Accés més ràpid que el navegador!
144 les relacions: Adrien-Marie Legendre, Albert Girard, Anàlisi complexa, Anàlisi real, Anell (matemàtiques), Anell euclidià, Anell factorial, Aplicació lineal, Aritmètica, Aritmètica (llibre), Arrel de la unitat, Étienne Pascal, Évariste Galois, Base canònica, Base ortonormal, Bernard Frenicle de Bessy, Blaise Pascal, Carl Friedrich Gauß, Carl Gustav Jacob Jacobi, Christiaan Huygens, Christian Goldbach, Claude-Gaspard Bachet de Méziriac, Combinació lineal, Congruència sobre els enters, Conjugat, Corba el·líptica, Cos finit, David Hilbert, Determinant (matemàtiques), Diofant, Diofant d'Alexandria, Divisió euclidiana, Edat antiga, Element invertible, Elements d'Euclides, Enter algebraic, Enter d'Eisenstein, Enter de Gauss, Equació diofàntica, Ernst Kummer, Escalar, Espai euclidià, Espai vectorial, Estructura matemàtica, Euclides, Factorial, Factorització dels enters, Forma bilineal, Forma quadràtica, Fracció contínua, ..., François Viète, Geometria, Gilles Personne de Roberval, Ideal (matemàtiques), Identitat de Bézout, Identitat de Brahmagupta-Fibonacci, Identitat notable, Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, John Wallis, Joseph Louis Lagrange, Julius Wilhelm Richard Dedekind, Lema (matemàtiques), Lema d'Euclides, Leonhard Euler, Llei de reciprocitat quadràtica, Marin Mersenne, Matemàtiques, Matriu (matemàtiques), Matriu identitat, Matriu simètrica, Matriu transposada, Màxim comú divisor, Mètode del descens infinit, Mòdul, Mòdul d'un nombre complex, Nadal, Nombre complex, Nombre de Fermat, Nombre enter, Nombre natural, Nombre primer, Nombre real, Nombre senar, Nombres primers de Gauss, Norma (matemàtiques), Paràbola, Petit teorema de Fermat, Pierre de Carcavi, Pierre de Fermat, Producte escalar, Reducció a l'absurd, Relació d'equivalència, René Descartes, Residu quadràtic, Samàwal al-Maghribí, Símbol de Legendre, Segle XIX, Segle XVII, Segle XVIII, Si i només si, Simon Stevin, Teorema de la progressió aritmètica, Teorema de les unitats de Dirichlet, Teorema dels quatre quadrats, Teorema fonamental de l'aritmètica, Teoria de nombres, Terna pitagòrica, Test de primalitat, Valor absolut, Vector (matemàtiques), William Brouncker, 1588, 1601, 1605, 1621, 1623, 1634, 1636, 1640, 1648, 1662, 1665, 1675, 1707, 1736, 1752, 1777, 1783, 1801, 1804, 1805, 1810, 1811, 1813, 1831, 1832, 1833, 1851, 1855, 1859, 1862, 1893, 1916, 1943. Ampliar l'índex (94 més) »
Adrien-Marie Legendre
Adrien-Marie Legendre, (1752-1833), fou un matemàtic francès conegut, sobretot, pels seus treballs sobre integrals el·líptiques i sobre teoria de nombres.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Adrien-Marie Legendre · Veure més »
Albert Girard
Albert Girard va ser un matemàtic francès del, conegut, sobretot, per haver enunciat una versió primitiva del teorema fonamental de l'àlgebra.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Albert Girard · Veure més »
Anàlisi complexa
Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Anàlisi complexa · Veure més »
Anàlisi real
Les primeres quatre sumes parcials de la sèrie de Fourier per a una ona quadrada. Les sèries de Fourier són una eina important en l'anàlisi real. L'anàlisi real o teoria de les funcions de variable real és la branca de l'anàlisi matemàtica que s'ocupa dels nombres reals i les seves funcions, seqüències i sèries.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Anàlisi real · Veure més »
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Anell (matemàtiques) · Veure més »
Anell euclidià
Juste de Gand, vers 1474) Un anell euclidià, en matemàtiques i més precisament en àlgebra, en la teoria dels anells, és un tipus particular d'anell commutatiu unitari íntegre.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Anell euclidià · Veure més »
Anell factorial
Un anell factorial (també dit anell de factorització única o domini de factorització única) és un anell íntegre en què tot element descompon de forma única com a producte de primers, és a dir, un anell on es compleix una versió anàloga del teorema fonamental de l'aritmètica.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Anell factorial · Veure més »
Aplicació lineal
En matemàtiques, una aplicació lineal és un morfisme entre dos espais vectorials que respecta l'operació suma de vectors i la multiplicació escalar definides en aquests espais vectorials, o, en altres paraules que preserven les combinacions lineals.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Aplicació lineal · Veure més »
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Aritmètica · Veure més »
Aritmètica (llibre)
Portada de l'edició de 1621, traduïda del grec al llatí per Claude Gaspard Bachet de Méziriac. Aritmètica és un text en grec antic de matemàtica escrit per Diofant d'Alexandria al.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Aritmètica (llibre) · Veure més »
Arrel de la unitat
En matemàtiques, una arrel de la unitat, o nombre de de Moivre és un nombre que dona 1 en ser elevat a algun exponent natural, és a dir, una arrel aritmètica del nombre 1.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Arrel de la unitat · Veure més »
Étienne Pascal
Étienne Pascal va ser un intel·lectual francès del, conegut, sobretot, per ser el pare de Blaise Pascal i per haver estudiat la corba coneguda com a cargol de Pascal.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Étienne Pascal · Veure més »
Évariste Galois
Évariste Galois (25 d'octubre de 1811 - 31 de maig de 1832) va ser un matemàtic francès nat a Bourg-la-Reine.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Évariste Galois · Veure més »
Base canònica
Una base canònica és la base d'un espai vectorial formada per únicament per vectors de mòdul unitari (base normal) i linealment independents entre ells.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Base canònica · Veure més »
Base ortonormal
En matemàtiques, i concretament en àlgebra lineal, una base ortonormal d'un espai prehilbertià V de dimensió finita és una base de V, els vectors de la qual són ortonormals.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Base ortonormal · Veure més »
Bernard Frenicle de Bessy
Bernard Frenicle de Bessy va ser un matemàtic aficionat francès del.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Bernard Frenicle de Bessy · Veure més »
Blaise Pascal
fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Blaise Pascal · Veure més »
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Carl Friedrich Gauß · Veure més »
Carl Gustav Jacob Jacobi
Carl Gustav Jakob Jacobi (10 de desembre de 1804 a Potsdam, Prússia, actual Alemanya – 18 de febrer de 1851 a Berlín) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Carl Gustav Jacob Jacobi · Veure més »
Christiaan Huygens
Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - l'Haia, 8 de juny o 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del, i un dels científics més influents en la seva època.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Christiaan Huygens · Veure més »
Christian Goldbach
Christian Goldbach (nascut el 18 de març de 1690 a Königsberg, Prússia oriental - mort el 20 de novembre de 1764 a Moscou) va ser un matemàtic prussià.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Christian Goldbach · Veure més »
Claude-Gaspard Bachet de Méziriac
Claude-Gaspar Bachet de Méziriac va ser un humanista francès del.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Claude-Gaspard Bachet de Méziriac · Veure més »
Combinació lineal
Un vector \ x es diu que és combinació lineal d'un conjunt de vectors \ A.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Combinació lineal · Veure més »
Congruència sobre els enters
La congruència sobre els enters és una relació que permet identificar diversos enters diferents.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Congruència sobre els enters · Veure més »
Conjugat
En matemàtiques, el conjugat d'un nombre complex z és el nombre complex format de la mateixa part real que z i de la part imaginària oposada.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Conjugat · Veure més »
Corba el·líptica
Petit catàleg de corbes el·líptiques. La regió mostrada és −3,3² (Per ''a''.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Corba el·líptica · Veure més »
Cos finit
Joseph Wedderburn demostrà l'última conjectura sobre els cossos finits el 1905 En matemàtiques i més precisament en la branca de la teoria de Galois, un cos finit, anomenat també cos de Galois és un cos el cardinal del qual és finit (té un nombre finit d'elements).
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Cos finit · Veure més »
David Hilbert
David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і David Hilbert · Veure més »
Determinant (matemàtiques)
L'àrea del paral·lelogram és el valor absolut del determinant de la matriu formada pels vectors que representen els costats del paral·lelogram. En matemàtiques, el determinant és una eina molt potent en nombrosos dominis (estudi d'endomorfismes, recerca de valors propis, càlcul diferencial).
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Determinant (matemàtiques) · Veure més »
Diofant
* Diofant l'àrab, mestre sofista a Atenes.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Diofant · Veure més »
Diofant d'Alexandria
Diofant d'Alexandria (Diophantus, Διόφαντος) fou un matemàtic grec.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Diofant d'Alexandria · Veure més »
Divisió euclidiana
17 es divideix en 3 grups de 5, amb 2 com a romanent. Aquí, el dividend és 17, el divisor és 5, el quocient és 3, i el residu és 2 (que és estrictament més petit que el divisor 5), o més simbòlicament, 17.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Divisió euclidiana · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Edat antiga · Veure més »
Element invertible
En matemàtiques, un element invertible d'un conjunt amb una llei de composició interna és aquell del qual es pot obtenir un element invers per aquesta llei.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Element invertible · Veure més »
Elements d'Euclides
Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Elements d'Euclides · Veure més »
Enter algebraic
En matemàtiques, els enters algebraics formen una família de nombres que generalitza el conjunt dels nombres enters.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Enter algebraic · Veure més »
Enter d'Eisenstein
Els enters d'Eisenstein són els punts d'intersecció d'un enreixat triangular en el pla complex En matemàtiques, els enters d'Eisenstein, anomenats així en honor del matemàtic Ferdinand Eisenstein, són nombres complexos de la forma on a i b són enters i és una arrel cúbica de la unitat complexa.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Enter d'Eisenstein · Veure més »
Enter de Gauss
Carl Friedrich Gauß En matemàtiques, i més precisament en teoria de nombres algebraics, un enter de Gauss és un element de l'anell dels enters quadràtics de l'extensió quadràtica dels racionals de Gauss.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Enter de Gauss · Veure més »
Equació diofàntica
Una equació diofàntica és una equació per a la qual només es permeten solucions enteres.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Equació diofàntica · Veure més »
Ernst Kummer
Ernst Eduard Kummer (Sorau, 29 de gener de 1810 – Berlín, 14 de maig de 1893) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Ernst Kummer · Veure més »
Escalar
Matemàticament, un escalar és un nombre real, complex o racional.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Escalar · Veure més »
Espai euclidià
Un espai euclidià és un espai vectorial normat de dimensió finita, en què la norma és heretada d'un producte escalar.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Espai euclidià · Veure més »
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Espai vectorial · Veure més »
Estructura matemàtica
Imatge d'una estructura bàsica matemàtica. L'estructura matemàtica és un conjunt, o de manera més general, un tipus, que consta d'objectes matemàtics que d'alguna manera s'adjunten o relacionen amb el conjunt, facilitant-ne la seva visualització o estudi, fornint significat a la col·lecció.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Estructura matemàtica · Veure més »
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Euclides · Veure més »
Factorial
En matemàtiques, el factorial d'un enter no negatiu n, denotat per n! (en alguns llibres antics es pot trobar denotat per \beginn\\ \hline\end), és el producte de tots els nombres enters positius inferiors o iguals a n. Per exemple, El valor de 0! és 1, d'acord amb la convenció d'un producte buit.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Factorial · Veure més »
Factorització dels enters
En teoria de nombres, la factorització dels enters és el procés de trobar quins nombres primers es multipliquen per fer un nombre compost, doncs els divisors no trivials (diferent de l'1 i del mateix nombre).
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Factorització dels enters · Veure més »
Forma bilineal
Siguin V \, i W \, objectes matemàtics qualsevol, tots dos amb estructura lineal, l'un per l'esquerra i l'altre per la dreta, sobre un altre objecte K amb estructura aritmètica.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Forma bilineal · Veure més »
Forma quadràtica
Una forma quadràtica (real) és un polinomi homogeni de grau dos que involucra n variables x_1,\dots, x_n: on A_\in \mathbb, \ i,j.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Forma quadràtica · Veure més »
Fracció contínua
Una fracció contínua es representa de la següent manera: a_1+\cfrac Els nombres a_1, a_2, a_3...
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Fracció contínua · Veure més »
François Viète
va ser un matemàtic francès, potser el més rellevant del i conegut, a vegades, com el "pare de l'àlgebra moderna".
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і François Viète · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Geometria · Veure més »
Gilles Personne de Roberval
Gilles Personne de Roberval (o Personier) fou un matemàtic i físic francès, professor al Collège de France.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Gilles Personne de Roberval · Veure més »
Ideal (matemàtiques)
Un ideal d'un anell A és un subconjunt I d'elements de A que és tancat respecte a operacions lineals i que compleix una sèrie de condicions que es detallaran a continuació.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Ideal (matemàtiques) · Veure més »
Identitat de Bézout
La identitat de Bézout, anomenada a partir del matemàtic francès Étienne Bézout, és una equació diofàntica lineal.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Identitat de Bézout · Veure més »
Identitat de Brahmagupta-Fibonacci
En matemàtica, la identitat de Brahmagupta enuncia que el producte de dos nombres, cadascun dels quals és la suma de dos quadrats, també és la suma de dos quadrats.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Identitat de Brahmagupta-Fibonacci · Veure més »
Identitat notable
Una identitat notable (o igualtat notable) és aquella identitat àmpliament utilitzada per operar.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Identitat notable · Veure més »
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet (Düren, Rin del Nord-Westfàlia, 13 de febrer, 1805 – Göttingen, 5 de maig, 1859) fou un matemàtic alemany.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet · Veure més »
John Wallis
John Wallis (Ashford, 23 de novembre de 1616 - Oxford, 28 d'octubre de 1703), va ser el matemàtic anglès més influent del abans de Newton.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і John Wallis · Veure més »
Joseph Louis Lagrange
Joseph Louis Lagrange (Torí, Itàlia, 25 de gener del 1736 - París, França, 10 d'abril del 1813), va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Joseph Louis Lagrange · Veure més »
Julius Wilhelm Richard Dedekind
va ser un matemàtic alemany que va exercir una forta influència en els matemàtics posteriors, sobretot en el camp de la teoria de nombres, l'àlgebra abstracta (particularment la teoria dels anells) i els fonaments axiomàtics de l'aritmètica.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Julius Wilhelm Richard Dedekind · Veure més »
Lema (matemàtiques)
En matemàtiques, un lema (del grec, λήμμα, "lemma" que vol dir "tot allò que es rep, com un regal, benefici, o un suborn") és una proposició demostrada que es fa servir com a pas a un resultat més gran més que com una afirmació en si mateixa.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Lema (matemàtiques) · Veure més »
Lema d'Euclides
En matemàtiques, el lema d'Euclides és un lema que enuncia una propietat fonamental dels nombres primers.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Lema d'Euclides · Veure més »
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Leonhard Euler · Veure més »
Llei de reciprocitat quadràtica
En teoria de nombres, la llei de reciprocitat quadràtica és un teorema d'aritmètica modular que dona condicions de resolubilitat d'equacions quadràtiques mòdul nombres primers.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Llei de reciprocitat quadràtica · Veure més »
Marin Mersenne
Marin Mersenne (Oizé, País del Loira, 8 de setembre del 1588 - París, 1 de setembre del 1648), va ser un filòsof francès del, membre de l'orde dels Mínims, que va estudiar diversos camps de la teologia, les matemàtiques i la teoria musical.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Marin Mersenne · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Matemàtiques · Veure més »
Matriu (matemàtiques)
En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Matriu (matemàtiques) · Veure més »
Matriu identitat
En l'àlgebra lineal, la matriu identitat és una matriu quadrada que compleix la propietat de ser l'element neutre del producte matricial.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Matriu identitat · Veure més »
Matriu simètrica
Una matriu simètrica és una matriu quadrada A.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Matriu simètrica · Veure més »
Matriu transposada
Exemple de transposició d'una matriu 3×2 Si A denota una matriu de n × m elements: A.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Matriu transposada · Veure més »
Màxim comú divisor
El màxim comú divisor (mcd) de dos o més nombres enters és, a excepció del signe, el major divisor possible de tots ells.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Màxim comú divisor · Veure més »
Mètode del descens infinit
El mètode de descens infinit és un argument matemàtic relacionat amb la demostració per inducció, i també amb la reducció a l'absurd.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Mètode del descens infinit · Veure més »
Mòdul
Un A-mòdul és una estructura algebraica que involucra un anell A i un grup abelià.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Mòdul · Veure més »
Mòdul d'un nombre complex
Donat un nombre complex z.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Mòdul d'un nombre complex · Veure més »
Nadal
L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Nadal · Veure més »
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Nombre complex · Veure més »
Nombre de Fermat
Un nombre de Fermat, anomenat així en honor de Pierre de Fermat, qui fou el primer a estudiar aquest nombres, és un nombre natural de la forma: on n és natural.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Nombre de Fermat · Veure més »
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Nombre enter · Veure més »
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Nombre natural · Veure més »
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Nombre primer · Veure més »
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Nombre real · Veure més »
Nombre senar
Els nombres senars, imparells o escarsers són aquells nombres enters que no són parells i per tant no són múltiples de 2.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Nombre senar · Veure més »
Nombres primers de Gauss
Obra que tracta els enters de Gauss 1801. En matemàtiques i més precisament en àlgebra, un nombre primer de Gauss és una noció de teoria algebraica dels nombres relacionada amb els enters de Gauss.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Nombres primers de Gauss · Veure més »
Norma (matemàtiques)
En matemàtica, la norma és qualsevol funció que assigna, a cada vector d'un espai vectorial, un valor escalar no negatiu i que és homogènia, semidefinida positiva i que compleix la desigualtat triangular.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Norma (matemàtiques) · Veure més »
Paràbola
320x320pxUna paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Paràbola · Veure més »
Petit teorema de Fermat
Pierre de Fermat. El petit teorema de Fermat és un dels teoremes clàssics de teoria de nombres relacionat amb la divisibilitat.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Petit teorema de Fermat · Veure més »
Pierre de Carcavi
Pierre de Carcavi va ser un bibliotecari, científic i matemàtic francès del.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Pierre de Carcavi · Veure més »
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Pierre de Fermat · Veure més »
Producte escalar
En les matemàtiques, un producte escalar —també conegut com a producte interior o punt— és una operació algebraica entre dos vectors que resulta en un escalar.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Producte escalar · Veure més »
Reducció a l'absurd
En matemàtica, la demostració per contradicció o per reducció a l'absurd (o en llatí, reductio ad absurdum) és un mètode indirecte.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Reducció a l'absurd · Veure més »
Relació d'equivalència
Sigui A\, un conjunt qualsevol, una relació en A\, és un criteri que ens permet dir si dos elements qualsevol de A\,, satisfan la relació o no.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Relació d'equivalència · Veure més »
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і René Descartes · Veure més »
Residu quadràtic
El residu quadràtic mòdul m en matemàtica i dins la teoria de nombres és qualsevol enter r coprimer amb m per al que tingui solució la congruència: o, cosa que és el mateix, quan r és un quadrat no nul mòdul m, i que per tant té una arrel quadrada en l'aritmètica de mòdul m. Als enters que no són congruents amb quadrats perfectes mòdul m se'ls anomena no-residus quadràtics.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Residu quadràtic · Veure més »
Samàwal al-Maghribí
Abu-Nasr Samàwal ibn Yahya ibn Abbàs al‐Maghribí (o al‐Andalussí) (Bagdad, vers 1130 - Maragha, vers 1180) va ser un matemàtic, astrònom i metge del, més conegut simplement com a Samàwal o Samàwal al-Maghribí.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Samàwal al-Maghribí · Veure més »
Símbol de Legendre
El símbol de Legendre és una notació utilitzada en matemàtiques, en teoria de nombres, en particular en l'àmbit de la Factorització i dels residus quadràtics.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Símbol de Legendre · Veure més »
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Segle XIX · Veure més »
Segle XVII
El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Segle XVII · Veure més »
Segle XVIII
Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Segle XVIII · Veure més »
Si i només si
Símbols lògicsper a representarsii.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Si i només si · Veure més »
Simon Stevin
Simon Stevin (Bruges, comtat de Flandes, 1548 – La Haia, comtat d'Holanda, 1620), va ser un matemàtic i enginyer originari de les Disset Províncies.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Simon Stevin · Veure més »
Teorema de la progressió aritmètica
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, autor de teorema En matemàtiques, i més particularment en teoria dels nombres, el teorema de la progressió aritmètica, a causa del matemàtic alemany Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, s'enuncia de la manera següent: el que és equivalent a l'enunciat següent: Aquest teorema fa servir a la vegada els resultats de l'aritmètica modular i els de la teoria analítica dels nombres.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Teorema de la progressió aritmètica · Veure més »
Teorema de les unitats de Dirichlet
En teoria de nombres algebraics, el teorema de les unitats de Dirichlet determina l'estructura del grup de les unitats d'un cos de nombres dels enters algebraics d'un cos de nombres K. El grup de les unitats designa el conjunt dels elements invertibles d'un anell commutatiu unitari.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Teorema de les unitats de Dirichlet · Veure més »
Teorema dels quatre quadrats
El teorema dels quatre quadrats de Lagrange, també anomenat conjectura de Bachet, va ser demostrat el 1770 per Joseph Louis Lagrange.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Teorema dels quatre quadrats · Veure més »
Teorema fonamental de l'aritmètica
El teorema fonamental de l'aritmètica afirma que Aquesta expressió d'un enter com a producte de nombres primers s'anomena factorització.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Teorema fonamental de l'aritmètica · Veure més »
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Teoria de nombres · Veure més »
Terna pitagòrica
Representació de les ternes pitagòriques amb ''c'' En matemàtiques, especialment dins la teoria de nombres, una terna pitagòrica és formada per tres nombres naturals a, b i c tals que a²+b².
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Terna pitagòrica · Veure més »
Test de primalitat
El 39è nombre primer de Mersenne. La qüestió de determinar si un nombre donat n és primer es coneix com el problema de la primalitat.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Test de primalitat · Veure més »
Valor absolut
Valor absolut de la funció f(x).
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Valor absolut · Veure més »
Vector (matemàtiques)
Un vector és qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensió, d'un mòdul sobre un anell commutatiu unitari.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і Vector (matemàtiques) · Veure més »
William Brouncker
William Brouncker va ser el segon vescomte de Brouncker, matemàtic i el primer president de la Royal Society.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і William Brouncker · Veure més »
1588
Sense descripció.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1588 · Veure més »
1601
Sense descripció.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1601 · Veure més »
1605
Sense descripció.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1605 · Veure més »
1621
Sense descripció.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1621 · Veure més »
1623
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1623 · Veure més »
1634
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1634 · Veure més »
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1636 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1640 · Veure més »
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1648 · Veure més »
1662
El 1662 (MDCLXII) fou un any comú de l'edat moderna iniciat en diumenge.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1662 · Veure més »
1665
Sense descripció.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1665 · Veure més »
1675
Sense descripció.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1675 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1707 · Veure més »
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1736 · Veure més »
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1752 · Veure més »
1777
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1777 · Veure més »
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1783 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1801 · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1804 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1805 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1810 · Veure més »
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1811 · Veure més »
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1813 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1831 · Veure més »
1832
;Països Catalans.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1832 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1833 · Veure més »
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1851 · Veure més »
1855
;Països Catalans.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1855 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1859 · Veure més »
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1862 · Veure més »
1893
;Països Catalans.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1893 · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1916 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Teorema de la suma de dos quadrats і 1943 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Teorema de Fermat de Nadal, Teorema de Fermat de la suma de dos quadrats, Teorema de la suma dels dos quadrats, Teorema de la suma dels dos quadrats de Fermat, Teorema dels dos quadrats, Teorema dels dos quadrats de Fermat.
