Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Tripolitana

Índex Tripolitana

Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània —en àrab إقليم طرابلس, iqlīm Ṭarābulus— és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.

184 les relacions: Aglàbida, Ahmad I Paixà Karamanli, Ahmad II Paixà Karamanli, Al-Muïzz (fatimita), Alexandria, Algèria, Ali I Paixà Karamanli, Ali II Paixà Karamanli, Amr ibn al-As, Armistici de Mudros, Àhmad ibn Tulun, Àrabs, Àustria, Banu Ammar, Banu Hilal, Banu Thàbit, Bengasi, Califat fatimita, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Cirenaica, Ciutat de Barca, Derna, Dinastia aiúbida, Egipte, Emirat maghrawa de Trípoli, Enciclopèdia de l'Islam, Fenicis, Fezzan, França, Gabès, Gat (Líbia), Gènova, Grecs, Hawwara, Hàfsida, Ifriquiya, Imperi Bizantí, Imperi Romà, Jabal Nafusa, Jàwhar as-Siqil·lí, Karamanli, Líbia, Leptis Magna, Lluís XIII de França, Mahdia, Mahmud Nedim Paixà, Mehmed I Paixà Karamanli, Mehmed II Paixà Karamanli, Misratah, Montenegro, ..., Murat IV, Murat V, Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur, Oea, Oghuz, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Qaràqux, Roma, Sfax, Sicília, Sublim Porta, Tobruk, Trípoli, Tunísia, Turgut Reis, Uluj Ali, Uqba ibn Nafi, Yahya ibn Ghàniya, Yusuf Paixà Karamanli, Zírida, 1 d'agost, 1 de gener, 1 de juny, 10 d'octubre, 1000, 1001, 1012, 1022, 1052, 11 d'octubre, 1143, 1146, 1148, 1158, 1159, 1177, 1195, 12 d'octubre, 12 de febrer, 12 de juliol, 12 de novembre, 1203, 1229, 1364, 1365, 1371, 1398, 14 d'agost, 1470, 15 d'octubre, 1510, 1551, 1556, 1565, 1566, 1584, 1587, 16 de novembre, 1607, 1609, 1610, 1630, 1631, 1633, 1649, 1658, 1672, 1681, 1685, 1695, 17 d'octubre, 17 de maig, 1706, 1709, 1710, 18 d'octubre, 18 de juny, 18 de novembre, 1835, 1906, 1911, 1912, 1913, 1914, 1915, 1916, 1917, 1918, 1919, 1921, 1922, 1923, 1924, 1934, 1943, 1951, 1963, 20 d'octubre, 22 d'octubre, 22 de juny, 22 de setembre, 23 de gener, 23 de juny, 23 de maig, 24 de desembre, 25 d'abril, 25 d'octubre, 25 de juliol, 25 de setembre, 26 d'octubre, 26 de gener, 27 de setembre, 29 de setembre, 3 d'abril, 30 d'octubre, 31 d'octubre, 4 d'octubre, 5 d'octubre, 5 de novembre, 6 d'octubre, 642, 643, 667, 690, 7 de novembre, 703, 741, 759, 827, 909, 912, 969, 972, 977. Ampliar l'índex (134 més) »

Aglàbida

Extensió màxima del regne dels aglàbides Els aglàbides o Banu Àghlab —en àrab الأغالبة, al-aḡāliba, o بنو الأغلب, Banū al-Aḡlab—, originaris dels Khorasan, foren una dinastia àrab que va governar Ifríqiya del 800 al 909.

Nou!!: Tripolitana і Aglàbida · Veure més »

Ahmad I Paixà Karamanli

Ahmad I Paixà Karamanli (vers 1685-1745) fou el fundador de la dinastia Karamanli de la Regència de Trípoli.

Nou!!: Tripolitana і Ahmad I Paixà Karamanli · Veure més »

Ahmad II Paixà Karamanli

Ahmad II Paixà Karamanli fou governador otomà de la Regència de Trípoli, fill d'Ali I Paixà Karamanli.

Nou!!: Tripolitana і Ahmad II Paixà Karamanli · Veure més »

Al-Muïzz (fatimita)

Abu-Tamim Muadh ibn al-Mansur al-Muïzz li-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Muïzz (en àrab أبو تميم معاذ بن المنصور المعز لدين الله, Abū-Tamīm Muʿād ibn al-Manṣūr al-Muʿizz li-dīn Allāh) (26 de setembre del 931-19 de desembre del 975), califa fatimita a Mahdia (Ifriquiya) i després al Caire (953-975).

Nou!!: Tripolitana і Al-Muïzz (fatimita) · Veure més »

Alexandria

Alexandria —en àrab الإسكندرية, al-Iskandariyya; en àrab egipci الإسكندريه, al-Eskandareya; en grec Αλεξάνδρεια; en antic egipci raqedum; en copte raqote— és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Tripolitana і Alexandria · Veure més »

Algèria

Algèria (en àrab الجزائر, al-Jazàïr,, en amazic, ⴷⵥⴰⵢⴻⵔ, Dzayer), oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Tripolitana і Algèria · Veure més »

Ali I Paixà Karamanli

Ali I Paixà Karamanli fou governador otomà de la Regència de Trípoli, fill de Mehmed I Paixà Karamanli.

Nou!!: Tripolitana і Ali I Paixà Karamanli · Veure més »

Ali II Paixà Karamanli

Ali II Paixà Karamanli fou governador otomà de la Regència de Trípoli, fill de Yusuf Paixà Karamanli.

Nou!!: Tripolitana і Ali II Paixà Karamanli · Veure més »

Amr ibn al-As

Amr ibn al-As as-Sahmí, més conegut simplement com a Amr ibn al-As —en àrab عمرو بن العاص السهمي, ʿAmr ibn al-ʿĀṣ as-Sahmī—, (c.672-663) fou un general àrab company del profeta Muhàmmad, de la tribu de Qurayx.

Nou!!: Tripolitana і Amr ibn al-As · Veure més »

Armistici de Mudros

Larmistici de Mudros es va signar entre l'imperi Otomà i els Aliats de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Tripolitana і Armistici de Mudros · Veure més »

Àhmad ibn Tulun

Àhmad ibn Tulun —en àrab أحمد بن طولون, Aḥmad ibn Ṭūlūn— (setembre de 835 - 10 de maig de 884) fou governador d'Egipte, inicialment al servei del califat abbàssida de Bagdad, després per compte propi emir d'Egipte i Síria (868-884), fundador de la dinastia tulúnida.

Nou!!: Tripolitana і Àhmad ibn Tulun · Veure més »

Àrabs

Els àrabs (en àrab: عربي; transliteració: ʻarabī) són un poble semita originari d'Aràbia.

Nou!!: Tripolitana і Àrabs · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Tripolitana і Àustria · Veure més »

Banu Ammar

Els Banu Ammar foren una família de cadis xiïtes que van governar Trípoli (Líban) fins a la conquesta pels croats de la ciutat el 1108 i de Djabala (1109).

Nou!!: Tripolitana і Banu Ammar · Veure més »

Banu Hilal

Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians —en àrab بنو هلال, Banū Hilāl— foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al segle XI.

Nou!!: Tripolitana і Banu Hilal · Veure més »

Banu Thàbit

Banu Thàbit o Banu Ammar fou una petita dinastia que va regnar a Trípoli de Líbia del 1327 al 1400.

Nou!!: Tripolitana і Banu Thàbit · Veure més »

Bengasi

Bengasi italiana Bengasi o Benghazi (en àrab بنغازي Binġāzī, en turc Bingazi) és la segona ciutat de Líbia i principal ciutat de la Cirenaica.

Nou!!: Tripolitana і Bengasi · Veure més »

Califat fatimita

El califat fatimita es caracteritza per ser l'únic califat xiïta ismaïlita de la història.

Nou!!: Tripolitana і Califat fatimita · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Tripolitana і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Cirenaica

Províncies otomanes de la Líbia actual Cirenaica (en àrab برقة, Barqa) és una regió de Líbia que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.

Nou!!: Tripolitana і Cirenaica · Veure més »

Ciutat de Barca

Barca (també Barce, Barka o Barke) fou una ciutat de Cirenaica fundada per un grup de colons grecs emigrats de Cirene durant el govern dels Batiades.

Nou!!: Tripolitana і Ciutat de Barca · Veure més »

Derna

'''Derna درنة'''Derna (Darna o Darnah) és una ciutat de la costa nord de Líbia a la Cirenaica.

Nou!!: Tripolitana і Derna · Veure més »

Dinastia aiúbida

La dinastia aiúbida va ser una dinastia islàmica d'orígens kurd que va governar Egipte, Síria, Iemen (excepte per les muntanyes del nord), Diyarbakir, la Meca, Hijaz i el nord d'Iraq durant els segles XII i XIII.

Nou!!: Tripolitana і Dinastia aiúbida · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Tripolitana і Egipte · Veure més »

Emirat maghrawa de Trípoli

Lemirat maghrawa de Trípoli o de la Tripolitana fou un estat musulmà governat per la dinastia Banu Khazrun, derivada dels Banu Khazar, el clan reial dels maghrawes, que va existir del 1001 al 1148 centrat a Trípoli de Líbia i dominant generalment la Tripolitana.

Nou!!: Tripolitana і Emirat maghrawa de Trípoli · Veure més »

Enciclopèdia de l'Islam

L'Enciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Nou!!: Tripolitana і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »

Fenicis

Fenícia. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Tripolitana і Fenicis · Veure més »

Fezzan

FezzanDunes a Fezzan Fezzan —en àrab فزان, Fazzān o Fuzzān; en llatí Phasania, catalanitzat Fasània— és una regió del sud-oest de Líbia que va existir com a regió històrica primer, i després com a entitat administrativa otomana (sandjak) del 1843 al 1912, districte militar especial del 1943 al 1951 i província autònoma del 1951 al 1963.

Nou!!: Tripolitana і Fezzan · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Tripolitana і França · Veure més »

Gabès

Aspecte de Gabès Gabès (en àrab: قابس, Qābis, pronunciat en àrab clàssic Qabis i en el dialecte local Gabs) és una ciutat de Tunísia a la governació de Gabès amb una població de 116.323 habitants (2004).

Nou!!: Tripolitana і Gabès · Veure més »

Gat (Líbia)

Fortalesa de Ghat Ghat —en àrab غات, Ḡāt— és una ciutat, oasi i antic ksar de Líbia, cap del districte de Ghat, al sud-oest del país, a 3 km del uadi Tanezzouni.

Nou!!: Tripolitana і Gat (Líbia) · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Tripolitana і Gènova · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і Grecs · Veure més »

Hawwara

Hawwara o Huwwara (modernament també Howwara i Hewwara) són un grup de tribus berbers.

Nou!!: Tripolitana і Hawwara · Veure més »

Hàfsida

La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).

Nou!!: Tripolitana і Hàfsida · Veure més »

Ifriquiya

Ifríqiya (en àrab إفريقية, Ifrīqiya; en català medieval Frèquia o Fríquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.

Nou!!: Tripolitana і Ifriquiya · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Tripolitana і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Tripolitana і Imperi Romà · Veure més »

Jabal Nafusa

La Jàbal Nafussa ('Muntanya dels Nafussa') és la zona muntanyosa de l'oest de Tripolitana, que rep el nom dels seus habitants berbers, els nafuses.

Nou!!: Tripolitana і Jabal Nafusa · Veure més »

Jàwhar as-Siqil·lí

Jàwhar ibn Abd-Al·lah, conegut com a Jàwhar as-Siqil·lí, literalment Jàwhar el Sicilià, però també pels epítets as-Saqlabí, «l'Eslau» o «l'Esclau», ar-Rumí, «el Grec» o «el Cristià», al-Kàtib, «el Secretari», o al-Qàïd, «l'Alcaid» o «el General» —en àrab جوهر بن عبد الله الصقلي الصقلبي الرومي الكاتب القائد, Jawhar ibn ʿAbd Allāh aṣ-Ṣiqillī aṣ-Ṣaqlabī ar-Rūmī al-Kātib al-Qāʾid— (vers 900/910 - 28 de gener de 992) fou un general musulmà, un dels fundadors del poder fatimita al Maghrib i Egipte.

Nou!!: Tripolitana і Jàwhar as-Siqil·lí · Veure més »

Karamanli

Els Karamanli foren una família turca que va governar la Regència de Trípoli del 1711 al 1835.

Nou!!: Tripolitana і Karamanli · Veure més »

Líbia

Líbia (en àrab ليبيا, Lībiyā), també coneguda com a Estat de Líbia (en àrab دولة ليبيا, Dawlat Lībiyā), és una república del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Tripolitana і Líbia · Veure més »

Leptis Magna

Leptis Magna (Λέπτις μεγάλη), moderna Lebda, a Líbia, fou una ciutat del nord d'Àfrica, una de les tres que integraven el districte de Trípolis ('Tres ciutats') o Tripolitània (Tripolitana), del qual les altres ciutats eren Oea i Sabrata.

Nou!!: Tripolitana і Leptis Magna · Veure més »

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i co-príncep d'Andorra (1610-43).

Nou!!: Tripolitana і Lluís XIII de França · Veure més »

Mahdia

Mahdia (en àrab: المهدية, al-Mahdiyya) és una ciutat de Tunísia, a la costa oriental, capital de la governació de Mahdia.

Nou!!: Tripolitana і Mahdia · Veure més »

Mahmud Nedim Paixà

Mahmud Nedim Paşa (Istanbul, 1817/1818 - 14 de maig de 1883) fou un gran visir otomà, que va exercir el càrrec dues vegades, fill de Gürdjü Mehmed Nejib Pasha, alt funcionari que va arribar a governador de Síria i després de Bagdad del 1841 al 1849.

Nou!!: Tripolitana і Mahmud Nedim Paixà · Veure més »

Mehmed I Paixà Karamanli

Mehmed I Paixà Karamanli fou governador otomà de la Regència de Trípoli, fill d'Ahmad I Paixà Karamanli.

Nou!!: Tripolitana і Mehmed I Paixà Karamanli · Veure més »

Mehmed II Paixà Karamanli

Mehmed II Paixà Karamanli (+ 1835) fou governador rebel de la província otomana de la Regència de Trípoli.Segons s'assenyala a l'Enciclopèdia de l'Islam (volum IV, pàgina 642) era nét de Yusuf Paixà Karamanli.

Nou!!: Tripolitana і Mehmed II Paixà Karamanli · Veure més »

Misratah

Misratah, també anomenada Misrata o Misurata (en àrab مصراته, Miṣrāta, en el dialecte libi local, Məṣrāta), és una ciutat i xabiyya (màxim nivell de divisió administrativa) al nord-oest de Líbia, a 210 km a l'est de Trípoli, a la costa mediterrània prop del cap de Misratah.

Nou!!: Tripolitana і Misratah · Veure més »

Montenegro

Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa "mont negre") és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.

Nou!!: Tripolitana і Montenegro · Veure més »

Murat IV

Murat IV (turc otomà: مراد رابع Murād-i rābi‘) (16 de juny de 1612 – 9 de febrer de 1640) va ser soldà de l'imperi Otomà des de 1623 fins a la seva mort disset anys després.

Nou!!: Tripolitana і Murat IV · Veure més »

Murat V

Murat V (àrab: مراد الخامس) (21 de setembre de 1840 - 29 d'agost de 1904) va ser soldà de l'imperi Otomà durant el seu breu regnat de tres mesos des del 30 de maig fins al 31 d'agost de 1876.

Nou!!: Tripolitana і Murat V · Veure més »

Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur

Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur —en àrab ناصر الدولة باديس بن المنصور, Nāṣir ad-Dawla Bādīs b. al-Manṣūr— conegut també com a Abu-Manad Badis Nàssir-ad-Dawla, fou emir de la dinastia zírida durant vint anys.

Nou!!: Tripolitana і Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur · Veure més »

Oea

Oea fou una ciutat de Tripolitana, una de les tres que formaven el districte (les altres dues eren Leptis Magna i Sabrata).

Nou!!: Tripolitana і Oea · Veure més »

Oghuz

Els oghuz (en turc Oğuz; en àrab غز, ḡuzz; en grec bizantí Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses semi-nòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Nou!!: Tripolitana і Oghuz · Veure més »

Orde de Sant Joan de Jerusalem

LOrde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lOrde dels Germans Hospitalers, Orde dels Cavallers Hospitalers, Orde Hospitaler o Orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santal segle XI.

Nou!!: Tripolitana і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Qaràqux

Xàraf-ad-Din al-Armaní al-Mudhaffarí an-Nassirí al-Taqawí al-Ghuzzí, més conegut com a Qaràqux, fou un mameluc armeni d'al-Muzaffar I Taki al-Din, nebot de Saladí i príncep d'Hamat (1171-1191).

Nou!!: Tripolitana і Qaràqux · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Tripolitana і Roma · Veure més »

Sfax

Sfax (en àrab صفاقس, Ṣafāqus, pronunciat en àrab clàssic Safaqus i en el dialecte local aproximadament Sfaqs) és la segona ciutat de Tunísia, a la governació de Sfax, uns 270 al sud-est de Tunis.

Nou!!: Tripolitana і Sfax · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Tripolitana і Sicília · Veure més »

Sublim Porta

La Sublim Porta a l'època de l'imperi otomà. La Sublim Porta el 2006. La Sublim Porta (en turc otomà باب عالی, Bâb-ı Âli o Babıali, de l'àrab باب, bāb, 'porta' i de l'àrab عالي, ʿālī, 'alt') era el departament i residència del gran visir otomà, originalment anomenat Paixà Kapusu o Vezir Kapusu (Kapu.

Nou!!: Tripolitana і Sublim Porta · Veure més »

Tobruk

Port de Tobruk Tobruk o Tubruq (en àrab:طبرق) Ţubruq) és una ciutat, capital del seu districte, i port de mar de l'est de Líbia a la regió de la Cirenaica, prop de la frontera amb Egipte. Té una població d'uns 300.000 habitants."Tobruk" (history), Encyclopædia Britannica, 2006, Britannica Concise Encyclopedia, Concise.Britannica.com. Tobruk va ser el lloc on hi havia una antiga colònia grega i després una fortalesa romana. També va ser una estació en el comerç de caravanes. Cap a 1911 va esdevenir un lloc militar del regne d'Itàlia però durant la Segona Guerra Mundial Tobruk ser presa per les forces aliades (22 de gener de 1941) després de conquerir el port de Marsa El Brega i el setge de Tobruk. A partir de la dècada de 1960 el seu port va ser destinat a l'exportació del petroli libi que li arribava a través d'un oleoducte. En les protestes líbies de febrer de 2011 es va informar que la ciutat de Tobruk va passar a ser controlades pels opositors al govern de Gaddafi.

Nou!!: Tripolitana і Tobruk · Veure més »

Trípoli

Trípoli (en àrab طرابلس, Ṭarābulus, pronunciat Ṭrābləs en libi vernacular; també anomenada طرابلس الغرب, Ṭarābulus al-Ḡarb, 'Trípoli d'Occident' —per tal de distingir-la de Trípoli de Síria, al Líban—, i Trípoli de Berberia, nom que li donaren els italians) és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.

Nou!!: Tripolitana і Trípoli · Veure més »

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia (en àrab الجمهورية التونسية, al-Jumhūriyya at-Tūnisiyya; en francès, Tunisie) és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Nou!!: Tripolitana і Tunísia · Veure més »

Turgut Reis

Estàtua de Turgut Reis sota el palau de Topkapi Turgut Reis (Bodrum, 1485? - 23 de juny de 1565) fou un corsari turc i almirall otomà.

Nou!!: Tripolitana і Turgut Reis · Veure més »

Uluj Ali

Uluj Ali o el-Euldj Ali Paixà l'Apòstata (1520-1587) fou un corsari de la Mediterrània i alt funcionari otomà.

Nou!!: Tripolitana і Uluj Ali · Veure més »

Uqba ibn Nafi

Uqba ibn Nafi ibn Abd-al-Qays al-Fihrí al-Quraixí o, simplement, Uqba ibn Nafi —en àrab عقبة بن نافع الفهري القرشي, ‘Uqba b. Nāfi‘ al-Fihrī al-Quraxī— (vers 632 - 683) fou un general àrab, conqueridor de l'Àfrica del nord.

Nou!!: Tripolitana і Uqba ibn Nafi · Veure més »

Yahya ibn Ghàniya

Yahya ibn Ishaq, més conegut com a Yahya ibn Ghàniya, fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen berber i lleial als almoràvits, que va operar a Àfrica del 1188 al 1237.

Nou!!: Tripolitana і Yahya ibn Ghàniya · Veure més »

Yusuf Paixà Karamanli

Yusuf Paixà Karamanli fou governador otomà de la Regència de Trípoli.

Nou!!: Tripolitana і Yusuf Paixà Karamanli · Veure més »

Zírida

Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (en àrab الزيريون, az-zīriyyūn, o بنو زيري, Banū Zīrī) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.

Nou!!: Tripolitana і Zírida · Veure més »

1 d'agost

L1 d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 1 d'agost · Veure més »

1 de gener

L1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Tripolitana і 1 de gener · Veure més »

1 de juny

L'1 de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 1 de juny · Veure més »

10 d'octubre

El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 10 d'octubre · Veure més »

1000

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1000 · Veure més »

1001

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1001 · Veure més »

1012

L'any 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al segle XI i per tant a la plena edat mitjana.

Nou!!: Tripolitana і 1012 · Veure més »

1022

L'any 1022 (MXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Tripolitana і 1022 · Veure més »

1052

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1052 · Veure més »

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 11 d'octubre · Veure més »

1143

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1143 · Veure més »

1146

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1146 · Veure més »

1148

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1148 · Veure més »

1158

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1158 · Veure més »

1159

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1159 · Veure més »

1177

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1177 · Veure més »

1195

;Països Catalans: 19 de juliol, prop de Ciudad Real: Batalla d'Alarcos entre les tropes del Regne de Castella d'Alfons VIII de Castella i les de l'Imperi almohade comandades per Abu Yahya ibn Abi Hafs amb derrota cristiana.

Nou!!: Tripolitana і 1195 · Veure més »

12 d'octubre

El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 12 d'octubre · Veure més »

12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Tripolitana і 12 de febrer · Veure més »

12 de juliol

El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 12 de juliol · Veure més »

12 de novembre

El 12 de novembre és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 12 de novembre · Veure més »

1203

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1203 · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1229 · Veure més »

1364

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1364 · Veure més »

1365

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1365 · Veure més »

1371

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1371 · Veure més »

1398

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1398 · Veure més »

14 d'agost

El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 14 d'agost · Veure més »

1470

Mapa d'Europa a l'any 1470.

Nou!!: Tripolitana і 1470 · Veure més »

15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 15 d'octubre · Veure més »

1510

Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).

Nou!!: Tripolitana і 1510 · Veure més »

1551

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1551 · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1556 · Veure més »

1565

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Tripolitana і 1565 · Veure més »

1566

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Tripolitana і 1566 · Veure més »

1584

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Tripolitana і 1584 · Veure més »

1587

Retrat de Francis Drake del 1581.

Nou!!: Tripolitana і 1587 · Veure més »

16 de novembre

El 16 de novembre és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 16 de novembre · Veure més »

1607

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1607 · Veure més »

1609

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1609 · Veure més »

1610

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Tripolitana і 1610 · Veure més »

1630

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1630 · Veure més »

1631

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Tripolitana і 1631 · Veure més »

1633

Galileu.

Nou!!: Tripolitana і 1633 · Veure més »

1649

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1649 · Veure més »

1658

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Tripolitana і 1658 · Veure més »

1672

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1672 · Veure més »

1681

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1681 · Veure més »

1685

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1685 · Veure més »

1695

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Tripolitana і 1695 · Veure més »

17 d'octubre

El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 17 d'octubre · Veure més »

17 de maig

El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 17 de maig · Veure més »

1706

;Països catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1706 · Veure més »

1709

;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.

Nou!!: Tripolitana і 1709 · Veure més »

1710

;Països catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1710 · Veure més »

18 d'octubre

El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 18 d'octubre · Veure més »

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 18 de juny · Veure més »

18 de novembre

El 18 de novembre és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 18 de novembre · Veure més »

1835

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1835 · Veure més »

1906

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1906 · Veure més »

1911

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1911 · Veure més »

1912

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1912 · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1913 · Veure més »

1914

Providence (Rhode Island);Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1914 · Veure més »

1915

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1915 · Veure més »

1916

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1916 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1917 · Veure més »

1918

font al carrer Cucurulla de Barcelona.

Nou!!: Tripolitana і 1918 · Veure més »

1919

Llinda d'un edifici del carrer Major d'Olot.

Nou!!: Tripolitana і 1919 · Veure més »

1921

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1921 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1922 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1923 · Veure més »

1924

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1924 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1934 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1943 · Veure més »

1951

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1951 · Veure més »

1963

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1963 · Veure més »

20 d'octubre

El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 20 d'octubre · Veure més »

22 d'octubre

El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 22 d'octubre · Veure més »

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 22 de juny · Veure més »

22 de setembre

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 22 de setembre · Veure més »

23 de gener

El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.

Nou!!: Tripolitana і 23 de gener · Veure més »

23 de juny

El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 23 de juny · Veure més »

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 23 de maig · Veure més »

24 de desembre

El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 24 de desembre · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 25 d'abril · Veure més »

25 d'octubre

El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 25 d'octubre · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 25 de juliol · Veure més »

25 de setembre

El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 25 de setembre · Veure més »

26 d'octubre

El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 26 d'octubre · Veure més »

26 de gener

El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Tripolitana і 26 de gener · Veure més »

27 de setembre

El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 27 de setembre · Veure més »

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 29 de setembre · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 3 d'abril · Veure més »

30 d'octubre

El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 30 d'octubre · Veure més »

31 d'octubre

El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 31 d'octubre · Veure més »

4 d'octubre

El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 4 d'octubre · Veure més »

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 5 d'octubre · Veure més »

5 de novembre

El 5 de novembre és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 5 de novembre · Veure més »

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 6 d'octubre · Veure més »

642

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 642 · Veure més »

643

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 643 · Veure més »

667

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 667 · Veure més »

690

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 690 · Veure més »

7 de novembre

El 7 de novembre és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 7 de novembre · Veure més »

703

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 703 · Veure més »

741

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 741 · Veure més »

759

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 759 · Veure més »

827

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 827 · Veure més »

909

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 909 · Veure més »

912

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 912 · Veure més »

969

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 969 · Veure més »

972

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 972 · Veure més »

977

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 977 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Banu Zughba, Tripolitània.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »