Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

1346

Índex 1346

Països Catalans.

17 les relacions: Batalla de Blanchetaque, Batalla de Caen (1346), Batalla de Crécy, Cocentaina, Fira de Tots Sants de Cocentaina, Guerra dels Cent Anys, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Món, Països Catalans, Pere el Cerimoniós, Roger de Llúria, Sacre Imperi Romanogermànic, Setge de Calais (1346), 24 d'agost, 26 d'agost, 26 de juliol, 4 de setembre.

Batalla de Blanchetaque

La Batalla de Blanchetaque o Blanchetacque es va produir a 1346, sent la segona de les tres batalles de la campanya de Crécy d'Eduard III d'Anglaterra, després de la captura de Normandia i l'acostament de l'exèrcit anglès a París, durant els primers anys de la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: 1346 і Batalla de Blanchetaque · Veure més »

Batalla de Caen (1346)

La batalla de Caen, coneguda també com el setge de Caen, es va lliurar en els camps que circumdaven la ciutat normanda, i fins i tot en els seus carrers, durant la invasió de Normandia d'Eduard III d'Anglaterra el juliol de 1346.

Nou!!: 1346 і Batalla de Caen (1346) · Veure més »

Batalla de Crécy

La batalla de Crécy, que es va lliurar el 26 d'agost del 1346 fou la segona gran batalla de la Guerra dels Cent Anys després del combat naval de Sluys, sent primera batalla terrestre important de la guerra.

Nou!!: 1346 і Batalla de Crécy · Veure més »

Cocentaina

Cocentaina és un municipi valencià de la comarca del Comtat, de la qual és capital.

Nou!!: 1346 і Cocentaina · Veure més »

Fira de Tots Sants de Cocentaina

La Fira de Tots Sants de Cocentaina fou creada el 1346 per privilegi reial de Pere III (Pere II de València) al comte de Cocentaina Roger de Llúria.

Nou!!: 1346 і Fira de Tots Sants de Cocentaina · Veure més »

Guerra dels Cent Anys

La Guerra dels Cent Anys és una sèrie de conflictes entre Anglaterra i França.

Nou!!: 1346 і Guerra dels Cent Anys · Veure més »

Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Lluís IV de Baviera (Munic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.

Nou!!: 1346 і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Món

El món en projecció cilíndrica equidistant En un sentit general, el món és tot allò que existeix, l'univers.

Nou!!: 1346 і Món · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: 1346 і Països Catalans · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: 1346 і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Roger de Llúria

Ruggero di Lauria i d'Amichi (més conegut per Roger de Llúria, Roger de Lòria o Roger de Luria) (Lauria-Basilicata o Scalea-Calàbria, 17 de gener del 1250 - València, 19 de gener del 1305) fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona on va arribar en el seguici de la reina Constança de Sicília, la muller de Pere III d'Aragó «el Gran».

Nou!!: 1346 і Roger de Llúria · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: 1346 і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Setge de Calais (1346)

El Setge de Calais al nord de França va començar el 1346 cap a l'inici del que més tard s'anomenaria la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: 1346 і Setge de Calais (1346) · Veure més »

24 d'agost

El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1346 і 24 d'agost · Veure més »

26 d'agost

El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1346 і 26 d'agost · Veure més »

26 de juliol

El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1346 і 26 de juliol · Veure més »

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1346 і 4 de setembre · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »