Taula de continguts
185 les relacions: Acadèmia de Ciències de Rússia, Acadèmia Francesa de les Ciències, Acceleració, Accident vascular cerebral, Adolf Iuixkévitx, Alemanya, Anàlisi complexa, Anàlisi matemàtica, Apendicitis, Arquimedes, Astronomia, Basilea, Bíblia, Característica d'Euler, Carl Friedrich Gauß, Cartografia, Cataracta, Caterina I de Rússia, Caterina II de Rússia, Càlcul de variacions, Càlcul infinitesimal, Centre de gravetat, Christiaan Huygens, Christian Goldbach, Christian Wolff, Ciència, Ciclop, Cometa, Constant d'Euler-Mascheroni, Cristià, Daniel Bernoulli, Dénes Kőnig, Derivada, Diagrama d'Euler, Dinàmica de fluids, Distribució gamma, Dualitat ona-partícula, Eidètica, Elasticitat, Electromagnetisme, Els set ponts de Königsberg, Eneida, Enginyeria, Equació de quart grau, Equació diferencial, Equacions d'Euler-Lagrange, Equacions de Navier-Stokes, Estats Units d'Amèrica, Estrabisme, Euclides, ... Ampliar l'índex (135 més) »
- Alumnes de la Universitat de Basilea
- Morts el 1783
- Naixements del 1707
- Professors de la Universitat Estatal de Sant Petersburg
Acadèmia de Ciències de Rússia
LAcadèmia de Ciències de Rússia (ARC) (Росси́йская акаде́мия нау́к (РАН) Rossíiskaia akadémia naük) consta de l'Acadèmia nacional de Rússia; una xarxa d'instituts de recerca científica al llarg de la Federació Russa; i unitats addicionals científiques i socials com biblioteques, unitats de publicacions i hospitals.
Veure Leonhard Euler і Acadèmia de Ciències de Rússia
Acadèmia Francesa de les Ciències
LAcadèmia Francesa de les Ciències (Académie des sciences) és una societat científica, fundada el 1666 pel Rei Lluís XIV de França per iniciativa de Jean-Baptiste Colbert.
Veure Leonhard Euler і Acadèmia Francesa de les Ciències
Acceleració
En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.
Veure Leonhard Euler і Acceleració
Accident vascular cerebral
Un accident vascular cerebral (AVC) o accident cerebrovascular, popularment anomenat atac de feridura (o en tal "s'ha ferit”), sobresang, vessament cerebral o ictus cerebral, és un episodi agut d'afectació de la circulació cerebral; es produeix una lesió irreversible en un territori cerebral a causa de la pèrdua de flux sanguini al cervell, que produeix una sèrie de símptomes i/o signes variables en funció de l'àrea cerebral afectada.
Veure Leonhard Euler і Accident vascular cerebral
Adolf Iuixkévitx
Adolf-Andrei Pàvlovitx Iuixkévitx va ser un historiador de les matemàtiques soviètic.
Veure Leonhard Euler і Adolf Iuixkévitx
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Leonhard Euler і Alemanya
Anàlisi complexa
Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.
Veure Leonhard Euler і Anàlisi complexa
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Veure Leonhard Euler і Anàlisi matemàtica
Apendicitis
L'apendicitis és la inflamació de l'apèndix, situat en el cec.
Veure Leonhard Euler і Apendicitis
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Veure Leonhard Euler і Arquimedes
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Leonhard Euler і Astronomia
Basilea
Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.
Veure Leonhard Euler і Basilea
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Veure Leonhard Euler і Bíblia
Característica d'Euler
En matemàtiques, i més específicament en topologia algebraica i combinatòria polièdrica, la característica d'Euler (o característica d'Euler-Poincaré) és una invariant topològica, un nombre que descriu la forma o estructura en l'espai topològic independentment de la manera en què un políedre es col·loqui o es plegui.
Veure Leonhard Euler і Característica d'Euler
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Veure Leonhard Euler і Carl Friedrich Gauß
Cartografia
projecció emprada La cartografia és l'art i la ciència que té per objecte la representació gràfica d'una àrea geogràfica, habitualment sobre una superfície plana en forma de mapa, plànol o d'altres formes d'expressió cartogràfica.
Veure Leonhard Euler і Cartografia
Cataracta
La cataracta és una malaltia ocular que consisteix en l'opacitat de la lent o de la càpsula del cristal·lí de l'ull, que impedeix el pas dels raigs de llum.
Veure Leonhard Euler і Cataracta
Caterina I de Rússia
fou tsarina de Rússia de 1725 a 1727.
Veure Leonhard Euler і Caterina I de Rússia
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Veure Leonhard Euler і Caterina II de Rússia
Càlcul de variacions
El càlcul de variacions es va desenvolupar a partir del problema de la corba braquistòcrona. El càlcul de variacions és un problema matemàtic consistent a buscar màxims i mínims (o més generalment extrems relatius) de funcionals continus definits sobre algun espai funcional.
Veure Leonhard Euler і Càlcul de variacions
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Veure Leonhard Euler і Càlcul infinitesimal
Centre de gravetat
El centre de gravetat (CdG) és el punt d'aplicació de les diverses forces de gravetat que actuen sobre la distribució de masses d'un cos.
Veure Leonhard Euler і Centre de gravetat
Christiaan Huygens
Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - l'Haia, 8 de juny o 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del, i un dels científics més influents en la seva època.
Veure Leonhard Euler і Christiaan Huygens
Christian Goldbach
Christian Goldbach (nascut el 18 de març de 1690 a Königsberg, Prússia oriental - mort el 20 de novembre de 1764 a Moscou) va ser un matemàtic prussià.
Veure Leonhard Euler і Christian Goldbach
Christian Wolff
Christian Wolff (1679, Breslau - 1754, Halle) va ser un filòsof alemany que va tenir una destacada influència en els postulats racionalistes de Kant.
Veure Leonhard Euler і Christian Wolff
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Leonhard Euler і Ciència
Ciclop
Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català (en Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.
Veure Leonhard Euler і Ciclop
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Veure Leonhard Euler і Cometa
Constant d'Euler-Mascheroni
La constant d'Euler-Mascheroni o senzillament γ (gamma) és una constant matemàtica, usada principalment en teoria dels nombres, i es defineix com el límit de la diferència entre la sèrie harmònica i el logaritme natural: \sum_^n \frac - \ln(n) \right).
Veure Leonhard Euler і Constant d'Euler-Mascheroni
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Veure Leonhard Euler і Cristià
Daniel Bernoulli
Daniel Bernoulli (Groningen, 29 de gener o 8 de febrer de 1700 – Basilea, 17 de març de 1782) va ser un matemàtic neerlandès de naixement que va passar la major part de la seva vida a Basilea, Suïssa.
Veure Leonhard Euler і Daniel Bernoulli
Dénes Kőnig
va ser un matemàtic hongarès.
Veure Leonhard Euler і Dénes Kőnig
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Veure Leonhard Euler і Derivada
Diagrama d'Euler
lang.
Veure Leonhard Euler і Diagrama d'Euler
Dinàmica de fluids
La dinàmica de fluids és una subdisciplina de la mecànica de fluids (entenent per "fluids" tant els líquids com els gasos).
Veure Leonhard Euler і Dinàmica de fluids
Distribució gamma
| name.
Veure Leonhard Euler і Distribució gamma
Dualitat ona-partícula
En física, la dualitat ona-partícula o dualitat ona-corpuscle és un principi segons el qual tots els objectes del nostre univers presenten de manera simultània propietats de les ones i de les partícules.
Veure Leonhard Euler і Dualitat ona-partícula
Eidètica
La memòria eidètica és l'habilitat de recordar imatges amb nivells de detall molt precisos, sense usar cap regla mnemotècnica.
Veure Leonhard Euler і Eidètica
Elasticitat
Prova de tracció: corba tensió-deformació. El límit elàstic és el punt 3 Lelasticitat és la propietat mecànica d'alguns materials de patir deformacions reversibles quan estan sota l'acció de forces exteriors i de recuperar la forma original si aquestes forces deixen d'actuar.
Veure Leonhard Euler і Elasticitat
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Veure Leonhard Euler і Electromagnetisme
Els set ponts de Königsberg
Mapa de Königsberg mostrant la disposició dels set ponts sobre el riu Pregolya. Els set ponts de Königsberg és un famós problema matemàtic que va donar origen a la teoria de grafs.
Veure Leonhard Euler і Els set ponts de Königsberg
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Veure Leonhard Euler і Eneida
Enginyeria
Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turboventilador dissenyat per enginyers aerospacials Lenginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.
Veure Leonhard Euler і Enginyeria
Equació de quart grau
Una equació de quart grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 4.
Veure Leonhard Euler і Equació de quart grau
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Veure Leonhard Euler і Equació diferencial
Equacions d'Euler-Lagrange
Les equacions d'Euler-Lagrange són les condicions sota les quals cert tipus de problema variacional arriba a un extrem.
Veure Leonhard Euler і Equacions d'Euler-Lagrange
Equacions de Navier-Stokes
Les equacions de Navier-Stokes reben el seu nom de Claude-Louis Navier i George Gabriel Stokes.
Veure Leonhard Euler і Equacions de Navier-Stokes
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Leonhard Euler і Estats Units d'Amèrica
Estrabisme
Lestrabisme és la desviació de l'alineament d'un ull en relació a l'altre.
Veure Leonhard Euler і Estrabisme
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Veure Leonhard Euler і Euclides
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Leonhard Euler і Europa
Factor productiu
En economia, els factors productius o factors de producció són aquells recursos, materials o no, que en ser combinats en el procés de producció agreguen valor per a l'elaboració de béns i serveis.
Veure Leonhard Euler і Factor productiu
Físic
Una física en 2015 Físic és el nom comú que se'ls dona als científics que es dediquen a l'àrea de les ciències físiques.
Veure Leonhard Euler і Físic
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Leonhard Euler і Física
Fórmula d'Euler
En matemàtiques, la fórmula d'Euler és una fórmula atribuïda a Leonhard Euler que estableix una relació fonamental entre les funcions trigonomètriques i l'exponencial: per tot nombre real x es satisfà on e és el nombre e, base del logaritme natural, i és la unitat imaginària, i cos, sin són les funcions trigonomètriques cosinus i sinus.
Veure Leonhard Euler і Fórmula d'Euler
Fórmula d'Euler-Maclaurin
En matemàtica, la fórmula d'Euler-Maclaurin estableix la relació entre sumatori de sèries i integrals.
Veure Leonhard Euler і Fórmula d'Euler-Maclaurin
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Leonhard Euler і Filosofia
Fracció contínua
Una fracció contínua es representa de la següent manera: a_1+\cfrac Els nombres a_1, a_2, a_3...
Veure Leonhard Euler і Fracció contínua
Franc suís
El franc suís és la moneda de curs legal a Suïssa i Liechtenstein.
Veure Leonhard Euler і Franc suís
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Veure Leonhard Euler і Frederic el Gran
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Veure Leonhard Euler і Funció
Funció exponencial
En sentit ampli, una funció exponencial és qualsevol funció del tipus ax, una potenciació on la base a és qualsevol nombre real positiu i l'exponent x és la variable.
Veure Leonhard Euler і Funció exponencial
Funció hiperbòlica
versió animada amb la comparació amb les funcions trigonomètriques (circulars).) En matemàtiques, les funcions hiperbòliques són unes funcions amb unes propietats anàlogues a les de les funcions trigonomètriques (o circulars).
Veure Leonhard Euler і Funció hiperbòlica
Funció inversa
Una funció ƒ i la seva inversa ƒ–1. Com que ƒ fa correspondre a 3 l'element "a", la inversa ƒ–1 fa correspondre l'element ''a'' a 3. En matemàtiques, si ƒ és una funció de A a B llavors la funció inversa de ƒ, anomenada com a ƒ−1, és una funció en la direcció contrària, de B a A, amb la propietat de què la seva (composició) amb la funció original retorna cada element a si mateix.
Veure Leonhard Euler і Funció inversa
Funció φ d'Euler
consulta.
Veure Leonhard Euler і Funció φ d'Euler
Funció trigonomètrica
Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.
Veure Leonhard Euler і Funció trigonomètrica
Funció zeta de Riemann
La funció zeta de Riemann ζ(s) és una funció de variable complexa s definida, per a qualsevol s amb part real > 1, per \zeta(s).
Veure Leonhard Euler і Funció zeta de Riemann
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Veure Leonhard Euler і Geometria
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Veure Leonhard Euler і Gottfried Wilhelm Leibniz
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Leonhard Euler і Grec
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Veure Leonhard Euler і Hebreu
Hidrodinàmica
La hidrodinàmica estudia la dinàmica de fluids incompressibles.
Veure Leonhard Euler і Hidrodinàmica
Identitat d'Euler
''i''π a l'element neutre 1, i afegir-hi una translació + 1. La rotació és d'angle π radians (mitja volta) respecte l'origen. L'expressió identitat d'Euler, és una fórmula matemàtica (batejada pel físic estatunidenc Richard Feynman en homenatge a Leonard Euler) que uneix de forma simple diversos camps d'aquesta disciplina.
Veure Leonhard Euler і Identitat d'Euler
Inverses de les funcions trigonomètriques
En matemàtiques, les inverses de les funcions trigonomètriques són les funcions que desfan l'aplicació de les funcions trigonomètriques i retornen l'angle original.
Veure Leonhard Euler і Inverses de les funcions trigonomètriques
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Leonhard Euler і Isaac Newton
James Clerk Maxwell
James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 1831 – 5 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès.
Veure Leonhard Euler і James Clerk Maxwell
Johann Bernoulli
Johann Bernoulli, també conegut com a Jean o John, va ser un metge i matemàtic suís conegut per ser un dels iniciadors del càlcul infinitesimal.
Veure Leonhard Euler і Johann Bernoulli
Joseph Louis Lagrange
Joseph Louis Lagrange (Torí, Itàlia, 25 de gener del 1736 - París, França, 10 d'abril del 1813), va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.
Veure Leonhard Euler і Joseph Louis Lagrange
Límit
En matemàtiques, la noció de límit és força intuïtiva, malgrat la seva formulació abstracta.
Veure Leonhard Euler і Límit
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Leonhard Euler і Lluna
Logaritme
mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.
Veure Leonhard Euler і Logaritme
Logaritme natural
El logaritme neperià, logaritme natural o logaritme hiperbòlic és el logaritme en base e, on e és un nombre irracional que val 2.718281828459045...
Veure Leonhard Euler і Logaritme natural
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Veure Leonhard Euler і Luteranisme
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Leonhard Euler і Massa
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Veure Leonhard Euler і Matemàtic
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Leonhard Euler і Matemàtiques
Màster
El màster o mestratge (de l'anglès Master) és un títol acadèmic usualment atorgat a qui acaben un curs a nivell de postgrau que va d'un a tres anys de durada.
Veure Leonhard Euler і Màster
Mètode d'Euler
Il·lustració del mètode d'Euler. La corba blava és desconeguda, amb la seva aproximació poligonal en vermell. En matemàtiques i ciència computacional, el mètode d'Euler és un procés numèric per a resoldre equacions diferencials ordinàries (EDOs) amb un valor inicial donat.
Veure Leonhard Euler і Mètode d'Euler
Múltiple
En matemàtiques, un múltiple és el producte que per a qualsevol numero es pot multiplicar.
Veure Leonhard Euler і Múltiple
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Veure Leonhard Euler і Música
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Veure Leonhard Euler і Mecànica
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Veure Leonhard Euler і Mecànica clàssica
Metafísica
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.
Veure Leonhard Euler і Metafísica
Moment d'inèrcia
En física, el moment d'inèrcia (de símbol I) és la propietat que tenen els cossos de resistir-se al canvi de velocitat de rotació.
Veure Leonhard Euler і Moment d'inèrcia
Monisme
El monisme és una de les principals teories sobre la relació entre la ment i la matèria, i comprèn totes aquelles postures filosòfiques que sostenen que l'univers, i per extensió l'ésser humà, està constituït per un sol arque o substància primària anterior a les seves parts.
Veure Leonhard Euler і Monisme
Nicolas de Condorcet
Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marquès de Condorcet (Ribemont, França, 17 de setembre de 1743 - Bourg-la-Reine, 29 de març de 1794) fou un matemàtic, filòsof i polític francès del i un dels personatges més influents de la Il·lustració francesa.
Veure Leonhard Euler і Nicolas de Condorcet
Nicolaus Fuss
Nicolaus Fuss, també conegut com a Nikolai Ivanovitx Fus (1755-1826), fou un matemàtic suís que va ser secretari de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg.
Veure Leonhard Euler і Nicolaus Fuss
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Veure Leonhard Euler і Nombre complex
Nombre e
1.
Veure Leonhard Euler і Nombre e
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Veure Leonhard Euler і Nombre enter
Nombre imaginari
Un nombre imaginari és un nombre que elevat al quadrat resulta un nombre real més petit o igual que zero.
Veure Leonhard Euler і Nombre imaginari
Nombre irracional
Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.
Veure Leonhard Euler і Nombre irracional
Nombre π
En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.
Veure Leonhard Euler і Nombre π
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Veure Leonhard Euler і Nombre natural
Nombre perfecte
Un nombre perfecte és un enter que és igual a la suma dels seus divisors positius, excepte ell mateix.
Veure Leonhard Euler і Nombre perfecte
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Veure Leonhard Euler і Nombre primer
Nombre primer de Mersenne
Un nombre primer de Mersenne és una categoria dels nombres de Marsenne, definida com els nombres primers iguals a una potència de 2 menys 1 (nombre de Mersenne).
Veure Leonhard Euler і Nombre primer de Mersenne
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Veure Leonhard Euler і Nombre real
Nombres coprimers
Dos nombres enters són coprimers si el seu màxim comú divisor és 1 (\mathrm(a, b).
Veure Leonhard Euler і Nombres coprimers
Ona de xoc
En mecànica de fluids una ona de xoc és una ona de pressió forta que produeix diferències de pressió extremes a través d'explosions o altres fenòmens.
Veure Leonhard Euler і Ona de xoc
Opticks
Opticks (o “Un tractat de les reflexions, refraccions, inflexions i colors de la llum”) és el resum de fragments del Llibre Primer, Segon i Tercer d'Òptica d'Isaac Newton.
Veure Leonhard Euler і Opticks
Paral·laxi
La paral·laxi: dos observadors, en '''A''' i en '''B''', veuen '''O''' en posicions diferents respecte del fons La paral·laxi (del mot Grec παράλλαξις, desplaçament contigu) és l'efecte del canvi de posició d'un observador respecte de l'objecte observat.
Veure Leonhard Euler і Paral·laxi
Partícula puntual
En física, una partícula puntual és un objecte idealitzat que no té volum i constitueix una aproximació adequada per a qualsevol objecte real les dimensions del qual siguin irrellevants en la situació o problema considerat.
Veure Leonhard Euler і Partícula puntual
Període històric
La història de la humanitat s'ha dividit, convencionalment, en períodes històrics.
Veure Leonhard Euler і Període històric
Pere I de Rússia
Pere I el Gran o Pere Alekséievitx Romànov (Moscou, 9 de juny de 1672 - Sant Petersburg, 8 de febrer de 1725) fou un tsar de Rússia (1682-1725).
Veure Leonhard Euler і Pere I de Rússia
Pere II de Rússia
Pere II (rus: Пётр II Алексеевич o Piotr II Alekseievitx) (Sant Petersburg, 23 d'octubre de 1715 – Moscou, 30 de gener de 1730) fou emperador de Rússia del 1728 fins a la seva mort.
Veure Leonhard Euler і Pere II de Rússia
Petit teorema de Fermat
Pierre de Fermat. El petit teorema de Fermat és un dels teoremes clàssics de teoria de nombres relacionat amb la divisibilitat.
Veure Leonhard Euler і Petit teorema de Fermat
Pierre Bouguer
Pierre Bouguer (Le Croisic, Regne de França, 16 de febrer de 1698 - París, França, 15 d'agost de 1758), va ser un físic, matemàtic, astrònom i meteoròleg francès del considerat el pare de la fotometria.
Veure Leonhard Euler і Pierre Bouguer
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Veure Leonhard Euler і Pierre de Fermat
Pierre-Simon Laplace
Pierre-Simon Laplace (Beaumont-en-Auge, Normandia, 23 o 28 de març del 1749 - París, 5 de març del 1827), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.
Veure Leonhard Euler і Pierre-Simon Laplace
Polinomi
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.
Veure Leonhard Euler і Polinomi
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Veure Leonhard Euler і Pressió
Preu
El preu és el valor de canvi de dos bens econòmics: el nombre d'unitats d'un bé que cal bescanviar per obtenir una unitat d'un altre bé.
Veure Leonhard Euler і Preu
Problema de Basilea
El problema de Basilea és un problema famós en teoria de nombres, plantejat per primer a vegada per Pietro Mengoli el 1644, tot i que la fou Jakob Bernoulli qui el donà a conèixer més àmpliament (i d'ell prové el seu nom, ja que Jakob Bernoulli residia a Basilea).
Veure Leonhard Euler і Problema de Basilea
Problema de la ruta del cavall
Una ruta de cavall és una seqüència de moviments de cavall en un escaquer tal que el cavall passi per cada casella exactament un cop.
Veure Leonhard Euler і Problema de la ruta del cavall
Producte (matemàtiques)
En matemàtiques, el producte de nombres enters, reals o complexos és el resultat de la seva multiplicació o bé l'expressió que indica els factors que s'han de multiplicar.
Veure Leonhard Euler і Producte (matemàtiques)
Producte marginal
David Ricardo, pertanyent a l'Escola Clàssica. En microeconomia, el producte marginal d'un factor és el producte addicional que s'obté d'utilitzar una unitat més d'aquest factor, mantenint constants la resta de factors.
Veure Leonhard Euler і Producte marginal
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).
Veure Leonhard Euler і Radiació
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Leonhard Euler і Rússia
Recta d'Euler
Recta d'Euler La Recta d'Euler d'un triangle és una recta en la qual estan situats l'ortocentre, el circumcentre i el baricentre d'un triangle, que són colineals.
Veure Leonhard Euler і Recta d'Euler
Regne de Prússia
El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.
Veure Leonhard Euler і Regne de Prússia
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Veure Leonhard Euler і René Descartes
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Veure Leonhard Euler і Retòrica
Richard Aldington
Aldington, 1931 Richard Aldington (8 de juliol de 1892 – 27 de juliol de 1962), el nom de pila del qual va ser Edward Godfree Aldington, va ser un escriptor i poeta Britànic. Conegut per la seva poesia sobre la Primera Guerra Mundial, la seva novel·la "Mort d'un Heroi" (Death of a Hero) de 1929 i la creixent controvèrsia sobre la seva biografia de Thomas Edward Lawrence el 1955.
Veure Leonhard Euler і Richard Aldington
Richard Feynman
fou un físic nord-americà, considerat com un dels més importants del.
Veure Leonhard Euler і Richard Feynman
Riehen
Riehen és un municipi del cantó de Basilea-Ciutat (Suïssa).
Veure Leonhard Euler і Riehen
Riu Nevà
El riu Nevà al seu pas per Sant Petersburg. Al fons la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau El Nevà a Sant Petersburg el 1753 El Neva o Nevà (Нева́, Nevà) és un riu de Rússia, de 74 km de longitud, que va des del llac Làdoga (Ла́дожское о́зеро, Làdojskoie ózero) i, després de passar per l'istme de Carèlia (Каре́льский переше́ек, Karelski pereixéiek) i la ciutat de Sant Petersburg (Санкт-Петербу́рг, Sankt-Peterburg), desemboca al golf de Finlàndia (Фи́нский зали́в, Finski zaliv).
Veure Leonhard Euler і Riu Nevà
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Veure Leonhard Euler і Rus
Sanssouci
Sanssouci era el palau d'estiu oficial de Frederic el Gran, Rei de Prússia, a Potsdam, prop de Berlín.
Veure Leonhard Euler і Sanssouci
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Veure Leonhard Euler і Sant Petersburg
Sèrie (matemàtiques)
La sèrie geomètrica 1 + 1/2 + 1/4 + 1/8 +... convergeix a 2. En matemàtiques, una sèrie és la suma dels termes d'una successió.
Veure Leonhard Euler і Sèrie (matemàtiques)
Sèrie de potències enteres
En matemàtiques i particularment en anàlisi matemàtica, una sèrie de potències enteres anomenada també sèrie de potències o sèrie entera és una sèrie matemàtica de funcions de la forma On els coeficients an formen una successió real o complexa.
Veure Leonhard Euler і Sèrie de potències enteres
Sèrie harmònica
'''Hudební sèrie harmònica''' En matemàtiques, la sèrie harmònica és la sèrie infinita: 1 + \frac + \frac + \frac + \cdots S'anomena harmònica perquè les longituds d'ona dels harmònics d'una corda vibrant són proporcionals a 1, 1/2, 1/3, 1/4,....
Veure Leonhard Euler і Sèrie harmònica
Sèrie hipergeomètrica
En matemàtiques, una sèrie hipergeomètrica és una sèrie de potències on el k-èsim coeficient de la sèrie és una funció racional de k. Si la sèrie convergeix, defineix una funció hipergeomètrica, el seu domini és qualsevol subconjunt dels nombres complexos.
Veure Leonhard Euler і Sèrie hipergeomètrica
Sòlid rígid
Un sòlid rígid és, en mecànica, un cos format per un conjunt de punts que sempre estan a la mateixa distància entre ells.
Veure Leonhard Euler і Sòlid rígid
Segell
Segell de les illes Fèroe Un segell (anomenat també segell de correus o segell postal) és un comprovant del pagament previ dels enviaments efectuats per correu en forma d'etiqueta, generalment engomada, o directament imprès.
Veure Leonhard Euler і Segell
Sigma
Sigma (Σ o σ) és la divuitena lletra de l'alfabet grec.
Veure Leonhard Euler і Sigma
Sil·logisme
Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).
Veure Leonhard Euler і Sil·logisme
So
timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.
Veure Leonhard Euler і So
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Leonhard Euler і Suïssa
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Veure Leonhard Euler і Teologia
Teorema
editor.
Veure Leonhard Euler і Teorema
Teorema d'Euler
En matemàtiques, i en particular en aritmètica modular, el teorema d'Euler és un teorema, anomenat així en honor del matemàtic suís Leonhard Euler, que estableix que Aquest teorema és una generalització del petit teorema de Fermat (que no tracta més que el cas on n és un nombre primer), i al seu torn és una cas particular del teorema de Carmichaël.
Veure Leonhard Euler і Teorema d'Euler
Teorema de la suma de dos quadrats
Pierre de Fermat, matemàtic En matemàtiques, el teorema dels dos quadrats de Fermat enuncia les condicions perquè un nombre enter sigui la suma de dos quadrats d'enters, i precisa de quantes maneres diferents ho pot ser.
Veure Leonhard Euler і Teorema de la suma de dos quadrats
Teorema dels nombres primers
Gràfic comparatiu del Teorema dels nombres primers. En vermell, \pi(x). En verd i en blau, les aproximacions. En matemàtiques, concretament en el camp de la teoria de nombres, el Teorema dels nombres primers (o Teorema del nombre primer) és un resultat que descriu la distribució dels nombres primers entre els nombres naturals.
Veure Leonhard Euler і Teorema dels nombres primers
Teorema dels quatre quadrats
El teorema dels quatre quadrats de Lagrange, també anomenat conjectura de Bachet, va ser demostrat el 1770 per Joseph Louis Lagrange.
Veure Leonhard Euler і Teorema dels quatre quadrats
Teoria de grafs
La teoria de grafs és una branca de les matemàtiques i la informàtica que es dedica a l'estudi dels grafs, estructures matemàtiques utilitzades per a modelitzar relacions entre parelles d'objectes.
Veure Leonhard Euler і Teoria de grafs
Teoria de grafs de Leonhard Euler
La teoria de grafs com es coneix avui en dia no va aparèixer fins al segle XX quan Dénes Kőnig va escriure el primer llibre que en parlava l'any 1936.
Veure Leonhard Euler і Teoria de grafs de Leonhard Euler
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Veure Leonhard Euler і Teoria de nombres
Topologia
Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
Veure Leonhard Euler і Topologia
Topologia algebraica
tor, un dels objectes d'estudi més freqüents en topologia algebraica La topologia algebraica és el camp de les matemàtiques que usa estructures algebraiques per estudiar transformacions d'objectes geomètrics.
Veure Leonhard Euler і Topologia algebraica
Trigonometria
En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada.
Veure Leonhard Euler і Trigonometria
Universitat de Basilea
La Universitat de Basilea (en alemany, Universität Basel) és una universitat situada a Basilea, Suïssa.
Veure Leonhard Euler і Universitat de Basilea
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Veure Leonhard Euler і Velocitat
Vinclament
Deformació amb vinclament produïda per la compressió d'una barra. El vinclament és un fenomen d'inestabilitat elàstica que pot donar-se en elements comprimits esvelts, i que es manifesta per l'aparició de desplaçaments importants transversals a la direcció principal de compressió.
Veure Leonhard Euler і Vinclament
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Veure Leonhard Euler і Virgili
Viscositat
La viscositat d'un fluid representa la resistència que presenta aquest a fluir.
Veure Leonhard Euler і Viscositat
Voltaire
François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.
Veure Leonhard Euler і Voltaire
17 de maig
El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Leonhard Euler і 17 de maig
1726
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Leonhard Euler і 1726
1734
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Leonhard Euler і 1734
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Leonhard Euler і 1736
1739
;Països catalans;Resta del món.
Veure Leonhard Euler і 1739
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Leonhard Euler і 1741
1744
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Leonhard Euler і 1744
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Leonhard Euler і 1748
1755
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Leonhard Euler і 1755
1765
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Veure Leonhard Euler і 1765
1768
;Països Catalans.
Veure Leonhard Euler і 1768
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Leonhard Euler і 1770
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Leonhard Euler і 1783
18 de setembre
El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Leonhard Euler і 18 de setembre
19 de juny
El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Leonhard Euler і 19 de juny
1911
;Països Catalans.
Veure Leonhard Euler і 1911
7 de gener
El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Leonhard Euler і 7 de gener
Vegeu també
Alumnes de la Universitat de Basilea
- Alice Miller
- Beatrice Weder di Mauro
- Carl Jung
- Daniele Ganser
- Franciscus Sylvius
- Hans Moehrlen
- Heinrich Gelzer
- Jacques Dubochet
- John Howard Yoder
- Leonhard Euler
- Mateusz Morawiecki
- Maximilian Schell
- Mirjana Spoljaric Egger
- Olaus Wormius
- Stefan Warschawski
- Theodore Motzkin
- Uta Ranke-Heinemann
Morts el 1783
- Étienne Bézout
- Ahmad Rasmi
- Antoni Soler i Ramos
- Arima Yoriyuki
- Benoît-Joseph Labre
- Bernardo Tanucci
- Carl von Linné el Jove
- Carolina Lluïsa de Hessen-Darmstadt
- Felip Bertran
- Francesco Serao
- Friedrich Wilhelm Riedt
- Gaetano Caffarelli
- Gall Dindi Dret
- Gaspard Fritz
- Giovanni Targioni Tozzetti
- Ignacio de Arteaga y Bazán
- Ignaz Holzbauer
- James Nares
- Jean le Rond d'Alembert
- Jeanne-Françoise Quinault
- Joaquín de Santiyán y Valdivielso
- Johann Adolph Hasse
- Johann Jakob Bodmer
- Johann Philipp Kirnberger
- Johannes Zumpe
- Leonhard Euler
- Louise d'Épinay
- Lucrezia Agujari
- Thomas Pinto
- William Hunter
- Yosa Buson
Naixements del 1707
- António Teixeira
- Antonio Francesco Riccoboni
- Benjamin Robins
- Carl August Thielo
- Carl von Linné
- Carlo Goldoni
- Charles Wesley
- Cristòfol Valero
- Ernest Frederic II de Saxònia-Hildburghausen
- Francina Margaretha van Huysum
- Francisco Salzillo
- Frederic del Regne Unit (príncep de Gal·les)
- Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon
- Henry Fielding
- Ignacio de Jerusalem y Stella
- Jean-Baptiste Barrière
- Jean-Paul Grandjean de Fouchy
- Johann Christian Senckenberg
- Johannes Burman
- John Baskerville
- Leonhard Euler
- Lluís I d'Espanya
- Lluís de França (duc de Bretanya)
- Louis-Michel van Loo
- Manuel d'Amat i de Junyent
- Michel Corrette
- Moshe Chaim Luzzatto
- Pietro Rotari
- Selina Hastings
- Suraj Mal
- Vincenzo Riccati
Professors de la Universitat Estatal de Sant Petersburg
- Abdurauf Fitrat
- Aleksandr Abràmovitx Voskressenski
- Aleksandr Bútlerov
- Aleksei Favorski
- Anatoli Sobtxak
- Anatoli Vérxik
- Boris Delone
- Dmitri Medvédev
- Franz Aepinus
- Franz Josef Ruprecht
- George G. Lorentz
- Grigori Gukovski
- Guri Kolosov
- Leonhard Euler
- Leonid Kantoróvitx
- Lev Aleksàndrovitx Txugàiev
- Lev Artsimóvitx
- Lev Berg
- Mikhaïl Lomonóssov
- Natàlia Tolstaia
- Serguei Vassílievitx Lébedev
- Tadeusz Zieliński
- Víktor Vinogràdov
- Vladímir Fok
- Vladímir Prop
- Vladímir Rokhlin
També conegut com Euler, Leonard Euler.