Accés més ràpid que el navegador!
138 les relacions: Abdisar d'Armènia, Administració provincial romana, Alexandre el Gran, Altiplà, Ammunas, Annals (Tàcit), Antígon Monoftalm, Antíoc I de Commagena, Antíoc II de Commagena, Antíoc III de Commagena, Antíoc IV de Commagena, Antíoc VIII Grip, Antònia Menor, Antiguitat clàssica, Antiguitat tardana, Antioquia de l'Orontes, Any dels quatre emperadors, Arameus, Armènia, Arsameia, Arsames I d'Armènia, Arsàcides, Assíria, Atropatene, August, Batalla d'Àccium, Belisari, Calígula, Cambridge University Press, Cilícia, Cirrèstica, Claudi, Constantí I el Gran, Corduena, Cosroes I, Dülük, Edat del ferro, Estat client, Estats neohitites, Estepa (geografia), Estrabó, Eufratense, Eufrates, Flavi Josep, Fundació Bernat Metge, Gaziantep, Gneu Pompeu Magne, Grec antic, Grec koiné, Guerres Pàrtiques, ..., Hassuwa, Hattusilis I, Hel·lenització, Hieràpolis de Síria, Hitites, Hurrites, Imperi Accadi, Imperi Aquemènida, Imperi Hitita, Imperi Part, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Selèucida, Jerusalem, Juli Cèsar, Kahta, Kummukh, Llatí, Llevant (Orient Pròxim), Luci Licini Lucul·le, Malatya, Marc Antoni, Mitanni, Mitraisme, Mitridates d'Ibèria, Mitridates I de Commagena, Mitridates I de Pàrtia, Mitridates II de Commagena, Mitridates III de Commagena, Mitridates VI Eupàtor, Mont Nemrut, Muntanyes de Nur, Muntanyes del Taure, Muskhi, Oròntida, Orontes IV, Osroene, Oxford University Press, Palmira, Panteó (mitologia), Parts, Prefecte, Princeton University Press, Província d'Adıyaman, Província de Gaziantep, Província romana de Síria, Ptolemeu de Commagena, Ptolemeu de Mauritània, Publi Ventidi Bas, Regió de Síria, Regne de Mama, Regne del Pont, Ruta de la seda, Samòsata, Sames d'Armènia, Sames de Commagena, Sargon II, Sàtrapa, Segona Guerra Civil romana, Selèucia del Tigris, Seleuc I Nicàtor, Sincretisme, Sofene, Tàcit, Teglatfalassar I, Tiberi, Tigranes II d'Armènia, Tigranocerta, Tir, Tit (emperador), Triumvir, Urartu, Vassallatge, Vespasià, Xerxes d'Armènia, Zeugma (Commagena), 12 aC, 17, 31, 38, 39, 41, 543, 55, 59, 62 aC, 69, 72. Ampliar l'índex (88 més) »
Abdisar d'Armènia
Abdisar o Abdisares fou un rei orontida de la Sofene o Armènia Sofene conegut per monedes datades vers el 212-210 aC. El coneixement d'Abdisares, desconegut de les fonts occidentals, és únicament derivada de les seves monedes, en les quals el rei era representat a l'anvers en bust portant una tiara punxeguda i portant al revers la llegenda en grec « ΒΑΣΙΛΕΩΣ ΑΒΔΙΣΣΑΡΟΥ » (Basileos Abdissarou).
Nou!!: Commagena і Abdisar d'Armènia · Veure més »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Nou!!: Commagena і Administració provincial romana · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Commagena і Alexandre el Gran · Veure més »
Altiplà
L'altiplà de Putorana, a l'extrem nord-oest de l'altiplà de la Sibèria Central Un altiplà és una superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.
Nou!!: Commagena і Altiplà · Veure més »
Ammunas
Ammunas va ser un rei hitita cap als anys 1550 aC i 1530 aC.
Nou!!: Commagena і Ammunas · Veure més »
Annals (Tàcit)
''Codex Mediceus'' 68 II fol. 38 (''Annales,'' XV 44) Els Annals (en llatí: Annales) és el llibre d'història de Publi Corneli Tàcit que descriu els regnes dels quatre emperadors romans que succeïren a Cèsar August.
Nou!!: Commagena і Annals (Tàcit) · Veure més »
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Nou!!: Commagena і Antígon Monoftalm · Veure més »
Antíoc I de Commagena
Antíoc I de Commagena (Ἀντίοχος ὁ Θεὸς Δίκαιος Ἐπιφανὴς Φιλορωμαῖος Φιλέλλην, 'Antíoc el Diví, Just, Cèlebre, Filoromà i Filohel·lè'; 16 de juliol del 98 aC - entre 38 i 31 aC) va ser rei de Commagena.
Nou!!: Commagena і Antíoc I de Commagena · Veure més »
Antíoc II de Commagena
Antíoc II de Commagena (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος) fou rei de Commagena.
Nou!!: Commagena і Antíoc II de Commagena · Veure més »
Antíoc III de Commagena
Antíoc III de Commagena (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος) fou rei de Commagena.
Nou!!: Commagena і Antíoc III de Commagena · Veure més »
Antíoc IV de Commagena
Antíoc IV Epífanes de Commagena (Antiochus, Ἀντίοχος Ἐπιφανής) fou rei de Commagena.
Nou!!: Commagena і Antíoc IV de Commagena · Veure més »
Antíoc VIII Grip
Antíoc VIII Grip (Ἀντίοχος ὁ Γρυπός, 'nas de ganxo'), dit també Epifanes, Cal·linic i Filomètor, fou un rei selèucida fill de Demetri II Nicàtor i de Cleòpatra Tea, que va regnar del 125 aC al 96 aC.
Nou!!: Commagena і Antíoc VIII Grip · Veure més »
Antònia Menor
Antònia Menor o Antònia la jove era la filla petita de Marc Antoni i Octàvia.
Nou!!: Commagena і Antònia Menor · Veure més »
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Nou!!: Commagena і Antiguitat clàssica · Veure més »
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Nou!!: Commagena і Antiguitat tardana · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Commagena і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Any dels quatre emperadors
Vespasià LAny dels quatre emperadors és com es coneix un breu període de guerra civil de l'antiga Roma que succeí l'any.
Nou!!: Commagena і Any dels quatre emperadors · Veure més »
Arameus
Els arameus o siríacs van ser i són un poble semita en un principi nòmada que vivia a Mesopotàmia i a Llevant.
Nou!!: Commagena і Arameus · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Commagena і Armènia · Veure més »
Arsameia
Arsameia (Arshamashan; Eski Kale – "Antic Castell") és una antiga ciutat situada a l'Antic Kâhta (Eski Kâhta) al districte de Kâhta, a la província turca d'Adıyaman.
Nou!!: Commagena і Arsameia · Veure més »
Arsames I d'Armènia
Arsames I o Arsabes I (en armeni) o Artavasdes I (Արզամես Ա, Arzames I); mort cap a 228 av.
Nou!!: Commagena і Arsames I d'Armènia · Veure més »
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Nou!!: Commagena і Arsàcides · Veure més »
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Nou!!: Commagena і Assíria · Veure més »
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Nou!!: Commagena і Atropatene · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Commagena і August · Veure més »
Batalla d'Àccium
La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII.
Nou!!: Commagena і Batalla d'Àccium · Veure més »
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Commagena і Belisari · Veure més »
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Nou!!: Commagena і Calígula · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Commagena і Cambridge University Press · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Commagena і Cilícia · Veure més »
Cirrèstica
La Cirrèstica (en Cyrrhestica) era un districte de Síria, que va rebre aquest nom durant el domini macedoni.
Nou!!: Commagena і Cirrèstica · Veure més »
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Nou!!: Commagena і Claudi · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Commagena і Constantí I el Gran · Veure més »
Corduena
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Corduena és al sud Corduena fou una regió o província d'Armènia durant el període clàssic.
Nou!!: Commagena і Corduena · Veure més »
Cosroes I
Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.
Nou!!: Commagena і Cosroes I · Veure més »
Dülük
Dülük (en siríac Doliche, en grec Dolichenos, en llatí Dolichenus o Zeus Dolichenus, en kurd Dîlok) és una ciutat del districte de Şehitkamil, al nord-oest de Gaziantep, Turquia.
Nou!!: Commagena і Dülük · Veure més »
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Nou!!: Commagena і Edat del ferro · Veure més »
Estat client
Un estat client és un estat controlat en l'àmbit econòmic, polític o militar per un altre estat més poderós en assumptes internacionals.
Nou!!: Commagena і Estat client · Veure més »
Estats neohitites
Mapa històric dels estats neohitites, c. 800 aC. Les fronteres són aproximades. Els estats neohitites, anomenats també recentment sirohitites, eren entitats polítiques de l'edat del ferro de parla lúvia, aramea i fenícia situades al nord de Síria i al sud d'Anatòlia.
Nou!!: Commagena і Estats neohitites · Veure més »
Estepa (geografia)
Estepa a l'oest del Kazakhstan Mapa de les estepes en el món segons C. Troll & K.-H. Paffen. Lestepa és un bioma que comprèn un territori pla i extens, de vegetació herbàcia, propi de climes extrems i escasses precipitacions.
Nou!!: Commagena і Estepa (geografia) · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Commagena і Estrabó · Veure més »
Eufratense
Provincia Eufratensis Diòcesis imperials La Província Eufratense, (Provincia Eufratensiso Euphratensis o Augusta Eufratensis) en grec Euphratesia (Εὑφρατησία), va ser una província romana a la Gran Síria, part de la diòcesi d'Orient en l'Imperi Romà tardà.
Nou!!: Commagena і Eufratense · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Commagena і Eufrates · Veure més »
Flavi Josep
Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.
Nou!!: Commagena і Flavi Josep · Veure més »
Fundació Bernat Metge
La Fundació Bernat Metge és una institució fundada el 1922 sota el patrocini de l'editorial Alpha de Francesc Cambó, que avui forma part de l'Institut Cambó, i que té com a finalitats principals el foment de l'estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans i la de crear generacions d'humanistes.
Nou!!: Commagena і Fundació Bernat Metge · Veure més »
Gaziantep
Vista de Gaziantep Gaziantep (antigament Ayntab o Aintab), coneguda informalment com a Antep, és una ciutat de Turquia capital de la província de Gaziantep i del districte homònim.
Nou!!: Commagena і Gaziantep · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Commagena і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Commagena і Grec antic · Veure més »
Grec koiné
El grec koiné (o bé) és la forma popular de grec antic que va emergir en l'antiguitat postclàssica (aproximadament del 300 aC al 300 dC), i marca el tercer període de la història de la llengua grega.
Nou!!: Commagena і Grec koiné · Veure més »
Guerres Pàrtiques
Les guerres pàrtiques són una sèrie de campanyes que van dur a terme els imperis de Partia i de Roma entre si pel control d'Orient Pròxim.
Nou!!: Commagena і Guerres Pàrtiques · Veure més »
Hassuwa
Hassuwa o Hassu (Haššuwa o Haššu), era una ciutat del nord de Síria, a la regió de la moderna Maraix, que probablement va caure en mans dels hurrites cap a la meitat del.
Nou!!: Commagena і Hassuwa · Veure més »
Hattusilis I
Hattusilis I o Labarnas II (Labarnaš II Hattusiliš I) va ser un rei dels hitites entre els anys 1650 aC i 1620 aC.
Nou!!: Commagena і Hattusilis I · Veure més »
Hel·lenització
Imperi d'Alexandre el Gran cap a 323 aC Lhel·lenització és l'extensió de la civilització grega, especialment durant el període hel·lenístic, a partir de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Commagena і Hel·lenització · Veure més »
Hieràpolis de Síria
Columnes a Bambyce Hieràpolis de Síria (en Ἱερὰ πόλις, 'ciutat sagrada') era una ciutat de Síria al districte de Cirrèstica, situada a la via entre Antioquia i Mesopotàmia, a 24.000 passes a l'oest de l'Eufrates i a 36.000 passes (uns 50 km) al sud-oest de Zeugma.
Nou!!: Commagena і Hieràpolis de Síria · Veure més »
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Nou!!: Commagena і Hitites · Veure més »
Hurrites
Els hurrites eren un poble de l'Orient Mitjà on apareixen a finals del tercer mil·lenni aC, procedents segons alguns estudiosos, de les zones dels rius Araxes i Kura a la vora del Caucas.
Nou!!: Commagena і Hurrites · Veure més »
Imperi Accadi
LImperi Accadi va ser un gran regne de Mesopotàmia format a partir de les conquestes de Sargon.
Nou!!: Commagena і Imperi Accadi · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Commagena і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Hitita
Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hitita fou l'estat dels hitites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.
Nou!!: Commagena і Imperi Hitita · Veure més »
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Nou!!: Commagena і Imperi Part · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Commagena і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Commagena і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Commagena і Imperi Selèucida · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Commagena і Jerusalem · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Commagena і Juli Cèsar · Veure més »
Kahta
Kahta o Kâhta (turc) és una vila i districte de la província d'Adıyaman, Turquia.
Nou!!: Commagena і Kahta · Veure més »
Kummukh
- Kummukh (també pot aparèixer com a Kummuh, Kummukhi, Kummuy) va ser un antic regne a la regió de Commagena, un dels estats neohitites.
Nou!!: Commagena і Kummukh · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Commagena і Llatí · Veure més »
Llevant (Orient Pròxim)
El Llevant, conegut també com el Xam —, o —, és el nom d'una regió històrica de l'Orient Pròxim.
Nou!!: Commagena і Llevant (Orient Pròxim) · Veure més »
Luci Licini Lucul·le
Luci Licini Lucul·le (Lucius Licinius L. f. L. n. Lucullus) va ser un magistrat romà, conegut com el general que va derrotar a Mitridates VI Eupator.
Nou!!: Commagena і Luci Licini Lucul·le · Veure més »
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Commagena і Malatya · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Commagena і Marc Antoni · Veure més »
Mitanni
Mitanni i també Mittani (a les fonts assíries, Hanigalbat o Khanigalbat) va ser un regne hurrita situat al nord de Síria que va existir des d'abans del 1500 aC.
Nou!!: Commagena і Mitanni · Veure més »
Mitraisme
''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment. El mitraisme o misteris de Mitra era una religió mistèrica molt difosa pels territoris de l'Imperi Romà entre el segle I i el IV dC.
Nou!!: Commagena і Mitraisme · Veure més »
Mitridates d'Ibèria
Mitridates va ser rei d'Ibèria del Caucas cap a l'any 34.
Nou!!: Commagena і Mitridates d'Ibèria · Veure més »
Mitridates I de Commagena
Mitridates I Cal·linic (ΜιΘριδάτης Кαλλίνικος) era rei de Commagena des de l'any 109 aC al 86 aC.
Nou!!: Commagena і Mitridates I de Commagena · Veure més »
Mitridates I de Pàrtia
Mitridates I el gran o el diví fou rei del l'imperi Part del 173 aC al 136 aC.
Nou!!: Commagena і Mitridates I de Pàrtia · Veure més »
Mitridates II de Commagena
Mitridates II Filohel·len (en grec antic Μιθριδάτης Φιλέλλην) va ser rei de Commagena circa l'any 35 aC i fins al 31 aC.
Nou!!: Commagena і Mitridates II de Commagena · Veure més »
Mitridates III de Commagena
Mitridates III Antíoc Epífanes (en grec antic Μιθριδάτης Ἀντίοχος ὀ Ἐπιφανής) va ser rei de Commagena del 20 aC al 12 aC.
Nou!!: Commagena і Mitridates III de Commagena · Veure més »
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Nou!!: Commagena і Mitridates VI Eupàtor · Veure més »
Mont Nemrut
El mont Nemrut és una muntanya de 2.134 metres d'altitud del sud-oest de Turquia, destacable per una sèrie de grans estàtues erigides al seu cim al voltant del que se suposa que és una tomba reial del primer segle aC.
Nou!!: Commagena і Mont Nemrut · Veure més »
Muntanyes de Nur
Les muntanyes de Nur és una serralada que forma part de les muntanyes del Taure.
Nou!!: Commagena і Muntanyes de Nur · Veure més »
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Nou!!: Commagena і Muntanyes del Taure · Veure més »
Muskhi
Muskhi és el nom que van donar a les tribus georgianes o armènies els hitites.
Nou!!: Commagena і Muskhi · Veure més »
Oròntida
Els Oròntides, Ervanduni o Yervanduni (en armeni Երվանդունի) van ser els membres d'una dinastia armènia originada el 585 aC a la extinció del regne d'Urartu, continuada sota l'Imperi Mede, reforçada per vinculacions amb els aquemènides, que comença a ser coneguda amb el sàtrapa d'Armènia Orontes I. També van regnar oròntides a la satrapia de Commagena i a l'Armènia Sofene i altres branques en diversos principats d'Armènia.
Nou!!: Commagena і Oròntida · Veure més »
Orontes IV
Orontes IV (en grec antic Ορόντης 'Oróntes') va ser sàtrapa o rei d'Armènia segurament del 212 aC al 200 aC.
Nou!!: Commagena і Orontes IV · Veure més »
Osroene
Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una província d'Osroene.
Nou!!: Commagena і Osroene · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Commagena і Oxford University Press · Veure més »
Palmira
Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.
Nou!!: Commagena і Palmira · Veure més »
Panteó (mitologia)
Panteó de Roma, temple dedicat a tots els déus romans Un panteó (o bé pantèon) és el conjunt de tots els déus d'una religió o mitologia politeista particular, com els déus de l'hinduisme, la mitologia grega o la mitologia nòrdica.
Nou!!: Commagena і Panteó (mitologia) · Veure més »
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Nou!!: Commagena і Parts · Veure més »
Prefecte
Prefecte francès.
Nou!!: Commagena і Prefecte · Veure més »
Princeton University Press
Princeton University Press és una editorial acadèmica independent, estretament lligada a la Universitat de Princeton.
Nou!!: Commagena і Princeton University Press · Veure més »
Província d'Adıyaman
Adıyaman és una província del centre-sud de Turquia.
Nou!!: Commagena і Província d'Adıyaman · Veure més »
Província de Gaziantep
Gaziantep és una província de Turquia situada a la part sud-central del país.
Nou!!: Commagena і Província de Gaziantep · Veure més »
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Nou!!: Commagena і Província romana de Síria · Veure més »
Ptolemeu de Commagena
Ptolemeu de Commagena (en grec antic Πτολεμαῖος) va ser un príncep arsàcida (part) emparentat amb els selèucides (probablement casat amb una princesa selèucida).
Nou!!: Commagena і Ptolemeu de Commagena · Veure més »
Ptolemeu de Mauritània
Ptolemeu de Mauritània fou rei de Mauritània des de l'any 20 al 40.
Nou!!: Commagena і Ptolemeu de Mauritània · Veure més »
Publi Ventidi Bas
Publi Ventidi Bas (en llatí Publius Ventidius Bassus) va ser un magistrat romà nadiu del Picè.
Nou!!: Commagena і Publi Ventidi Bas · Veure més »
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Nou!!: Commagena і Regió de Síria · Veure més »
Regne de Mama
Mama, el seu nom en accadi, en hitita Hasum o Haššum i en hurrita Hasu (Haššu), era un regne hitita que va aparèixer cap a mitjans del segle XVIII aC en un territori muntanyós al sud-est de Nesa.
Nou!!: Commagena і Regne de Mama · Veure més »
Regne del Pont
El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.
Nou!!: Commagena і Regne del Pont · Veure més »
Ruta de la seda
La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.
Nou!!: Commagena і Ruta de la seda · Veure més »
Samòsata
Samòsata (Samosata; tr; tr) va ser una ciutat situada a la riba de l'Eufrates.
Nou!!: Commagena і Samòsata · Veure més »
Sames d'Armènia
Sames o Samos d'Armènia (en armeni; en grec Σάμος) va ser un rei oròntida que va portar sempre el títol reial i no el de sàtrapa.
Nou!!: Commagena і Sames d'Armènia · Veure més »
Sames de Commagena
Sames o Samos Teòsebes Diceos (Σάμος Θεοσεβής Δίκαιος) va ser el segon rei de Commagena, segurament des de l'any 130 aC, fins a la seva mort l'any 109 aC.
Nou!!: Commagena і Sames de Commagena · Veure més »
Sargon II
Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.
Nou!!: Commagena і Sargon II · Veure més »
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Nou!!: Commagena і Sàtrapa · Veure més »
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Nou!!: Commagena і Segona Guerra Civil romana · Veure més »
Selèucia del Tigris
Selèucia o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.
Nou!!: Commagena і Selèucia del Tigris · Veure més »
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Commagena і Seleuc I Nicàtor · Veure més »
Sincretisme
El sincretisme és la visió del món o la cultura basada en la fusió d'elements provinents d'altres cultures; és el mestissatge aplicat a la concepció filosòfica.
Nou!!: Commagena і Sincretisme · Veure més »
Sofene
Sofene fou una regió d'Armènia a la part occidental, anomenada Tsopq en armeni i també Shahuni.
Nou!!: Commagena і Sofene · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Commagena і Tàcit · Veure més »
Teglatfalassar I
Assíria en temps de Teglatfalassar I Teglatfalassar I (Tiglath-Pileser, Tiglat-Pilesser, forma hebrea derivada de l'accadià: Tukultī-apil-Ešarra.
Nou!!: Commagena і Teglatfalassar I · Veure més »
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Nou!!: Commagena і Tiberi · Veure més »
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.
Nou!!: Commagena і Tigranes II d'Armènia · Veure més »
Tigranocerta
Tigranocerta (en armeni Տիգրանակերտ, en grec antic Τιγρανόκερτα) va ser una ciutat d'Armènia, capital del regne, construïda per Tigranes II d'Armènia el gran cap a l'any 78 aC, al centre dels seus dominis, i a la que va donar el seu nom.
Nou!!: Commagena і Tigranocerta · Veure més »
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Nou!!: Commagena і Tir · Veure més »
Tit (emperador)
Tit Flavi Sabí Vespasià conegut com a Tit (30 de desembre de 39 - 13 de setembre de 81) fou emperador romà de l'any 79 fins a la seua mort al 81.
Nou!!: Commagena і Tit (emperador) · Veure més »
Triumvir
Triumvir era el nom que tenia el membre d'un triumvirat (triumviri) o col·legi de tres membres.
Nou!!: Commagena і Triumvir · Veure més »
Urartu
Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.
Nou!!: Commagena і Urartu · Veure més »
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Nou!!: Commagena і Vassallatge · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Commagena і Vespasià · Veure més »
Xerxes d'Armènia
Xerxes (Շավարշ – Šavarš, Ξέρξης – Xérxēs) va ser rei d'Armènia Sofene amb seu a Arsamosata (armeni Shimshat), regne que comprenia bàsicament el país de Kharpurt (Hanzith o Anzitene).
Nou!!: Commagena і Xerxes d'Armènia · Veure més »
Zeugma (Commagena)
Zeugma (Zeugma) fou una ciutat de Commagena a la riba dreta de l'Eufrates, actualment a la província de Gaziantep (Turquia).
Nou!!: Commagena і Zeugma (Commagena) · Veure més »
12 aC
Sense descripció.
Nou!!: Commagena і 12 aC · Veure més »
17
Sense descripció.
Nou!!: Commagena і 17 · Veure més »
31
Sense descripció.
Nou!!: Commagena і 31 · Veure més »
38
Sense descripció.
Nou!!: Commagena і 38 · Veure més »
39
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Commagena і 39 · Veure més »
41
Sense descripció.
Nou!!: Commagena і 41 · Veure més »
543
El 543 (DXLIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Commagena і 543 · Veure més »
55
Sense descripció.
Nou!!: Commagena і 55 · Veure més »
59
Sense descripció.
Nou!!: Commagena і 59 · Veure més »
62 aC
Sense descripció.
Nou!!: Commagena і 62 aC · Veure més »
69
; Països Catalans.
Nou!!: Commagena і 69 · Veure més »
72
Sense descripció.
Nou!!: Commagena і 72 · Veure més »
