Taula de continguts
75 les relacions: Alsàcia, Amèrica del Nord, Antioquia de l'Orontes, Arameu, Arc de Titus, Arca de l'Aliança, Aron ha-Qodeix, Asmoneus, Asquenazites, Ídix, Èxode, Òstia, Bar mitsvà, Bimah, Cafarnaüm, Contra Apió, Damasc, Déu en el judaisme, Deu manaments, Dura Europos, Esdres, Estobos, Europa, Evangeli, Fets dels Apòstols, Filó d'Alexandria, Flavi Josep, Galilea, Gaza, Gólem, Grec antic, Halacà, Hebreu, Heròdium, Herodes, Isaïes (profeta), Jericó, Judaisme, Judaisme caraïta, Judeocastellà, Jueus, Lídia, Llatí, Llibre d'Ezequiel, Maimònides, Mar Morta, Masada, Menorà, Mesopotàmia, Micvé, ... Ampliar l'índex (25 més) »
- Llocs sants del judaisme
- Sinagogues
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Sinagoga і Alsàcia
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Veure Sinagoga і Amèrica del Nord
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Sinagoga і Antioquia de l'Orontes
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia).
Veure Sinagoga і Arameu
Arc de Titus
LArc de Titus és un arc de triomf, situat en el punt més elevat de la Via Sacra, just al sud-oest del Fòrum a Roma.
Veure Sinagoga і Arc de Titus
Arca de l'Aliança
L'Arca introduint-se al Temple LArca de l'Aliança (en hebreu modern: ארון הברית; en hebreu antic: אֲרוֹן הַבְּרִית; transliterat: Aron HaBrit) era un objecte sagrat de la tradició jueva, que apareix a la Bíblia; i és present igualment com objecte sagrat a l'Església Ortodoxa Etíop.
Veure Sinagoga і Arca de l'Aliança
Aron ha-Qodeix
'''Aron ha-Qodeix''' de la sinagoga de Szeged (Hongria) LAron ha-Qodeix (en hebreu: ארון הקודש) Arca sagrada és un receptacle ornamental on es desa el llibre de la Torà a l'interior d'una sinagoga.
Veure Sinagoga і Aron ha-Qodeix
Asmoneus
Els asmoneus van ser una família jueva que va governar el regne de Judea entre l'any 140 aC i el 36 aC.
Veure Sinagoga і Asmoneus
Asquenazites
Els asquenazites (hebreu: אַשְׁכֲּנָזִים, en alfabet fonètic internacional: plural-, singular-; transcrit al català: plural- aixkenazim, singular- aixkenazí; anglès: Ashkenazim; alemany: Aschkenasim; ucraïnès: Ашкена́зі, transcrit: Aixkenazi; rus: Ашкена́зы, transcrit: Aixkenazy; etc.
Veure Sinagoga і Asquenazites
Ídix
L'ídix o jiddisch (nativament ייִדיש, יידיש o אידיש, yidish o idish, pronunciat, lit. 'jueu'; ייִדיש-טײַטש, Yidish-Taytsh, lit. 'judeoalemany') és una llengua germànica occidental parlada històricament pels jueus askenazi.
Veure Sinagoga і Ídix
Èxode
L'Èxode, o Segon de Moisès és el segon llibre de la Torà, i per tant de la Bíblia.
Veure Sinagoga і Èxode
Òstia
Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.
Veure Sinagoga і Òstia
Bar mitsvà
El Bar Mitsvà (en hebreu: בר מצווה) és un ritual iniciàtic pel qual l'infant jueu arriba a la seva majoria d'edat religiosa, en principi als tretze anys.
Veure Sinagoga і Bar mitsvà
Bimah
La Bimah (en hebreu: בימה) és una plataforma elevada i un indret de lectura, que es troba normalment en el centre de la sinagoga, on hi ha una taula destinada a la lectura de la porció setmanal de la Torà (la paraixà setmanal) i la porció setmanal dels llibres profètics (la haftarà) durant el servei religiós en el judaisme rabínic.
Veure Sinagoga і Bimah
Cafarnaüm
Ruïnes de Cafarnaüm miniatura Cafarnaüm o Capernaum (hebreu כְּפַר נָחוּם, «poble de Nahum»), és un antic assentament situat a Galilea, a l'actual Israel, a la riba del mar de Galilea, també anomenat llac Tiberíedes o Kineret.
Veure Sinagoga і Cafarnaüm
Contra Apió
Contra Apió (Contra Apionem o In Apionem) és una obra en grec escrita cap al 93 dC per l'historiador jueu Flavi Josep, també coneguda com a Sobre l'Antiguitat dels jueus, títol que indica el seu caràcter polèmic contra un gramàtic egipci, Apió que havia desacreditat la validesa i antiguitat del judaisme.
Veure Sinagoga і Contra Apió
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Sinagoga і Damasc
Déu en el judaisme
Déu en el judaisme ha estat concebut de diverses maneres.
Veure Sinagoga і Déu en el judaisme
Deu manaments
editorial.
Veure Sinagoga і Deu manaments
Dura Europos
Dura Europos (en grec antic Δοῦρα Εὐρωπός) era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates i al costat de Circesium, on segons Zòsim es va erigir un monument militar en honor de l'emperador Gordià III.
Veure Sinagoga і Dura Europos
Esdres
Esdres o Eszra (עֶזְרָא,;fl. 480–440 aC), també anomenat Esdres l'Escriba (עֶזְרָא הַסּוֹפֵר, transliterat "Ezrāʾ hasSōfēr"), i Esdres el Sacerdot al Llibre d'Esdres, va ser un escriba (sofer) i sacerdot (kohen) jueu. En grec-llatí Esdres es diu "Esdras" (grec: Ἔσδρας).
Veure Sinagoga і Esdres
Estobos
Estobos (Stobi) era una ciutat del nord-oest de Peònia, a Macedònia, que sota els reis de Macedònia va assolir certa importància, tot i que va veure reduïda la seva influència pels continuats atacs dels dàrdans, en l'època en què Filip V de Macedònia volia fundar una nova ciutat a la regió que volia anomenar Perseida, en honor del seu fill Perseu, per commemorar una victòria sobre aquests veïns problemàtics.
Veure Sinagoga і Estobos
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Sinagoga і Europa
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Veure Sinagoga і Evangeli
Fets dels Apòstols
Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.
Veure Sinagoga і Fets dels Apòstols
Filó d'Alexandria
Filó d'Alexandria o Filó Jueu (en hebreu ידידיה Iedidià, o פילון Filón, Philon Judaeus; Alexandria, c. 13 aC? - 50 dC) és considerat el primer filòsof jueu.
Veure Sinagoga і Filó d'Alexandria
Flavi Josep
Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.
Veure Sinagoga і Flavi Josep
Galilea
Galilea és una ampla regió situada al nord de Palestina ocupada per l'Estat d'Israel, segons la terminologia israeliana té tres parts: l'Alta Galilea, la Baixa Galilea i la Galilea occidental, també anomenen la costa Nord d'Israel.
Veure Sinagoga і Galilea
Gaza
Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.
Veure Sinagoga і Gaza
Gólem
El rabí Löw i '''el gòlem'''. Al front del gòlem hom hi llegeix, en caràcters hebraics, el mot '''gòlem''' El gólem (plural: gólems; plural seguint l'hebreu: guelamim) (hebreu: גֹּלֶם; plural:גְּלָמִים), és una estàtua de pedra, d'uns dos metres d'alçada, plena de màgia.
Veure Sinagoga і Gólem
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Sinagoga і Grec antic
Halacà
Lhalacà (en hebreu:, halakhà, 'anar per la via recta', plural halakhot) designa el que es coneix com a 'Llei jueva', és a dir la institució judaica que reagrupa les sentències i prescripcions religioses amb la incorporació de les lleis talmúdiques i rabíniques, com costums i tradicions que regeixen la vida quotidiana dels jueus.
Veure Sinagoga і Halacà
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Veure Sinagoga і Hebreu
Heròdium
L'interior LHeròdium, o Heròdion Superior és un palau castell construït pel rei Herodes el Gran entre els anys 23 i 20 a C (després d'una victòria militar sobre els asmoneus de Jerusalem) dalt un pujol actualment amb forma de con truncat, el cim del qual es troba a 758 m sobre el nivell de la mar i 300 m sobre el desert i té una magnífica vista panoràmica.
Veure Sinagoga і Heròdium
Herodes
* Herodes és el nom de diversos membres de la dinastia herodiana de la província romana de Judea.
Veure Sinagoga і Herodes
Isaïes (profeta)
Isaïes o Isaïas (en hebreu: ישעיהו; en llatí: Isāĭās; en grec: Ἠσαΐας) (transliterat: Yeshayahu), és un nom que en català es pot traduir com: Jahvè és salvació. Va ser el primer dels grans profetes d'Israel.
Veure Sinagoga і Isaïes (profeta)
Jericó
Jericó (Ἰεριχοῦς, -οῦντος, o bé Ἰεριχώ) és una ciutat de Cisjordània, cap del districte homònim i capital provisional de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP).
Veure Sinagoga і Jericó
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Veure Sinagoga і Judaisme
Judaisme caraïta
200x200px El caraisme o judaisme caraïta (en hebreu: יהדות קראית, transliterat: Yahadut Karait) és una branca del judaisme que tan sols reconeix l'autoritat del Tanakh (l'Antic Testament) i rebutja les creences del judaisme ortodox, així com la llei jueva (la halacà) i les altres escriptures rabíniques com la Mixnà, la Guemarà i el Talmud.
Veure Sinagoga і Judaisme caraïta
Judeocastellà
El judeocastellà és una llengua romànica, derivada del castellà antic i amb influència de l'hebreu.
Veure Sinagoga і Judeocastellà
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Sinagoga і Jueus
Lídia
Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.
Veure Sinagoga і Lídia
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Sinagoga і Llatí
Llibre d'Ezequiel
El llibre d'Ezequiel és un llibre bíblic de l'Antic Testament que forma part dels llibres profètics.
Veure Sinagoga і Llibre d'Ezequiel
Maimònides
Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p.
Veure Sinagoga і Maimònides
Mar Morta
La mar Morta o el mar Mort (‘el mar Mort’;, ‘mar de Sal’) és un llac salat que es troba entre Cisjordània, Israel i Jordània, alimentat pel riu Jordà.
Veure Sinagoga і Mar Morta
Masada
Masada o Massada (del grec antic Μασάδα o llatí Masada; en hebreu מצדה,, derivat de מצודה, metsudà, "fortalesa") és una antiga fortificació al Districte sud d'Israel, situat dalt d'un altiplà de roca aïllada (similar a una taula) a l'extrem oriental del desert de Judea, amb vistes al Mar Mort.
Veure Sinagoga і Masada
Menorà
Quipà i ''' menorà ''' de la col·lecció de Harry S. Truman. Imatge de la Menorà a l'Arc de Titus. Menorá de la Plaça dels Orfes de Jaén, en homenatge a les famílies de la diàspora sefardita. Menorà a la sinagoga Shlomo Ben Adret del call de Barcelona.
Veure Sinagoga і Menorà
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Sinagoga і Mesopotàmia
Micvé
Micvé de la sinagoga de Besalú El micvé és la cambra i annexos on es practica un bany ritual utilitzat per a la purificació de persones en els rituals del judaisme.
Veure Sinagoga і Micvé
Mixnà
La Misnà o Mixnà (en hebreu:, "repetició") és la primera compilació integral de les lleis orals jueves i el document religiós més important després de la Bíblia.
Veure Sinagoga і Mixnà
Moisès
Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.
Veure Sinagoga і Moisès
Mur de les Lamentacions
El Mur de les Lamentacions és un mur de contenció, l'últim vestigi del Segon Temple de Jerusalem, l'edifici més sagrat del judaisme.
Veure Sinagoga і Mur de les Lamentacions
Natzaret
Vista del centre Natzaret segons la tradició cristiana fou una ciutat de Galilea avui a Israel, al sud-oest del llac Tiberíades.
Veure Sinagoga і Natzaret
Nàucratis
Nàucratis fou una colònia grega fundada en temps del faraó Psamètic I per gent de Milet al a la costa de la zona del Delta del Nil a Egipte, entre Memfis i Alexandria, propera a Sais.
Veure Sinagoga і Nàucratis
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Veure Sinagoga і Nou Testament
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Veure Sinagoga і Pau de Tars
Púlpit
gòtic de la Catedral de Pisa (Itàlia), en forma d'ambó Un púlpit o trona és una plataforma elevada que hi ha als temples catòlics i als refetors dels monestirs i convents que servia per a la predicació o per a la lectura en veu alta.
Veure Sinagoga і Púlpit
Pentateuc
El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea).
Veure Sinagoga і Pentateuc
Pregària
''Mans en oració'', d'Albrecht Dürer. La pregària o l'oració és la comunicació entre els creients amb una deïtat o un esperit; és a dir, amb Déu, els sants, o els déus d'un panteó, amb la inteció d'oferir lloança, fer una petició, confessar els pecats, o simplement per expressar els pensaments i les emocions.
Veure Sinagoga і Pregària
Rabí
Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.
Veure Sinagoga і Rabí
Revolta de Bar Kokhebà
La Revolta de Bar Kokhebà, també coneguda com a Segona Revolta Jueva va tenir lloc 60 anys després de la Gran Revolta Jueva i va aconseguir restablir un estat jueu independent durant tres anys.
Veure Sinagoga і Revolta de Bar Kokhebà
Salamina
Panoràmica de la capital de l'illa, davant la badia del mateix nom Salamina o Sàlamis (Σαλαμίνα; en grec antic i en katharévussa, Σαλαμίς; antigament també Kúluri, Κούλουρη) és la més gran de les illes del Golf Sarònic, situada entre la costa occidental de l'Àtica i la costa oriental de Mègara, i que forma la part sud de la badia d'Eleusis.
Veure Sinagoga і Salamina
Sardes
Sardes o Sardis (Sárdeis, Sárdis) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del Regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.
Veure Sinagoga і Sardes
Sàbat
El sàbat (en hebreu:, xabat o xabbat. En ídix:, xàbes) és el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès.
Veure Sinagoga і Sàbat
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Sinagoga і Síria
Sefardites
Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.
Veure Sinagoga і Sefardites
Tabernacle
Model del tabernacle a Israel, Timna Park El tabernacle és un terme d'origen llatí que significa "tenda de campanya".
Veure Sinagoga і Tabernacle
Talmud
El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.
Veure Sinagoga і Talmud
Tàrgum
s amb targum, potser provinent de Tunis, trobada al Kurdistan, actualment forma part de la Col·lecció Schøyen. Un targum (en hebreu תרגום, amb vocalització תַּרְגּוּם) en plural original targumim o en català targums, era originàriament una traducció a l'arameu de la Tanakh produïda o compilada a l'antic Israel i Babilònia des del període del Segon Temple fins a començaments de l'edat mitjana (finals del primer mil·lenni).
Veure Sinagoga і Tàrgum
Temple de Jerusalem
Maqueta del Segon temple de Jerusalem. Dibuix del Temple segons la visió d'Ezequiel. ''Mont del Temple'' Arc de Titus: Triomf de l'emperador Titus a la Quadrriga, acompanyat de la Deessa de la Victòria Alada. Arc de Titus: Trofeus del saqueig del Temple de Jerusalem (menorah, un fanal de set braços, la taula de pa amb els vasos sagrats, les trompetes de plata), les tauletes enumeren els objectes robats i les ciutats conquerides.
Veure Sinagoga і Temple de Jerusalem
Torà
Torà és una vila i municipi situat al centre sud de la comarca administrativa del Solsonès; limitant al nord amb Llobera, a l'est amb Pinós i La Molsosa, i a l'oest amb Biosca.
Veure Sinagoga і Torà
Torà (llei jueva)
La Torà (de l'hebreu,, transl. Torah) és el text que conté la llei i el patrimoni identitari del poble israelita; constitueix la base i el fonament del judaisme.
Veure Sinagoga і Torà (llei jueva)
Txèquia
Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.
Veure Sinagoga і Txèquia
Yarmuk
Riu Yarmuk. El pont, de la línia entre Palestina i Síria, va ser destruït el 1946 per la Haganà El Yarmuk (HaYarmukh; grec antic: Ιερομύαξ, Ieromíax, o Ἱερομύκης, Ieromikis) és el principal afluent del riu Jordà per l'esquerra, que corre per Síria i Jordània.
Veure Sinagoga і Yarmuk
Vegeu també
Llocs sants del judaisme
Sinagogues
- Kenesa
- Sinagoga
També conegut com Sinagogues.