Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Hauran

Índex Hauran

Dar Qasim Tanash, cortesia d'Ahmed Abdallah Jameel Gharaibeh Hauran o Hawran (àrab حوران, Ḥaurān) és un altiplà volcànic al sud-oest de Síria.

77 les relacions: Abd-Al·lah ibn Alí, Abilene (Síria), Ajlun, Al-Amārna, Al-Nukra, Altiplà, Alts del Golan, Anaza, Antígon el Borni, Aràbia (província romana), Aràbia Pètria, Assíria, August, Auranítida, Ayn Jalut, Basan, Batanea, Bosrà, Califat abbàssida, Càrmata, Damasc, Decàpolis, Dera, Deuteronomi, Dinastia aiúbida, Djabiya, Djebel Drus, Drusos, Faisal I, Gassànides, Gaulanitis, Gaza, Governació de Damasc, Governació de Daraa, Hermon, Herodes el gran, Herodes Filip, Hijaz, Imperi Aquemènida, Imperi Selèucida, Irbid, Iturea, Jordània, Khwarizm, Líban, Lisànies I d'Abilene, Lisànies II d'Abilene, Omeies, Província romana de Síria, Quneitra, ..., Regne de Calcis, República Àrab Siriana, Riu Jordà, Salkhad, Traconítida, Yarmuk, 1217, 1244, 1260, 15, 1844, 1860, 1861, 1918, 1920, 1925, 1933, 1946, 1954, 1964, 20 aC, 27 d'agost, 4 aC, 634, 64 aC, 69 aC, 750. Ampliar l'índex (27 més) »

Abd-Al·lah ibn Alí

Abd-Al·lah ibn Alí (ca. 712? - 764) fou un membre de la família abbàssida, oncle dels califes Abu-l-Abbàs as-Saffah i Abu-Jàfar al-Mansur, que participà activament en la revolució que entronitzà la seva família en el califat i va pretendre el califat.

Nou!!: Hauran і Abd-Al·lah ibn Alí · Veure més »

Abilene (Síria)

Abilene fou una regió de Celesíria, centrada en la ciutat d'Abila, entre Iturea-Gaulanítida-Batanea al nord i la Decàpolis al sud.

Nou!!: Hauran і Abilene (Síria) · Veure més »

Ajlun

Castell d'Ajlun Castell (entrada) Adjlun o Ajlun —en àrab عجلون, ʿAjlūn— és la capital de la governació o ''muhàfadga'' d'Ajlun (Jordània), tot i no ser-ne la ciutat més gran.

Nou!!: Hauran і Ajlun · Veure més »

Al-Amārna

Al-Amārna, també conegut com a Tell al-Amarna, Till el-Amarna o simplement Amarna, és el lloc on el faraó Akhenaten va construir la seva nova capital al sisè any de regnat, quan va optar per l'adoració d'un déu únic, el déu-sol Aten o Aton.

Nou!!: Hauran і Al-Amārna · Veure més »

Al-Nukra

Al-Nukra és la regió occidental de les muntanyes de l'Hauran i ocupa la part septentrional de l'actual Jordània.

Nou!!: Hauran і Al-Nukra · Veure més »

Altiplà

Vista des de l'espai de l'altiplà del Tibet, situat entre l'Himàlaia i el desert de Takla Makan. Un altiplà és una superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.

Nou!!: Hauran і Altiplà · Veure més »

Alts del Golan

Els alts del Golan —en àrab هضبة الجولان, haḍba al-Jūlān o al-Jawlān; en hebreu רמת הגולן, ramat HaGolan— o, simplement, el Golan, són un altiplà al sud-oest de Síria, a la frontera amb Israel, Jordània i el Líban.

Nou!!: Hauran і Alts del Golan · Veure més »

Anaza

Anaza és una tribu àrab, antiga però encara existent.

Nou!!: Hauran і Anaza · Veure més »

Antígon el Borni

Antígon el Borni Ἀντίγονος en grec - (vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.

Nou!!: Hauran і Antígon el Borni · Veure més »

Aràbia (província romana)

Províncies romanes. En vermell, Aràbia Bosra, capital de la província d'Aràbia. Aràbia és el nom assignat al país dels àrabs, inicialment limitats a algunes terres poblades per àrabs (l'actual Jordània) i estès més tard i concretat a tota la península Aràbiga del sud-oest d'Àsia, que fou el seu territori originari i on l'estat més gran és l'Aràbia Saudita.

Nou!!: Hauran і Aràbia (província romana) · Veure més »

Aràbia Pètria

Les províncies de l'Imperi romà. L'Aràbia Pètria està marcada en vermell L'Aràbia Pètria (en llatí: Arabia Petraea) va ser una província de l'Imperi romà creada a partir de la divisió de la província d'Aràbia cap al segle II dC.

Nou!!: Hauran і Aràbia Pètria · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (sirià) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Hauran і Assíria · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Hauran і August · Veure més »

Auranítida

Auranítida o Auranitis fou una regió del sud de Síria, que correspon a la moderna regió de Hauran.

Nou!!: Hauran і Auranítida · Veure més »

Ayn Jalut

Ayn Jalut ("Font de Goliath") fou un poble de Palestina entre Baysan i Nablús al jund de Filistin, al lloc de naixement del uadi Jalut.

Nou!!: Hauran і Ayn Jalut · Veure més »

Basan

Basan o Basanítida (de vegades anomenada Batanea, tot i que era en realitat una regió veïna diferent), fou un districte de Perea que anava de Macarus a Pella.

Nou!!: Hauran і Basan · Veure més »

Batanea

Iturea, Traconítida, '''Batanea''', Gaulanítida, i Auranítida en el segle I Batanea fou un districte del nord-est de Palestina entre la Gaulanítida (a l'est de Galilea que s'estenia fins al llac Tiberiades i les fonts del Jordà) al sud-oest, i la regió d'Iturea o Auranítida al nord-oest.

Nou!!: Hauran і Batanea · Veure més »

Bosrà

Bosrà (en àrab: بصرى, Buṣrà; en llatí: Bostra) fou una ciutat oasi al desert de Síria, al sud de Damasc, al districte de l'Auranitis o Auranítide (l'actual Hauran), a 30 km al nord de la frontera amb Jordània.

Nou!!: Hauran і Bosrà · Veure més »

Califat abbàssida

Els abbàssides (en àrab العباسيون, al-ʿabbāsiyyūn o بنو العباس, Banū al-ʿAbbās) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Hauran і Califat abbàssida · Veure més »

Càrmata

Els càrmates (de l'àrab القرامطة, al-qarāmiṭa, en singular القرمطي, al-qarmaṭī) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.

Nou!!: Hauran і Càrmata · Veure més »

Damasc

Damasc (en àrab دمشق, Dimaixq; en llatí Damascus; en grec Damaskos; en català medieval Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Hauran і Damasc · Veure més »

Decàpolis

Mapa de la '''Decàpolis''' (ciutats en vermell). Decàpolis fou un districte de Palestina sota domini romà, que rebia aquest nom perquè comprenia deu ciutats.

Nou!!: Hauran і Decàpolis · Veure més »

Dera

Daraa o Dera (en àrab درعا, Darʿā), antiga Adhriat (en àrab أذرِعات, Aḏriʿāt), clàssica Adraa (en grec Ἀδράα) i bíblica Edréi (en hebreu אֶדְרֶעִי, ’Edre‘î), és una ciutat de Síria, al sud-oest del país prop de la frontera amb Jordània, capital de la governació de Daraa, i de la regió històrica de l'Hauran (Hawran), a 106 km al sud de Damasc.

Nou!!: Hauran і Dera · Veure més »

Deuteronomi

Deuteronomi (del Δευτερονόμιον, Deuteronómion, "segona llei"; hebreu דְּבָרִים, Devārīm, " paraules") és el cinquè llibre de la Torà i per tant de la Bíblia.

Nou!!: Hauran і Deuteronomi · Veure més »

Dinastia aiúbida

La dinastia aiúbida va ser una dinastia islàmica d'orígens kurd que va governar Egipte, Síria, Iemen (excepte per les muntanyes del nord), Diyarbakir, la Meca, Hijaz i el nord d'Iraq durant els segles XII i XIII.

Nou!!: Hauran і Dinastia aiúbida · Veure més »

Djabiya

Djabiya o al-Djabiya fou la capital dels reis ghassànides a uns 80 km al sud de Damasc.

Nou!!: Hauran і Djabiya · Veure més »

Djebel Drus

*Estat de Djebel Drus, estat del mandat francès de Síria i Líban.

Nou!!: Hauran і Djebel Drus · Veure més »

Drusos

Estrella drusa Bandera de l'efímer estat independent Djébel Druze o Djébel al-Druze (Djabal o Jabal Druze) Els drusosEl nom deriva de la tribu àrab anomenada Taymour-Allah (antigament Taymour-Allat), la qual segons l'historiador al-Tabari, venint d'Arabia van passar un temps a la vall de l'Eufrates on van ser cristianitzats abans de continuar la seva migració cap al Líban, on es van establir definitivament.

Nou!!: Hauran і Drusos · Veure més »

Faisal I

Faysal ibn al-Hussayn ibn Alí al-Haiximí, conegut com a Faysal I (en àrab فيصل بن حسين Fayṣal ibn Ḥusayn; Taïf 20 de maig de 1883 - Suïssa 8 de setembre de 1933) fou rei de la Gran Síria i després rei d'Iraq (1921-1933) de la dinastia haiximita, fill (tercer) del xerif haiximita de la Meca i després rei de Hijaz Hussein ibn Ali.

Nou!!: Hauran і Faisal I · Veure més »

Gassànides

Els gassànides o ghassànides (en àrab الغساسنة, al-Ġasāsina) foren un grup àrab cristià monofisita qui va fundar i dirigir un regne preislàmic àrab al territori que avui és Jordània.

Nou!!: Hauran і Gassànides · Veure més »

Gaulanitis

Gaulanitis o Gaulanítida (Gaulanitide) fou el nom d'una antiga divisió administrativa de Palestina al nord-est del Llac Tiberíades.

Nou!!: Hauran і Gaulanitis · Veure més »

Gaza

Vista de la ciutat de Gaza Gaza —en àrab غَزَّة, Ḡazza; en hebreu עזה, Azzah— és una ciutat de Palestina que dóna nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.

Nou!!: Hauran і Gaza · Veure més »

Governació de Damasc

La governació de Damasc —en àrab محافظة دمشق, muḥāfaẓat Dimaxq— és una divisió administrativa de Síria, formada exclusivament per la ciutat de Damasc, que és la capital del país.

Nou!!: Hauran і Governació de Damasc · Veure més »

Governació de Daraa

Mapa de Síria i localització de la governació de Dar'a, dividida en els seus tres districtes, el primer de dalt a baix és el districte d'Al Sanamay, en el mitjà de la divisió el districte d'Izra i a baix el districte de Dar'a. La governació de Daraa (en àrab: محافظة درعة) és una de les 14 divisions administratives de Síria al sud-oest del país, a grans trets l'antic Hauran.

Nou!!: Hauran і Governació de Daraa · Veure més »

Hermon

El mont Hermon (àrab: Jabal El-Sheikh, d'A-Sheikh de Djabl, hebreu: Har Ha-Chermon) és una muntanya a la zona d'Antilíban, a la frontera entre el Líban, Síria, i Israel.

Nou!!: Hauran і Hermon · Veure més »

Herodes el gran

La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per Jean Fouquet. Herodes el gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC.

Nou!!: Hauran і Herodes el gran · Veure més »

Herodes Filip

Herodes Filip fou el nom de dos fills d'Herodes el Gran.

Nou!!: Hauran і Herodes Filip · Veure més »

Hijaz

El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (en àrab, الحجاز, al-Ḥijāz, "la barrera") és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.

Nou!!: Hauran і Hijaz · Veure més »

Imperi Aquemènida

Limperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Hauran і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Selèucida

Limperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Hauran і Imperi Selèucida · Veure més »

Irbid

Irbid o Arbad —en àrab إربد, Irbid— és una població de Jordània a la governació homonima, de la qual n'és capital.

Nou!!: Hauran і Irbid · Veure més »

Iturea

'''Iturea''', Traconítida, Batanea, Gaulanítida, i Auranítida al segle I Iturea és el nom grec d'una regió de Palestina anomenada a la Bíblia Jetur, del nom d'un fill d'Ismael.

Nou!!: Hauran і Iturea · Veure més »

Jordània

Jordània (en àrab الأردن, al-Urdun), oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Mitjà.

Nou!!: Hauran і Jordània · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm (Khwarazm, Khorazm, Khwarezm, Khorezm) anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amur Darya (Oxus).

Nou!!: Hauran і Khwarizm · Veure més »

Líban

El Líban (en àrab لبنان, Lubnān) és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.

Nou!!: Hauran і Líban · Veure més »

Lisànies I d'Abilene

Lisànies I d'Abilene (Lysanias) fou tetrarca d'Abilene, Traconitis i Iturea, fill i successor de Ptolemeu d'Iturea vers l'any 40 aC.

Nou!!: Hauran і Lisànies I d'Abilene · Veure més »

Lisànies II d'Abilene

Lisànies II d'Abilene (Lysanias) fou tetrarca d'Abilene al començament del segle I. Possiblement va morir pel temps en què l'emperador Claudi va pujar al tron i l'emperador va donar el seu domini a Herodes Agripa.

Nou!!: Hauran і Lisànies II d'Abilene · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies (en àrab بنو أمية, Banū Umayya) van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Hauran і Omeies · Veure més »

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Nou!!: Hauran і Província romana de Síria · Veure més »

Quneitra

Quneitra, Al-Qunaytirah, Qunaitira o Kuneitra —en àrab القنيطرة, al-Qunayṭira— és la capital, en gran part derruïda i abandonada, de la governació homònima al sud-oest de Síria. Està situada en una vall en els Alts del Golàn, a una altura de 1.010 metres sobre el nivell del mar.

Nou!!: Hauran і Quneitra · Veure més »

Regne de Calcis

Calcis fou el nom d'una regió al sud del modern Líban i a l'oest de Damasc, amb capital a Calcis.

Nou!!: Hauran і Regne de Calcis · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Hauran і República Àrab Siriana · Veure més »

Riu Jordà

El riu Jordà és un riu estret de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.

Nou!!: Hauran і Riu Jordà · Veure més »

Salkhad

Salkhad (àrab: صلخد) és una ciutat de Síria a la governació d'As-Suwayda, al sud del país (a l'Hawran, antiga Auranítida), capital del districte del mateix nom, un dels tres de la governació.

Nou!!: Hauran і Salkhad · Veure més »

Traconítida

La Traconítida o Traconitis fou un districte de Palestina propera a l'anomenat Mar de Galilea (llac de Tiberíades) i en direcció a Damasc; a l'est tenia l'Auranítida o Auranitis (avui la Bataniyya), al sud l'Iturea, i a l'oest la Gaulanítida o Gaulanitis.

Nou!!: Hauran і Traconítida · Veure més »

Yarmuk

Riu Yarmuk. El pont, de la línia entre Palestina i Síria, va ser destruït el 1946 per la Haganà El Yarmuk (en àrab اليرموك, al-Yarmūk; en hebreu הירמוך, HaYarmukh; en grec Hieromax o Hieromix) és el principal afluent del riu Jordà per l'esquerra, que corre per Síria i Jordània.

Nou!!: Hauran і Yarmuk · Veure més »

1217

Sense descripció.

Nou!!: Hauran і 1217 · Veure més »

1244

Sense descripció.

Nou!!: Hauran і 1244 · Veure més »

1260

Sense descripció.

Nou!!: Hauran і 1260 · Veure més »

15

Sense descripció.

Nou!!: Hauran і 15 · Veure més »

1844

;Països Catalans.

Nou!!: Hauran і 1844 · Veure més »

1860

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Hauran і 1860 · Veure més »

1861

;Països Catalans.

Nou!!: Hauran і 1861 · Veure més »

1918

font al carrer Cucurulla de Barcelona.

Nou!!: Hauran і 1918 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Hauran і 1920 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Hauran і 1925 · Veure més »

1933

;Països Catalans.

Nou!!: Hauran і 1933 · Veure més »

1946

;Països Catalans.

Nou!!: Hauran і 1946 · Veure més »

1954

;Països Catalans.

Nou!!: Hauran і 1954 · Veure més »

1964

;Països Catalans.

Nou!!: Hauran і 1964 · Veure més »

20 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hauran і 20 aC · Veure més »

27 d'agost

El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Hauran і 27 d'agost · Veure més »

4 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hauran і 4 aC · Veure més »

634

Sense descripció.

Nou!!: Hauran і 634 · Veure més »

64 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hauran і 64 aC · Veure més »

69 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hauran і 69 aC · Veure més »

750

Sense descripció.

Nou!!: Hauran і 750 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Haurani, Hauranis, Hawran.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »