Accés més ràpid que el navegador!
41 les relacions: Alexandre II de Judea, Alexandre Janeu, Antígon de Judea, Antíoc IV, Antípatre d'Idumea, Aristobul I de Judea, Aristobul II de Judea, Aristobul III de Judea, Asmoneus, Batanea, Colònia (Alemanya), Flavi Josep, Galilea, Grec antic, Hebreu, Herodes Antipes, Herodes el Gran, Herodes Filip, Hircà II, Imperi Selèucida, Jerusalem, Joan Hircà, Jonatan Macabeu, Judes Macabeu, Llatí, Marc Antoni, Mariamne I, Mataties, Milà, Mont Sió, Primer llibre dels Macabeus, Ptolemeu de Jericó, Revolta dels Macabeus, Salomé Alexandra, Sàbat, Segon llibre dels Macabeus, Simó Macabeu, Summe sacerdot, Temple de Jerusalem, Tir, 1 d'agost.
Alexandre II de Judea
Alexandre II de Judea fou el fill gran d'Aristòbul II de Judea.
Nou!!: Macabeus і Alexandre II de Judea · Veure més »
Alexandre Janeu
Alexandre Janeu fou rei de Judea del 104 aC al 78 aC.
Nou!!: Macabeus і Alexandre Janeu · Veure més »
Antígon de Judea
Antígon de Judea (en llatí Antigonus, en grec Ἀντίγονος) fou rei de Judea, fill d'Aristòbul II i el darrer dels reis macabeus.
Nou!!: Macabeus і Antígon de Judea · Veure més »
Antíoc IV
Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en llatí Antiochus Epiphanes, en grec Αντίοχος Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (circa 215 aC-163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original era Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Filopàtor. Des del 188 aC va ser ostatge a Roma segons els acords del Tractat d'Apamea, i justament el 175 aC va ser bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri que va ocupar el seu lloc. Seleuc IV va ser assassinat aquell any pel seu ministre Heliodor, que es va proclamar rei. Quan Antíoc va arribar li va ser fàcil amb ajut d'Àtal I de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. Cleòpatra, la germana d'Antíoc, s'havia casat amb Ptolemeu V Epífanes i havia mort, i Antíoc va reclamar les províncies de Celesíria i Palestina que li havia donat com a dot. Els romans, en aquella època feien la guerra a Perseu de Macedònia, i Antíoc va veure una bona oportunitat per atacar Egipte. En quatre campanyes, (171 aC-168 aC), va recuperar les províncies que reclamava i va ocupar totalment Egipte, amb excepció d'Alexandria. Va empresonar al rei, Ptolemeu VI Filomètor però per no alarmar els romans el va alliberar deixant-lo com a rei vassall. Mentrestant, a Alexandria havien proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VIII Evergetes II i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem el 169 aC, on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres van ser venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb el cònsol Gai Popil·li Laenes, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra. Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (potser un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit va ser derrotat en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Es va enviar un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) l'any següent (165 aC) i també en va sortir derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Bagasis i Ptolemeu de Commagena es van fer independents.
Nou!!: Macabeus і Antíoc IV · Veure més »
Antípatre d'Idumea
Antípatre d'Idumea（Antipater) fou governador de Judea i pare d'Herodes el Gran. Segons la genealogia difosa contemporàniament, era fill d'un noble idumeu també anomenat Antípatre o Antipas, que havia rebut el govern d'Idumea d'Alexandre Janeu i de la seva dona Alexandra. Antípatre es va criar a la cort d'Alexandre Janeu. No hi ha cap prova d'això; el que se sap és que era mig àrab i fou fet general en cap de l'exèrcit jueu per Alexandre Janeu més per les seves relacions amb els àrabs que per la noblesa del seu origen que probablement també existia. Estava casat amb Cipros, una dona de la noblesa nabatea. El 65 aC va convèncer el rei Hircà II de Judea, deposat pel seu germà Aristobul II de Judea, de refugiar-se a la cort d'Aretes, rei dels nabateus. Es va fer client de Gneu Pompeu i probablement va fer un intent diplomàtic de col·locar al tron a Aretes, intent que no va reeixir (64 aC). El 63 aC Pompeu va ocupar Jerusalem i Aristobul II fou deposat. Antípatre va ser fidel llavors a Hircà II i va treballar per les seves bones relacions amb els romans. Els seus serveis contra Alexandre Asmoneu (fill d'Aristòbul II) i contra Arquelau a Egipte (57 aC i 56 aC) foren agraïts per Escaure i Gabini lloctinents de Pompeu a Síria. El 48 aC hom li va concedir la ciutadania romana i el 47 aC Juli Cèsar va confirmar Hircà II com a gran sacerdot tot i les queixes d'Antígon de Judea (l'altre fill d'Aristòbul II) i Antípatre fou nomenat procurador de Judea. Quan Cèsar va deixar Síria per marxar contra Farnaces, Antípatre va garantir la tranquil·litat a Judea i va nomenar als seus fills Fasael i Herodes governadors de Jerusalem i de Galilea, respectivament. El 46 aC es va oposar a la idea del fill Herodes d'eliminar a Hircà II; el 43 aC, un any després de la mort de Cèsar va regular els impostos que havia imposat a Judea el republicà Cassi com a suport a les seves tropes. Va morir el 43 aC enverinat per l'àrab Màlic (a qui havia salvat la vida dues vegades) que va subornar el coper d'Hircà II per administrar-li el verí. De la seva dona Cipros va tenir quatre fills: Fasael, Herodes, Josep i Ferores; i una filla, Salomé.
Nou!!: Macabeus і Antípatre d'Idumea · Veure més »
Aristobul I de Judea
Aristobul I de Judea, de naixement Judà ben Joan (Aristobūlus, en Ἀριστόβουλος, «Aristóboulos») fou un príncep de Judea, el fill gran de Joan Hircà.
Nou!!: Macabeus і Aristobul I de Judea · Veure més »
Aristobul II de Judea
Aristobul II de Judea (Aristobūlus, en Ἀριστόβουλος, «Aristóboulos») va ser el fill més jove d'Alexandre Janeu i de Salomé Alexandra.
Nou!!: Macabeus і Aristobul II de Judea · Veure més »
Aristobul III de Judea
Aristobul III de Judea (Aristobūlus; Aristóboulos) va ser gran sacerdot de Judea, fill d'Alexandre Asmoneu i d'Alexandra i net d'Aristobul II de Judea, germà de Mariamne I, la dona d'Herodes el Gran.
Nou!!: Macabeus і Aristobul III de Judea · Veure més »
Asmoneus
Els asmoneus van ser una família jueva que va governar el regne de Judea entre l'any 140 aC i el 36 aC.
Nou!!: Macabeus і Asmoneus · Veure més »
Batanea
Iturea, Traconítida, '''Batanea''', Gaulanítida, i Auranítida en el segle I Batanea fou un districte del nord-est de Palestina entre la Gaulanítida (a l'est de Galilea que s'estenia fins al llac Tiberiades i les fonts del Jordà) al sud-oest, i la regió d'Iturea o Auranítida al nord-oest.
Nou!!: Macabeus і Batanea · Veure més »
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Nou!!: Macabeus і Colònia (Alemanya) · Veure més »
Flavi Josep
Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.
Nou!!: Macabeus і Flavi Josep · Veure més »
Galilea
Galilea és una ampla regió situada al nord de Palestina ocupada per l'Estat d'Israel, segons la terminologia israeliana té tres parts: l'Alta Galilea, la Baixa Galilea i la Galilea occidental, també anomenen la costa Nord d'Israel.
Nou!!: Macabeus і Galilea · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Macabeus і Grec antic · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Macabeus і Hebreu · Veure més »
Herodes Antipes
Jesús de Natzaret davant Herodes Antipes. Retaule major del monestir de Sixena. Herodes Antipes (també conegut com a Herodes el Tetrarca) (Judea, 20 aC - Sant Bertran de Comenge, 39).
Nou!!: Macabeus і Herodes Antipes · Veure més »
Herodes el Gran
La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per Jean Fouquet. Herodes el Gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC.
Nou!!: Macabeus і Herodes el Gran · Veure més »
Herodes Filip
Herodes Filip (també Herodes Boet o Herodes II) fou fill d'Herodes el Gran i de Mariamne II.
Nou!!: Macabeus і Herodes Filip · Veure més »
Hircà II
Hircà II (en llatí Hyrcanus, en grec antic Ὑρκανός) (s.II aC - 30 aC) va ser gran sacerdot, rei dels jueus i etnarca.
Nou!!: Macabeus і Hircà II · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Macabeus і Imperi Selèucida · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Macabeus і Jerusalem · Veure més »
Joan Hircà
Joan Hircà (Joannes Hyrcanus, Ὑρκανός) va ser príncep (etnarca) i gran sacerdot dels jueus.
Nou!!: Macabeus і Joan Hircà · Veure més »
Jonatan Macabeu
Jonatan Macabeu (en hebreu יוֹנָתָן אַפְּפוּס Yōnāṯān ʾApfūs; en grec antic Ἰωνάθαν Ἀπφοῦς, 'Iōnáthan Apphoûs') va ser gran sacerdot rebel dels jueus.
Nou!!: Macabeus і Jonatan Macabeu · Veure més »
Judes Macabeu
יהודה המכבי Judes Macabeu, també transcrit Judas Macabeu (en hebreu יהודה המכבי o המקבי 'Yehudah HaMakabi') va ser cap dels rebels jueus contra els selèucides a la mort del seu pare Mataties l'any 167 aC.
Nou!!: Macabeus і Judes Macabeu · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Macabeus і Llatí · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Macabeus і Marc Antoni · Veure més »
Mariamne I
Mariamne I (en grec antic Μαριάμμη) va ser filla d'Alexandre Asmoneu, fill d'Aristòbul II, i d'Alexandra la filla d'Hircà II.
Nou!!: Macabeus і Mariamne I · Veure més »
Mataties
Mataties o Matatias (en hebreu מַתִּתְיָהוּ בֶּן יוֹחָנָן הַכֹּהֵן, 'Matityahu ben Yoḥanan HaKohen') va ser el cap de la revolta religiosa jueva del 167 aC contra els selèucides i contra l'hel·lenització decretada pel rei Antíoc IV Epífanes.
Nou!!: Macabeus і Mataties · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Macabeus і Milà · Veure més »
Mont Sió
Carretera del Papa, cap al cim del Mont Sió. El Mont Sió, també anomenat Monti-Sion (en hebreu: הר ציון, Har Tzion, mot que significa "turó erm"), fou una fortalesa o turó situat als afores de les actuals murades de la ciutat antiga de Jerusalem, però que en temps bíblics era part íntegra de la Ciutat.
Nou!!: Macabeus і Mont Sió · Veure més »
Primer llibre dels Macabeus
El Primer llibre dels Macabeus és un llibre de l'Antic Testament rebutjat pel protestantisme i el judaisme però acceptat pel catolicisme com a part del cànon bíblic.
Nou!!: Macabeus і Primer llibre dels Macabeus · Veure més »
Ptolemeu de Jericó
Ptolemeu de Jerico, fill d'Abub, és un personatge bíblic de l'Antic Testament que apareix al Primer llibre dels Macabeus.
Nou!!: Macabeus і Ptolemeu de Jericó · Veure més »
Revolta dels Macabeus
La revolta dels macabeus (מרד החשמונאים;: Επανάσταση των Μακκαβαίων) va ser una rebel·lió per part dels jueus, que va tenir lloc de 167 a 160 a. C., dirigida pels macabeus contra l'Imperi selèucida i la influència hel·lenística en la vida jueva.
Nou!!: Macabeus і Revolta dels Macabeus · Veure més »
Salomé Alexandra
Salomé Alexandra (Salome, en grec antic Σαλώμη) va ser l'esposa del gran sacerdot Aristòbul I i a la seva mort, l'any 103 aC va alliberar als seus cunyats, germans d'Aristòbul, als que aquest havia engarjolat, i va cedir el tron al més gran, Alexandre Janeu.
Nou!!: Macabeus і Salomé Alexandra · Veure més »
Sàbat
El sàbat (en hebreu:, xabat o xabbat. En ídix:, xàbes) és el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès.
Nou!!: Macabeus і Sàbat · Veure més »
Segon llibre dels Macabeus
El Segon llibre dels Macabeus és un llibre de l'Antic Testament no acceptat pel cànon jueu però sí pel catòlic escrit en grec cap al segle I aC.
Nou!!: Macabeus і Segon llibre dels Macabeus · Veure més »
Simó Macabeu
Simó Macabeu va ser gran sacerdot dels jueus, fill de Mataties (el primer dirigent de la Revolta dels Macabeus el 167 aC).
Nou!!: Macabeus і Simó Macabeu · Veure més »
Summe sacerdot
El summe sacerdot (o, amb menys freqüència, summa sacerdotessa) era una persona que exerceix la funció de governant-sacerdot, o per a aquell que és el cap d'un casta religiosa.
Nou!!: Macabeus і Summe sacerdot · Veure més »
Temple de Jerusalem
Maqueta del Segon temple de Jerusalem. Dibuix del Temple segons la visió d'Ezequiel. ''Mont del Temple'' Arc de Titus: Triomf de l'emperador Titus a la Quadrriga, acompanyat de la Deessa de la Victòria Alada. Arc de Titus: Trofeus del saqueig del Temple de Jerusalem (menorah, un fanal de set braços, la taula de pa amb els vasos sagrats, les trompetes de plata), les tauletes enumeren els objectes robats i les ciutats conquerides. El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d'Israel, situat a l'esplanada del mont Mòria, a la ciutat de Jerusalem, on actualment hi ha les mesquites de La Roca i d'Al-Aqsa.
Nou!!: Macabeus і Temple de Jerusalem · Veure més »
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Nou!!: Macabeus і Tir · Veure més »
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Macabeus і 1 d'agost · Veure més »
