Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Teorema

Índex Teorema

editor.

97 les relacions: Aforisme, Anell (matemàtiques), Angle, Arquimedes, Axioma, Càlcul lambda, Combinació lineal, Combinatòria, Conjectura, Conjectura de Collatz, Conjectura de Goldbach, Conjectura de Kepler, Conjunt, Conjunt de Mandelbrot, Conseqüència, Conversió lògica, Corol·lari, Creença, Darrer teorema de Fermat, Definició, Demostració (matemàtiques), Distribució de probabilitat, Divisió euclidiana, Douglas Hofstadter, Elements d'Euclides, Epistemologia, Experiment, Falsabilitat, Fórmula, Fórmula (lògica), Fórmula ben formada, Fórmula d'Euler, Fractal, Funció exponencial, Funció zeta de Riemann, Gödel, Escher, Bach, Generalització, Googol, Hipòtesi, Hipòtesi de Riemann, Identitat, Identitat de Bézout, Idioma, Inferència, Institut d'Estudis Catalans, Interpretació (lògica), Lògica, Lògica de primer ordre, Lògica modal, Lògica proposicional, ..., Lema (matemàtiques), Lema de Zorn, Llei científica, Llei de reciprocitat quadràtica, Llei del paral·lelogram, Llei dels grans nombres, Llenguatge formal, Llibre d'estil, Macro, Matemàtiques, Màxim comú divisor, Nombre d'Erdős, Nombre natural, Nombre parell, Paradoxa, Paradoxa de Banach-Tarski, Paràmetre, Paul Erdős, Postulat, Premissa, Principi de Harnack, Principi de les caselles, Proposició, Quadrat (polígon), Quod erat demonstrandum, Raonament deductiu, Rectangle, Regla d'inferència, Regla de Cramer, Semàntica, Sistema formal, Solidesa, Tautologia (lògica), Teorema d'incompletesa de Gödel, Teorema de Pitàgores, Teorema dels quatre colors, Teoria, Teoria de grups, Teoria de la demostració, Teoria de la mesura, Teoria de la probabilitat, Teoria de nombres, Triangle equilàter, Univers, Validesa lògica, Variable (matemàtiques), Veritat. Ampliar l'índex (47 més) »

Aforisme

Un aforisme (del grec αφοριζειν, definir) és una sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica.

Nou!!: Teorema і Aforisme · Veure més »

Anell (matemàtiques)

En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats.

Nou!!: Teorema і Anell (matemàtiques) · Veure més »

Angle

∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).

Nou!!: Teorema і Angle · Veure més »

Arquimedes

Arquimedes de Siracusa —Arkhimédes en grec— (Siracusa, Sicília, 287 aC - 212 aC) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer grec.

Nou!!: Teorema і Arquimedes · Veure més »

Axioma

Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.

Nou!!: Teorema і Axioma · Veure més »

Càlcul lambda

El càlcul lambda és un sistema formal dissenyat per investigar la definició de funció, la noció d'aplicacions de funcions i la recursió.

Nou!!: Teorema і Càlcul lambda · Veure més »

Combinació lineal

Un vector \ x es diu que és combinació lineal d'un conjunt de vectors \ A.

Nou!!: Teorema і Combinació lineal · Veure més »

Combinatòria

La combinatòria és una branca de les matemàtiques pures que s'ocupa de l'estudi d'objectes discrets (i normalment també finits).

Nou!!: Teorema і Combinatòria · Veure més »

Conjectura

Una conjectura és, en matemàtiques, un enunciat que per al qual hi ha bones intuïcions que fan pensar que és vertader, però que encara no ha estat demostrat ni refutat.

Nou!!: Teorema і Conjectura · Veure més »

Conjectura de Collatz

La Conjectura de Collatz és una conjectura matemàtica així denominada perquè la va proposar per primer cop el matemàtic alemany Lothar Collatz l'any 1937.

Nou!!: Teorema і Conjectura de Collatz · Veure més »

Conjectura de Goldbach

La conjectura de Goldbach afirma que Malgrat la seva aparent senzillesa, és un dels més antics problemes matemàtics pertanyent a la teoria dels nombres sense demostrar i forma part dels problemes de Hilbert.

Nou!!: Teorema і Conjectura de Goldbach · Veure més »

Conjectura de Kepler

La Conjectura de Kepler és una conjectura ideada pel matemàtic i astrofísic alemany Johannes Kepler (1571-1630), el 1611.

Nou!!: Teorema і Conjectura de Kepler · Veure més »

Conjunt

Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, en matemàtiques un conjunt és una reunió d'objectes ben definits en la intuïció o en el pensament, considerada com una totalitat.

Nou!!: Teorema і Conjunt · Veure més »

Conjunt de Mandelbrot

184x184px La naturalesa fractal del conjunt de Mandelbrot es manifesta en ser ampliat indefinidament. En matemàtiques, es defineix el conjunt de Mandelbrot M com el lloc geomètric de connexitat de la família uniparamètrica de polinomis quadràtics següent: \_.

Nou!!: Teorema і Conjunt de Mandelbrot · Veure més »

Conseqüència

La conseqüència, fonamental a la lògica, és la relació que hi ha entre un conjunt de proposicions (premisses) i una altra proposició darrera (conclusió) quan aquesta "se segueix" de les primeres.

Nou!!: Teorema і Conseqüència · Veure més »

Conversió lògica

Es diu convertir una proposició, en referència al que tradicionalment han estat els judicis aristotèlics, a la substitució dels termes entre si.

Nou!!: Teorema і Conversió lògica · Veure més »

Corol·lari

Un corol·lari és una proposició matemàtica que és conseqüència immediata d'una altra proposició prèviament demostrada.

Nou!!: Teorema і Corol·lari · Veure més »

Creença

Una creença és un judici de valor, idea o generalització mental no lògica ni raonada que es percep com a realitat i que pot haver estat instal·lada per l'experiència d'alguna vivència o per aprenentatge, no sempre amb consciència d'haver-la adquirida.

Nou!!: Teorema і Creença · Veure més »

Darrer teorema de Fermat

El darrer teorema de Fermat, conegut actualment també com teorema de Wiles-Fermat, afirma que l'equació diofàntica no té cap solució entera per a n > 2 i essent x, y i z diferents de zero.

Nou!!: Teorema і Darrer teorema de Fermat · Veure més »

Definició

Una definició és una explicació del significat d'una paraula o expressió mitjançant algun llenguatge, com per exemple el matemàtic o un d'algorítmic.

Nou!!: Teorema і Definició · Veure més »

Demostració (matemàtiques)

En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.

Nou!!: Teorema і Demostració (matemàtiques) · Veure més »

Distribució de probabilitat

Carl Friedrich Gauss (1777–1855). Percentatges de probabilitat a la distribució normal. En matemàtiques i estadística la funció de distribució de probabilitat F_X(x) d'una variable aleatòria X és un funció matemàtica que assigna a cada succés definit sobre la variable aleatòria una probabilitat que el dit succés tingui lloc.

Nou!!: Teorema і Distribució de probabilitat · Veure més »

Divisió euclidiana

La divisió euclidiana o divisió entera és una operació matemàtica que, a dos nombres naturals anomenats dividend i divisor, els associa una altres dos naturals anomenats quocient i residu.

Nou!!: Teorema і Divisió euclidiana · Veure més »

Douglas Hofstadter

Douglas Richard Hofstadter (Nova York, Estats Units, 15 de febrer de 1945) és un científic, filòsof i acadèmic nord-americà.

Nou!!: Teorema і Douglas Hofstadter · Veure més »

Elements d'Euclides

Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.

Nou!!: Teorema і Elements d'Euclides · Veure més »

Epistemologia

L'epistemologia (del grec "epistêmé" ('coneixement, ciència'), i "logos" ('paraula, discurs', de forma derivada 'raonament'), també anomenada gnoseologia i en certs contextos teoria del coneixement, és la disciplina de la filosofia que s'ocupa del coneixement i de les seves limitacions.

Nou!!: Teorema і Epistemologia · Veure més »

Experiment

Tot infant du a terme experiments rudimentaris per aprendre com funciona el món. Un experiment és un procediment ordenat que es du a terme amb l'objectiu de verificar, refutar o establir la validesa d'una hipòtesi relacionada amb un determinat fenomen.

Nou!!: Teorema і Experiment · Veure més »

Falsabilitat

La falsabilitat és un principi important en ciència, filosofia de la ciència i epistemologia, enunciat per Popper per garantir la validesa d'una teoria científica, segons el qual una teoria no podrà ser considerada com a ben formada o científica si no compleix aquesta propietat.

Nou!!: Teorema і Falsabilitat · Veure més »

Fórmula

En matemàtiques i en general en totes les ciències, una fórmula és una manera breu d'expressar informació de manera simbòlica, com ara en una identitat matemàtica, una relació entre quantitats, o una fórmula química.

Nou!!: Teorema і Fórmula · Veure més »

Fórmula (lògica)

En lògica matemàtica, una fórmula és un objecte sintàctic formal que expressa una proposició.

Nou!!: Teorema і Fórmula (lògica) · Veure més »

Fórmula ben formada

teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. A lògica matemàtica, una fórmula ben formada, també anomenada paraula, expressió o fórmula, i sovint abreujada fbf, és una cadena de caràcters generada segons una gramàtica formal a partir d'un alfabet donat.

Nou!!: Teorema і Fórmula ben formada · Veure més »

Fórmula d'Euler

En matemàtiques, la fórmula d'Euler és una fórmula atribuïda a Leonhard Euler que estableix una relació fonamental entre les funcions trigonomètriques i l'exponencial: per tot nombre real x es satisfà on e és el nombre e, base del logaritme natural, i és la unitat imaginària, i cos, sin són les funcions trigonomètriques cosinus i sinus.

Nou!!: Teorema і Fórmula d'Euler · Veure més »

Fractal

Una fractal és un objecte matemàtic de gran complexitat definit per algorismes simples.

Nou!!: Teorema і Fractal · Veure més »

Funció exponencial

En sentit ampli, una funció exponencial és qualsevol funció del tipus ax, una potenciació on la base a és qualsevol nombre real positiu i l'exponent x és la variable.

Nou!!: Teorema і Funció exponencial · Veure més »

Funció zeta de Riemann

La funció zeta de Riemann ζ(s) és una funció de variable complexa s definida, per a qualsevol s amb part real > 1, per \zeta(s).

Nou!!: Teorema і Funció zeta de Riemann · Veure més »

Gödel, Escher, Bach

Gödel, Escher, Bach: an Eternal Golden Braid (sovint abreujat GEB) és un llibre de Douglas Hofstadter, guanyador del Premi Pulitzer, publicat el 1979 per l'editorial Basic Books.

Nou!!: Teorema і Gödel, Escher, Bach · Veure més »

Generalització

Generalització és un element fonamental de la lògica i el raonament humà.

Nou!!: Teorema і Generalització · Veure més »

Googol

Un googol és un nombre natural enormement gran, equivalent a 10100 (o sigui un 1 seguit de 100 zeros).

Nou!!: Teorema і Googol · Veure més »

Hipòtesi

òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable que s'ha realitzat a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica.

Nou!!: Teorema і Hipòtesi · Veure més »

Hipòtesi de Riemann

La hipòtesi de Riemann és un dels problemes matemàtics més famosos que encara estan per resoldre, afirma que La funció zeta de Riemann, ζ(s), s'anul·la per a certs valors de s que s'anomenen "trivials" i que són s.

Nou!!: Teorema і Hipòtesi de Riemann · Veure més »

Identitat

En matemàtiques, la paraula identitat té diversos significats importants.

Nou!!: Teorema і Identitat · Veure més »

Identitat de Bézout

La identitat de Bézout, anomenada a partir del matemàtic francès Étienne Bézout, és una equació diofàntica lineal.

Nou!!: Teorema і Identitat de Bézout · Veure més »

Idioma

Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Nou!!: Teorema і Idioma · Veure més »

Inferència

La inferència és l'acte o el procés en què hom deriva una conclusió a partir d'unes premisses.

Nou!!: Teorema і Inferència · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Teorema і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Interpretació (lògica)

En lògica, una interpretació és una assignació de significats a les fórmules ben formades d'un llenguatge formal.

Nou!!: Teorema і Interpretació (lògica) · Veure més »

Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Nou!!: Teorema і Lògica · Veure més »

Lògica de primer ordre

La lògica de primer ordre, també anomenada lògica de predicats o càlcul de predicats, és un sistema formal dissenyat per estudiar la inferència en els llenguatges de primer ordre.

Nou!!: Teorema і Lògica de primer ordre · Veure més »

Lògica modal

La lògica modal és un sistema formal que intenta capturar el comportament deductiu d'algun grup d'operadors modals.

Nou!!: Teorema і Lògica modal · Veure més »

Lògica proposicional

La lògica proposicional és una branca de la lògica clàssica que estudia les proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat.

Nou!!: Teorema і Lògica proposicional · Veure més »

Lema (matemàtiques)

En matemàtiques, un lema (del grec, λήμμα, "lemma" que vol dir "tot allò que es rep, com un regal, benefici, o un suborn") és una proposició demostrada que es fa servir com a pas a un resultat més gran més que com una afirmació en si mateixa.

Nou!!: Teorema і Lema (matemàtiques) · Veure més »

Lema de Zorn

El lema de Zorn o axioma de Zorn és un enunciat en teoria de conjunts, equivalent a l'axioma de l'elecció, que sovint s'usa per demostrar l'existència d'un objecte matemàtic que no es pot obtenir explícitament.

Nou!!: Teorema і Lema de Zorn · Veure més »

Llei científica

Una llei científica és una proposició científica que afirma una relació constant entre dues o més variables, cadascuna de les quals representa (almenys parcial i indirectament) una propietat de sistemes concrets.

Nou!!: Teorema і Llei científica · Veure més »

Llei de reciprocitat quadràtica

En teoria de nombres, la llei de reciprocitat quadràtica és un teorema d'aritmètica modular que dóna condicions de resolubilitat d'equacions quadràtiques mòdul nombres primers.

Nou!!: Teorema і Llei de reciprocitat quadràtica · Veure més »

Llei del paral·lelogram

Un paral·lelogram. Els costats d'aquest es mostren en color blau i les diagonals en vermell. En matemàtiques, la llei del paral·lelogram és una llei de geometria elemental que postula que la suma dels quadrats de les longituds dels quatre costats d'un paral·lelogram és igual a la suma dels quadrats de les longituds de les dues diagonals d'aquest.

Nou!!: Teorema і Llei del paral·lelogram · Veure més »

Llei dels grans nombres

Una il·lustració de la llei dels grans nombres, amb una sèrie concreta de llançaments d'un dau. Conforme augmenta el nombre de llançaments, la mitjana dels valors de tots el resultats s'aproxima a 3,5. Mentre que sèries diferents de llançaments poden mostrar un esquema diferent quan ecara s'han fet pocs llançaments (a l'esquerra), quan augmenta el nombre de llançaments (a la dreta) les sèries es comporten de manera similar. La llei dels grans nombres diu que quan el nombre d'observacions d'un fenomen aleatori és molt gran, la freqüència d'un esdeveniment associat amb aquest s'aproxima progressivament a un valor determinat.

Nou!!: Teorema і Llei dels grans nombres · Veure més »

Llenguatge formal

teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. A matemàtiques, lògica, i ciències de la computació, un llenguatge formal és un llenguatge on els símbols primitius i regles per a unir aquests símbols estan formalment especificats.

Nou!!: Teorema і Llenguatge formal · Veure més »

Llibre d'estil

Un llibre d'estil és un document en què es fixen una sèrie de normes o pautes lingüístiques per unificar l'estil de les comunicacions en una empresa o una institució.

Nou!!: Teorema і Llibre d'estil · Veure més »

Macro

Una macro és un conjunt d'ordres destinades a realitzar tasques repetitives en el menor temps possible.

Nou!!: Teorema і Macro · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre aquests (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Teorema і Matemàtiques · Veure més »

Màxim comú divisor

El màxim comú divisor (mcd) de dos o més nombres enters és, a excepció del signe, el major divisor possible de tots ells.

Nou!!: Teorema і Màxim comú divisor · Veure més »

Nombre d'Erdős

El nombre d'Erdős, en honor del matemàtic hongarès Pál Erdős, un dels matemàtics més prolífics del segle XX, és un nombre natural que defineix la "distància de col·laboració" de qualsevol matemàtic respecte a Erdős pel que fa a articles publicats.

Nou!!: Teorema і Nombre d'Erdős · Veure més »

Nombre natural

Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3..., 19, 20, 21, 22,..., 1059..., un milió..., que es poden usar per a comptar els elements d'un conjunt finit.

Nou!!: Teorema і Nombre natural · Veure més »

Nombre parell

Un nombre parell és un nombre enter múltiple de 2, és a dir, un nombre enter, m, és nombre parell si i només si existeix un altre nombre enter, n, tal que: A la pràctica això vol dir que és parell tot nombre enter que acabi en els nombres 2, 4, 6, 8 i 0 (en base 10).

Nou!!: Teorema і Nombre parell · Veure més »

Paradoxa

Dibuix de Robert Boyle: un flascó que s'omple ell mateix, tot i que el moviment perpetu no existeix. Una paradoxa és una afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú.

Nou!!: Teorema і Paradoxa · Veure més »

Paradoxa de Banach-Tarski

Paradoxa de Banach-Tarski. La paradoxa de Banach-Tarski és en realitat un teorema que afirma que és possible dividir una esfera (plena) de radi 1 en vuit parts disjuntes dos a dos, de manera que, aplicant moviments oportuns a cinc d'elles, obtinguem nous conjunts que constitueixin una partició d'una esfera (plena) de radi 1, i passi el mateix amb les tres parts restants.

Nou!!: Teorema і Paradoxa de Banach-Tarski · Veure més »

Paràmetre

Un paràmetre és una constant arbitrària que pot prendre qualsevol valor.

Nou!!: Teorema і Paràmetre · Veure més »

Paul Erdős

Paul Erdős, també anomenat Pál Erdős (Budapest, 26 de març del 1913 - Varsòvia, 20 de setembre del 1996) fou un matemàtic jueu hongarès immensament prolífic (i excèntric) que, amb centenars de col·laboradors, treballà en problemes de combinatòria, teoria de grafs, teoria de nombres, anàlisi clàssica, teoria d'aproximació, teoria de conjunts i teoria de probabilitats.

Nou!!: Teorema і Paul Erdős · Veure més »

Postulat

Un postulat és una proposició fonamentada en una veritat que s'admet sense proves i que és necessària per a servir com a base per a deduccions ulteriors.

Nou!!: Teorema і Postulat · Veure més »

Premissa

Una premissa és cadascuna de les proposicions d'un raonament que donen lloc a la conseqüència o conclusió d'aquest.

Nou!!: Teorema і Premissa · Veure més »

Principi de Harnack

En anàlisi complexa, el principi de Harnack o el teorema de Harnack és un de diversos teoremes estretament relacionades sobre la convergència de successions de funcions harmòniques, que es deriven de la desigualtat de Harnack.

Nou!!: Teorema і Principi de Harnack · Veure més »

Principi de les caselles

''k''.

Nou!!: Teorema і Principi de les caselles · Veure més »

Proposició

Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.

Nou!!: Teorema і Proposició · Veure més »

Quadrat (polígon)

Un quadrat de costat de longitud a. Un quadrat és un polígon regular de quatre costats iguals amb angles rectes (de 90°), és a dir, els seus quatre costats tenen la mateixa longitud i els seus quatre angles la mateixa mesura.

Nou!!: Teorema і Quadrat (polígon) · Veure més »

Quod erat demonstrandum

Quod erat demonstrandum o la seva abreviació Q.E.D. és una locució llatina que significa: "tal com volíem veure", "tal com es volia demostrar".

Nou!!: Teorema і Quod erat demonstrandum · Veure més »

Raonament deductiu

El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament inductiu, considera que la conclusió és implícita en les premisses; el raonament deductiu infereix aquests mateixos fets basant-se en la llei general.

Nou!!: Teorema і Raonament deductiu · Veure més »

Rectangle

Rectangle de base 5 i altura 4. El seu perímetre és 18 i la superficie 20 Un rectangle és un polígon quadrilàter del grup dels paral·lelograms tal que tots els seus angles són angles rectes.

Nou!!: Teorema і Rectangle · Veure més »

Regla d'inferència

En lògica, especialment en lògica matemàtica, una regla d'inferència és un esquema per a construir inferències vàlides.

Nou!!: Teorema і Regla d'inferència · Veure més »

Regla de Cramer

La regla de Cramer és un teorema, en àlgebra lineal, que dóna la solució d'un sistema lineal d'equacions en termes de determinants.

Nou!!: Teorema і Regla de Cramer · Veure més »

Semàntica

La semàntica, en un sentit ampli, és la part de la lingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat amb el seu significat.

Nou!!: Teorema і Semàntica · Veure més »

Sistema formal

Un sistema formal o axiomàtic és un artifici matemàtic compost de símbols que s'uneixen entre si formant cadenes que, al seu torn, poden ser manipulades segons regles per produir altres cadenes.

Nou!!: Teorema і Sistema formal · Veure més »

Solidesa

En lògica, la solidesa és la propietat que tenen els arguments quan són vàlids i les seves premisses són totes vertaderes.

Nou!!: Teorema і Solidesa · Veure més »

Tautologia (lògica)

La tautologia és una fórmula proposicional que és verdadera sigui quin sigui el valor de veritat assignat als seus components proposicionals elementals.

Nou!!: Teorema і Tautologia (lògica) · Veure més »

Teorema d'incompletesa de Gödel

Kurt Gödel a 19 anys, cinc anys abans de la demostració dels teoremes. En lògica matemàtica, els teoremes d'incompletesa de Gödel són dos cèlebres teoremes demostrats per Kurt Gödel l'any 1930.

Nou!!: Teorema і Teorema d'incompletesa de Gödel · Veure més »

Teorema de Pitàgores

Demostració geomètrica del teorema de Pitàgores: a2 + b2.

Nou!!: Teorema і Teorema de Pitàgores · Veure més »

Teorema dels quatre colors

Exemple d'un mapa de quatre colors. Mapa del món acolorit de color verd, groc, blau i vermell. Un mapa de quatre colors dels estats dels Estats Units (sense tenir en compte els llacs). Mapa administratiu de Rússia acolorit amb quatre colors En matemàtiques, el teorema dels quatre colors estableix que en qualsevol partició d'un pla en regions contigües, que produeix una figura anomenada mapa, no es necessiten més de quatre colors per a acolorir les regions del mapa de manera que no hi hagi dues regions adjacents del mateix color.

Nou!!: Teorema і Teorema dels quatre colors · Veure més »

Teoria

Una teoria és un model de la realitat, usat per a racionalitzar, explicar i predir fenòmens.

Nou!!: Teorema і Teoria · Veure més »

Teoria de grups

En aquest article es desenvoluparà un enfocament tècnic de la teoria de grups, per una introducció planera vegeu: Introducció a la teoria de grups La teoria de grups dins la matemàtica estudia les propietats dels grups, i com classificar-los.

Nou!!: Teorema і Teoria de grups · Veure més »

Teoria de la demostració

La teoria de la demostració és una branca de la lògica matemàtica que tracta amb l'estructura de les demostracions matemàtiques i la potència expressiva d'un determinat conjunt d'axiomes matemàtics.

Nou!!: Teorema і Teoria de la demostració · Veure més »

Teoria de la mesura

De manera informal es pot dir que una mesura és una aplicació que fa correspondre els conjunts amb nombres positius que representen la seva grandària. Això ho fa de tal manera que, si un conjunt A és subconjunt d'un altre B, a A li fa correspondre un nombre més petit que a B. En matemàtiques el concepte de mesura generalitza nocions com ara "longitud", "àrea", i "volum" (tot i que no totes les aplicacions de les mesures tenen a veure amb mides físiques).

Nou!!: Teorema і Teoria de la mesura · Veure més »

Teoria de la probabilitat

La teoria de la probabilitat és la teoria matemàtica que modela els fenòmens aleatoris.

Nou!!: Teorema і Teoria de la probabilitat · Veure més »

Teoria de nombres

Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són "fàcilment compresos pels no matemàtics", però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.

Nou!!: Teorema і Teoria de nombres · Veure més »

Triangle equilàter

Un triangle equilàter és una figura geomètrica plana limitada per tres segments rectes d'igual longitud.

Nou!!: Teorema і Triangle equilàter · Veure més »

Univers

L'univers és la totalitat del continu espaitemps en què es troba la humanitat, juntament amb tota la matèria i energia que conté.

Nou!!: Teorema і Univers · Veure més »

Validesa lògica

De manera general es diu que quelcom té validesa perquè té, i se li reconeix, la qualitat de posseir un valor determinat, o bé la capacitat o eficàcia per a realitzar el valor que se suposa ha de tenir.

Nou!!: Teorema і Validesa lògica · Veure més »

Variable (matemàtiques)

En matemàtiques, una variable és un valor que pot canviar dins de l'àmbit d'un problema o conjunt d'operacions.

Nou!!: Teorema і Variable (matemàtiques) · Veure més »

Veritat

''El Temps salvant la Veritat de la Falsedat i l'Enveja'' (''Time Saving Truth from Falsehood and Envy''), François Lemoyne, 1737. La veritat (del llatí veritas) és un concepte propi de la filosofia que té una gran varietat de significats.

Nou!!: Teorema і Veritat · Veure més »

Redirigeix aquí:

Teoremes.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »