Accés més ràpid que el navegador!
125 les relacions: Acaz, Accad, Accadi, Adadnirari III, Aixurnirari V, Amadiya, Antic Egipte, Arameus, Aribi, Arpad, Arslantepe, Arwad, Ascaló, Asdod, Assarhaddon, Assíria, Asshur, Assurbanipal, Atuna, Azarià, Babilònia, Bíblia, Bel, Biblos, Birecik, Bit Agusi, Bit Dakkuri, Bit Khamban, Bit Shaalli, Bit Shilani, Bit Yakin, Bit-Amukkani, Borsippa, Caldea, Carquemix, Celesíria, Cilícia, Commagena, Damasc, Ecbàtana, Ecron, Edom, Elam, Elath, Eleuteros, Empalament, Eufrates, Fenícia, Galaad, Galilea, ..., Gaza, Golf Pèrsic, Guerra sirio-efraïmita, Gurgum, Hama, Hassor, Imperi Mede, Ishtunda, Jerusalem, Jordà (riu), Jotam, Kalneh, Katak, Khatarika, Khubishna, Kirchu, Kishshati, Kix, Kummukh, Kutha, Mar Càspia, Marduk, Marduk-Apal-Iddina II, Menahem, Moab, Munt Carmel, Muntanya Damavand, Museu Britànic, Musri, Nabonassar, Nabu, Nabu-mukin-zeri, Nabu-nadin-zeri, Nabu-shuma-ishkun, Nabu-shuma-ukin II, Namri, Neftalí, Nergal, Nil, Nimrud, Nippur, Oixea, Osees, País de la Mar, Patin, Pècah, Pecahià, Puqudu, Regió de Síria, Regne d'Israel, Regne de Judà, Regne de Que, Regne de Samal, Rei d'Assíria, Rezin, Salmanassar V, Samaria, Sapia, Sippar, Sumer, Tabal, Tartan, Tauleta d'argila, Teglatfalassar I, Til Barsip, Tir, Tuixpa, Tukhana, Ulliba, Umqi, Ur, Urartu, Zab, Zagros, 1 de gener. Ampliar l'índex (75 més) »
Acaz
Segons la Bíblia, el Rei Acaz, de nom real Joahaz (en hebreu אחז בן-יותם Yehoahash ben Yotam) va ser el dotzè rei de Judà.
Nou!!: Teglatfalassar III і Acaz · Veure més »
Accad
Accad (cuneiforme, 𒌵𒆠 URIKI) va ser una ciutat fundada cap al 2340 aC per Sargon.
Nou!!: Teglatfalassar III і Accad · Veure més »
Accadi
Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.
Nou!!: Teglatfalassar III і Accadi · Veure més »
Adadnirari III
Adadnirari III o Adad-nirari III va ser rei d'Assíria, fill i successor de Xamxi-Adad V. Va regnar durant 28 anys, del 811 al 783 aC, segons la Llista dels reis d'Assíria, i com que era menor d'edat va estar alguns anys sota regència de la seva mare, la reina vídua Sammuramat.
Nou!!: Teglatfalassar III і Adadnirari III · Veure més »
Aixurnirari V
Aixurnirari o Aššur-nirari V va ser rei d'Assíria del 755 aC al 745 aC.
Nou!!: Teglatfalassar III і Aixurnirari V · Veure més »
Amadiya
Amadiya (Amedi o Amadia) és una vila del Kurdistan a la governació de Dohuk, a Iraq, a 17 km de la frontera amb Turquia, a la conca del Gara (afluent per la dreta del Gran Zab).
Nou!!: Teglatfalassar III і Amadiya · Veure més »
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Teglatfalassar III і Antic Egipte · Veure més »
Arameus
Els arameus o siríacs van ser i són un poble semita en un principi nòmada que vivia a Mesopotàmia i a Llevant.
Nou!!: Teglatfalassar III і Arameus · Veure més »
Aribi
Aribi fou un antic regne del nord-oest d'Aràbia, origen del poble aribi, després àrabs.
Nou!!: Teglatfalassar III і Aribi · Veure més »
Arpad
Arpad va ser una antiga ciutat de Síria que existia al tercer mil·lenni, i correspon probablement a la moderna Tell Erfad.
Nou!!: Teglatfalassar III і Arpad · Veure més »
Arslantepe
Arslantepe és un petit poble de Turquia, a la província de Malatya, construïda sobre la ciutat hitita de Melid a la vora del riu Thoma, nom antic d'un afluent de l'Eufrates superior, que neix a les muntanyes del Taure.
Nou!!: Teglatfalassar III і Arslantepe · Veure més »
Arwad
Arwad coneguda abans com a Arado, Arados, Arphad i Antiochia in Pieria és una ciutat i port a Síria situada a una illa a la costa del mediterrani.
Nou!!: Teglatfalassar III і Arwad · Veure més »
Ascaló
Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.
Nou!!: Teglatfalassar III і Ascaló · Veure més »
Asdod
Asdod és la cinquena ciutat més gran d'Israel, amb una població d'uns 210.000 habitants.
Nou!!: Teglatfalassar III і Asdod · Veure més »
Assarhaddon
Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.
Nou!!: Teglatfalassar III і Assarhaddon · Veure més »
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Nou!!: Teglatfalassar III і Assíria · Veure més »
Asshur
Segell cilíndric i la seva impressió, representant una escena mitològica: Asshur atacant un monstre és aclamat per una deessa. Segles IX-VIII aC Assur o Asshur és la divinitat tutelar de la ciutat d'Assur, i d'Assíria.
Nou!!: Teglatfalassar III і Asshur · Veure més »
Assurbanipal
Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Aixur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.
Nou!!: Teglatfalassar III і Assurbanipal · Veure més »
Atuna
- Atuna, Atun, Tuna, Tunna va ser un petit estat neohitita (potser la Dana que anomena Xenofont) de Cilícia que podria ser la clàssica Trunna o Tynna, propera a la ciutat de Tíana.
Nou!!: Teglatfalassar III і Atuna · Veure més »
Azarià
Segons la Bíblia, Azarià o Ozies (en hebreu עזיה בן-אמציה Uziyah ben Amatzyah) va ser el desè rei de Judà.
Nou!!: Teglatfalassar III і Azarià · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Teglatfalassar III і Babilònia · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Teglatfalassar III і Bíblia · Veure més »
Bel
El bel (símbol: B) és una mesura de relació (raó) entre dues potències.
Nou!!: Teglatfalassar III і Bel · Veure més »
Biblos
Ruïnes del castell a Biblos Biblos (en llengua fenícia 𐤂𐤁𐤋 gubl; en grec, βύβλος bíblos; en àrab جبيل, jubayl, pronunciat localment jbeil) va ser un antic port fenici, famós pel comerç del papir provinent d'Egipte, que actualment es correspon amb la moderna ciutat de Jbeil, a la governació del Mont Líban, al nord de Beirut, al Líban.
Nou!!: Teglatfalassar III і Biblos · Veure més »
Birecik
Birecik (en arameu Birtha, en grec: Birha, després Macedonòpolis o Makedonopolis; llatí: Birtha; àrab; al-Bīrā البيرا; kurd Bêrecûg és una ciutat de la província de Şanlıurfa a Turquia, a la vora de l'Eufrates, que a partir d'aquest punt és navegable, després d'unes cascades. Un pont de vaixells existia ja en època selèucida, amb una fortalesa que protegia el pas entre Zeugma a la riba dreta, fins a Birtha, sota els selèucides Apamea, a la riba esquerra. El pont va existir fins al. Birtha depenia inicialment de Zeugma però aquesta va desaparèixer mentre Birtha es va mantenir mercès a la seva fortalesa. El 1099 va quedar en possessió del comtat d'Edessa, però després de la conquesta de la capital del comtat el 1144 els croats la van evacuar unc cins anys més tard, i la van deixar a mans dels romans d'Orient que poc després la van perdre davant l'emir ortúquida de Mardin. Apareix com a fortalesa i ciutat destacada vers el quan era una possessió dels mamelucs contra els mongols. Sota el sultà Kaiy Bay la van defensar dels atacs dels Ak Koyunlu d'Uzun Hasan; Kait Bay hi va estar el 1477/1478 i les fortificacions foren reforçades el 1482. Hi ha inscripcions àrabs del temps dels mamelucs entre 1277 i 1483. El 1516 va caure en mans dels otomans i inclosa al sandjak d'Urfa que era al seu torn part de l'eyalat d'Alep. Els otomans hi van tenir un petit arsenal per la seva flota fluvial de l'Eufrates. Ibrahim Paixà d'Egipte hi va obtenir una victòria sobre els turcs força prop, a Nisibe, el 24 de juny de 1839. La seva població el 1945 era de 10.800 habitants.
Nou!!: Teglatfalassar III і Birecik · Veure més »
Bit Agusi
- Bit Agusi o Akhan o Yakhan va ser un regne establert pels arameus al o IX aC a les ciutats d'Arpad i Napiqu.
Nou!!: Teglatfalassar III і Bit Agusi · Veure més »
Bit Dakkuri
Bit Dakkuri va ser un estat caldeu (arameu) de Babilònia.
Nou!!: Teglatfalassar III і Bit Dakkuri · Veure més »
Bit Khamban
Bit Khamban, Bit Hamban o Bīt-Ḫamban fou un principat situat cap a la part nord del Diyala, i una part també al sud (fins Hulwand), a l'oest de la moderna Kermanshah i nord de Luristan (Lorestān).
Nou!!: Teglatfalassar III і Bit Khamban · Veure més »
Bit Shaalli
Bit Shaalli o Bit Sa'alli o Bit Saalli va ser una tribu aramea de Babilònia (una tribu caldea com eren anomenats els arameus a Babilònia) que va formar un estat que portava el seu nom.
Nou!!: Teglatfalassar III і Bit Shaalli · Veure més »
Bit Shilani
Bit Shilani o Bit Šilani va ser una tribu aramea, o caldea com eren anomenades les tribus aramees a Babilònia, que va formar un estat amb aquest nom, de situació incerta a la part sud de Babilònia, al nord (nord-est?) de Bit Amukkani.
Nou!!: Teglatfalassar III і Bit Shilani · Veure més »
Bit Yakin
Bit Yakin fou un principat caldeu (arameu) a la part sud de Babilònia, just a la costa del golf Pèrsic.
Nou!!: Teglatfalassar III і Bit Yakin · Veure més »
Bit-Amukkani
Bit-Amukkani va ser un dels sis estats que els arameus (o caldeus com els anomenaven a Babilònia) van fundar al sud de Mesopotàmia.
Nou!!: Teglatfalassar III і Bit-Amukkani · Veure més »
Borsippa
Localització de '''Borsippa''' a Mesopotàmia Borsippa fou una ciutat estat de Mesopotàmia (Sumeri: BAD.SI.(A).AB.BAKI; Accadià: Barsip i Til-Barsip) als dos costats d'un llac de 17,7 km al sud-oest de Babilònia a la riba oriental de l'Eufrates, avui a la governació de Babil a l'Iraq, portant el nom de Birs Nimrud.
Nou!!: Teglatfalassar III і Borsippa · Veure més »
Caldea
Caldea (Kaldi) va seu un país que va existir entre finals del o principis del fins a mitjans del.
Nou!!: Teglatfalassar III і Caldea · Veure més »
Carquemix
Pedestal d'una escultura del segle IX aC, procedent de Carquemix Carquemix, o també Karkemish, Karkemiš o Carchemish, va ser una ciutat i un regne amb el mateix nom, a la vora de l'Eufrates.
Nou!!: Teglatfalassar III і Carquemix · Veure més »
Celesíria
Vista aèria de la regió Celesíria (Coele-Syria, que vol dir Síria Buida), fou una regió al sud de Síria, generalment considerada com el territori al sud del riu Eleutheros incloent tot el territori jueu fins al Sinaí, però estrictament només la vall de la Bekaa al Líban.
Nou!!: Teglatfalassar III і Celesíria · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Teglatfalassar III і Cilícia · Veure més »
Commagena
La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.
Nou!!: Teglatfalassar III і Commagena · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Teglatfalassar III і Damasc · Veure més »
Ecbàtana
Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.
Nou!!: Teglatfalassar III і Ecbàtana · Veure més »
Ecron
Ecron (Akkaron o Ekron; עֶקְרוֹן, també transcrit com a Accaron) fou una de les cinc ciutats (pentàpolis) dels filisteus.
Nou!!: Teglatfalassar III і Ecron · Veure més »
Edom
Edom o Idumea fou una regió de Judea, situada al sud d'Hebron i fins a la mar Morta a l'est.
Nou!!: Teglatfalassar III і Edom · Veure més »
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Nou!!: Teglatfalassar III і Elam · Veure més »
Elath
Elath (אֵילַת, modern Elat; tiberià ʼÊláṯ; llatí: Aila) fou una antiga ciutat esmentada a la Bíblia hebrea a la part nord del golf d'Aqaba, veïna de les poblacions d'Eloth i Ezion-Geber.
Nou!!: Teglatfalassar III і Elath · Veure més »
Eleuteros
Eleuteros (Ἐλεύθερος) era el nom d'un riu de Síria al país d'Hamath segons l'autor del Llibre dels Macabeus.
Nou!!: Teglatfalassar III і Eleuteros · Veure més »
Empalament
Brodoc'', Nüremberg 1499. Empalament a Romania.https://books.google.cat/books?id.
Nou!!: Teglatfalassar III і Empalament · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Teglatfalassar III і Eufrates · Veure més »
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.
Nou!!: Teglatfalassar III і Fenícia · Veure més »
Galaad
Galaad (hebreu גִּלְעָד àrab جلعاد) fou un districte de Palestina, a l'est del Jordà, al sud de la Decàpolis.
Nou!!: Teglatfalassar III і Galaad · Veure més »
Galilea
Galilea és una ampla regió situada al nord de Palestina ocupada per l'Estat d'Israel, segons la terminologia israeliana té tres parts: l'Alta Galilea, la Baixa Galilea i la Galilea occidental, també anomenen la costa Nord d'Israel.
Nou!!: Teglatfalassar III і Galilea · Veure més »
Gaza
Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.
Nou!!: Teglatfalassar III і Gaza · Veure més »
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Nou!!: Teglatfalassar III і Golf Pèrsic · Veure més »
Guerra sirio-efraïmita
La Guerra_sirio-efraïmita va tenir lloc al, quan Assíria era el principal poder regional.
Nou!!: Teglatfalassar III і Guerra sirio-efraïmita · Veure més »
Gurgum
- Gurgum també Gumgum o Gamgum va ser un regne de la regió de la moderna Kahramanmaraş (Maraix) a Turquia.
Nou!!: Teglatfalassar III і Gurgum · Veure més »
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Nou!!: Teglatfalassar III і Hama · Veure més »
Hassor
Hassor (Hazor) va ser una ciutat de Palestina, la capital del més poderós dels regnes cananeus al nord de Palestina, en el moment en què van arribar-hi els israelites després de la seva fugida d'Egipte.
Nou!!: Teglatfalassar III і Hassor · Veure més »
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Nou!!: Teglatfalassar III і Imperi Mede · Veure més »
Ishtunda
- Ishtunda fou un estat neohitita de la regió de les muntanyes del Taure.
Nou!!: Teglatfalassar III і Ishtunda · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Teglatfalassar III і Jerusalem · Veure més »
Jordà (riu)
El Jordà és un riu de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.
Nou!!: Teglatfalassar III і Jordà (riu) · Veure més »
Jotam
Segons la Bíblia, Jotam (en hebreu יותם בן-עזיה Yotam ben Uziyah) va ser l'onzè rei de Judà.
Nou!!: Teglatfalassar III і Jotam · Veure més »
Kalneh
Kaneh (Kal-neh, Kal-may) o Calneh o Calno (Fortalesa d'Anu, podria ser l'assíria Killanu o Kullani o Kulnia o Kullanhu a 10 km d'Arpad) fou una antiga ciutat esmentada a la Bíblia entre les ciutats de Nimrod (Nimrud era la capital d'Assíria).
Nou!!: Teglatfalassar III і Kalneh · Veure més »
Katak
Tabal i estats veïns al segle VIII aC Katak o Kasku va ser un poderós estat arameu situat en algun lloc de Cilícia que podria estar al nord o nord-oest de Malatya.
Nou!!: Teglatfalassar III і Katak · Veure més »
Khatarika
Khatarika fou un territori de Síria contra el que Ashurdan III d'Assíria (773 al 755 aC) va fer una expedició a l'inici del seu regnat (que després va repetir al 8è any i al 18è anys. En diversos llocs apareix com situat a Celesíria. La situació d'aquest país no se sap per fonts assíries sinó bíbliques (Zacaries):1), on se l'esmenta com Hadrach, i encara que no detalla la seva ubicació si que diu que estava a Damasc, cap al nord, i se suposa que seria algun lloc al nord del modern Líban entre Qarqar i Alep, al país de Luhiti.
Nou!!: Teglatfalassar III і Khatarika · Veure més »
Khubishna
- Khubishna, Khubisna, Hubisna, Hubishna, Khubushna i altres variants (accadià Hupushnu), fou el nom d'un antic estat neohitita que existia a Cilícia.
Nou!!: Teglatfalassar III і Khubishna · Veure més »
Kirchu
Kirchu fou un país i un poble esmentat a les inscripcions assíries.
Nou!!: Teglatfalassar III і Kirchu · Veure més »
Kishshati
Kishshati fou un títol assiri.
Nou!!: Teglatfalassar III і Kishshati · Veure més »
Kix
Kix i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Kix (en sumeri Kiš, en cuneïforme 𒆧𒆠, en accadi kiššatu) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Nou!!: Teglatfalassar III і Kix · Veure més »
Kummukh
- Kummukh (també pot aparèixer com a Kummuh, Kummukhi, Kummuy) va ser un antic regne a la regió de Commagena, un dels estats neohitites.
Nou!!: Teglatfalassar III і Kummukh · Veure més »
Kutha
Kutha (també apareix com Cithah, Cutha, Kuthah, Qutha i Quthah; en sumeri Gudua, moderna Tell Ibrahim a la governació de Babil) fou una ciutat estat de Mesopotàmia, a l'est d'Accad que apareix sotmesa a Sargon I, i que es va revoltar contra Naramsin el 2260 aC.
Nou!!: Teglatfalassar III і Kutha · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Teglatfalassar III і Mar Càspia · Veure més »
Marduk
Marduk (en accadi AMAR.UTU, a la Bíblia Merodach מְרֹדַךְ) fou la deïtat tutelar de Babilònia.
Nou!!: Teglatfalassar III і Marduk · Veure més »
Marduk-Apal-Iddina II
Marduk-apla-iddina II (a la Bíblia apareix com a Merodach-baladan, també dit Marduk-baladan, Baladan i Berodach-baladan; literalment "Marduk m'ha donat un hereu") va ser un príncep de Caldea que regnà des d'almenys el 731 aC fins al 700 aC a Bit Yakin i del 722 al 710 aC a Babilònia.
Nou!!: Teglatfalassar III і Marduk-Apal-Iddina II · Veure més »
Menahem
Segons la Bíblia, Menahem (en hebreu, מנחם בן-גדי Menahēm ben Gadi) va ser el setzè rei del Regne d'Israel després de la seva divisió.
Nou!!: Teglatfalassar III і Menahem · Veure més »
Moab
Al Gènesi, capítol dinou, Moab és el fill de la relació entre Lot i la seva pròpia filla gran, així Lot era el seu pare i el seu avi.
Nou!!: Teglatfalassar III і Moab · Veure més »
Munt Carmel
La muntanya del Carmel l'any 1894 El munt Carmel (en hebreu: כרמל) és una muntanya situada a la costa mediterrània d'Israel, de poca altura i extensió però famosa per les troballes i per l'orde religiós dels carmelites.
Nou!!: Teglatfalassar III і Munt Carmel · Veure més »
Muntanya Damavand
Situació dins el Mazanderan i el comtat d'Amol La muntanya Damāvand (persa: دماوند) és una muntanya volcànica de l'Iran al districte de Laridjan, dins el comtat d'Amol, província de Mazanderan.
Nou!!: Teglatfalassar III і Muntanya Damavand · Veure més »
Museu Britànic
El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.
Nou!!: Teglatfalassar III і Museu Britànic · Veure més »
Musri
Musri (en assiri Mu-us-ri), o Muzri va ser un regne neohitita i després territori d'Assíria, de situació discutida.
Nou!!: Teglatfalassar III і Musri · Veure més »
Nabonassar
Nabonassar (que va regnar entre el 747 i el 734 aC.) va ser un rei babiloni.
Nou!!: Teglatfalassar III і Nabonassar · Veure més »
Nabu
Escultura de bronze de Nabu a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. Nabu (accadi: 𒀭𒀝; siríac: ܢܒܘ) va ser el deu mesopotami de la saviesa i de l'escriptura.
Nou!!: Teglatfalassar III і Nabu · Veure més »
Nabu-mukin-zeri
Nabu-mukin-zeri o Nabû-mukin-zēri va ser rei de Babilònia dels anys 732 aC al 729 aC.
Nou!!: Teglatfalassar III і Nabu-mukin-zeri · Veure més »
Nabu-nadin-zeri
Nabu-nadin-zeri o Nabû-nādìn-zēri (el nom complet només es troba a la llista A de la Llista dels reis de Babilònia, i Na-di-nu o Na-din a la Crònica sobre els regnes des de Nabû-Nasir (Nabonassar) a Šamaš-šuma-ukin) va ser rei de Babilònia de l'any 734 aC al 732 aC.
Nou!!: Teglatfalassar III і Nabu-nadin-zeri · Veure més »
Nabu-shuma-ishkun
Nabu-shuma-ishkun o Nabû-šuma-iškun va ser rei de Babilònia probablement de l'any 761 aC al 748 aC.
Nou!!: Teglatfalassar III і Nabu-shuma-ishkun · Veure més »
Nabu-shuma-ukin II
Nabu-shuma-ukin II o Nabû-šuma-ukîn II va ser un usurpador i breument rei de Babilònia durant un mes a l'any 732 aC, abans de ser enderrocat pel seu successor Nabu-mukin-zeri.
Nou!!: Teglatfalassar III і Nabu-shuma-ukin II · Veure més »
Namri
Namri (Namar) fou un territori oriental d'Assíria.
Nou!!: Teglatfalassar III і Namri · Veure més »
Neftalí
església de sant Joan del Mercat de València. Segons el Gènesi, Neftalí (en hebreu נַפְתָּלִי בן-יַעֲקֹב Naptālî ben Yahăqōb) és un dels dotze fills de Jacob.
Nou!!: Teglatfalassar III і Neftalí · Veure més »
Nergal
En la mitologia sumerobabilònica, Nergal (𒀭𒄊𒀕𒃲) és el rei de l'infern i espòs d'Ereixkigal, segon fill d'Enlil i Ninlil, i podria ser el segon governant de Kur (el món dels morts) amb Ereshkigal; a l'inframón tenia un palau on rebia homenatge dels que el visitaven.
Nou!!: Teglatfalassar III і Nergal · Veure més »
Nil
Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec antic, literalment ‘vall de riu’) és el riu més gran d'Àfrica.
Nou!!: Teglatfalassar III і Nil · Veure més »
Nimrud
Nimrud (coneguda com a Kalkhu pels assiris, i com a Calah o Kalakh en la Bíblia) fou una de les capitals d'Assíria, juntament amb Assur, Nínive i Dur Sharrukin.
Nou!!: Teglatfalassar III і Nimrud · Veure més »
Nippur
Localització de '''Nippur''' a Mesopotàmia. Nippur (en sumeri Nibru, sovint registrat amb el logograma 𒂗𒆤𒆠, EN.LÍLKI, "Ciutat d'Enlil", en accadi Nibbur) actualment Tell Nuffar, va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va sorgir cap a l'any 2700 aC i va mantenir un difícil equilibri entre Kix i Uruk.
Nou!!: Teglatfalassar III і Nippur · Veure més »
Oixea
Segons la Bíblia, Oixea (en hebreu, הושע בן-אלה Hoshe’a ben Elah) va ser el dinovè i últim rei del Regne d'Israel després de la seva divisió.
Nou!!: Teglatfalassar III і Oixea · Veure més »
Osees
''El profeta Osees'', pintat per Duccio di Buoninsegna a la Catedral de Siena (c. 1309-1311) A la Bíblia Hebrea, Osees (en hebreu הוֹשֵׁעַ) fill de Beeri, era un profeta del a Israel i autor del Llibre d'Osees que inclou les seves profecies.
Nou!!: Teglatfalassar III і Osees · Veure més »
País de la Mar
El País de la Mar Pàg.
Nou!!: Teglatfalassar III і País de la Mar · Veure més »
Patin
Estats neohitites i arameus, segles IX i VIII aC Patin o Pattin (i també Khattim, Khatina o Hatina, i pels assiris Unqi) va ser un estat dels luvites, que va sorgir com a poder independent després de la destrucció de l'imperi Hitita.
Nou!!: Teglatfalassar III і Patin · Veure més »
Pècah
Segons la Bíblia, Pècah (en hebreu, פקח בן-רמליהו Pekah ben Remalyahu) va ser el divuitè rei del Regne d'Israel després de la seva divisió, durant 20 anys, tot i que la cronologia tradicional el situa entre 740-732 a.n.e. En canvi, la cronologia bíblica el situa entre 778-758 a.n.e. Pècah era pròxim al rei Pecahià, però el va matar i va usurpar el tron.
Nou!!: Teglatfalassar III і Pècah · Veure més »
Pecahià
Segons la Bíblia, Pecahià (en hebreu, פקחיה בן-מנחם Pekahyah ben Menahēm) va ser el dissetè rei del Regne d'Israel després de la seva divisió, durant 2 anys entre 742-740 a.n.e. segons la cronologia tradicional, o entre 780-778 a.n.e. segons la cronologia bíblica.
Nou!!: Teglatfalassar III і Pecahià · Veure més »
Puqudu
Puqudu fou una de les tribus aramees de la Baixa Mesopotàmia.
Nou!!: Teglatfalassar III і Puqudu · Veure més »
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Nou!!: Teglatfalassar III і Regió de Síria · Veure més »
Regne d'Israel
Segons la Bíblia i les religions abrahàmiques, el Regne d'Israel (en hebreu, מַמְלֶכֶת יִשְׂרָאֵל, Mamlékhet Yisra'el) va ser el regne proclamat pels israelites quan les tribus van demanar al jutge Samuel que designés un rei.
Nou!!: Teglatfalassar III і Regne d'Israel · Veure més »
Regne de Judà
El Regne de Judà (en hebreu מַלְכוּת יְהוּדָה Malekhot Yəhûdāh) va ser un regne assentat a l'antiga Canaan i que es va crear després de la divisió del Regne d'Israel.
Nou!!: Teglatfalassar III і Regne de Judà · Veure més »
Regne de Que
El regne de Que Kue, Kui, Quwê, Qeve, Coa, Kuê o Keveh entre altres transcripcions) va ser un estat neohitita del sud de Cilícia, format principalment per l'anomenada Cilicia Campestris, a les zones planes al sud de les muntanyes del Taure, i fins a les muntanyes de Nur. La seva capital se suposa que era Adana, i Tars també en formava part.
Nou!!: Teglatfalassar III і Regne de Que · Veure més »
Regne de Samal
Regnes neohitites i arameus a Síria al segle VIII aC El Regne de Samal va ser un regne neohitita del nord de Síria sorgit probablement amb l'enfonsament de l'imperi hitita el 1185 aC quan diversos poders locals, com la ciutat de Sam'al d'on va prendre nom el regne, es van fer independents.
Nou!!: Teglatfalassar III і Regne de Samal · Veure més »
Rei d'Assíria
La següent llista de reis assiris és una compilació dels monarques d'Assíria, que comença aproximadament el 2500 aC i continua fins al segle VIII aC.
Nou!!: Teglatfalassar III і Rei d'Assíria · Veure més »
Rezin
Rezin o Ressín (llatí Rasin, hebreu: רְצִין) fou rei d'Aram o Damasc que va governar al.
Nou!!: Teglatfalassar III і Rezin · Veure més »
Salmanassar V
Salmanassar V (millor: Salmanàssar) (en accadi: Šulmanu-ašarid, en hebreu: שַׁלְמַנְאֶסֶר, hebreu modern: Shalman'eser, tiberià: Šalmanʼéser; grec antic: Σαλμανάσαρ, Σαλαμανάσαρ, Σαλμανάσσαρ llatí: Salmanăsar) va ser rei d'Assíria del 727 aC al 722 aC, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Teglatfalassar III і Salmanassar V · Veure més »
Samaria
miniatura Samaria (en llatí Samaria, en grec Σαμαρεῖιτις, en hebreu שומרון Xomeron, en àrab سامريّون, Sāmariyyūn o ألسامرة, As-Samara o جبال نابلس, Jibal Nablus) fou un districte de Palestina entre Judea i Galilea, entre Jenin (antiga Ginaea) i la toparquia dAcrabatta (entre Nablus i Jericó); el límit nord era marcat per les muntanyes que del munt Carmel anaven cap al sud-est.
Nou!!: Teglatfalassar III і Samaria · Veure més »
Sapia
Sapia fou una ciutat de situació desconeguda al sud de Babilònia, capital del principat caldeu de Bit Amukkani.
Nou!!: Teglatfalassar III і Sapia · Veure més »
Sippar
Sippar (en sumeri: 𒌓𒄒𒉣𒆠, Zimbir) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que al començament de la civilització sumèria va exercir per un temps l'hegemonia, que va perdre davant de la ciutat de Xuruppak.
Nou!!: Teglatfalassar III і Sippar · Veure més »
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Nou!!: Teglatfalassar III і Sumer · Veure més »
Tabal
Situació dels tabal Tabal, Tobal, Jabal o Tibarenoi va ser el nom d'un país i d'un grup indígena d'Anatòlia a la regió de la Capadòcia.
Nou!!: Teglatfalassar III і Tabal · Veure més »
Tartan
El tartan (de l'arameu ܬܵܪܬܵܢ tartan, en hebreu תַּרְתָּן; en grec Θαρθαν; en llatí tharthan) era el comandant en cap de l'exèrcit assiri.
Nou!!: Teglatfalassar III і Tartan · Veure més »
Tauleta d'argila
Llista de les victòries del rei Rimuix d'Accad en una tauleta d'argila. Les tauletes d'argila en l'antic Pròxim Orient (en idioma accadi: ṭuppu(m)) es varen fer servir com a suport per a l'escriptura especialment del tipus cuneiforme, des de l'edat del bronze i ben entrada l'edat de ferro.
Nou!!: Teglatfalassar III і Tauleta d'argila · Veure més »
Teglatfalassar I
Assíria en temps de Teglatfalassar I Teglatfalassar I (Tiglath-Pileser, Tiglat-Pilesser, forma hebrea derivada de l'accadià: Tukultī-apil-Ešarra.
Nou!!: Teglatfalassar III і Teglatfalassar I · Veure més »
Til Barsip
Til Barsip (Tarbusibi) és una antiga ciutat de l'Eufrates que correspon probablement a la moderna Tell Ahmar o Tell a-Ahmar.
Nou!!: Teglatfalassar III і Til Barsip · Veure més »
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Nou!!: Teglatfalassar III і Tir · Veure més »
Tuixpa
Tuixpa fou la segona i última capital del Regne d'Urartu (cap al 830 aC fins cap al 585 aC).
Nou!!: Teglatfalassar III і Tuixpa · Veure més »
Tukhana
- Tukhana o Tukhan (Tuhan o Tuhana, en algun cas Tokhan) fou una ciutat i regne neohitita de Cilícia.
Nou!!: Teglatfalassar III і Tukhana · Veure més »
Ulliba
Ulliba fou el nom urartià d'una regió situada segons René Grousset a l'oest d'Alzini, a la regió de les fonts del riu Batman, regió després anomenada Sassun.
Nou!!: Teglatfalassar III і Ulliba · Veure més »
Umqi
Umqi fou una província d'Assíria, al nord-oest de la moderna Síria.
Nou!!: Teglatfalassar III і Umqi · Veure més »
Ur
Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.
Nou!!: Teglatfalassar III і Ur · Veure més »
Urartu
Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.
Nou!!: Teglatfalassar III і Urartu · Veure més »
Zab
Zab és el nom de dos rius que recorren l'Iran, Turquia i Iraq i van a parar al Tigris.
Nou!!: Teglatfalassar III і Zab · Veure més »
Zagros
La serralada del Zagros és una cadena muntanyosa de l'Iran que s'estén de nord a sud amb una lleugera inclinació a l'oest cap al final i que forma la part central de les muntanyes que van des del Caucas fins al sud de l'Iran, ocupant la major part dels actuals Kurdistan iranià i Kurdistan iraquià.
Nou!!: Teglatfalassar III і Zagros · Veure més »
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Teglatfalassar III і 1 de gener · Veure més »
Redirigeix aquí:
Teglatfalasar III, Tiglath-Pileser III, Tiglatpileser III.
