·lenístic і Filó de Larisa
Galè
Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.
Veure Període hel·lenístic і Galè
Gaugamela
Gaugamela fou un llogaret de la regió d'Assíria a uns 20 km del riu Licos (Zab), i propera al riu Bumados, que fou l'escenari de la batalla de Gaugamela entre Darios III de Pèrsia Codomà i Alexandre el Gran coneguda també com a batalla d'Arbela (1 d'octubre del 331 aC).
Veure Període hel·lenístic і Gaugamela
Gàlates
Els gàlates (llatí: Galatae, també dits Gallograeci, en grec antic Γαλάται o Γαλάτες) van ser un poble d'origen gal que, provinents de la Gàl·lia, es van assentar a la Galàcia, una regió d'Àsia Menor.
Veure Període hel·lenístic і Gàlates
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Veure Període hel·lenístic і Geografia
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Període hel·lenístic і Gneu Pompeu Magne
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Període hel·lenístic і Grec
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Període hel·lenístic і Grec antic
Grec koiné
El grec koiné (o bé) és la forma popular de grec antic que va emergir en l'antiguitat postclàssica (aproximadament del 300 aC al 300 dC), i marca el tercer període de la història de la llengua grega.
Veure Període hel·lenístic і Grec koiné
Guarnició (tropes)
Guarnició de Malta el 1565 i la força d'invasió otomana Guarnició (derivat del verb francès: garnir "'guarnir", "equipar") és el terme col·lectiu per a designar el cos de tropes estacionades (aquarterades) en una localitat particular, originàriament per a defensar-la, però actualment sovint simplement per a fer-la servir de base central.
Veure Període hel·lenístic і Guarnició (tropes)
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Veure Període hel·lenístic і Guerres Púniques
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Veure Període hel·lenístic і Hèracles
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Veure Període hel·lenístic і Hebreu
Hereu
Grup d'hereus i pubilles amb indumentària tradicional catalana L'hereu és la persona designada per rebre una herència.
Veure Període hel·lenístic і Hereu
Hermies
Hermies és un municipi francès situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.
Veure Període hel·lenístic і Hermies
Himàcion
L'''himatió'' Lhimàcion o himàtion (en himàtion) era una peça de roba utilitzada a l'antiga Grècia.
Veure Període hel·lenístic і Himàcion
Hiparc de Nicea
va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec.
Veure Període hel·lenístic і Hiparc de Nicea
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Període hel·lenístic і Imperi Aquemènida
Imperi Màuria
L'Imperi Màuria, o Maurya (322-185 aC), va ser un gran imperi polític i militar de l'antiga Índia creat per Chandragupta Maurya.
Veure Període hel·lenístic і Imperi Màuria
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Veure Període hel·lenístic і Imperi Part
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Període hel·lenístic і Imperi Persa
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Període hel·lenístic і Imperi Romà
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Període hel·lenístic і Imperi Selèucida
Indígena
El terme indígena no té una definició estàndard, universal ni fixa.
Veure Període hel·lenístic і Indígena
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Període hel·lenístic і Iran
Issos
Issos (en llatí: Issus, en grec antic Ἰσσός) va ser una ciutat de Cilícia al golf que portava el seu nom (golf d'Issos, llatí Issus sinus, grec Ἰσσικὸς κόλπος 'Issikos kolpos') conegut també amb el nom de golf de Miriandros pel nom de Miriandros una ciutat que hi havia.
Veure Període hel·lenístic і Issos
Jònic
L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).
Veure Període hel·lenístic і Jònic
Laodice III
Laodice (240 aC) (Laodike; en grec) fou filla de Mitridates II del Pont, i esposa del rei selèucida Antíoc III el Gran amb el qual es va casar el 222 aC poc després de pujar al tron.
Veure Període hel·lenístic і Laodice III
Legislació
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.
Veure Període hel·lenístic і Legislació
Lisímac de Tràcia
Lisímac de Tràcia (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) (nascut circa el 350 aC, mort el 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.
Veure Període hel·lenístic і Lisímac de Tràcia
Llengües anatòliques
Les llengües anatòliques formen una branca de les llengües indoeuropees, probablement una de les primeres a separar-se de l'idioma originari.
Veure Període hel·lenístic і Llengües anatòliques
Lliga Aquea
La Lliga Aquea (Κοινὸν τῶν Ἀχαιῶν, Koinón tôn Akhaiôn) fou una federació de polis gregues que va néixer a la regió d'Acaia a primers del i es va estendre a altres polis d'arreu del Peloponnès.
Veure Període hel·lenístic і Lliga Aquea
Lliga Etòlia
La Lliga Etòlia (en grec antic Κοινὸν τῶν Αἰτωλῶν) va ser una federació de ciutats de la regió d'Etòlia a l'antiga Grècia, formada a principis del, probablement a causa de l'oposició al Regne de Macedònia i a la constitució de la Lliga Aquea.
Veure Període hel·lenístic і Lliga Etòlia
Macabeus
Fresc a St. Pankratius de Wiggensbach, per Franz Joseph Hermann: ''Martiri dels Macabeus'', 1771 Macabeus (o Maccabeus, en llatí Maccabaei, en grec, Makkabaioi) era el nom amb què són generalment coneguts els governants jueus dels segles II i I aC, descendents de Judes Macabeu, que va obtenir aquest renom per les seves glorioses victòries (Macabeu vol dir 'Martell' en el sentit de ‘vencedor’, de l'hebreu makkab).
Veure Període hel·lenístic і Macabeus
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Veure Període hel·lenístic і Macedònia (regió)
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Veure Període hel·lenístic і Magna Grècia
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Veure Període hel·lenístic і Marc Antoni
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Veure Període hel·lenístic і Marc Aureli
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Període hel·lenístic і Mesopotàmia
Mitridates I del Pont
Mitridates I del Pont o també Mitridates III, (Mitridates el Fundador) va ser rei del Pont, el primer que no era sàtrapa sinó rei.
Veure Període hel·lenístic і Mitridates I del Pont
Mitridates IV del Pont
Mitridates IV del Pont Filopàtor Filadelf, també anomenat Mitridates VI (en grec antic Mιθριδάτης Φιλoπάτωρ Φιλάδελφoς; mort cap a l'any 150 aC) era rei del Pont.
Veure Període hel·lenístic і Mitridates IV del Pont
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Període hel·lenístic і Monarquia
Moneda
Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.
Veure Període hel·lenístic і Moneda
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Veure Període hel·lenístic і Neró
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Veure Període hel·lenístic і Nicolau Copèrnic
Nicomedes I
Nicomedes I (en llatí Nicomedes, en grec antic Νικομήδης "Nikomédes") fou rei de Bitínia del 278 aC al 246 aC.
Veure Període hel·lenístic і Nicomedes I
Oasi de Siwa
L'oasi de Siwa o de Siwah és una ciutat a l'oest d'Egipte, localitzada prop d'un oasi homònim, part del Wahat, entre la depressió de Qattara i el mar de Sorra egipci, al desert de Líbia, aproximadament 50 km a l'est de la frontera amb Líbia, i a 560 km del Caire.
Veure Període hel·lenístic і Oasi de Siwa
Oligarquia
Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).
Veure Període hel·lenístic і Oligarquia
Oracle
Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.
Veure Període hel·lenístic і Oracle
Orígenes
Orígenes Orígenes (183/186 - c. 254; Ὠριγένης Ōrigénēs), fou exegeta, pensador i escriptor cristià, i un dels pares de l'Església cristiana que va exercir gran influència intel·lectual al seu temps i més endavant.
Veure Període hel·lenístic і Orígenes
Orient Pròxim
L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.
Veure Període hel·lenístic і Orient Pròxim
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Veure Període hel·lenístic і Palestina
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Veure Període hel·lenístic і Pèrgam
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Període hel·lenístic і Pèrsia
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Veure Període hel·lenístic і Península Itàlica
Pentateuc
El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea).
Veure Període hel·lenístic і Pentateuc
Període hel·lenístic d'Egipte
El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.
Veure Període hel·lenístic і Període hel·lenístic d'Egipte
Pintura
Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.
Veure Període hel·lenístic і Pintura
Pirros
Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.
Veure Període hel·lenístic і Pirros
Plotí
Plotí (Plotinus; 205 - 270) fou el principal filòsof del neoplatonisme, corrent que integrà també Numeni d'Apamea, Porfiri, Jàmblic i Procle.
Veure Període hel·lenístic і Plotí
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Veure Període hel·lenístic і Plutarc de Queronea
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Veure Període hel·lenístic і Polibi
Polis
A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.
Veure Període hel·lenístic і Polis
Província
romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.
Veure Període hel·lenístic і Província
Ptolemeu I Soter
Ptolemeu I Soter ('Ptolemeu el Salvador') (367-282 aC) fou governador i després rei d'Egipte.
Veure Període hel·lenístic і Ptolemeu I Soter
Quitó
Dona amb un quitó. El quitó (en grec, χιτών) o túnica jònica és un vestit de l'antiga Grècia que podia ser portat per homes i dones.
Veure Període hel·lenístic і Quitó
Regió del Pont
La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.
Veure Període hel·lenístic і Regió del Pont
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Veure Període hel·lenístic і Regne de Macedònia
Regne de Pèrgam
El Regne de Pèrgam fou un regne de l'Àsia Menor nord-occidental, a l'antiga regió de Mísia.
Veure Període hel·lenístic і Regne de Pèrgam
Regne del Pont
El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.
Veure Període hel·lenístic і Regne del Pont
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Període hel·lenístic і República Romana
Rodes (ciutat)
Rodes és una ciutat de Grècia, a l'illa de Rodes, capital de la prefectura del Dodecanès.
Veure Període hel·lenístic і Rodes (ciutat)
Ruta comercial
Marco Polo arribant a un port de la Xina Una ruta comercial és una sèrie d'etapes fixades que uneixen dos punts importants per al comerç.
Veure Període hel·lenístic і Ruta comercial
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Veure Període hel·lenístic і Sèneca
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Període hel·lenístic і Síria
Segle IV aC
El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 aC i el 301 aC.
Veure Període hel·lenístic і Segle IV aC
Segle V aC
El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.
Veure Període hel·lenístic і Segle V aC
Selèucia del Tigris
Selèucia o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.
Veure Període hel·lenístic і Selèucia del Tigris
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Veure Període hel·lenístic і Seleuc I Nicàtor
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Període hel·lenístic і Sicília
Sinagoga
Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus.
Veure Període hel·lenístic і Sinagoga
Sosibi (ministre)
Sosibi (en llatí Sosibius, en grec antic) fou un ministre egipci, el ministre principal de Ptolemeu IV Filopàtor.
Veure Període hel·lenístic і Sosibi (ministre)
Susa (Iran)
Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.
Veure Període hel·lenístic і Susa (Iran)
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Veure Període hel·lenístic і Tebes (Grècia)
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Veure Període hel·lenístic і Tigris
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Període hel·lenístic і Tràcia
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Veure Període hel·lenístic і Xipre
Zenó de Cítion
Zenó de Cítion (en Zenón; c. 334 – c. 262 aC) va ser un filòsof hel·lenístic natural de Cítion (Xipre).
Veure Període hel·lenístic і Zenó de Cítion
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Període hel·lenístic і Zeus
També conegut com Civilització hel.lenística, Civilització hel·lenística, Civilització hel•lenística, Civilització heŀlenística, Hel·lenitzant, Hel·lenístic, Hèl·lade, Període hel.lenístic, Període helenístic, Període hel•lenístic, Període heŀlenístic, Època hel·lenística.