Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Joseph Louis Lagrange

Índex Joseph Louis Lagrange

Joseph Louis Lagrange (Torí, Itàlia, 25 de gener del 1736 - París, França, 10 d'abril del 1813), va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.

102 les relacions: Adrien-Marie Legendre, Anàlisi matemàtica, Antiguitat clàssica, Asteroide troià, Astrònom, Astronomia, Augustin Louis Cauchy, Berlín, Brook Taylor, Carl Gustav Jacob Jacobi, Càlcul de variacions, Colin Maclaurin, Cometa, Determinant (matemàtiques), Dinàmica, Edmond Halley, Elements orbitals, Equació, Equació diferencial, Espanya, Físic, Forma quadràtica, Formulació lagrangiana, Fracció contínua, França, François Daviet de Foncenex, Frederic el Gran, Geometria analítica, Integració, Interpolació polinòmica de Lagrange, Isaac Newton, Itàlia, Jean le Rond d'Alembert, John Landen, Karl Weierstrass, Leonhard Euler, Libració, Lluís XVI de França, Lluna, Matemàtic, Mètodes infinitesimals, Mécanique analytique, Mecànica, Mecànica analítica, Mecànica celeste, Multiplicadors de Lagrange, Napoleó Bonaparte, Nàpols, Octubre, París, ..., Petit teorema de Fermat, Pierre de Fermat, Pierre-Simon Laplace, Prússia, Principi de mínima acció, Probabilitat, Problema dels tres cossos, Punt de Lagrange, Revolució Francesa, Satèl·lit troià, Sèrie (matemàtiques), Siméon Denis Poisson, Teorema de Lagrange (àlgebra), Teorema de Taylor, Teorema de Wilson, Teorema del valor mitjà, Teorema dels quatre quadrats, Teoria de nombres, Torí, Treball virtual, Urbain Le Verrier, William Rowan Hamilton, 10 d'abril, 1736, 1758, 1761, 1764, 1766, 1769, 1770, 1771, 1772, 1773, 1775, 1777, 1780, 1784, 1785, 1787, 1792, 1793, 1794, 1795, 1797, 1798, 1799, 1804, 1806, 1808, 1811, 1813, 25 de gener. Ampliar l'índex (52 més) »

Adrien-Marie Legendre

Adrien-Marie Legendre, (1752-1833), fou un matemàtic francès conegut, sobretot, pels seus treballs sobre integrals el·líptiques i sobre teoria de nombres.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Adrien-Marie Legendre · Veure més »

Anàlisi matemàtica

convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Anàlisi matemàtica · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Antiguitat clàssica · Veure més »

Asteroide troià

Mart i Júpiter Els asteroides troians són un sub-grup dels objectes troians.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Asteroide troià · Veure més »

Astrònom

Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Astrònom · Veure més »

Astronomia

Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Astronomia · Veure més »

Augustin Louis Cauchy

,() fou un matemàtic francès, conegut per haver estat el gran sistematitzador del càlcul.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Augustin Louis Cauchy · Veure més »

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Berlín · Veure més »

Brook Taylor

''Methodus incrementorum directa et inversa'', 1715 Brook Taylor (Edmonton, Middlesex, 18 d'agost de 1685 - Londres, 29 de desembre de 1731) va ser un matemàtic britànic.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Brook Taylor · Veure més »

Carl Gustav Jacob Jacobi

Carl Gustav Jakob Jacobi (10 de desembre de 1804 a Potsdam, Prússia, actual Alemanya – 18 de febrer de 1851 a Berlín) va ser un matemàtic alemany.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Carl Gustav Jacob Jacobi · Veure més »

Càlcul de variacions

El càlcul de variacions es va desenvolupar a partir del problema de la corba braquistòcrona. El càlcul de variacions és un problema matemàtic consistent a buscar màxims i mínims (o més generalment extrems relatius) de funcionals continus definits sobre algun espai funcional.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Càlcul de variacions · Veure més »

Colin Maclaurin

Colin Maclaurin (febrer de 1698 – 14 de juny de 1746) va ser un matemàtic escocès amb grans contribucions en geometria i àlgebra.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Colin Maclaurin · Veure més »

Cometa

Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Cometa · Veure més »

Determinant (matemàtiques)

L'àrea del paral·lelogram és el valor absolut del determinant de la matriu formada pels vectors que representen els costats del paral·lelogram. En matemàtiques, el determinant és una eina molt potent en nombrosos dominis (estudi d'endomorfismes, recerca de valors propis, càlcul diferencial).

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Determinant (matemàtiques) · Veure més »

Dinàmica

La dinàmica és una part de la mecànica clàssica que se centra en les forces i les acceleracions que aquestes produeixen sobre els cossos.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Dinàmica · Veure més »

Edmond Halley

Placa dedicada a Edmond Halley a l'abadia de Westminster Edmund Halley o Edmond Halley (Haggerston, 29 d'octubre de 1656 segons el calendari julià/8 de novembre de 1656 segons el calendari gregorià - Greenwich, 14 de gener de 1742), astrònom, geofísic, matemàtic, meteoròleg i físic anglès.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Edmond Halley · Veure més »

Elements orbitals

Elements orbitals. Els elements orbitals o elements d'un òrbita són un conjunt de paràmetres que permeten definir de manera unívoca les característiques de l'òrbita d'un astre, la seva disposició a l'espai i la posició de l'astre sobre l'òrbita.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Elements orbitals · Veure més »

Equació

date.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Equació · Veure més »

Equació diferencial

En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Equació diferencial · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Espanya · Veure més »

Físic

Una física en 2015 Físic és el nom comú que se'ls dona als científics que es dediquen a l'àrea de les ciències físiques.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Físic · Veure més »

Forma quadràtica

Una forma quadràtica (real) és un polinomi homogeni de grau dos que involucra n variables x_1,\dots, x_n: on A_\in \mathbb, \ i,j.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Forma quadràtica · Veure més »

Formulació lagrangiana

La formulació lagrangiana o mecànica lagrangiana és una reformulació de la mecànica clàssica newtoniana introduïda per Joseph Louis Lagrange el 1788.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Formulació lagrangiana · Veure més »

Fracció contínua

Una fracció contínua es representa de la següent manera: a_1+\cfrac Els nombres a_1, a_2, a_3...

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Fracció contínua · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і França · Veure més »

François Daviet de Foncenex

François Daviet de Foncenex fou un matemàtic i militar de Savoia en el.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і François Daviet de Foncenex · Veure més »

Frederic el Gran

Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Frederic el Gran · Veure més »

Geometria analítica

La geometria analítica és la part de les matemàtiques que fa ús de l'àlgebra per descriure i analitzar figures geomètriques.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Geometria analítica · Veure més »

Integració

La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Integració · Veure més »

Interpolació polinòmica de Lagrange

En anàlisi numèrica, el polinomi de Lagrange, anomenat així en honor de Joseph-Louis Lagrange, és el polinomi que interpola un conjunt de punts donat en la forma de Lagrange.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Interpolació polinòmica de Lagrange · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Isaac Newton · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Itàlia · Veure més »

Jean le Rond d'Alembert

Jean le Rond d'Alembert (París, 16 de novembre de 1717 - París, 24 o 29 d'octubre de 1783) fou un matemàtic i filòsof francès, un dels màxims exponents del moviment il·lustrat.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Jean le Rond d'Alembert · Veure més »

John Landen

John Landen fou un matemàtic aficionat anglès del, conegut per haver establert la transformació de Landen.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і John Landen · Veure més »

Karl Weierstrass

fou un matemàtic alemany, considerat el "pare de l'anàlisi matemàtica moderna".

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Karl Weierstrass · Veure més »

Leonhard Euler

fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Leonhard Euler · Veure més »

Libració

La fase i la libració de la Lluna al 2013 en intervals d'una hora, amb música, títols i gràfics suplementaris fases, i la variació de la mida visual causada per la distància variable des de la Terra Mesura teòrica de la superfície lunar visible (línia verda), a causa de la libració, en projecció de Winkel-Tripel En astronomia, la libració (del llatí librare, 'equilibrar', 'balancejar') és una lenta oscil·lació, real o aparent, d'un satèl·lit, vista des del cos celeste al qual orbita.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Libració · Veure més »

Lluís XVI de França

Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Lluís XVI de França · Veure més »

Lluna

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Lluna · Veure més »

Matemàtic

Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Matemàtic · Veure més »

Mètodes infinitesimals

Els mètodes infinitesimals són una classe específica de problemes que requereixen la recerca dels passos del límit, els processos infinits i la continuïtat per tal de trobar la solució.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Mètodes infinitesimals · Veure més »

Mécanique analytique

''Mécanique analytique'' (1788) Mécanique analytique (1788–89) és un tractat de dos volum sobre mecànica analítica, escrit per Joseph Louis Lagrange, i publicat 101 anys més tard que Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica d'Isaac Newton.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Mécanique analytique · Veure més »

Mecànica

Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Mecànica · Veure més »

Mecànica analítica

El terme mecànica analítica és usat per descriure la forma més matemàtica de la mecànica clàssica, formulada inicialment per Isaac Newton.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Mecànica analítica · Veure més »

Mecànica celeste

La mecànica celeste és una branca de l'astronomia i la mecànica clàssica que té per objecte l'estudi dels moviments dels astres en virtut dels efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos celestes.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Mecànica celeste · Veure més »

Multiplicadors de Lagrange

Fig. 1. En verd, el lloc geomètric (corba de nivell o isolínia) dels punts que satisfan la restricció ''g''(''x'',''y'').

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Multiplicadors de Lagrange · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Nàpols · Veure més »

Octubre

L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Octubre · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і París · Veure més »

Petit teorema de Fermat

Pierre de Fermat. El petit teorema de Fermat és un dels teoremes clàssics de teoria de nombres relacionat amb la divisibilitat.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Petit teorema de Fermat · Veure més »

Pierre de Fermat

Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Pierre de Fermat · Veure més »

Pierre-Simon Laplace

Pierre-Simon Laplace (Beaumont-en-Auge, Normandia, 23 o 28 de març del 1749 - París, 5 de març del 1827), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Pierre-Simon Laplace · Veure més »

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Prússia · Veure més »

Principi de mínima acció

A la imatge apareixen una càrrega positiva fixa (en vermell) i un electró lliure (en blau). De totes les trajectòries possibles, quin escollirà l'electró? El principi d'acció mínima determina que la trajectòria 1 serà la triada. El principi de mínima acció o principi de Hamilton és un pressupost bàsic de la mecànica clàssica i la mecànica relativista per a descriure l'evolució al llarg del temps de l'estat de moviment d'una partícula com d'un camp físic.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Principi de mínima acció · Veure més »

Probabilitat

Daus La probabilitat mesura el grau de certesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Probabilitat · Veure més »

Problema dels tres cossos

Moviment caòtic de tres cossos en un camp de forces aïllat El problema dels tres cossos consisteix a determinar el moviment que seguiran tres cossos puntuals sotmesos només a la seva mútua interacció gravitatòria, si són conegudes les posicions i velocitats dels cossos en un moment inicial.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Problema dels tres cossos · Veure més »

Punt de Lagrange

Un punt de Lagrange (també anomenat punt lagrangià, punt L o punt de libració) és qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar-ne estacionari respecte als altres dos.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Punt de Lagrange · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Revolució Francesa · Veure més »

Satèl·lit troià

miniatura miniatura Parlant estrictament, el terme Troià només s'ha d'aplicar a aquells asteroides (asteroides troians) que ocupen els Punts de Lagrange L 4 i L 5 del sistema Sol-Júpiter.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Satèl·lit troià · Veure més »

Sèrie (matemàtiques)

La sèrie geomètrica 1 + 1/2 + 1/4 + 1/8 +... convergeix a 2. En matemàtiques, una sèrie és la suma dels termes d'una successió.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Sèrie (matemàtiques) · Veure més »

Siméon Denis Poisson

Siméon Denis Poisson (1781-1840), va ser un matemàtic i físic francès.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Siméon Denis Poisson · Veure més »

Teorema de Lagrange (àlgebra)

En teoria de grups, el teorema de Lagrange és un resultat important que relaciona l'ordre d'un grup finit G (el seu nombre d'elements) amb l'ordre de qualsevol dels seus subgrups.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Teorema de Lagrange (àlgebra) · Veure més »

Teorema de Taylor

En càlcul, el Teorema de Taylor, rep el seu nom del matemàtic britànic Brook Taylor, qui el va enunciar el 1712.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Teorema de Taylor · Veure més »

Teorema de Wilson

El teorema de Wilson, atribuït a John Wilson (1741-1793), però demostrat per Lagrange el 1771, estableix que, el nombre enter p és primer si, i només si, (p - 1)! \equiv -1 \ (\hbox\ p) això és, si i només si, (p - 1)! + 1 és divisible entre p. ---- El teorema de Wilson recull el fet que p és primer si, i només si, l'anell \mathbb_ és íntegre (i, per ser finit, un cos).

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Teorema de Wilson · Veure més »

Teorema del valor mitjà

Per a qualsevol funció contínua en ''a'', ''b'' i derivable en (''a'', ''b'') hi ha algun ''c'' al interval (''a'', ''b'') tal que la '''secant''' que uneix els punts extrems de l'interval ''a'', ''b'' és paral·lela a la'''tangent''' al punt ''c''. Informalment es pot dir que en càlcul, el teorema del valor mitjà estableix, que donat un bocí d'una corba derivable, hi ha un punt dins d'aquest bocí en el qual la tangent a la corba és paral·lela a la recta que uneix el primer punt amb l'últim.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Teorema del valor mitjà · Veure més »

Teorema dels quatre quadrats

El teorema dels quatre quadrats de Lagrange, també anomenat conjectura de Bachet, va ser demostrat el 1770 per Joseph Louis Lagrange.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Teorema dels quatre quadrats · Veure més »

Teoria de nombres

Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Teoria de nombres · Veure més »

Torí

Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Torí · Veure més »

Treball virtual

El treball virtual d'un sistema és el treball resultant tant de les forces virtuals que actuen mitjançant un desplaçament real o de les forces reals que actuen mitjançant un desplaçament virtual.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Treball virtual · Veure més »

Urbain Le Verrier

Urbain Jean Joseph Le Verrier (Saint-Lô, 11 de març de 1811 – París, 23 de setembre de 1877), va ser un matemàtic francès especialitzat en mecànica celeste i un astrònom.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і Urbain Le Verrier · Veure més »

William Rowan Hamilton

va ser un matemàtic, físic i astrònom irlandès.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і William Rowan Hamilton · Veure més »

10 d'abril

El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 10 d'abril · Veure més »

1736

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1736 · Veure més »

1758

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1758 · Veure més »

1761

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1761 · Veure més »

1764

Sense descripció.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1764 · Veure més »

1766

;Països Catalans.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1766 · Veure més »

1769

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1769 · Veure més »

1770

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1770 · Veure més »

1771

Sense descripció.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1771 · Veure més »

1772

Sense descripció.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1772 · Veure més »

1773

Sense descripció.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1773 · Veure més »

1775

;Països Catalans.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1775 · Veure més »

1777

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1777 · Veure més »

1780

Sense descripció.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1780 · Veure més »

1784

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1784 · Veure més »

1785

;Països Catalans.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1785 · Veure més »

1787

Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1787 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1792 · Veure més »

1793

;Països Catalans.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1793 · Veure més »

1794

;Països Catalans.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1794 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1795 · Veure més »

1797

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1797 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1798 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1799 · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1804 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1806 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1808 · Veure més »

1811

El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1811 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 1813 · Veure més »

25 de gener

El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Joseph Louis Lagrange і 25 de gener · Veure més »

Redirigeix aquí:

Joseph Lagrange, Joseph Louis Lagrange on Wheels!, Joseph-Louis Lagrange.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »