Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Armeni

Índex Armeni

L'armeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.

176 les relacions: Acadèmia Nacional de Ciències d'Armènia, Accadi, Albanès, Alfabet, Alfabet armeni, Alfabet georgià, Alt Karabagh, Altiplà d'Armènia, Anàbasi, Anglès, Anglès antic, Antoine Meillet, Apòstrof, Argentina, Armènia, Armènia bagràtida, Armeni clàssic, Armeni mitjà, Armeni occidental, Armeni oriental, Artsakh, Aspecte gramatical, Aspiració (fonètica), Augment (lingüística), Avèstic, Ígor Diàkonov, Balcans, Bíblia, Bosha, Canadà, Cas ablatiu, Cas acusatiu, Cas datiu, Cas genitiu, Cas instrumental, Cas locatiu, Cas nominatiu, Caucas, Cilícia, Cladística, Conjugació, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bategant, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant nasal, ..., Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant postalveolar, Consonant sorda, Consonant tènue, Consonant uvular, Consonant velar, Consonant vibrant, Constantinoble, Desenvolupament fonològic, Dialecte d'Erevan, Diàspora armènia, Edat mitjana, Egipte, Erevan, Eric Hamp, Estats Units d'Amèrica, Estornell vulgar, Europa, Família lingüística, Fenomen fonètic, França, Frigi (llengua), Gènere (gramàtica), Geòrgia, Genocidi armeni, Georg Renatus Solta, Grècia, Grec, Grec antic, Gregori de Narek, Holger Pedersen, Hovhannes Sargavak, Hurrita, Imperi Otomà, Inscripció de Behistun, Intel·ligibilitat mútua, Iran, Isoglossa centum-satem, Israel, Istanbul, Jordània, Kazakhstan, Kharpurt, Kirguizistan, Líbia, Literatura armènia, Llatí, Llengües anatòliques, Llengües caucàsiques, Llengües caucàsiques del nord-est, Llengües hurro-urartianes, Llengües indoeuropees, Llengües indoiranianes, Llengües iràniques, Llengües itàliques, Llengües kartvelianes, Llengua aglutinant, Llengua estàndard, Llengua pluricèntrica, Malatya, Marc (evangelista), Mètode comparatiu, Mesrob d'Armènia, Mode, Orient Mitjà, Ortografia armènia clàssica, Ortografia armènia reformada, Osc, Parafiletisme, Part (llengua), Persa, Primera Guerra Mundial, Protoarmeni, Protoindoeuropeu, Protollengua, Punt d'articulació, Rússia, Regne d'Armènia Menor, República Àrab Siriana, República Socialista Soviètica d'Armènia, Rus, Sànscrit, Segle II aC, Segle IV aC, Segle V, Segle VI, Segle VI aC, Segle XI, Segle XII, Segle XIX, Segle XX, Sinapomorfia, Sivas, Sonoritat, Sumeri, Tadjikistan, Tbilissi, Temps d'atac de la sonoritat, Temps verbal, Teoria de les laringals, Teoria glotal, Tractat de Turkmantxai, Turc, Turkmenistan, Turquia, Umbre, Urartià, Uruguai, Uzbekistan, Van, Vocabulari, Vocal anterior, Vocal central, Vocal mitjana, Vocal posterior, Xenofont, Xipre, Əylis, 1003, 1828, 1915, 1920, 1990, 405, 951. Ampliar l'índex (126 més) »

Acadèmia Nacional de Ciències d'Armènia

L'Acadèmia Nacional Armènia de Ciències LAcadèmia Nacional Armènia de les Ciències (NAS RA) (Հայաստանի Հանրապետության գիտությունների ազգային ակադեմիա, ՀՀ ԳԱԱ) és la institució més important de recerca i de coordinació de les activitats de ciències exactes i ciències socials a Armènia.

Nou!!: Armeni і Acadèmia Nacional de Ciències d'Armènia · Veure més »

Accadi

Laccadi (en cuneiforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u2); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.

Nou!!: Armeni і Accadi · Veure més »

Albanès

Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees, l'única que queda de la branca il·lírica.

Nou!!: Armeni і Albanès · Veure més »

Alfabet

àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.

Nou!!: Armeni і Alfabet · Veure més »

Alfabet armeni

L'alfabet armeni és un alfabet utilitzat per escriure en armeni des de l'any 405 o 406, quan el creà el monjo Mesrob Maixtots.

Nou!!: Armeni і Alfabet armeni · Veure més »

Alfabet georgià

L'alfabet georgià és utilitzat modernament per l'escriptura en l'idioma georgià i altres idiomes relacionats com el mingrelià i va ser usat ocasionalment en altres llengües caucàsiques com les d'Ossètia.

Nou!!: Armeni і Alfabet georgià · Veure més »

Alt Karabagh

LAlt Karabagh és una regió internacionalment reconeguda com a part de l'Azerbaidjan, de població armènia, actualment en rebel·lió.

Nou!!: Armeni і Alt Karabagh · Veure més »

Altiplà d'Armènia

Mapa topogràfic del Caucas L'Altiplà d'Armènia (en armeni: Հայկական լեռնաշխարհ: Haykakan Lernachkharh) és una planura a Armènia, en la part meridional de Geòrgia, la part occidental de l'Azerbaidjan (enclavament del Nakhtxivan), el nord-oest de l'Iran i la part oriental de Turquia.

Nou!!: Armeni і Altiplà d'Armènia · Veure més »

Anàbasi

LAnàbasi (en grec clàssic Ἀνάβασις, literalment 'marxa terra endins'), també coneguda com La retirada dels deu mil, és l'obra més coneguda de l'historiador atenenc Xenofont.

Nou!!: Armeni і Anàbasi · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Armeni і Anglès · Veure més »

Anglès antic

Langlès antic o anglés antic (anomenat també anglosaxó, Ænglisc, Anglisc, Englisc en la seva pròpia denominació) és una forma primerenca de l'anglès que es parlava en bona part del que avui és Anglaterra i al sud d'Escòcia entre els anys 425 i 1125 aproximadament.

Nou!!: Armeni і Anglès antic · Veure més »

Antoine Meillet

Paul Jules Antoine Meillet (11 de novembre, 1866, Moulins, Allier – 21 de setembre, 1936, Châteaumeillant) va ser un dels lingüistes francesos més importants de principis del segle XX.

Nou!!: Armeni і Antoine Meillet · Veure més »

Apòstrof

Lapòstrof és un signe ortogràfic emprat en català (vegeu Regles d'apostrofació del català) i altres llengües que consisteix en una coma volada (’). Assenyala l'elisió d'una lletra (com la a de l'article dins l'onada i la e del pronom feble dins porta'l) i les elisions quan es reprodueix el llenguatge parlat ('xò, en comptes de la forma completa això).

Nou!!: Armeni і Apòstrof · Veure més »

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Nou!!: Armeni і Argentina · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan) (Armínia en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Armeni і Armènia · Veure més »

Armènia bagràtida

El regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida fou un estat independent establert per Aixot I el gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat Omeia i l'abbàssida.

Nou!!: Armeni і Armènia bagràtida · Veure més »

Armeni clàssic

Església de Sant Jacint a Varsóvia L'Armeni clàssic (grabar; krapar en armeni occidental, amb el significat de «llengua literària». també armeni antic o armeni litúrgic) és la forma més antiga de la qual es té coneixement de l'armeni.

Nou!!: Armeni і Armeni clàssic · Veure més »

Armeni mitjà

L'armeni mitjà, també anomenat armeni de la Cilícia, tot i que l'últim terme pot confondre's amb dialectes moderns, correspon al segon període de l'armeni escrit i és la llengua emprada en molts llibres publicats entre els segles XII i XVIII.

Nou!!: Armeni і Armeni mitjà · Veure més »

Armeni occidental

L'armeni occidental (ortografia clàssica:, arevmdahayeren) és una de les dues formes estandarditzades de l'armeni modern.

Nou!!: Armeni і Armeni occidental · Veure més »

Armeni oriental

L'armeni oriental (arevelahayeren) és una de les dues formes estandarditzades de l'armeni, sent l'altra l'armeni occidental.

Nou!!: Armeni і Armeni oriental · Veure més »

Artsakh

L'Artsakh i la Siunia fins al segle IX Artsakh o Artzakh (de vegades Khatchen, Khachen o Khatshen) és el nom armeni d'una regió al nord-est de la Siunia i al nord-oest del Phaitakaran.

Nou!!: Armeni і Artsakh · Veure més »

Aspecte gramatical

L'aspecte gramatical és una característica de la conjugació verbal de determinades llengües que lliga l'acció a la temporalitat real, més enllà del temps verbal.

Nou!!: Armeni і Aspecte gramatical · Veure més »

Aspiració (fonètica)

A la fonètica, l'aspiració és un dels fenòmens fonètics que afecten el mode d'articulació de les consonants oclusives.

Nou!!: Armeni і Aspiració (fonètica) · Veure més »

Augment (lingüística)

A la lingüística, un augment és una síl·laba afegida a l'inici d'una paraula a certes llengües indoeuropees, en particular al grec, l'armeni i les llengües indoiranianes com ara el sànscrit, per formar el temps passat.

Nou!!: Armeni і Augment (lingüística) · Veure més »

Avèstic

Escrit en avèstic. L'avèstic fou un dialecte irànic, molt afí al vèdic.

Nou!!: Armeni і Avèstic · Veure més »

Ígor Diàkonov

Ígor Mikhàilovitx Diàkonov (И́горь Миха́йлович Дья́конов - Leningrad, 30 de desembre del 1914 – Sant Petersburg, 12 de maig del 1999) fou un historiador, lingüista i traductor rus.

Nou!!: Armeni і Ígor Diàkonov · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'usa per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Armeni і Balcans · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Armeni і Bíblia · Veure més »

Bosha

El bosha era la llengua del Regne de Garo, situat a l'actual regió del Gibe, a Etiòpia.

Nou!!: Armeni і Bosha · Veure més »

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Armeni і Canadà · Veure més »

Cas ablatiu

El cas ablatiu està present a algunes declinacions indicant lloc o els matisos d'un complement circumstancial, si bé el valor concret depèn de cada llengua.

Nou!!: Armeni і Cas ablatiu · Veure més »

Cas acusatiu

El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.

Nou!!: Armeni і Cas acusatiu · Veure més »

Cas datiu

En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.

Nou!!: Armeni і Cas datiu · Veure més »

Cas genitiu

El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.

Nou!!: Armeni і Cas genitiu · Veure més »

Cas instrumental

El cas instrumental (també anomenat el vuitè cas) és un cas gramatical emprat per indicar que un nom és l'instrument amb el qual el subjecte duu a terme l'acció.

Nou!!: Armeni і Cas instrumental · Veure més »

Cas locatiu

El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en.

Nou!!: Armeni і Cas locatiu · Veure més »

Cas nominatiu

El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.

Nou!!: Armeni і Cas nominatiu · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi.

Nou!!: Armeni і Caucas · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Armeni і Cilícia · Veure més »

Cladística

Aquest cladograma mostra la relació entre diversos grups d'insectes. En alguns cladogrames, la longitud de les línies horizontals indica el temps passat des de l'últim ancestre comú. La cladística (del grec κλάδος, klados.

Nou!!: Armeni і Cladística · Veure més »

Conjugació

Conjugar és l'acte de comparar diverses coses entre si.

Nou!!: Armeni і Conjugació · Veure més »

Consonant africada

Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.

Nou!!: Armeni і Consonant africada · Veure més »

Consonant alveolar

Una consonant alveolar (o simplement alveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.

Nou!!: Armeni і Consonant alveolar · Veure més »

Consonant aproximant

Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).

Nou!!: Armeni і Consonant aproximant · Veure més »

Consonant bategant

Una consonant bategant (o simplement bategant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant on hi ha un contacte ràpid de la llengua amb algun punt de la boca sense que es talli en cap moment el pas de l'aire de manera total (és a dir, sense produir una oclusiva).

Nou!!: Armeni і Consonant bategant · Veure més »

Consonant bilabial

Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.

Nou!!: Armeni і Consonant bilabial · Veure més »

Consonant dental

Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.

Nou!!: Armeni і Consonant dental · Veure més »

Consonant fricativa

Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).

Nou!!: Armeni і Consonant fricativa · Veure més »

Consonant glotal

Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.

Nou!!: Armeni і Consonant glotal · Veure més »

Consonant nasal

Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o una vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.

Nou!!: Armeni і Consonant nasal · Veure més »

Consonant oclusiva

Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).

Nou!!: Armeni і Consonant oclusiva · Veure més »

Consonant palatal

Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.

Nou!!: Armeni і Consonant palatal · Veure més »

Consonant postalveolar

Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).

Nou!!: Armeni і Consonant postalveolar · Veure més »

Consonant sorda

En fonètica articulatòria, una consonant sorda és una consonant articulada sense la vibració de les cordes oposant-se al so, al contrari d'una consonant sonora.

Nou!!: Armeni і Consonant sorda · Veure més »

Consonant tènue

En lingüística, una consonant tènue és una obstruent, o sigui sorda, no aspirada, no palatizada i no glotalizada.

Nou!!: Armeni і Consonant tènue · Veure més »

Consonant uvular

Una consonant uvular (o simplement uvular en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la llengua cap enrere, tocant o aproximant-se a l'úvula.

Nou!!: Armeni і Consonant uvular · Veure més »

Consonant velar

Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.

Nou!!: Armeni і Consonant velar · Veure més »

Consonant vibrant

Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.

Nou!!: Armeni і Consonant vibrant · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Armeni і Constantinoble · Veure més »

Desenvolupament fonològic

El desenvolupament fonològic refereix a l'adquisició i desenvolupament de la fonologia d'una llengua nativa.

Nou!!: Armeni і Desenvolupament fonològic · Veure més »

Dialecte d'Erevan

La difusió del dialecte de Erevan d'acord amb Classificació dels dialectes armenis de Hrachia Adjarian, 1909 El dialecte d'Erevan (Երևանի բարբառ: Yerevani barbař) és un dialecte de l'armeni oriental parlat a la capital de l'República d'Armènia, Erevan.

Nou!!: Armeni і Dialecte d'Erevan · Veure més »

Diàspora armènia

Mapa de la diàspora armènia La Diàspora Armènia es refereix a les comunitats d'armenis fora de la República d'Armènia, incloent-hi l'autoproclamada República de l'Alt Karabagh.

Nou!!: Armeni і Diàspora armènia · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Armeni і Edat mitjana · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Armeni і Egipte · Veure més »

Erevan

Erevan (en armeni Երեվան o Երևան;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni; turc Revan, abans Rewan o Eriwan) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.

Nou!!: Armeni і Erevan · Veure més »

Eric Hamp

Eric Hamp (nascut el 16 de novembre de 1920) és un lingüista estatunidenc àmpliament respectat com a un expert de primera fila en la lingüística indoeuropea, amb interessos particulars en les llengües cèltiques i l'albanès.

Nou!!: Armeni і Eric Hamp · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Armeni і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estornell vulgar

L'estornell vulgar (Sturnus vulgaris) és un ocell passeriforme de la família dels estúrnids.

Nou!!: Armeni і Estornell vulgar · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Armeni і Europa · Veure més »

Família lingüística

Famílies de llengües al Món. Una família lingüística és un grup de llengües emparentades històricament i que semblen derivar d'una llengua més antiga que per diversificació dialectal va donar lloc a diferents llengües, normalment inintel·ligibles entre si.

Nou!!: Armeni і Família lingüística · Veure més »

Fenomen fonètic

Un fenomen fonètic es produeix pel contacte de diversos sons en el discurs que fan que les característiques d'un d'ells s'alterin, ja sigui el punt d'articulació, el mode, la sonoritat o altres trets estructurals.

Nou!!: Armeni і Fenomen fonètic · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Armeni і França · Veure més »

Frigi (llengua)

El frigi va ser una llengua indoeuropea del grup paleobalcànic parlada pels frigis, un poble que emigrà de la Tràcia cap a l'Àsia Menor entorn del 1200 aC.

Nou!!: Armeni і Frigi (llengua) · Veure més »

Gènere (gramàtica)

El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.

Nou!!: Armeni і Gènere (gramàtica) · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (en georgià საქართველო, transcrit Sakartvelo) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Armeni і Geòrgia · Veure més »

Genocidi armeni

Mapa del genocidi armeni (1915) El genocidi armeni, (en armeni: Հայոց Ցեղասպանություն Hayoċ Ċełaspanuṫun; en turc: Ermeni Soykırımı o Ermeni Tehciri), també nomenat holocaust armeni, o Gran Crim (armeni: Մեծ Եղեռն Mec Yełeṙn), va ser un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'imperi Otomà entre 1915 i 1923, especialment durant el règim dels Joves Turcs.

Nou!!: Armeni і Genocidi armeni · Veure més »

Georg Renatus Solta

Georg Renatus Solta (18 abril de 1919, Viena - 2 de maig de 2005) va ser un indoeuropeista austríac especialitzat en lingüística balcànica.

Nou!!: Armeni і Georg Renatus Solta · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Armeni і Grècia · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Armeni і Grec · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Armeni і Grec antic · Veure més »

Gregori de Narek

Sant Gregori de Narek —en armeni Գրիգոր Նարեկացի, Grigor Narekatsi— (951 - 1003) va ser un monjo, poeta, filòsof místic i teòleg armeni, sant de l'Església Apostòlica Armènia.

Nou!!: Armeni і Gregori de Narek · Veure més »

Holger Pedersen

Holger Pedersen (7 April 1867 – 25 October 1953) va ser un lingüista danès que va fer contribucions significatives a la ciència de la llengua i va escriure aproximadament 30 treballs reconeguts en relació amb diverses llengües.

Nou!!: Armeni і Holger Pedersen · Veure més »

Hovhannes Sargavak

Hovhannes Sargavak (1045-1129), conegut com a «Diaca Joan», va ser un erudit armeni que va rebre l'honor del títol de sofista (filòsof), i que comptava també amb l'apreciació del David IV de Geòrgia.

Nou!!: Armeni і Hovhannes Sargavak · Veure més »

Hurrita

Escriptura cuneïforme hurrita La llengua hurrita o hurrià era una de les llengües hurro-urartianes.

Nou!!: Armeni і Hurrita · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Armeni і Imperi Otomà · Veure més »

Inscripció de Behistun

La inscripció de Behistun o Bisutun (en persa: بیستون) és una inscripció en persa antic, elamita i babiloni, que es va trobar a Behistun, una muntanya a la província de Kermanxah, i que ha permès desxifrar l'escriptura cuneïforme.

Nou!!: Armeni і Inscripció de Behistun · Veure més »

Intel·ligibilitat mútua

En lingüística, la intel·ligibilitat mútua és la capacitat que es presenta entre dos o més llengües o dialectes quan els respectius parlants poden entendre amb relativa facilitat la llengua dels altres.

Nou!!: Armeni і Intel·ligibilitat mútua · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Armeni і Iran · Veure més »

Isoglossa centum-satem

Srubna) La divisió centum-satem és una isoglossa de la família indoeuropea de llengües, que explica l'evolució de les tres sèries de consonants dorsals reconstruïdes en el protoindoeuropeu (PIE), *kʷ (labiovelars), *k (velars), i *ḱ; (palatovelars).

Nou!!: Armeni і Isoglossa centum-satem · Veure més »

Israel

Israel (en hebreu: יִשְרָאֵל, Yisrael; en àrab:, Isrā'īl), oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, Medinat Yisrael; en àrab: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, Dawlat Isrā'īl), és un Estat de l'Orient Mitjà, localitzat a la regió oriental de la mar Mediterrània.

Nou!!: Armeni і Israel · Veure més »

Istanbul

Istanbul, en turc İstanbul és la ciutat més gran de Turquia, i la més important culturalment i econòmicament (tot i que la capital és Ankara).

Nou!!: Armeni і Istanbul · Veure més »

Jordània

Jordània (en àrab الأردن, al-Urdun), oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Mitjà.

Nou!!: Armeni і Jordània · Veure més »

Kazakhstan

El Kazakhstan (kazaχˈstan), oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy; o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizistan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.

Nou!!: Armeni і Kazakhstan · Veure més »

Kharpurt

Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa armènia a l'Anzitene o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat.

Nou!!: Armeni і Kharpurt · Veure més »

Kirguizistan

El Kirguizistan (en kirguís Кыргызстан; en rus: Киргизия) és un país de l'Àsia Central.

Nou!!: Armeni і Kirguizistan · Veure més »

Líbia

Líbia (en àrab ليبيا, Lībiyā), també coneguda com a Estat de Líbia (en àrab دولة ليبيا, Dawlat Lībiyā), és una república del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Armeni і Líbia · Veure més »

Literatura armènia

Literatura armènia és la literatura feta en armeni.

Nou!!: Armeni і Literatura armènia · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Armeni і Llatí · Veure més »

Llengües anatòliques

Les llengües anatòliques formen una branca de les llengües indoeuropees, probablement una de les primeres a separar-se de l'idioma originari.

Nou!!: Armeni і Llengües anatòliques · Veure més »

Llengües caucàsiques

Grups etnolingüístics del Caucas. El terme llengües caucàsiques és emprat informalment per referir-se a un grup gran i extremadament variat de llengües parlades per més de 7 milions de parlants al sud-est de l'Europa oriental, entre el mar Negre i el mar Caspi.

Nou!!: Armeni і Llengües caucàsiques · Veure més »

Llengües caucàsiques del nord-est

Les llengües caucàsiques del nord-est, també anomenades caspianes o nakh-daguestaneses, són una família d'idiomes parlats a la regió del Caucas, principalment a Rússia (Daguestan, Txetxènia, Ingúixia), el nord de l'Azerbaidjan i Geòrgia, i per algunes comunitats de la diàspora.

Nou!!: Armeni і Llengües caucàsiques del nord-est · Veure més »

Llengües hurro-urartianes

Les llengües hurro-urartianes són una família lingüística preindoeuropea extinta de l'antic Pròxim Orient.

Nou!!: Armeni і Llengües hurro-urartianes · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa. Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Armeni і Llengües indoeuropees · Veure més »

Llengües indoiranianes

Les llengües indoiranianes o indoiràniques constitueixen un subgrup de llengües dins de la família indoeuropea format per dues grans branques lingüístiques genèticament relacionades: indoària (situada a la península Índica) i iraniana (al territori d'Iran).

Nou!!: Armeni і Llengües indoiranianes · Veure més »

Llengües iràniques

Les llengües iràniques o iranianes són una família de llengües indoeuropees molt propera a les indoàries amb les que, de vegades, s'agrupa en un gran grup anomenat llengües indoiràniques.

Nou!!: Armeni і Llengües iràniques · Veure més »

Llengües itàliques

Les llengües itàliques són un grup centum de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Armeni і Llengües itàliques · Veure més »

Llengües kartvelianes

Les llengües kartvelianes formen una família lingüística, a vegades anomenada kartveliana pel seu idioma principal, el kartvelià o georgià.

Nou!!: Armeni і Llengües kartvelianes · Veure més »

Llengua aglutinant

Una llengua aglutinant és aquella que forma els seus mots per encadenat o combinació de morfemes.

Nou!!: Armeni і Llengua aglutinant · Veure més »

Llengua estàndard

Una llengua estàndard (també estàndard lingüístic) és una elaboració artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial.

Nou!!: Armeni і Llengua estàndard · Veure més »

Llengua pluricèntrica

Una llengua pluricèntrica és una llengua amb diverses versions estàndard.

Nou!!: Armeni і Llengua pluricèntrica · Veure més »

Malatya

Malatya — Melid en llengua hittita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Armeni і Malatya · Veure més »

Marc (evangelista)

Sant Marc Evangelista —Μάρκος en grec— (segle I) és considerat tradicionalment l'autor de l'Evangeli de Marc.

Nou!!: Armeni і Marc (evangelista) · Veure més »

Mètode comparatiu

El mètode comparatiu en lingüística comparativa és una tècnica emprada pels lingüistes per demostrar les relacions genètiques entre llengües.

Nou!!: Armeni і Mètode comparatiu · Veure més »

Mesrob d'Armènia

Mesrob Maixtots, en armeni Մեսրոպ Մաշտոց (Hatsik, Armènia, 361 - Etxmiadzin, 17 de febrer de 440) fou un monjo i teòleg armeni, creador de l'alfabet armeni i també Alfabet georgià.

Nou!!: Armeni і Mesrob d'Armènia · Veure més »

Mode

El mode és un aspecte de la conjugació verbal que indica l'actitud del parlant respecte al grau de realitat del que expressa.

Nou!!: Armeni і Mode · Veure més »

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que està més a prop d'Europa (Occident).

Nou!!: Armeni і Orient Mitjà · Veure més »

Ortografia armènia clàssica

L'ortografia armènia clàssica (Հայերէնի դասական ուղղագրութիւն, en ortografia clàssica i Հայերենի դասական ուղղագրություն en ortografia reformada, Hayereni dasakan ughagrutyun també coneguda com a ortografia tradicional i com a ortografia Maixtots) és l'ortografia desenvolupada durant l'inici del segle XIX per a la llengua armènia.

Nou!!: Armeni і Ortografia armènia clàssica · Veure més »

Ortografia armènia reformada

Entre 1922 i 1924 es va posar en pràctica una reforma de l'alfabet armeni a la Unió Soviètica.

Nou!!: Armeni і Ortografia armènia reformada · Veure més »

Osc

Losc és un idioma extingit de les llengües indoeuropees parlades a la península Itàlica pels oscs i altres comunitats des del sV aC.

Nou!!: Armeni і Osc · Veure més »

Parafiletisme

Els rèptils són un grup parafilètic. Si s'hi incloguessin les aus esdevindria monofilètic. En filogènia, el terme parafiletisme s'aplica a un grup on tots els seus integrants tenen un ancestre comú, però no tots els descendents d'aquest ancestre són presents al grup.

Nou!!: Armeni і Parafiletisme · Veure més »

Part (llengua)

El part, també conegut com a pahlavi arsàcid, és una llengua extinta del grup nord-occidental de les llengües iranianes, l'origen de la qual se situa a l'Imperi Part (ubicat a l'actual nord-est d'Iran, més en concret a la província de Jorasan i altres territoris limítrofs com el sur de Turkmenistan. Aquesta llengua va ser la llengua oficial d'aquest imperi sota la dinastia arsàcida de Partia (248 aC, 224).

Nou!!: Armeni і Part (llengua) · Veure més »

Persa

El persa (فارسی Fārsi) és una llengua indoeuropea parlada a l'Iran, l'Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des de 1958 per raons polítiques), el Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), l'Uzbekistan, Bahrain, l'Iraq, l'Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i països veïns que han estat sota la influència persa.

Nou!!: Armeni і Persa · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Armeni і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Protoarmeni

El protoarmeni és una etapa primerenca, no verificada, de l'armeni que ha estat reconstruïda pels lingüistes.

Nou!!: Armeni і Protoarmeni · Veure més »

Protoindoeuropeu

El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees, reconstruïda mitjançant el mètode comparatiu, sobretot a partir de les semblances entre el sànscrit, el grec clàssic i el llatí i, posteriorment, a més, amb les reconstruccions de les altres llengües del grup, com l'antic germànic, o llengües força arcaiques que encara es parlen, com el lituà.

Nou!!: Armeni і Protoindoeuropeu · Veure més »

Protollengua

La protollengua o llengua reconstruïda és la reconstrucció probable de la llengua origen d'un grup de llengües, sigui una branca o una família, sobre la base de les coincidències i trets comuns a aquesta família de llengües que no constitueixin innovacions o manlleus.

Nou!!: Armeni і Protollengua · Veure més »

Punt d'articulació

El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.

Nou!!: Armeni і Punt d'articulació · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Armeni і Rússia · Veure més »

Regne d'Armènia Menor

El Regne de la Petita Armènia, Armènia Menor o Regne Armeni de Cilícia es va fundar a Cilícia a partir del 1064 i va tenir un paper destacat a les croades.

Nou!!: Armeni і Regne d'Armènia Menor · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Armeni і República Àrab Siriana · Veure més »

República Socialista Soviètica d'Armènia

La República Socialista Soviètica d'Armènia (RSS d'Armènia) és el nom que va rebre Armènia quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.

Nou!!: Armeni і República Socialista Soviètica d'Armènia · Veure més »

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada i que per tant pertany al grup de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Armeni і Rus · Veure més »

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al segle IV aC. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, ISBN 81-208-1767-2 (en anglès) El seu text més antic conegut és el Rig Veda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que van ser escrits durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pànini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular, els alemanys, al segle XIX, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.

Nou!!: Armeni і Sànscrit · Veure més »

Segle II aC

El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.

Nou!!: Armeni і Segle II aC · Veure més »

Segle IV aC

El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 i el 301 aC.

Nou!!: Armeni і Segle IV aC · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Armeni і Segle V · Veure més »

Segle VI

El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.

Nou!!: Armeni і Segle VI · Veure més »

Segle VI aC

El segle VI aC inclou els anys compresos entre el 600 aC i el 501 aC i constueix un dels moments de canvi més rellevants de l'edat antiga.

Nou!!: Armeni і Segle VI aC · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Armeni і Segle XI · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Armeni і Segle XII · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Armeni і Segle XIX · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Armeni і Segle XX · Veure més »

Sinapomorfia

Un caràcter sinapomòrfic, o sinapomorfia (del grec συν, « comú », απο, « derivat de » i μορφος, « forma »), és un caràcter derivat (o apomòrfic), compartit per dos o més tàxons.

Nou!!: Armeni і Sinapomorfia · Veure més »

Sivas

Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebastia, de vegades Sebastea o Sebasteia, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.

Nou!!: Armeni і Sivas · Veure més »

Sonoritat

La sonoritat és un tret dels sons de la parla segons si s'articulen amb vibració de les cordes vocals (sons sonors) o sense aquesta vibració (sons sords).

Nou!!: Armeni і Sonoritat · Veure més »

Sumeri

El sumeri (EME.GIR15 "llengua nadiua") va ésser parlat pels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC.

Nou!!: Armeni і Sumeri · Veure més »

Tadjikistan

El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República de Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.

Nou!!: Armeni і Tadjikistan · Veure més »

Tbilissi

Tbilissi (en georgià, თბილისი; en rus, Тбилиси) també anomenada antigament amb el nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.

Nou!!: Armeni і Tbilissi · Veure més »

Temps d'atac de la sonoritat

A la fonètica, el temps d'atac de la sonoritat (TAS) és una característica de la producció de consonants oclusives.

Nou!!: Armeni і Temps d'atac de la sonoritat · Veure més »

Temps verbal

El temps verbal és una característica pròpia de moltes llengües per distingir esdeveniments presents, passats, futurs o imaginaris.

Nou!!: Armeni і Temps verbal · Veure més »

Teoria de les laringals

Es coneix com a laringals a un conjunt de tres sons de consonant que apareixen en les reconstruccions de les llengües protoindoeuropees.

Nou!!: Armeni і Teoria de les laringals · Veure més »

Teoria glotal

Segons la teoria glotal, l'indoeuropeu tenia oclusives ejectives en comptes d'oclusives sonores.

Nou!!: Armeni і Teoria glotal · Veure més »

Tractat de Turkmantxai

El tractat de Turkmantxai (Rus: Туркманчайский договор, Persa: عهدنامه ترکمنچای) fou un acord de pau negociat a Turkmantxai, al Caucas, al final de la guerra russo-persa del 1826-1828 (amb derrota persa), pel qual els qajars (la dinastia persa) reconeixien la sobirania russa sobre els khanats de Nakhitxevan, Erevan i Talish amb les regions d'Ordubad i Mughan, establint el riu Aras (Araxes) com a frontera entre l'Imperi Rus i Pèrsia confirmant les disposicions del tractat de Gulistan.

Nou!!: Armeni і Tractat de Turkmantxai · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Armeni і Turc · Veure més »

Turkmenistan

El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.

Nou!!: Armeni і Turkmenistan · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Armeni і Turquia · Veure més »

Umbre

Lumbre o úmbric era la llengua de l'antic poble dels umbres.

Nou!!: Armeni і Umbre · Veure més »

Urartià

LUrartià, vannic, i (a la literatura antiga) caldeu (khaldu, or khalde) són noms convencionals per a la llengua parlada pels habitants de l'antic regne d'Urartu, que estava localitzat a la regió del Llac Van, amb la seva capital a prop del lloc que ocupa la ciutat moderna de Van, a l'altiplà d'Armènia, avui en dia la regió de l'Anatòlia oriental de Turquia.

Nou!!: Armeni і Urartià · Veure més »

Uruguai

LUruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina.

Nou!!: Armeni і Uruguai · Veure més »

Uzbekistan

Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia central.

Nou!!: Armeni і Uzbekistan · Veure més »

Van

Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.

Nou!!: Armeni і Van · Veure més »

Vocabulari

El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.

Nou!!: Armeni і Vocabulari · Veure més »

Vocal anterior

Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.

Nou!!: Armeni і Vocal anterior · Veure més »

Vocal central

Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.

Nou!!: Armeni і Vocal central · Veure més »

Vocal mitjana

Una vocal mitjana és un so de vocal en algunes llengües parlades.

Nou!!: Armeni і Vocal mitjana · Veure més »

Vocal posterior

a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.

Nou!!: Armeni і Vocal posterior · Veure més »

Xenofont

Xenofont (en grec Ξενοφῶν, 428 aC - entre 355 i 350 aC) fou un escriptor, historiador i militar grec, cèlebre pels seus escrits sobre la cultura i la història gregues.

Nou!!: Armeni і Xenofont · Veure més »

Xipre

Xipre és un estat insular de la Mediterrània.

Nou!!: Armeni і Xipre · Veure més »

Əylis

Əylis o Aylis o Akulisy o Akulis o Agulis es pot referir a.

Nou!!: Armeni і Əylis · Veure més »

1003

Sense descripció.

Nou!!: Armeni і 1003 · Veure més »

1828

Sense descripció.

Nou!!: Armeni і 1828 · Veure més »

1915

;Països Catalans.

Nou!!: Armeni і 1915 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Armeni і 1920 · Veure més »

1990

;Països Catalans.

Nou!!: Armeni і 1990 · Veure més »

405

Sense descripció.

Nou!!: Armeni і 405 · Veure més »

951

Sense descripció.

Nou!!: Armeni і 951 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ashkharhabar, Idioma armeni, Llengua armènia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »