Obrir a Google MapsTaula de continguts
78 les relacions: Abilene (Síria), Ak Sunkur I, Al-Awàssim, Al-Baladhurí, Al-Urdunn, Alep, Antioquia, Antioquia de l'Orontes, Ar-Raqqà, Arameu, Aristobul, Batanea, Bàssora, Bizanci, Calcis, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Caravanserrall, Claudi, Croades, Damasc, Dhàhir-ad-Din Tughtikín, Djabbul, Dura Europos, Edat mitjana, Eufrates, Europa, Folc V d'Anjou, Gassànides, Gaziantep, Hama, Hamdànides, Harun ar-Raixid, Herodes I Agripa, Herodes II Agripa, Herodes Pol·lió, Hira, Homs, Ibn Jubayr, Ikhxídides, Ilghazi I, Imad-ad-Din Zengi I, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Jund, Kufa, Làkhmides, Líban, Liwa, Maarat an-Numan, ... Ampliar l'índex (28 més) »
Abilene (Síria)
Abilene o simplement Abila va ser una regió de Celesíria, que tenia com a ciutat principal Abila.
Veure Qinnasrin і Abilene (Síria)
Ak Sunkur I
Aq-Súnqur I o Aq-Súnqur al-Ahmadilí fou un esclau turc d'Ahmadil ibn Ibrahim ibn Wahsudhan ar-Rawwadí al-Kurdí, fundador de la dinastia dels ahmadílides de Maragha, a qui va succeir quan fou assassinat entre 1114 i 1116.
Veure Qinnasrin і Ak Sunkur I
Al-Awàssim
Al-Awàssim fou la zona de frontera a Cilícia entre els diferents califats islàmics i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Qinnasrin і Al-Awàssim
Al-Baladhurí
Àhmad ibn Yahya ibn Jàbir ibn Dàwud al-Baladhurí, més conegut simplement per la seva nisba com a al-Baladhurí, fou un dels més grans historiadors àrabs del.
Veure Qinnasrin і Al-Baladhurí
Al-Urdunn
Al-Urdunn és una antiga divisió administrativa que ocupava part dels territoris propers al riu Jordà, així mateix és el nom donat pels àrabs a aquest riu.
Veure Qinnasrin і Al-Urdunn
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Veure Qinnasrin і Alep
Antioquia
Antioquia (en turc Antakya, en grec Αντιόχεια; en àrab انطاكيا, Anṭākiyā) és una ciutat al sud de Turquia, prop de la frontera amb Síria, a la riba de l'Orontes, capital (merkez ilce) de la província de Hatay.
Veure Qinnasrin і Antioquia
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Qinnasrin і Antioquia de l'Orontes
Ar-Raqqà
Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.
Veure Qinnasrin і Ar-Raqqà
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia).
Veure Qinnasrin і Arameu
Aristobul
* Aristobul de Cassandrea, historiador i un dels companys d'Alexandre el Gran.
Veure Qinnasrin і Aristobul
Batanea
Iturea, Traconítida, '''Batanea''', Gaulanítida, i Auranítida en el segle I Batanea fou un districte del nord-est de Palestina entre la Gaulanítida (a l'est de Galilea que s'estenia fins al llac Tiberiades i les fonts del Jordà) al sud-oest, i la regió d'Iturea o Auranítida al nord-oest.
Veure Qinnasrin і Batanea
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Veure Qinnasrin і Bàssora
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Veure Qinnasrin і Bizanci
Calcis
Calcis (Χαλκίδα; a l'edat mitjana coneguda com a Negrepont, en italià Negroponte; Χαλκίς) és la ciutat més important de l'illa d'Eubea i la capital de la perifèria d'Eubea, a la regió de la Grècia Central.
Veure Qinnasrin і Calcis
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Qinnasrin і Califat Abbàssida
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Veure Qinnasrin і Califat Fatimita
Caravanserrall
Caravanserrall de Karaj, Iran, època safàvida Caravanserrall i actual hotel a Shaki (Azerbaidjan) Un caravanserrall (del persa, كاروان caravan, 'viatgers' i سرا sarayı, 'hostal', 'refugi', 'palau') o khan era un edifici situat al llarg de les grans vies de comunicació del món musulmà (especialment les de la ruta de la Seda), destinat a acollir les caravanes a la fi d'una etapa de viatge.
Veure Qinnasrin і Caravanserrall
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Veure Qinnasrin і Claudi
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Veure Qinnasrin і Croades
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Qinnasrin і Damasc
Dhàhir-ad-Din Tughtikín
Abu-Mansur Dhàhir-ad-Din Tughtikín fou atabeg de Duqaq ibn Tútuix, seljúcida de Damasc, i fundador de la dinastia búrida.
Veure Qinnasrin і Dhàhir-ad-Din Tughtikín
Djabbul
Djabbul fou una antiga ciutat de l'Iraq, a la riba oriental del Tigris, uns 50 km al nord de Kut al-Amara i 30 al sud d'al-Numaniyya, la moderna Tell Naman.
Veure Qinnasrin і Djabbul
Dura Europos
Dura Europos (en grec antic Δοῦρα Εὐρωπός) era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates i al costat de Circesium, on segons Zòsim es va erigir un monument militar en honor de l'emperador Gordià III.
Veure Qinnasrin і Dura Europos
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Qinnasrin і Edat mitjana
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Veure Qinnasrin і Eufrates
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Qinnasrin і Europa
Folc V d'Anjou
Folc V d'Anjou dit “el Jove” fou comte d'Anjou, de Tours, de Maine i rei de Jerusalem - com a Folc I - del 1131 al 1143, com a fill i successor de Folc IV el Tauró el 1109.
Veure Qinnasrin і Folc V d'Anjou
Gassànides
Els gassànides foren un grup àrab cristià monofisita qui va fundar i dirigir un regne preislàmic àrab al territori que avui és Jordània.
Veure Qinnasrin і Gassànides
Gaziantep
Vista de Gaziantep Gaziantep (antigament Ayntab o Aintab), coneguda informalment com a Antep, és una ciutat de Turquia capital de la província de Gaziantep i del districte homònim.
Veure Qinnasrin і Gaziantep
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Veure Qinnasrin і Hama
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Veure Qinnasrin і Hamdànides
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Veure Qinnasrin і Harun ar-Raixid
Herodes I Agripa
Herodes I Agripa (Herodes Agrippa), al qual Flavi Josep esmenta com Agripa el Gran, fou fill d'Aristòbul i Berenice i net d'Herodes el Gran, nascut vers l'any 10 aC.
Veure Qinnasrin і Herodes I Agripa
Herodes II Agripa
Herodes II Agripa -Herodes Agrippa, - (27 dC - 99) fou un sobirà jueu fill d'Herodes I Agripa i de Xipros.
Veure Qinnasrin і Herodes II Agripa
Herodes Pol·lió
Herodes Pol·lió o Herodes de Calcis (Ἡρώδης) fou rei de Calcis, fill d'Aristobul (fill d'Herodes el Gran i de Mariamne i germà d'Herodes Agripa I).
Veure Qinnasrin і Herodes Pol·lió
Hira
Al-Hira o, a vegades, Hira fou una antiga ciutat al sud de Kufa a la part central del sud de l'Iraq al límit entre les terres agrícoles mesopotàmiques i el desert d'Aràbia.
Veure Qinnasrin і Hira
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Veure Qinnasrin і Homs
Ibn Jubayr
Abu-l-Hussayn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Jubayr al-Kinaní, conegut com a Ibn Jubayr —en àrab أبو الحسين محمد بن أحمد بن جبير الكناني, Abū-l-Ḥusayn Muḥammad ibn Aḥmad ibn Jubayr al-Kinānī— (València, 1145 - Alexandria, 29 de novembre de 1217) fou un geògraf, viatger i poeta andalusí; el seu llibre de viatges Rihla és força conegut al món àrab.
Veure Qinnasrin і Ibn Jubayr
Ikhxídides
La dinastia ikhxídida o els ikhxídides fou una nissaga que va governar Egipte del 935 al 969, quan els fatimites van assolir el poder.
Veure Qinnasrin і Ikhxídides
Ilghazi I
Ilghazi (I) Najm-ad-Din (? - 3 de novembre de 1122) fou emir ortúquida, fill d'Ortuk.
Veure Qinnasrin і Ilghazi I
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Veure Qinnasrin і Imad-ad-Din Zengi I
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Qinnasrin і Imperi Romà d'Orient
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Veure Qinnasrin і Imperi Seljúcida
Jund
Jund, en plural ajnad, tot i que també és habitual junds (pl.), és una paraula àrab que designava inicialment un exèrcit.
Veure Qinnasrin і Jund
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Veure Qinnasrin і Kufa
Làkhmides
s. XV que descriu la construcció d'un dels castells d'Al-Hira, la capital dels làkhmides. Els làkhmides van ser un grup d'àrabs cristians que van viure al sud d'Iraq, i el 266 dC construïren la ciutat d'al-Hira.
Veure Qinnasrin і Làkhmides
Líban
El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.
Veure Qinnasrin і Líban
Liwa
* Per l'oasi a l'emirat d'Abu Dhabi, vegeu Liwa Un liwà fou una divisió administrativa de l'Imperi Otomà.
Veure Qinnasrin і Liwa
Maarat an-Numan
Gran Mesquita Ma'arrat al-Numan, Maarrat al-Numan o Maarat an-Numan és una ciutat artesanal i comercial del nord-oest de Síria.
Veure Qinnasrin і Maarat an-Numan
Manbij
Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).
Veure Qinnasrin і Manbij
Maraix
Maraix o Kahramanmaraş (turc) és una ciutat de Turquia, i capital de la província de Kahramanmaraş.
Veure Qinnasrin і Maraix
Mardj Dabik
Marj Dabiq —— és una plana de Síria, prop de Dabiq, a la vall del riu Nahr al-Kuwayk.
Veure Qinnasrin і Mardj Dabik
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.
Veure Qinnasrin і Monestir
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Veure Qinnasrin і Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Jarir ibn Yazid ibn Kathir ibn Ghàlib at-Tabarí, més conegut simplement com a at-Tabarí o, entre els àrabs, com limam at-Tabarí (Tabaristan, Iran, 839 - Bagdad, 923) va ser un historiador i exegeta de l'Alcorà d'origen persa de molt renom.
Veure Qinnasrin і Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí
Nicèfor II Focas
Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969.
Veure Qinnasrin і Nicèfor II Focas
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Veure Qinnasrin і Palestina
Ponç de Trípoli
Ponç de Tolosa o Ponç de Trípoli (vers 1096 † 1137) fou comte de Trípoli de la casa roergata de Tolosa, del 1112 a 1137.
Veure Qinnasrin і Ponç de Trípoli
Principat d'Antioquia
El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Veure Qinnasrin і Principat d'Antioquia
Qinnasrin
Qinnasrin fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria, a 30 km al sud-est d'Alep.
Veure Qinnasrin і Qinnasrin
Samarra
Samarra és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.
Veure Qinnasrin і Samarra
Sarmin
Sarmin és una ciutat de Síria, que pertany administrativament a la província d'Idlib, situada al nord-oest del país.
Veure Qinnasrin і Sarmin
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Veure Qinnasrin і Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Qinnasrin і Síria
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Veure Qinnasrin і Seleuc I Nicàtor
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Veure Qinnasrin і Siríac
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Veure Qinnasrin і Soldanat de Rum
Sulayman ibn Abd-al-Màlik
Sulayman ibn Abd-al-Màlik o, simplement, Sulayman (c. 674-717) fou califa omeia marwànida de Damasc (715-717).
Veure Qinnasrin і Sulayman ibn Abd-al-Màlik
Sulayman ibn Kutalmix
Sulayman I ibn Kutalmix (turc anatoli antic: سُلَیمانشاہ بن قُتَلمِش) fou el fundador del Soldanat de Rum.
Veure Qinnasrin і Sulayman ibn Kutalmix
Talmud
El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.
Veure Qinnasrin і Talmud
Tútuix I
Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix (I) ibn Alp Arslan, més conegut habitualment com a Tútuix I, fou un sultà seljúcida de Síria (a Alep i nord de Síria del 1086 al 1087 i del 1094 al 1095, a Damasc de 1079 a 1095).
Veure Qinnasrin і Tútuix I
Traconítida
La Traconítida o Traconitis fou un districte de Palestina propera a l'anomenat Mar de Galilea (llac de Tiberíades) i en direcció a Damasc; a l'est tenia l'Auranítida o Auranitis (avui la Bataniyya), al sud l'Iturea, i a l'oest la Gaulanítida o Gaulanitis.
Veure Qinnasrin і Traconítida
Xaizar
modern llogaret de Saijar amb les ruïnes de la fortalesa al fons Xaizar (شيزر, transcrit sovint Shayzar o Shaizar), coneguda en època hel·lenística com a Larisa de Síria (Λάρισα ἐν Συρία), fou una antiga ciutat i posteriorment important fortalesa medieval del nord de Síria, a la riba esquerra de l'Orontes, a uns 20 km al nord-oest de Hamat, que va tenir diverses etapes de prosperitat fins que restà abandonada al.
Veure Qinnasrin і Xaizar
Yaqut al-Hamawí
Yaqut ibn Abd-Al·lah al-Hamawí ar-Rumí, més conegut simplement com a Yaqut al-Hamawí o Yaqut ar-Rumí (vers 1179 – Alep, 12 d'agost de 1229), fou un historiador i geògraf musulmà d'origen sirià, famós pels seus escrits enciclopèdics sobre el món islàmic.
Veure Qinnasrin і Yaqut al-Hamawí
Yazid I
Yazid ibn Muàwiya o Yazid I —— (643-683) fou califa omeia sufyànida de Damasc (680-683).
Veure Qinnasrin і Yazid I
1047
El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Qinnasrin і 1047
73
El 73 (LXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Qinnasrin і 73
També conegut com Calcis ad Belum, Chalcis ad Belum, Kinnasrin.