Accés més ràpid que el navegador!
76 les relacions: Abu-Tàghlib, Al-Hàkim (fatimita), Al-Mansur ibn Bulugguín, Al-Muïzz (fatimita), Alep, Alptegin, Amalfi, Amazics, Antioquia de l'Orontes, Apamea, Ar-Raqqà, Ascaló, Bagdad, Banu Kalb, Banu l-Jarrah, Bardas Focas, Bilbeis, Bulugguín ibn Ziri, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Càrmates, Damasc, Diyar Múdar, Egipte, El Caire, Hamdànides, Hauran, Homs, Ibn Kil·lis, Ifríqiya, Imperi Romà d'Orient, Jàfar ibn al-Furat, Jàwhar as-Siqil·lí, Jerusalem, Magrib, Miquel Burtzes, Mossul, Mufàrrij ibn Dàghfal, Nom àrab, Orontes, Palestina, Ramla, Saïd-ad-Dawla (hamdànida), Sad-ad-Dawla (hamdànida), Síria, Sicília, Tiberíades, Trípoli (Líban), Uqayl, Uqàylides, ..., Xaizar, Zírida, Zenetes, Ziri ibn Manad, 10 de maig, 14 d'octubre, 21 de desembre, 9 d'agost, 955, 972, 974, 975, 976, 978, 979, 980, 982, 983, 984, 988, 991, 992, 993, 994, 995, 996. Ampliar l'índex (26 més) »
Abu-Tàghlib
Abu-Tàghlib Fadl-Al·lah al-Ghadànfar ibn al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan, més conegut senzillament com Abu-Tàghlib (?- 979) fou emir hamdànida a Mossul.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Abu-Tàghlib · Veure més »
Al-Hàkim (fatimita)
Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Al-Hàkim (fatimita) · Veure més »
Al-Mansur ibn Bulugguín
Al-Mansur ibn Bulugguín fou fill de Bulugguín ibn Ziri, al que va succeir com a governador d'Ifríqiya i emir d'Ashir a la seva mort el 25 de maig del 984.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Al-Mansur ibn Bulugguín · Veure més »
Al-Muïzz (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn al-Mansur al-Muïzz li-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Muïzz (?, 26 de setembre del 931 - el Caire, 19 de desembre del 975) fou califa fatimita a Mahdia (Ifríqiya) i després al Caire (953-975).
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Al-Muïzz (fatimita) · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Alep · Veure més »
Alptegin
Alptegin (Alp Tigin, Alp Tegin, Alp Takin, paraula turca que vol dir "Príncep heroi") (mort 963) fou el fundador de fet de la dinastia gaznèvida.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Alptegin · Veure més »
Amalfi
Amalfi és un municipi de la província de Salern, regió de Campània (Itàlia).
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Amalfi · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Amazics · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Apamea
Apamea Apamea fou una antiga ciutat de Síria a la vora del riu Orontes.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Apamea · Veure més »
Ar-Raqqà
Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Ar-Raqqà · Veure més »
Ascaló
Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Ascaló · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Bagdad · Veure més »
Banu Kalb
Els Banu Kalb o kalbites eren una de les tribus d'Aràbia d'origen iemenita (encara que més endavant, per motius polítics es reclamaven del grup del nord), amb origen comú en Kalb ibn Wabara.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Banu Kalb · Veure més »
Banu l-Jarrah
Els Banu l-Jarrah, els jarràhides o la dinastia jarràhida fou una nissaga sorgida la tribu iemenita de Tayy, establerta a diverses regions desèrtiques del nord d'Aràbia i a Palestina.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Banu l-Jarrah · Veure més »
Bardas Focas
Bardas Focas, en grec medieval Βάρδας Φωκᾶς, mort el 13 d'abril de 989, va ser un important militar de l'Exèrcit romà d'Orient que va participar en tres revoltes que es van produir durant el mandat de la Dinastia macedònia.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Bardas Focas · Veure més »
Bilbeis
Bilbeis (o Bilbays) és una antiga ciutat al sud-est del delta del Nil a Egipte.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Bilbeis · Veure més »
Bulugguín ibn Ziri
Bulugguín ibn Ziri fou fill de l'emir sanhaja d'Ashir Ziri ibn Manad.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Bulugguín ibn Ziri · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Califat Abbàssida · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Califat Fatimita · Veure més »
Càrmates
Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Càrmates · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Damasc · Veure més »
Diyar Múdar
Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Diyar Múdar · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Egipte · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і El Caire · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Hamdànides · Veure més »
Hauran
Dar Qasim Tanash Hauran o Hawran és un altiplà volcànic al sud-oest de Síria.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Hauran · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Homs · Veure més »
Ibn Kil·lis
Abu-l-Fàraj Yaqub ibn Yússuf, més conegut com a Ibn Kil·lis (Bagdad, 930 - el Caire, 22 de febrer de 991) fou un important visir fatimita d'Egipte, d'origen jueu.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Ibn Kil·lis · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Ifríqiya · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Jàfar ibn al-Furat
Abu-l-Fadl Jàfar ibn al-Fadl ibn Jàfar ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Hàssan ibn al-Furat o, més senzillament, Jàfar ibn al-Furat (921-1001) fou visir dels emirs ikhxídides d'Egipte; era fill del visir abbàssida Abu-l-Fat·h al-Fadl ibn Jàfar ibn al-Furat.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Jàfar ibn al-Furat · Veure més »
Jàwhar as-Siqil·lí
Jàwhar ibn Abd-Al·lah, conegut com a Jàwhar as-Siqil·lí, literalment Jàwhar el Sicilià, però també pels epítets as-Saqlabí, ‘l'Eslau’ o ‘l'Esclau’, ar-Rumí, ‘el Grec’ o ‘el Cristià’, al-Kàtib, ‘el Secretari’, o al-Qàïd, ‘l'Alcaid’ o ‘el General’ (vers 900/910 - 28 de gener de 992) fou un general musulmà, un dels fundadors del poder fatimita al Maghrib i Egipte.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Jàwhar as-Siqil·lí · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Jerusalem · Veure més »
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Magrib · Veure més »
Miquel Burtzes
Miquel Burtzes (grec: Μιχαήλ Βούρτζης, Mikhaïl Vurtzis), nascut cap al 930/935 i mort a la tardor del 995 o més tard, fou un important general romà d'Orient de finals del.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Miquel Burtzes · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Mossul · Veure més »
Mufàrrij ibn Dàghfal
Al-Mufàrrij ibn Dàghfal (mort en 1013) fou emir dels jarràhides de Palestina.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Mufàrrij ibn Dàghfal · Veure més »
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Nom àrab · Veure més »
Orontes
El riu Orontes (també anomenat nahr al-Urunt o nahr al-Urund) és el principal riu de Síria, després de l'Eufrates.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Orontes · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Palestina · Veure més »
Ramla
267x267px Ramla (Ramlāh) —també transcrita Ramlah, al-Ramlah, Ramle o Remle i fins i tot Rama— és una ciutat israeliana pertanyent al Districte Central d'Israel.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Ramla · Veure més »
Saïd-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-FadàIl Saïd-ad-Dawla, més conegut com Saïd-ad-Dawla, fou el tercer i darrer emir hamdànida d'Alep del 991 al 1002.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Saïd-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Sad-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Maali Xarif ibn Alí ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Sad-ad-Dawla, més conegut simplement com a Sad-ad-Dawla, fou el segon emir hamdànida d'Alep (-967-991).
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Sad-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Síria · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Sicília · Veure més »
Tiberíades
Tiberíades (en hebreu: טבריה) (Teveryà) és una ciutat d'Israel i antiga capital de Galilea.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Tiberíades · Veure més »
Trípoli (Líban)
Trípoli (pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada, literalment ‘Trípoli de Síria’, per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Trípoli (Líban) · Veure més »
Uqayl
Els uqayl o Banu Uqayl fou una tribu àrab de la confederació dels Àmir ibn Sàssaa; va subsistir al llarg dels segles i modernament apareix un grup de camellers, caravaners i mercaders amb el nom d'Agel suposats descendents dels Uqayl.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Uqayl · Veure més »
Uqàylides
La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Uqàylides · Veure més »
Xaizar
modern llogaret de Saijar amb les ruïnes de la fortalesa al fons Xaizar (شيزر, transcrit sovint Shayzar o Shaizar), coneguda en època hel·lenística com a Larisa de Síria (Λάρισα ἐν Συρία), fou una antiga ciutat i posteriorment important fortalesa medieval del nord de Síria, a la riba esquerra de l'Orontes, a uns 20 km al nord-oest de Hamat, que va tenir diverses etapes de prosperitat fins que restà abandonada al.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Xaizar · Veure més »
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Zírida · Veure més »
Zenetes
Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Zenetes · Veure més »
Ziri ibn Manad
Ziri ibn Manad (mort en 972) fou el cap de les forces amazigues sanhadja al Magrib, partidari del califa fatimita.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і Ziri ibn Manad · Veure més »
10 de maig
El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і 10 de maig · Veure més »
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і 14 d'octubre · Veure més »
21 de desembre
El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і 21 de desembre · Veure més »
9 d'agost
El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і 9 d'agost · Veure més »
955
El 955 (CMLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і 955 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і 972 · Veure més »
974
Sense descripció.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і 974 · Veure més »
975
Sense descripció.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і 975 · Veure més »
976
Sense descripció.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і 976 · Veure més »
978
Sense descripció.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і 978 · Veure més »
979
Sense descripció.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і 979 · Veure més »
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і 980 · Veure més »
982
El 982 (CMLXXXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і 982 · Veure més »
983
Sense descripció.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і 983 · Veure més »
984
Sense descripció.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і 984 · Veure més »
988
;Països Catalans.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і 988 · Veure més »
991
Sense descripció.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і 991 · Veure més »
992
Sense descripció.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і 992 · Veure més »
993
Sense descripció.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і 993 · Veure més »
994
Sense descripció.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і 994 · Veure més »
995
Sense descripció.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і 995 · Veure més »
996
Sense descripció.
Nou!!: Al-Aziz (fatimita) і 996 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Abu-Mansur Nizar ibn al-Muïzz al-Aziz bi-L·lah, Al-Aziz Billah, Al-Aziz Nizar Abu Mansur Billah.
