Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Abd-Al·lah ibn Tàhir, Abu-Saïd al-Jannabí, Al-Amín (abbàssida), Al-Arid, Al-Hassà, Al-Yamama, Alep, Alta Mesopotàmia, Apostasia en l'islam, Àhmad ibn Tulun, Bahrain, Califat Abbàssida, Càrmates, Circesium, Confederació, Djada, Enciclopèdia de l'Islam, Harun ar-Raixid, Hawazin, Iemen, Jabal Xammar, Jiddah, Kays, La Meca, Mossul, Najd, Qatif, Qays Aylan, Regió d'Al-Qàssim, Taghlibites, Tàhir ibn al-Hussayn, Tribus d'Aràbia, Tsanars, Turquia, Tuwayk, Uqàylides, Usfúrida, Yússuf ibn Abi-s-Saj.
Abd-Al·lah ibn Tàhir
Abd-Al·lah ibn Tàhir (Nixapur, c. 798 - 26 de novembre del 844) fou un poeta, general i funcionari abbàssida governador hereditari del Khorasan (828-844). Pertanyia a la dinastia tahírida, d'origen persa i mawla, i client del governador de Sistan Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí. Era fill de Tàhir ibn al-Hussayn, el fundador de la dinastia tahírida amb capital a Nixapur. Fou un mecenes i protector de la literatura i la cultura. Disposava d'un grau palau a Bagdad que era la seu dels governadors de la ciutat, càrrec que per força temps va romandre en mans de membres de la família tahírida. Durant el govern del seu pare el va acompanyar a la campanya a al-Jazira contra Nasr ibn Xabath al-Uqaylí, partidari d'al-Amín. El 821 el seu pare va ser enviat al Khurasan i el califa al-Mamun va nomenar governador al fill per dirigir la regió entre Rakka i Egipte i li va donar tanmateix el comandament de l'exèrcit que combatia contra Nasr ben Shabath, el partidari d'Al-Amín. Va obligar a Nasr a sotmetre's el 825 i el 826/827 va anar a Egipte on els refugiats andalusos dirigits per l'aventurer Abd-Al·lah ibn as-Sarí, provocaven agitació i havien establert la República d'Alexandria. Es va apoderar dels seus caps, aconseguint restablir l'ordre. Els assetjats van obtenir l'aman i van poder sortir de la ciutat sans i estalvis amb la condició de no emportar-se cap esclau ni cap egipci i de no entrar en cap país musulmà. Els expulsats es van dirigir a Creta i la van conquerir el mateix 827 o al 828 i van establir l'Emirat de Creta. Després va anar al Jibal per aixecar tropes per combatre a Babak el khurramita i essent allí es va assabentar de la mort del seu germà Talha ibn Tàhir governador del Khorasan (828). El Califa li va encarregar d'assolir la successió del seu germà, però no en va prendre possessió; i el 829 va dirigir una campanya a l'Azerbaidjan contra Babak i els khurramites, però al-Mamun li va ordenar tornar al Khorasan per lluitar contra els kharigites de la província. Llavors va prendre formal possessió del govern a Nishapur (830). El nou califa al-Mu'tasim (833-842) no el volia com a governador però el va acabar confirmant. Des de llavors va tenir un govern molt encertat. Destaca la regulació de la utilització de l'aigua que era un problema pels pagesos. La seva tasca principal fou donar suport als seus vassalls els samànides de Transoxiana, i mantenir l'ortodòxia sunnita contra els xiïtes al nord d'Iran. Sota el califa al-Mútassim, va sufocar la revolta del pretendent alida Muhàmmad ibn al-Qàssim (834-835) a Guzgan. El 224 de l'hègira (838-839) es va enfrontar a la revolta al Mazanderan (que era part del govern de Khorasan) de l'isbahbad Mazyar ibn Karin ibn Wandadhurmuz, instigada per al-Afxín Khaydhar, i que volia tractar directament amb el califa, al qual finalment va capturar i el va enviar a l'Iraq per ser executat. Segons Gardizi el califa l'odiava i va intentar enverinar-lo però l'esclau encarregat va revelar el complot que va fracassar, però de les dades conegudes no es detecta cap enemistat entre el Califa al-Mutasim i Abd Allah ibn Tahir. Va morir el 845 i el va succeir el seu fill Tàhir ibn Abd-Al·lah.
Nou!!: Uqayl і Abd-Al·lah ibn Tàhir · Veure més »
Abu-Saïd al-Jannabí
Abu-Saïd al-Hàssan ibn Bahram al-Jannabí al-Hajarí, més conegut simplement com a Abu-Saïd al-Jannabí (nascut entre 845 i 855-mort en 913 o 914) fou un daï ismaïlita, fundador de l'estat càrmata a Bahrayn; era persa i nadiu de Ganaveh (en àrab, Jannaba), a la costa del Fars, i deia ser de descendència sassànida.
Nou!!: Uqayl і Abu-Saïd al-Jannabí · Veure més »
Al-Amín (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Harun ar-Raixid al-Amín —— (més conegut pel seu làqab al-Amín 787-814) (abril de 787-25 de setembre de 813) fou un califa abbàssida de Bagdad, fill i successor d'Harun ar-Raixid, que va governar del 809 al 813.
Nou!!: Uqayl і Al-Amín (abbàssida) · Veure més »
Al-Arid
Al-Arid és una regió del centre del Najd, a l'Aràbia Saudita.
Nou!!: Uqayl і Al-Arid · Veure més »
Al-Hassà
Al-Ahsà, al-Hassà, al-Ahsa, el-Hasa, el-Ahsa o Hajar (pronunciat localment al-Ḥasāʾ) és una regió oriental de l'Aràbia Saudita, nom que prové d'un grup d'oasis homònims.
Nou!!: Uqayl і Al-Hassà · Veure més »
Al-Yamama
Al-Yamama és una ciutat i antic districte del centre d'Aràbia.
Nou!!: Uqayl і Al-Yamama · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Uqayl і Alep · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Uqayl і Alta Mesopotàmia · Veure més »
Apostasia en l'islam
Opinió legal sobre l'apostasia mitjançant una fàtua per a un home que es converteix al cristianisme. Lapostasia en l'islam (en àrab ارتداد o ردة, irtidād o ridda) és una noció polèmica, ja que segons algunes interpretacions ha de ser castigada amb la pena de mort, malgrat que no hi ha cap versicle de l'Alcorà que estableixi un càstig terrenal per a l'apostasia (només estableix que aquesta existeix i que Déu la menysprea).
Nou!!: Uqayl і Apostasia en l'islam · Veure més »
Àhmad ibn Tulun
Àhmad ibn Tulun (setembre de 835 - 10 de maig de 884) fou governador d'Egipte, inicialment al servei del Califat Abbàssida de Bagdad, després per compte propi emir d'Egipte i Síria (868-884), fundador de la dinastia tulúnida.
Nou!!: Uqayl і Àhmad ibn Tulun · Veure més »
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Nou!!: Uqayl і Bahrain · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Uqayl і Califat Abbàssida · Veure més »
Càrmates
Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.
Nou!!: Uqayl і Càrmates · Veure més »
Circesium
Circesium (grec Kirkesion o Kirkesios, siríac Kerkusion) fou una antiga ciutat de Mesopotàmia a Osroene.
Nou!!: Uqayl і Circesium · Veure més »
Confederació
Una confederació és una associació de comunitats o estats sobirans creada per mitjà d'un contracte real, constitució o tractat internacional per a l'assoliment d'alguns fins o propòsits comuns predeterminats.
Nou!!: Uqayl і Confederació · Veure més »
Djada
Djada és una tribu d'Aràbia, principalment del Iemen, amb diverses clans entre els amir ben sasaa i els amiri.
Nou!!: Uqayl і Djada · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Uqayl і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Uqayl і Harun ar-Raixid · Veure més »
Hawazin
Els hawazin són un grup de tribus del nord de l'Aràbia Saudita originades amb Hawazin ibn Mansur.
Nou!!: Uqayl і Hawazin · Veure més »
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Nou!!: Uqayl і Iemen · Veure més »
Jabal Xammar
Jibal Xammar o muntanyes Xammar són unes muntanyes del nord de l'Aràbia Saudita.
Nou!!: Uqayl і Jabal Xammar · Veure més »
Jiddah
Situació de Jiddah Jiddah o Gidda, és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga, a l'Aràbia Saudita a la costa de la mar Roja, província de la Meca, segona ciutat del país després de la capital Riad.
Nou!!: Uqayl і Jiddah · Veure més »
Kays
L'illa de Kish (en persa کیش, històricament Kays) és un territori insular de l'Iran, dependent de la província d'Hormozgan, declarada zona de lliure comerç (free trade zone) el que l'ha convertit en un paradís del consumidor amb gran nombre de malls, centres comercials, atraccions turístiques i hotels.
Nou!!: Uqayl і Kays · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Uqayl і La Meca · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Uqayl і Mossul · Veure més »
Najd
La regió històrica del Najd en (verd clar) i les divisions administratives modernes a l'Aràbia Saudita El Najd és una regió de la part central de la Península Aràbiga.
Nou!!: Uqayl і Najd · Veure més »
Qatif
Qatif o al-Qatif és un dels principals oasis de l'Aràbia Saudita, a la Província Oriental (Aràbia Saudita), a la costa del golf Pèrsic, a la badia de Turut, que pren el nom de l'illa de Turut o al-Aixa, capital Tarut, unida a la costa per un camí artificial; té un port d'aigües poc profundes que només permet l'acostament de vaixells petits, per la qual cosa el trànsit important va a Ras Tannura, a la costa nord de la badia, o a Dammam, al sud.
Nou!!: Uqayl і Qatif · Veure més »
Qays Aylan
Els Qays Aylan foren un grup àrab, una de les dues subdivisions dels Múdar.
Nou!!: Uqayl і Qays Aylan · Veure més »
Regió d'Al-Qàssim
La província o míntaqa d'Al-Qassim és una míntaqa o província de l'Aràbia Saudita, a la regió històrica del Najd, creuada pel Uadi ar-Rummah.
Nou!!: Uqayl і Regió d'Al-Qàssim · Veure més »
Taghlibites
El taghlibites, a vegades Banu Taghlib, foren una tribu àrab del Diyar Mudar i Diyar Rabia.
Nou!!: Uqayl і Taghlibites · Veure més »
Tàhir ibn al-Hussayn
Tàhir ibn al-Hussayn ibn Mússab ibn Ruzayq o, més senzillament, Tàhir ibn al-Hussayn, conegut també pel làqab Dhu-l-Yaminayn (‘l'Ambidextre’) (Bushang, 776 - Merv, 822), fou el fundador de la dinastia dels tahírides del Khorasan.
Nou!!: Uqayl і Tàhir ibn al-Hussayn · Veure més »
Tribus d'Aràbia
Tribus d'Aràbia fa referència als clans àrabs que han viscut o viuen a la Península Aràbiga.
Nou!!: Uqayl і Tribus d'Aràbia · Veure més »
Tsanars
Tsanars és el nom d'un país de la Geòrgia antiga, poblat per tribus independents o semi independents, anomenades en conjunt tsanars.
Nou!!: Uqayl і Tsanars · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Uqayl і Turquia · Veure més »
Tuwayk
La serralada de Tuwayq (pronunciat localment Ṭwayg) és una cadena de muntanyes de l'Aràbia central, a l'Aràbia Saudita, que discorre en direcció nord-sud durant uns 800 km creuant l'altiplà del Najd des d'al-Zufi, al nord de Riyadh, al nord, fins al Wadi ad-Dawasir al sud, prop de l'extrem occidental del Rub al-Khali.
Nou!!: Uqayl і Tuwayk · Veure més »
Uqàylides
La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.
Nou!!: Uqayl і Uqàylides · Veure més »
Usfúrida
La dinastia usfúrida o dels usfúrides fou una nissaga d'importància menor que va governar a l'Aràbia Oriental o Bahrayn, amb centre a al-Ahsa.
Nou!!: Uqayl і Usfúrida · Veure més »
Yússuf ibn Abi-s-Saj
Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.
Nou!!: Uqayl і Yússuf ibn Abi-s-Saj · Veure més »
