Accés més ràpid que el navegador!
111 les relacions: Academic Press, Alexandre-Théophile Vandermonde, Alfréd Rényi, Alfred Kempe, Algorisme, Aparellament (teoria de grafs), Arbre (teoria de grafs), Arbre d'expansió, Aresta (teoria de grafs), Arthur Cayley, Augustin Louis Cauchy, Augustus De Morgan, Base de dades orientada a grafs, Biologia, Bucle (teoria de grafs), Camí eulerià, Camí hamiltonià, Cambridge University Press, Camille Jordan, Característica d'Euler, Càlcul diferencial, Ciències de la computació, Circuit elèctric, Coloració de grafs, Conjunt, Corrent elèctric, Dénes Kőnig, Diferència de potencial, DOI, Els set ponts de Königsberg, Enllaç (informàtica), Enllaç químic, Estructura de dades, Física, Física de la matèria condensada, Física estadística, Frank Harary, Frank Ramsey, Friedrich August Kekulé, GeoGebra, George Pólya, Glossari de teoria de grafs, Gottfried Wilhelm Leibniz, Graf (estructura de dades), Graf (matemàtiques), Graf acíclic dirigit, Graf bipartit complet, Graf dens, Graf pla, Graf regular, ..., Gramàtica sintagmàtica nuclear, Grau (teoria de grafs), Gustav Robert Kirchhoff, Hassler Whitney, Informàtica, James Joseph Sylvester, Johann Benedict Listing, Julius Petersen, Kaliningrad, Kazimierz Kuratowski, Kenneth Appel, Lema de Berge, Leonhard Euler, Lingüística, Lingüística computacional, Lleis de Kirchhoff, Llista (estructura de dades), Lloc web, Matemàtica discreta, Matemàtiques, Matriu (matemàtiques), Matriu d'adjacència, Matriu d'incidència, Multiconjunt, Nature, NP-complet, Parell ordenat, Paul Erdős, Pál Turán, Persistència (informàtica), Peter Guthrie Tait, Philosophical Magazine, Principi de composicionalitat, Problema de decisió, Problema de la ruta del cavall, Problema del camí més curt, Problema del guarda del museu, Problema del recobriment, Problema del viatjant de comerç, Química, Reescriptura de grafs, Shokichi Iyanaga, Si i només si, Simon Antoine Jean L'Huilier, Sintaxi, Sociologia, Teorema de flux màxim tall mínim, Teorema de Kirchhoff, Teorema dels quatre colors, Teoria de grups, Teoria de nusos, Topologia, Transacció (informàtica), Transductor d'estats finits, Vèrtex (teoria de grafs), William Rowan Hamilton, William Tutte, WordNet, Xarxa de flux, Xarxa informàtica, Xarxa semàntica. Ampliar l'índex (61 més) »
Academic Press
Academic Press (Londres, Oxford, Boston, Nova York i San Diego) és una editorial acadèmica que forma part de la companyia editorial Elsevier.
Nou!!: Teoria de grafs і Academic Press · Veure més »
Alexandre-Théophile Vandermonde
Alexandre Théophile Vandermonde fou un matemàtic, musicòleg i polític francès del.
Nou!!: Teoria de grafs і Alexandre-Théophile Vandermonde · Veure més »
Alfréd Rényi
va ser un matemàtic hongarès.
Nou!!: Teoria de grafs і Alfréd Rényi · Veure més »
Alfred Kempe
Sir Alfred Bray Kempe (1849-1922) va ser un matemàtic aficionat anglès, conegut per haver demostrat el teorema dels quatre colors, tot i que aquesta demostració es va demostrar errònia més tard.
Nou!!: Teoria de grafs і Alfred Kempe · Veure més »
Algorisme
nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Nou!!: Teoria de grafs і Algorisme · Veure més »
Aparellament (teoria de grafs)
Un aparellament d'un graf, representat en vermell En la disciplina matemàtica de la teoria de grafs, un aparellament d'un graf és un conjunt d'arestes sense vèrtexs en comú.
Nou!!: Teoria de grafs і Aparellament (teoria de grafs) · Veure més »
Arbre (teoria de grafs)
En teoria de grafs, un arbre és un graf en el qual dos vèrtexs estan connectats per exactament un camí.
Nou!!: Teoria de grafs і Arbre (teoria de grafs) · Veure més »
Arbre d'expansió
blau) d'un graf Al camp matemàtic de la teoria de grafs, un arbre d'expansió (spanning tree, en anglès) d'un graf connex és un subconjunt de les arestes del graf que és acíclic i connecta tots els vèrtexs del graf.
Nou!!: Teoria de grafs і Arbre d'expansió · Veure més »
Aresta (teoria de grafs)
Alguns exemples d'arestes, orientades i no orientades: a) Aresta no orientada; b) Aresta orientada; c) Cicle orientat; d) Multiarestes, una d'orientada i l'altra no; e) Multiarestes no orientades; f) Multiarestes orientades; g) Bucle orientat; h) Bucle no orientat; i) Multibucle orientat; j) Multibucle no orientat En teoria de grafs, una aresta correspon a una relació entre dos vèrtexs d'un graf.
Nou!!: Teoria de grafs і Aresta (teoria de grafs) · Veure més »
Arthur Cayley
Arthur Cayley (Richmond, Surrey, 16 d'agost de 1821 - Cambridge, 26 de gener de 1895) fou un matemàtic britànic.
Nou!!: Teoria de grafs і Arthur Cayley · Veure més »
Augustin Louis Cauchy
,() fou un matemàtic francès, conegut per haver estat el gran sistematitzador del càlcul.
Nou!!: Teoria de grafs і Augustin Louis Cauchy · Veure més »
Augustus De Morgan
fou un matemàtic i lògic britànic.
Nou!!: Teoria de grafs і Augustus De Morgan · Veure més »
Base de dades orientada a grafs
Una base de dades orientada a grafs (BDOG) representa la informació com a nodes d'un graf i les seves relacions com a arestes d'aquest graf, de manera que es pugui fer ús de la teoria de grafs per tal de recórrer la base de dades.
Nou!!: Teoria de grafs і Base de dades orientada a grafs · Veure més »
Biologia
La biologia estudia la varietat de formes de vida.
Nou!!: Teoria de grafs і Biologia · Veure més »
Bucle (teoria de grafs)
Un graf amb un bucle en el vèrtex 1. En teoria de grafs, un bucle o loop és una aresta que connecta un vèrtex amb si mateix.
Nou!!: Teoria de grafs і Bucle (teoria de grafs) · Veure més »
Camí eulerià
Un camí o cicle eulerià és aquell camí que recorre tots els vèrtexs (nodes) d'un graf passant una i només una vegada per cada arc (aresta) del graf, i és condició necessària que torni al vèrtex inicial de sortida (camí.
Nou!!: Teoria de grafs і Camí eulerià · Veure més »
Camí hamiltonià
Un camí hamiltonià (en negre) sobre un graf (en blau). En el camp matemàtic de la teoria de grafs, un camí hamiltonià és un camí en un graf no dirigit que passa per cada vèrtex del graf exactament un cop.
Nou!!: Teoria de grafs і Camí hamiltonià · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Teoria de grafs і Cambridge University Press · Veure més »
Camille Jordan
Marie Ennemond Camille Jordan (5 de gener de 1838 – 22 de gener de 1922) fou un matemàtic francès, conegut per la seva feina a la fundació de l'estudi de la teoria de grups i per la seva influent obra Cours d'analyse.
Nou!!: Teoria de grafs і Camille Jordan · Veure més »
Característica d'Euler
En matemàtiques, i més específicament en topologia algebraica i combinatòria polièdrica, la característica d'Euler (o característica d'Euler-Poincaré) és una invariant topològica, un nombre que descriu la forma o estructura en l'espai topològic independentment de la manera en què un políedre es col·loqui o es plegui.
Nou!!: Teoria de grafs і Característica d'Euler · Veure més »
Càlcul diferencial
El càlcul diferencial és una branca de les matemàtiques que estudia com canvien les funcions quan les seves variables canvien.
Nou!!: Teoria de grafs і Càlcul diferencial · Veure més »
Ciències de la computació
Les Ciències de la computació estudien els fonaments teòrics de la informació i el còmput, juntament amb tècniques pràctiques per a la implementació i aplicació d'aquests fonaments teòrics.
Nou!!: Teoria de grafs і Ciències de la computació · Veure més »
Circuit elèctric
Un circuit elèctric Un circuit elèctric és un conjunt simple o complex de conductors i components elèctrics o electrònics (commutadors, condensadors, bateries, resistències, inductors, transistor, díodes, etc.) interconnectats per tal de formar un recorregut per on pot circular un corrent elèctric.
Nou!!: Teoria de grafs і Circuit elèctric · Veure més »
Coloració de grafs
Una coloració adequada del graf de Petersen amb 3 colors, el mínim nombre possible perquè no n'hi hagi dos de contigus. En teoria de grafs, la coloració de grafs és un cas especial d'etiquetatge de grafs, una assignació d'etiquetes tradicionalment anomenades «colors» als elements d'un graf subjecte a certes restriccions.
Nou!!: Teoria de grafs і Coloració de grafs · Veure més »
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Nou!!: Teoria de grafs і Conjunt · Veure més »
Corrent elèctric
El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.
Nou!!: Teoria de grafs і Corrent elèctric · Veure més »
Dénes Kőnig
va ser un matemàtic hongarès.
Nou!!: Teoria de grafs і Dénes Kőnig · Veure més »
Diferència de potencial
En la física, la diferència de potencial, tensió elèctrica o voltatge és la diferència en el potencial entre dos punts en un camp conservatiu.
Nou!!: Teoria de grafs і Diferència de potencial · Veure més »
DOI
DOI (de l'anglès Digital Object Identifier) és una entitat en una xarxa digital.
Nou!!: Teoria de grafs і DOI · Veure més »
Els set ponts de Königsberg
Mapa de Königsberg mostrant la disposició dels set ponts sobre el riu Pregolya. Els set ponts de Königsberg és un famós problema matemàtic que va donar origen a la teoria de grafs.
Nou!!: Teoria de grafs і Els set ponts de Königsberg · Veure més »
Enllaç (informàtica)
documents connectats per mitjà d'enllaços.Un enllaç, hiperenllaç o hipervincle és un element de referència o de navegació en un document que condueix a una altra secció del mateix document o a qualsevol altre recurs.
Nou!!: Teoria de grafs і Enllaç (informàtica) · Veure més »
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Nou!!: Teoria de grafs і Enllaç químic · Veure més »
Estructura de dades
En programació, una estructura de dades és una forma d'organitzar un conjunt de dades elementals amb l'objectiu de facilitar la seva manipulació.
Nou!!: Teoria de grafs і Estructura de dades · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Teoria de grafs і Física · Veure més »
Física de la matèria condensada
Cel hexagonal del niobat de liti La física de la matèria condensada és el camp de la física que s'ocupa de les característiques físiques macroscòpiques de la matèria.
Nou!!: Teoria de grafs і Física de la matèria condensada · Veure més »
Física estadística
Moviment brownià d'una partícula. La física estadística és una branca de la física que usa mètodes de la teoria de la probabilitat i de l'estadística, en particular les eines de la matemàtica per estudiar grans poblacions i aproximacions en la resolució de problemes de la física.
Nou!!: Teoria de grafs і Física estadística · Veure més »
Frank Harary
, conegut per col·legues i estudiants com Mr.
Nou!!: Teoria de grafs і Frank Harary · Veure més »
Frank Ramsey
va ser un matemàtic i filòsof anglès, els estudis i activitat docent van tenir lloc a la Universitat de Cambridge.
Nou!!: Teoria de grafs і Frank Ramsey · Veure més »
Friedrich August Kekulé
Friedrich August Kekulé (Darmstadt, 1829 – Bonn, 1896) fou un químic orgànic alemany considerat el creador de la teoria estructural i un dels grans fundadors de la química orgànica moderna.
Nou!!: Teoria de grafs і Friedrich August Kekulé · Veure més »
GeoGebra
GeoGebra és un programa lliure interactiu que combina geometria, àlgebra i càlcul.
Nou!!: Teoria de grafs і GeoGebra · Veure més »
George Pólya
va ser un matemàtic hongarès, que va treballar en diversos temes matemàtics: geometria, àlgebra, probabilitat i combinatòria.
Nou!!: Teoria de grafs і George Pólya · Veure més »
Glossari de teoria de grafs
Graf simple no dirigit, amb 6 vèrtexs i 7 arestes. A continuació es detallen els principals conceptes de la teoria de grafs.
Nou!!: Teoria de grafs і Glossari de teoria de grafs · Veure més »
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Nou!!: Teoria de grafs і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »
Graf (estructura de dades)
Un graf amb tres vèrtexs i tres arestes En ciències de la computació, un graf és un tipus abstracte de dades que implementa els conceptes matemàtics de graf no dirigit i graf dirigit.
Nou!!: Teoria de grafs і Graf (estructura de dades) · Veure més »
Graf (matemàtiques)
Representació d'un graf etiquetat, amb 6 vèrtexs i set arestes En teoria de grafs, un graf és una representació abstracta d'un conjunt d'objectes on alguns parells dels objectes estan connectats per enllaços.
Nou!!: Teoria de grafs і Graf (matemàtiques) · Veure més »
Graf acíclic dirigit
Un DAG simple. En ciències de la computació i matemàtiques un graf acíclic dirigit (o grafo acíclic dirigit) conegut com a DAG per les seves sigles en anglès, és un graf dirigit que no té cicles; això significa que per a cada vèrtex v, no hi ha un camí directe que comenci i acabi en v. Els DAG apareixen en models on no té sentit que un vèrtex tingui un camí directe a ell mateix, per exemple, si un arc o → v indica que v és part de o, crear un cicle v → o indicaria que o és subconjunt de si mateix i de v, la qual cosa és impossible.
Nou!!: Teoria de grafs і Graf acíclic dirigit · Veure més »
Graf bipartit complet
En teoria de grafs un graf bipartit complet és aquell graf bipartit en el qual tots els vèrtexs de la partició V_1 estan connectats a tots els vèrtexs de la partició V_2 i viceversa.
Nou!!: Teoria de grafs і Graf bipartit complet · Veure més »
Graf dens
En matemàtiques, un graf dens és un graf en què el nombre d'arestes és pròxim al nombre d'arestes màxim que pot tindre el graf.
Nou!!: Teoria de grafs і Graf dens · Veure més »
Graf pla
En teoria de grafs, un graf pla o planar és un graf que pot ser dibuixat en un pla sense que les arestes s'intersequin (o utilitzant una definició més formal, que aquest graf pugui ser "embegut" en un pla).
Nou!!: Teoria de grafs і Graf pla · Veure més »
Graf regular
El graf de Petersen és un graf regular de grau 3 En teoria de grafs, un graf regular és un graf on cada vèrtex té el mateix nombre de veïns; és a dir, tots els vèrtexs tenen el mateix grau o valència.
Nou!!: Teoria de grafs і Graf regular · Veure més »
Gramàtica sintagmàtica nuclear
La gramàtica sintagmàtica nuclear (Head-driven phrase structure grammar, o HPSG) és un tipus de gramàtica generativa.
Nou!!: Teoria de grafs і Gramàtica sintagmàtica nuclear · Veure més »
Grau (teoria de grafs)
Un graf amb vèrtexs etiquetats segons el seu grau. El ''vèrtex aïllat'' s'etiqueta amb 0, ja que no és adjacent a cap altre vèrtex. En teoria de grafs, el grau o valència d'un vèrtex és el nombre d'arestes que hi incideixen, amb els bucles comptats dues vegades.
Nou!!: Teoria de grafs і Grau (teoria de grafs) · Veure més »
Gustav Robert Kirchhoff
Gustav Robert Kirchhoff (Königsberg, 12 de març del 1824 – Berlín, 17 d'octubre del 1887), fou un físic i matemàtic prussià, fill de l'advocat Friedrich Kirchhoff.
Nou!!: Teoria de grafs і Gustav Robert Kirchhoff · Veure més »
Hassler Whitney
va ser un matemàtic i alpinista estatunidenc, creador de la teoria de la singularitat i estudiós de la pedagogia de la matemàtica.
Nou!!: Teoria de grafs і Hassler Whitney · Veure més »
Informàtica
Ordinador executant la distribució Debian del sistema operatiu GNU/Linux. (any 2002) La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
Nou!!: Teoria de grafs і Informàtica · Veure més »
James Joseph Sylvester
James Joseph Sylvester (Londres, 3 de setembre de 1814 - Oxford, 15 de març de 1897) fou un matemàtic anglès.
Nou!!: Teoria de grafs і James Joseph Sylvester · Veure més »
Johann Benedict Listing
Johann Benedict Listing (1808-1882) fou un matemàtic alemany conegut per haver estat el primer en emprar el terme topologia per donar nom a aquesta branca de les matemàtiques.
Nou!!: Teoria de grafs і Johann Benedict Listing · Veure més »
Julius Petersen
va ser un matemàtic danès pioner en la teoria de grafs i en l'aplicació de les matemàtiques a l'economia.
Nou!!: Teoria de grafs і Julius Petersen · Veure més »
Kaliningrad
Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin, nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora de la mar Bàltica.
Nou!!: Teoria de grafs і Kaliningrad · Veure més »
Kazimierz Kuratowski
va ser un matemàtic polonès.
Nou!!: Teoria de grafs і Kazimierz Kuratowski · Veure més »
Kenneth Appel
va ser un matemàtic estatunidenc.
Nou!!: Teoria de grafs і Kenneth Appel · Veure més »
Lema de Berge
En teoria de grafs, el lema de Berge és un lema demostrat pel matemàtic francès Claude Berge el 1957, que diu el següent: Un aparellament és màxim si conté el major nombre d'arestes possibles.
Nou!!: Teoria de grafs і Lema de Berge · Veure més »
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Nou!!: Teoria de grafs і Leonhard Euler · Veure més »
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Nou!!: Teoria de grafs і Lingüística · Veure més »
Lingüística computacional
La lingüística computacional és un camp multidisciplinari de la lingüística i la informàtica que utilitza la informàtica per estudiar i tractar el llenguatge humà.
Nou!!: Teoria de grafs і Lingüística computacional · Veure més »
Lleis de Kirchhoff
Les lleis de Kirchhoff són un parell de lleis que tracten de la conservació de la càrrega i l'energia als circuits elèctrics i foren descrites per primera vegada el 1845 pel físic alemany Gustav Robert Kirchhoff.
Nou!!: Teoria de grafs і Lleis de Kirchhoff · Veure més »
Llista (estructura de dades)
En informàtica, una llista és una estructura de dades seqüencial que conté una col·lecció d'elements ordenats.
Nou!!: Teoria de grafs і Llista (estructura de dades) · Veure més »
Lloc web
Pàgina nel lloc web NASA.gov el abril 2015. Un lloc web (en anglès: website o web site) és una col·lecció de pàgines web, imatges, vídeos i altres elements digitals servida per un únic domini d'internet.
Nou!!: Teoria de grafs і Lloc web · Veure més »
Matemàtica discreta
Grafs com aquest són estudiats per la matemàtica discreta. Matemàtica discreta és la part de la matemàtica encarregada de l'estudi d'estructures fonamentalment discretes en lloc de contínues, s'entén que allò que no és continu (conjunts finits o numerables) és discret.
Nou!!: Teoria de grafs і Matemàtica discreta · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Teoria de grafs і Matemàtiques · Veure més »
Matriu (matemàtiques)
En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.
Nou!!: Teoria de grafs і Matriu (matemàtiques) · Veure més »
Matriu d'adjacència
Una matriu d'adjacència és una matriu quadrada que s'utilitza com una forma de representar relacions binàries.
Nou!!: Teoria de grafs і Matriu d'adjacència · Veure més »
Matriu d'incidència
En matemàtiques, una matriu d'incidència és una matriu que mostra la relació entre dues classes d'objectes.
Nou!!: Teoria de grafs і Matriu d'incidència · Veure més »
Multiconjunt
En matemàtiques, un multiconjunt (també anomenat bossa o bag) es diferencia d'un conjunt en el fet que cada membre del mateix té associada una multiplicitat (un nombre natural), indicant quantes vegades l'element és membre del conjunt, Per exemple, en el multiconjunt, les multiplicitats dels membres a, b i c són 2, 3 i 1, respectivament.
Nou!!: Teoria de grafs і Multiconjunt · Veure més »
Nature
Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.
Nou!!: Teoria de grafs і Nature · Veure més »
NP-complet
En complexitat computacional, el conjunt de problemes NP-complet, que son els problemes que pertanyen tant a NP com a NP-hard.
Nou!!: Teoria de grafs і NP-complet · Veure més »
Parell ordenat
Exemples de vuit punts localitzats en el pla cartesià mitjançant parells ordenats Un parell ordenat és un conjunt de dos elements amb un ordre fixat.
Nou!!: Teoria de grafs і Parell ordenat · Veure més »
Paul Erdős
Paul Erdős, Erdős Pál, AFI (Budapest, 26 de març del 1913 - Varsòvia, 20 de setembre del 1996) fou un matemàtic jueu hongarès immensament prolífic (i excèntric) que, amb centenars de col·laboradors, treballà en problemes de combinatòria, teoria de grafs, teoria de nombres, anàlisi clàssica, teoria de l'aproximació, teoria de conjunts i teoria de probabilitats.
Nou!!: Teoria de grafs і Paul Erdős · Veure més »
Pál Turán
, també conegut com Paul Turan, va ser un matemàtic hongarès.
Nou!!: Teoria de grafs і Pál Turán · Veure més »
Persistència (informàtica)
En informàtica, la persistència es refereix a la propietat de les dades que permet que romanguin més enllà de l'execució del procés o aplicatiu que les ha creades.
Nou!!: Teoria de grafs і Persistència (informàtica) · Veure més »
Peter Guthrie Tait
Peter Guthrie Tait (1831-1901) va ser un físic i matemàtic escocès conegut, sobre tot, per haver estat autor del (1867) dels (1872) juntament amb Lord Kelvin i haver estat l'iniciador de la teoria de nusos.
Nou!!: Teoria de grafs і Peter Guthrie Tait · Veure més »
Philosophical Magazine
Philosophical Magazine és una de les revistes científiques més antigues publicades en anglès.
Nou!!: Teoria de grafs і Philosophical Magazine · Veure més »
Principi de composicionalitat
En matemàtiques, semàntica i filosofia del llenguatge, el principi de composicionalitat és la idea que el significat de les expressions complexes està determinat pel significat dels seus subcomponents i la manera com aquests estan ordenats.
Nou!!: Teoria de grafs і Principi de composicionalitat · Veure més »
Problema de decisió
En teoria de la computabilitat i en complexitat computacional, un problema de decisió és una qüestió en algun sistema formal amb una resposta sí o no.
Nou!!: Teoria de grafs і Problema de decisió · Veure més »
Problema de la ruta del cavall
Una ruta de cavall és una seqüència de moviments de cavall en un escaquer tal que el cavall passi per cada casella exactament un cop.
Nou!!: Teoria de grafs і Problema de la ruta del cavall · Veure més »
Problema del camí més curt
350px En teoria de grafs, el problema del camí més curt consisteix a trobar un camí entre dos vèrtexs (o nodes) d'un graf de tal manera que la suma dels pesos de les arestes que el formen sigui mínima.
Nou!!: Teoria de grafs і Problema del camí més curt · Veure més »
Problema del guarda del museu
Cobertura mitjançant quatre càmeres d'aquesta galeria.El problema del guarda del museu és un problema de visibilitat molt estudiat en l'àmbit de la geometria computacional.
Nou!!: Teoria de grafs і Problema del guarda del museu · Veure més »
Problema del recobriment
Els problemes de recobriment són normalment problemes de minimització i programació lineal, els problemes duals dels quals s'anomenen problemes d'embalatge.
Nou!!: Teoria de grafs і Problema del recobriment · Veure més »
Problema del viatjant de comerç
Ruta òptima d'un viatjant de comerç passant per les quinze ciutats més grans d'Alemanya. En aquest cas s'ha considerat que el que es vol optimitzat és la distància en quilòmetres, altres opcions haurien pogut ser-lo la distància en temps, el cost econòmic dels viatges, etc. Els casos reals tenen diferents paràmetres que es volen optimitzar, no sempre compatibles entre ells, per la qual cosa cal arribar a un compromís segons el criteri de l'enginyer. El problema del viatjant de comerç és el problema d'optimització de trajectòries donat per l'enunciat següent: donat un conjunt de nodes, es tracta de trobar l'ordre de visites a seguir per tal de definir una trajectòria que passi un sol cop per a cada node i de manera que la distància total recorreguda sigui la més curta possible.
Nou!!: Teoria de grafs і Problema del viatjant de comerç · Veure més »
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Nou!!: Teoria de grafs і Química · Veure més »
Reescriptura de grafs
Exemple d'una regla de reescriptura de grafs (optimització dins la construcció d'un compilador: multiplicació per 2 substituïda per suma) Una transformació de grafs, o reescriptura de grafs, és una tècnica per crear algorístmicament un nou graf a partir d'un altre graf donat.
Nou!!: Teoria de grafs і Reescriptura de grafs · Veure més »
Shokichi Iyanaga
va ser un matemàtic japonès.
Nou!!: Teoria de grafs і Shokichi Iyanaga · Veure més »
Si i només si
Símbols lògicsper a representarsii.
Nou!!: Teoria de grafs і Si i només si · Veure més »
Simon Antoine Jean L'Huilier
Simon Antoine Jean L'Huilier o Lhuilier (Ginebra, 24 d'abril de 1750 - Ginebra, 28 de març de 1840) fou un matemàtic suís.
Nou!!: Teoria de grafs і Simon Antoine Jean L'Huilier · Veure més »
Sintaxi
La sintaxi (del grec σύνταξις, σύν: 'junts', τάξις: 'ordre') és la part de la gramàtica que estudia els mecanismes de generació de frases.
Nou!!: Teoria de grafs і Sintaxi · Veure més »
Sociologia
La sociologia és la ciència general de la societat i, per tant, la més fonamental de les ciències socials.
Nou!!: Teoria de grafs і Sociologia · Veure més »
Teorema de flux màxim tall mínim
En optimització i teoria de grafs, el teorema de flux màxim tall mínim postula que en una xarxa de flux, la quantitat màxima de flux que pot passar d'una font fins a un pou és igual a la capacitat mínima que necessitem treure-li a la xarxa perquè no pugui passar més flux de la font al pou.
Nou!!: Teoria de grafs і Teorema de flux màxim tall mínim · Veure més »
Teorema de Kirchhoff
En matemàtiques, i més concretament en teoria de grafs, el teorema de Kirchhoff, anomenat en referència a Gustav Kirchhoff, és un teorema sobre el nombre d'arbres d'expansió en un gràf, i mostra que aquest nombre es pot calcular en temps polinòmic com el determinant d'una matriu derivada del graf.
Nou!!: Teoria de grafs і Teorema de Kirchhoff · Veure més »
Teorema dels quatre colors
Exemple d'un mapa de quatre colors. Mapa del món acolorit de color verd, taronja, blau i porpra. Un mapa de quatre colors dels estats dels Estats Units (sense tenir en compte els llacs). Mapa administratiu de Rússia acolorit amb quatre colors En matemàtiques, el teorema dels quatre colors estableix que en qualsevol partició d'un pla en regions contigües, que produeix una figura anomenada mapa, no es necessiten més de quatre colors per a acolorir les regions del mapa de manera que no hi hagi dues regions adjacents del mateix color.
Nou!!: Teoria de grafs і Teorema dels quatre colors · Veure més »
Teoria de grups
grups de permutacions. En aquest article es desenvoluparà un enfocament tècnic de la teoria de grups, per una introducció planera vegeu: Introducció a la teoria de grups La teoria de grups dins la matemàtica estudia les propietats dels grups, i com classificar-los.
Nou!!: Teoria de grafs і Teoria de grups · Veure més »
Teoria de nusos
Nusos trivials La teoria de nusos és la branca de la topologia que s'encarrega d'estudiar l'objecte matemàtic que abstreu la noció quotidiana de nus.
Nou!!: Teoria de grafs і Teoria de nusos · Veure més »
Topologia
Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
Nou!!: Teoria de grafs і Topologia · Veure més »
Transacció (informàtica)
Una transacció simbolitza una unitat de treball realitzada en un sistema gestor de bases de dades (o similar) contra una base de dades, i tractada de forma coherent i fiable, independent d'altres transaccions.
Nou!!: Teoria de grafs і Transacció (informàtica) · Veure més »
Transductor d'estats finits
Un transductor d'estats finits, o transductor finit, és un autòmat finit (o màquina d'estats finits) amb dues cintes, una d'entrada i una d'eixida.
Nou!!: Teoria de grafs і Transductor d'estats finits · Veure més »
Vèrtex (teoria de grafs)
Un graf amb sis vèrtexs i set arestes on el vèrtex número 6 a l'extrem esquerre és un vèrtex fulla En matemàtiques, i més especialment en teoria de grafs, un vèrtex (plural vèrtexs) o node és la unitat fonamental de la qual es formen els grafs: un graf no dirigit consisteix en un conjunt de vèrtexs i un conjunt d'arestes (parells no ordenats de vèrtexs), mentre que un graf dirigit consisteix en un conjunt de vèrtexs i un conjunt d'arcs (parells ordenats de vèrtexs).
Nou!!: Teoria de grafs і Vèrtex (teoria de grafs) · Veure més »
William Rowan Hamilton
va ser un matemàtic, físic i astrònom irlandès.
Nou!!: Teoria de grafs і William Rowan Hamilton · Veure més »
William Tutte
, conegut com a Bill Tutte, va ser un matemàtic britànic-canadenc.
Nou!!: Teoria de grafs і William Tutte · Veure més »
WordNet
WordNet és una base de dades lèxica de l'Idioma anglès que agrupa paraules en anglès en conjunts de sinònims anomenats synsets, proporcionant definicions curtes i generals i emmagatzemant les relacions semàntiques entre els conjunts de sinònims. El seu propòsit és doble: produir una combinació de diccionari i un tesaurus l'ús del qual sigui més intuïtiu, i suportar les anàlisis automàtiques de text i les aplicacions d'intel·ligència artificial.
Nou!!: Teoria de grafs і WordNet · Veure més »
Xarxa de flux
En teoria de grafs, una xarxa de flux és un graf dirigit en què cada aresta està ponderada amb un flux i una capacitat.
Nou!!: Teoria de grafs і Xarxa de flux · Veure més »
Xarxa informàtica
Xarxa d'una biblioteca Una xarxa informàtica és un grup interconnectat d'ordinadors.
Nou!!: Teoria de grafs і Xarxa informàtica · Veure més »
Xarxa semàntica
Exemple de xarxa semàntica. La xarxa semàntica és una forma de representació de les relacions semàntiques entre conceptes en una xarxa.
Nou!!: Teoria de grafs і Xarxa semàntica · Veure més »
