Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Zeus

Índex Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en grec antic Θεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

249 les relacions: Acrísios, Aedea, Afrodita, Agamèmnon, Aglaia, Alcmena, Alexandre el Gran, Amaltea (mitologia), Amfíon, Amfiarau, Amon, Ananke, Antíope, Antiga Grècia, Apol·lo, Arcas (epònim), Arcàdia, Ares, Argos (Argòlida), Argos (fill de Zeus), Úranos, Astrea, Atalanta (filla de Iasos), Ate (mitologia), Atena, Atenes, Atles (mitologia), Atreu, Auxo, Èac, Èpaf, Èrato, Àrtemis, Àtropos, Balcans, Beòcia, Bia (filla d'Estix), Britomartis, Cal·líope, Cal·listo (mitologia), Campe, Caos (mitologia), Capaneu, Carme (mitologia), Carpo (Hores), Càritas Diocesana, Càrites (mitologia), Celmis, Ceròesa, Ciclop, ..., Cinosura, Clio, Cloto, Cnossos, Coribants, Cratos, Cràtil (diàleg), Cres (mitologia), Creta, Cronos, Ctònic, Curetes, Dànae, Dàrdanos, Déu, Demèter, Diàsia, Diipòlia, Dike, Dikti, Dionís, Dione (mitologia), Dione (titànide), Dioscurs, Dis Pater, Dodona, Eco (mitologia), Efeb, Egina (mitologia), Egipà, Egipte, Elara, Electra, Enez, Eos, Epimènides de Creta, Epir, Equidna (mitologia), Eris (filla de Nix), Esparta, Estrabó, Etna, Eufròsine, Eunòmia (Hores), Eurínome, Europa (filla d'Agenor), Eustaci, Euterpe, Evèmer, Fídies, Fineu (pare de Pandíon), Gai Juli Higí, Ganimedes (mitologia), Gea, Gorgones, Grec antic, Guerra del Peloponès, Guerres Mèdiques, Hades, Harmonia (mitologia), Harpia, Hèlena de Troia, Hèracles, Hebe (mitologia), Hecatonquir, Hefest, Hel·len, Hera, Heròdot, Hermes, Hesíode, Hestia, Himalia (nimfa), Hinduisme, Homer, Hores, Iacus, Iasió, Ilitia, Indra, Io (nimfa), Iodama, Irene (Hores), Ixíon, Júpiter (mitologia), Jocs Olímpics de l'antiguitat, Lacedèmon, Laodàmia (filla de Bel·lerofont), Làmia (mitologia), Làquesis, Lebadea, Leda, Leto, Licees, Limos, Lineal B, Liqueos, Lleó de Nemea, Locros (fill de Zeus), Maia (mitologia), Manes (rei), Mèmnon, Megalòpolis, Meletea, Meliteu, Melpòmene, Mera (filla de Pretos), Metis (filla d'Oceà), Micènic, Minos, Mitologia germànica, Mitologia grega, Mitologia nòrdica, Mitologia romana, Mnemòsine, Mnemea, Moires, Muses, Museus Vaticans, Níobe (filla de Tàntal), Nice (filla d'Estix), Nimfa, Nix, Odin (déu), Odissea, Olímpia, Olímpia d'Epir, Olimp, Oracle de Delfos, Orió (mitologia), Orient Pròxim, Oropos, Otreis, Palékastro, Palics, Pandàreu, Panhel·lenisme, Panteó (mitologia), Parnàs, Patrística, Pausànias (geògraf), Pausànies, Pàndia, Pelasg, Perifant, Persèfone, Perseu (heroi grec), Pirra, Pitó (mitologia), Plató, Plutarc de Queronea, Pluto, Polímnia, Posidó, Prometeu (mitologia), Psiloritis, Quelona, Quiró, Radamantis, Ròdope, Rea (mitologia), Regió de Tràcia, Roure, Salmoneu, Sarpèdon (fill d'Europa), Sarpèdon (fill de Laodamia), Saturn (mitologia), Sèmele, Selene, Sibil·la de Líbia, Taígete, Tal·lo, Talia (Càrite), Talia (musa), Talia (nimfa), Tàntal (fill de Zeus), Tàrtar (mitologia), Týr, Tebe (mitologia), Tebes (Grècia), Telquines, Temis, Terpsícore, Thalassa, Thor, Tici (fill de Zeus), Tifó (mitologia), Tique, Tirèsias, Titanomàquia, Tità, Trofoni, Unitat perifèrica de Cefalònia, Urània, Vòmit, Vori, Zagreu, Zelos, Zetos. Ampliar l'índex (199 més) »

Acrísios

Acrísios o Acrisi (en grec antic Άκρίσιος) va ser fill d'Abas, rei d'Argos, i d'Ocalia.

Nou!!: Zeus і Acrísios · Veure més »

Aedea

Aedea o Aede, en la mitologia grega, és una de les tres muses originals (segons Pausànies), juntament amb les seves germanes Mnemea i Meletea.

Nou!!: Zeus і Aedea · Veure més »

Afrodita

Afrodita (αφροδιτα Αφροδιτη) era en la mitologia grega, la deessa de l'amor, la bellesa i la fecunditat.

Nou!!: Zeus і Afrodita · Veure més »

Agamèmnon

La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (llatí Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.

Nou!!: Zeus і Agamèmnon · Veure més »

Aglaia

Aglaia, una de les Càrites En la mitologia grega, Aglaya o Aglaia (en grec antic Ἀγλαΐα, 'la que brilla', 'l'esplendorosa', 'l'esplèndida') era la més jove i bella de les tres Càrites.

Nou!!: Zeus і Aglaia · Veure més »

Alcmena

En la mitologia grega Alcmena (en grec antic Άλκμήνη) era l'esposa d'Amfitrió i la mare d'Heracles.

Nou!!: Zeus і Alcmena · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Zeus і Alexandre el Gran · Veure més »

Amaltea (mitologia)

Segons la mitologia grega, Amaltea ('Αμαλθεια, 'tendra') va ser la nodrissa de Zeus, quan aquest déu era nadó.

Nou!!: Zeus і Amaltea (mitologia) · Veure més »

Amfíon

Segons la mitologia grega, Amfíon (grec antic: Ἀμφίων, gen.: Ἀμφίονο&#962) va ser un heroi, fill de Zeus i d'Antíope.

Nou!!: Zeus і Amfíon · Veure més »

Amfiarau

En la mitologia grega, Amfiarau o Amfiareu (en grec antic, Ἀμφιάρᾱος Amphiáraos o Ἀμφιάρεως Amphiáreōs “el doblement maleït” en llatí, Amphiarāus), era fill d'Oïcles (Οἰκλῆς, llatí Oecleus) -d'on li ve el seu epítet, l'Eclida- i d'Hipermnestra (Ὑπερμνήστρα), filla de Testi.

Nou!!: Zeus і Amfiarau · Veure més »

Amon

En la mitologia egípcia, Amon o Ammó era el déu de la salut (L'ocult, grec) és espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes.

Nou!!: Zeus і Amon · Veure més »

Ananke

Ananke de Gilbert Bayes. Ananke (en grec antic ἀνάγκη), era, en mitologia grega, la Necessitat, la personificació de l'obligació absoluta, i de la força inevitable del destí.

Nou!!: Zeus і Ananke · Veure més »

Antíope

Antíope (en grec antic Άντίοπη), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Èol.

Nou!!: Zeus і Antíope · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Zeus і Antiga Grècia · Veure més »

Apol·lo

Apol·lo (grec: Απόλλων, Apóllōn), o Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Nou!!: Zeus і Apol·lo · Veure més »

Arcas (epònim)

Arcas (en grec antic Ἀρκάς), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim dels arcadis.

Nou!!: Zeus і Arcas (epònim) · Veure més »

Arcàdia

L'Arcàdia fou una regió de l'antiga Grècia al centre del Peloponès, limitada a l'est per l'Argòlida, al nord per l'Acaia, a l'oest per l'Èlide i al sud per Messènia i Lacònia.

Nou!!: Zeus і Arcàdia · Veure més »

Ares

En la mitologia grega, Ares (Αρης) és el déu de la guerra.

Nou!!: Zeus і Ares · Veure més »

Argos (Argòlida)

La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos és una ciutat de Grècia, al Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.

Nou!!: Zeus і Argos (Argòlida) · Veure més »

Argos (fill de Zeus)

Segons la mitologia grega, Argos (en grec antic Άργος) va ser un heroi, fill de Zeus i de Níobe, una noia descendent d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Zeus і Argos (fill de Zeus) · Veure més »

Úranos

Úranos o Urà (del grec Οὐρανός) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.

Nou!!: Zeus і Úranos · Veure més »

Astrea

'''''Astrea''' deixa els pastors'' (obra de Salvatore Rosa, meitat del segle XVII). Segons la mitologia grega, Astrea (en grec antic Άστραία) va ser una deessa, filla de Zeus i de Temis (la Justícia) i germana del Pudor (Pudicitia).

Nou!!: Zeus і Astrea · Veure més »

Atalanta (filla de Iasos)

Estàtua d''''Atalanta''' (Museu del Vaticà, ca. segle I aC). Atalanta, (en grec antic Ἀταλάντα), segons la mitologia grega, fou una heroïna, filla de Iasos, rei d'Arcàdia, i de Clímene (però altres genealogies la consideren filla de Mènal i d'Esquenea).

Nou!!: Zeus і Atalanta (filla de Iasos) · Veure més »

Ate (mitologia)

Ate (en grec antic Ἄτη: "error", "insensatesa", "engany"), va ser, segons la mitologia grega, una filla de Zeus.

Nou!!: Zeus і Ate (mitologia) · Veure més »

Atena

En la mitologia grega, Atena (en grec antic Ἀθηνᾶ, Ἀθήνη o Ἀθάνα) és la deessa de la saviesa i de l'artesania, com ara el teixit i la ceràmica.

Nou!!: Zeus і Atena · Veure més »

Atenes

Atenes (en grec modern Αθήνα, en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Zeus і Atenes · Veure més »

Atles (mitologia)

L''''''Atles Farnese''''' del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols Atles, o també Atlas, (en grec antic Ἀτλας), va ser un tità que, segons Hesíode, era fill de Jàpet i de Clímene, i segons Apol·lodor d'Artemita era germà de Meneci, Prometeu i Epimeteu, i la seva mare era Àsia.

Nou!!: Zeus і Atles (mitologia) · Veure més »

Atreu

Atreu (Atreos, Atreus, en grec antic Ἀτρεύς) fou fill de Pèlops i Hipodamia, nét de Tàntal i germà de Tiestes i Nicipe.

Nou!!: Zeus і Atreu · Veure més »

Auxo

Segons la mitologia grega, Auxo fou una de les Hores.

Nou!!: Zeus і Auxo · Veure més »

Èac

D'acord amb la mitologia grega, Èac (en grec Αίακος Aiakos) fou un semidéu que esdevingué rei de l'illa d'Egina.

Nou!!: Zeus і Èac · Veure més »

Èpaf

Segons la mitologia grega, Èpaf (en grec antic Ἔπαφος) va ser un rei d'Egipte, fill de Zeus i d'Ió.

Nou!!: Zeus і Èpaf · Veure més »

Èrato

Èrato Segons la mitologia grega, Èrato (en grec antic Έρατώ, "la que provoca desig") va ser una de les nou muses, filla, com les seves germanes, de Zeus i Mnemòsine.

Nou!!: Zeus і Èrato · Veure més »

Àrtemis

En la mitologia grega, Àrtemis (en grec antic Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça i el regne animal.

Nou!!: Zeus і Àrtemis · Veure més »

Àtropos

Àtropos fou una de les Moires.

Nou!!: Zeus і Àtropos · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'usa per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Zeus і Balcans · Veure més »

Beòcia

Beòcia és el nom històric de la regió a l'oest d'Àtica, a Grècia, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.

Nou!!: Zeus і Beòcia · Veure més »

Bia (filla d'Estix)

Segons la mitologia grega, Bia (en grec antic Βία), que significa "la Violència", personifica aquesta abstracció.

Nou!!: Zeus і Bia (filla d'Estix) · Veure més »

Britomartis

'''''L'ofegament de Britomartis''''', tapís dissenyat, probablement, per '''Jean Cousin el Vell'''. D'acord amb la mitologia grega, BritomartisTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establerts al Diccionari Grec-Català, Βριτόμαρτις.

Nou!!: Zeus і Britomartis · Veure més »

Cal·líope

Cal·líope, 1869 Urània i Cal·líope Cal·líope és una de les muses de la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і Cal·líope · Veure més »

Cal·listo (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Cal·listo (en grec antic Καλλιστώ) va ser una nimfa del bosc, filla de Licàon o també de Nicteu.

Nou!!: Zeus і Cal·listo (mitologia) · Veure més »

Campe

En la mitologia grega, Campe (en grec antic Κάμπη Kámpê, potser de κάμπος kámpos, ‘monstre marí') era la guardiana a qui Cronos va encarregar vigilar el Tàrtar, on havia empresonat els ciclops i els hecatonquirs.

Nou!!: Zeus і Campe · Veure més »

Caos (mitologia)

Segons la mitologia grega, el nepe (en nepe Χάος nepe) fou el principi informe existent des de sempre del qual s'originaren els primers nepes i totes les coses.

Nou!!: Zeus і Caos (mitologia) · Veure més »

Capaneu

museu Getty. Capaneu (Καπανεύς, Capaneus) fill d'Hiponous i d'Astinome (o Laodice) fou un dels mítics set Cabdills tebans que van marxar des d'Argos a Tebes.

Nou!!: Zeus і Capaneu · Veure més »

Carme (mitologia)

El mite de Carme va sorgir a Creta Carme és la forma llatinitzada de la paraula grega Κάρμη (Karmê, «la qui compateix»), i és també un personatge de la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і Carme (mitologia) · Veure més »

Carpo (Hores)

D'acord amb la mitologia grega, Carpo (en grec antic Καρπώ) va ser una de les Hores.

Nou!!: Zeus і Carpo (Hores) · Veure més »

Càritas Diocesana

Càritas (del llatí Caritas: amor, caritat) és un organisme de l'Església catòlica dedicat a la coordinació de la beneficència humanitària.

Nou!!: Zeus і Càritas Diocesana · Veure més »

Càrites (mitologia)

Representació de les tres '''Càrites''' en una pintura al fresc trobada a Pompeia (circa segle I). D'acord amb la tradició mitològica grega, les Càrites (en grec antic Χάριτες) van ser unes divinitats, filles de Zeus i d'Eurínome.

Nou!!: Zeus і Càrites (mitologia) · Veure més »

Celmis

Celmis (en grec antic Κέλμις), va ser, segons la mitologia grega una divinitat que està relacionada amb Zeus infant, segons la tradició de Creta.

Nou!!: Zeus і Celmis · Veure més »

Ceròesa

Ceròesa, (en grec antic Κερόεσσα Keroessa) segons la mitologia grega, és filla de Io i de Zeus.

Nou!!: Zeus і Ceròesa · Veure més »

Ciclop

Ciclop, d'Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclops (en grec antic Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.

Nou!!: Zeus і Ciclop · Veure més »

Cinosura

Cinosura (en grec antic Κυνόσουρα cua de gos), va ser segons la mitologia grega una nimfa de l'illa de Creta.

Nou!!: Zeus і Cinosura · Veure més »

Clio

Clio, entre 130 i 150 dC Clio (en grec: Κλειώ, Kleiô, "aquella que els fa famosos", provinent de κλέω, Kléo, "lloar' o 'cantar") és una de les nou muses gregues, concretament la de la història.

Nou!!: Zeus і Clio · Veure més »

Cloto

Cloto fou una de les Moires.

Nou!!: Zeus і Cloto · Veure més »

Cnossos

Una part de la reconstrucció d'Arthur Evans del palau de Knossos. Bastió A de l'entrada nord, notable pel fresc del Bou. Cnossos (en grec, Κνωσός, Knosós; en llatí, Cnossus o Cnosus, i també Gnossus i Gnosus) fou la ciutat reial de Creta, situada al nord de l'illa, no lluny de l'actual ciutat d'Iràklio o Càndia.

Nou!!: Zeus і Cnossos · Veure més »

Coribants

Segons la mitologia grega, els coribants (en grec antic Κορύβαντες) foren sacerdots de Cíbele, a Frígia.

Nou!!: Zeus і Coribants · Veure més »

Cratos

Cratos (en grec antic Κράτος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un tità, fill de Pal·lant i d'Estix.

Nou!!: Zeus і Cratos · Veure més »

Cràtil (diàleg)

Cràtil (Κρατυλος) és el nom d'un diàleg escrit per Plató l'any 360 aC, aproximadament.

Nou!!: Zeus і Cràtil (diàleg) · Veure més »

Cres (mitologia)

Cres (en grec antic Κρής), va ser segons la mitologia grega un heroi fill de Zeus i d'una nimfa del mont Ida, a Creta.

Nou!!: Zeus і Cres (mitologia) · Veure més »

Creta

Creta (grec Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: Zeus і Creta · Veure més »

Cronos

En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra).

Nou!!: Zeus і Cronos · Veure més »

Ctònic

En mitologia i religió, i en particular en l'antiga Grècia, el terme ctònic (del grec antic χθόνιος, khthónios, ‘pertanyent a la terra’, ‘de terra’) designa o fa referència als déus o esperits de l'inframón, per oposició a les deïtats celestes.

Nou!!: Zeus і Ctònic · Veure més »

Curetes

Els curetes (en grec antic Κουρῆτες) són un mític poble grec esmentat per Homer a la Ilíada (IX 529 ff), que en una època molt antiga ocupaven l'Etòlia.

Nou!!: Zeus і Curetes · Veure més »

Dànae

'''''Dànae''''' (obra de Ticià inspirada en ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi, on es representa el moment en què Zeus, sota la forma d'una pluja d'or, entra a la seua cambra). Segons la mitologia grega, Dànae (en grec antic Δανάη) era una princesa argòlida, filla del rei Acrisi i d'Eurídice, filla de Lacedèmon, rei d'Esparta.

Nou!!: Zeus і Dànae · Veure més »

Dàrdanos

Segons la mitologia grega, Dardà, Dàrdan o Dàrdanos (en grec Δάρδανος Dàrdanos; llatí Dardanus) va ser el fundador de la ciutat de Dardània, antecessora de la mítica ciutat de Troia.

Nou!!: Zeus і Dàrdanos · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Zeus і Déu · Veure més »

Demèter

En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en grec, Δημήτηρ o Δήμητρα, «dea mare» o potser «mare distribuïdora», de l'indoeuropeu *dheghom *mater) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.

Nou!!: Zeus і Demèter · Veure més »

Diàsia

Diàsia fou un gran festival celebrat a Atenes, fora de les muralles de la ciutat, en honor de Zeus; hi participava tot el poble; els rics oferien sacrificis mentre els pobres cremaven encens.

Nou!!: Zeus і Diàsia · Veure més »

Diipòlia

Diipòlia fou un antic festival que se celebrava cada any a l'acròpoli d'Atenes en honor de Zeus.

Nou!!: Zeus і Diipòlia · Veure més »

Dike

Dike (Díke Δίκη) fou una de les Hores.

Nou!!: Zeus і Dike · Veure més »

Dikti

Les muntanyes Dicte o Dikti (Δίκτη en grec) o Lassithiotika Ori (Λασυθιώτικα Όρη en grec és a dir, Muntanyes de Lassithi) és una cadena de muntanyes a l'est de l'illa grega de Creta, a la Prefectura de Lassithi.

Nou!!: Zeus і Dikti · Veure més »

Dionís

En la mitologia grega, Dionís o Dionisi, (grec antic: Δινυσος -σου, en poesia èpica escrit amb la forma Δινυσο), també conegut com a Bacus (en grec antic: Βκχος -κχου).

Nou!!: Zeus і Dionís · Veure més »

Dione (mitologia)

Dione era una nimfa portadora de pluja Dione era una de les nimfes anomenades híades o portadores de pluja, filla d'Atles i d'una oceànide que podria ser Plèione o Etra.

Nou!!: Zeus і Dione (mitologia) · Veure més »

Dione (titànide)

Hèstia, Dione i Afrodita, escultura del 435 aC, conservada al British Museum de Londres. Dione (en grec: Διώνη) era una antiga deessa grega, de l'època dels titans, esmentada per primera vegada al llibre V a la Ilíada, on és la qui té cura de les ferides de la seva filla Afrodita.

Nou!!: Zeus і Dione (titànide) · Veure més »

Dioscurs

Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi) són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux.

Nou!!: Zeus і Dioscurs · Veure més »

Dis Pater

Dis Pater era un déu romà relacionat amb del món subterrani, identificat des de molt antic amb el déu grec Plutó.

Nou!!: Zeus і Dis Pater · Veure més »

Dodona

Santuari de Dodona Dodona o Dodon fou una ciutat de l'Epir a Tespròcia amb un oracle de Zeus, l'Oracle de Dodona, que era el més antic de Grècia.

Nou!!: Zeus і Dodona · Veure més »

Eco (mitologia)

Eco (Echo, Ἠχώ) és una nimfa dels boscos de la mitologia grega; és una orèada (una nimfa de la muntanya) de l'Helicó.

Nou!!: Zeus і Eco (mitologia) · Veure més »

Efeb

Efeb fou el nom dels joves atenencs que arribaven a l'edat de 18 anys i durava fins als 20 anys en què esdevenien homes i eren admesos en tots els drets i deures dels ciutadans excepte aquells que per llei no es podien exercir fins a edat més avançada.

Nou!!: Zeus і Efeb · Veure més »

Egina (mitologia)

Αἴγινα Segons la mitologia grega, Egina (en grec antic Αἴγινα) va ser una nimfa, filla del riu Asop i de Mètope.

Nou!!: Zeus і Egina (mitologia) · Veure més »

Egipà

Egipà (Pancabra) (del grec Αιγίπαν), segons la mitologia grega, és un sobrenom de la deïtat Pan.

Nou!!: Zeus і Egipà · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Zeus і Egipte · Veure més »

Elara

* Pel rei Elara de Ceilan, vegeu Elalan Elara, d'acord amb la mitologia grega, fou una filla de Mínias, rei d'Orcomen; i d'Eurianassa.

Nou!!: Zeus і Elara · Veure més »

Electra

A la mitologia grega, Electra (en grec antic Ἠλέκτρα), era, segons la narració homèrica, una heroïna, filla d'Agamèmnon i Clitemnestra.

Nou!!: Zeus і Electra · Veure més »

Enez

Enez (llatí Aenus o Ainus, grec Ainos) és una ciutat a la província d'Edirne a Turquia, regió de Tràcia, cap del districte del mateix nom (Districte d'Enez).

Nou!!: Zeus і Enez · Veure més »

Eos

En la mitologia grega, Eos (en grec, ἡ Ἠώς -Ēṓs-, gen. Ἠοῦς ‘aurora') era la deessa titànica de l'aurora, que sortia de la seva llar a la vora de l'oceà que envoltava el món, per anunciar el seu germà Hèlios, el Sol.

Nou!!: Zeus і Eos · Veure més »

Epimènides de Creta

Epimènides (en grec antic Epimenides) va ser un poeta i profeta de Creta nascut a Festos cap al segle VII aC, fill de Dosíades o Agesarces.

Nou!!: Zeus і Epimènides de Creta · Veure més »

Epir

*Regne de l'Epir, regne hel·lènic.

Nou!!: Zeus і Epir · Veure més »

Equidna (mitologia)

Imatge idealitzada d''''Equidna''' a partir de relats mitològics. Equidna, (en grec antic Εχιδνα Ekhidna escurçó, en llatí Echidna), a la mitologia grega, era una monstruosa nimfa, considerada per Hesíode descendent de Forcis i Ceto, els fills de Pontos i de Gea (les aigües del mar i la terra).

Nou!!: Zeus і Equidna (mitologia) · Veure més »

Eris (filla de Nix)

Eris (en grec antic Ἔρις) és el nom de la deessa grega de la discòrdia i la baralla segons la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і Eris (filla de Nix) · Veure més »

Esparta

Territori d'Esparta. Esparta (en llatí Sparta, en grec Σπαρτη, Sparte) o Lacedemònia (en grec Λακεδαιμων, Lakedaimon) era una ciutat estat de l'antiga Grècia, situada a la península del Peloponès a la vora del riu Eurotes.

Nou!!: Zeus і Esparta · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec (nascut a Amàsia a mitjans del segle I a.C. vers 62 a.C., mort cap a l'any 20 d.C.). Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'ecumene.

Nou!!: Zeus і Estrabó · Veure més »

Etna

LEtna, també conegut localment com a Mungibeddu (el Montgibell en català medieval), és un volcà de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània.

Nou!!: Zeus і Etna · Veure més »

Eufròsine

Talia. Eufròsine (del grec Εùφροσύνη), segons la mitologia grega, és una de les Càrites.

Nou!!: Zeus і Eufròsine · Veure més »

Eunòmia (Hores)

Irene al centre. Obra conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Segons la mitologia grega, Eunòmia (en grec antic Ευνομια "el bon ordre") va ser una de les Hores, filla de Zeus i Temis, i es considerava la deessa de l'ordre humà.

Nou!!: Zeus і Eunòmia (Hores) · Veure més »

Eurínome

Eurínome (en grec antic Εὐρυνόμη), va ser una de les deesses de la primera generació, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Zeus і Eurínome · Veure més »

Europa (filla d'Agenor)

El rapte d'Europa, segons l'artista holandès Frank Waaldijk Europa (grec antic: Εὐρώπη Europe), segons la mitologia grega, va ser una princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefaassa, tot i que també podria haver estat filla de Fènix, un dels fills d'Agenor.

Nou!!: Zeus і Europa (filla d'Agenor) · Veure més »

Eustaci

*Eustaci d'Epifania (retòric), retòric i historiador grec.

Nou!!: Zeus і Eustaci · Veure més »

Euterpe

Representació d'Euterpe en un mosaic clàssic En la mitologia grega, Euterpe (en grec Ευτέρπη, la molt agradable, la d'agradable geni o La de bon ànim) és la musa de la música, especialment protectora de l'art de tocar la flauta.

Nou!!: Zeus і Euterpe · Veure més »

Evèmer

Evèmer (Evemerus o Euhemerus, Εὐήμερος), fou un filòsof grec del temps d'Alexandre el Gran i els seus successors.

Nou!!: Zeus і Evèmer · Veure més »

Fídies

II, de l'Atena del Partenó, atribuïda a Fídias Fídies (Pheidias transcrit per alguns autors com a Fídias - Phidias-, derivat del grec Pheidías), fill de Càrmides, (490 aC - 432 aC) va ser un escultor grec, considerat universalment com el millor escultor clàssic i probablement el millor de tots els temps.

Nou!!: Zeus і Fídies · Veure més »

Fineu (pare de Pandíon)

Fineu (en grec antic Фινεύς Fineus) fou un rei de Tràcia segons la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і Fineu (pare de Pandíon) · Veure més »

Gai Juli Higí

Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) va ser un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que va néixer a Hispània i que va ser deixeble de Corneli Alexandre Polihistor.

Nou!!: Zeus і Gai Juli Higí · Veure més »

Ganimedes (mitologia)

Bust de Ganimedes del Museu del Louvre (París), datat del segle II Segons la mitologia grega, Ganimedes (en grec Γανυμήδης Ganymedes) va ser un jove heroi del llinatge reial de Troia i descendent de Dàrdan.

Nou!!: Zeus і Ganimedes (mitologia) · Veure més »

Gea

Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.

Nou!!: Zeus і Gea · Veure més »

Gorgones

Representació d'una gòrgona; plat de ceràmica, segle VI aC. Estàtua d'una Gòrgona (Museu Arqueològic de Parikia, Paros) Les Gorgones (en grec antic, Γοργόνες), segons la mitologia grega, eren tres monstres marins: Esteno, Euríale i Medusa.

Nou!!: Zeus і Gorgones · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Zeus і Grec antic · Veure més »

Guerra del Peloponès

La guerra del Peloponès fou un conflicte bèl·lic que va afectar Grècia del 431 aC al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Nou!!: Zeus і Guerra del Peloponès · Veure més »

Guerres Mèdiques

Les Guerres Mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides liderades per Atenes) contra l'imperi Aquemènida, conegut també com a imperi Mèdic, a començaments del segle V aC. Es van originar a causa de l'expansió territorial persa, iniciada a mitjans del segle VI aC, que va sotmetre a les polis gregues, les quals es van revoltar.

Nou!!: Zeus і Guerres Mèdiques · Veure més »

Hades

En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).

Nou!!: Zeus і Hades · Veure més »

Harmonia (mitologia)

Polinices lliura el collaret d'Harmonia a Erifile. En la mitologia grega, segons les versions de Samotràcia, Harmonia (en grec antic: Ἁρμονία) és filla de Zeus i Electra, una de les filles d'Atlas, i per tant era germana de Còrit, Dàrdan i Jasió.

Nou!!: Zeus і Harmonia (mitologia) · Veure més »

Harpia

Representació medieval d'una harpiaEn la mitologia grega, les Harpies (en grec antic Άρπυια Harpyia) eren una mena de monstres o de genis alats.

Nou!!: Zeus і Harpia · Veure més »

Hèlena de Troia

''Hèlena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Hèlena (o Helena) (Grec Ἑλένη Helénē), més coneguda com a Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.

Nou!!: Zeus і Hèlena de Troia · Veure més »

Hèracles

En la mitologia grega, Hèracles o Heraclès (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlceides o Alcaeus), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, néta de Perseu i esposa d'Amfitrió.

Nou!!: Zeus і Hèracles · Veure més »

Hebe (mitologia)

Hebe (en grec antic Ἥβη), també anomenada Febe, és una antiga deessa, filla de Zeus i Hera.

Nou!!: Zeus і Hebe (mitologia) · Veure més »

Hecatonquir

"''La caiguda dels gegants''" (hecatonquirs llançant roques contra els titans), pintura de Peter Paul Rubens, 1637-1638, Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les) En la mitologia grega, els hecatonquirs (en grec, Eκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, «els de cent mans»), coneguts també com a centmans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà.

Nou!!: Zeus і Hecatonquir · Veure més »

Hefest

En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.

Nou!!: Zeus і Hefest · Veure més »

Hel·len

Hel·len (en grec antic Ἕλλην Hellen) va ser l'heroi considerat l'avantpassat comú de tots els grecs, ja que ells mateixos s'anomenen hel·lens.

Nou!!: Zeus і Hel·len · Veure més »

Hera

En la mitologia grega, Hera (en grec antic Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.

Nou!!: Zeus і Hera · Veure més »

Heròdot

Bust d'Heròdot al Museu de l'Àgora d'Atenes. Heròdot d'Halicarnàs (en grec), (Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Zeus і Heròdot · Veure més »

Hermes

En la mitologia grega, Hermes (en grec clàssic: Έρμῆς) era el missatger dels Déus Olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.

Nou!!: Zeus і Hermes · Veure més »

Hesíode

Hesíode (Hesiodus) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més rellevants de la primera literatura grega, famós per transcriure alguns dels mites més coneguts de la seva època.

Nou!!: Zeus і Hesíode · Veure més »

Hestia

Hèstia (en grec antic Ἑστία, "la llar") era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.

Nou!!: Zeus і Hestia · Veure més »

Himalia (nimfa)

Himalia (en grec antic Ἱμαλία), la Molinera, és una nimfa de Rodes, que va ser fecundada per Zeus quan aquest va prendre la forma de pluja, després de la victòria contra els Titans.

Nou!!: Zeus і Himalia (nimfa) · Veure més »

Hinduisme

Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.

Nou!!: Zeus і Hinduisme · Veure més »

Homer

Homer, Ὅμηρος en grec antic, és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Nou!!: Zeus і Homer · Veure més »

Hores

En la mitologia grega, les Horae (llatí) o Ώραι (Horai) (en grec, ambdós mots es tradueixen com les Hores al català), eren inicialment les tres deesses que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida.

Nou!!: Zeus і Hores · Veure més »

Iacus

Placa d'argila anomenada ''tauleta de Ninnion'', que es va trobar a l'antic santuari d'Eleusis. Iacus està representat a la segona filera guiant la processó celebrada durant els misteris d'Eleusis Iacus (en grec: Ἴακχος) era una divinitat menor de la mitologia grega i probablement un sobrenom de Dionís, emprat sobretot en les cerimònies anomenades misteris d'Eleusis.

Nou!!: Zeus і Iacus · Veure més »

Iasió

Segons la mitologia grega, Iasió (en grec antic Ἰασίων), (o Jasió) fou un heroi, fill de Zeus i de la nimfa Electra.

Nou!!: Zeus і Iasió · Veure més »

Ilitia

Àmfora policromada, Museu del Louvre. Ilitia (en grec: Εἰλείθυια, Eileithyia) fou una deessa de la mitologia grega, filla de Zeus i Hera, protectora dels parts i dels nadons.

Nou!!: Zeus і Ilitia · Veure més »

Indra

Indra. Rei dels déus. Déu del temps i la guerra. Indra era el déu principal de la primitiva religió vèdica (prèvia a l'hinduisme) a l'Índia.

Nou!!: Zeus і Indra · Veure més »

Io (nimfa)

'''Io''' i Zeus Segons la mitologia grega, Io (en grec antic Ἰώ) fou una nimfa, filla d'Ínac i de Mèlia.

Nou!!: Zeus і Io (nimfa) · Veure més »

Iodama

Iodama (en grec antic Ἰοδάμα), segons la mitologia grega, és filla de l'atenenc Itonos, i per tant néta d'Amficcíon, de l'estirp de Deucalió.

Nou!!: Zeus і Iodama · Veure més »

Irene (Hores)

Al·legoria de la Pau i la felicitat de l'Estat, obra atribuïda al taller de Rubens. Pintura conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Irene (Eirene, Εἰρήνη) fou una de les Hores, deessa de la pau.

Nou!!: Zeus і Irene (Hores) · Veure més »

Ixíon

llengua.

Nou!!: Zeus і Ixíon · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Zeus і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Jocs Olímpics de l'antiguitat

''El discòbol'', còpia de Mirón. Estàtua que representa el llançament de disc. Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Zeus і Jocs Olímpics de l'antiguitat · Veure més »

Lacedèmon

Lacedèmon (en grec antic Λακεδαίμων, Lakedaimon), fou un heroi, fill de Zeus i de Taígete.

Nou!!: Zeus і Lacedèmon · Veure més »

Laodàmia (filla de Bel·lerofont)

Laodàmia (en grec antic Λαοδάμεια) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Bel·lerofont i Filònoe, i germana d'Hipòloc.

Nou!!: Zeus і Laodàmia (filla de Bel·lerofont) · Veure més »

Làmia (mitologia)

En la mitologia grega, Làmia (en grec antic Λάμια) era un monstre femení que raptava nens per xuclar-los la sang.

Nou!!: Zeus і Làmia (mitologia) · Veure més »

Làquesis

Làquesis fou una de les Moires.

Nou!!: Zeus і Làquesis · Veure més »

Lebadea

Lebadea o Lebaida (Λεβάδεια) fou una ciutat de Beòcia a la part occidental del país prop de la frontera, entre el mont Helicó i Queronea.

Nou!!: Zeus і Lebadea · Veure més »

Leda

''Leda i el cigne'', còpia del segle XVI del quadre perdut de Miquel Àngel. Ulpiano Checa. Leda (en grec antic Λήδα), segons la mitologia grega, era una de les filles de Testi, rei d'Etòlia, i esposa de Tindàreu, rei d'Esparta.

Nou!!: Zeus і Leda · Veure més »

Leto

Johann Georg Platzer (1704 – 1761): Leto converteix en granotes els pagesos licis, 1730. Leto (en grec: Λητώ; en dialecte dòric Λατώ, Lato) és un personatge de la mitologia grega, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe i germana d'Astèria.

Nou!!: Zeus і Leto · Veure més »

Licees

Licees (Lyceas) fou un escriptor grec egipci natural de la ciutat grega de Naucratis (a Egipte), que va escriure una obra sobre el seu país, obra que és esmentada per Ateneu (Athenaeus 13. 560e.; 14. 616d.) i per Plini el Vell (que l'esmenta com una de les seves fonts).

Nou!!: Zeus і Licees · Veure més »

Limos

Limos (en grec antic λιμός), és la deessa de la fam en la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і Limos · Veure més »

Lineal B

El lineal B és un sistema d'escriptura es va fer servir per a escriure en grec (o micènic) durant l'època micènica de l'any 1600 aC fins al 1100 aC, aproximadament, i va ser el primer pas dels inicis de l'escriptura a Grècia.

Nou!!: Zeus і Lineal B · Veure més »

Liqueos

Vista des del cim del Liqueos vers l'est Liqueos (llatí Lycaeus o Lyceus, grec Likeos) moderna Diofórti, fou el nom d'una muntanya d'Arcàdia al districte de Parrhàsia, des de la qual es podia veure quasi tot el Peloponès.

Nou!!: Zeus і Liqueos · Veure més »

Lleó de Nemea

romà trobat a Llíria -País Valencià- i dipositat al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya a Madrid, circa primera meitat del segle III). Segons la mitologia grega, el Lleó de Nemea (en grec antic ὁ λέων τῆς Νεμέας; en llatí Leo Nemaeus) fou una fera que infonia terror als camps de Nemea, a l'Argòlida.

Nou!!: Zeus і Lleó de Nemea · Veure més »

Locros (fill de Zeus)

Segons la mitologia grega, Locros (en grec antic Λοκρός), va ser un heroi, fill de Zeus i de Mera, la filla del rei d'Argos, Pretos.

Nou!!: Zeus і Locros (fill de Zeus) · Veure més »

Maia (mitologia)

àmfora, principis del segle V aC). Maia, segons la mitologia grega, fou una de les Plèiades,la més gran en edat i també la més tímida.

Nou!!: Zeus і Maia (mitologia) · Veure més »

Manes (rei)

Manes (del grec Μάνης), segons la mitologia grega, és un llegendari rei de Frígia, fill segons algunes tradicions, de Zeus, el Déu suprem, i de Gea (la Terra).

Nou!!: Zeus і Manes (rei) · Veure més »

Mèmnon

Mèmnon, gravat de Bernard Picart.Segons la mitologia grega, Mèmnon p. 65 (grec antic: Μέμνων -έμνονος. Llatí: Mĕmnōn -ŏnĭs) va ser un rei d'Etiòpia, fill de Titonos i d'Eos.

Nou!!: Zeus і Mèmnon · Veure més »

Megalòpolis

Megalopòlis (en temps clàssics Megalopolis, Μεγάλη πόλις o Μεγαλόπολις, en temps bizantins i otomans Sinánu, i actualment Μεγαλόπολη en grec), és una ciutat d'Arcàdia.

Nou!!: Zeus і Megalòpolis · Veure més »

Meletea

Meletea (del grec Μελέτη), segons la mitologia grega, és una de les tres muses antigues.

Nou!!: Zeus і Meletea · Veure més »

Meliteu

Meliteu, (en grec antic Μελιτεύς), segons la mitologia grega, és un heroi, fill de Zeus, el Déu suprem i d'un nimfa anomenada Otreis.

Nou!!: Zeus і Meliteu · Veure més »

Melpòmene

En la mitologia grega, Melpòmene (en grec: Μελπομένη, 'la melodiosa, la cantant, la poeta') és una de les dues muses del teatre.

Nou!!: Zeus і Melpòmene · Veure més »

Mera (filla de Pretos)

D'acord amb la mitologia grega, Mera (en grec antic Μαῖρα, Maira), va ser filla de Pretos, rei d'Argos, i d'Antea.

Nou!!: Zeus і Mera (filla de Pretos) · Veure més »

Metis (filla d'Oceà)

Metis com al·legoria de la prudència; Luca Giordano. Segons la mitologia grega, Metis (en grec antic Μῆτις), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Zeus і Metis (filla d'Oceà) · Veure més »

Micènic

El micènic és la forma de grec més antiga documentada.

Nou!!: Zeus і Micènic · Veure més »

Minos

Il·lustració de Gustave Doré En la mitologia grega, Minos (en grec antic: Μίνως) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.

Nou!!: Zeus і Minos · Veure més »

Mitologia germànica

La mitologia germànica és un terme ampli per designar els mites associats amb l'històric paganisme germànic, el conjunt de creences professades pels antics pobles germànics abans de la cristianització, en diferents regions del Nord d'Europa, com l'antiga Germània, Escandinàvia, Islàndia, les illes Òrcades i Shetland, la costa més meridional d'Escòcia o la part oriental d'Anglaterra.

Nou!!: Zeus і Mitologia germànica · Veure més »

Mitologia grega

Bust de Zeus trobat a Ocriculum (Sala Rotonda, Museus Vaticans, Vaticà). La mitologia grega és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Zeus і Mitologia grega · Veure més »

Mitologia nòrdica

Odin (representació de la saviesa transcendent) la creació del món, la seva destrucció i la composició del Cosmos intern i extern. Mentre té la visió sol preguntar-li a Odin (i al lector-oient) l'enigmàtica i desafiant frase: "Ja ho saps, o què?" El freixe Yggdrasil és al centre de la mitologia nòrdica, suportant entre les seves branques els nou mons dels déus i els homes. A la Völuspá la sibil·la diu: ''Sé d'un freixe que s'alça, Yggdrasil'' ''es diu, arbre alt, banyat de blanca humitat;'' ''d'ell baixa la rosada que cau a les valls,'' ''s'alça en la verda font d'Urd.'' Il·lustració de Wilhelm Wägner, 1882, per al llibre ''Nordisch-germanische Götter und Helde'' Pobles germànics i la seva expansió a l'antiguitat La mitologia nòrdica o escandinava és el terme general per als mites, la religió, les creences i les llegendes dels pobles escandinaus, incloent-hi aquells que es van assentar a Islàndia.

Nou!!: Zeus і Mitologia nòrdica · Veure més »

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que conformaven el pensament religiós a l'Antiga Roma.

Nou!!: Zeus і Mitologia romana · Veure més »

Mnemòsine

Mnemòsine (grec antic Μνημοσύνη), en la mitologia grega, era la deessa de la memòria.

Nou!!: Zeus і Mnemòsine · Veure més »

Mnemea

Mnemea (del grec Μνήμη), segons la mitologia grega, és una de les tres muses antigues.

Nou!!: Zeus і Mnemea · Veure més »

Moires

Representació d'una '''Moira''' al Palau de la Moncloa. Les Moires (en grec antic Μοῖραι), van ser, en mitologia grega, divinitats, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, i per tant pertanyien a la primera generació divina.

Nou!!: Zeus і Moires · Veure més »

Muses

Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.

Nou!!: Zeus і Muses · Veure més »

Museus Vaticans

Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.

Nou!!: Zeus і Museus Vaticans · Veure més »

Níobe (filla de Tàntal)

Pintura de 1772 de Jacques-Louis David que representa Níobe intentant protegir els seus fills d'Àrtemis i Apol·lo. En la mitologia grega, Níobe (en grec antic Νιόβη, 'Niòbe') era una filla de Tàntal, i per tant germana de Pèlops, que va ser muller d'Amfíon, rei de Tebes.

Nou!!: Zeus і Níobe (filla de Tàntal) · Veure més »

Nice (filla d'Estix)

Pedra gravada de la deessa Nice, trobada a les ruïnes de l'antiga ciutat grega d'Efes, a Turquia Nice o Niké, (en grec antic Νίκη), segons la mitologia grega, va ser una divinitat, filla del tità Pal·lant i de l'oceànide Estix.

Nou!!: Zeus і Nice (filla d'Estix) · Veure més »

Nimfa

Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).

Nou!!: Zeus і Nimfa · Veure més »

Nix

Nix o Nyx (en grec Νύξ, ‘nit’) era, en la mitologia grega, la dea primordial de la nit.

Nou!!: Zeus і Nix · Veure més »

Odin (déu)

Odin, el rodamón Odin —Óðinn en nòrdic occidental antic— és considerat el déu principal de la mitologia nòrdica i un dels principals de la mitologia germànica.

Nou!!: Zeus і Odin (déu) · Veure més »

Odissea

LOdissea (en grec: ΟΔΥΣΣΕΙΑ, ἡ Ὀδσσει&#945) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.

Nou!!: Zeus і Odissea · Veure més »

Olímpia

Olímpia (llatí i grec: Olympia) era un temple i una cova sagrats dedicats al déu Zeus (Zeus Olímpic), a poca distància de Pisa, a l'Èlide.

Nou!!: Zeus і Olímpia · Veure més »

Olímpia d'Epir

Olímpia (Olympias) fou reina de Macedònia, esposa de Filip II de Macedònia i mare d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Zeus і Olímpia d'Epir · Veure més »

Olimp

El mont Olimp (en grec antic Όλυμπος, transcrit Ólympos segons la pronúncia antiga i Ólimbos segons l'actual) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.919 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας).

Nou!!: Zeus і Olimp · Veure més »

Oracle de Delfos

Ruïnes de Delfos L’oracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.

Nou!!: Zeus і Oracle de Delfos · Veure més »

Orió (mitologia)

Orió (en grec antic: Ὠρίων ó Ωαρίων) era un gegant de la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і Orió (mitologia) · Veure més »

Orient Pròxim

L'Orient Pròxim en un sentit més ampli L'Imperi otomà el 1812 L'Orient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.

Nou!!: Zeus і Orient Pròxim · Veure més »

Oropos

Oropos (llatí Oropus) fou una ciutat al límit entre Beòcia i Àtica, capital del districte d'Oròpia.

Nou!!: Zeus і Oropos · Veure més »

Otreis

Otreis, segons la mitologia grega, és una nimfa que tingué un fill amb Zeus, déu suprem, al qual anomenaren Meliteu.

Nou!!: Zeus і Otreis · Veure més »

Palékastro

Palékastro (grec Παλαίκαστρο, també transcrit Palaikastro) és una població d'uns 1.300 habitants, capital del municipi d'Ítanos, a la Prefectura de Lassithi, a l'est de l'illa de Creta.

Nou!!: Zeus і Palékastro · Veure més »

Palics

Els Palics (en grec antic Παλικοι Palikoi), d'acord amb la mitologia grega, foren divinitats sicilianes, fills d'Hefest i d'Etna (o, segons altres, de Zeus i de la nimfa Talia).

Nou!!: Zeus і Palics · Veure més »

Pandàreu

''Les filles de '''Pandàreu''''' (obra de Johann Heinrich Füssli, ca. 1795). Pandàreu (en grec antic Πανδάρεως), va ser, segons la mitologia grega, un personatge relacionat amb mites obscurs que semblen procedents de Creta o de l'Àsia menor.

Nou!!: Zeus і Pandàreu · Veure més »

Panhel·lenisme

Mapa de la Magna Grècia després del Tractat de Sèvres, quan la Gran Idea semblava a prop de complir-se, amb Elefthérios Venizelos. El panhel·lenisme és un moviment i pensament la meta del qual és crear un «Gran Estat grec» concebut com una unitat política, és a dir, un Estat que uneixi a totes les nacions que, en la seva totalitat o en la seva majoria, estiguin habitades per pobles de llengua i ètnia gregues.

Nou!!: Zeus і Panhel·lenisme · Veure més »

Panteó (mitologia)

Panteó de Roma, temple dedicat a tots els déus romans Panteó és el conjunt de tots els déus d'una religió o mitologia politeista particular, com els déus de l'hinduisme, la mitologia grega o la mitologia nòrdica.

Nou!!: Zeus і Panteó (mitologia) · Veure més »

Parnàs

Delfos El Parnàs p. 13 (en grec Παρνασσός, Parnassós) és una muntanya de pedra calcària de la Fòcida, prop de Delfos, al nord del golf de Corint (Grècia).

Nou!!: Zeus і Parnàs · Veure més »

Patrística

La patrística és la fase en la història de l'organització i la teologia cristianes que abasta des de la fi del cristianisme primitiu, amb la consolidació del cànon neotestamentari, fins al voltant del segle VIII.

Nou!!: Zeus і Patrística · Veure més »

Pausànias (geògraf)

Pausànias (en grec: Παυσανίας; segle II)En català es translitera del grec "Pausànias", seguint els criteris fixats per: fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.

Nou!!: Zeus і Pausànias (geògraf) · Veure més »

Pausànies

* Pausànias (geògraf), geògraf i escriptor grec del segle II.

Nou!!: Zeus і Pausànies · Veure més »

Pàndia

Pàndia fou un festival àtic suposadament dedicat a la deessa Pandia (la Lluna) o al rei Pàndion de l'Àtica i altres versions.

Nou!!: Zeus і Pàndia · Veure més »

Pelasg

Pelasg (en llatí Pelasgus), (en grec antic Πελασγός Pelasgos), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Zeus i de Níobe.

Nou!!: Zeus і Pelasg · Veure més »

Perifant

Perifant (en grec antic Περίφας), va ser, segons la mitologia grega, un rei molt antic de l'Àtica, anterior a Cècrops, i conegut per la seva pietat i la seva justícia.

Nou!!: Zeus і Perifant · Veure més »

Persèfone

En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.

Nou!!: Zeus і Persèfone · Veure més »

Perseu (heroi grec)

En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς en grec) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles.

Nou!!: Zeus і Perseu (heroi grec) · Veure més »

Pirra

Pirra (en grec antic Πύρρα "La pel-roja")) va ser, segons la mitologia grega, una heroïna, filla d'Epimeteu i de Pandora. Es casà amb el seu cosí Deucalió, el fill de Prometeu, i va esdevenir, després del diluvi, la mare del gènere humà. Deucalió i Pirra vivien a la Ftiòtida. Després del diluvi, que els va deixar amb la seva barca al cim del Parnàs, tots dos van crear els éssers humans llançant pedres per damunt de la seva espatlla. Pirra va crear les dones, mentre Deucalió creava els homes. Fou mare d'Amficcíon, Hel·lè, Melanto i Protogènia. ---- Pirra també fou el nom emprat per Aquil·les quan s'amagà a Esciros vestit de dona.

Nou!!: Zeus і Pirra · Veure més »

Pitó (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, la serp gegantina i nascuda directament de Gea fou anomenada Pitó (en grec antic Πύθων).

Nou!!: Zeus і Pitó (mitologia) · Veure més »

Plató

Plató —Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab— (ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia.

Nou!!: Zeus і Plató · Veure més »

Plutarc de Queronea

Plutarc Luci Mestri Plutarc (en grec: Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Nou!!: Zeus і Plutarc de Queronea · Veure més »

Pluto

Segons la mitologia grega, Pluto fou una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Zeus і Pluto · Veure més »

Polímnia

Polímnia (en grec antic Πολυμνία, "la dels molts himnes"), va ser una de les nou muses, filla, com les seves vuit germanes, de Zeus i Mnemòsine.

Nou!!: Zeus і Polímnia · Veure més »

Posidó

En la mitologia grega, Posidó (en grec Ποσειδών) era un dels Olímpics, fill de Cronos i de Rea, i el déu dels oceans.

Nou!!: Zeus і Posidó · Veure més »

Prometeu (mitologia)

''Prometeu'', de Gustave Moreau. Imatge de Prometeu encadenat i amb l'àguila menjant-li el fetge. Prometeu (en grec Προμηθεύς, "previsió", "prospecció") és una divinitat de la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і Prometeu (mitologia) · Veure més »

Psiloritis

El Psiloritis (grec Ψηλορείτης o muntanya alta), històricament conegut com a mont Ida (grec Ίδη), és una muntanya a Creta i el cim més elevat de l'illa, amb 2.456 metres.

Nou!!: Zeus і Psiloritis · Veure més »

Quelona

Quelona (del grec Χελώνη), segons la mitologia grega, és el nom de la tortuga.

Nou!!: Zeus і Quelona · Veure més »

Quiró

Quiró (en grec antic Χείρων Kheírôn, ‘l'inferior’ dels fills de Cronos) va ser el més savi i just de tots els centaures de la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і Quiró · Veure més »

Radamantis

Radamantis és un déu de la mitologia grega, era fill de Zeus i Europa, i germà de Minos i Sarpedon.

Nou!!: Zeus і Radamantis · Veure més »

Ròdope

Ròdope (llatí: Rhodope; grec: Ῥοδόπη, 'vermellós'; búlgar: Родопи, Rodopi, o Родопите, Rodopite; també Родопа, Rodopa o Родопа планина, Rodopa planina) és una serralada muntanyosa de Bulgària i de Grècia (a la moderna regió de Tràcia).

Nou!!: Zeus і Ròdope · Veure més »

Rea (mitologia)

En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.

Nou!!: Zeus і Rea (mitologia) · Veure més »

Regió de Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale.

Nou!!: Zeus і Regió de Tràcia · Veure més »

Roure

El terme roure pot ser usat per a referir-se a moltes espècies d'arbres del gènere Quercus.

Nou!!: Zeus і Roure · Veure més »

Salmoneu

Segons la mitologia grega, Salmoneu (en grec antic Σαλμωνεύς) va ser un rei de l'Èlida, fill d'Èol i d'Enàrete.

Nou!!: Zeus і Salmoneu · Veure més »

Sarpèdon (fill d'Europa)

Mort de Sarpèdon. Sarpèdon (en grec antic Σαρπηδών), d'acord amb la mitologia grega, va ser un fill de Zeus i d'Europa.Va ser criat per Asteri -que es va casar amb Europa-, juntament amb els seus germans Minos i Radamant.

Nou!!: Zeus і Sarpèdon (fill d'Europa) · Veure més »

Sarpèdon (fill de Laodamia)

''La mort de '''Sarpèdon''' a mans de Pàtrocle'' (ca. 400 aC). Segons la mitologia grega, Sarpèdon (en grec antic Σαρπηδών), va ser un rei de Lícia, fill de Zeus i de Laodàmia, la filla de Bel·lerofont.

Nou!!: Zeus і Sarpèdon (fill de Laodamia) · Veure més »

Saturn (mitologia)

s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.

Nou!!: Zeus і Saturn (mitologia) · Veure més »

Sèmele

Sèmele (en grec antic Σεμέλη), segons la mitologia grega, va ser una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia.

Nou!!: Zeus і Sèmele · Veure més »

Selene

Selene (Museu de Pèrgam) En la mitologia grega, Selene (en grec antic: Σελήνη) era una antiga deessa lunar, filla dels titans Hiperió i Teia.

Nou!!: Zeus і Selene · Veure més »

Sibil·la de Líbia

Sibil·la de Líbia, segons la mitologia grega, és, en alguns casos, la més antiga de les sibil·les.

Nou!!: Zeus і Sibil·la de Líbia · Veure més »

Taígete

Segons la mitologia grega, Taígete (en grec antic Ταϋγέτη), filla d'Atlas i Plèione, va ser una de les Plèiades.

Nou!!: Zeus і Taígete · Veure més »

Tal·lo

Segons la mitologia grega, Tal·lo fou una de les Hores.

Nou!!: Zeus і Tal·lo · Veure més »

Talia (Càrite)

Hans Baldung Grien En la mitologia grega, Talia (Θαλἴα / Thalia, «la florent») era una de les tres Càrites o Gràcies amb les seves germanes Aglaia i Eufròsine.

Nou!!: Zeus і Talia (Càrite) · Veure més »

Talia (musa)

Talia (1869). Talia (en grec antic Θάλεια, "la que floreix, la festívola") era una de les muses, la vuitena per ordre de naixença.

Nou!!: Zeus і Talia (musa) · Veure més »

Talia (nimfa)

Talía (en grec antic Θάλεια), segons la mitologia grega era una nimfa de la muntanya Etna a Sicília.

Nou!!: Zeus і Talia (nimfa) · Veure més »

Tàntal (fill de Zeus)

'''''Tàntal''''' (obra de Francisco de Goya) Tàntal (en llatí, Tantalus; en grec antic, Τάνταλος), fou un rei de Frígia o de Lídia, fill de Zeus i de la nimfa Pluto, segons la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і Tàntal (fill de Zeus) · Veure més »

Tàrtar (mitologia)

En la mitologia grega, el Tàrtar p. 22 (en grec antic Τάρταρος) apareix als poemes homèrics i a la Teogonia d'Hesíode com la regió més profunda del món situada per sota dels mateixos Inferns.

Nou!!: Zeus і Tàrtar (mitologia) · Veure més »

Týr

Imatge que representa el moment en què Týr sacrifica la seva mà. Týr és el déu dels duels i de la glòria dels herois, en la mitologia germànica i en la mitologia escandinava.

Nou!!: Zeus і Týr · Veure més »

Tebe (mitologia)

Tebes (en grec antic Θήβη), fou un personatge bastant discutit en la mitologia clàssica.

Nou!!: Zeus і Tebe (mitologia) · Veure més »

Tebes (Grècia)

Tebes (en grec antic Θῆβαι (romanitzat com Thēbai), en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia, a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada de Citeró, que separa la Beòcia de l'Àtica, i al sud de la plana de Beòcia.

Nou!!: Zeus і Tebes (Grècia) · Veure més »

Telquines

Els Telquins (Telchines) van ser una família, una classe, un poble o tribu suposadament descendent de Thalassa o de vegades fills de Posidó.

Nou!!: Zeus і Telquines · Veure més »

Temis

Representació de Temis al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. Temis (Θεμις, Themis, que vol dir «llei de la natura» més que «autoritat humana») és mencionada per Hesíode entre els sis germans i les sis germanes filles de Gea i d'Úranos.

Nou!!: Zeus і Temis · Veure més »

Terpsícore

Terpsícore Terpsícore (en grec antic Τερψιχόρη, "delit de la dansa"), d'acord amb la mitologia grega, va ser una de les nou Muses, i com les seves germanes, filla de Zeus i de Mnemòsine.

Nou!!: Zeus і Terpsícore · Veure més »

Thalassa

Thalassa (en grec antic, Θάλασσα Thalassa, Θάλασση Thalassê/ o Θάλαττη Thalattê/, ‘mar’), en la mitologia grega, era una deessa primordial del mar, filla d'Èter i Hemera, personificació del mar Mediterrani.

Nou!!: Zeus і Thalassa · Veure més »

Thor

Segons la mitologia escandinava, Thor (també conegut fora d'Escandinàvia sobretot com a Donnar) era el déu més venerat a les tribus germàniques almenys des dels primers registres escrits fins als últims bastions del paganisme germànic en l'època víkinga tardana.

Nou!!: Zeus і Thor · Veure més »

Tici (fill de Zeus)

Segons la mitologia grega, Tici (en grec antic Τιτυός) va ser un gegant, fill de Zeus i d'Elara.

Nou!!: Zeus і Tici (fill de Zeus) · Veure més »

Tifó (mitologia)

Tifó en un mural etrusc. En la mitologia grega, Tifó (en grec antic Τυφών) era un monstre engendrat per Gea després d'haver-se unit amb el Tàrtar.

Nou!!: Zeus і Tifó (mitologia) · Veure més »

Tique

Dibuix de l'escultura de Tique que va realitzar Eutíquides. Tique (Τύχη) fou una nimfa de la mitologia grega, filla d'Oceà i de Tetis o filla de Zeus, segons una versió posterior.

Nou!!: Zeus і Tique · Veure més »

Tirèsias

Tirèsies, a l'esquerra, amb OdisseuEn la mitologia grega, Tirèsias o Tirèsies, (en grec) és un endeví cec de Tebes.

Nou!!: Zeus і Tirèsias · Veure més »

Titanomàquia

''La caiguda dels Titans'', per Cornelis van Haarlem. En mitologia grega, s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació).

Nou!!: Zeus і Titanomàquia · Veure més »

Tità

Febe Un tità (en grec antic Τιτάν) o una titànide és, en la mitologia grega, una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.

Nou!!: Zeus і Tità · Veure més »

Trofoni

D'acord amb la mitologia grega, Trofoni (en grec antic Τροφώνιος), era conegut com a arquitecte i per ser l'oracle de Lebadea, a Beòcia.

Nou!!: Zeus і Trofoni · Veure més »

Unitat perifèrica de Cefalònia

Cefalònia (en català antic Xifal·lònia o Xifel·lònia) és una illa de la mar Jònica, la més gran d'aquesta mar.

Nou!!: Zeus і Unitat perifèrica de Cefalònia · Veure més »

Urània

Urània, musa de l'astronomia, de la Ciutat del Vaticà. Urània és la menor de les nou muses gregues.

Nou!!: Zeus і Urània · Veure més »

Vòmit

Il·lustració del segle XIV del Tacuinum Sanitatis El vòmit, també anomenat èmesi, és l'expulsió violenta i espasmòdica del contingut de l'estómac per la boca.

Nou!!: Zeus і Vòmit · Veure més »

Vori

Secció transversal d'una dent de mamut. El vori o ivori és el terme emprat per a designar la part de la dentina coberta d'esmalt de les dents i els ullals dels animals, quan aquest material és usat per a manufacturar objectes, principalment artístics.

Nou!!: Zeus і Vori · Veure més »

Zagreu

El mite de Zagreu està relacionat amb el de Dionís, l'infant nascut dues vegades. Imatge: Estàtua de Dionís nen, s.IV aC, trobada a Lamis. Zagreu (en grec antic, Ζαγρεύς Zagreús) era un déu de la religió de l'antiga Grècia generalment, però no sempre, considerat una manifestació del Dionís místic i déu del vi, en el qual aquest es va reencarnar.

Nou!!: Zeus і Zagreu · Veure més »

Zelos

Segons la mitologia grega, Zelos (en grec antic Ζήλος) va ser un déu menor, fill de Pal·lant i d'Estix.

Nou!!: Zeus і Zelos · Veure més »

Zetos

Amfíon i Zetos D'acord amb la mitologia grega, Zetos (grec antic: Ζῆθος, gen.: Ζήθο&#965) fou un heroi, fill de Zeus i d'Antíope.

Nou!!: Zeus і Zetos · Veure més »

Redirigeix aquí:

Crònida.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »