Taula de continguts
138 les relacions: Adrien-Marie Legendre, Albert Girard, Anàlisi complexa, Anàlisi real, Anell (matemàtiques), Anell euclidià, Anell factorial, Aplicació lineal, Aritmètica, Aritmètica (llibre), Arrel de la unitat, Étienne Pascal, Évariste Galois, Base canònica, Base ortonormal, Bernard Frenicle de Bessy, Blaise Pascal, Carl Friedrich Gauß, Carl Gustav Jacob Jacobi, Christiaan Huygens, Christian Goldbach, Claude-Gaspard Bachet de Méziriac, Combinació lineal, Congruència sobre els enters, Conjugat, Corba el·líptica, Cos finit, David Hilbert, Determinant (matemàtiques), Diofant, Diofant d'Alexandria, Divisió euclidiana, Edat antiga, Element invertible, Elements d'Euclides, Enter algebraic, Enter d'Eisenstein, Enter de Gauss, Equació diofàntica, Ernst Kummer, Escalar, Espai euclidià, Espai vectorial, Estructura matemàtica, Euclides, Factorial, Factorització dels enters, Forma bilineal, Forma quadràtica, Fracció contínua, ... Ampliar l'índex (88 més) »
- Teoremes de teoria de nombres
Adrien-Marie Legendre
Adrien-Marie Legendre, (1752-1833), fou un matemàtic francès conegut, sobretot, pels seus treballs sobre integrals el·líptiques i sobre teoria de nombres.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Adrien-Marie Legendre
Albert Girard
Albert Girard va ser un matemàtic francès del, conegut, sobretot, per haver enunciat una versió primitiva del teorema fonamental de l'àlgebra.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Albert Girard
Anàlisi complexa
Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Anàlisi complexa
Anàlisi real
Les primeres quatre sumes parcials de la sèrie de Fourier per a una ona quadrada. Les sèries de Fourier són una eina important en l'anàlisi real. L'anàlisi real o teoria de les funcions de variable real és la branca de l'anàlisi matemàtica que s'ocupa dels nombres reals i les seves funcions, seqüències i sèries.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Anàlisi real
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Anell (matemàtiques)
Anell euclidià
Juste de Gand, vers 1474) Un anell euclidià, en matemàtiques i més precisament en àlgebra, en la teoria dels anells, és un tipus particular d'anell commutatiu unitari íntegre.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Anell euclidià
Anell factorial
Un anell factorial (també dit anell de factorització única o domini de factorització única) és un anell íntegre en què tot element descompon de forma única com a producte de primers, és a dir, un anell on es compleix una versió anàloga del teorema fonamental de l'aritmètica.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Anell factorial
Aplicació lineal
En matemàtiques, una aplicació lineal és un morfisme entre dos espais vectorials que respecta l'operació suma de vectors i la multiplicació escalar definides en aquests espais vectorials, o, en altres paraules que preserven les combinacions lineals.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Aplicació lineal
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Aritmètica
Aritmètica (llibre)
Portada de l'edició de 1621, traduïda del grec al llatí per Claude Gaspard Bachet de Méziriac. Aritmètica és un text en grec antic de matemàtica escrit per Diofant d'Alexandria al.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Aritmètica (llibre)
Arrel de la unitat
En matemàtiques, una arrel de la unitat, o nombre de de Moivre és un nombre que dona 1 en ser elevat a algun exponent natural, és a dir, una arrel aritmètica del nombre 1.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Arrel de la unitat
Étienne Pascal
Étienne Pascal va ser un intel·lectual francès del, conegut, sobretot, per ser el pare de Blaise Pascal i per haver estudiat la corba coneguda com a cargol de Pascal.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Étienne Pascal
Évariste Galois
Évariste Galois (25 d'octubre de 1811 - 31 de maig de 1832) va ser un matemàtic francès nat a Bourg-la-Reine.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Évariste Galois
Base canònica
Una base canònica és la base d'un espai vectorial formada per únicament per vectors de mòdul unitari (base normal) i linealment independents entre ells.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Base canònica
Base ortonormal
En matemàtiques, i concretament en àlgebra lineal, una base ortonormal d'un espai prehilbertià V de dimensió finita és una base de V, els vectors de la qual són ortonormals.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Base ortonormal
Bernard Frenicle de Bessy
Bernard Frenicle de Bessy va ser un matemàtic aficionat francès del.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Bernard Frenicle de Bessy
Blaise Pascal
fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Blaise Pascal
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Carl Friedrich Gauß
Carl Gustav Jacob Jacobi
Carl Gustav Jakob Jacobi (10 de desembre de 1804 a Potsdam, Prússia, actual Alemanya – 18 de febrer de 1851 a Berlín) va ser un matemàtic alemany.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Carl Gustav Jacob Jacobi
Christiaan Huygens
Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - l'Haia, 8 de juny o 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del, i un dels científics més influents en la seva època.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Christiaan Huygens
Christian Goldbach
Christian Goldbach (nascut el 18 de març de 1690 a Königsberg, Prússia oriental - mort el 20 de novembre de 1764 a Moscou) va ser un matemàtic prussià.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Christian Goldbach
Claude-Gaspard Bachet de Méziriac
Claude-Gaspar Bachet de Méziriac va ser un humanista francès del.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Claude-Gaspard Bachet de Méziriac
Combinació lineal
Un vector \ x es diu que és combinació lineal d'un conjunt de vectors \ A.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Combinació lineal
Congruència sobre els enters
La congruència sobre els enters és una relació que permet identificar diversos enters diferents.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Congruència sobre els enters
Conjugat
En matemàtiques, el conjugat d'un nombre complex z és el nombre complex format de la mateixa part real que z i de la part imaginària oposada.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Conjugat
Corba el·líptica
Petit catàleg de corbes el·líptiques. La regió mostrada és −3,3² (Per ''a''.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Corba el·líptica
Cos finit
Joseph Wedderburn demostrà l'última conjectura sobre els cossos finits el 1905 En matemàtiques i més precisament en la branca de la teoria de Galois, un cos finit, anomenat també cos de Galois és un cos el cardinal del qual és finit (té un nombre finit d'elements).
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Cos finit
David Hilbert
David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і David Hilbert
Determinant (matemàtiques)
L'àrea del paral·lelogram és el valor absolut del determinant de la matriu formada pels vectors que representen els costats del paral·lelogram. En matemàtiques, el determinant és una eina molt potent en nombrosos dominis (estudi d'endomorfismes, recerca de valors propis, càlcul diferencial).
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Determinant (matemàtiques)
Diofant
* Diofant l'àrab, mestre sofista a Atenes.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Diofant
Diofant d'Alexandria
Diofant d'Alexandria (Diophantus, Διόφαντος) fou un matemàtic grec.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Diofant d'Alexandria
Divisió euclidiana
17 es divideix en 3 grups de 5, amb 2 com a romanent. Aquí, el dividend és 17, el divisor és 5, el quocient és 3, i el residu és 2 (que és estrictament més petit que el divisor 5), o més simbòlicament, 17.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Divisió euclidiana
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Edat antiga
Element invertible
En matemàtiques, un element invertible d'un conjunt amb una llei de composició interna és aquell del qual es pot obtenir un element invers per aquesta llei.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Element invertible
Elements d'Euclides
Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Elements d'Euclides
Enter algebraic
En matemàtiques, els enters algebraics formen una família de nombres que generalitza el conjunt dels nombres enters.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Enter algebraic
Enter d'Eisenstein
Els enters d'Eisenstein són els punts d'intersecció d'un enreixat triangular en el pla complex En matemàtiques, els enters d'Eisenstein, anomenats així en honor del matemàtic Ferdinand Eisenstein, són nombres complexos de la forma on a i b són enters i és una arrel cúbica de la unitat complexa.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Enter d'Eisenstein
Enter de Gauss
Carl Friedrich Gauß En matemàtiques, i més precisament en teoria de nombres algebraics, un enter de Gauss és un element de l'anell dels enters quadràtics de l'extensió quadràtica dels racionals de Gauss.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Enter de Gauss
Equació diofàntica
Una equació diofàntica és una equació per a la qual només es permeten solucions enteres.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Equació diofàntica
Ernst Kummer
Ernst Eduard Kummer (Sorau, 29 de gener de 1810 – Berlín, 14 de maig de 1893) va ser un matemàtic alemany.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Ernst Kummer
Escalar
Matemàticament, un escalar és un nombre real, complex o racional.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Escalar
Espai euclidià
Un espai euclidià és un espai vectorial normat de dimensió finita, en què la norma és heretada d'un producte escalar.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Espai euclidià
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Espai vectorial
Estructura matemàtica
Imatge d'una estructura bàsica matemàtica. L'estructura matemàtica és un conjunt, o de manera més general, un tipus, que consta d'objectes matemàtics que d'alguna manera s'adjunten o relacionen amb el conjunt, facilitant-ne la seva visualització o estudi, fornint significat a la col·lecció.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Estructura matemàtica
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Euclides
Factorial
En matemàtiques, el factorial d'un enter no negatiu n, denotat per n! (en alguns llibres antics es pot trobar denotat per \beginn\\ \hline\end), és el producte de tots els nombres enters positius inferiors o iguals a n. Per exemple, El valor de 0! és 1, d'acord amb la convenció d'un producte buit.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Factorial
Factorització dels enters
En teoria de nombres, la factorització dels enters és el procés de trobar quins nombres primers es multipliquen per fer un nombre compost, doncs els divisors no trivials (diferent de l'1 i del mateix nombre).
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Factorització dels enters
Forma bilineal
Siguin V \, i W \, objectes matemàtics qualsevol, tots dos amb estructura lineal, l'un per l'esquerra i l'altre per la dreta, sobre un altre objecte K amb estructura aritmètica.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Forma bilineal
Forma quadràtica
Una forma quadràtica (real) és un polinomi homogeni de grau dos que involucra n variables x_1,\dots, x_n: on A_\in \mathbb, \ i,j.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Forma quadràtica
Fracció contínua
Una fracció contínua es representa de la següent manera: a_1+\cfrac Els nombres a_1, a_2, a_3...
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Fracció contínua
François Viète
va ser un matemàtic francès, potser el més rellevant del i conegut, a vegades, com el "pare de l'àlgebra moderna".
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і François Viète
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Geometria
Gilles Personne de Roberval
Gilles Personne de Roberval (o Personier) fou un matemàtic i físic francès, professor al Collège de France.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Gilles Personne de Roberval
Ideal (matemàtiques)
Un ideal d'un anell A és un subconjunt I d'elements de A que és tancat respecte a operacions lineals i que compleix una sèrie de condicions que es detallaran a continuació.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Ideal (matemàtiques)
Identitat de Bézout
La identitat de Bézout, anomenada a partir del matemàtic francès Étienne Bézout, és una equació diofàntica lineal.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Identitat de Bézout
Identitat de Brahmagupta-Fibonacci
En matemàtica, la identitat de Brahmagupta enuncia que el producte de dos nombres, cadascun dels quals és la suma de dos quadrats, també és la suma de dos quadrats.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Identitat de Brahmagupta-Fibonacci
Identitat notable
Una identitat notable (o igualtat notable) és aquella identitat àmpliament utilitzada per operar.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Identitat notable
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet (Düren, Rin del Nord-Westfàlia, 13 de febrer, 1805 – Göttingen, 5 de maig, 1859) fou un matemàtic alemany.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet
John Wallis
John Wallis (Ashford, 23 de novembre de 1616 - Oxford, 28 d'octubre de 1703), va ser el matemàtic anglès més influent del abans de Newton.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і John Wallis
Joseph Louis Lagrange
Joseph Louis Lagrange (Torí, Itàlia, 25 de gener del 1736 - París, França, 10 d'abril del 1813), va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Joseph Louis Lagrange
Julius Wilhelm Richard Dedekind
va ser un matemàtic alemany que va exercir una forta influència en els matemàtics posteriors, sobretot en el camp de la teoria de nombres, l'àlgebra abstracta (particularment la teoria dels anells) i els fonaments axiomàtics de l'aritmètica.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Julius Wilhelm Richard Dedekind
Lema (matemàtiques)
En matemàtiques, un lema (del grec, λήμμα, "lemma" que vol dir "tot allò que es rep, com un regal, benefici, o un suborn") és una proposició demostrada que es fa servir com a pas a un resultat més gran més que com una afirmació en si mateixa.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Lema (matemàtiques)
Lema d'Euclides
En matemàtiques, el lema d'Euclides és un lema que enuncia una propietat fonamental dels nombres primers.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Lema d'Euclides
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Leonhard Euler
Llei de reciprocitat quadràtica
En teoria de nombres, la llei de reciprocitat quadràtica és un teorema d'aritmètica modular que dona condicions de resolubilitat d'equacions quadràtiques mòdul nombres primers.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Llei de reciprocitat quadràtica
Marin Mersenne
Marin Mersenne (Oizé, País del Loira, 8 de setembre del 1588 - París, 1 de setembre del 1648), va ser un filòsof francès del, membre de l'orde dels Mínims, que va estudiar diversos camps de la teologia, les matemàtiques i la teoria musical.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Marin Mersenne
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Matemàtiques
Matriu (matemàtiques)
En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Matriu (matemàtiques)
Matriu identitat
En l'àlgebra lineal, la matriu identitat és una matriu quadrada que compleix la propietat de ser l'element neutre del producte matricial.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Matriu identitat
Matriu simètrica
Una matriu simètrica és una matriu quadrada A.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Matriu simètrica
Matriu transposada
Exemple de transposició d'una matriu 3×2 Si A denota una matriu de n × m elements: A.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Matriu transposada
Màxim comú divisor
El màxim comú divisor (mcd) de dos o més nombres enters és, a excepció del signe, el major divisor possible de tots ells.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Màxim comú divisor
Mètode del descens infinit
El mètode de descens infinit és un argument matemàtic relacionat amb la demostració per inducció, i també amb la reducció a l'absurd.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Mètode del descens infinit
Mòdul
Un A-mòdul és una estructura algebraica que involucra un anell A i un grup abelià.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Mòdul
Mòdul d'un nombre complex
Donat un nombre complex z.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Mòdul d'un nombre complex
Nadal
L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Nadal
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Nombre complex
Nombre de Fermat
Un nombre de Fermat, anomenat així en honor de Pierre de Fermat, qui fou el primer a estudiar aquest nombres, és un nombre natural de la forma: on n és natural.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Nombre de Fermat
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Nombre enter
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Nombre natural
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Nombre primer
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Nombre real
Nombre senar
Els nombres senars, imparells o escarsers són aquells nombres enters que no són parells i per tant no són múltiples de 2.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Nombre senar
Nombres primers de Gauss
Obra que tracta els enters de Gauss 1801. En matemàtiques i més precisament en àlgebra, un nombre primer de Gauss és una noció de teoria algebraica dels nombres relacionada amb els enters de Gauss.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Nombres primers de Gauss
Norma (matemàtiques)
En matemàtica, la norma és qualsevol funció que assigna, a cada vector d'un espai vectorial, un valor escalar no negatiu i que és homogènia, semidefinida positiva i que compleix la desigualtat triangular.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Norma (matemàtiques)
Paràbola
320x320pxUna paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Paràbola
Petit teorema de Fermat
Pierre de Fermat. El petit teorema de Fermat és un dels teoremes clàssics de teoria de nombres relacionat amb la divisibilitat.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Petit teorema de Fermat
Pierre de Carcavi
Pierre de Carcavi va ser un bibliotecari, científic i matemàtic francès del.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Pierre de Carcavi
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Pierre de Fermat
Producte escalar
En les matemàtiques, un producte escalar —també conegut com a producte interior o punt— és una operació algebraica entre dos vectors que resulta en un escalar.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Producte escalar
Reducció a l'absurd
En matemàtica, la demostració per contradicció o per reducció a l'absurd (o en llatí, reductio ad absurdum) és un mètode indirecte.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Reducció a l'absurd
Relació d'equivalència
Sigui A\, un conjunt qualsevol, una relació en A\, és un criteri que ens permet dir si dos elements qualsevol de A\,, satisfan la relació o no.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Relació d'equivalència
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і René Descartes
Residu quadràtic
El residu quadràtic mòdul m en matemàtica i dins la teoria de nombres és qualsevol enter r coprimer amb m per al que tingui solució la congruència: o, cosa que és el mateix, quan r és un quadrat no nul mòdul m, i que per tant té una arrel quadrada en l'aritmètica de mòdul m.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Residu quadràtic
Samàwal al-Maghribí
Abu-Nasr Samàwal ibn Yahya ibn Abbàs al‐Maghribí (o al‐Andalussí) (Bagdad, vers 1130 - Maragha, vers 1180) va ser un matemàtic, astrònom i metge del, més conegut simplement com a Samàwal o Samàwal al-Maghribí.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Samàwal al-Maghribí
Símbol de Legendre
El símbol de Legendre és una notació utilitzada en matemàtiques, en teoria de nombres, en particular en l'àmbit de la Factorització i dels residus quadràtics.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Símbol de Legendre
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Segle XIX
Segle XVII
El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Segle XVII
Segle XVIII
Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Segle XVIII
Si i només si
Símbols lògicsper a representarsii.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Si i només si
Simon Stevin
Simon Stevin (Bruges, comtat de Flandes, 1548 – La Haia, comtat d'Holanda, 1620), va ser un matemàtic i enginyer originari de les Disset Províncies.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Simon Stevin
Teorema de la progressió aritmètica
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, autor de teorema En matemàtiques, i més particularment en teoria dels nombres, el teorema de la progressió aritmètica, a causa del matemàtic alemany Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, s'enuncia de la manera següent: el que és equivalent a l'enunciat següent: Aquest teorema fa servir a la vegada els resultats de l'aritmètica modular i els de la teoria analítica dels nombres.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Teorema de la progressió aritmètica
Teorema de les unitats de Dirichlet
En teoria de nombres algebraics, el teorema de les unitats de Dirichlet determina l'estructura del grup de les unitats d'un cos de nombres dels enters algebraics d'un cos de nombres K. El grup de les unitats designa el conjunt dels elements invertibles d'un anell commutatiu unitari.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Teorema de les unitats de Dirichlet
Teorema dels quatre quadrats
El teorema dels quatre quadrats de Lagrange, també anomenat conjectura de Bachet, va ser demostrat el 1770 per Joseph Louis Lagrange.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Teorema dels quatre quadrats
Teorema fonamental de l'aritmètica
El teorema fonamental de l'aritmètica afirma que Aquesta expressió d'un enter com a producte de nombres primers s'anomena factorització.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Teorema fonamental de l'aritmètica
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Teoria de nombres
Terna pitagòrica
Representació de les ternes pitagòriques amb ''c'' En matemàtiques, especialment dins la teoria de nombres, una terna pitagòrica és formada per tres nombres naturals a, b i c tals que a²+b².
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Terna pitagòrica
Test de primalitat
El 39è nombre primer de Mersenne. La qüestió de determinar si un nombre donat n és primer es coneix com el problema de la primalitat.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Test de primalitat
Valor absolut
Valor absolut de la funció f(x).
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Valor absolut
Vector (matemàtiques)
Un vector és qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensió, d'un mòdul sobre un anell commutatiu unitari.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і Vector (matemàtiques)
William Brouncker
William Brouncker va ser el segon vescomte de Brouncker, matemàtic i el primer president de la Royal Society.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і William Brouncker
1623
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1623
1634
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1634
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1636
1640
;Països Catalans.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1640
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1648
1662
El 1662 (MDCLXII) fou un any comú de l'edat moderna iniciat en diumenge.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1662
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1707
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1736
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1752
1777
;Països catalans;Resta del món.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1777
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1783
1801
;Països Catalans.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1801
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1804
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1805
1810
;Països Catalans.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1810
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1811
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1813
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1831
1832
;Països Catalans.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1832
1833
;Països Catalans.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1833
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1851
1855
;Països Catalans.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1855
1859
;Països Catalans.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1859
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1862
1893
;Països Catalans.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1893
1916
;Països Catalans.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1916
1943
;Països Catalans.
Veure Teorema de la suma de dos quadrats і 1943
Vegeu també
Teoremes de teoria de nombres
- Conjectura de Catalan
- Darrer teorema de Fermat
- Fórmula de Chowla-Selberg
- Llei de reciprocitat quadràtica
- Seqüències de Beatty
- Teorema d'Euler
- Teorema de Birch
- Teorema de Gelfond-Schneider
- Teorema de Lindemann-Weierstrass
- Teorema de Sophie Germain
- Teorema de Taniyama-Shimura
- Teorema de Zeckendorf
- Teorema de la suma de dos quadrats
- Teorema de von Staudt-Clausen
- Teorema del nombre poligonal de Fermat
- Teorema dels quatre quadrats
- Teorema xinès del residu
També conegut com Teorema de Fermat de Nadal, Teorema de Fermat de la suma de dos quadrats, Teorema de la suma dels dos quadrats, Teorema de la suma dels dos quadrats de Fermat, Teorema dels dos quadrats, Teorema dels dos quadrats de Fermat.