Taula de continguts
22 les relacions: Alexandre el Gran, Ayas, İskenderun, Batalla d'Issos (194), Cilícia, Darios III de Pèrsia, Golf d'Alexandreta, Grec antic, Hama, Heracli, Imperi Sassànida, Llatí, Mal·los, Miriandros, Muntanyes de Nur, Perses, Pescenni Níger, Portes Síries, Regió de Síria, Septimi Sever, 194, 622.
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Issos і Alexandre el Gran
Ayas
Ayaş o Aiàs (en català, Aiàs, i també en català modern, o com a mínim en català medieval, Al·leàs, en turc Ayaş) és una petita vila del districte de Yumurtalık, a la província d'Adana, a Turquia a l'est de la desembocadura del riu Ceyhan.
Veure Issos і Ayas
İskenderun
İskenderun (en turc i oficialment) o Alexandreta (Αλεξανδρέττα) és una ciutat de la província de Hatay, Turquia al peu de les muntanyes Amanos.
Veure Issos і İskenderun
Batalla d'Issos (194)
La batalla d'Issos va ser un enfrontament que va teir lloc l'any 194 entre les forces de l'emperador Septimi Sever i el seu rival i pretendent al tron, Pescenni Níger, durant l'Any dels cinc emperadors.
Veure Issos і Batalla d'Issos (194)
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Veure Issos і Cilícia
Darios III de Pèrsia
batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.
Veure Issos і Darios III de Pèrsia
Golf d'Alexandreta
El golf d'Alexandreta (o golf d'İskenderun) és un golf situat en la regió oriental de la Mediterrània, en la costa sud de Turquia, a prop de la frontera amb Síria.
Veure Issos і Golf d'Alexandreta
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Issos і Grec antic
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Veure Issos і Hama
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Veure Issos і Heracli
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Issos і Imperi Sassànida
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Issos і Llatí
Mal·los
Mal·los (Μαλλός o Μάλλος, Mallus; etnònim Μαλλώτης, en català mal·lota) fou una antiga ciutat de Cilícia que estava situada prop de la desembocadura del Pyramus (l'actual Riu Ceyhan), a Anatòlia.
Veure Issos і Mal·los
Miriandros
Miriandros (en llatí Miryandrus, en grec antic Μυρίανδρος 'Mūríandros') era una ciutat comercial (ἐμπόριον) d'origen fenici, situada al golf d'Alexandreta, a la Cilicia Campestris, molt propera a Alexandria d'Issos, de la que estava una mica al sud-oest.
Veure Issos і Miriandros
Muntanyes de Nur
Les muntanyes de Nur és una serralada que forma part de les muntanyes del Taure.
Veure Issos і Muntanyes de Nur
Perses
miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.
Veure Issos і Perses
Pescenni Níger
Gai Pescenni Níger (en llatí Caius Pescennius Niger) va ser un emperador romà.
Veure Issos і Pescenni Níger
Portes Síries
Portes Síries (en llatí Syriae Portae, en grec antic Συρίαι πύλαι) també anomenades Portes d'Amanos (en grec Ἀμανίδες Πύλαι, en llatí Portae Amani), era un pas entre les muntanyes d'Amanos i la badia d'Issos que permetia el pas de Cilícia a Síria.
Veure Issos і Portes Síries
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Veure Issos і Regió de Síria
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Veure Issos і Septimi Sever
194
El 194 (CXCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Issos і 194
622
El 622 (DCXII) fou un any comú començat en divendres que marca l'inici del calendari islàmic.
Veure Issos і 622
També conegut com Issus.