Accés més ràpid que el navegador!
41 les relacions: Almagest, Any sideri, Any tròpic, Apol·loni de Perge, Arat, Arístil·los, Aristòtil, Astrònom, Astrolabi, Bitínia, Catàleg d'estels, Claudi Ptolemeu, Corda (geometria), Eclipsi de Lluna, Edat antiga, Epicicle, Equinocci, Eratòstenes, Estació de l'any, Eudox de Cnidos, Excentricitat, Geografia, Gnòmon, Illa de Rodes, Interpolació, La Terra, Latitud, Lluna, Longitud (geografia), Matemàtic, Meridià, Nicea, Paral·lel, Planeta, Precessió dels equinoccis, Punt d'Àries, Sol, Suïdas, Teó d'Alexandria (astrònom), Timocaris d'Alexandria, Turquia.
Almagest
Almagest (‘El més gran llibre’) és el nom llatinitzat d'un tractat d'astronomia escrit en el per Claudi Ptolemeu d'Alexandria, província romana d'Egipte.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Almagest · Veure més »
Any sideri
Un any sideri és el temps que la Terra triga a fer un gir exacte, és a dir, 360°: un any sideri comença en el moment en què el Sol, la Terra i un estel llunyà estan en línia recta, i acaba quan -després de fer una volta al Sol- els mateixos tres astres tornen a estar alineats.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Any sideri · Veure més »
Any tròpic
Variacions de la longitud mitjana del Sol lang.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Any tròpic · Veure més »
Apol·loni de Perge
Apol·loni de Perge o Apollonius Pergaeus (en grec: Ἀπολλώνιος) (al voltant de 262 aC - al voltant 190 aC) va ser un geòmetra i astrònom grec conegut pel seu treball sobre les seccions còniques.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Apol·loni de Perge · Veure més »
Arat
''Phaenomena'' Arat (Ἄρατος, Aratus) (Solos (Cilícia), darrers anys del - Macedònia segon terç del), fou un poeta i erudit grec de l'època hel·lenística, autor del poema didàctic conegut ja en l'antiguitat com a Fenòmens.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Arat · Veure més »
Arístil·los
Arístil·los (Aristillos, Aristillus) fou un astrònom grec que va viure vers el 233 aC.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Arístil·los · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Aristòtil · Veure més »
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Astrònom · Veure més »
Astrolabi
vora Lastrolabi planisfèric, usualment anomenat astrolabi, és un instrument astronòmic de mesura i càlcul analògic que reprodueix sobre un disc el moviment aparent de l'esfera celeste entorn de la Terra.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Astrolabi · Veure més »
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Bitínia · Veure més »
Catàleg d'estels
Un catàleg d'estels és un catàleg astronòmic format per una llista d'estels.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Catàleg d'estels · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Corda (geometria)
La línia vermella ''BX'' és una '''corda'''. Una corda d'una corba és un segment lineal recte, els extrems del qual són dos punts de la corba.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Corda (geometria) · Veure més »
Eclipsi de Lluna
Fases d'un eclipsi lunar Un eclipsi de Lluna o eclipsi lunar és un eclipsi que ocorre quan la Lluna està a l'ombra de la Terra.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Eclipsi de Lluna · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Edat antiga · Veure més »
Epicicle
Elements bàsics del sistema planetari de Claudi Ptolemeu. El planeta es mou sobre l''''epicicle''' (línia de punts petita), que al seu torn es mou sobre el deferent (línia de punts gran). El centre del deferent és X, però el moviment angular de l'epicicle és uniforme només respecte al punt · que és l'equant.L'epicicle és un dels elements geomètrics bàsics del sistema geocèntric de Claudi Ptolemeu, basat en la Terra, que ocupa el centre de l'univers.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Epicicle · Veure més »
Equinocci
Lequinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol, en el seu camí per l'eclíptica, travessa l'equador celeste.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Equinocci · Veure més »
Eratòstenes
Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Eratòstenes · Veure més »
Estació de l'any
Mosaic romà representant les quatre estacions. Les esons, les saons o els quatre temps de l'any són els períodes de l'any en els quals les condicions climatològiques imperants es mantenen, en una determinada regió, dintre d'un cert rang.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Estació de l'any · Veure més »
Eudox de Cnidos
Eudox de Cnidos (Eudoxus), fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Eudox de Cnidos · Veure més »
Excentricitat
En matemàtiques, l'excentricitat és un paràmetre associat a totes les seccions còniques.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Excentricitat · Veure més »
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Geografia · Veure més »
Gnòmon
Petit gnòmon horitzontal Un gnòmon és un estil, tija o columna que, per la posició i llargària de la seva ombra, serveix com a indicador.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Gnòmon · Veure més »
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Illa de Rodes · Veure més »
Interpolació
En anàlisi numèrica, la interpolació és l'obtenció de noves dades a partir d'un nombre discret de dades originals.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Interpolació · Veure més »
La Terra
* Art.
Nou!!: Hiparc de Nicea і La Terra · Veure més »
Latitud
Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Latitud · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Lluna · Veure més »
Longitud (geografia)
La longitud, de vegades representada per la lletra grega λ (lambda), descriu la localització d'un punt determinat de la Terra respecte a una línia nord-sud anomenada Meridià de Greenwich, els punts poden ser a l'est o a l'oest d'aquesta línia.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Longitud (geografia) · Veure més »
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Matemàtic · Veure més »
Meridià
Convergència de dos meridians. Un meridià (o línia de longitud) és una línia imaginària que fa mitja volta a la Terra, de Pol Nord a Pol Sud.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Meridià · Veure més »
Nicea
Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Nicea · Veure més »
Paral·lel
Els paral·lels són unes línies imaginàries paral·leles entre elles que donen la volta a la terra i són perpendiculars a l'eix de gir de la Terra.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Paral·lel · Veure més »
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Planeta · Veure més »
Precessió dels equinoccis
'''Precessió''' de l'eix de la Terra La precessió dels equinoccis és la rotació que efectua el pol nord celeste al voltant del pol de l'eclíptica, en sentit retrògrad, en 25.780 anys.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Precessió dels equinoccis · Veure més »
Punt d'Àries
Equinocci vernal o primer punt d'Àries En astronomia el punt d'Àries o punt vernal és un dels dos punts de l'esfera celeste on l'equador celeste talla el pla de l'eclíptica.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Punt d'Àries · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Sol · Veure més »
Suïdas
Suïdas (Suidas) o La Suda (Souda) és una gran enciclopèdia romana d'Orient sobre el món antic, escrita en grec vers el.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Suïdas · Veure més »
Teó d'Alexandria (astrònom)
Teó d'Alexandria (grec antic: Θέων ὁ Ἀλεξανδρεύς; c. 335 - c. 405) va ser un geòmetra i astrònom nadiu d'Alexandria, pare d'Hipàcia.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Teó d'Alexandria (astrònom) · Veure més »
Timocaris d'Alexandria
va ser un astrònom i filòsof grec.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Timocaris d'Alexandria · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Hiparc de Nicea і Turquia · Veure més »
