Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Accadi

Índex Accadi

Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.

65 les relacions: Accad, Alexandre el Gran, An, Arameu, Aspecte gramatical, Assíria, Assiriologia, Àfrica del Nord, Babilònia, Babiloni, Bategant alveolar sonora, Canaan, Cas acusatiu, Cas datiu, Cas elatiu, Cas genitiu, Cas gramatical, Cas locatiu, Cas nominatiu, Cassites, Català, Consonant africada, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant uvular, Consonant velar, Declinació gramatical, Eblaïta, Edat del bronze, Edat del ferro, Egipte, Enuma Elix, Escriptura cuneïforme, Estela d'Hammurabi, Eufrates, Finès, Fonema, Gènere (gramàtica), Hammurabi, Harmonia vocàlica, Hebreu, Hurrita, Idioma, Lingua franca, ..., Llengües afroasiàtiques, Llengües semítiques, Logograma, Mari (Mesopotàmia), Mesopotàmia, Orient Mitjà, Participi, Present (gramàtica), Sumer, Susa (Iran), Tigris, Turc, Ur, Verb, Zagros. Ampliar l'índex (15 més) »

Accad

Accad (cuneiforme, 𒌵𒆠 URIKI) va ser una ciutat fundada cap al 2340 aC per Sargon.

Nou!!: Accadi і Accad · Veure més »

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Accadi і Alexandre el Gran · Veure més »

An

An o Anu (sumeri: An 𒀭, 'cel'; accadi: Nu) era el déu del cel, déu principal del panteó de Sumèria fins a la meitat del segon mil·lenni.

Nou!!: Accadi і An · Veure més »

Arameu

Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.

Nou!!: Accadi і Arameu · Veure més »

Aspecte gramatical

L'aspecte gramatical és una característica de la conjugació verbal de determinades llengües que lliga l'acció a la temporalitat real, més enllà del temps verbal.

Nou!!: Accadi і Aspecte gramatical · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Accadi і Assíria · Veure més »

Assiriologia

Brau alat Dur-Sharrukin (actual Khorsabad), Museu del Louvre Lassiriologia (del grec Ἀσσυρίᾱ, 'Assíria', i -λογία, 'estudi') és l'estudi arqueològic, històric i lingüístic de l'antiga Mesopotàmia i les cultures relacionades que usaven l'escriptura cuneïforme.

Nou!!: Accadi і Assiriologia · Veure més »

Àfrica del Nord

miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Nou!!: Accadi і Àfrica del Nord · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Accadi і Babilònia · Veure més »

Babiloni

El babiloni entre les llengües semítiques de l'antigutat (segle I dC) El babiloni és la denominació que rep el dialecte de l'accadi que es parlava a Babilònia des de principis del II mil·lenni aC i que fou, durant molt de temps, la llengua literària i diplomàtica per excel·lència del Pròxim Orient.

Nou!!: Accadi і Babiloni · Veure més »

Bategant alveolar sonora

La bategant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula llatina amb traç de ganxo (sense el palet esquerre superior).

Nou!!: Accadi і Bategant alveolar sonora · Veure més »

Canaan

Canaan (cananeu: כנען, hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן,, hebreu modern: Knàan; grec: Χαναάν; llatí: Canaan; arameu:; àrab کنعان) era la terra dels cananeus, a on actualment s'ubiquen Israel, Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria.

Nou!!: Accadi і Canaan · Veure més »

Cas acusatiu

El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.

Nou!!: Accadi і Cas acusatiu · Veure més »

Cas datiu

En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.

Nou!!: Accadi і Cas datiu · Veure més »

Cas elatiu

El cas gramatical elatiu (del llatí efferre, 'portar' o 'treure') és un cas locatiu que significa «fora de».

Nou!!: Accadi і Cas elatiu · Veure més »

Cas genitiu

El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.

Nou!!: Accadi і Cas genitiu · Veure més »

Cas gramatical

En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.

Nou!!: Accadi і Cas gramatical · Veure més »

Cas locatiu

El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en.

Nou!!: Accadi і Cas locatiu · Veure més »

Cas nominatiu

El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.

Nou!!: Accadi і Cas nominatiu · Veure més »

Cassites

Els cassites (en accadi kaššû) eren un poble establert a l'altiplà iranià que va iniciar una emigració després del 1800 aC.

Nou!!: Accadi і Cassites · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Accadi і Català · Veure més »

Consonant africada

Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.

Nou!!: Accadi і Consonant africada · Veure més »

Consonant aproximant

Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).

Nou!!: Accadi і Consonant aproximant · Veure més »

Consonant bilabial

Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.

Nou!!: Accadi і Consonant bilabial · Veure més »

Consonant dental

Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.

Nou!!: Accadi і Consonant dental · Veure més »

Consonant fricativa

Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).

Nou!!: Accadi і Consonant fricativa · Veure més »

Consonant glotal

Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.

Nou!!: Accadi і Consonant glotal · Veure més »

Consonant nasal

Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.

Nou!!: Accadi і Consonant nasal · Veure més »

Consonant oclusiva

Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).

Nou!!: Accadi і Consonant oclusiva · Veure més »

Consonant palatal

Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.

Nou!!: Accadi і Consonant palatal · Veure més »

Consonant uvular

Una consonant uvular (o simplement uvular en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la llengua cap enrere, tocant o aproximant-se a l'úvula.

Nou!!: Accadi і Consonant uvular · Veure més »

Consonant velar

Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.

Nou!!: Accadi і Consonant velar · Veure més »

Declinació gramatical

En lingüística, declinació és la flexió nominal, és a dir, la de substantius, pronoms i adjectius per tal d'indicar categories gramaticals com ara nombre, cas, gènere,...

Nou!!: Accadi і Declinació gramatical · Veure més »

Eblaïta

Mapa de Síria en el segon mil·lenni AEC L'eblaïta és una llengua semítica extinta, parlada a l'antiga ciutat d'Ebla (a l'actual Síria) en el III mil·lenni abans l'era comuna i documentada gràcies al testimoni d'unes 17.000 tauletes amb textos cuneiformes trobades entre el 1974 i el 1976 a Tell Mardikh.

Nou!!: Accadi і Eblaïta · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Accadi і Edat del bronze · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Accadi і Edat del ferro · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Accadi і Egipte · Veure més »

Enuma Elix

LEnuma Elix (Enûma Eliš) és un llarg poema d'un miler de versos escrit cap a l'any 1200 aC a Babilònia.

Nou!!: Accadi і Enuma Elix · Veure més »

Escriptura cuneïforme

Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.

Nou!!: Accadi і Escriptura cuneïforme · Veure més »

Estela d'Hammurabi

LEstela d'Hammurabi és una pedra basàltica negra de dos metres d'alçada, on hi ha escrit el Codi d'Hammurabi, un dels compendis legals més antics i coneguts, i un dels exemplars millor conservats d'aquest tipus de documents creats en l'antiga Mesopotàmia.

Nou!!: Accadi і Estela d'Hammurabi · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Accadi і Eufrates · Veure més »

Finès

El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.

Nou!!: Accadi і Finès · Veure més »

Fonema

El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.

Nou!!: Accadi і Fonema · Veure més »

Gènere (gramàtica)

El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.

Nou!!: Accadi і Gènere (gramàtica) · Veure més »

Hammurabi

Màxima extensió de l'Imperi de Hammurabi Hammurabi (en amorrita Ammurapi, 'el Pare que cura') va ser rei de Babilònia, el sisè de la I dinastia, que va regnar entre 1792-1750 aC, segons la cronologia mitjana, o entre 1728-1686 a.n.e., segons la cronologia curta.

Nou!!: Accadi і Hammurabi · Veure més »

Harmonia vocàlica

L'harmonia vocàlica és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que afecta les vocals d'una mateixa paraula per fer-les d'una mateixa qualitat.

Nou!!: Accadi і Harmonia vocàlica · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Nou!!: Accadi і Hebreu · Veure més »

Hurrita

Escriptura cuneïforme hurrita La llengua hurrita era una de les llengües hurrourartianes.

Nou!!: Accadi і Hurrita · Veure més »

Idioma

família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Nou!!: Accadi і Idioma · Veure més »

Lingua franca

La lingua franca o sabir ('saber') fou un pidgin usat com a llengua vehicular per mariners i mercaders europeus, turcs i àrabs als ports del Mediterrani des del segle XI fins a mitjan segle XIX.

Nou!!: Accadi і Lingua franca · Veure més »

Llengües afroasiàtiques

Les llengües afroasiàtiques conformen una família lingüística constituïda per uns 375 idiomes i que, amb més de 400 milions de parlants, s'estén des de les costes atlàntiques de Mauritània a l'oest fins a la província iraniana del Khuzestan a l'est, i des de la frontera siriana amb Turquia al nord fins a Somàlia al sud.

Nou!!: Accadi і Llengües afroasiàtiques · Veure més »

Llengües semítiques

miniatura Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.

Nou!!: Accadi і Llengües semítiques · Veure més »

Logograma

Estela 5 d'Abaj Takalik, Guatemala, amb escriptura maia. Un logograma és un grafema, unitat mínima d'un sistema d'escriptura, que per si sol representa una paraula o un morfema.

Nou!!: Accadi і Logograma · Veure més »

Mari (Mesopotàmia)

Mari (actualment Tell Hariri) va ser una antiga ciutat-estat situada a l'Eufrates, en territori que avui dia correspon a Síria, en una plana a 11 km d'Abou Kemal, i a uns 12 km de la frontera iraquiana.

Nou!!: Accadi і Mari (Mesopotàmia) · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Accadi і Mesopotàmia · Veure més »

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).

Nou!!: Accadi і Orient Mitjà · Veure més »

Participi

El participi és una forma no personal del verb que té un caràcter molt proper a l'adjectiu.

Nou!!: Accadi і Participi · Veure més »

Present (gramàtica)

El present és un temps verbal que s'usa per indicar que l'acció expressada pel verb està tenint lloc en el mateix moment de l'enunciació o bé que així es presenta per als parlants.

Nou!!: Accadi і Present (gramàtica) · Veure més »

Sumer

Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.

Nou!!: Accadi і Sumer · Veure més »

Susa (Iran)

Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.

Nou!!: Accadi і Susa (Iran) · Veure més »

Tigris

El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.

Nou!!: Accadi і Tigris · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Accadi і Turc · Veure més »

Ur

Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.

Nou!!: Accadi і Ur · Veure més »

Verb

Un verb és una paraula que expresa una acció.

Nou!!: Accadi і Verb · Veure més »

Zagros

La serralada del Zagros és una cadena muntanyosa de l'Iran que s'estén de nord a sud amb una lleugera inclinació a l'oest cap al final i que forma la part central de les muntanyes que van des del Caucas fins al sud de l'Iran, ocupant la major part dels actuals Kurdistan iranià i Kurdistan iraquià.

Nou!!: Accadi і Zagros · Veure més »

Redirigeix aquí:

Acadi, Idioma accadi, Llengua accàdia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »