Accés més ràpid que el navegador!
248 les relacions: Acrísios, Aede (mitologia), Afrodita, Agamèmnon, Aglaia, Alcmena, Alexandre el Gran, Amaltea (mitologia), Amfíon, Amfiarau, Amon, Anance, Antíope, Antiga Atenes, Antiga Grècia, Apol·lo, Arcas (epònim), Arcàdia, Ares, Argos, Argos (fill de Zeus), Astrea, Atalanta (filla de Iasos), Ate (mitologia), Atena, Atles (mitologia), Atreu, Auxo, Èac, Èlara, Èpaf, Èrato, Àrtemis, Àtropos, Balcans, Beòcia, Bia (filla d'Estix), Britomartis, Cal·líope, Cal·listo (mitologia), Campe, Caos (mitologia), Capaneu, Carme (mitologia), Carpo (Hores), Càritas, Càrites (mitologia), Cefalònia, Celmis, Ceròesa, ..., Ciclop, Cinosura, Clio (musa), Cloto, Cnossos, Coribants, Cratos, Cràtil (diàleg), Cres (mitologia), Creta, Cronos, Ctònic, Curets (divinitats), Dànae, Dàrdan, Déu, Demèter, Diàsies, Dice, Dikti, Dionís, Dione (mitologia), Dione (titànide), Dioscurs, Dipolies, Dis Pater, Dodona, Eco (mitologia), Efeb, Egina (mitologia), Egipà, Egipte, Electra, Enez, Eos, Epimènides de Creta, Equidna (mitologia), Eris (filla de Nix), Ersa (mitologia grega), Esparta, Estrabó, Etna, Eufròsine, Eunòmia (Hores), Eurínome, Europa (filla d'Agenor), Eustaci, Euterpe, Evèmer, Fídies, Fineu (pare de Pandíon), Gai Juli Higí, Ganimedes (mitologia), Gòrgones (mitologia), Gea, Guerra del Peloponnès, Guerres mèdiques, Hades, Harmonia (mitologia), Harpia, Hèracles, Hèstia, Hebe (mitologia), Hecatonquir, Hefest, Hel·len, Helena de Troia, Hera, Heròdot, Hermes, Hesíode, Himalia (nimfa), Hinduisme, Homer, Hores, Iacus, Iasió, Ilitia, Indra, Io (nimfa), Iodama, Irene (Hores), Ixíon, Júpiter (mitologia), Jocs Olímpics de l'antiguitat, Lacedèmon, Laodamia (filla de Bel·lerofont), Làmia (mitologia), Làquesis, Líceas de Nàucratis, Lebadea, Leda, Leto, Limos, Lineal B, Lleó de Nèmea, Locros (fill de Zeus), Maia (mitologia), Manes (rei), Mèlete, Mèmnon, Megalòpolis, Meliteu, Melpòmene, Mera (filla de Pretos), Metis (filla d'Oceà), Micènic, Minos, Mitologia germànica, Mitologia grega, Mitologia nòrdica, Mitologia romana, Mnemòsine, Mnemea, Moires, Mont Liceu, Muses, Museus Vaticans, Níobe (filla de Tàntal), Nice (filla d'Estix), Nimfa, Nix, Odin (déu), Odissea, Olímpia, Olímpia de l'Epir, Olimp, Oracle de Delfos, Orió (mitologia), Orient Pròxim, Oropos, Otreis, Palékastro, Palics, Pandàreu, Pandia (mitologia grega), Panhel·lenisme, Panteó (mitologia), Parnàs, Patrística, Pausànias (geògraf), Pelasg, Perifant, Persèfone, Perseu (heroi grec), Pirra, Pitó (mitologia), Plató, Plutarc de Queronea, Pluto, Polímnia, Posidó, Prometeu (mitologia), Psiloritis, Quelona, Quiró, Radamantis, Ròdope, Rea (mitologia), Regne de l'Epir, Roure, Salmoneu, Sarpèdon (fill d'Europa), Sarpèdon (fill de Laodamia), Saturn (mitologia), Sèmele, Selene, Sibil·la de Líbia, Taígete, Talassa, Tal·lo, Talia (Càrite), Talia (musa), Talia (nimfa), Tàntal (fill de Zeus), Tàrtar (mitologia), Týr, Tebe (mitologia), Tebes (Grècia), Telquins, Temis, Terpsícore, Thor, Tici (fill de Zeus), Tifó (mitologia), Tique, Tirèsias, Titanomàquia, Tità, Tràcia, Trofoni, Urà (mitologia), Urània, Vomitiu, Vori, Zagreu, Zelos, Zetos. Ampliar l'índex (198 més) »
Acrísios
Acrísios o Acrisi (en grec Άκρίσιος, en llatí Ācrĭsĭus) va ser fill d'Abas, rei d'Argos, i d'Ocalia.
Nou!!: Zeus і Acrísios · Veure més »
Aede (mitologia)
Segons la mitologia grega, Aede (Ἀοιδή, llatí: Ăoedē), és una de les tres muses originals, juntament amb les seves germanes Mneme i Meletea.
Nou!!: Zeus і Aede (mitologia) · Veure més »
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Nou!!: Zeus і Afrodita · Veure més »
Agamèmnon
La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.
Nou!!: Zeus і Agamèmnon · Veure més »
Aglaia
Aglàïe,El mot és tetrasil·làbic en llatí. L'adaptació al català, doncs, ha d'ésser: Aglàïa una de les Càrites En la mitologia grega, Aglàïe o Aglàïa (en grec antic Ἀγλαΐα -ΐας, Ἀγλαΐη -ΐης 'la que brilla', 'l'esplendorosa', 'l'esplèndida'; llatí Aglaia -ae, Aglaiē -ēs) era la més jove i bella de les tres Càrites.
Nou!!: Zeus і Aglaia · Veure més »
Alcmena
En la mitologia grega Alcmena (en grec antic Άλκμήνη) era l'esposa d'Amfitrió i la mare d'Hèracles.
Nou!!: Zeus і Alcmena · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Zeus і Alexandre el Gran · Veure més »
Amaltea (mitologia)
Segons la mitologia grega, Amaltea (Ἁμάλθεια, 'tendra') va ser la nodrissa de Zeus, quan aquest déu era nadó.
Nou!!: Zeus і Amaltea (mitologia) · Veure més »
Amfíon
Segons la mitologia grega, Amfíon (grec antic: Ἀμφίων, gen.: Ἀμφίονος; llatí: Amphīōn -īŏnis) va ser un heroi, fill de Zeus i d'Antíope.
Nou!!: Zeus і Amfíon · Veure més »
Amfiarau
En la mitologia grega, Amfiarau o Amfiareu (en grec antic, Ἀμφιάρᾱος Amphiáraos o Ἀμφιάρεως Amphiáreōs “el doblement maleït” en llatí, Amphiarāus), era fill d'Ecles (Οἰκλῆς, llatí Oecleus) -d'on li ve el seu epítet, l'Eclida- i d'Hipermnestra (Ὑπερμνήστρα), filla de Testi.
Nou!!: Zeus і Amfiarau · Veure més »
Amon
En la mitologia egípcia, Amon o Ammó (en egipci: jmn, 'l'ocult'; en Ἄμμων Ámmōn; en copte: ⲁⲙⲟⲩⲛ Amun) és un déu, espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes.
Nou!!: Zeus і Amon · Veure més »
Anance
Ananke de Gilbert Bayes. Anance (en grec antic ἀνάγκη), era, en mitologia grega, la Necessitat, la personificació de l'obligació absoluta, i de la força inevitable del destí.
Nou!!: Zeus і Anance · Veure més »
Antíope
Antíope (en grec antic Άντίοπη), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Èol.
Nou!!: Zeus і Antíope · Veure més »
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Nou!!: Zeus і Antiga Atenes · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Zeus і Antiga Grècia · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Zeus і Apol·lo · Veure més »
Arcas (epònim)
Arcas (en grec antic Ἀρκάς), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim dels arcadis.
Nou!!: Zeus і Arcas (epònim) · Veure més »
Arcàdia
Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.
Nou!!: Zeus і Arcàdia · Veure més »
Ares
En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.
Nou!!: Zeus і Ares · Veure més »
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Nou!!: Zeus і Argos · Veure més »
Argos (fill de Zeus)
Segons la mitologia grega, Argos (en grec antic Άργος) fou un heroi, fill de Zeus i de Níobe, una noia descendent d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Zeus і Argos (fill de Zeus) · Veure més »
Astrea
s). Segons la mitologia grega, Astrea (en grec antic Άστραία) va ser una deessa, filla de Zeus i de Temis (la Justícia) i germana del Pudor (Pudicitia).
Nou!!: Zeus і Astrea · Veure més »
Atalanta (filla de Iasos)
s). Segons la mitologia grega, Atalanta (Ἀταλάντα) fou una heroïna, filla de Iasos, rei d'Arcàdia, i de Clímene (però altres genealogies la consideren filla de Mènal i d'Esquenea).
Nou!!: Zeus і Atalanta (filla de Iasos) · Veure més »
Ate (mitologia)
Ate (en grec antic Ἄτη: "error", "insensatesa", "engany"), va ser, segons la mitologia grega, una filla de Zeus.
Nou!!: Zeus і Ate (mitologia) · Veure més »
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Nou!!: Zeus і Atena · Veure més »
Atles (mitologia)
Segons la mitologia grega, Atles, Atlas o Atlant (Ἄτλας) va ser un tità que, per tant, pertany a la generació anterior a la dels Olímpics.
Nou!!: Zeus і Atles (mitologia) · Veure més »
Atreu
Atreu (Atreos, Atreus, en grec antic Ἀτρεύς) fou fill de Pèlops i Hipodamia, net de Tàntal i germà de Tiestes i Nicipe.
Nou!!: Zeus і Atreu · Veure més »
Auxo
Segons la mitologia grega, Auxo fou una de les Hores.
Nou!!: Zeus і Auxo · Veure més »
Èac
D'acord amb la mitologia grega, Èac (en Αἴακος, Aiakos) va ser un semidéu que esdevingué rei de l'illa d'Egina.
Nou!!: Zeus і Èac · Veure més »
Èlara
Segons la mitologia grega, Èlara (Ἐλάρα) era una filla de Mínias, rei d'Orcomen, o potser d'Orcomen, el fundador d'aquella ciutat, i d'Eurianassa.
Nou!!: Zeus і Èlara · Veure més »
Èpaf
Segons la mitologia grega, Èpaf (en Ἔπαφος) va ser un rei d'Egipte, fill de Zeus i d'Ió.
Nou!!: Zeus і Èpaf · Veure més »
Èrato
Èrato Segons la mitologia grega, Èrato (en grec antic Έρατώ, "la que provoca desig") va ser una de les nou muses, filla, com les seves germanes, de Zeus i Mnemòsine.
Nou!!: Zeus і Èrato · Veure més »
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Nou!!: Zeus і Àrtemis · Veure més »
Àtropos
Àtropos (en grec antic Ἄτροπος 'Atropos') va ser una de les Moires, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, encara que altres genealogies les fan filles de Zeus i de Temis, i per tant germanes de les Hores.
Nou!!: Zeus і Àtropos · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Zeus і Balcans · Veure més »
Beòcia
Beòcia és una regió de l'antiga Grècia, situada a l'oest de l'Àtica, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.
Nou!!: Zeus і Beòcia · Veure més »
Bia (filla d'Estix)
Segons la mitologia grega, Bia (en grec antic Βία), que significa "la Violència", personifica aquesta abstracció.
Nou!!: Zeus і Bia (filla d'Estix) · Veure més »
Britomartis
'''''L'ofegament de Britomartis''''', tapís dissenyat, probablement, per '''Jean Cousin el Vell'''. D'acord amb la mitologia grega, BritomartisTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establerts al Diccionari Grec-Català, Βριτόμαρτις.
Nou!!: Zeus і Britomartis · Veure més »
Cal·líope
Cal·líope, 1869 Urània i Cal·líope Cal·líope és una de les muses de la mitologia grega.
Nou!!: Zeus і Cal·líope · Veure més »
Cal·listo (mitologia)
Àrtemis i les nimfes descobreixen Cal·listo embarassada D'acord amb la mitologia grega, Cal·listo (en grec antic Καλλιστώ) va ser una nimfa del bosc, filla de Licàon o també de Nicteu.
Nou!!: Zeus і Cal·listo (mitologia) · Veure més »
Campe
En la mitologia grega, Campe (en grec antic Κάμπη Kámpê, potser de κάμπος kámpos, ‘monstre marí') era la guardiana a qui Cronos va encarregar vigilar el Tàrtar, on havia empresonat els ciclops i els hecatonquirs.
Nou!!: Zeus і Campe · Veure més »
Caos (mitologia)
Segons la mitologia grega, el caos (en grec antic Χάος) era el principi informe existent des de sempre del qual s'originaren totes les coses del món.
Nou!!: Zeus і Caos (mitologia) · Veure més »
Capaneu
museu Getty. Capaneu (Καπανεύς, Capaneus) fill d'Hiponous i d'Astinome (o Laodice) fou un dels mítics set Cabdills tebans que van marxar des d'Argos a Tebes.
Nou!!: Zeus і Capaneu · Veure més »
Carme (mitologia)
El mite de Carme va sorgir a Creta Carme és la forma llatinitzada de la paraula grega Κάρμη (Karmê, «la qui compateix»), i és també un personatge de la mitologia grega.
Nou!!: Zeus і Carme (mitologia) · Veure més »
Carpo (Hores)
D'acord amb la mitologia grega, Carpo (en grec antic Καρπώ) va ser una de les Hores.
Nou!!: Zeus і Carpo (Hores) · Veure més »
Càritas
Càritas (del llatí Caritas: amor, caritat) és un organisme de l'Església catòlica dedicat a la coordinació de la beneficència humanitària.
Nou!!: Zeus і Càritas · Veure més »
Càrites (mitologia)
s). D'acord amb la tradició mitològica grega, les Càrites (en grec antic Χάριτες) van ser unes divinitats, filles de Zeus i d'Eurínome.
Nou!!: Zeus і Càrites (mitologia) · Veure més »
Cefalònia
Cefalònia (Κεφαλονιά, Kefalonià; en català medieval Xifalònia) o Cefal·lènia (Κεφαλληνία) és una illa de la mar Jònica.
Nou!!: Zeus і Cefalònia · Veure més »
Celmis
Celmis (en grec antic Κέλμις), va ser, segons la mitologia grega una divinitat que està relacionada amb Zeus infant, segons la tradició de Creta.
Nou!!: Zeus і Celmis · Veure més »
Ceròesa
Ceròesa (en grec antic Κερόεσσα Keroessa), segons la mitologia grega, és filla de Io i de Zeus.
Nou!!: Zeus і Ceròesa · Veure més »
Ciclop
Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català (en Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.
Nou!!: Zeus і Ciclop · Veure més »
Cinosura
Cinosura (en grec antic Κυνόσουρα cua de gos), va ser segons la mitologia grega una nimfa de l'illa de Creta.
Nou!!: Zeus і Cinosura · Veure més »
Clio (musa)
Clio (en grec: Κλειώ, Kleiô, "aquella que els fa famosos", provinent de κλέω, Kléo, "lloar' o 'cantar") és una de les nou muses gregues, concretament la consagrada a la història.
Nou!!: Zeus і Clio (musa) · Veure més »
Cloto
Cloto (en grec antic Κλωθώ 'Clotho') va ser una de les Moires, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, i pertanyien a la primera generació divina, encara que hi ha altres genealogies, una de les quals les fa filles de Zeus i de Temis, i per tant germanes de les Hores, i una altra deia que eren filles d'Ananké.
Nou!!: Zeus і Cloto · Veure més »
Cnossos
Cnossos (en grec antic, Κνωσός, Κνωσσός, Γνωσσός Knossós i Gnossós; en llatí, Cnossus o Cnosus, i també Gnossus i Gnosus) era la ciutat reial de Creta, situada al nord de l'illa, no gaire lluny de l'actual ciutat d'Iràklio o Càndia.
Nou!!: Zeus і Cnossos · Veure més »
Coribants
Segons la mitologia grega, els coribants (Κορύβαντες) eren sacerdots de Cíbele, a Frígia, fills de la musa Talia i Apol·lo.
Nou!!: Zeus і Coribants · Veure més »
Cratos
Cratos (en grec antic Κράτος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un tità, fill de Pal·lant i d'Estix.
Nou!!: Zeus і Cratos · Veure més »
Cràtil (diàleg)
Cràtil (Κρατυλος) és el nom d'un diàleg escrit per Plató l'any 360 aC, aproximadament.
Nou!!: Zeus і Cràtil (diàleg) · Veure més »
Cres (mitologia)
Cres (en grec antic Κρής), va ser segons la mitologia grega un heroi fill de Zeus i d'una nimfa del mont Ida, a Creta.
Nou!!: Zeus і Cres (mitologia) · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Zeus і Creta · Veure més »
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Nou!!: Zeus і Cronos · Veure més »
Ctònic
En mitologia i religió, i en particular en l'antiga Grècia, el terme ctònic (del grec antic χθόνιος, khthónios, ‘pertanyent a la terra’, ‘de terra’) designa o fa referència als déus o esperits de l'inframón, per oposició a les deïtats celestes.
Nou!!: Zeus і Ctònic · Veure més »
Curets (divinitats)
Curets Segons la mitologia grega, els curets (en Κουρῆτες) eren uns esperits que formaven part del seguici de Zeus quan aquest déu era infant a l'illa de Creta.
Nou!!: Zeus і Curets (divinitats) · Veure més »
Dànae
'''''Dànae''''' (obra de Ticià inspirada en ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi, on es representa el moment en què Zeus, sota la forma d'una pluja d'or, entra a la seua cambra). Segons la mitologia grega, Dànae (en grec Δανάη, en llatí Dănăē) era una princesa argòlida, filla del rei Acrisi i d'Eurídice, filla de Lacedèmon, rei d'Esparta.
Nou!!: Zeus і Dànae · Veure més »
Dàrdan
Segons la mitologia grega, Dàrdan o Dàrdanos (en Dardanus) va ser el fundador de la ciutat de Dàrdan, antecessora de la mítica ciutat de Troia.
Nou!!: Zeus і Dàrdan · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Zeus і Déu · Veure més »
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Nou!!: Zeus і Demèter · Veure més »
Diàsies
Les Diàsies (en Δῑάσια) eren unes festes de gran importància que se celebraven a Atenes, fora de les murades de la ciutat, en honor de Zeus Meliqui (Meilíkhios 'propici'), segons que diu Tucídides.
Nou!!: Zeus і Diàsies · Veure més »
Dice
Dice (Δίκη Díkē; 'justícia') va ser una de les Hores.
Nou!!: Zeus і Dice · Veure més »
Dikti
Les muntanyes Dicte o Dikti (Δίκτη en grec) o Lassithiotika Ori (Λασυθιώτικα Όρη en grec és a dir, Muntanyes de Lassithi) és una cadena de muntanyes a l'est de l'illa grega de Creta, a la Prefectura de Lassithi.
Nou!!: Zeus і Dikti · Veure més »
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Nou!!: Zeus і Dionís · Veure més »
Dione (mitologia)
Dione era una nimfa portadora de pluja Dione era una de les nimfes anomenades híades o portadores de pluja, filla d'Atlas i d'una oceànide que podria ser Plèione o Etra.
Nou!!: Zeus і Dione (mitologia) · Veure més »
Dione (titànide)
Hèstia, Dione i Afrodita, escultura del 435 aC, conservada al Museu Britànic de Londres. Dione (en grec: Διώνη) era una antiga deessa grega, de l'època dels titans, esmentada per primera vegada al llibre V a la Ilíada, on és la qui té cura de les ferides de la seva filla Afrodita.
Nou!!: Zeus і Dione (titànide) · Veure més »
Dioscurs
Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi, "fills de Zeus") són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux (també dit Polideuces).
Nou!!: Zeus і Dioscurs · Veure més »
Dipolies
Les Dipolies o Dipòlies (en Δῑπόλεια ο Δῑπόλια) eren unes festes que se celebraven cada any a l'acròpoli d'Atenes en honor de Zeus Polieu (Πολιεύς), el protector de la ciutat, en el seu Santuari.
Nou!!: Zeus і Dipolies · Veure més »
Dis Pater
Dis Pater era un déu romà relacionat amb del món subterrani, identificat des de molt antic amb el déu grec Plutó.
Nou!!: Zeus і Dis Pater · Veure més »
Dodona
Santuari de Dodona Dodona (en llatí Dodona, en grec antic Δωδώνη, de vegades Δωδών Dodón) era una ciutat de l'Epir a Tespròcia amb un oracle de Zeus, l'Oracle de Dodona, que era el més antic de Grècia.
Nou!!: Zeus і Dodona · Veure més »
Eco (mitologia)
Eco (Echo, Ἠχώ) és una nimfa dels boscos de la mitologia grega; és una orèada (una nimfa de la muntanya) de l'Helicó.
Nou!!: Zeus і Eco (mitologia) · Veure més »
Efeb
Efeb o efebus (en grec antic ἔφηβος) era el nom que s'aplicava als joves atenencs quan arribaven a l'edat de 18 anys i durava fins als 20 anys en què esdevenien homes i eren admesos en tots els drets i deures dels ciutadans excepte aquells que per llei no es podien exercir fins a edat més avançada.
Nou!!: Zeus і Efeb · Veure més »
Egina (mitologia)
Αἴγινα Segons la mitologia grega, Egina (en grec antic Αἴγινα, en llatí Aegīna) va ser una nimfa, filla del riu Asop i de Mètope.
Nou!!: Zeus і Egina (mitologia) · Veure més »
Egipà
Ègipan o Egipà (Αἰγίπαν, 'Pan-cabra') és un sobrenom del déu Pan que, segons la tradició, pot aparèixer també com a personatge independent i amb llegenda pròpia.
Nou!!: Zeus і Egipà · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Zeus і Egipte · Veure més »
Electra
En la mitologia grega, Electra (en Ἠλέκτρα), és una heroïna filla d'Agamèmnon i Clitemnestra.
Nou!!: Zeus і Electra · Veure més »
Enez
Enez (Aenus, en Αἶνος, en català adaptat com a Enos) és una ciutat a la província d'Edirne a Turquia, regió de Tràcia, cap del districte del mateix nom (Districte d'Enez).
Nou!!: Zeus і Enez · Veure més »
Eos
En la mitologia grega, Eos (en grec, ἡ Ἠώς -Ēṓs-, gen. Ἠοῦς ‘aurora') era la deessa titànica de l'aurora, que sortia de la seva llar a la vora de l'oceà que envoltava el món, per anunciar el seu germà Hèlios, el Sol.
Nou!!: Zeus і Eos · Veure més »
Epimènides de Creta
Epimènides (en grec antic Epimenides) va ser un poeta i profeta de Creta nascut a Festos cap al, fill de Dosíades o Agesarces.
Nou!!: Zeus і Epimènides de Creta · Veure més »
Equidna (mitologia)
Imatge idealitzada d''''Equidna''' a partir de relats mitològics. En la mitologia grega, Equidna (Echidna) era una monstruosa nimfa, considerada per Hesíode descendent de Forcis i Ceto, els fills de Pontos i de Gea (les aigües del mar i la terra).
Nou!!: Zeus і Equidna (mitologia) · Veure més »
Eris (filla de Nix)
Eris (en grec antic Ἔρις) és el nom de la deessa grega de la discòrdia i la baralla segons la mitologia grega.
Nou!!: Zeus і Eris (filla de Nix) · Veure més »
Ersa (mitologia grega)
En la mitologia grega, Ersa (en grec antic: Ἕρσα "rosada"), com el seu nom indica, era la deessa de la rosada i la seva humitat alimentava a les plantes del terra, que canviava segons el poder de la Lluna.
Nou!!: Zeus і Ersa (mitologia grega) · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Zeus і Esparta · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Zeus і Estrabó · Veure més »
Etna
LEtna, també conegut localment com a Mungibeddu (el Montgibell en català medieval), és un volcà de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània.
Nou!!: Zeus і Etna · Veure més »
Eufròsine
Talia. Eufròsine (del grec Εὐφροσύνη), segons la mitologia grega, és una de les CàritesDiccionario de mitología clásica (en castellà), C. Falcón, E. Fernández-Galiano y R. López Melero, Alianza Editorial.
Nou!!: Zeus і Eufròsine · Veure més »
Eunòmia (Hores)
Irene al centre. Obra conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Segons la mitologia grega, Eunòmia (en grec antic Εὐνομία "el bon ordre") va ser una de les Hores, filla de Zeus i Temis, i es considerava la deessa de l'ordre humà.
Nou!!: Zeus і Eunòmia (Hores) · Veure més »
Eurínome
Eurínome (en grec antic Εὐρυνόμη), va ser una de les deesses de la primera generació, filla d'Ocèan i de Tetis.
Nou!!: Zeus і Eurínome · Veure més »
Europa (filla d'Agenor)
Frank'a Waaldijk Europa, segons la mitologia grega, va ser una princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefaassa, tot i que també podria haver estat filla de Fènix, un dels fills d'Agenor.
Nou!!: Zeus і Europa (filla d'Agenor) · Veure més »
Eustaci
* Eustaci d'Epifania (retòric), retòric i historiador grec.
Nou!!: Zeus і Eustaci · Veure més »
Euterpe
En la mitologia grega, Euterpe (en grec Ευτέρπη, «la molt agradable», «la d'agradable geni »o «la de bon ànim») és la musa de la música, especialment protectora de l'art de tocar la flauta.
Nou!!: Zeus і Euterpe · Veure més »
Evèmer
Evèmer (Evemerus o Euhemerus) fou un filòsof de l'antiga Grècia de final del.
Nou!!: Zeus і Evèmer · Veure més »
Fídies
II, de l'Atena del Partenó, atribuïda a Fídias Fídies o Fídias (del grec Pheidías), fill de Càrmides, (490 aC - 432 aC) va ser un escultor grec, considerat universalment com el millor escultor clàssic i probablement el millor de tots els temps.
Nou!!: Zeus і Fídies · Veure més »
Fineu (pare de Pandíon)
Fineu (en grec antic Фινεύς Fineus) fou un rei de Tràcia segons la mitologia grega.
Nou!!: Zeus і Fineu (pare de Pandíon) · Veure més »
Gai Juli Higí
Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) va ser un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que va néixer a Hispània i que va ser deixeble de Corneli Alexandre Polihistor.
Nou!!: Zeus і Gai Juli Higí · Veure més »
Ganimedes (mitologia)
Segons la mitologia grega, Ganimedes (en grec Γανυμήδης Ganymedes) va ser un jove heroi del llinatge reial de Troia i descendent de Dàrdan.
Nou!!: Zeus і Ganimedes (mitologia) · Veure més »
Gòrgones (mitologia)
s Estàtua d'una gòrgona (Museu Arqueològic de Parikia, Paros) Les gòrgones o gorgones (en grec antic, Γοργόνες), segons la mitologia grega, eren tres monstres marins: Esteno (o Èsteno), Euríale i Medusa.
Nou!!: Zeus і Gòrgones (mitologia) · Veure més »
Gea
Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.
Nou!!: Zeus і Gea · Veure més »
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Nou!!: Zeus і Guerra del Peloponnès · Veure més »
Guerres mèdiques
Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del.
Nou!!: Zeus і Guerres mèdiques · Veure més »
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Nou!!: Zeus і Hades · Veure més »
Harmonia (mitologia)
En la mitologia grega, segons les versions de Samotràcia, Harmonia o Harmònia (en grec antic: Ἁρμονία; en llatí: Harmŏnĭa) és filla de Zeus i Electra, una de les filles d'Atlas, i per tant era germana de Còrit, Dàrdan i Jasió.
Nou!!: Zeus і Harmonia (mitologia) · Veure més »
Harpia
Representació medieval d'una harpia En la mitologia grega, les harpies (en Ἁρπυῖα, Harpyia) eren una mena de monstres o de genis alats.
Nou!!: Zeus і Harpia · Veure més »
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Nou!!: Zeus і Hèracles · Veure més »
Hèstia
Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.
Nou!!: Zeus і Hèstia · Veure més »
Hebe (mitologia)
Hebe (en grec antic Ἥβη), també anomenada Febe, és una antiga deessa, filla de Zeus i Hera.
Nou!!: Zeus і Hebe (mitologia) · Veure més »
Hecatonquir
"''La caiguda dels gegants''" (hecatonquirs llançant roques contra els titans), pintura de Peter Paul Rubens, 1637-1638, Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les) En la mitologia grega, els hecatonquirs (en grec, Eκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, «els de cent mans»), coneguts també com a centímans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà.
Nou!!: Zeus і Hecatonquir · Veure més »
Hefest
En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.
Nou!!: Zeus і Hefest · Veure més »
Hel·len
Hel·len (en grec antic Ἕλλην Hellen) va ser l'heroi considerat l'avantpassat comú de tots els grecs, ja que ells mateixos s'anomenen hel·lens.
Nou!!: Zeus і Hel·len · Veure més »
Helena de Troia
''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.
Nou!!: Zeus і Helena de Troia · Veure més »
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Nou!!: Zeus і Hera · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Zeus і Heròdot · Veure més »
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Nou!!: Zeus і Hermes · Veure més »
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Nou!!: Zeus і Hesíode · Veure més »
Himalia (nimfa)
Himalia (en grec antic Ἱμαλία), la Molinera, és una nimfa de Rodes, que va ser fecundada per Zeus quan aquest va prendre la forma de pluja, després de la victòria contra els Titans.
Nou!!: Zeus і Himalia (nimfa) · Veure més »
Hinduisme
Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.
Nou!!: Zeus і Hinduisme · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Zeus і Homer · Veure més »
Hores
Les Hores (en grec antic ῟Ωραι Hōrai ‟els temps, les estacions”, llatinitzat Horae) són en la mitologia grega les deesses que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida.
Nou!!: Zeus і Hores · Veure més »
Iacus
Placa d'argila anomenada ''tauleta de Ninnion'', que es va trobar a l'antic santuari d'Eleusis. Iacus està representat a la segona filera guiant la processó celebrada durant els misteris d'Eleusis Iacus (en grec: Ἴακχος) era una divinitat menor de la mitologia grega i probablement un sobrenom de Dionís, emprat sobretot en les cerimònies anomenades misteris d'Eleusis.
Nou!!: Zeus і Iacus · Veure més »
Iasió
Segons la mitologia grega, Iasió (en grec antic Ἰασίων), (o Jasió) fou un heroi, fill de Zeus i de la nimfa Electra.
Nou!!: Zeus і Iasió · Veure més »
Ilitia
Ilitia (en Īlīthȳia)) fou una deessa de la mitologia grega, filla de Zeus i Hera, protectora dels parts i dels nadons. Els romans la identificaren amb Lucina. Era adorada a la cova d'Ilitia, situada a Amnissos, a uns 7 km de Càndia, a Creta. Segons una tradició, la deessa va néixer d'Hera dins la cova, fet esmentat per Homer en l'Odissea.
Nou!!: Zeus і Ilitia · Veure més »
Indra
Indra era el déu principal de la primitiva religió vèdica (prèvia a l'hinduisme) a l'Índia.
Nou!!: Zeus і Indra · Veure més »
Io (nimfa)
Segons la mitologia grega, Io (Ἰώ) fou una nimfa, filla d'Ínac i de Mèlia.
Nou!!: Zeus і Io (nimfa) · Veure més »
Iodama
Iodama (en grec antic Ἰοδάμα), segons la mitologia grega, és filla de l'atenenc Itonos, i per tant neta d'Amficcíon, de l'estirp de Deucalió.
Nou!!: Zeus і Iodama · Veure més »
Irene (Hores)
Al·legoria de la Pau i la felicitat de l'Estat, obra atribuïda al taller de Rubens. Pintura conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Irene (en llatí Irene, en grec antic Εἰρήνη) fou una de les Hores, deessa de la pau.
Nou!!: Zeus і Irene (Hores) · Veure més »
Ixíon
llengua.
Nou!!: Zeus і Ixíon · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Zeus і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Jocs Olímpics de l'antiguitat
''El discòbol'', còpia de Mirón. Estàtua que representa el llançament de disc. Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia.
Nou!!: Zeus і Jocs Olímpics de l'antiguitat · Veure més »
Lacedèmon
Lacedèmon (en grec antic Λακεδαίμων, Lakedaimon), fou un heroi, fill de Zeus i de Taígete.
Nou!!: Zeus і Lacedèmon · Veure més »
Laodamia (filla de Bel·lerofont)
Segons la mitologia grega, Laodamia (en Λαοδάμεια, Laodàmeia) va ser una filla de Bel·lerofont i Filònoe, i germana d'Hipòloc.
Nou!!: Zeus і Laodamia (filla de Bel·lerofont) · Veure més »
Làmia (mitologia)
En la mitologia grega, Làmia (Λάμια) era un monstre femení que raptava nens per xuclar-los la sang.
Nou!!: Zeus і Làmia (mitologia) · Veure més »
Làquesis
Làquesis (en grec antic Λάχεσις 'Lachesis') va ser segons la mitologia grega, la segona de les Moires, filles de Nix, la Nit, encara que altres genealogies les fan filles de Zeus i de Temis, i per tant germanes de les Hores.
Nou!!: Zeus і Làquesis · Veure més »
Líceas de Nàucratis
Líceas (en Lyceas) fou un escriptor de l'antiga Grècia natural de la ciutat de Nàucratis (Egipte), que va escriure una obra sobre el seu país, obra que és esmentada per Ateneu (Deipnosophistae 13. 560e.; 14. 616d.) i per Plini el Vell, que l'inclou a la seva llista d'autoritats com una de les seves fonts.
Nou!!: Zeus і Líceas de Nàucratis · Veure més »
Lebadea
Lebadea o Lebaida (en grec antic Λεβάδεια) era una ciutat de Beòcia a la part occidental del país prop de la frontera, que Estrabó situa entre el mont Helicó i Queronea.
Nou!!: Zeus і Lebadea · Veure més »
Leda
s del quadre perdut de Miquel Àngel. Ulpiano Checa. Leda (en grec Λήδα, en llatí Lēda), segons la mitologia grega, era una de les filles de Testi, rei d'Etòlia, i esposa de Tindàreu, rei d'Esparta.
Nou!!: Zeus і Leda · Veure més »
Leto
Johann Georg Platzer (1704 – 1761): Leto converteix en granotes els pagesos licis, 1730. Leto (Λητώ; en dialecte dòric Λατώ) és un personatge de la mitologia grega, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe, i germana d'Astèria.
Nou!!: Zeus і Leto · Veure més »
Limos
Limos (en grec antic λιμός), és la deessa de la fam en la mitologia grega.
Nou!!: Zeus і Limos · Veure més »
Lineal B
El lineal B és un sistema d'escriptura que es va fer servir per a escriure en grec (o micènic) durant l'època micènica de l'any 1600 aC fins al 1100 aC, aproximadament, i va ser el primer pas dels inicis de l'escriptura a Grècia.
Nou!!: Zeus і Lineal B · Veure més »
Lleó de Nèmea
s). Segons la mitologia grega, el Lleó de Nèmea (en grec antic ὁ λέων τῆς Νεμέας; en llatí Leo Nemaeus) fou una fera que infonia terror als camps de Nèmea, a l'Argòlida.
Nou!!: Zeus і Lleó de Nèmea · Veure més »
Locros (fill de Zeus)
Segons la mitologia grega, Locros (en grec antic Λοκρός), va ser un heroi, fill de Zeus i de Mera, la filla del rei d'Argos, Pretos.
Nou!!: Zeus і Locros (fill de Zeus) · Veure més »
Maia (mitologia)
s). Maia, segons la mitologia grega, fou una de les Plèiades, la més gran en edat i també la més tímida.
Nou!!: Zeus і Maia (mitologia) · Veure més »
Manes (rei)
Manes (del grec Μάνης), segons la mitologia grega, és un llegendari rei de Frígia, fill segons algunes tradicions, de Zeus, el Déu suprem, i de Gea (la Terra).
Nou!!: Zeus і Manes (rei) · Veure més »
Mèlete
Mèlete (del grec Μελέτη), segons la mitologia grega, és una de les tres muses antigues.
Nou!!: Zeus і Mèlete · Veure més »
Mèmnon
Mèmnon, gravat de Bernard Picart.Segons la mitologia grega, Mèmnon p. 65 (grec antic: Μέμνων -έμνονος. Llatí: Mĕmnōn -ŏnĭs) va ser un rei d'Etiòpia, fill de Titonos i d'Eos.
Nou!!: Zeus і Mèmnon · Veure més »
Megalòpolis
Megalopòlis (Μεγαλόπολη) és una ciutat de Grècia, capital de la unitat perifèrica d'Arcàdia i d'uns 5.000 habitants.
Nou!!: Zeus і Megalòpolis · Veure més »
Meliteu
Meliteu, (en grec antic Μελιτεύς), segons la mitologia grega, és un heroi, fill de Zeus, el Déu suprem i d'un nimfa anomenada Otreis.
Nou!!: Zeus і Meliteu · Veure més »
Melpòmene
Melpòmene En la mitologia grega, Melpòmene (en Μελπομένη, 'melodiosa', 'cantant', 'poeta') és una de les dues muses del teatre.
Nou!!: Zeus і Melpòmene · Veure més »
Mera (filla de Pretos)
D'acord amb la mitologia grega, Mera (en grec antic Μαῖρα, Maira), va ser filla de Pretos, rei d'Argos, i d'Antea.
Nou!!: Zeus і Mera (filla de Pretos) · Veure més »
Metis (filla d'Oceà)
Metis com al·legoria de la prudència; Luca Giordano. Segons la mitologia grega, Metis (en grec antic Μῆτις), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Zeus і Metis (filla d'Oceà) · Veure més »
Micènic
El micènic és la forma de grec més antiga documentada.
Nou!!: Zeus і Micènic · Veure més »
Minos
Il·lustració de Gustave Doré En la mitologia grega, Minos (en grec Μίνως, en llatí Mīnōs) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.
Nou!!: Zeus і Minos · Veure més »
Mitologia germànica
La mitologia germànica és un terme ampli per designar els mites associats amb l'històric paganisme germànic, el conjunt de creences professades pels antics pobles germànics abans de la cristianització, en diferents regions del Nord d'Europa, com l'antiga Germània, Escandinàvia, Islàndia, les illes Òrcades i Shetland, la costa més meridional d'Escòcia o la part oriental d'Anglaterra.
Nou!!: Zeus і Mitologia germànica · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Zeus і Mitologia grega · Veure més »
Mitologia nòrdica
Odin (representació de la saviesa transcendent) la creació del món, la seva destrucció i la composició del Cosmos intern i extern. Mentre té la visió sol preguntar-li a Odin (i al lector-oient) l'enigmàtica i desafiant frase: "Ja ho saps, o què?" El freixe Yggdrasil és al centre de la mitologia nòrdica, suportant entre les seves branques els nou mons dels déus i els homes. A la Völuspá la sibil·la diu: ''Sé d'un freixe que s'alça, Yggdrasil'' ''es diu, arbre alt, banyat de blanca humitat;'' ''d'ell baixa la rosada que cau a les valls,'' ''s'alça en la verda font d'Urd.'' Il·lustració de Wilhelm Wägner, 1882, per al llibre ''Nordisch-germanische Götter und Helde'' Pobles germànics i la seva expansió a l'antiguitat La mitologia nòrdica o escandinava és el terme general per als mites, la religió, les creences i les llegendes dels pobles escandinaus, incloent-hi aquells que es van assentar a Islàndia.
Nou!!: Zeus і Mitologia nòrdica · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Zeus і Mitologia romana · Veure més »
Mnemòsine
Mnemòsine (grec antic Μνημοσύνη), en la mitologia grega, era la deessa de la memòria.
Nou!!: Zeus і Mnemòsine · Veure més »
Mnemea
Mnemea (del grec Μνήμη), segons la mitologia grega, és una de les tres muses antigues.
Nou!!: Zeus і Mnemea · Veure més »
Moires
Representació d'una '''Moira''' al Palau de la Moncloa. Les moires (en grec antic Μοῖραι), van ser, en mitologia grega, divinitats, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, i per tant pertanyien a la primera generació divina.
Nou!!: Zeus і Moires · Veure més »
Mont Liceu
El Licèon o Mont Liceu (Λύκαιο; Λύκαιον, en Lycaeus) són unes muntanyes d'Arcàdia que s'alcen 1421 msnm.
Nou!!: Zeus і Mont Liceu · Veure més »
Muses
Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.
Nou!!: Zeus і Muses · Veure més »
Museus Vaticans
Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.
Nou!!: Zeus і Museus Vaticans · Veure més »
Níobe (filla de Tàntal)
Pintura de 1772 de Jacques-Louis David que representa Níobe intentant protegir els seus fills d'Àrtemis i Apol·lo. En la mitologia grega, Níobe (en grec antic Νιόβη, 'Niòbe') era una filla de Tàntal, i per tant germana de Pèlops, que va ser muller d'Amfíon, rei de Tebes.
Nou!!: Zeus і Níobe (filla de Tàntal) · Veure més »
Nice (filla d'Estix)
Pedra gravada de la deessa Nice, trobada a les ruïnes de l'antiga ciutat grega d'Efes, a Turquia Nice o Niké, (en grec antic Νίκη), segons la mitologia grega, va ser una divinitat, filla del tità Pal·lant i de l'oceànide Estix.
Nou!!: Zeus і Nice (filla d'Estix) · Veure més »
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Nou!!: Zeus і Nimfa · Veure més »
Nix
Nix (en grec Νύξ, ‘nit’) era, en la mitologia grega, la dea primordial de la nit.
Nou!!: Zeus і Nix · Veure més »
Odin (déu)
Odin, el rodamón Odin —Óðinn en nòrdic occidental antic— és considerat el déu principal de la mitologia nòrdica i un dels principals de la mitologia germànica.
Nou!!: Zeus і Odin (déu) · Veure més »
Odissea
LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.
Nou!!: Zeus і Odissea · Veure més »
Olímpia
Olímpia (en llatí Olympia, en grec antic Ολυμπία) era un temple i un bosc sagrat (anomenat altis) dedicats al déu Zeus (Zeus Olímpic), a poca distància de Pisa, a l'Èlide.
Nou!!: Zeus і Olímpia · Veure més »
Olímpia de l'Epir
Olímpia o Olimpíada (Olympiás) fou reina de Macedònia, esposa de Filip II de Macedònia i mare d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Zeus і Olímpia de l'Epir · Veure més »
Olimp
El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.
Nou!!: Zeus і Olimp · Veure més »
Oracle de Delfos
Ruïnes de Delfos Loracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.
Nou!!: Zeus і Oracle de Delfos · Veure més »
Orió (mitologia)
Orió (en grec antic: Ὠρίων ó Ωαρίων) era un gegant de la mitologia grega.
Nou!!: Zeus і Orió (mitologia) · Veure més »
Orient Pròxim
L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.
Nou!!: Zeus і Orient Pròxim · Veure més »
Oropos
Oropos (en llatí Oropus, en grec antic Ὠρωπός) era una ciutat a la frontera entre Beòcia i l'Àtica, capital del districte d'Oròpia (Ὠρωπία).
Nou!!: Zeus і Oropos · Veure més »
Otreis
Otreis, segons la mitologia grega, és una nimfa que tingué un fill amb Zeus, déu suprem, al qual anomenaren Meliteu.
Nou!!: Zeus і Otreis · Veure més »
Palékastro
Palékastro (grec Παλαίκαστρο, també transcrit Palaikastro) és una població d'uns 1.300 habitants, capital del municipi d'Ítanos, a la Prefectura de Lassithi, a l'est de l'illa de Creta.
Nou!!: Zeus і Palékastro · Veure més »
Palics
Els Palics (en grec antic Παλικοι Palikoi), d'acord amb la mitologia grega, foren divinitats sicilianes, fills d'Hefest i d'Etna (o, segons altres, de Zeus i de la nimfa Talia).
Nou!!: Zeus і Palics · Veure més »
Pandàreu
''Les filles de '''Pandàreu''''' (obra de Johann Heinrich Füssli, ca. 1795). Pandàreu (en grec antic Πανδάρεως), va ser, segons la mitologia grega, un personatge relacionat amb mites obscurs que semblen procedents de Creta o de l'Àsia Menor.
Nou!!: Zeus і Pandàreu · Veure més »
Pandia (mitologia grega)
En la mitologia grega, Pàndia, (en grec antic: Πανδία significa "la que dona brillantor a tot") era una filla de Zeus producte d'una infidelitat amb Selene, deessa de la lluna.
Nou!!: Zeus і Pandia (mitologia grega) · Veure més »
Panhel·lenisme
Mapa de Grècia després del Tractat de Sèvres, quan la Gran Idea semblava a prop de complir-se, amb Elefthérios Venizelos. El panhel·lenisme és un moviment i pensament la meta del qual és crear un «Gran Estat grec» concebut com una unitat política, és a dir, un Estat que uneixi a totes les nacions que, completament o en la seva majoria, estiguin habitades per pobles de llengua i ètnia gregues.
Nou!!: Zeus і Panhel·lenisme · Veure més »
Panteó (mitologia)
Panteó de Roma, temple dedicat a tots els déus romans Un panteó (o bé pantèon) és el conjunt de tots els déus d'una religió o mitologia politeista particular, com els déus de l'hinduisme, la mitologia grega o la mitologia nòrdica.
Nou!!: Zeus і Panteó (mitologia) · Veure més »
Parnàs
Delfos El Parnàs (en Παρνασσός, Parnassós) és una serralada de Grècia de pedra calcària situada a la regió de la Fòcida, prop de Delfos, al nord del golf de Corint.
Nou!!: Zeus і Parnàs · Veure més »
Patrística
La patrística és la fase en la història de l'organització i la teologia cristianes que abasta des de la fi del cristianisme primitiu, amb la consolidació del cànon neotestamentari, fins al voltant del.
Nou!!: Zeus і Patrística · Veure més »
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Nou!!: Zeus і Pausànias (geògraf) · Veure més »
Pelasg
Pelasg (Pelasgus), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Zeus i de Níobe.
Nou!!: Zeus і Pelasg · Veure més »
Perifant
Perifant (en grec antic Περίφας), va ser, segons la mitologia grega, un rei molt antic de l'Àtica, anterior a Cècrops, i conegut per la seva pietat i la seva justícia.
Nou!!: Zeus і Perifant · Veure més »
Persèfone
En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.
Nou!!: Zeus і Persèfone · Veure més »
Perseu (heroi grec)
Cellini. Loggia dei Lanzi En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles.
Nou!!: Zeus і Perseu (heroi grec) · Veure més »
Pirra
Pirra (en grec antic Πύρρα "La pel-roja") va ser, segons la mitologia grega, una heroïna, filla d'Epimeteu i de Pandora.
Nou!!: Zeus і Pirra · Veure més »
Pitó (mitologia)
D'acord amb la mitologia grega, la serp gegantina i nascuda directament de Gea fou anomenada Pitó (en grec antic Πύθων).
Nou!!: Zeus і Pitó (mitologia) · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Zeus і Plató · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Zeus і Plutarc de Queronea · Veure més »
Pluto
Segons la mitologia grega, Pluto (en grec antic Πλουτω) va ser una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Zeus і Pluto · Veure més »
Polímnia
Polímnia (en grec antic Πολυμνία, "la dels molts himnes"), va ser una de les nou muses, filla, com les seves vuit germanes, de Zeus i Mnemòsine.
Nou!!: Zeus і Polímnia · Veure més »
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Nou!!: Zeus і Posidó · Veure més »
Prometeu (mitologia)
''Prometeu'', de Gustave Moreau. Imatge de Prometeu encadenat i amb l'àguila menjant-li el fetge. Prometeu (en grec Προμηθεύς, 'previsió', 'prospecció') és una divinitat de la mitologia grega.
Nou!!: Zeus і Prometeu (mitologia) · Veure més »
Psiloritis
El Psiloritis (Ψηλορείτης 'muntanya alta'), històricament conegut com a mont Ida (Ίδη), és una muntanya de Creta i el cim més elevat de l'illa, amb 2.456 metres.
Nou!!: Zeus і Psiloritis · Veure més »
Quelona
Quelona (del grec Χελώνη), segons la mitologia grega, és el nom de la tortuga.
Nou!!: Zeus і Quelona · Veure més »
Quiró
Quiró (en grec antic Χείρων Khíron, 'l'inferior' dels fills de Cronos) va ser el més savi i just de tots els centaures de la mitologia grega.
Nou!!: Zeus і Quiró · Veure més »
Radamantis
Radamantis o Radamant (en grec Ῥαδάμανθυς, en llatí Rhădămanthus), en la mitologia grega, és un déu heroi, fill de Zeus i Europa.
Nou!!: Zeus і Radamantis · Veure més »
Ròdope
El massís del Ròdope (Ῥοδόπη; Родопи, Rodopi; Rodoplar; Rhodope) és una serralada muntanyosa de la regió de Tràcia que fa frontera entre Grècia i Bulgària.
Nou!!: Zeus і Ròdope · Veure més »
Rea (mitologia)
En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.
Nou!!: Zeus і Rea (mitologia) · Veure més »
Regne de l'Epir
Regnes de l'Epir Epir (en Ἤπειρος) era un regne hel·lènic que va existir al nord-oest de Grècia des del temps de la Guerra de Troia fins a la conquesta romana del 159 aC.
Nou!!: Zeus і Regne de l'Epir · Veure més »
Roure
El terme roure (o aglaner, aglanera i glaner) pot ser usat per a referir-se a diverses espècies d'arbres del gènere Quercus que tenen la fulla caduca (o marcescent).
Nou!!: Zeus і Roure · Veure més »
Salmoneu
Segons la mitologia grega, Salmoneu (en grec antic Σαλμωνεύς) va ser un rei de l'Èlida, fill d'Èol i d'Enàrete.
Nou!!: Zeus і Salmoneu · Veure més »
Sarpèdon (fill d'Europa)
Mort de Sarpèdon. Sarpèdon (en grec Σαρπηδών, en llatí Sarpēdon), d'acord amb la mitologia grega, va ser un fill de Zeus i d'Europa.
Nou!!: Zeus і Sarpèdon (fill d'Europa) · Veure més »
Sarpèdon (fill de Laodamia)
''La mort de '''Sarpèdon''' a mans de Pàtrocle'' (ca. 400 aC). Segons la mitologia grega, Sarpèdon (en grec antic Σαρπηδών), va ser un rei de Lícia, fill de Zeus i de Laodàmia, la filla de Bel·lerofont.
Nou!!: Zeus і Sarpèdon (fill de Laodamia) · Veure més »
Saturn (mitologia)
s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.
Nou!!: Zeus і Saturn (mitologia) · Veure més »
Sèmele
Sèmele crema pels llamps de Zeus, sota la mirada d'Hera Sèmele (en grec antic Σεμέλη), segons la mitologia grega, va ser una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia.
Nou!!: Zeus і Sèmele · Veure més »
Selene
Selene (Museu de Pèrgam) En la mitologia grega, Selene (en grec antic: Σελήνη) era una antiga deessa lunar, filla dels titans Hiperió i Teia.
Nou!!: Zeus і Selene · Veure més »
Sibil·la de Líbia
Sibil·la de Líbia, segons la mitologia grega, és, en alguns casos, la més antiga de les sibil·les.
Nou!!: Zeus і Sibil·la de Líbia · Veure més »
Taígete
En la mitologia grega, Táigete (en grec antic, Ταϋγέτη: Taygète) és una de les set Plèiades, per tant filla d'Atles i Plèione.
Nou!!: Zeus і Taígete · Veure més »
Talassa
Talassa (en grec antic, Θάλασσα Thalassa, Θάλασση Thalassê o Θάλαττη Thalattê, 'mar'), en la mitologia grega, era una deessa primordial i la personificació del mar.
Nou!!: Zeus і Talassa · Veure més »
Tal·lo
Segons la mitologia grega, Tal·lo fou una de les Hores.
Nou!!: Zeus і Tal·lo · Veure més »
Talia (Càrite)
Hans Baldung Grien En la mitologia grega, Talia (Θάλεια -ίας / Thalia, «la florent»; llatí Thălīă -ae) era una de les tres Càrites o Gràcies amb les seves germanes Aglaia i Eufròsine.
Nou!!: Zeus і Talia (Càrite) · Veure més »
Talia (musa)
Talia (en grec antic Θάλεια, 'la que floreix', 'la festívola'; llatí Thalia) era una de les muses, la vuitena per ordre de naixença.
Nou!!: Zeus і Talia (musa) · Veure més »
Talia (nimfa)
Talía (en grec antic Θάλεια), segons la mitologia grega era una nimfa de la muntanya Etna a Sicília.
Nou!!: Zeus і Talia (nimfa) · Veure més »
Tàntal (fill de Zeus)
'''''Tàntal''''' (obra de Francisco de Goya) Tàntal (en llatí, Tantalus; en grec antic, Τάνταλος), fou un rei de Frígia o de Lídia, fill de Zeus i de la nimfa Pluto, segons la mitologia grega.
Nou!!: Zeus і Tàntal (fill de Zeus) · Veure més »
Tàrtar (mitologia)
Sísif al Tàrtar observat per Persèfone En la mitologia grega, el Tàrtar p. 22 (en grec antic Τάρταρος, Tàrtaros) apareix als poemes homèrics i a la Teogonia d'Hesíode com la regió més profunda del món situada per sota dels mateixos Inferns.
Nou!!: Zeus і Tàrtar (mitologia) · Veure més »
Týr
Imatge que representa el moment en què Týr sacrifica la seva mà. Týr és el déu dels duels i de la glòria dels herois, en la mitologia germànica i en la mitologia escandinava.
Nou!!: Zeus і Týr · Veure més »
Tebe (mitologia)
Tebes (en grec antic Θήβη), fou un personatge bastant discutit en la mitologia clàssica.
Nou!!: Zeus і Tebe (mitologia) · Veure més »
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Nou!!: Zeus і Tebes (Grècia) · Veure més »
Telquins
En la mitologia grega, els telquins (Telkhines) eren unes divinitats marines amb l'aspecte de personatges amfibis, meitat terrestres i meitat marins, que tenien la part inferior del cos en forma de peix, o de serp, o tenien els peus palmats.
Nou!!: Zeus і Telquins · Veure més »
Temis
Temis (Θέμις, Themis, que vol dir «llei de la natura» més que «autoritat humana») és una deessa grega, padrona de la justícia i de la llei.
Nou!!: Zeus і Temis · Veure més »
Terpsícore
Terpsícore D'acord amb la mitologia grega, Terpsícore (en Τερψιχόρη, 'delit de la dansa') va ser una de les nou Muses, i com les seves germanes, filla de Zeus i de Mnemòsine.
Nou!!: Zeus і Terpsícore · Veure més »
Thor
Segons la mitologia escandinava, Thor, o millor encara Tor (també conegut fora d'Escandinàvia sobretot com a Donnar) era el déu més venerat a les tribus germàniques almenys des dels primers registres escrits fins als últims bastions del paganisme germànic en l'època vikinga tardana.
Nou!!: Zeus і Thor · Veure més »
Tici (fill de Zeus)
El càstig de Tici, cristall de roca tallat per Giovanni Bernardi, al Museu Britànic Segons la mitologia grega, Tici (en grec antic Τιτυός) va ser un gegant, fill de Zeus i d'Èlara.
Nou!!: Zeus і Tici (fill de Zeus) · Veure més »
Tifó (mitologia)
Tifó en un mural etrusc. En la mitologia grega, Tifó, Tifeu o Tifoeu (en grec antic Τυφών, Τυφεύς o Τυφωεύς) era un monstre engendrat per Gea després d'haver-se unit amb el Tàrtar.
Nou!!: Zeus і Tifó (mitologia) · Veure més »
Tique
Dibuix de l'escultura de Tique que va realitzar Eutíquides. Tique (Τύχη) va ser una nimfa de la mitologia grega, filla d'Oceà i de Tetis o filla de Zeus, segons una versió posterior.
Nou!!: Zeus і Tique · Veure més »
Tirèsias
Tirèsies, a l'esquerra, amb OdisseuEn la mitologia grega, Tirèsias o Tirèsies, (en grec) és un endeví cec de Tebes.
Nou!!: Zeus і Tirèsias · Veure més »
Titanomàquia
''La caiguda dels Titans'', per Cornelis van Haarlem. En la mitologia grega s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació).
Nou!!: Zeus і Titanomàquia · Veure més »
Tità
Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.
Nou!!: Zeus і Tità · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Zeus і Tràcia · Veure més »
Trofoni
D'acord amb la mitologia grega, Trofoni (en grec antic Τροφώνιος), era conegut com a arquitecte i per ser l'oracle de Lebadea, a Beòcia.
Nou!!: Zeus і Trofoni · Veure més »
Urà (mitologia)
Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.
Nou!!: Zeus і Urà (mitologia) · Veure més »
Urània
Urània, musa de l'astronomia, de la Ciutat del Vaticà. Urània és la menor de les nou muses gregues.
Nou!!: Zeus і Urània · Veure més »
Vomitiu
Un vomitiu o emètic és una substància que provoca el vòmit.
Nou!!: Zeus і Vomitiu · Veure més »
Vori
Secció transversal d'una dent de mamut. El vori o ivori és la part de la dentina coberta d'esmalt de les dents i els ullals dels animals.
Nou!!: Zeus і Vori · Veure més »
Zagreu
El mite de Zagreu està relacionat amb el de Dionís, l'infant nascut dues vegades. Imatge: Estàtua de Dionís nen, s.IV aC, trobada a Lamis. Zagreu (en grec antic, Ζαγρεύς Zagreús) era un déu de la religió de l'antiga Grècia generalment, però no sempre, considerat una manifestació del Dionís místic i déu del vi, en el qual aquest es va reencarnar.
Nou!!: Zeus і Zagreu · Veure més »
Zelos
Segons la mitologia grega, Zelos (en grec antic Ζήλος) va ser un déu menor, fill de Pal·lant i d'Estix.
Nou!!: Zeus і Zelos · Veure més »
Zetos
Amfíon i Zetos D'acord amb la mitologia grega, Zetos (grec antic: Ζῆθος, gen.: Ζήθου) fou un heroi, fill de Zeus i d'Antíope.
Nou!!: Zeus і Zetos · Veure més »
