Accés més ràpid que el navegador!
168 les relacions: Acadèmia Nacional de Ciències d'Armènia, Accadi, Albanès, Alfabet, Alfabet armeni, Alfabet georgià, Alt Karabakh, Altiplà d'Armènia, Anàbasi, Anglès, Anglès antic, Antoine Meillet, Apòstrof, Argentina, Armènia, Armènia bagràtida, Armènia Menor, Armeni clàssic, Armeni mitjà, Armeni occidental, Armeni oriental, Artsakh, Aspecte gramatical, Aspiració (fonètica), Augment (lingüística), Avèstic, Ígor Diàkonov, Balcans, Bíblia, Bosha, Canadà, Cas ablatiu, Cas acusatiu, Cas datiu, Cas genitiu, Cas instrumental, Cas locatiu, Cas nominatiu, Caucas, Cilícia, Cladística, Cognat, Conjugació gramatical, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bategant, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, ..., Consonant glotal, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant postalveolar, Consonant sorda, Consonant tènue, Consonant uvular, Consonant velar, Consonant vibrant, Constantinoble, Desenvolupament fonològic, Dialecte d'Erevan, Diàspora armènia, Edat mitjana, Egipte, Erevan, Eric Hamp, Estats Units d'Amèrica, Estornell comú, Europa, Família lingüística, Fenomen fonètic, França, Frigi (llengua), Gènere (gramàtica), Geòrgia, Genocidi armeni, Georg Renatus Solta, Grècia, Grec, Grec antic, Gregori de Narek, Holger Pedersen, Hurrita, Imperi Otomà, Inscripció de Behistun, Intel·ligibilitat mútua, Iran, Isoglossa centum-satem, Israel, Istanbul, Joan el Diaca, Jordània, Kazakhstan, Kharpurt, Kirguizstan, Líbia, Literatura armènia, Llatí, Llengües anatòliques, Llengües caucàsiques, Llengües caucàsiques del nord-est, Llengües hurro-urartianes, Llengües indoeuropees, Llengües indoiranianes, Llengües iràniques, Llengües itàliques, Llengües kartvelianes, Llengua aglutinant, Llengua estàndard, Llengua pluricèntrica, Malatya, Marc (evangelista), Mètode comparatiu, Mesrob d'Armènia, Mode gramatical, Orient Mitjà, Ortografia armènia clàssica, Ortografia armènia reformada, Osc, Parafiletisme, Part (llengua), Persa, Primera Guerra Mundial, Protoarmeni, Protoindoeuropeu, Protollengua, Punt d'articulació, Rússia, República Socialista Soviètica d'Armènia, Rus, Sànscrit, Síria, Sinapomorfia, Sivas, Sonoritat, Sumeri, Tadjikistan, Tbilissi, Temps d'atac de la sonoritat, Temps verbal, Teoria de les laringals, Teoria glotal, Tractat de Turkmantxai, Turc, Turkmenistan, Turquia, Umbre, Urartià, Uruguai, Uzbekistan, Van, Vocabulari, Vocal anterior, Vocal central, Vocal mitjana, Vocal posterior, Xenofont, Xipre, Əylis, 1003, 1828, 1915, 1920, 1990, 405, 951. Ampliar l'índex (118 més) »
Acadèmia Nacional de Ciències d'Armènia
L'Acadèmia Nacional Armènia de Ciències LAcadèmia Nacional de Ciències d'Armènia, des de 1992, Acadèmia Nacional de les Ciències de la República d'Armènia (NAS RA) (Հայաստանի Հանրապետության գիտությունների ազգային ակադեմիա, ՀՀ ԳԱԱ) és la institució més important de recerca i de coordinació de les activitats de ciències experimentals i exactes i i ciències socials a Armènia.
Nou!!: Armeni і Acadèmia Nacional de Ciències d'Armènia · Veure més »
Accadi
Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.
Nou!!: Armeni і Accadi · Veure més »
Albanès
Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Armeni і Albanès · Veure més »
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Nou!!: Armeni і Alfabet · Veure més »
Alfabet armeni
L'alfabet armeni és un alfabet utilitzat per escriure en armeni des de l'any 405 o 406, quan el creà el monjo Mesrob Maixtots.
Nou!!: Armeni і Alfabet armeni · Veure més »
Alfabet georgià
La inscripció més antiga en georgià, any 430 dC Lalfabet georgià és utilitzat modernament per a l'escriptura en l'idioma georgià i altres llengües kartvelianes com ara el mingrelià.
Nou!!: Armeni і Alfabet georgià · Veure més »
Alt Karabakh
LAlt Karabakh és una regió internacionalment reconeguda com a part de l'Azerbaidjan, antigament de població armènia.
Nou!!: Armeni і Alt Karabakh · Veure més »
Altiplà d'Armènia
Mapa topogràfic del Caucas LAltiplà d'Armènia (en armeni: Հայկական լեռնաշխարհ: Haykakan Lernachkharh) és una planura a Armènia, en la part meridional de Geòrgia, la part occidental de l'Azerbaidjan (enclavament del Nakhtxivan), el nord-oest de l'Iran i la part oriental de Turquia.
Nou!!: Armeni і Altiplà d'Armènia · Veure més »
Anàbasi
LAnàbasi (en grec clàssic Ἀνάβασις, literalment 'marxa terra endins'), també coneguda com L'expedició dels deu mil o La retirada dels deu mil, és l'obra més coneguda de l'historiador atenenc Xenofont.
Nou!!: Armeni і Anàbasi · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Armeni і Anglès · Veure més »
Anglès antic
Langlès antic (anomenat també anglosaxó, Ænglisc, Anglisc, Englisc en la seva pròpia denominació) és una forma primerenca de l'anglès que es parlava en bona part del que avui és Anglaterra i el sud d'Escòcia entre els anys 425 i 1125 aproximadament.
Nou!!: Armeni і Anglès antic · Veure més »
Antoine Meillet
Paul Jules Antoine Meillet (11 de novembre del 1866, Moulins-sur-Allier – 21 de setembre del 1936, Châteaumeillant) va ser un dels lingüistes francesos més importants de principis del.
Nou!!: Armeni і Antoine Meillet · Veure més »
Apòstrof
Lapòstrof és un signe ortogràfic emprat en català (vegeu Regles d'apostrofació del català) i altres llengües que consisteix en una coma volada (').
Nou!!: Armeni і Apòstrof · Veure més »
Argentina
LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.
Nou!!: Armeni і Argentina · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Armeni і Armènia · Veure més »
Armènia bagràtida
El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida.
Nou!!: Armeni і Armènia bagràtida · Veure més »
Armènia Menor
Armènia Menor LArmènia Menor (Armenia Minor) fou el nom d'un territori creat pels romans l'any 35 aC i concedit al rei Polemó del Pont, com a part del Pont.
Nou!!: Armeni і Armènia Menor · Veure més »
Armeni clàssic
Església de Sant Jacint a Varsòvia L'Armeni clàssic (grabar; krapar en armeni occidental, amb el significat de «llengua literària». també armeni antic o armeni litúrgic) és la forma més antiga de la qual es té coneixement de l'armeni.
Nou!!: Armeni і Armeni clàssic · Veure més »
Armeni mitjà
L'armeni mitjà, també anomenat armeni de la Cilícia, tot i que l'últim terme pot confondre's amb dialectes moderns, correspon al segon període de l'armeni escrit i és la llengua emprada en molts llibres publicats entre els segles i. Ve després del grabar (armeni antic) i abans del ashkharhabar (armeni modern).
Nou!!: Armeni і Armeni mitjà · Veure més »
Armeni occidental
L'armeni occidental (ortografia clàssica:, arevmdahayeren) és una de les dues formes estandarditzades de l'armeni modern.
Nou!!: Armeni і Armeni occidental · Veure més »
Armeni oriental
L'armeni oriental (arevelahayeren) és una de les dues formes estandarditzades de l'armeni, sent l'altra l'armeni occidental.
Nou!!: Armeni і Armeni oriental · Veure més »
Artsakh
Artsakh o Artzakh (de vegades Khatchen, Khachen o Khatshen) va ser la desena província (nahang) del Regne d'Armènia des del c. 189 aC fins al 387 dC, quan va passar a formar part de l'Albània caucàsica, un principat subjecte de l'Imperi Sassànida, després de la pau d'Acilisene.
Nou!!: Armeni і Artsakh · Veure més »
Aspecte gramatical
L'aspecte gramatical és una característica de la conjugació verbal de determinades llengües que lliga l'acció a la temporalitat real, més enllà del temps verbal.
Nou!!: Armeni і Aspecte gramatical · Veure més »
Aspiració (fonètica)
A la fonètica, l'aspiració és un dels fenòmens fonètics que afecten el mode d'articulació de les consonants oclusives.
Nou!!: Armeni і Aspiració (fonètica) · Veure més »
Augment (lingüística)
A la lingüística, un augment és una síl·laba afegida a l'inici d'una paraula a certes llengües indoeuropees, en particular al grec, l'armeni i les llengües indoiranianes com ara el sànscrit, per formar el temps passat.
Nou!!: Armeni і Augment (lingüística) · Veure més »
Avèstic
Escrit en avèstic. Lavèstic fou un dialecte irànic, molt afí al vèdic.
Nou!!: Armeni і Avèstic · Veure més »
Ígor Diàkonov
Ígor Mikhàilovitx Diàkonov (И́горь Миха́йлович Дья́конов - Leningrad, 30 de desembre del 1914 – Sant Petersburg, 12 de maig del 1999) fou un historiador, lingüista i traductor rus.
Nou!!: Armeni і Ígor Diàkonov · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Armeni і Balcans · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Armeni і Bíblia · Veure més »
Bosha
El bosha és una llengua omòtica extinta d'Etiòpia.
Nou!!: Armeni і Bosha · Veure més »
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Nou!!: Armeni і Canadà · Veure més »
Cas ablatiu
El cas ablatiu està present en algunes declinacions indicant lloc o els matisos d'un complement circumstancial, si bé el valor concret depèn de cada llengua.
Nou!!: Armeni і Cas ablatiu · Veure més »
Cas acusatiu
El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.
Nou!!: Armeni і Cas acusatiu · Veure més »
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Nou!!: Armeni і Cas datiu · Veure més »
Cas genitiu
El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.
Nou!!: Armeni і Cas genitiu · Veure més »
Cas instrumental
El cas instrumental (també anomenat el vuitè cas) és un cas gramatical emprat per indicar que un nom és l'instrument amb el qual el subjecte duu a terme l'acció.
Nou!!: Armeni і Cas instrumental · Veure més »
Cas locatiu
El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en.
Nou!!: Armeni і Cas locatiu · Veure més »
Cas nominatiu
El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.
Nou!!: Armeni і Cas nominatiu · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Armeni і Caucas · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Armeni і Cilícia · Veure més »
Cladística
Aquest cladograma mostra la relació entre diversos grups d'insectes. En alguns cladogrames, la longitud de les línies horizontals indica el temps passat des de l'últim ancestre comú. La cladística (del grec κλάδος, klados.
Nou!!: Armeni і Cladística · Veure més »
Cognat
En lingüística històrica, s'anomenen cognats o doblets aquells termes amb un mateix origen etimològic, però amb diferent evolució fonètica.
Nou!!: Armeni і Cognat · Veure més »
Conjugació gramatical
La conjugació o flexió verbal, en gramàtica, és l'acte de combinar les terminacions o morfemes verbals per a aconseguir una paraula que implique una acció i que tinga un sentit complet.
Nou!!: Armeni і Conjugació gramatical · Veure més »
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Nou!!: Armeni і Consonant africada · Veure més »
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Nou!!: Armeni і Consonant alveolar · Veure més »
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Nou!!: Armeni і Consonant aproximant · Veure més »
Consonant bategant
Una consonant bategant (o simplement bategant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant on hi ha un contacte ràpid de la llengua amb algun punt de la boca sense que es talli en cap moment el pas de l'aire de manera total (és a dir, sense produir una oclusiva).
Nou!!: Armeni і Consonant bategant · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Armeni і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Nou!!: Armeni і Consonant dental · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Armeni і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Nou!!: Armeni і Consonant glotal · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Armeni і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Armeni і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Nou!!: Armeni і Consonant palatal · Veure més »
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Nou!!: Armeni і Consonant postalveolar · Veure més »
Consonant sorda
En fonètica articulatòria, una consonant sorda és una consonant articulada sense la vibració de les cordes oposant-se al so, al contrari d'una consonant sonora.
Nou!!: Armeni і Consonant sorda · Veure més »
Consonant tènue
En lingüística, una consonant tènue és una obstruent, o sigui sorda, no aspirada, no palatizada i no glotalizada.
Nou!!: Armeni і Consonant tènue · Veure més »
Consonant uvular
Una consonant uvular (o simplement uvular en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la llengua cap enrere, tocant o aproximant-se a l'úvula.
Nou!!: Armeni і Consonant uvular · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Armeni і Consonant velar · Veure més »
Consonant vibrant
Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.
Nou!!: Armeni і Consonant vibrant · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Armeni і Constantinoble · Veure més »
Desenvolupament fonològic
El desenvolupament fonològic refereix a l'adquisició i desenvolupament de la fonologia d'una llengua nativa.
Nou!!: Armeni і Desenvolupament fonològic · Veure més »
Dialecte d'Erevan
La difusió del dialecte de Erevan d'acord amb Classificació dels dialectes armenis de Hratxià Atxarian, 1909 El dialecte d'Erevan (Երևանի բարբառ: Yerevani barbař) és un dialecte de l'armeni oriental parlat a la capital de l'República d'Armènia, Erevan.
Nou!!: Armeni і Dialecte d'Erevan · Veure més »
Diàspora armènia
Mapa de la diàspora armènia La Diàspora Armènia es refereix a les comunitats d'armenis fora de la República d'Armènia, incloent-hi l'autoproclamada República de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Armeni і Diàspora armènia · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Armeni і Edat mitjana · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Armeni і Egipte · Veure més »
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Nou!!: Armeni і Erevan · Veure més »
Eric Hamp
Eric Hamp (nascut el 16 de novembre de 1920) és un lingüista estatunidenc àmpliament respectat com un expert de primera fila en la lingüística indoeuropea, amb interessos particulars en les llengües cèltiques i l'albanès.
Nou!!: Armeni і Eric Hamp · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Armeni і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Estornell comú
L'estornell comú o estornell vulgar (Sturnus vulgaris) és un ocell passeriforme de la família dels estúrnids (Sturnidae).
Nou!!: Armeni і Estornell comú · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Armeni і Europa · Veure més »
Família lingüística
Famílies de llengües al Món. Una família lingüística és un grup de llengües emparentades històricament i que semblen derivar d'una llengua més antiga que, per diversificació dialectal i mecanismes de canvi lingüístic, va donar lloc a diferents llengües, normalment inintel·ligibles entre si.
Nou!!: Armeni і Família lingüística · Veure més »
Fenomen fonètic
Un fenomen fonètic es produeix pel contacte de diversos sons en el discurs que fan que les característiques d'un d'ells s'alterin, ja sigui el punt d'articulació, el mode, la sonoritat o altres trets estructurals.
Nou!!: Armeni і Fenomen fonètic · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Armeni і França · Veure més »
Frigi (llengua)
El frigi va ser una llengua indoeuropea del grup paleobalcànic parlada pels frigis, un poble que emigrà de Tràcia cap a l'Àsia Menor entorn del 1200 aC.
Nou!!: Armeni і Frigi (llengua) · Veure més »
Gènere (gramàtica)
El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.
Nou!!: Armeni і Gènere (gramàtica) · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Armeni і Geòrgia · Veure més »
Genocidi armeni
Mapa del genocidi armeni (1915) El genocidi armeni (en armeni: Հայոց Ցեղասպանություն Hayoċ Ċełaspanuṫun; en turc: Ermeni Soykırımı o Ermeni Tehciri), també nomenat holocaust armeni, o Gran Crim (armeni: Մեծ Եղեռն Mec Yełeṙn), va ser un conjunt de matances i deportacions massives de població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'Imperi Otomà entre 1915 i 1923, especialment durant el règim dels Joves Turcs.
Nou!!: Armeni і Genocidi armeni · Veure més »
Georg Renatus Solta
Georg Renatus Solta (18 abril de 1915, Viena - 2 de maig de 2005) va ser un indoeuropeista austríac especialitzat en lingüística balcànica.
Nou!!: Armeni і Georg Renatus Solta · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Armeni і Grècia · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Armeni і Grec · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Armeni і Grec antic · Veure més »
Gregori de Narek
Gregori de Narek (Yemişlik, Regne de Vaspurakan, 951 - Narekavank, Regne de Vaspurakan, 1003 o 1010) va ser un monjo, poeta, filòsof místic i teòleg armeni, sant de l'Església Apostòlica Armènia.
Nou!!: Armeni і Gregori de Narek · Veure més »
Holger Pedersen
Holger Pedersen (Gelballe, Dinamarca, 7 d'abril de 1867 – Hellerup, Copenhaguen, 25 d'octubre de 1953) va ser un lingüista danès que va fer contribucions significatives a la ciència de la llengua i va escriure aproximadament 30 treballs reconeguts en relació amb diverses llengües.
Nou!!: Armeni і Holger Pedersen · Veure més »
Hurrita
Escriptura cuneïforme hurrita La llengua hurrita era una de les llengües hurrourartianes.
Nou!!: Armeni і Hurrita · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Armeni і Imperi Otomà · Veure més »
Inscripció de Behistun
La inscripció de Behistun o Bisutun (en persa: بیستون) és una inscripció en persa antic, elamita i babiloni, que es va trobar a Behistun, una muntanya a la província de Kermanxah, i que ha permès desxifrar l'escriptura cuneïforme.
Nou!!: Armeni і Inscripció de Behistun · Veure més »
Intel·ligibilitat mútua
Llengües eslaves En lingüística, la intel·ligibilitat mútua és la capacitat que es presenta entre dos o més llengües o dialectes quan els respectius parlants poden entendre amb relativa facilitat la llengua dels altres.
Nou!!: Armeni і Intel·ligibilitat mútua · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Armeni і Iran · Veure més »
Isoglossa centum-satem
Srubna) La divisió centum-satem és una isoglossa de la família indoeuropea de llengües, que explica l'evolució de les tres sèries de consonants dorsals reconstruïdes en el protoindoeuropeu (PIE), *kʷ (labiovelars), *k (velars), i *ḱ; (palatovelars).
Nou!!: Armeni і Isoglossa centum-satem · Veure més »
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Nou!!: Armeni і Israel · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Armeni і Istanbul · Veure més »
Joan el Diaca
Joan el Diaca (1045-1129) va ser un erudit armeni que va rebre l'honor del títol de sofista (filòsof), i que comptava també amb l'apreciació del David IV de Geòrgia.
Nou!!: Armeni і Joan el Diaca · Veure més »
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Nou!!: Armeni і Jordània · Veure més »
Kazakhstan
El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.
Nou!!: Armeni і Kazakhstan · Veure més »
Kharpurt
Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa armènia a l'Anzitene o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat.
Nou!!: Armeni і Kharpurt · Veure més »
Kirguizstan
El Kirguizstan, antigament Kirguizistan, (Кыргызстан, Qırğızstan), oficialment denominat República Kirguís (Кыргыз Республикасы, Qırğız Respublikası; Кирги́зская Респу́блика, Kirguízskaia Respúblika), és un estat de l'Àsia Central.
Nou!!: Armeni і Kirguizstan · Veure més »
Líbia
Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Armeni і Líbia · Veure més »
Literatura armènia
La literatura armènia és la literatura feta en armeni.
Nou!!: Armeni і Literatura armènia · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Armeni і Llatí · Veure més »
Llengües anatòliques
Les llengües anatòliques formen una branca de les llengües indoeuropees, probablement una de les primeres a separar-se de l'idioma originari.
Nou!!: Armeni і Llengües anatòliques · Veure més »
Llengües caucàsiques
Grups etnolingüístics del Caucas El terme llengües caucàsiques és emprat informalment per a referir-se a un grup gran i extremadament variat de llengües parlades per més de 7 milions de parlants al sud-est de l'Europa oriental, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Armeni і Llengües caucàsiques · Veure més »
Llengües caucàsiques del nord-est
Les llengües caucàsiques del nord-est, també anomenades caspianes o nakh-daguestaneses, són una família d'idiomes parlats a la regió del Caucas, principalment a Rússia (Daguestan, Txetxènia, Ingúixia), el nord de l'Azerbaidjan i Geòrgia, i per algunes comunitats de la diàspora.
Nou!!: Armeni і Llengües caucàsiques del nord-est · Veure més »
Llengües hurro-urartianes
Les llengües hurro-urartianes són una família lingüística preindoeuropea extinta de l'antic Pròxim Orient.
Nou!!: Armeni і Llengües hurro-urartianes · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Armeni і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llengües indoiranianes
Les llengües indoiranianes o indoiràniques constitueixen un subgrup de llengües dins de la família indoeuropea format per dues grans branques lingüístiques genèticament relacionades: indoària (situada a la península Índica) i iraniana (al territori de l'Iran).
Nou!!: Armeni і Llengües indoiranianes · Veure més »
Llengües iràniques
Les llengües iràniques o iranianes són una família de llengües indoeuropees molt propera a les indoàries amb les quals, de vegades, s'agrupen en un gran conjunt anomenat llengües indoiràniques.
Nou!!: Armeni і Llengües iràniques · Veure més »
Llengües itàliques
Les llengües itàliques són un grup centum del grup del nord-oest de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Armeni і Llengües itàliques · Veure més »
Llengües kartvelianes
Les llengües kartvelianes formen una família lingüística, a vegades anomenada kartveliana pel seu idioma principal, el kartvelià o georgià.
Nou!!: Armeni і Llengües kartvelianes · Veure més »
Llengua aglutinant
Una llengua aglutinant és aquella que forma els seus mots per encadenat o combinació de morfemes.
Nou!!: Armeni і Llengua aglutinant · Veure més »
Llengua estàndard
Una llengua estàndard (també estàndard lingüístic) és una elaboració artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial.
Nou!!: Armeni і Llengua estàndard · Veure més »
Llengua pluricèntrica
Una llengua pluricèntrica és una llengua amb diverses versions estàndard.
Nou!!: Armeni і Llengua pluricèntrica · Veure més »
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Armeni і Malatya · Veure més »
Marc (evangelista)
Marc Evangelista és considerat tradicionalment l'autor de l'Evangeli de Marc.
Nou!!: Armeni і Marc (evangelista) · Veure més »
Mètode comparatiu
El mètode comparatiu en lingüística, és una tècnica per estudiar el desenvolupament de les llengües realitzant una comparació característica per característica de dues o més llengües amb descendència comuna d'un avantpassat compartit i després extrapolant cap enrere per inferir les propietats d'aquest avantpassat.
Nou!!: Armeni і Mètode comparatiu · Veure més »
Mesrob d'Armènia
Mesrob Maixtots, en armeni Մեսրոպ Մաշտոց (Hatsik, Armènia, 361 - Edjmiatsín, 17 de febrer de 440) fou un monjo i teòleg armeni, creador de l'alfabet armeni, que va ser un pas fonamental per enfortir la identitat nacional armenia.
Nou!!: Armeni і Mesrob d'Armènia · Veure més »
Mode gramatical
El mode o modo és un aspecte de la conjugació verbal que indica l'actitud del parlant respecte al grau de realitat del que expressa.
Nou!!: Armeni і Mode gramatical · Veure més »
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Nou!!: Armeni і Orient Mitjà · Veure més »
Ortografia armènia clàssica
L'ortografia armènia clàssica (Հայերէնի դասական ուղղագրութիւն, en ortografia clàssica i Հայերենի դասական ուղղագրություն en ortografia reformada, Hayereni dasakan ughagrutyun també coneguda com a ortografia tradicional i com a ortografia Maixtots) és l'ortografia desenvolupada durant l'inici del per a la llengua armènia.
Nou!!: Armeni і Ortografia armènia clàssica · Veure més »
Ortografia armènia reformada
Entre 1922 i 1924 es va posar en pràctica una reforma de l'alfabet armeni a la Unió Soviètica.
Nou!!: Armeni і Ortografia armènia reformada · Veure més »
Osc
Losc és un idioma extingit de les llengües indoeuropees parlades a la península Itàlica pels oscs i altres comunitats des del s. V aC.
Nou!!: Armeni і Osc · Veure més »
Parafiletisme
Els rèptils són un grup parafilètic. Si s'hi incloguessin les aus esdevindria monofilètic. En filogènia, el terme parafiletisme s'aplica a un grup tots els integrants del qual tenen un ancestre comú, però no tots els descendents d'aquest ancestre són presents al grup.
Nou!!: Armeni і Parafiletisme · Veure més »
Part (llengua)
Sense descripció.
Nou!!: Armeni і Part (llengua) · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Armeni і Persa · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Armeni і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Protoarmeni
El protoarmeni és una etapa primerenca, no verificada, de l'armeni, que ha estat reconstruïda pels lingüistes.
Nou!!: Armeni і Protoarmeni · Veure més »
Protoindoeuropeu
El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees.
Nou!!: Armeni і Protoindoeuropeu · Veure més »
Protollengua
La protollengua o llengua reconstruïda és la reconstrucció probable de la llengua origen d'un grup de llengües, sigui una branca o una família, sobre la base de les coincidències i trets comuns a aquesta família de llengües que no constitueixin innovacions o manlleus.
Nou!!: Armeni і Protollengua · Veure més »
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Nou!!: Armeni і Punt d'articulació · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Armeni і Rússia · Veure més »
República Socialista Soviètica d'Armènia
La República Socialista Soviètica d'Armènia (RSS d'Armènia) és el nom que va rebre Armènia quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.
Nou!!: Armeni і República Socialista Soviètica d'Armènia · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Armeni і Rus · Veure més »
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.
Nou!!: Armeni і Sànscrit · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Armeni і Síria · Veure més »
Sinapomorfia
Cladograma que mostra la terminologia utilitzada per descriure diferents patrons d'estats de caràcters ancestrals i derivats Un caràcter sinapomòrfic, o sinapomorfia (del grec συν, « comú », απο, « derivat de » i μορφος, « forma »), és un caràcter derivat (o apomòrfic), compartit per dos o més tàxons.
Nou!!: Armeni і Sinapomorfia · Veure més »
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Nou!!: Armeni і Sivas · Veure més »
Sonoritat
La sonoritat és un tret dels sons de la parla segons si s'articulen amb vibració de les cordes vocals (sons sonors) o sense aquesta vibració (sons sords).
Nou!!: Armeni і Sonoritat · Veure més »
Sumeri
El sumeri (‘llengua nadiua’) era la llengua dels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC.
Nou!!: Armeni і Sumeri · Veure més »
Tadjikistan
El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República del Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.
Nou!!: Armeni і Tadjikistan · Veure més »
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Nou!!: Armeni і Tbilissi · Veure més »
Temps d'atac de la sonoritat
A la fonètica, el temps d'atac de la sonoritat (TAS) és una característica de la producció de consonants oclusives.
Nou!!: Armeni і Temps d'atac de la sonoritat · Veure més »
Temps verbal
El temps verbal és una característica pròpia de moltes llengües per a distingir esdeveniments presents, passats, futurs o imaginaris.
Nou!!: Armeni і Temps verbal · Veure més »
Teoria de les laringals
Es coneix com a laringals a un conjunt de tres sons de consonant que apareixen en les reconstruccions de les llengües protoindoeuropees.
Nou!!: Armeni і Teoria de les laringals · Veure més »
Teoria glotal
Segons la teoria glotal, l'indoeuropeu tenia oclusives ejectives (*pʼ *tʼ *kʼ) en comptes d'oclusives sonores (*b *d *ɡ).
Nou!!: Armeni і Teoria glotal · Veure més »
Tractat de Turkmantxai
El tractat de Turkmantxai (Rus: Туркманчайский договор, Persa: عهدنامه ترکمنچای) fou un acord de pau negociat a Turkmantxai, al Caucas, al final de la guerra russopersa del 1826-1828 (amb derrota persa), pel qual els qajars (la dinastia persa) reconeixien la sobirania russa sobre els kanats de Nakhitxevan, Erevan i Talish amb les regions d'Ordubad i Mughan, establint el riu Aras (Araxes) com a frontera entre l'Imperi Rus i Pèrsia confirmant les disposicions del tractat de Gulistan.
Nou!!: Armeni і Tractat de Turkmantxai · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Armeni і Turc · Veure més »
Turkmenistan
El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia Central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.
Nou!!: Armeni і Turkmenistan · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Armeni і Turquia · Veure més »
Umbre
Lumbre o úmbric era la llengua de l'antic poble dels umbres.
Nou!!: Armeni і Umbre · Veure més »
Urartià
Lurartià o vannic són noms convencionals per a la llengua parlada pels habitants de l'antic regne d'Urartu, que estava localitzat a la regió del Llac Van, amb la seva capital a prop del lloc que ocupa la ciutat moderna de Van, a l'altiplà d'Armènia, avui en dia la regió de l'Anatòlia oriental de Turquia.
Nou!!: Armeni і Urartià · Veure més »
Uruguai
LUruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina.
Nou!!: Armeni і Uruguai · Veure més »
Uzbekistan
Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.
Nou!!: Armeni і Uzbekistan · Veure més »
Van
Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.
Nou!!: Armeni і Van · Veure més »
Vocabulari
El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.
Nou!!: Armeni і Vocabulari · Veure més »
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Nou!!: Armeni і Vocal anterior · Veure més »
Vocal central
Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Armeni і Vocal central · Veure més »
Vocal mitjana
Una vocal mitjana és un so de vocal en algunes llengües parlades.
Nou!!: Armeni і Vocal mitjana · Veure més »
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Nou!!: Armeni і Vocal posterior · Veure més »
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Nou!!: Armeni і Xenofont · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Armeni і Xipre · Veure més »
Əylis
Əylis o Aylis o Akulisy o Akulis o Agulis es pot referir a.
Nou!!: Armeni і Əylis · Veure més »
1003
Sense descripció.
Nou!!: Armeni і 1003 · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: Armeni і 1828 · Veure més »
1915
;Països Catalans.
Nou!!: Armeni і 1915 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Armeni і 1920 · Veure més »
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Nou!!: Armeni і 1990 · Veure més »
405
El 405 (CDV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Armeni і 405 · Veure més »
951
Sense descripció.
Nou!!: Armeni і 951 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ashkharhabar, Idioma armeni, Llengua armènia.
