Accés més ràpid que el navegador!
76 les relacions: Anell (matemàtiques), Anell íntegre, Anell commutatiu, Anell de polinomis, Anell euclidià, Aritmètica modular, Arrel quadrada, Asímptota, Àlgebra sobre un cos, Binomi, Charles Babbage, Coeficient, Conjunt, Corba, Cos (matemàtiques), Cos finit, Divisió, Divisió llarga polinòmica, Element (matemàtiques), Element algebraic, Equació, Equació de cinquè grau, Equació de segon grau, Equació polinòmica, Expressió algebraica, Ferdinand von Lindemann, Funció definida a trossos, Funció el·líptica, Funció racional, Funció trigonomètrica, Geometria algebraica, Girolamo Cardano, Graf (matemàtiques), Gràfica d'una funció, Ideal (matemàtiques), Invariant per nusos, Logaritme, Maquinari, Matriu (matemàtiques), Matriu quadrada, Monomi, Multiplicació, Multiplicitat, Niccolo Fontana Tartaglia, Niels Henrik Abel, Nombre complex, Nombre enter, Nombre natural, Nombre negatiu, Nombre parell, ..., Nombre positiu, Nombre primer, Nombre senar, Notació matemàtica, Ordinador, Pendent (matemàtiques), Polinomi característic, Polinomi d'Alexander, Polinomi de HOMFLY, Polinomi de Jones, Polinomi mínim, Polinomi trigonomètric, Potenciació, Programari, Propietat distributiva, Resta, Sèrie formal de potències, Suma, Teorema d'Abel-Ruffini, Teorema de Taylor, Teorema fonamental de l'àlgebra, Teoria de Galois, Teoria de grafs, Teoria de nusos, Valor propi, vector propi i espai propi, Variable (matemàtiques). Ampliar l'índex (26 més) »
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Nou!!: Polinomi і Anell (matemàtiques) · Veure més »
Anell íntegre
En àlgebra abstracta, un anell íntegre, també anomenat domini íntegre, és un anell no trivial que no té divisors de zero, és a dir, on es compleix que si un producte és zero, per força un dels seus factors ha de ser zero.
Nou!!: Polinomi і Anell íntegre · Veure més »
Anell commutatiu
En teoria d'anells (una branca de l'àlgebra abstracta), un anell commutatiu és un anell (R, +, ·) en què l'operació de multiplicació · és commutativa, és a dir, si per qualsevol a,b\in R, a\cdot b.
Nou!!: Polinomi і Anell commutatiu · Veure més »
Anell de polinomis
En matemàtiques, especialment en el camp de l'àlgebra abstracta, un anell de polinomis o àlgebra de polinomis és un anell (que també és una àlgebra commutativa) format a partir del conjunt de polinomis en una o més variables (o indeterminades) amb coeficients en un altre anell, sovint un cos.
Nou!!: Polinomi і Anell de polinomis · Veure més »
Anell euclidià
Juste de Gand, vers 1474) Un anell euclidià, en matemàtiques i més precisament en àlgebra, en la teoria dels anells, és un tipus particular d'anell commutatiu unitari íntegre.
Nou!!: Polinomi і Anell euclidià · Veure més »
Aritmètica modular
Gauss, llibre fundador de l'aritmètica modular. En matemàtiques, i més concretament en teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters.
Nou!!: Polinomi і Aritmètica modular · Veure més »
Arrel quadrada
Sense descripció.
Nou!!: Polinomi і Arrel quadrada · Veure més »
Asímptota
Una corba que talla una asímptota infinites vegades XVII En geometria analítica, una asímptota d'una corba és una recta tal que la distància entre la corba i la recta s'aproxima a zero, quan una o les dues coordenades x o y tendeixen a l'infinit.
Nou!!: Polinomi і Asímptota · Veure més »
Àlgebra sobre un cos
En matemàtiques, un àlgebra sobre un cos és un espai vectorial proveït amb un producte vectorial bilineal.
Nou!!: Polinomi і Àlgebra sobre un cos · Veure més »
Binomi
S'anomena binomi a un polinomi de dos termes.
Nou!!: Polinomi і Binomi · Veure més »
Charles Babbage
275x275px Charles Babbage (Teignmouth, Devonshire, Gran Bretanya, 26 de desembre de 1791 o 1792 – Londres, 18 d'octubre de 1871) fou un matemàtic anglès i proto-científic de la computació.
Nou!!: Polinomi і Charles Babbage · Veure més »
Coeficient
En matemàtiques, un coeficient és un factor constant que multiplica determinat objecte.
Nou!!: Polinomi і Coeficient · Veure més »
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Nou!!: Polinomi і Conjunt · Veure més »
Corba
Corba és un terme abstracte que s'usa per descriure el camí d'un punt mogut contínuament.
Nou!!: Polinomi і Corba · Veure més »
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Nou!!: Polinomi і Cos (matemàtiques) · Veure més »
Cos finit
Joseph Wedderburn demostrà l'última conjectura sobre els cossos finits el 1905 En matemàtiques i més precisament en la branca de la teoria de Galois, un cos finit, anomenat també cos de Galois és un cos el cardinal del qual és finit (té un nombre finit d'elements).
Nou!!: Polinomi і Cos finit · Veure més »
Divisió
La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.
Nou!!: Polinomi і Divisió · Veure més »
Divisió llarga polinòmica
En àlgebra, la divisió llarga polinòmica és un algoritme per dividir un polinomi entre un altre polinomi del mateix grau o un de més baix, una versió generalitzada de la tècnica aritmètica normal, anomenada divisió llarga.
Nou!!: Polinomi і Divisió llarga polinòmica · Veure més »
Element (matemàtiques)
En teoria de conjunts, un element o membre d'un conjunt (o família de conjunts) és un objecte atòmic que forma part d'aquest conjunt (o família).
Nou!!: Polinomi і Element (matemàtiques) · Veure més »
Element algebraic
Un element algebraic sobre un cert cos matemàtic és un element d'un conjunt que conté a aquest cos matemàtic i que construïble a partir de certes operacions algebraiques relacionades amb els polinomis sobre el cos original.
Nou!!: Polinomi і Element algebraic · Veure més »
Equació
date.
Nou!!: Polinomi і Equació · Veure més »
Equació de cinquè grau
punts crítics. En matemàtiques, una equació de cinquè grau, també coneguda com a equació quíntica és una equació polinòmica de grau cinc.
Nou!!: Polinomi і Equació de cinquè grau · Veure més »
Equació de segon grau
Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.
Nou!!: Polinomi і Equació de segon grau · Veure més »
Equació polinòmica
Una equació polinòmica és un tipus d'equació en la qual les expressions matemàtiques que conformen l'equació són únicament polinomis de les variables incògnita que hi intervenen.
Nou!!: Polinomi і Equació polinòmica · Veure més »
Expressió algebraica
Una expressió algebraica és un conjunt de lletres i nombres relacionats per signes d'operacions aritmètiques.
Nou!!: Polinomi і Expressió algebraica · Veure més »
Ferdinand von Lindemann
fou un matemàtic hannoverià, conegut per la demostració que el nombre π és un nombre transcendent, és a dir, que no és zero de cap polinomi amb coeficients racionals.
Nou!!: Polinomi і Ferdinand von Lindemann · Veure més »
Funció definida a trossos
funcions quadràtiques al voltant de ''x''0. Gràfica de la funció valor absolut En matemàtiques, una funció definida a trossos f(x) d'una variable real x és una funció amb una definició diferent en diferents subconjunts disjunts del seu domini.
Nou!!: Polinomi і Funció definida a trossos · Veure més »
Funció el·líptica
Aquesta imatge mostra la part real de les funcions líptiques de Weierstrass invariant G3.
Nou!!: Polinomi і Funció el·líptica · Veure més »
Funció racional
Funció racional de grau 2: y.
Nou!!: Polinomi і Funció racional · Veure més »
Funció trigonomètrica
Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.
Nou!!: Polinomi і Funció trigonomètrica · Veure més »
Geometria algebraica
locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.
Nou!!: Polinomi і Geometria algebraica · Veure més »
Girolamo Cardano
Gerolamo Cardano, o Girolamo Cardan (Pavia, 24 de setembre de 1501 - Roma, 21 de setembre de 1576) fou un famós matemàtic del Renaixement, metge, astròleg, jugador de jocs d'atzar i filòsof.
Nou!!: Polinomi і Girolamo Cardano · Veure més »
Graf (matemàtiques)
Representació d'un graf etiquetat, amb 6 vèrtexs i set arestes En teoria de grafs, un graf és una representació abstracta d'un conjunt d'objectes on alguns parells dels objectes estan connectats per enllaços.
Nou!!: Polinomi і Graf (matemàtiques) · Veure més »
Gràfica d'una funció
En matemàtiques, la gràfica d'una funció f és la representació del conjunt de totes les parelles ordenades (x,f(x)).
Nou!!: Polinomi і Gràfica d'una funció · Veure més »
Ideal (matemàtiques)
Un ideal d'un anell A és un subconjunt I d'elements de A que és tancat respecte a operacions lineals i que compleix una sèrie de condicions que es detallaran a continuació.
Nou!!: Polinomi і Ideal (matemàtiques) · Veure més »
Invariant per nusos
Es coneix com a invariant per nusos qualsevol funció f del conjunt de tots els nusos possibles a qualsevol conjunt tal que, siguin K i K dos nusos isòtops (o, alternativament, homeomorfs), es compleixi f(K).
Nou!!: Polinomi і Invariant per nusos · Veure més »
Logaritme
mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.
Nou!!: Polinomi і Logaritme · Veure més »
Maquinari
Ratolí El maquinari (en anglès hardware) d'un ordinador és el conjunt de les seves parts físiques.
Nou!!: Polinomi і Maquinari · Veure més »
Matriu (matemàtiques)
En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.
Nou!!: Polinomi і Matriu (matemàtiques) · Veure més »
Matriu quadrada
Una matriu A d'n per m elements, és una matriu quadrada si el número de files és igual al número de columnes, és a dir, n.
Nou!!: Polinomi і Matriu quadrada · Veure més »
Monomi
S'anomena monomi l'expressió algèbrica resultant de multiplicar diversos termes algèbrics, com ara: Un monomi està format per un nombre (el coeficient) i una o més lletres que representen variables indeterminades elevades a un exponent natural o 0 (la part literal).
Nou!!: Polinomi і Monomi · Veure més »
Multiplicació
Propietat commutativa: 3 × 4.
Nou!!: Polinomi і Multiplicació · Veure més »
Multiplicitat
En matemàtiques, la multiplicitat d'un membre d'un multiconjunt és el nombre de vegades que aquest pertany al multiconjunt.
Nou!!: Polinomi і Multiplicitat · Veure més »
Niccolo Fontana Tartaglia
Corbes balístiques de Tartaglia il·lustrant una edició de 1606 Niccolò Fontana, anomenat Tartaglia ('El Quec'), nascut a Brescia el 1499 i mort a Venècia el 13 de desembre de 1557, era un matemàtic italià.
Nou!!: Polinomi і Niccolo Fontana Tartaglia · Veure més »
Niels Henrik Abel
Niels Henrik Abel (Findö, Noruega, 5 d'agost de 1802 - Froland, Noruega, 6 d'abril de 1829), va ser un matemàtic noruec.
Nou!!: Polinomi і Niels Henrik Abel · Veure més »
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Nou!!: Polinomi і Nombre complex · Veure més »
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Nou!!: Polinomi і Nombre enter · Veure més »
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Nou!!: Polinomi і Nombre natural · Veure més »
Nombre negatiu
Un nombre negatiu és un nombre que està per sota de 0, és a dir, que és menor que zero.
Nou!!: Polinomi і Nombre negatiu · Veure més »
Nombre parell
275x275px Un nombre parell és un nombre enter múltiple de 2, és a dir, un nombre enter, m, és nombre parell si i només si existeix un altre nombre enter, n, tal que: A la pràctica això vol dir que és parell tot nombre enter que acabi en els nombres 2, 4, 6, 8 i 0 (en base 10).
Nou!!: Polinomi і Nombre parell · Veure més »
Nombre positiu
Un nombre real n és positiu si i només si és més gran que 0, és a dir, quan ni forma part del conjunt dels nombres negatius ni és 0.
Nou!!: Polinomi і Nombre positiu · Veure més »
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Nou!!: Polinomi і Nombre primer · Veure més »
Nombre senar
Els nombres senars, imparells o escarsers són aquells nombres enters que no són parells i per tant no són múltiples de 2.
Nou!!: Polinomi і Nombre senar · Veure més »
Notació matemàtica
La notació matemàtica és un sistema de representacions simbòliques d'objectes matemàtics i d'idees.
Nou!!: Polinomi і Notació matemàtica · Veure més »
Ordinador
Teclat Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil.
Nou!!: Polinomi і Ordinador · Veure més »
Pendent (matemàtiques)
En matemàtiques el pendent d'una recta és una mesura de la inclinació de la recta.
Nou!!: Polinomi і Pendent (matemàtiques) · Veure més »
Polinomi característic
En àlgebra lineal, el polinomi característic d'una matriu quadrada és un polinomi que és invariant sota la semblança de la matriu i té els valors propis com a arrels.
Nou!!: Polinomi і Polinomi característic · Veure més »
Polinomi d'Alexander
El polinomi d'Alexander (també anomenat polinomi d'Alexander-Conway) és un invariant per nusos en forma de polinomi d'una variable.
Nou!!: Polinomi і Polinomi d'Alexander · Veure més »
Polinomi de HOMFLY
En matemàtiques, el polinomi de HOMFLY (conegut també com a polinomi de HOMFLYPT i com a polinomi de Jones generalitzat) és un invariant per nusos en forma de polinomi de dues variables, descobert l'any 1985.
Nou!!: Polinomi і Polinomi de HOMFLY · Veure més »
Polinomi de Jones
En el camp de la teoria de nusos, s'anomena polinomi de Jones a un invariant per nusos orientats en forma de polinomi de Laurent de coeficients enters en variable t^ descobert per Vaughan Jones el 1984.
Nou!!: Polinomi і Polinomi de Jones · Veure més »
Polinomi mínim
En matemàtiques, el polinomi mínim d'un element α és el polinomi mònic p de menor grau tal que p(&alpha).
Nou!!: Polinomi і Polinomi mínim · Veure més »
Polinomi trigonomètric
Un polinomi trigonomètric, també anomenat suma trigonomètrica és una combinació lineal finita de funcions trigonomètriques sinus i cosinus del tipus \sin(nx) i \cos(nx) amb n, prenent els valors d'un o més nombres naturals, i x un nombre real.
Nou!!: Polinomi і Polinomi trigonomètric · Veure més »
Potenciació
base 2 (blau) i base ½ (cian). Cada corba passa pel punt (0,1) perquè qualsevol nombre diferent de zero elevat a zero és u. En ''x''.
Nou!!: Polinomi і Potenciació · Veure més »
Programari
Imatge del sistema operatiu per a dispositius mòbils Android. El programari (software, en anglès) és el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador.
Nou!!: Polinomi і Programari · Veure més »
Propietat distributiva
En matemàtiques, es diu que un operador \circ té la propietat distributiva sobre un operador \star, o que \circ és distributiu respecte de \star en un conjunt E si per a tots x, y, z de E, es tenen les propietats següents.
Nou!!: Polinomi і Propietat distributiva · Veure més »
Resta
"5 - 2.
Nou!!: Polinomi і Resta · Veure més »
Sèrie formal de potències
En matemàtica, una sèrie formal de potències (de vegades sèrie de potències formal) és una expressió matemàtica que estén les propietats de les sèries de potències en cossos com el dels reals o el dels complexos, permetent donar sentit formal a diverses notacions que tècnicament no tenen rigor.
Nou!!: Polinomi і Sèrie formal de potències · Veure més »
Suma
La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.
Nou!!: Polinomi і Suma · Veure més »
Teorema d'Abel-Ruffini
El teorema d'Abel-Ruffini afirma que en el cas de les equacions polinòmiques de grau superior o igual al cinquè, és a dir les equacions de la forma: Paolo Ruffini, ''Teoria generale delle equazioni'', 1799 On n\geqq 5, és impossible de trobar una fórmula general que permeti calcular les arrels de l'equació a partir dels seus coeficients amb un nombre finit de sumes, restes, multiplicacions, divisions i arrels.
Nou!!: Polinomi і Teorema d'Abel-Ruffini · Veure més »
Teorema de Taylor
En càlcul, el Teorema de Taylor, rep el seu nom del matemàtic britànic Brook Taylor, qui el va enunciar el 1712.
Nou!!: Polinomi і Teorema de Taylor · Veure més »
Teorema fonamental de l'àlgebra
El teorema fonamental de l'àlgebra estableix que un polinomi en una variable, no constant i amb coeficients complexos; té tantes arrels com indica el seu grau, comptant les arrels amb les seves multiplicitats.
Nou!!: Polinomi і Teorema fonamental de l'àlgebra · Veure més »
Teoria de Galois
Évariste Galois (1811–1832) En matemàtiques, la teoria de Galois és un conjunt de resultats que connecten la teoria de cossos amb la teoria de grups.
Nou!!: Polinomi і Teoria de Galois · Veure més »
Teoria de grafs
La teoria de grafs és una branca de les matemàtiques i la informàtica que es dedica a l'estudi dels grafs, estructures matemàtiques utilitzades per a modelitzar relacions entre parelles d'objectes.
Nou!!: Polinomi і Teoria de grafs · Veure més »
Teoria de nusos
Nusos trivials La teoria de nusos és la branca de la topologia que s'encarrega d'estudiar l'objecte matemàtic que abstreu la noció quotidiana de nus.
Nou!!: Polinomi і Teoria de nusos · Veure més »
Valor propi, vector propi i espai propi
imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció. En aquest cas el vector vermell és un '''vector propi''' de l'aplicació però el vector blau no ho és. Com que el vector vermell no ha canviat ni de direcció ni de mòdul, el seu '''valor propi''' és 1. Tots els vectors amb la mateixa direcció que el vector vermell són també vectors propis, amb el mateix valor propi. Tots junts, afegint-hi el vector zero formen l''''espai propi''' d'aquesta aplicació que en aquest cas és un espai de dimensió 1. En matemàtiques, i més concretament en àlgebra el concepte de vector propi és una noció que es refereix a una aplicació lineal d'un espai en si mateix.
Nou!!: Polinomi і Valor propi, vector propi i espai propi · Veure més »
Variable (matemàtiques)
Una variable és un valor que pot canviar dins de l'àmbit d'un problema o conjunt d'operacions.
Nou!!: Polinomi і Variable (matemàtiques) · Veure més »
Redirigeix aquí:
Funcions polinòmiques, Funció polinòmica, Multinomi, Polinomis.
