Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Bactriana

Índex Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'imperi persa i després de l'imperi selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

70 les relacions: Alexandre el Gran, Alexandria, Alexandria d'Oxiana, Amudarià, Ariana, Atossa, Índia, Ària (Pèrsia), Bactrià, Bactrus, Badakhxan, Balkh, Barca, Batalla de Gaugamela, Caspis, Claudi Ptolemeu, Darapsa, Darios III de Pèrsia, Diodor de Sicília, Drangiana, Encyclopædia Iranica, Escites, Eucràtida, Flavi Arrià, Gandhara, Hazarajat, Hindu Kush, Imperi Persa, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Indus, Kabul, Khulm, Khwarizm, Kirman, Kunduz, Margiana, Medes, Menàpia, Mitridates I de Pàrtia, Nabarzanes, Ortospana, País del Amirgians, País dels Dahes, País dels Massagetes, Pàrtia (satrapia), Plini el Vell, Rajputs, Regne grec de Bactriana, Samarcanda, ..., Saques, Sàtrapa, Seleuc I Nicàtor, Sistan, Sogdiana, Tocaris, Transoxiana, Ujjain, Varins, Xerxes, Yamuna, 126 aC, 181 aC, 224 aC, 227 aC, 255 aC, 302 aC, 312 aC, 56 aC, 90 aC. Ampliar l'índex (20 més) »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Bactriana і Alexandre el Gran · Veure més »

Alexandria

Alexandria —en àrab الإسكندرية, al-Iskandariyya; en àrab egipci الإسكندريه, al-Eskandareya; en grec Αλεξάνδρεια; en antic egipci raqedum; en copte raqote— és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Bactriana і Alexandria · Veure més »

Alexandria d'Oxiana

Alexandria d'Oxiana o Alexandria de l'Oxus fou una ciutat fundada el segle IV aC per Alexandre el Gran durant la seva ruta cap a l'Índia.

Nou!!: Bactriana і Alexandria d'Oxiana · Veure més »

Amudarià

L'Amudarià (del rus Амударья, Amudarià; en tadjik: Омударё o дарёи Ому, Omudarió o darioi Omu; en persa: آمودریا, Amudarià; en uzbek: Amudaryo; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia central, conegut antigament com a Oxus.

Nou!!: Bactriana і Amudarià · Veure més »

Ariana

Mapa de l'Imperi d'Alexandre. Ariana (grec i llatí Ariane) fou una regió de l'imperi Persa i més tard selèucida, que abraçava el conjunt de Pèrsia pròpia, limitant al nord amb Bactriana, Margiana i Hircània; a l'est amb el riu Indus; al sud, amb l'oceà i el golf pèrsic; i a l'oest amb la Mèdia, la mar Càspia i les muntanyes al sud d'aquesta mar (Eratòstenes precisa més i diu que una part de la Paratacene, la part de la moderna Yedz i el Kerman, formava part de l'Ariana, però no pas la resta, el Fars).

Nou!!: Bactriana і Ariana · Veure més »

Atossa

Atossa (Hutausā/Hutauthā, probablement "Ben concedida"; a) fou una princesa i reina persa, filla de Cir II el Gran i potser de la reina Cassandana.

Nou!!: Bactriana і Atossa · Veure més »

Índia

LÍndia (en hindi भारत, Bhārat)", oficialment la República de l'Índia (en hindi भारत गणराज्य, Bhārat Gaṇarājya) és un Estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Bactriana і Índia · Veure més »

Ària (Pèrsia)

Ària (persa antic Haraiva, Avestan Haraeuua; grec Areia) fou una satrapia de l'Imperi Persa situada entre l'Hazaradjat al nord, que la separava de la Hircània i la Margiana; les muntanyes Bagous (Ghor) a l'est; Carmània al sud; i les muntanyes Masdoranos i Pàrtia a l'oest.

Nou!!: Bactriana і Ària (Pèrsia) · Veure més »

Bactrià

El bactrià és una llengua que es parlava a l'antiga Bactriana, escrita amb pali.

Nou!!: Bactriana і Bactrià · Veure més »

Bactrus

Bactrus fou un riu de la Bactriana, a la riba del qual estava situada la ciutat de Bactra, que portava el seu nom pel riu, nom que també es va aplicar a tota la regió.

Nou!!: Bactriana і Bactrus · Veure més »

Badakhxan

El Badakhxan (en persa: بدخشان, en tadjik: Бадахшон) fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj.

Nou!!: Bactriana і Badakhxan · Veure més »

Balkh

Balkh (persa: بلخ, Balḫ) és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Nou!!: Bactriana і Balkh · Veure més »

Barca

Un tipus de '''barca''': el llagut Doni, barca tradicional de pesca a les Maldives. Barca a la platja. Constructor de Bots a Londres. Rai a la península de la Magdalena Santander Espanya Una barca és un vehicle fet per a navegar i que habitualment és de dimensions més petites que un vaixell.

Nou!!: Bactriana і Barca · Veure més »

Batalla de Gaugamela

El 534 aC, un cop conquerida Assíria pels perses, aquests crearen la satrapia d'Assíria (Assura) amb capital a Arbela.

Nou!!: Bactriana і Batalla de Gaugamela · Veure més »

Caspis

Els caspis (llatí caspii, grec Κάσπιοι) foren una nació que vivia originàriament a la Mèdia, a la boca del Kur i a la rodalia d'una muntanya anomenada Mont Caspi.

Nou!!: Bactriana і Caspis · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); circa 85 - circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.

Nou!!: Bactriana і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Darapsa

Darapsa o Drapsaca o Adraspa, és una ciutat de Bactriana esmentada per alguns autors clàssics entre els quals Estrabó.

Nou!!: Bactriana і Darapsa · Veure més »

Darios III de Pèrsia

batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.

Nou!!: Bactriana і Darios III de Pèrsia · Veure més »

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (Diodorus Siculus) fou un historiador grec de Sicília que va viure al segle I aC contemporani de Juli Cèsar i August.

Nou!!: Bactriana і Diodor de Sicília · Veure més »

Drangiana

Drangiana fou una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis.

Nou!!: Bactriana і Drangiana · Veure més »

Encyclopædia Iranica

LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.

Nou!!: Bactriana і Encyclopædia Iranica · Veure més »

Escites

Extensió aproximada d'Escítia i Sarmàtia al segle I aC Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Nou!!: Bactriana і Escites · Veure més »

Eucràtida

Eucràtida fou una dinastia grega de Bactriana que rebé el nom del rei Eucràtides I anomenat de vegades el Gran, el primer sobirà i fundador.

Nou!!: Bactriana і Eucràtida · Veure més »

Flavi Arrià

Flavi Arrià o Arrià de Nicomèdia (Nicomèdia a Bitínia vers el 95 – 180) fou un historiador i filòsof grecollatí deixeble d'Epictet d'Hieràpolis mercès el qual va esdevenir partidari de la filosofia estoica.

Nou!!: Bactriana і Flavi Arrià · Veure més »

Gandhara

Gandhāra (en sànscrit: गन्धार, en paixtu: ګندهارا, en urdú: گندھارا, Gandḥārā, en Avesta: Vaēkərəta, en antic persa: Para-upari-sena, en Bactrià: Paropamisadae, en grec: Caspatyrus) és un terme regional per l'est i sud-est de l'Afganistan i el centre-oest del Pakistan en l'antiguitat, que va donar nom a la ciutat de Kandahar i que estava formada per tota la vall fins a Jalalabad a l'est i Taxila al nord.

Nou!!: Bactriana і Gandhara · Veure més »

Hazarajat

Hazarajat Bandera de la nació hazara (sector turcofil) Bandera del Partit Hizb-i-Wahdat Hazarajat o Hazaristan (hindko/urduہزارہ, paixtu هزاره) és una regió del centre de l'Afganistan habitada pels hazares.

Nou!!: Bactriana і Hazarajat · Veure més »

Hindu Kush

L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una cadena muntanyosa alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.

Nou!!: Bactriana і Hindu Kush · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Bactriana і Imperi Persa · Veure més »

Imperi Sassànida

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Bactriana і Imperi Sassànida · Veure més »

Imperi Selèucida

Limperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Bactriana і Imperi Selèucida · Veure més »

Indus

El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en sindhi सिन्‍धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan.

Nou!!: Bactriana і Indus · Veure més »

Kabul

Vista de la ciutat Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.

Nou!!: Bactriana і Kabul · Veure més »

Khulm

Khulm és una població de l'Afganistan antigament anomenada Tashkurgan o Tash-Kurgan, a la província de Balkh, al nord del país a uns 55 km a l'est de Mazar-i Sharif.

Nou!!: Bactriana і Khulm · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm (Khwarazm, Khorazm, Khwarezm, Khorezm) anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amur Darya (Oxus).

Nou!!: Bactriana і Khwarizm · Veure més »

Kirman

Kirman (en persa کرمان Kerman) fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Bactriana і Kirman · Veure més »

Kunduz

Kunduz (en paixtu کندز; en farsi قندوز) també esmentada com a Kundûz, Qonduz, Qondûz, Konduz, Kondûz, Kondoz o Qhunduz és una ciutat del nord de l'Afganistan, capital de la província de Kunduz i del districte de Kunduz.

Nou!!: Bactriana і Kunduz · Veure més »

Margiana

Extensió de la Margiana cap al 300 aC superposada a les fronteres actuals Margiana (en grec Margiana, Μαργιανή, i en persa antic Margu o Marguš) fou una satrapia sassànida i després selèucida.

Nou!!: Bactriana і Margiana · Veure més »

Medes

El palau d'Apadana, detall de les escales del nord. Baixos-relleus del segle V mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera un arquer persa. Els medes (/miːdz/;; en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien a una zona coneguda amb el nom de Mèdia (nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia que parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells referien com a mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de les tribus d'aris des del final del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neo-Assiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbatana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kizil Irmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants llocs arqueològics (descoberts a l'oest d'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlavenels medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest d'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ectabana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat de Medes més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbatana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en llocs arqueològics perses com Persèpolis, a on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbatana, Rhagae i Aspadana,http://books.google.no/books?id.

Nou!!: Bactriana і Medes · Veure més »

Menàpia

Menàpia fou un suposat establiment romà a la costa del Pembrokeshire on hauria nascut sant David.

Nou!!: Bactriana і Menàpia · Veure més »

Mitridates I de Pàrtia

Mitridates I el gran o el diví fou rei dels Parts del 173 aC al 136 aC.

Nou!!: Bactriana і Mitridates I de Pàrtia · Veure més »

Nabarzanes

Nabarzanes fou un persa al servei de Darios III de Pèrsia.

Nou!!: Bactriana і Nabarzanes · Veure més »

Ortospana

Ortospana fou una antiga ciutat de Bactriana que correspon probablement a la moderna Kabul.

Nou!!: Bactriana і Ortospana · Veure més »

País del Amirgians

La satrapia dels Amirgians del país dels Amirgians (persa Sakā haumavargā, llatí amyrgiani), fou una entitat de la Pèrsia aquemènida formada pel territori ocupat pels nòmades escites entre els quals els amirgians.

Nou!!: Bactriana і País del Amirgians · Veure més »

País dels Dahes

La satrapia dels Dahes o del país dels Dahes (persa Dahā o Sakā paradraya; llatí dahae) fou una entitat de la Pèrsia aquemènida formada pel territori ocupat pels nòmades dahes, considerats un poble escita.

Nou!!: Bactriana і País dels Dahes · Veure més »

País dels Massagetes

La satrapia dels Massagetes o del país dels Massagetes (persa Sakā tigraxaudā, en llatí massagetae) fou una entitat de la Pèrsia aquemènida formada pel territori ocupat pels nòmades massagetes, considerats un poble escita.

Nou!!: Bactriana і País dels Massagetes · Veure més »

Pàrtia (satrapia)

Pàrtia (Parθava) fou una satrapia nord-oriental de l'Iran en temps dels aquemènides i dels selèucides.

Nou!!: Bactriana і Pàrtia (satrapia) · Veure més »

Plini el Vell

Plini el Vell, en llatí Gaius Plinius Secundus (Como, Itàlia, any 23 - Estàbia, 25 d'agost de 79), va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Bactriana і Plini el Vell · Veure més »

Rajputs

Un rajput Els rajputs (de rajà, 'rei' i putra, 'fill': 'fills de reis') són un poble que habita el centre i el nord de l'Índia, particularment a l'actual estat del Rajasthan i una part del del Gujarat.

Nou!!: Bactriana і Rajputs · Veure més »

Regne grec de Bactriana

El regne grec de Bactriana fou un estat instal·lat a Bactriana i Sogdiana al nord de l'actual Afganistan i part de l'Àsia Central vers el 250 aC fins al 125 aC.

Nou!!: Bactriana і Regne grec de Bactriana · Veure més »

Samarcanda

Samarcanda, també coneguda internacionalment com a Samarkand, és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Nou!!: Bactriana і Samarcanda · Veure més »

Saques

Els saques era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saques) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.

Nou!!: Bactriana і Saques · Veure més »

Sàtrapa

Satrapia o Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les divisions administratives, entre 20 i 25, en què Darios I va dividir l'imperi Persa.

Nou!!: Bactriana і Sàtrapa · Veure més »

Seleuc I Nicàtor

Seleuc I Nicàtor fou sàtrapa de Babilònia, rei de Síria, i fundador de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Bactriana і Seleuc I Nicàtor · Veure més »

Sistan

Sistan (Persa: سیستان) fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Bactriana і Sistan · Veure més »

Sogdiana

Sogdiana, cap al 300 aC.Sogdiana o Sògdia (Σογδιανή, persa antic Suguda) fou una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida.

Nou!!: Bactriana і Sogdiana · Veure més »

Tocaris

Pintura dels antics tocaris Els tokharis o tocaris (dits pels hindús: qushana; les antigues fonts xineses els anomenen yuezhi, llatí tocharii) foren un poble de Bactriana i part de Sogdiana, formaven una confederació tribal del Kansu a la Xina.

Nou!!: Bactriana і Tocaris · Veure més »

Transoxiana

Transoxiana (literalment "més enllà de l'Oxus", en àrab Mawara al-Nahr "el país més enllà del riu") és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: Bactriana і Transoxiana · Veure més »

Ujjain

Moneda del segle II aC Ujjain (hindi उज्जैन, altres variacions del nom són Ujain, Ujjayini, Avanti, Avantikapuri i algunes més), és una ciutat de la regió de Malwa a l'estat indi de Madhya Pradesh, capital del districte d'Ujjain, a la riba oriental del Sipra o Kshipra.

Nou!!: Bactriana і Ujjain · Veure més »

Varins

Els varins (llatí varini) foren un poble germànic esmentat per Plini com una branca dels vàndals o vindils, però Tàcit els fa una branca dels sueus.

Nou!!: Bactriana і Varins · Veure més »

Xerxes

*Xerxes I de Pèrsia, fill, 486 aC–465 aC.

Nou!!: Bactriana і Xerxes · Veure més »

Yamuna

El riu Yamuna, Jamna o Jumna és un dels principals rius del nord de l'Índia.

Nou!!: Bactriana і Yamuna · Veure més »

126 aC

Sense descripció.

Nou!!: Bactriana і 126 aC · Veure més »

181 aC

Sense descripció.

Nou!!: Bactriana і 181 aC · Veure més »

224 aC

Sense descripció.

Nou!!: Bactriana і 224 aC · Veure més »

227 aC

Sense descripció.

Nou!!: Bactriana і 227 aC · Veure més »

255 aC

Sense descripció.

Nou!!: Bactriana і 255 aC · Veure més »

302 aC

L'any 302 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Bactriana і 302 aC · Veure més »

312 aC

L'any 312 aC rebé aquest nom a l'edat mitjana, quan es va prendre la referència del naixement de Jesús per datar els anys.

Nou!!: Bactriana і 312 aC · Veure més »

56 aC

Sense descripció.

Nou!!: Bactriana і 56 aC · Veure més »

90 aC

Sense descripció.

Nou!!: Bactriana і 90 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Bactria, Bactrians, Bactriàna, Bàctria.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »