Obrir a Google MapsTaula de continguts
97 les relacions: Aban ibn Uthman ibn Affan, Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, Abdülâziz, Abu-Bakr as-Siddiq, Al-Aws, Al-Hàssan ibn Alí, Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Alí ibn Abi-Tàlib, Alcorà, Ansar, Apostasia en l'islam, Arameu, Arameus, Aràbia Saudita, Armistici de Mudros, Úmar ibn Abd-al-Aziz, Àïxa bint Abi-Bakr, Àdud-ad-Dawla, Banu Khàzraj, Banu n-Nadir, Banu Qaynuqà, Banu Quraydha, Batalla d'al-Harra, Batalla del Fossat, Bàssora, Bogha al-Khabir, Buath, Califat Abbàssida, Claudi Ptolemeu, Conquesta saudita de la Meca, Damasc, Fakhkh, Gassànides, Gran campanya de Badr, Hègira, Hijaz, Hussein ibn Ali (xerif de la Meca), Ibadisme, Ibn Harma, Iemen, Iraq, Islam, Jiddah, Karbala, Khàybar, Kufa, La Meca, Mahoma, Manat, Marib, ... Ampliar l'índex (47 més) »
- Llocs sants de l'islam
Aban ibn Uthman ibn Affan
Aban ibn Uthman ibn Affan —— (?-Medina, 723) fou governador de Medina al.
Veure Medina і Aban ibn Uthman ibn Affan
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr (Medina, maig del 624 - la Meca, 3 de novembre del 692) fou califa en oposició al califa omeia.
Veure Medina і Abd-Al·lah ibn az-Zubayr
Abdülâziz
Abdülâziz (Istanbul, 9 de febrer de 1830 – 4 de juny de 1876) va ser soldà de l'Imperi Otomà, regnant entre el 25 de juny de 1861 i el 30 de maig de 1876.
Veure Medina і Abdülâziz
Abu-Bakr as-Siddiq
Abu-Bakr as-Siddiq (la Meca, vers 573 - Medina, el 23 d'agost de 634) va ser un dels primers conversos a l'islam i un dels principals seguidors del profeta Mahoma.
Veure Medina і Abu-Bakr as-Siddiq
Al-Aws
Els Banu Aws o al-Aws eren, abans del profeta Muhàmmad, una de les dues principals tribus àrabs de Medina, juntament amb els al-Khàzraj.
Veure Medina і Al-Aws
Al-Hàssan ibn Alí
(Al-)Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 625 - c. 670) fou un net del profeta Mahoma, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i Fàtima az-Zahrà, membre de l'Ahl al-Bayt, la Casa de Muhàmmad, i de l'Ahl al-Kissà i segon imam xiïta.
Veure Medina і Al-Hàssan ibn Alí
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Al-Hussayn ibn Alí. Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 630 - 680) fou el segon fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de la filla de Mahoma, Fàtima az-Zahra.
Veure Medina і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Veure Medina і Alí ibn Abi-Tàlib
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Veure Medina і Alcorà
Ansar
Els ansar (de l'àrab, literalment ‘els auxiliars’, ‘els defensors’, ‘els aliats’) foren aquells habitants de Medina que van sostenir el profeta Muhàmmad i que, juntament amb els muhajirun (‘els emigrants'), que són els musulmans de la Meca que es van refugiar a Medina, conformen la primera comunitat islàmica.
Veure Medina і Ansar
Apostasia en l'islam
Opinió legal sobre l'apostasia mitjançant una fàtua per a un home que es converteix al cristianisme. Lapostasia en l'islam (en àrab ارتداد o ردة, irtidād o ridda) és una noció polèmica, ja que segons algunes interpretacions ha de ser castigada amb la pena de mort, malgrat que no hi ha cap versicle de l'Alcorà que estableixi un càstig terrenal per a l'apostasia (només estableix que aquesta existeix i que Déu la menysprea).
Veure Medina і Apostasia en l'islam
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia).
Veure Medina і Arameu
Arameus
Els arameus o siríacs van ser i són un poble semita en un principi nòmada que vivia a Mesopotàmia i a Llevant.
Veure Medina і Arameus
Aràbia Saudita
LAràbia Saudita o l'Aràbia Saudí és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest.
Veure Medina і Aràbia Saudita
Armistici de Mudros
Larmistici de Mudros es va signar entre l'Imperi Otomà i els Aliats de la Primera Guerra Mundial.
Veure Medina і Armistici de Mudros
Úmar ibn Abd-al-Aziz
Úmar ibn Abd-al-Aziz o Úmar II (c. 682-720) fou califa omeia marwànida de Damasc (717-720).
Veure Medina і Úmar ibn Abd-al-Aziz
Àïxa bint Abi-Bakr
Àïxa bint Abi-Bakr (613/14 - 678) fou una de les esposes del profeta Muhàmmad.
Veure Medina і Àïxa bint Abi-Bakr
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Veure Medina і Àdud-ad-Dawla
Banu Khàzraj
Els Banu l-Khàzraj o Banu Khàzraj —— foren, en època del profeta Muhàmmad, una de les dues tribus principals de Medina, juntament amb els al-Aws.
Veure Medina і Banu Khàzraj
Banu n-Nadir
Els Banu n-Nadir —— foren una de les dues principals tribus jueves de Medina.
Veure Medina і Banu n-Nadir
Banu Qaynuqà
Els Banu Qaynuqà —en àrab بنو قينقاع, Banū Qaynuqāʿ— foren una de les tres principals tribus jueves de Yathrib (Medina).
Veure Medina і Banu Qaynuqà
Banu Quraydha
Els Banu Quraydha També són habituals les transcripcions Qurayza, Kurayza, Koreiza...
Veure Medina і Banu Quraydha
Batalla d'al-Harra
La batalla d'al-Harra formà part de la segona fitna, i es va lliurar en un desert prop de Medina el 683.
Veure Medina і Batalla d'al-Harra
Batalla del Fossat
La batalla del Fossat o batalla de la Rasa coneguda també com a batalla d'Ahzab o batalla dels Confederats i com a setge de Medina, fou una sèrie d'enfrontaments durant el setge de Yathrib (Medina) per tribus àrabs (de la Meca) i jueves.
Veure Medina і Batalla del Fossat
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Veure Medina і Bàssora
Bogha al-Khabir
Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855.
Veure Medina і Bogha al-Khabir
Buath
Buath fou un lloc de l'Hijaz on es va lliurar el 617 una batalla entre les dues tribus de Medina, els Aws i els Khazradj.
Veure Medina і Buath
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Medina і Califat Abbàssida
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Medina і Claudi Ptolemeu
Conquesta saudita de la Meca
La conquesta saudita de la Meca, ocorreguda el 1924 i estabilitzada el 1925, fou una fita clau en l'expansió del regne saudita des del seu territori original a de Najd fins a ocupar la major part de la Península Aràbiga.
Veure Medina і Conquesta saudita de la Meca
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Medina і Damasc
Fakhkh
Fakkh fou una vila propera a la Meca, actualment anomenada al-Shuhada, a l'Aràbia Saudita.
Veure Medina і Fakhkh
Gassànides
Els gassànides foren un grup àrab cristià monofisita qui va fundar i dirigir un regne preislàmic àrab al territori que avui és Jordània.
Veure Medina і Gassànides
Gran campanya de Badr
L'anomenada gran campanya de Badr fou una batalla entre musulmans i mequís que va tenir lloc a Badr el 17 de març del 624.
Veure Medina і Gran campanya de Badr
Hègira
Lhègira (de l'àrab, ‘exili’, ‘ruptura’, ‘separació’, ‘emigració’, també en el sentit de ‘ruptura de llaços’) va ser la sortida de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina.
Veure Medina і Hègira
Hijaz
El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (‘la Barrera’) és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.
Veure Medina і Hijaz
Hussein ibn Ali (xerif de la Meca)
Hussayn ibn Alí al-Haiximí, també transcrit Hussein bin Ali, (Istanbul, 1853 o 1856 - Amman, 1931) va ser emir i xerif de la Meca entre 1908 i 1916 i després rei de l'efímer estat del Hijaz fins al 1924.
Veure Medina і Hussein ibn Ali (xerif de la Meca)
Ibadisme
Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.
Veure Medina і Ibadisme
Ibn Harma
Abu-Ishaq Ibrahim ibn Abi-Alí ibn Sàlama ibn Harma al-Fihrí, més conegut simplement com a Ibn Harma (Medina, 709 - ? 786) fou un poeta àrab, suposadament un quraixita.
Veure Medina і Ibn Harma
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Veure Medina і Iemen
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Veure Medina і Iraq
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Medina і Islam
Jiddah
Situació de Jiddah Jiddah o Gidda, és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga, a l'Aràbia Saudita a la costa de la mar Roja, província de la Meca, segona ciutat del país després de la capital Riad.
Veure Medina і Jiddah
Karbala
El santuari i part de la ciutat Karbala, també coneguda com Karbala al-Muqàddassa o Karbala la Santa és una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61°N, 44.08°E.
Veure Medina і Karbala
Khàybar
Khàybar és un oasi i una localitat de l'Aràbia Saudita, situat a uns 150 km de Medina.
Veure Medina і Khàybar
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Veure Medina і Kufa
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Veure Medina і La Meca
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Veure Medina і Mahoma
Manat
El manat és la moneda de l'Azerbaidjan i del Turkmenistan.
Veure Medina і Manat
Marib
Antiga Marib Marib —en àrab مأرب, Maʾrib—, l'antiga Mariaba —en grec Μαρίαβα—, és una ciutat del Iemen, capital de la governació de Marib.
Veure Medina і Marib
Marwan I
Abu-l-Qàssim o Abu-Abd-al-Màlik Marwan (I) ibn al-Hàkam o, més senzillament, Marwan I —— (623-685) fou califa omeia marwànida de Damasc (684-685).
Veure Medina і Marwan I
Màlik ibn Anas
Abu-Abd-Al·lah Màlik ibn Anas ibn Màlik al-Himyarí al-Asbahi al-Madaní, més conegut simplement com a Màlik ibn Anas o, en entre els musulmans, com limam Màlik, el «Xeic de l'islam», el «Mestre de la Comunitat» o l'«Imam de tota l'emigració» (vers 711 – 795), fou un dels més respectats erudits del fiqh a l'islam sunnita.
Veure Medina і Màlik ibn Anas
Múslim ibn Uqba
Múslim ibn Uqba al-Murrí o, senzillament, Múslim ibn Uqba, conegut com «el Borni» perquè li mancava un ull, fou un general de la tribu dels Banu Murra, al servei dels califes omeies sufyànides.
Veure Medina і Múslim ibn Uqba
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Veure Medina і Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muhàmmad Alí Paixà
Muhàmmad Alí Paixà al-Massud ibn Agha (Kavala, Imperi Otomà, 1769 - Alexandria, 1849) va ser un militar i un polític d'origen albanès, valí (governador) d'Egipte i el Sudan, considerat el fundador de l'Egipte modern.
Veure Medina і Muhàmmad Alí Paixà
Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya
Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib an-Nafs az-Zakiyya, més conegut com a Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya, fou un rebel alida.
Veure Medina і Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya
Muhàmmad ibn al-Hanafiyya
Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Talib al-Haiximí al-Quraixí, més conegut com Muhàmmad ibn al-Hanafiyya, fou fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i Khawla, de la tribu dels Banu Hanifa.
Veure Medina і Muhàmmad ibn al-Hanafiyya
Najd
La regió històrica del Najd en (verd clar) i les divisions administratives modernes a l'Aràbia Saudita El Najd és una regió de la part central de la Península Aràbiga.
Veure Medina і Najd
Nur-ad-Din Muhàmmad II
Nur-ad-Din Muhàmmad II (març de 1148-1210) fou un daï i imam ismaïlita nizarita d'Alamut, el cinquè sobirà (1166-1210) successor del seu pare Hàssan II quan va morir el 9 de gener de 1166.
Veure Medina і Nur-ad-Din Muhàmmad II
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Veure Medina і Omeies
Quraix
La tribu de Quraix o de Curaix o els quraixites —— era la tribu dominant a la Meca quan va sorgir l'islam, els membres de la qual s'encarregaven de la protecció de la Kaba.
Veure Medina і Quraix
Radwa
Radwa són unes muntanyes escarpades a l'Aràbia Saudita a l'oest de Medina.
Veure Medina і Radwa
Revolta de Bar Kokhebà
La Revolta de Bar Kokhebà, també coneguda com a Segona Revolta Jueva va tenir lloc 60 anys després de la Gran Revolta Jueva i va aconseguir restablir un estat jueu independent durant tres anys.
Veure Medina і Revolta de Bar Kokhebà
Riad
Riad riát (/ar.riˈjaːdˤ/, ‘els Jardins’) és la capital i la ciutat més gran de l'Aràbia Saudita, situada en un extens altiplà al centre de la península d'Aràbia, a la regió de Najd i a la província de Riad.
Veure Medina і Riad
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Medina і Síria
Setge d'Uthman
Uthman ibn Affan, el tercer califa Rashidun, va ser assassinat al final d'un setge a casa seva.
Veure Medina і Setge d'Uthman
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Veure Medina і Solimà I el Magnífic
Tabuk
Tabuk és una ciutat de l'Aràbia Saudita, capital de la província homònima, al nord-oest del país.
Veure Medina і Tabuk
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Medina і Turquia
Umma (islam)
Lumma (‘comunitat’ o ‘nació’, amb la mateixa etimologia que, ‘mare’) designa, dins de l'islam, la «comunitat dels creients» més enllà de la seva nacionalitat, dels seus lligams familiars i de la divisió dels poders polítics que els governen.
Veure Medina і Umma (islam)
Wahhabisme
El wahhabisme —de l'àrab — és un moviment fonamentalista musulmà sorgit com una branca del sunnisme i en especial de l'escola hanbalita.
Veure Medina і Wahhabisme
Yazid I
Yazid ibn Muàwiya o Yazid I —— (643-683) fou califa omeia sufyànida de Damasc (680-683).
Veure Medina і Yazid I
Zengita
La dinastia zengita o dels zengites fou una nissaga musulmana d'atabegs que va governar a Mossul, Alep, Damasc, Sinjar i al-Jazira, l'origen de la qual fou Imad-ad-Din Zengi I, sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.
Veure Medina і Zengita
10 de gener
El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Veure Medina і 10 de gener
1145
El 1145 (MCXLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Medina і 1145
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Medina і 1162
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Medina і 1804
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Medina і 1813
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Medina і 1815
1908
;Països Catalans.
Veure Medina і 1908
1916
;Països Catalans.
Veure Medina і 1916
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Medina і 1918
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Medina і 1919
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Medina і 1960
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Medina і 2006
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Medina і 24 de setembre
31 d'octubre
El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.
Veure Medina і 31 d'octubre
620
El 620 (DCXX) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Medina і 620
622
El 622 (DCXII) fou un any comú començat en divendres que marca l'inici del calendari islàmic.
Veure Medina і 622
625
El 625 (DCXXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Medina і 625
627
El 627 (DCXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Medina і 627
632
El 632 fou un any de traspàs començat en dimecres i pertany als inicis de l'edat mitjana.
Veure Medina і 632
656
El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Medina і 656
661
El 661 (DCLXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Medina і 661
747
El 747 (DCCXLVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Medina і 747
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Veure Medina і 8 de juny
847
El 847 (DCCCXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Medina і 847
Vegeu també
Llocs sants de l'islam
- Al-Màsjid al-Haram
- Jerusalem
- La Meca
- Medina
- Mesquita
- Mesquita del Profeta
- Rabigh
- Statu Quo (llocs sants)
- Terra Santa
- Wadi-us-Salaam
També conegut com Lathrippa, Madīnat al Munawwarah, Yàthrib.