Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Polibi

Índex Polibi

Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Històries, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.

73 les relacions: Acaia, Antíoc IV, Antiga Grècia, Apodíctic, Arcó d'Egira, Aristocràcia, Àrat de Sició, Batalla de Lilybaeum (218 aC), Batalla del Roine, Batalla del Ticino, Batalla del Trèbia (218 aC), Cal·lícrates de Leòntion, Cal·lístenes d'Olint, Cartago, Cidònia, Client (Roma), Corint, Creta, Democràcia, Egipte, Emili Paul·le, Eratòstenes, Escílax de Carianda, Escipió, Estrabó, Estrateg, Filip II de Macedònia, Filopemen, Guerra de Numància, Hiparc (càrrec), Història de Roma, John Adams, Licortes, Lilibea, Llucià, Marc Porci Cató Censorí, Megalòpolis, Monarquia, Montesquieu, Oclocràcia, Oligarquia, Perseu de Macedònia, Pidna, Plutarc de Queronea, Ptolemeu VI Filomètor, Ptolemeu VIII Evèrgetes II, Quadrat de Polibi, Quint Marci Filip (cònsol 186 aC i 169 aC), Regne de Macedònia, Separació de poders, ..., Setge de Sagunt, Suides, Tàctica militar, Teopomp de Quios, Tercera Guerra Púnica, Timeu de Tauromenion, Tirania, Titus Livi, Tucídides, 120 aC, 128 aC, 145 aC, 146 aC, 149 aC, 151 aC, 167 aC, 168 aC, 169 aC, 181 aC, 200 aC, 205 aC, 220 aC, 222 aC. Ampliar l'índex (23 més) »

Acaia

(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia fou una regió de l'antiga Grècia a la costa nord-oest del Peloponès.

Nou!!: Polibi і Acaia · Veure més »

Antíoc IV

Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en grec Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (v. 215 aC–163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original fou Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Philopator. Des del 188 aC fou ostatge a Roma i justament el 175 aC fou bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri. Amb ajut de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. El 170 aC Egipte va reclamar la retrocessió de Celesíria i preventivament Antíoc IV va fer una campanya contra Egipte (169 aC), país que va ocupar menys Alexandria. Ptolemeu VI Filomètor fou fet presoner però fou deixat com a rei vassall per no alarmar els romans, però a Alexandria fou proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VII Evergetes i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem (169 aC), on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres foren venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb Gai Popili Laenas, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra; Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (vers un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. Vegeu Macabeus. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit fou desfet en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) fou enviat l'any següent (165 aC) i també fou derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Baccasis de Mèdia i Ptolemeu de Commagena es van fer independents. Categoria:Reis selèucides.

Nou!!: Polibi і Antíoc IV · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Polibi і Antiga Grècia · Veure més »

Apodíctic

Apodíctic és en filosofia allò que presenta un caràcter d'universalitat, de necessitat absoluta.

Nou!!: Polibi і Apodíctic · Veure més »

Arcó d'Egira

Arcó d'Egira (Arcon ad Aegeira, Arkhon) fou un polític de la Lliga Aquea nadiu d'Egira, i un dels que va defensar la conducta de la Lliga en relació a Esparta davant el cònsol romà Cecili Metel l'any 185 aC.

Nou!!: Polibi і Arcó d'Egira · Veure més »

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Nou!!: Polibi і Aristocràcia · Veure més »

Àrat de Sició

Àratos o Àrat (Aratus) conegut també com a Àratos de Sició (271 aC-213 aC) fou cap de la Lliga Aquea.

Nou!!: Polibi і Àrat de Sició · Veure més »

Batalla de Lilybaeum (218 aC)

La batalla de Lilybaeum (218 aC) va ser el primer enfrontament naval entre les armades de Cartago i de la República Romana durant la segona guerra Púnica.

Nou!!: Polibi і Batalla de Lilybaeum (218 aC) · Veure més »

Batalla del Roine

La batalla del Roine fou un enfrontament que tingué lloc la tardor del 218 aC, durant la segona guerra Púnica, entre l'exèrcit d'Hanníbal Barca que avançava cap a Roma i la tribu gal·la dels volques, que defensaven la ribera est del riu Roine.

Nou!!: Polibi і Batalla del Roine · Veure més »

Batalla del Ticino

La Batalla del Ticino va tenir lloc l'any 218 aC entre l'exèrcit cartaginès, dirigit per Anníbal Barca, i l'exèrcit de romà, encapçalat per Publi Corneli Escipió, durant la Segona guerra púnica.

Nou!!: Polibi і Batalla del Ticino · Veure més »

Batalla del Trèbia (218 aC)

La batalla del Trèbia fou una batalla de la Segona Guerra Púnica entre els exèrcits romans i cartaginesos que va tenir lloc el 18 de desembre de l'any 218 aC a la vora del riu Trèbia, entre les ciutats de Placentia (actual Piacenza) i Ariminium (actual Rímini).

Nou!!: Polibi і Batalla del Trèbia (218 aC) · Veure més »

Cal·lícrates de Leòntion

Cal·lícrates de Leòntion (Καλλικράτης, Callicrates) fou un grec de Leòntion a d'Acaia.

Nou!!: Polibi і Cal·lícrates de Leòntion · Veure més »

Cal·lístenes d'Olint

Cal·lístenes d'Olint (Callisthenes, Καλλισθένης) fou un filòsof i historiador grec.

Nou!!: Polibi і Cal·lístenes d'Olint · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Polibi і Cartago · Veure més »

Cidònia

Cidònia (grec Kydonia, llatí Cydonia) fou una de les principals ciutats antigues de Creta.

Nou!!: Polibi і Cidònia · Veure més »

Client (Roma)

Pintura de Gustave Boulanger representant un ''atrium'' on un patró rep la ''salutatio matutina'' dels seus clients preferents, mentre d'altres esperen més enrere. Client, del llatí cliens (parent amb el verb cluere, «obeir»), era una classe social de l'antiga Roma.

Nou!!: Polibi і Client (Roma) · Veure més »

Corint

Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.

Nou!!: Polibi і Corint · Veure més »

Creta

Creta (grec Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: Polibi і Creta · Veure més »

Democràcia

La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.

Nou!!: Polibi і Democràcia · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Polibi і Egipte · Veure més »

Emili Paul·le

Emili Paule (Aemilius Paulus) fou una família romana de la gens Emília.

Nou!!: Polibi і Emili Paul·le · Veure més »

Eratòstenes

Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.

Nou!!: Polibi і Eratòstenes · Veure més »

Escílax de Carianda

Escílax de Carianda (Scylax) fou un viatger de Carianda a Cària, a qui Darios I el Gran va enviar en viatge de descobriment a l'Indus.

Nou!!: Polibi і Escílax de Carianda · Veure més »

Escipió

Escipió (Scipio) fou el nom d'una il·lustre família patrícia de la gens Cornèlia.

Nou!!: Polibi і Escipió · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec (nascut a Amàsia a mitjans del segle I a.C. vers 62 a.C., mort cap a l'any 20 d.C.). Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'ecumene.

Nou!!: Polibi і Estrabó · Veure més »

Estrateg

Estrateg (strategus, plural strategi) fou un ofici militar a Grècia, equivalent a general.

Nou!!: Polibi і Estrateg · Veure més »

Filip II de Macedònia

Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.

Nou!!: Polibi і Filip II de Macedònia · Veure més »

Filopemen

Filopemen (Philopoemen) (vers 252 aC - 183 aC) fill de Craugis, fou un dirigent de la Lliga Aquea, nadiu de Megalòpolis.

Nou!!: Polibi і Filopemen · Veure més »

Guerra de Numància

La Guerra de Numància es va iniciar el 143 aC com una revolta dels celtibers de Numantia i fou la tercera i darrera de les campanyes que va enfrontar la República de Roma i les forces celtiberes de la Hispània Citerior.

Nou!!: Polibi і Guerra de Numància · Veure més »

Hiparc (càrrec)

Hiparc (Hipparchus, grec Hipparkhos) fou un grau militar de l'antiga Grècia.

Nou!!: Polibi і Hiparc (càrrec) · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjans del segle VIII aC.

Nou!!: Polibi і Història de Roma · Veure més »

John Adams

John Adams (Braintree (actualment Quincy) Massachusetts, 30 d'octubre de 1735 – 4 de juliol de 1826) fou un polític estatunidenc, que va ser el segon President dels Estats Units (1797-1801) i un dels pares fundadors del país.

Nou!!: Polibi і John Adams · Veure més »

Licortes

Licortes (Lycortas) fou un home d'estat de la Lliga Aquea, nadiu de Megalòpolis.

Nou!!: Polibi і Licortes · Veure més »

Lilibea

Lilibea (Lilibaeum, Λιλυβαῖον) moderna Marsala, fou una ciutat de Sicília al cap del mateix nom a l'extrem oest de Sicília (avui Cap Boèo) un dels tres cap que van donar a Sicília el nom de Trinàcria.

Nou!!: Polibi і Lilibea · Veure més »

Llucià

Llucià de Samòsata (en grec antic: Λουκιανὸς ὁ Σαμοσατεύς; en llatí: Lucianus Samosatensis) fou un important escriptor grec amb arrels sirianes, nascut a Samòsata, a la Commagena, vers el 120.

Nou!!: Polibi і Llucià · Veure més »

Marc Porci Cató Censorí

Marc Porci Cató Censorí (Tusculum, 234 aC - 149 aC), fou un cònsol, militar i escriptor romà de família plebea.

Nou!!: Polibi і Marc Porci Cató Censorí · Veure més »

Megalòpolis

Megalopòlis (en temps clàssics Megalopolis, Μεγάλη πόλις o Μεγαλόπολις, en temps bizantins i otomans Sinánu, i actualment Μεγαλόπολη en grec), és una ciutat d'Arcàdia.

Nou!!: Polibi і Megalòpolis · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Polibi і Monarquia · Veure més »

Montesquieu

Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, senyor de la Brède i baró de Montesquieu (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.

Nou!!: Polibi і Montesquieu · Veure més »

Oclocràcia

L'oclocràcia és el govern de la massa, usualment amb plantejaments propers a l'anarquia.

Nou!!: Polibi і Oclocràcia · Veure més »

Oligarquia

L’oligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).

Nou!!: Polibi і Oligarquia · Veure més »

Perseu de Macedònia

Perseu de Macedònia (Perseus) (vers 212 aC-165 aC) fou el darrer rei de Macedònia, fill gran de Filip V de Macedònia.

Nou!!: Polibi і Perseu de Macedònia · Veure més »

Pidna

Pidna (llatí Pydna) fou una ciutat de la costa de Pièria al golf Thermaic.

Nou!!: Polibi і Pidna · Veure més »

Plutarc de Queronea

Plutarc Luci Mestri Plutarc (en grec: Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Nou!!: Polibi і Plutarc de Queronea · Veure més »

Ptolemeu VI Filomètor

Moneda de Ptolemeu VI Ptolemeu VI Filomètor(Πτολεμαῖος) (vers 185 aC-145 aC) fou rei d'Egipte del 180 aC al 145 aC.

Nou!!: Polibi і Ptolemeu VI Filomètor · Veure més »

Ptolemeu VIII Evèrgetes II

Ptolemeu VIII Evèrgetes II conegut també com a Ptolemeu Fiscó (Πτολεμαῖος Φύσκων), vers 182 aC-116 aC) fou rei d'Egipte proclamat a Alexandria el 170 aC i formalment coregent el 169 aC, rei únic del 164 aC al 163 aC, rei de Cirene del 163 aC al 144 aC i rei d'Egipte del 144 aC al 116 aC. El nom de Fiscó li van donar els alexandrins a causa del seu aspecte inflat i poc àgil. Era fill de Ptolemeu V Epífanes i de Cleòpatra I. Fou pupil d'Aristarc. Fou autor d'una sèrie de 24 llibres anomenats Memòries (Ὑπομνήματα) que fou esmentat repetidament per Ateneos però no es conserva. Al seu regnat s'atribueix la prohibició d'exportar papirs, suposadament per gelosia de la cort de Pèrgam on la cultura s'estava desenvolupant fins a competir amb Alexandria. Quan el selèucida Antíoc IV Epífanes va fer presoner a Ptolemeu VI Filomètor junt a la germana-esposa Cleòpatra II, els alexandrins van proclamar a Ptolemeu que va agafar el nom d'Evèrgetes i es va col·locar la diadema reial (170 aC). A finals d'any Antíoc, sota pressió de Roma es va haver de retirar però va deixar instal·lats com a reis vassalls amb seu a Memfis a Ptolemeu VI Filomètor i la seva germana-esposa Cleòpatra II. Aquests van entrar en contacte amb Evèrgetes i es va establir (169 aC) un govern tripartit. Aquest acord va enfurismar a Antíoc IV que va reprendre la guerra i va enviar una flota a conquerir Xipre mentre ell mateix tornava a Egipte (169 aC). Els tres germans no es van poder oposar a la invasió amb mitjans militars i Alexandria fou altra vegada assetjada. Allí va anar una ambaixada romana dirigida per Marc Popil·li Laenes III que va ordenar als selèucides la retirada i ho van haver de fer per evitar la guerra. Alexandria es va salvar i Antíoc es va retirar (168 aC). Els germans van enviar una ambaixada conjunta a Roma per agrair la seva intervenció. Però els conflictes entre els dos no van tardar a esclatar. El 164 aC Evèrgetes va a aconseguir fer fora del poder a son germà. Filomètor va sortir d'Alexandria i es va presentar a Roma el mateix any, on va ser rebut pel senat romà amb honors i se li van assignar ajudants per acompanyar-lo a Egipte i restablir-lo al poder. Efectivament abans del maig del 163 aC una petita força romana el va acompanyar a Alexandria on el rei Evèrgetes que no tenia el suport popular fou enderrocat en un cop intern i Filomètor reinstal·lat com a rei sense cap resistència. El nou rei va perdonar a son germà i li va cedir Cirene com a regne separat, acord que fou aprovat pels delegats romans. No va tardar Ptolemeu Evèrgetes de Cirene a queixar-se de la seva sort, i va comparèixer davant el senat romà al que va convèncer per afegir Xipre al seu regne. Amb tres ambaixadors romans Evèrgetes es va dirigir a Egipte a reclamar l'illa (156 aC) però els ambaixadors romans van advertir prèviament al rei que no podia ocupar l'illa per les armes, i que hauria de romandre a Cirene mentre duressin les negociacions que portarien els romans. Filomètor va rebre els ambaixadors a Alexandria, però va demorar les negociacions i no va fer cap concessió. Això va posar nerviós a Evèrgetes que va agafar les armes i va atacar Egipte (155 aC) però una revolta al seu propi país quasi li va costar el tron i la vida, i va haver d'abandonar els seus plans. Sembla que fou llavors quan Demetri I Soter es va apoderar de l'illa de Xipre. El següent any (154 aC) els dos germans van enviar ambaixadors a Roma, però mentre els de Filomètor foren mal rebuts (se'ls va ordenar sortir de la ciutat) els d'Evèrgetes foren rebuts però sense donar-li cap suport pràctic. El mateix Evèrgetes va tornar a Roma per demanar l'assistència del senat que altre cop li va donar cinc llegats amb l'encàrrec de posar-lo en possessió de Xipre però sense soldats. Filomètor va enviar a l'illa una potent força militar i una flota i la va recuperar i quan son germà va desembarcar a l'illa amb un petit exèrcit mercenari el va derrotar ràpidament i va quedar arraconat a la ciutat de Lapethos on es va haver de rendir. Filomètor altra vegada el va perdonar i el va enviar de tornada Cirene, amb l'única condició que es conformés amb aquest regne i renunciés a la possessió de Xipre. Els romans no es va oposar i un tractat en aquests termes va quedar signat. Quan va morir Filomètor, Evèrgetes va fer tota classe de pressions a la seva germana Cleòpatra II (la viuda) regent del jove Ptolemeu VII Neofilopàtor, i finalment va presentar a Alexandria amb un exèrcit, però els romans van impedir la lluita i van forçar el matrimoni dels germans Cleòpatra II i Evèrgetes. El mateix dia del casament el jove Neofilopàtor fou assassinat. Evèrgetes va donar mostres repetides (com ja havia fet a Cirene) de la seva tirania. El poble l'anomenava Kakergetes. Des que va agafar el poder va començar la repressió contra tots aquells que no li havien donat suport i centenars de ciutadans foren executats pels seus mercenaris. Milers de persones van haver de fugir fins al punt de què es va haver de convidar estrangers a viure a la ciutat per evitar que quedés deserta. Individualment es va dedicar als plaers i la indolència i es va fer més gros i quasi no podia ni caminar el que li va valer el sobrenom de Fiscó (Physkon). La seva unió amb Cleòpatra II no va durar. Després de tenir un fill, Ptolemeu Memfita, Evèrgetes es va casar amb la filla de Cleòpatra II i neboda seva, Cleopatra III, i va abandonar a la mare per casar-se amb la filla (142 aC). Si hi va haver divorci és una qüestió que no està aclarida. El poble va augmentar el seu descontentament però el seu general Hierax va reprimir amb mà de ferro qualsevol intent. Amb Roma hi va mantenir una estreta aliança i va rebre cordialment a Escipió l'Africà i els seus companys quan van visitar Egipte. Finalment la fúria del poble va esclatar; el general Marsias es va aixecar i el tumult es va estendre ràpidament i el palau fou incendiat. Evèrgetes va sortir per una porta secreta i es va escapar cap a Xipre. Cleòpatra II fou proclamada reina. Evèrgetes va fer matar al seu propi fill Ptolemeu Memfita i el cap i les mans foren enviades a la seva mare el dia del seu aniversari. Però això va reforçar el suport popular d'aquesta i l'hostilitat a Evèrgetes. Cleòpatra II va buscar la protecció del seu veí selèucida i va oferir casar-se amb Demetri II Nicàtor. Aquesta proposta no fou ben acollida pel poble i fou enderrocada en un cop d'estat i obligada a marxar cap a Síria (127 aC). Els que havien fet la revolució eren hostils a l'aliança síria i havien tingut el suport dels partidaris d'Evèrgetes; aquest partidaris, davant el perill que representaven els selèucides, i segurament per manca de cap candidat amb carisma, van poder imposar el retorn d'Evèrgetes. Se li devien imposar condicions perquè des llavor va governar més suau i moderadament. Va perdonar a Marsias que segurament havia participat en l'enderrocament de Cleòpatra II i no es coneixen actes repressius almenys de caràcter massiu. Tampoc no es van produir nous disturbis. Demetri Nicàtor va abraçar la causa de la seva dona i es va presentar a Pelusium però la deserció de les seves tropes el va obligar a desertar. Llavors un personatge presentat com a príncep selèucida, anomenat Alexandre Zabinas, amb suport d'Evèrgetes i dels jueus, va entrar a Síria amb un contingent donat pel rei egipci. Demetri II fou derrotar i Zabinas es va proclamar rei (Alexandre II Zabinas). Demetri va fugir a Tir, una de les ciutats de Fenícia que encara li eren lleials, però la ciutat va caure en mans d'Alexandre II junt amb altres ciutats fenícies i Demetri va fugir però fou derrotat prop de Damasc i fou fet presoner (126 aC) i va morir sota tortura. El 124 aC Alexandre II, que no havia complert les obligacions de dependència que el rei egipci esperava, va perdre el suport d'Evèrgetes. Aquest es va reconciliar amb la seva germana Cleòpatra II a la que va permetre el retorn a Egipte. També va fer aliança amb Antíoc Gripos fill de Demetri II Nicàtor i de Cleòpatra Thea, al que va donar a la seva filla Trifena en matrimoni i després li va donar una força militar auxiliar per recuperar el poder. Antíoc VIII Grypos aviat va derrotar a Alexandre II Zabinas. Com a darrer recurs Zabinas es va retirar a la capital selèucida, Antioquia, va saquejar els temples i diuen que va fer broma sobre fondre una figura d'una al·legoria de la victòria que era a les mans de Zeus, explicant que amb el metall podria dir que Zeus li havia donat la victòria. Enfadats per les seva falta de fe i les seves bromes, els ciutadans d'Antioquia es van revoltar i van expulsar a Zabinas que va fugir però fou capturat per uns pirates i entregat al sobirà egipci que el va fer executar poc després. Les bones relacions entre Egipte i Síria van ser la norma des de llavors. En una data posterior al 29 d'octubre del 116 aC va morir Ptolemeu VIII Evèrgetes II. Ell contava els seus anys de regnat des de la seva proclamació el 170 aC (per tant 54 anys). Va tenir un fill amb Cleòpatra II (el ja esmentat Ptolemeu Memfita) i dos amb Cleòpatra III: Ptolemeu IX Làtir o Soter II; i Ptolemeu X Alexandre I; i tres filles; Cleòpatra IV (casada amb Ptolemeu Làtir), Trifena, casada amb Antíoc VIII Grypos, i Selene, soltera al temps de la mort del seu pare. Un fill bastard, Ptolemeu Apió, va rebre després el regne de Cirene. Categoria:Ptolemeus.

Nou!!: Polibi і Ptolemeu VIII Evèrgetes II · Veure més »

Quadrat de Polibi

Inventat cap al 150 aC per l'historiador Polibi, el quadrat de Polibi va ser utilitzat principalment pels nihilistes russos tancats a les presons tsaristes.

Nou!!: Polibi і Quadrat de Polibi · Veure més »

Quint Marci Filip (cònsol 186 aC i 169 aC)

Quint Marci Filip (Quintus Marcius L. F. Q. N. Philippus) fou un magistrat romà.

Nou!!: Polibi і Quint Marci Filip (cònsol 186 aC i 169 aC) · Veure més »

Regne de Macedònia

El regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Nou!!: Polibi і Regne de Macedònia · Veure més »

Separació de poders

Il·lustració de la separació dels poders estatals dels religiosos de 1905 a França La separació de poders és un principi que estableix que els poders d'un govern sobirà han d'estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs, prevenint que una persona o un grup tingui massa poder.

Nou!!: Polibi і Separació de poders · Veure més »

Setge de Sagunt

El Setge de Sagunt, conegut també com a presa de Sagunt, foren un conjunt d'operacions militars dutes a terme entre el 219 aC i el 218 aC entre els cartaginesos, dirigits per Hanníbal Barca, i els edetans o saguntins.

Nou!!: Polibi і Setge de Sagunt · Veure més »

Suides

La Suïda (Suidas) o la Suda (Souda) és una gran enciclopèdia bizantina sobre el món antic, escrita en grec vers el segle X. Va ser probablement escrita per diversos erudits, tot i que sovint s'ha considerat el nom de Suides com el de l'autor, però Suides o Suda és també una paraula grega que vol dir 'fortí', 'guia', 'rasa', i per això tant es pot parlar de la Suda com de Suides.

Nou!!: Polibi і Suides · Veure més »

Tàctica militar

Gravat que representa el segon atac en la batalla de Dreux, a les Guerres de religió a França. Tàctica Militar (grec: Taktik) és el conjunt dels mètodes d'atac i defensa contra un enemic en la batalla.

Nou!!: Polibi і Tàctica militar · Veure més »

Teopomp de Quios

Teopomp de Quios - Theopompus, - (vers 378 aC-303 aC), fou un historiador grec fill de Damasistrat i germà del retòric Caucal de Quios (Caucalus, Kaúkalos, Καύκαλος) que era un retòric grec esmentat per Ateneu.

Nou!!: Polibi і Teopomp de Quios · Veure més »

Tercera Guerra Púnica

La Tercera Guerra Púnica (en llatí: Tertium Bellum punicum) va ser l'última de les guerres entre Cartago i la República romana.

Nou!!: Polibi і Tercera Guerra Púnica · Veure més »

Timeu de Tauromenion

Timeu de Taormina (Timaeus) (Tauromenion, illa de Sicília, vers el 352 aC - 256 aC) fou un cèlebre historiador sicilià fill d'Andròmac.

Nou!!: Polibi і Timeu de Tauromenion · Veure més »

Tirania

Representació d'un tirà, d'Ambrogio LorenzettiUn tirà (del llatí tyrannis i aquest del grec τύραννος týrannos) és un individu que té poder absolut per mitjà del poble d'un estat o una organització.

Nou!!: Polibi і Tirania · Veure més »

Titus Livi

Titus Livi o Tit Livi (Titus Livius) (Pàdua, 59 aC-17 dC) va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua) vers el 59 aC.

Nou!!: Polibi і Titus Livi · Veure més »

Tucídides

Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) fou un historiador grec i l'autor de la Història de la guerra del Peloponès, on recull la guerra del segle V aC entre Esparta i Atenes.

Nou!!: Polibi і Tucídides · Veure més »

120 aC

Sense descripció.

Nou!!: Polibi і 120 aC · Veure més »

128 aC

Sense descripció.

Nou!!: Polibi і 128 aC · Veure més »

145 aC

Sense descripció.

Nou!!: Polibi і 145 aC · Veure més »

146 aC

Sense descripció.

Nou!!: Polibi і 146 aC · Veure més »

149 aC

Sense descripció.

Nou!!: Polibi і 149 aC · Veure més »

151 aC

Sense descripció.

Nou!!: Polibi і 151 aC · Veure més »

167 aC

Sense descripció.

Nou!!: Polibi і 167 aC · Veure més »

168 aC

Sense descripció.

Nou!!: Polibi і 168 aC · Veure més »

169 aC

L'any 169 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Polibi і 169 aC · Veure més »

181 aC

Sense descripció.

Nou!!: Polibi і 181 aC · Veure més »

200 aC

L'any 200 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Polibi і 200 aC · Veure més »

205 aC

Sense descripció.

Nou!!: Polibi і 205 aC · Veure més »

220 aC

Sense descripció.

Nou!!: Polibi і 220 aC · Veure més »

222 aC

Sense descripció.

Nou!!: Polibi і 222 aC · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »