Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Filosofia

Índex Filosofia

Plató i Aristòtil en el quadre l'''Escola d'Atenes'' de Raffaello Sanzio. La filosofia (del grec "Φιλοσοφία" philo-sophia, "amor per la saviesa") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa.

303 les relacions: Absolutisme moral, Acadèmia platònica, Acció física, Agustí d'Hipona, Al-Farabí, Alquímia, Amor, Anaximandre de Milet, Anselm de Canterbury, Antiga Grècia, Antiguitat clàssica, Antropologia, Argument, Argument ontològic, Aristòtil, Arquimedes, Art, Ataràxia, Avempace, Averrois, Avicebró, Avicenna, Axioma, Èdip, Baruch Spinoza, Bé (filosofia), Bellesa, Bertrand Russell, Blaise Pascal, Boeci, Catolicisme, Cervell, Charles Sanders Peirce, Christian Wolff, Ciència, Ciència cognitiva, Ciències exactes, Ciències naturals, Ciceró, Cinisme (escola de filosofia), Ciutadà, Cogito, ergo sum, Comportament, Concepte, Conceptualisme, Coneixement, Consciència (psicologia), Constructivisme (filosofia), Cos, Cos humà, ..., Creença, Cristianisme, David Hume, Déu, Decisió per consens, Definició, Demòcrit d'Abdera, Desig, Deure, Diògenes de Sinop, Dictionary of National Biography, Dignitat, Disciplina, Diversitat, Divinitat, Dogmatisme, Dret, Dualisme, Edat antiga, Edat contemporània, Edat mitjana, Edat moderna, Edmund Burke, Edmund Husserl, Elements clàssics, Empirisme, Epicur, Epicureisme, Epistemologia, Epokhé, Escepticisme, Esfinx, Església Catòlica Romana, Essència, Estat, Estètica, Estoïcisme, Estructuralisme, Etnocentrisme, Euclides, Europa Occidental, Existencialisme, Experiència, Experiment mental, Fal·làcia, Física, Física aristotèlica, Fe, Fenomenologia, Fernando Savater, Fiódor Dostoievski, Filó d'Alexandria, Filosofia, Filosofia analítica, Filosofia antiga, Filosofia contemporània, Filosofia continental, Filosofia de la ciència, Filosofia de la història, Filosofia de la llengua, Filosofia de la ment, Filosofia de les matemàtiques, Filosofia del dret, Filosofia grega, Filosofia hel·lenística, Filosofia medieval, Filosofia natural, Filosofia oriental, Filosofia política, Fonamentació, Forquilla de Hume, Francis Bacon, Franz Kafka, Friedrich Schelling, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Fundació Ars, Geografia, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, George Berkeley, George Edward Moore, Giordano Bruno, Giovanni Pico della Mirandola, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gottlob Frege, Govern, Grècia, Grec antic, Guersònides, Guillem d'Occam, Gust, Hans-Georg Gadamer, Henry Sidgwick, Heràclit d'Efes, Hermenèutica, Hesíode, Història, Homer, Humà, Ibn Tufayl, Idea, Idealisme, Il·lustració, Immanuel Kant, Imperi Romà, Infinit, Inquisició, Institut religiós, InteLex Past Masters Online, Isaac Newton, Islam, Jacques Derrida, Jacques Lacan, Jacques-Louis David, Jean-Jacques Rousseau, Jean-Paul Sartre, Jo, Joan Duns Escot, Johann Gottlieb Fichte, Johann Wolfgang von Goethe, John Locke, Jonathan Edwards, Joseph Butler, Judaisme, Judici, Justícia, Karl Marx, Karl Popper, Lògica, Lògica matemàtica, Literatura, Llatí, Llei científica, Llenguatge, Llibertat, Llista cronològica de filòsofs occidentals, Lliure albir, Logos, Lucreci, Maimònides, Marsilio Ficino, Marxisme, Matemàtic, Matemàtiques, Material, Materialisme, Materialisme històric, Mecanicisme, Ment, Metafísica, Metodologia, Michel de Montaigne, Michel Foucault, Mite, Model heliocèntric, Modernitat, Monoteisme, Moral, Natura, Naturalisme (filosofia), Navalla d'Occam, Neoplatonisme, Nicolau de Cusa, Nicolau Maquiavel, Nombre, Nominalisme, Occident, Ontologia, Orient Pròxim, Paracels, Paradoxes de Zenó, Parmènides d'Elea, Pensament, Pensament de l'Índia, Pensament xinès, Percepció, Pere Abelard, Persona, Petrus Ramus, Pirró d'Elis, Pitàgores, Plató, Plotí, Política, Porfiri, Positivisme, Pragmatisme, Precepte moral, Presocràtics, Principi, Problema dels universals, Problema ment-cos, Procle, Propietat privada, Proposició, Psicologia, Raó, Racó Català, Racionalisme (filosofia), Raffaello Sanzio, Ramon Llull, Raonament deductiu, Raonament inductiu, Realisme (filosofia), Realitat, Reflexió, Reforma Protestant, Relativisme, Religió, Renaixement, René Descartes, Retina, Revelació, Richard McKay Rorty, Romanticisme, Roscelin de Compiègne, Sabadell, Sacerdot, Satisfacció, Saviesa, Sèneca, Sòcrates, Søren Kierkegaard, Segle VI aC, Sensació, Sentiment, Sentit (percepció), Sext Empíric, Siger de Brabant, Simbòlic, Solipsisme, Tabula rasa, Tales de Milet, Teologia, Teoria, Text, Thomas Hobbes, Thomas More, Thomas Reid, Tomàs d'Aquino, Tomisme, Tommaso Campanella, Tradició, Univers, Valor (axiologia), Veïnat (matemàtiques), Veritat, Vici, Vida, Virtut, William James, Zenó d'Elea, Zenó de Cítion, 1998. Ampliar l'índex (253 més) »

Absolutisme moral

En filosofia, absolutisme moral és la posició sobre certs estàndards en contra de normes morals que poden ser jutjades, i que algunes accions són correctes o incorrectes, amb independència del context de l'acte.

Nou!!: Filosofia і Absolutisme moral · Veure més »

Acadèmia platònica

Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.

Nou!!: Filosofia і Acadèmia platònica · Veure més »

Acció física

Una acció és un moviment d'un ésser viu fet amb voluntari i amb una intenció determinades.

Nou!!: Filosofia і Acció física · Veure més »

Agustí d'Hipona

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.

Nou!!: Filosofia і Agustí d'Hipona · Veure més »

Al-Farabí

Abu-Nasr Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Tarkhan ibn Àwzalagh (o Úzlugh) al-Farabí, més conegut simplement com a al-Farabí i, a Occident, com a Alfarabius o Avennasar (en persa: محمد فارابی, en turc: Farabi) (Otrar, Turquestan, ~872 - Damasc, 950) fou un destacat científic i filòsof medieval en llengua àrab.

Nou!!: Filosofia і Al-Farabí · Veure més »

Alquímia

Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.

Nou!!: Filosofia і Alquímia · Veure més »

Amor

El caràcter xinès tradicional per a l'amor (愛) consisteix en una suma dels símbols del cor (al mig) dins d'"acceptació", "sentiment", o "percepció", que mostren una gran emoció. Lamor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers.

Nou!!: Filosofia і Amor · Veure més »

Anaximandre de Milet

Anaximandre de Milet (en grec: Αναξίμανδρος / Anaxímandros) va ser un filòsof, científic i alquimista grec, que va viure entre el 611 aC i el 546 aC aproximadament (aproximadament uns dos segles abans que Aristòtil); es va interessar per temes científics i filosòfics esperonat pel seu mestre Tales de Milet.

Nou!!: Filosofia і Anaximandre de Milet · Veure més »

Anselm de Canterbury

Anselm de Canterbury (1033 o 1034 - 21 d'abril, 1109), també conegut com a Sant Anselm, Anselm d'Aosta o Anselm de Bec, fou un monjo benedictí, filòsof i teòleg que ocupà l'arquebisbat de Canterbury entre 1093 i 1109.

Nou!!: Filosofia і Anselm de Canterbury · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Filosofia і Antiga Grècia · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al segle VIII aC) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al segle V dC), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: Filosofia і Antiguitat clàssica · Veure més »

Antropologia

L'antropologia (del grec άνθρωπος, ánthropos, 'ésser humà', i  λόγος, lógos, 'coneixement'), és la ciència que estudia l'ésser humà de manera holística.

Nou!!: Filosofia і Antropologia · Veure més »

Argument

La paraula argument s'aplica, a voltes, a un discurs amb referència a un contingut que es dirigeix a l'interlocutor amb finalitats diferents.

Nou!!: Filosofia і Argument · Veure més »

Argument ontològic

Largument ontològic per a l'existència de Déu va ser proposada per primer cop pel filòsof medieval sant Anselm de Canterbury.

Nou!!: Filosofia і Argument ontològic · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Filosofia і Aristòtil · Veure més »

Arquimedes

Arquimedes de Siracusa —Arkhimédes en grec— (Siracusa, Sicília, 287 aC - 212 aC) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer grec.

Nou!!: Filosofia і Arquimedes · Veure més »

Art

''Al·legoria de l'art'' (1690-1694), de Sebastiano Ricci. Lleó Shisa japonès. ''El naixement de Venus'' (detall) de Sandro Botticelli. L’art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Filosofia і Art · Veure més »

Ataràxia

L’ataràxia (en grec antic ἀταραξία) és la disposició de l'ànima proposada pels epicuris, estoics i escèptics, gràcies a la qual assolim l'equilibri emocional, mitjançant la disminució de la intensitat de les nostres passions i desigs i la fortalesa de l'ànima davant l'adversitat, i finalment la felicitat, que és la finalitat d'aquests tres corrents filosòfics.

Nou!!: Filosofia і Ataràxia · Veure més »

Avempace

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yahya ibn as-Sàyigh ibn Bajja, més conegut simplement com a Ibn Bajja —en àrab أبو بكر محمد بن يحيى بن الصايغ بن باجة, Abū Bakr Muḥammad ibn Yahyà ibn aṣ-Ṣāyiḡ ibn Bājja—, conegut a Europa pel nom llatinitzat d'Avempace, fou un filòsof andalusí nascut a Saragossa entre 1070 i 1090, i mort a Fes el 1138, interessat també en la medicina, la poesia, la física la botànica, la música i l'astronomia.

Nou!!: Filosofia і Avempace · Veure més »

Averrois

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd (en àrab أبو الوليد محمد بن احمد بن رشد, Abū-l-Walīd Muḥammad ibn Ruxd), més conegut simplement com a Ibn Ruixd o, amb el nom llatinitzat, com a Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 - Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, metge, jurista i astrònom de l'Àndalus.

Nou!!: Filosofia і Averrois · Veure més »

Avicebró

Avicebró, com era conegut en llengua romànica Shlomo ibn Yehuda ibn Gabirol —en hebreu שלמה בן יהודה אבן גבירול— (Màlaga, ~1020 - València, ~ 1058), fou un filòsof i poeta jueu de l'Àndalus.

Nou!!: Filosofia і Avicebró · Veure més »

Avicenna

Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (en persa: ابوعلى سينا; en àrab: أبو علي الحسين بن عبد الله بن سينا, Abū ʿAlī al-Ḥusayn ibn ʿAbd Allāh ibn Sīnā) (Afshana, prop de Bukhara, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la medicina.

Nou!!: Filosofia і Avicenna · Veure més »

Axioma

Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.

Nou!!: Filosofia і Axioma · Veure més »

Èdip

Èdip fou un heroi de la mitologia grega, concretament del cicle tebà.

Nou!!: Filosofia і Èdip · Veure més »

Baruch Spinoza

Benedictus de Spinoza, més conegut com a Baruch Spinoza (Amsterdam, 24 de novembre de 1632 – La Haia, 21 de febrer de 1677) fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.

Nou!!: Filosofia і Baruch Spinoza · Veure més »

Bé (filosofia)

Personificació de la bondat, 1839 El bé o bondat és la qualitat moral que porta al subjecte a actuar correctament, és una virtut i un objectiu vital si la persona vol obrar d'acord amb la seva ètica.

Nou!!: Filosofia і Bé (filosofia) · Veure més »

Bellesa

El ''Dorífor'' de Policlet és el cànon estètic més conegut de l'antiguitat. Còpia romana de marbre del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, còpia romana de marbre La bellesa o bellea és una característica d'una persona, animal, lloc, objecte o idea, que proporciona una percepció plaent, de valor personal i cultural, o de satisfacció.

Nou!!: Filosofia і Bellesa · Veure més »

Bertrand Russell

Bertrand Arthur William Russell (Trellech, 18 de maig del 1872 - Penrhyndeudraeth, 2 de febrer del 1970) fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.

Nou!!: Filosofia і Bertrand Russell · Veure més »

Blaise Pascal

Blaise Pascal (Clarmont d'Alvèrnia, 19 de juny del 1623 - París, 19 d'agost del 1662) fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.

Nou!!: Filosofia і Blaise Pascal · Veure més »

Boeci

Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet en llatí Anicius Manlius Severinus Boethius, fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del segle VI, que tingué una gran repercussió en l'Edat mitjana.

Nou!!: Filosofia і Boeci · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Filosofia і Catolicisme · Veure més »

Cervell

Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. '''Cerebel'''. El cervell és un òrgan de la part avant-superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats.

Nou!!: Filosofia і Cervell · Veure més »

Charles Sanders Peirce

Charles Sanders Peirce (Cambridge, Massachusetts, 10 de setembre de 1839 – Milford, Pennsilvània, 19 d'abril de 1914) va ser un filòsof, lògic i científic estatunidenc.

Nou!!: Filosofia і Charles Sanders Peirce · Veure més »

Christian Wolff

Christian Wolff (1679, Breslau - 1754, Halle) va ser un filòsof alemany que va tenir una destacada influència en els postulats racionalistes de Kant.

Nou!!: Filosofia і Christian Wolff · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Filosofia і Ciència · Veure més »

Ciència cognitiva

La ciència cognitiva és un conjunt de disciplines unides per estudiar la cognició i els processos de pensament associats.

Nou!!: Filosofia і Ciència cognitiva · Veure més »

Ciències exactes

Les ciències exactes fan referència a les branques de la ciència que es poden sistematitzar.

Nou!!: Filosofia і Ciències exactes · Veure més »

Ciències naturals

Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.

Nou!!: Filosofia і Ciències naturals · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero, (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC) fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: Filosofia і Ciceró · Veure més »

Cinisme (escola de filosofia)

El cinisme o escola cínica és un corrent filosòfic que es desenvolupà a l'antiga Grècia al segle IV aC.

Nou!!: Filosofia і Cinisme (escola de filosofia) · Veure més »

Ciutadà

Un ciutadà o ciutadana és un membre d'una comunitat política.

Nou!!: Filosofia і Ciutadà · Veure més »

Cogito, ergo sum

René Descartes (1596–1650) Cogito, ergo sum ("penso, per tant sóc", originalment "je pense, donc je suis") és una frase pronunciada per Descartes que resumeix el seu pensament respecte a la veritat i el coneixement.

Nou!!: Filosofia і Cogito, ergo sum · Veure més »

Comportament

Un comportament o conducta és una acció o reacció d'un subjecte davant l'entorn; el conjunt d'activitats que du a terme un animal per relacionar-se amb el medi ambient.

Nou!!: Filosofia і Comportament · Veure més »

Concepte

El concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dóna a algun objecte o treball.

Nou!!: Filosofia і Concepte · Veure més »

Conceptualisme

Pere Abelard i Heloïsa El conceptualisme en filosofia és una teoria que es troba a mig camí entre el nominalisme i l'anomenat realisme medieval o lògic.

Nou!!: Filosofia і Conceptualisme · Veure més »

Coneixement

El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.

Nou!!: Filosofia і Coneixement · Veure més »

Consciència (psicologia)

La consciència és un estat de la ment que permet prendre decisions de manera racional, percebre la realitat i tenir noció del propi jo.

Nou!!: Filosofia і Consciència (psicologia) · Veure més »

Constructivisme (filosofia)

El constructivisme és una perspectiva epistemològica en filosofia que tracta sobre la naturalesa del coneixement científic.

Nou!!: Filosofia і Constructivisme (filosofia) · Veure més »

Cos

El cos d'un ésser viu és la seva part física i material.

Nou!!: Filosofia і Cos · Veure més »

Cos humà

f Les parts del cos humà a la dona i a l'home a l'adultesa El cos humà és l'estructura física i material de l'ésser humà.

Nou!!: Filosofia і Cos humà · Veure més »

Creença

Una creença és un judici de valor, idea o generalització mental no lògica ni raonada que es percep com a realitat i que pot haver estat instal·lada per l'experiència d'alguna vivència o per aprenentatge, no sempre amb consciència d'haver-la adquirida.

Nou!!: Filosofia і Creença · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Filosofia і Cristianisme · Veure més »

David Hume

David Hume va ser un important filòsof escocès del segle XVIII (Edimburg, 7 de maig (26 d'abril segons el calendari antic) del 1711 - 25 d'agost del 1776).

Nou!!: Filosofia і David Hume · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Filosofia і Déu · Veure més »

Decisió per consens

El consens, en sociologia, fa referència a l'acceptació d'una proposició o d'una ideologia (mitjançant un procés concret) per part d'una comunitat.

Nou!!: Filosofia і Decisió per consens · Veure més »

Definició

Una definició és una explicació del significat d'una paraula o expressió mitjançant algun llenguatge, com per exemple el matemàtic o un d'algorítmic.

Nou!!: Filosofia і Definició · Veure més »

Demòcrit d'Abdera

Demòcrit d'Abdera o senzillament Demòcrit (Democritus, Demókritos Δημόκριτος) (Abdera, Tràcia, una colònia de Teos, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, mestre de Nausífanes que, juntament amb Leucip, va ser el primer a postular que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».

Nou!!: Filosofia і Demòcrit d'Abdera · Veure més »

Desig

Antonio Canova: ''Psique reanimada pel petó de l'amor'' El desig (del llatí desidium) és l'ànsia de satisfer una necessitat o una petició interior per a aconseguir alguna cosa.

Nou!!: Filosofia і Desig · Veure més »

Deure

El deure és l'obligació moral de fer o deixar de fer quelcom, independentment del desig d'acomplir-lo.

Nou!!: Filosofia і Deure · Veure més »

Diògenes de Sinop

Diògenes de Sinop Diògenes de Sinop (en llatí: Diogenes, en grec: Διογένης ὁ Σινωπεύς), anomenat el cínic, nascut a Sinop entre el 391 i el 399 aC (o fins i tot fins al 412 aC) i mort a Corint el 323 aC, fou un filòsof cínic.

Nou!!: Filosofia і Diògenes de Sinop · Veure més »

Dictionary of National Biography

Pàgina inicial del primer volum del ''Dictionary'' El Dictionary of National Biography (DNB) (en català: Diccionari de la Biografia Nacional) és un diccionari biogràfic en anglès, publicat per primera vegada entre 1885 i 1901 en 63 volums, en el qual hi apareix en ordre alfabètic, pel cognom, la biografia d'eminents personalitats que van viure al Regne Unit.

Nou!!: Filosofia і Dictionary of National Biography · Veure més »

Dignitat

La dignitat és un dret innat de les persones a ser tractades de manera justa i a reconèixer la seva vàlua en tant que humans.

Nou!!: Filosofia і Dignitat · Veure més »

Disciplina

En la seva accepció més comuna la disciplina és la capacitat d'enfocar els mateixos esforços en aconseguir un fi, tot i que etimològicament, disciplina fa referència a la instrucció donada a un deixeble, accepció que preserva el sentit de la paraula original en llatí (comandament) l'arrel discere significa aprendre.

Nou!!: Filosofia і Disciplina · Veure més »

Diversitat

* Diversitat biològica o biodiversitat, referent a la varietat d'éssers vius què hi ha a la Terra.

Nou!!: Filosofia і Diversitat · Veure més »

Divinitat

La divinitat o el diví és una noció metafísica usada de manera variable segons les diferents confessions i creences i, fins i tot, entre diferents individus dins d'una mateixa fe, per a referir-se a un poder transcendental o als seus atributs i manifestacions en el món; encara que pot fer-ho, no pressuposa l'existència de diversos déus o d'un únic Déu absolut.

Nou!!: Filosofia і Divinitat · Veure més »

Dogmatisme

El dogmatisme és una posició filosòfica que afirma la possibilitat de l'ésser humà d'accedir de forma total i segura al coneixement ple de la realitat que ens envolta.

Nou!!: Filosofia і Dogmatisme · Veure més »

Dret

301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.

Nou!!: Filosofia і Dret · Veure més »

Dualisme

Representació del dualisme per part de René Descartes. Els inputs es transmeten pels òrgans sensorials de l'epífisis al cervell i des d'allà a l'esperit immaterial. El dualisme creu que l'origen de l'univers es pot trobar en dues substàncies bàsiques o dos déus.

Nou!!: Filosofia і Dualisme · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi romà el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Filosofia і Edat antiga · Veure més »

Edat contemporània

Ledat contemporània és el concepte que s'aplica a l'últim gran període històric, que comprèn des de la Revolució Francesa l'any 1789 i arriba fins a la nostra actualitat.

Nou!!: Filosofia і Edat contemporània · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Filosofia і Edat mitjana · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Filosofia і Edat moderna · Veure més »

Edmund Burke

Edmund Burke (Dublín, 12 de gener 1729 — Beaconsfield, 9 de juliol 1797) fou un escriptor, esteta i pensador polític britànic liberal-conservador.

Nou!!: Filosofia і Edmund Burke · Veure més »

Edmund Husserl

Edmund Husserl (Prossnitz, Moràvia, Imperi austríac, 1859 - Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 1938) fou un filòsof alemany d'origen jueu.

Nou!!: Filosofia і Edmund Husserl · Veure més »

Elements clàssics

L'al·legoria dels quatre elements, de Louis Finson (1611) Els quatre elements clàssics són l'aigua, la terra, el foc i l'aire.

Nou!!: Filosofia і Elements clàssics · Veure més »

Empirisme

John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al segle XVIII que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.

Nou!!: Filosofia і Empirisme · Veure més »

Epicur

Epicur -Epicurus Ἐπίκουρος- (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC) fou un filòsof grec.

Nou!!: Filosofia і Epicur · Veure més »

Epicureisme

L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els segles III aC i III dC.

Nou!!: Filosofia і Epicureisme · Veure més »

Epistemologia

L'epistemologia (del grec "epistêmé" ('coneixement, ciència'), i "logos" ('paraula, discurs', de forma derivada 'raonament'), també anomenada gnoseologia i en certs contextos teoria del coneixement, és la disciplina de la filosofia que s'ocupa del coneixement i de les seves limitacions.

Nou!!: Filosofia і Epistemologia · Veure més »

Epokhé

Epokhé, del grec ἐποχή, 'suspensió' o 'abstenció', és un concepte originat en la filosofia grega, utilitzat principalment pel corrent de l'escepticisme.

Nou!!: Filosofia і Epokhé · Veure més »

Escepticisme

El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC).

Nou!!: Filosofia і Escepticisme · Veure més »

Esfinx

La Gran Esfinx de Gizeh. Lesfinx és una figura de la mitologia grega i egípcia.

Nou!!: Filosofia і Esfinx · Veure més »

Església Catòlica Romana

LEsglésia Catòlica, també coneguda com a Església Catòlica Romana, és l'església més gran del món cristià.

Nou!!: Filosofia і Església Catòlica Romana · Veure més »

Essència

L'essència (del llatí essentia) és un concepte filosòfic que designa el conjunt d'atributs d'un objecte o substància que el fan ser el que és, i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seva identitat.

Nou!!: Filosofia і Essència · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Filosofia і Estat · Veure més »

Estètica

oli pintat l'any 1919. Amedeo Modigliani (1884 - 1920), The Barnes Foundation. Merion, Pennsilvània, Estats Units d'Amèrica L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que té per objecte d'estudi l'essència i la percepció de la bellesa.

Nou!!: Filosofia і Estètica · Veure més »

Estoïcisme

L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).

Nou!!: Filosofia і Estoïcisme · Veure més »

Estructuralisme

L'estructuralisme és una escola teòrica de les ciències socials i humanes originada amb Ferdinand de Saussure.

Nou!!: Filosofia і Estructuralisme · Veure més »

Etnocentrisme

Etnocentrisme és l'acte d'entendre, jutjar o avaluar un altre grup ètnic i/o cultura i/o grup social d'acord amb els estàndards i valors de la cultura o grup propis.

Nou!!: Filosofia і Etnocentrisme · Veure més »

Euclides

Euclides (en grec: Εὐκλείδης), també conegut com a Euclides d'Alexandria (floruit el 300 aC), fou un matemàtic grec, conegut avui en dia com "el pare de la geometria".

Nou!!: Filosofia і Euclides · Veure més »

Europa Occidental

Els estats de l'Europa Occidental Europa - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'Occidental i una altra d'Oriental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Nou!!: Filosofia і Europa Occidental · Veure més »

Existencialisme

Lexistencialisme és un moviment filosòfic que situa l'existència humana en el centre de la reflexió.

Nou!!: Filosofia і Existencialisme · Veure més »

Experiència

Experiència és un concepte general que comprèn el coneixement d'alguna cosa o d'algun fet, per mitjà de l'exposició a aquestes.

Nou!!: Filosofia і Experiència · Veure més »

Experiment mental

Un experiment mental (o Gedankenexperiment en pseudoalemany) és una proposta d'experiment, sovint impossible de realitzar en la pràctica, que intenta provar o il·lustrar una hipòtesi o teoria.

Nou!!: Filosofia і Experiment mental · Veure més »

Fal·làcia

Una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent en el raonament d'una argumentació, independentment de si es basa en premisses veritables.

Nou!!: Filosofia і Fal·làcia · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Filosofia і Física · Veure més »

Física aristotèlica

El filòsof Aristòtil, representat en una pintura de Rembrandt. Anomenem física aristotèlica a les moltes teories sobre la naturalesa de la física que va desenvolupar el filòsof grec Aristòtil (384 aC – 322 aC).

Nou!!: Filosofia і Física aristotèlica · Veure més »

Fe

Triumph of Faith over Idolatry. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.

Nou!!: Filosofia і Fe · Veure més »

Fenomenologia

Edmund Husserl (1859-1938). La fenomenologia (del grec antic φαινόμενoν, 'el que es mostra' i λογος, 'estudi') és una branca de la filosia que tracta dels fenòmens com a continguts de consciència.

Nou!!: Filosofia і Fenomenologia · Veure més »

Fernando Savater

Fernando Fernández-Savater Martín (Sant Sebastià, 21 de juny 1947) és un filòsof i escriptor espanyol.

Nou!!: Filosofia і Fernando Savater · Veure més »

Fiódor Dostoievski

Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski (Moscou, 11 de novembre de 1821 - Sant Petersburg, 9 de febrer de 1881) fou un dels escriptors més grans de la literatura russa.

Nou!!: Filosofia і Fiódor Dostoievski · Veure més »

Filó d'Alexandria

Filó d'Alexandria o Filó Jueu (Philon Judaeus) (Alexandria, c. 13 aC? - 50 dC) és considerat el primer filòsof jueu.

Nou!!: Filosofia і Filó d'Alexandria · Veure més »

Filosofia

Plató i Aristòtil en el quadre l'''Escola d'Atenes'' de Raffaello Sanzio. La filosofia (del grec "Φιλοσοφία" philo-sophia, "amor per la saviesa") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa.

Nou!!: Filosofia і Filosofia · Veure més »

Filosofia analítica

La filosofia analítica és un corrent filosòfic dominant durant el segle XX, que va centrar l'atenció en la lògica matemàtica, l'anàlisi del llenguatge, i en general, la identificació amb la concepció científica de la natura.

Nou!!: Filosofia і Filosofia analítica · Veure més »

Filosofia antiga

La filosofia antiga és la filosofia desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans.

Nou!!: Filosofia і Filosofia antiga · Veure més »

Filosofia contemporània

La filosofia contemporània és el nom que reben els diferents corrents filosòfics de la filosofia del segle XIX, la filosofia del segle XX i posteriors.

Nou!!: Filosofia і Filosofia contemporània · Veure més »

Filosofia continental

Filosofia continental és un terme que engloba diversos moviments filosòfics europeus dels segles XIX i XX.

Nou!!: Filosofia і Filosofia continental · Veure més »

Filosofia de la ciència

La filosofia de la ciència és una branca de l'epistemologia que intenta estudiar la validesa dels enunciats científics i provar si aquesta s'adequa a la realitat.

Nou!!: Filosofia і Filosofia de la ciència · Veure més »

Filosofia de la història

La filosofia de la història és una disciplina que intenta entendre com funciona la història.

Nou!!: Filosofia і Filosofia de la història · Veure més »

Filosofia de la llengua

La filosofia de la llengua és una branca de la filosofia que s'ocupa de la naturalesa de la llengua (aprenentatge, creació, significat, referències, usos, etc.) així com de la interpretació, la comunicació i la traducció.

Nou!!: Filosofia і Filosofia de la llengua · Veure més »

Filosofia de la ment

La filosofia de la ment és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa de la ment, els esdeveniments, funcions i propietats d'aquesta, el conscient i la relació que té tot això amb el cos físic, particularment amb el cervell.

Nou!!: Filosofia і Filosofia de la ment · Veure més »

Filosofia de les matemàtiques

La filosofia de les matemàtiques és una branca de la filosofia.

Nou!!: Filosofia і Filosofia de les matemàtiques · Veure més »

Filosofia del dret

La Filosofia del Dret és una branca de la Filosofia que estudia els fonaments filosòfics que regeixen la creació i aplicació del Dret.

Nou!!: Filosofia і Filosofia del dret · Veure més »

Filosofia grega

Plató La filosofia grega és un període de la història de la filosofia comprès, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el període presocràtic (segle VI aC) i la filosofia hel·lenística, que finalitzaria, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 aC.

Nou!!: Filosofia і Filosofia grega · Veure més »

Filosofia hel·lenística

La filosofia hel·lenística és la filosofia grega del període hel·lenístic.

Nou!!: Filosofia і Filosofia hel·lenística · Veure més »

Filosofia medieval

S'anomena filosofia medieval la que es desenvolupa a Occident durant l'edat mitjana, des de la fi de l'edat antiga, amb la caiguda de l'imperi Romà d'Occident (476), fins al sorgiment del Renaixement, amb la caiguda de Constantinoble l'any 1453.

Nou!!: Filosofia і Filosofia medieval · Veure més »

Filosofia natural

Filosofia natural o filosofia de la naturalesa (en llatí philosophia naturalis), és un terme aplicat a l'estudi de la natura i de l'univers físic que fou el predominant abans del desenvolupament de la ciència moderna.

Nou!!: Filosofia і Filosofia natural · Veure més »

Filosofia oriental

Pintura xinesa del segle XII il·lustrant el tema "El confucianisme, el taoisme i el budisme fan u" S'anomena filosofia oriental un conjunt de maneres de pensar que abasten religions com l'hinduisme i el jainisme, ensenyaments com el taoisme i el budisme, les tècniques del ioga o els koan del Japó i, fins i tot, certes formes de l'islam i del cristianisme.

Nou!!: Filosofia і Filosofia oriental · Veure més »

Filosofia política

La filosofia política és una branca de la filosofia que estudia els conceptes sobre el poder, l'organització política, les lleis i la relació social entre els individus.

Nou!!: Filosofia і Filosofia política · Veure més »

Fonamentació

Fonamentació El fonament és un element constructiu funcional constituït per dos components: L'element estructural o fonament pròpiament dit és qui té la funció de "rebre, donar resposta i transmetre al terreny o roca, els esforços que s'exerceixen sobre l'estructura resistent o en el mateix fonament; i el terreny o roca és el component que ha de suportar i donar resposta als esforços que els transmet el fonament durant tota la vida prevista de la construcció.

Nou!!: Filosofia і Fonamentació · Veure més »

Forquilla de Hume

En filosofia, el terme forquilla de Hume pot ser usat per a referir-se a una de les diverses distincions i dilemes elaborats per David Hume (tot i que aquesta distinció és una qüestió de cert desacord).

Nou!!: Filosofia і Forquilla de Hume · Veure més »

Francis Bacon

Francis Bacon (Londres, 22 de gener del 1561 – Highgate, Londres, 9 d'abril del 1626) va ser un filòsof, estadista, francmaçó i assagista anglès.

Nou!!: Filosofia і Francis Bacon · Veure més »

Franz Kafka

Franz Kafka (Praga —llavors Imperi austrohongarès, actualment Txèquia—, 3 de juliol del 1883 – Kierling —actualment part de la ciutat de Klosterneuburg, Àustria—, 3 de juny de 1924) fou un escriptor d'origen jueu en llengua alemanya.

Nou!!: Filosofia і Franz Kafka · Veure més »

Friedrich Schelling

Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling (Leonberg, Baden-Württemberg, 27 de gener de 1775 - Ragaz, 20 d'agost de 1854), va ser un filòsof alemany, un dels màxims exponents de l'idealisme i de la tendència romàntica alemanya.

Nou!!: Filosofia і Friedrich Schelling · Veure més »

Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del segle XX.

Nou!!: Filosofia і Friedrich Wilhelm Nietzsche · Veure més »

Fundació Ars

La Fundació Ars, abans coneguda com a Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell (1978 - 1987), i també com Fundació Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell (1987 - 1998), té per objecte social la difusió de la cultura –idees, arts i lletres.

Nou!!: Filosofia і Fundació Ars · Veure més »

Geografia

Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.

Nou!!: Filosofia і Geografia · Veure més »

Georg Wilhelm Friedrich Hegel

Georg Wilhelm Friedrich Hegel (Stuttgart, Württemberg, 27 d'agost del 1770 - Berlín, Prússia, 14 de novembre del 1831) va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.

Nou!!: Filosofia і Georg Wilhelm Friedrich Hegel · Veure més »

George Berkeley

George Berkeley (Thomastown, Kilkenny, 12 de març del 1685 - 14 de gener del 1753), també conegut com a bisbe Berkeley, va ser un filòsof irlandès de pares anglesos.

Nou!!: Filosofia і George Berkeley · Veure més »

George Edward Moore

George Edward Moore (4 de novembre del 1873 – 24 d'octubre del 1958), filòsof britànic, conegut pel seu paper en el desenvolupament de la filosofia occidental contemporània, la seva contribució a la teoria ètica i la seva defensa del realisme filosòfic.

Nou!!: Filosofia і George Edward Moore · Veure més »

Giordano Bruno

Giordano Bruno, de naixement Filippo Bruno (Nola, Nàpols, 1548-Roma, 17 de febrer del 1600) va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.

Nou!!: Filosofia і Giordano Bruno · Veure més »

Giovanni Pico della Mirandola

Giovanni Pico della Mirandola (Ferrara, 24 de febrer de 1463 - 17 de novembre de 1494) fou un humanista i pensador italià.

Nou!!: Filosofia і Giovanni Pico della Mirandola · Veure més »

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Nou!!: Filosofia і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »

Gottlob Frege

Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany que va fundar la filosofia analítica. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.

Nou!!: Filosofia і Gottlob Frege · Veure més »

Govern

Parlament de Catalunya. Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.

Nou!!: Filosofia і Govern · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Filosofia і Grècia · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Filosofia і Grec antic · Veure més »

Guersònides

Leví ben Guerson, conegut pels escriptors cristians com a Guersònides, Leo de Bannolis o Balneolis, Leo Judaeus i pels escriptors hebreus com a RaLBaG (acrònim de Rabí Leví Ben Guerson) va ser un erudit jueu del, que va escriure sobre teologia, filosofia, matemàtiques i astronomia.

Nou!!: Filosofia і Guersònides · Veure més »

Guillem d'Occam

Guillem d'Occam (Occam, Surrey, aprox.

Nou!!: Filosofia і Guillem d'Occam · Veure més »

Gust

Papil·la gustativa El gust (en plural gustos o gusts) és un sentit que consisteix en percebre i registrar el sabor i identificar certes substàncies solubles en la saliva per mitjà d'algunes de llurs qualitats químiques.

Nou!!: Filosofia і Gust · Veure més »

Hans-Georg Gadamer

Placa commemorativa en honor a Hans-Georg Gadamer Hans-Georg Gadamer (1900-2002) va ser un filòsof alemany que va conrear l'hermenèutica i va realitzar comentaris sobre la filosofia antiga.

Nou!!: Filosofia і Hans-Georg Gadamer · Veure més »

Henry Sidgwick

Henry Sidgwick (31 de maig de 1838-28 d'agost de 1900) va ser un filòsof utilitarista i economista anglès.

Nou!!: Filosofia і Henry Sidgwick · Veure més »

Heràclit d'Efes

Heràclit d'Efes (544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) (en grec antic - Herákleitos ho Ephésios - Herakleitos l'Efesi) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor, fill de Blisó.

Nou!!: Filosofia і Heràclit d'Efes · Veure més »

Hermenèutica

Hermes, missatger dels déus, origen del mot 'hermenèutica' L'hermenèutica (del grec ἑρμηνευτικὴ τέχνη, 'art d'explicar, traduir o interpretar') és l'art d'interpretar texts, especialment el d'interpretar els texts sagrats.

Nou!!: Filosofia і Hermenèutica · Veure més »

Hesíode

Hesíode (Hesiodus) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més rellevants de la primera literatura grega, famós per transcriure alguns dels mites més coneguts de la seva època.

Nou!!: Filosofia і Hesíode · Veure més »

Història

''Historia'', al·legoria de la història, pintura de Nikolaos Gysis (1892) La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Nou!!: Filosofia і Història · Veure més »

Homer

Homer, Ὅμηρος en grec antic, és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Nou!!: Filosofia і Homer · Veure més »

Humà

Els humans, éssers humans o homes (Homo sapiens) són primats bípedes de la família dels homínids.

Nou!!: Filosofia і Humà · Veure més »

Ibn Tufayl

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Tufayl al-Qaysí al-Andalussí al-Qurtubí al-Ixbilí, més conegut simplement com a Ibn Tufayl (en àrab أبو بكر محمد بن عبد الملك بن محمد بن طفيل القيسي الأندلسي) (Uadi-Ash, actual Guadix, c.1110 - Marràqueix, 1185), fou un filòsof, metge, matemàtic i poeta musulmà de l'Àndalus.

Nou!!: Filosofia і Ibn Tufayl · Veure més »

Idea

Idees Una idea és un producte del pensament, l'expressió d'un concepte.

Nou!!: Filosofia і Idea · Veure més »

Idealisme

L'idealisme en filosofia és la teoria de la realitat i del coneixement que atribueix un paper clau a la ment en l'estructura del món percebut.

Nou!!: Filosofia і Idealisme · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Les Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) és un corrent filosòfic, polític i social europeu que va aparèixer al Regne de França,DDAA, La Gran Enciclopèdia en català (2004) p. 8227 al Regne Unit i a Alemanya a finals el Segle XVII.

Nou!!: Filosofia і Il·lustració · Veure més »

Immanuel Kant

Immanuel Kant (22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.

Nou!!: Filosofia і Immanuel Kant · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Filosofia і Imperi Romà · Veure més »

Infinit

El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.

Nou!!: Filosofia і Infinit · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Filosofia і Inquisició · Veure més »

Institut religiós

A l'Església Catòlica un institut religiós és un institut de vida consagrada format per persones que professen una vida i estat religiós, és a dir, que fan vots religiosos públics perpetus o temporals i viuen en una comunitat religiosa.

Nou!!: Filosofia і Institut religiós · Veure més »

InteLex Past Masters Online

InteLex Past Masters Online és una base de dades d'obres filosòfiques accessible a text complet en línia duta per l'editorial Catalogue InteLex Corporation.

Nou!!: Filosofia і InteLex Past Masters Online · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 4 de gener de 1643 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 31 de març de 1727) fou un físic, matemàtic i filòsof anglès.

Nou!!: Filosofia і Isaac Newton · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Filosofia і Islam · Veure més »

Jacques Derrida

Jacques Derrida (El-Bihar, Algèria, 15 de juliol del 1930 — París, 8 d'octubre del 2004), francès nascut a Algèria, considerat un dels més influents pensadors i filòsofs contemporanis.

Nou!!: Filosofia і Jacques Derrida · Veure més »

Jacques Lacan

Jacques-Marie Émile Lacan (París, 1901-1981) fou un psiquiatre i psicoanalista francès.

Nou!!: Filosofia і Jacques Lacan · Veure més »

Jacques-Louis David

Jacques-Louis David (París, 30 d'agost de 1748 – Brussel·les, 29 de desembre de 1825) va ser un pintor francès que va influir decisivament en el desenvolupament de l'estil neoclàssic, sent considerat el més prominent pintor de l'època.

Nou!!: Filosofia і Jacques-Louis David · Veure més »

Jean-Jacques Rousseau

Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, Suïssa, el 28 de juny de 1712 – Ermenonville, França, 2 de juliol de 1778) fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.

Nou!!: Filosofia і Jean-Jacques Rousseau · Veure més »

Jean-Paul Sartre

Jean-Paul Charles Aymard Sartre, més conegut com a Jean-Paul Sartre, (París, 21 de juny de 1905 - París, 15 d'abril de 1980) fou un filòsof, professor, crític literari i escriptor (teatre, novel·la, periodisme) francès.

Nou!!: Filosofia і Jean-Paul Sartre · Veure més »

Jo

El jo és la construcció d'una persona, l'essència que aglutina els diferents trets de la personalitat i que la distingeix com a individu diferent dels altres; és la consciència de ser un mateix enfront l'alteritat.

Nou!!: Filosofia і Jo · Veure més »

Joan Duns Escot

Joan Duns Escot (1265 - 8 de novembre de 1308) fou un frare franciscà, teòleg i filòsof escocès, de vida breu.

Nou!!: Filosofia і Joan Duns Escot · Veure més »

Johann Gottlieb Fichte

Johann Gottlieb Fichte (AFI: ˈjoːhan ˈɡɔtliːp ˈfɪçtə) (Rammenau, 19 de maig de 1762 - Berlín, 27 de gener de 1814) fou un filòsof alemany.

Nou!!: Filosofia і Johann Gottlieb Fichte · Veure més »

Johann Wolfgang von Goethe

Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt del Main, 28 d'agost del 1749 - Weimar, 22 de març de 1832) va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.

Nou!!: Filosofia і Johann Wolfgang von Goethe · Veure més »

John Locke

John Locke (Wrington, a prop de Bristol, 29 d'agost de 1632 – Oates, Essex, 28 d'octubre 1704) fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.

Nou!!: Filosofia і John Locke · Veure més »

Jonathan Edwards

Jonathan Edwards (East Windsor, 5 d'octubre, 1703 - Princeton, 22 de març, 1758) fou un predicador i teòleg nord-americà.

Nou!!: Filosofia і Jonathan Edwards · Veure més »

Joseph Butler

Joseph Butler (Wantage, Berkshire, 1692 - Bath, Somerset, 1752) va ser un filòsof anglès, bisbe de Bristol.

Nou!!: Filosofia і Joseph Butler · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Filosofia і Judaisme · Veure més »

Judici

El judici o juí és l'acte mitjançant el qual es comparen dos conceptes i s'afirma o nega la seva conveniència o veracitat.

Nou!!: Filosofia і Judici · Veure més »

Justícia

Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.

Nou!!: Filosofia і Justícia · Veure més »

Karl Marx

''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com Karl Marx, (Trèveris, 5 de maig de 1818 – Londres, 14 de març de 1883) va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.

Nou!!: Filosofia і Karl Marx · Veure més »

Karl Popper

Tomba de Karl Popper Sir Karl Raimund Popper, Kt, CH, FRS, FBA (Viena, Imperi austrohongarès, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994) fou un dels filòsofs i sociòlegs més importants del segle XX.

Nou!!: Filosofia і Karl Popper · Veure més »

Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Nou!!: Filosofia і Lògica · Veure més »

Lògica matemàtica

La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.

Nou!!: Filosofia і Lògica matemàtica · Veure més »

Literatura

Llibres antics del Col·legi Merton de la Universitat d'Oxford La literatura és l'art d'escriure.

Nou!!: Filosofia і Literatura · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Filosofia і Llatí · Veure més »

Llei científica

Una llei científica és una proposició científica que afirma una relació constant entre dues o més variables, cadascuna de les quals representa (almenys parcial i indirectament) una propietat de sistemes concrets.

Nou!!: Filosofia і Llei científica · Veure més »

Llenguatge

Un document exemple de llenguatge enginyeril El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emisora i la receptora.

Nou!!: Filosofia і Llenguatge · Veure més »

Llibertat

La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.

Nou!!: Filosofia і Llibertat · Veure més »

Llista cronològica de filòsofs occidentals

En aquesta llista cronològica de filòsofs occidentals s'hi inclouen personatges que, tot i no ser considerats purament com a filòsofs, han influït de manera important en el pensament occidental.

Nou!!: Filosofia і Llista cronològica de filòsofs occidentals · Veure més »

Lliure albir

El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.

Nou!!: Filosofia і Lliure albir · Veure més »

Logos

Logos (en grec antic λóγος) significa 'raonament', 'argumentació', 'parla' o 'discurs'.

Nou!!: Filosofia і Logos · Veure més »

Lucreci

Lucreci (Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un filòsof i poeta llatí, autor del poema didàctic De rerum natura, l'única obra seva conservada, que descriu el món segons els principis d'Epicur i de l'atomisme.

Nou!!: Filosofia і Lucreci · Veure més »

Maimònides

Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon —en hebreu משה בן מימון, Moixè ben Maymon; en àrab موسى بن ميمون, Mūsà ibn Maymūn; literalment «Moisès, fill de Maimon»— o Rambam —en hebreu רמב"ם, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí —en àrab ‏ أبو عمران موسى بن عبيد الله ميمون القرطبي, Abū ʿImrān Mūsà b. ʿUbayd Allāh Maymūn al-Qurṭubī—fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.

Nou!!: Filosofia і Maimònides · Veure més »

Marsilio Ficino

Marsilio Ficino Marsilio Ficino (1433- 1499) va ser un humanista italià del Renaixement.

Nou!!: Filosofia і Marsilio Ficino · Veure més »

Marxisme

200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.

Nou!!: Filosofia і Marxisme · Veure més »

Matemàtic

Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Un matemàtic és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.

Nou!!: Filosofia і Matemàtic · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre aquests (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Filosofia і Matemàtiques · Veure més »

Material

Dos materials diferents, comparats de manera macroscòpica, microscòpica i nanoscòpica respectivament, d'esquerra dreta Un material és una substància sòlida amb estructura i propietats homogènies que s'utilitza per a la fabricació de productes, incloent habitatge, transport, vestits, comunicacions, alimentació, oci i altres.

Nou!!: Filosofia і Material · Veure més »

Materialisme

El terme materialisme designa una disposició d'esperit que consisteix a servir-se de la realitat tangible o "matèria" com a base del saber i el coneixement i, per extensió, d'una visió de la vida.

Nou!!: Filosofia і Materialisme · Veure més »

Materialisme històric

El materialisme històric és una doctrina filosòfica proposada per Karl Marx com a motor de la història.

Nou!!: Filosofia і Materialisme històric · Veure més »

Mecanicisme

El mecanicisme és una doctrina filosòfica que explica la realitat a partir de, tan sols, les lleis mecàniques del moviment.

Nou!!: Filosofia і Mecanicisme · Veure més »

Ment

frenològicOliver Elbs, ''Neuro-Esthetics: Mapological foundations and applications (Map 2003)'', (Munich 2005) del cervell. La frenologia va ser un dels primers intents de correlacionar les funcions mentals amb parts específiques del cervell. epífisis del cervell i d'allí a l'esperit immaterial.Descartes, R. (1641) ''Meditations on First Philosophy'', in ''The Philosophical Writings of René Descartes'', trans. by J. Cottingham, R. Stoothoff and D. Murdoch, Cambridge: Cambridge University Press, 1984, vol. 2, pp. 1-62. La ment és la construcció psicològica que aglutina els actes de percepció, cognició, emoció, etc., és a dir, el conjunt de les funcions psíquiques—una característica dels humans, però que també pot ser vàlida per a altres formes de vida Dictionary.com, "mind": "1.

Nou!!: Filosofia і Ment · Veure més »

Metafísica

La metafísica és la branca de la filosofia que investiga els principis de la realitat a un nivell d'abstracció que transcendeix el de qualsevol altra disciplina.

Nou!!: Filosofia і Metafísica · Veure més »

Metodologia

Metodologia és l'anàlisi sistemàtica i teòrica dels mètodes aplicats a un àmbit d'estudi.

Nou!!: Filosofia і Metodologia · Veure més »

Michel de Montaigne

Michel Eyquem de Montaigne (castell de Montaigne, Perigord, 28 de febrer del 1533 - 13 de setembre del 1592) va ser un pensador i un polític francès del Renaixement.

Nou!!: Filosofia і Michel de Montaigne · Veure més »

Michel Foucault

Michel Foucault (Poitiers, 15 d'octubre de 1926 - París, 26 de juny de 1984) va ser un filòsof francès i titular d'una càtedra al Collège de France, a la qual va donar el títol dHistòria dels sistemes de pensament.

Nou!!: Filosofia і Michel Foucault · Veure més »

Mite

gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, protagonitzats per éssers sobrenaturals o extraordinaris, tals com déus, semidéus, herois, monstres o personatges fantàstics, els quals busquen donar una explicació a un fet o fenomen.

Nou!!: Filosofia і Mite · Veure més »

Model heliocèntric

El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.

Nou!!: Filosofia і Model heliocèntric · Veure més »

Modernitat

El concepte de modernitat abasta una sèrie de moviments culturals que es van desenvolupar a les societats occidentals de finals del segle XIX i del segle XX, en els camps de l'art, de l'arquitectura de la música, de literatura i el catolicisme (vegeu crisi modernista i Nova Teologia).

Nou!!: Filosofia і Modernitat · Veure més »

Monoteisme

El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença en un Déu únic, sovint amb els dons de l'omnisciència, omnipotència i omnipresència.

Nou!!: Filosofia і Monoteisme · Veure més »

Moral

''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.

Nou!!: Filosofia і Moral · Veure més »

Natura

La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò que existeix a l'Univers, i que no és artificial o imaginat.

Nou!!: Filosofia і Natura · Veure més »

Naturalisme (filosofia)

El terme naturalisme, del llatí naturalis, el que està d'acord i es deriva de la naturalesa (natura), s'usa sovint per designar realitats diverses, dos d'elles, especialment, han quallat al llarg de la història en dos moviments que s'han autodesignat amb la paraula naturalisme: en primer lloc, totes aquelles concepcions filosòfiques, de molt divers contingut, que tenen com a característica unificadora el considerar a la natura, quant totalitat de realitats físiques existents, com el principi únic i absolut de la realitat; és aquest un naturalisme filosòfic, en segon lloc, un moviment estètic, representat sobretot en literatura, que s'ocupa, com a objecte de representació artística, exclusivament de les produccions de la naturalesa, és aquest un naturalisme literari-artístic.

Nou!!: Filosofia і Naturalisme (filosofia) · Veure més »

Navalla d'Occam

El principi de la navalla d'Occam (o navalla d'Ockham) és atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del segle XIV, i que forma la base del mètode reduccionista.

Nou!!: Filosofia і Navalla d'Occam · Veure més »

Neoplatonisme

El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles III dC i VI dC.

Nou!!: Filosofia і Neoplatonisme · Veure més »

Nicolau de Cusa

Nicolau de Cusa (Cusa, Trèveris 1401 - Todi, Úmbria 11 d'agost de 1464) va ser un teòleg i filòsof tardomedieval, considerat el pare de la filosofia alemanya i personatge clau en la transició del pensament medieval al del Renaixement, un dels primers filòsofs de la modernitat.

Nou!!: Filosofia і Nicolau de Cusa · Veure més »

Nicolau Maquiavel

Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.

Nou!!: Filosofia і Nicolau Maquiavel · Veure més »

Nombre

Un nombre és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.

Nou!!: Filosofia і Nombre · Veure més »

Nominalisme

El nominalisme és una postura filosòfica, crítica davant el platonisme, que es va desenvolupar a l'edat mitjana.

Nou!!: Filosofia і Nominalisme · Veure més »

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Nou!!: Filosofia і Occident · Veure més »

Ontologia

L’ontologia és l'estudi de l'ésser o de l'existència.

Nou!!: Filosofia і Ontologia · Veure més »

Orient Pròxim

L'Orient Pròxim en un sentit més ampli L'Imperi otomà el 1812 L'Orient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.

Nou!!: Filosofia і Orient Pròxim · Veure més »

Paracels

Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim,No està clar que es tracti del seu veritable nom; se’l coneix així tan sols a partir de la seva mort conegut com a Paracels (Einsiedeln, Suïssa, 11 de novembre o 17 de desembre del 1493 – Salzburg, 24 de setembre del 1541), fou un metge, alquimista i astròleg.

Nou!!: Filosofia і Paracels · Veure més »

Paradoxes de Zenó

Les paradoxes de Zenó són una sèrie de paradoxes o apories, ideades per Zenó d'Elea (filòsof de l'escola d'Elea), per donar suport a la doctrina de Parmènides que les sensacions que obtenim del món són il·lusòries, i concretament, que no existeix el moviment.

Nou!!: Filosofia і Paradoxes de Zenó · Veure més »

Parmènides d'Elea

Vèlia (Elea en grec), la ciutat on va néixer Parmènides Parmènides d'Elea (en llatí Parmenides, en grec, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou un dels filòsofs més importants de l'antiga Grècia (pertany al gran grup dels presocràtics).

Nou!!: Filosofia і Parmènides d'Elea · Veure més »

Pensament

Detall d'''El pensador'', Auguste Rodin Una parella prenent una decisió El pensament és el producte de la ment en l'acte de pensar, és a dir, les construccions mentals elaborades fruit de l'activitat del cervell.

Nou!!: Filosofia і Pensament · Veure més »

Pensament de l'Índia

La noció de pensament de l'Índia fa referència a les diverses escoles (en sànscrit: dàrxanes) i doctrines filosòfiques i espirituals (dharma) originàries del subcontinent indi, com l'hinduisme, el budisme, el jainisme, etc.

Nou!!: Filosofia і Pensament de l'Índia · Veure més »

Pensament xinès

El pensament xinès fa referència a les diferents escoles de pensament creades a la Xina.

Nou!!: Filosofia і Pensament xinès · Veure més »

Percepció

La percepció, dins del sistema general de processament de la informació o sistema cognitiu, ha estat definida com el procés d'extracció activa d'informació i d'elaboració de representacions.

Nou!!: Filosofia і Percepció · Veure més »

Pere Abelard

Pere Abelard (en francès: Pierre Abélard, en llatí: Petrus Abelardus, Ar Palez, Bretanya, 1079 - Abadia de Cluny, Châlons sur Saone, Borgonya, 1142) fou un filòsof i escolàstic bretó.

Nou!!: Filosofia і Pere Abelard · Veure més »

Persona

Siluetes de persones Una persona és un ésser, tal com un humà, que té certes capacitats o atributs que li confereixen aquest caràcter.

Nou!!: Filosofia і Persona · Veure més »

Petrus Ramus

Petrus Ramus o Pierre de la Ramée va ser un filòsof i matemàtic francès, del segle XVI, assassinat en la massacre de Sant Bartomeu.

Nou!!: Filosofia і Petrus Ramus · Veure més »

Pirró d'Elis

Πύρρων Pirró d'Elis, (en llatí: Pyrrion i en grec) (360 aC - 270 aC); filòsof grec, creador de l'escepticisme com a corrent filosòfic (corrent ja suggerit parcialment per alguns sofistes i megàrics), natural d'Elis, ciutat provincial al nord-oest del Peloponès, Grècia; fill de Pleistarc i d'una família pobre, fou el primer filòsof escèptic que va fer del dubte el problema central de tota la seva filosofia (tot i que alguns sofistes abans que ell ja practicaven un dubte radical en la seva filosofia).

Nou!!: Filosofia і Pirró d'Elis · Veure més »

Pitàgores

Pitàgores de Samos o senzillament Pitàgores (en grec) (finals del segle VI aC.) va ser un filòsof i matemàtic grec.

Nou!!: Filosofia і Pitàgores · Veure més »

Plató

Plató —Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab— (ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia.

Nou!!: Filosofia і Plató · Veure més »

Plotí

Plotí (205 - 270), en grec Πλωτίνος, en llatí Plotinus, fou el principal filòsof del neoplatonisme, corrent que integrà també Numeni d'Apamea, Porfiri, Jàmblic i Procle.

Nou!!: Filosofia і Plotí · Veure més »

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a realitzar una acció en un grup determinat.

Nou!!: Filosofia і Política · Veure més »

Porfiri

Porfiri (232/233, Tir - c. 304, Roma) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i Longí.

Nou!!: Filosofia і Porfiri · Veure més »

Positivisme

El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.

Nou!!: Filosofia і Positivisme · Veure més »

Pragmatisme

El pragmatisme és un moviment filosòfic que considera que les conseqüències pràctiques i els efectes reals són components vitals del significat i la veritat.

Nou!!: Filosofia і Pragmatisme · Veure més »

Precepte moral

Un precepte moral és una norma ètica que obliga a complir-la per als que estan dins un sistema moral concret.

Nou!!: Filosofia і Precepte moral · Veure més »

Presocràtics

Se sol anomenar presocràtics els pensadors grecs anteriors a Sòcrates, tot i que aquesta denominació tampoc és absolutament exacta, ja que alguns serien contemporanis seus i no anteriors (com és el cas dels pluralistes Demòcrit i Leucip).

Nou!!: Filosofia і Presocràtics · Veure més »

Principi

*L'inici d'algun esdeveniment.

Nou!!: Filosofia і Principi · Veure més »

Problema dels universals

En el curs de la filosofia medieval, el debat sobre els universals és un bon reflex de les dificultats per dotar de nous sentits les velles aspiracions sobre el coneixement.

Nou!!: Filosofia і Problema dels universals · Veure més »

Problema ment-cos

El problema ment-cos és el nom que rep en filosofia de la ment l'estudi de les relacions entre la ment i el cos, és a dir, entre la part física de l'ésser humà i la seva part no material, anomenada històricament ànima o esperit.

Nou!!: Filosofia і Problema ment-cos · Veure més »

Procle

Procle (Proclus) (Constantinoble, 412 dC - Atenes, 485 dC), anomenat també el successor o diadochos (en grec: Próklos ho Diádokhos; en llatí: Proclus Lycaeus), fou un filòsof neoplatònic, contemporani de Plutarc.

Nou!!: Filosofia і Procle · Veure més »

Propietat privada

La propietat privada és el nom que rep el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre una mercaderia tangible o no-tangible.

Nou!!: Filosofia і Propietat privada · Veure més »

Proposició

Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.

Nou!!: Filosofia і Proposició · Veure més »

Psicologia

'''Psi''', La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.

Nou!!: Filosofia і Psicologia · Veure més »

Raó

La raó és una facultat que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.

Nou!!: Filosofia і Raó · Veure més »

Racó Català

Racó Català és un mitjà de comunicació íntegrament digital i exclusivament en català editat per Tirabol Produccions, posat en funcionament el 4 de març de l'any 1999 pels llavors estudiants Joan Camp, Oriol Morell i Guillem Sureda.

Nou!!: Filosofia і Racó Català · Veure més »

Racionalisme (filosofia)

El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.

Nou!!: Filosofia і Racionalisme (filosofia) · Veure més »

Raffaello Sanzio

Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».

Nou!!: Filosofia і Raffaello Sanzio · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català:; a vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 - Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII.

Nou!!: Filosofia і Ramon Llull · Veure més »

Raonament deductiu

El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament inductiu, considera que la conclusió és implícita en les premisses; el raonament deductiu infereix aquests mateixos fets basant-se en la llei general.

Nou!!: Filosofia і Raonament deductiu · Veure més »

Raonament inductiu

El raonament inductiu, inducció o mètode lògic inductiu és el procés de raonament pel qual s'arriba a una conclusió a partir de la generalització.

Nou!!: Filosofia і Raonament inductiu · Veure més »

Realisme (filosofia)

El realisme fa referència a una posició que considerava les formes platòniques, o conceptes universals, com reals.

Nou!!: Filosofia і Realisme (filosofia) · Veure més »

Realitat

La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.

Nou!!: Filosofia і Realitat · Veure més »

Reflexió

Reflexió del mont Hood sobre el llac Mirror d'Oregon (Estats Units) La reflexió és el canvi de la direcció de propagació d'un front d'ona en una interfície (superfície de separació) entre dos medis diferents de tal manera que el front d'ona retorna cap al medi en el qual s'havia originat.

Nou!!: Filosofia і Reflexió · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Filosofia і Reforma Protestant · Veure més »

Relativisme

El relativisme és una posició que considera que quelcom (un enunciat, una pauta de conducta, una norma, una concepció) està vinculat a una altra entitat i, per tant, no es pot entendre si no és amb referència a aquesta.

Nou!!: Filosofia і Relativisme · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Filosofia і Religió · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el.

Nou!!: Filosofia і Renaixement · Veure més »

René Descartes

René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.

Nou!!: Filosofia і René Descartes · Veure més »

Retina

La retina és la capa més interna de la cúpula òptica de l'ull.

Nou!!: Filosofia і Retina · Veure més »

Revelació

En les religions que es consideren d'origen diví, s'anomena revelació el procés comunicatiu pel qual Déu es faria conèixer i manifestaria la seva voluntat als homes.

Nou!!: Filosofia і Revelació · Veure més »

Richard McKay Rorty

Richard McKay Rorty (Nova York, 4 d'octubre del 1931 - 8 de juny del 2007) va ser un filòsof estatunidenc.

Nou!!: Filosofia і Richard McKay Rorty · Veure més »

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Nou!!: Filosofia і Romanticisme · Veure més »

Roscelin de Compiègne

Roscelin de Compiègne, en llatí Roscellinus Compendiensis (~1050 - ~1122), va ser un filòsof i teòleg francès, considerat habitualment com a fundador del nominalisme, davant del problema dels universals.

Nou!!: Filosofia і Roscelin de Compiègne · Veure més »

Sabadell

Sabadell és una ciutat catalana, capital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.

Nou!!: Filosofia і Sabadell · Veure més »

Sacerdot

Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.

Nou!!: Filosofia і Sacerdot · Veure més »

Satisfacció

La satisfacció en el seu àmbit més comú, és el compliment dels requeriments establerts per a obtenir un resultat.

Nou!!: Filosofia і Satisfacció · Veure més »

Saviesa

Prudència, saviesa i coneixement al segle XV La saviesa (del llatí sapientia) és un atribut de l'ésser humà, que li permet prendre decisions justes i perfectament equilibrades, i posar el coneixement en acció.

Nou!!: Filosofia і Saviesa · Veure més »

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca, usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) fou un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Nou!!: Filosofia і Sèneca · Veure més »

Sòcrates

Sòcrates (en rec Σωκράτης; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'Antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental.

Nou!!: Filosofia і Sòcrates · Veure més »

Søren Kierkegaard

Søren Aabye Kierkegaard (Copenhaguen, 5 de maig de 1813 - 11 de novembre de 1855), filòsof danès del segle XIX, considerat el primer filòsof existencialista.

Nou!!: Filosofia і Søren Kierkegaard · Veure més »

Segle VI aC

El segle VI aC inclou els anys compresos entre el 600 aC i el 501 aC i constueix un dels moments de canvi més rellevants de l'edat antiga.

Nou!!: Filosofia і Segle VI aC · Veure més »

Sensació

La sensació és la impressió que produïxen les coses per mitjà dels sentits i que arriba al sistema nerviós central, és l'encarregada de donar resposta immediata als òrgans dels sentits enfront de l'estímul que rep d'estos, i d'altra banda, la percepció serà la interpretació de les mencionades sensacions a l'atribuir-los no sols significat sinó també organitzar-les.

Nou!!: Filosofia і Sensació · Veure més »

Sentiment

Un sentiment és una emoció sotmesa a un pensament.

Nou!!: Filosofia і Sentiment · Veure més »

Sentit (percepció)

Esquema dels sentits humans fet l'any 1619 Els sentits són les funcions fisiològiques per les quals els éssers vius perceben l'estat del seu propi cos, del seu entorn i les seves característiques.

Nou!!: Filosofia і Sentit (percepció) · Veure més »

Sext Empíric

Sext Empíric va ser un metge i filòsof en el segle II.

Nou!!: Filosofia і Sext Empíric · Veure més »

Siger de Brabant

Siger (de vermell, a dalt a la dreta), entre els cercle de dotze professors de saviesa, en el ''Paradís'' de Dante (manuscrit del segle XV). Siger de Brabant (Brabant, c.1240 - Orvieto, c.1284) fou un filòsof medieval escolàstic, principal figura de l'averroisme llatí.

Nou!!: Filosofia і Siger de Brabant · Veure més »

Simbòlic

* Capital simbòlic, en sociologia i antropologia, conjunt de recursos disponibles a un individu basant-se en l'honor, el prestigi o el reconeixement, i serveix d'indicador del valor que posseeix en el context d'una cultura.

Nou!!: Filosofia і Simbòlic · Veure més »

Solipsisme

El solipsisme consisteix a pensar que només existeix el jo i que tota la resta, incloent-hi el món exterior o les dades dels sentits, són emanacions mentals d'aquest jo.

Nou!!: Filosofia і Solipsisme · Veure més »

Tabula rasa

Tabula rasa és una locució llatina que significa «taula rasa» és a dir, una tauleta de cera sense inscriure.

Nou!!: Filosofia і Tabula rasa · Veure més »

Tales de Milet

Tales de Milet (Thales,, Milet, 623 aC - vora 546 aC) fou un filòsof grec.

Nou!!: Filosofia і Tales de Milet · Veure més »

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Nou!!: Filosofia і Teologia · Veure més »

Teoria

Una teoria és un model de la realitat, usat per a racionalitzar, explicar i predir fenòmens.

Nou!!: Filosofia і Teoria · Veure més »

Text

Un text és un conjunt de paraules articulades que formen un discurs unitari, és una composició lingüística amb intenció de comunicar un missatge.

Nou!!: Filosofia і Text · Veure més »

Thomas Hobbes

Thomas Hobbes (Malmesbury, Wiltshire, 5 d'abril del 1588 - Derbyshire, 4 de desembre del 1679) va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista.

Nou!!: Filosofia і Thomas Hobbes · Veure més »

Thomas More

Thomas More (Londres, 7 de febrer de 1478 - 6 de juliol de 1535) fou un jurista, escriptor i home d'Estat anglès.

Nou!!: Filosofia і Thomas More · Veure més »

Thomas Reid

Thomas Reid (Strachan, Kincardineshire, 1710 - Glasgow, 1796) va ser un filòsof escocès que proposava incorporar el sentit comú a les bases de la filosofia per no negar el món extern o altres veritats, potser no demostrables però necessàries per a l'especulació posterior.

Nou!!: Filosofia і Thomas Reid · Veure més »

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Rocasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Nou!!: Filosofia і Tomàs d'Aquino · Veure més »

Tomisme

Sant Tomàs d'Aquino (1225-1274) Tomisme és l'escola filosòfica que va sorgir com un llegat de l'obra i el pensament de sant Tomàs d'Aquino, filòsof, sant i Doctor de l'Església.

Nou!!: Filosofia і Tomisme · Veure més »

Tommaso Campanella

Tommaso Campanella (Stilo, Calàbria, 5 de setembre de 1568 - París, 21 de maig de 1639) va ser un poeta i filòsof italià.

Nou!!: Filosofia і Tommaso Campanella · Veure més »

Tradició

cavalls de vapor per mesurar la potència dels motors dels vehicles actuals, tot i que ja no es moguin amb tracció animal ni amb màquines de vapor. La tradició és el conjunt de coneixements, costums i creences que es transmeten de generació en generació per considerar-se d'alt valor per a la pròpia cultura.

Nou!!: Filosofia і Tradició · Veure més »

Univers

L'univers és la totalitat del continu espaitemps en què es troba la humanitat, juntament amb tota la matèria i energia que conté.

Nou!!: Filosofia і Univers · Veure més »

Valor (axiologia)

El valor d'una cosa és el conjunt de qualitats que la fan estimable.

Nou!!: Filosofia і Valor (axiologia) · Veure més »

Veïnat (matemàtiques)

obert prou petit ''B'' que conté ''p'' i és contingut dins ''V''. Un rectangle no és un veïnat de cap dels seus vèrtexs. En topologia i àrees relacionades de la matemàtica, un veïnat o entorn és un dels conceptes bàsics en un espai topològic.

Nou!!: Filosofia і Veïnat (matemàtiques) · Veure més »

Veritat

''El Temps salvant la Veritat de la Falsedat i l'Enveja'' (''Time Saving Truth from Falsehood and Envy''), François Lemoyne, 1737. La veritat (del llatí veritas) és un concepte propi de la filosofia que té una gran varietat de significats.

Nou!!: Filosofia і Veritat · Veure més »

Vici

Un vici és una qualitat moral negativa, oposada a la virtut.

Nou!!: Filosofia і Vici · Veure més »

Vida

Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.

Nou!!: Filosofia і Vida · Veure més »

Virtut

Personificació de la Virtut a Efes (Turquia). Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió).

Nou!!: Filosofia і Virtut · Veure més »

William James

William James (11 de gener de 1842- 26 d'agost de 1910) va ésser un psicòleg, filòsof i pedagog estatunidenc.

Nou!!: Filosofia і William James · Veure més »

Zenó d'Elea

Zenó d'Elea (Zenon) (490 aC-430 aC), fill de Teleutàgores, fou un filòsof presocràtic grec membre de l'escola d'Elea fundada per Parmènides, originari de la ciutat d'Elea, empori comercial grec situat a la Magna Grècia, a l'actual regió de Campània, Itàlia.

Nou!!: Filosofia і Zenó d'Elea · Veure més »

Zenó de Cítion

Zenó de Cítion (Zenon) (vers 334 - cap a 262 aC), fill de Mnasees, fou un filòsof grec, fundador de l'estoïcisme.

Nou!!: Filosofia і Zenó de Cítion · Veure més »

1998

;Països Catalans.

Nou!!: Filosofia і 1998 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Filosofia Occidental, Filosofia occidental, Filosofies, Filosofía, Filosòfic, Filosòfica, Filosòfics, Filosòfiques, Filosófica, Filòsof, Filòsofa, Filòsofs.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »