Accés més ràpid que el navegador!
53 les relacions: Abu-l-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla, Al-Bassassirí, Al-Mútadid, Al-Mútamid, Al-Mútassim, Al-Muktafí (abbàssida), Al-Mutawàkkil (abbàssida), Al-Wàthiq (abbàssida), An-Nàssir (abbàssida), Assíria, Èridu, Bagdad, Buwàyhides, Califat, Califat Abbàssida, Claudi Ptolemeu, Cultura Hassuna-Samarra, Dafir, Dinastia Qajar, Eneolític, Eufrates, Eugène Viollet-le-Duc, Governació de Salah ad-Din, Gran mesquita de Samarra, Hajji Mohammed, Hamdànides, Harun ar-Raixid, Imperi Sassànida, Iraq, Julià l'Apòstata, Lli, Mamelucs, Mil·lenni VI aC, Mossul, Nahrawan, Nàssir-ad-Din Xah Qajar, Obeid, Patrimoni de la Humanitat, Sennàquerib, Siríac, Sumer, Tell Baghouz, Tell es Sawwan, Tell Hassuna, Tell Shemshara, Tigris, Txoga Mami, UNESCO, Xiisme, Zab, ..., Zòsim, 836, 892. Ampliar l'índex (3 més) »
Abu-l-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla
Abu-n-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla fou un emir kurd de la dinastia Hasanwàyhida.
Nou!!: Samarra і Abu-l-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla · Veure més »
Al-Bassassirí
Abu-l-Hàrith Arslan al-Mudhàffar al-Bassassirí fou un esclau turc i destacat cap militar al servei de la dinastia buwàyhida.
Nou!!: Samarra і Al-Bassassirí · Veure més »
Al-Mútadid
Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mútadid bi-L·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Mútadid (857-902) fou califa abbàssida de Bagdad (893-902).
Nou!!: Samarra і Al-Mútadid · Veure més »
Al-Mútamid
Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mútamid ala-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mútamid, (844-893) fou califa abbàssida de Bagdad (870-892).
Nou!!: Samarra і Al-Mútamid · Veure més »
Al-Mútassim
Abu-Ishaq Abbàs al-Mútassim bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Mútassim (797- 6 de gener del 842) fou califa abbàssida de Bagdad (833-842).
Nou!!: Samarra і Al-Mútassim · Veure més »
Al-Muktafí (abbàssida)
Abu-Muhàmmad Alí ibn Àhmad al-Muktafí bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Muktafí (878-908), fou califa abbàssida de Bagdad (902-908).
Nou!!: Samarra і Al-Muktafí (abbàssida) · Veure més »
Al-Mutawàkkil (abbàssida)
Abu-l-Fadl Jàfar al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mutawàkkil (febrer/març de 822-862), fou califa abbàssida de Bagdad (847-861).
Nou!!: Samarra і Al-Mutawàkkil (abbàssida) · Veure més »
Al-Wàthiq (abbàssida)
Abu-Jàfar Harun al-Wàthiq bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Wàthiq (812-847), fou califa abbàssida de Bagdad (842-847) fill i successor d'al-Mútassim.
Nou!!: Samarra і Al-Wàthiq (abbàssida) · Veure més »
An-Nàssir (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Àhmad an-Nàssir li-din-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a an-Nàssir (1158-1225), califa abbàssida de Bagdad (1180-1225).
Nou!!: Samarra і An-Nàssir (abbàssida) · Veure més »
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Nou!!: Samarra і Assíria · Veure més »
Èridu
Mapa Èridu i Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC Temple d'Abzu Èridu (sumeri: Eridu; transliterat: Eriduki; logograma cuneïforme: 𒉣𒆠 (signes literals: NUN.KI) fou una ciutat de Mesopotàmia. El seu nom vol dir 'ciutat poderosa'. En els començaments de la civilització sumèria, la ciutat d'Èridu va ser el centre d'una cultura que va tenir certa hegemonia temporal, que després va passar a Badtibira. Èridu fou el primer lloc de la baixa Mesopotàmia on es va donar la vida sedentària testimoniada per una sèrie d'estrats descoberts a l'extrem sud del país i que també es presenten a Ur, Tell el-Obeid i la kala d'Hajji Mohammed, a l'oest d'Uruk, i arriben fins a Nippur, al centre de Babilònia (Sumèria) i Ras el-Amya, més al nord. La ceràmica està treballada al torn lent, i és generalment monocolor amb dibuixos geomètrics, de vegades com aquarel·les en fons blanc; hi apareixen rarament representacions d'animals. Els colors més usats són el violeta i el verd. La forma clàssica és un plat amb vora ampla i abundant decoració interior. Poques vegades tenen pics o anses. La llista de reis de Sumèria diu que quan la reialesa va baixar del cel, Èridu en fou la primera ciutat, i dona el nom d'alguns reis: Alulim (28.800 anys), Alalngar (36.000 anys); dos reis sense nom (64.800 anys). Després "va caure, i la reialesa va passar a Bad-tibira" (Badtibira). Evidentment, el temps de regnat és totalment llegendari. La mitologia sumèria l'esmenta com una de les cinc ciutats construïdes abans del diluvi. Adapa U-an, anomenat el primer home, meitat humà i meitat déu, que tenia el títol d'Abgallu (ab.
Nou!!: Samarra і Èridu · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Samarra і Bagdad · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Samarra і Buwàyhides · Veure més »
Califat
200x200px El terme califat fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).
Nou!!: Samarra і Califat · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Samarra і Califat Abbàssida · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Samarra і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Cultura Hassuna-Samarra
Cultures calcolítiques d'Hassuna-Samarra La cultura Hassuna-Samarra és un període arqueològic pertanyent a la història de Mesopotàmia comprès aproximadament entre 5600 i 5000 aC.
Nou!!: Samarra і Cultura Hassuna-Samarra · Veure més »
Dafir
Dafir són una tribu àrab nòmada del sud-oest d'Iraq, sunnites malikites, que es desplacen pel territori entre Zubayr i Samarra.
Nou!!: Samarra і Dafir · Veure més »
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Nou!!: Samarra і Dinastia Qajar · Veure més »
Eneolític
Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, khalkós 'coure', i del grec λίθος, lithos 'pedra') i eneolític (del llatí aenĕus 'coure'; i del grec λίθος, lithos 'pedra'), és un període de la prehistòria situat entre el neolític ('Nova Edat de la Pedra') i l'edat del bronze.
Nou!!: Samarra і Eneolític · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Samarra і Eufrates · Veure més »
Eugène Viollet-le-Duc
Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (París, França, 27 de gener de 1814 – Lausana, Suïssa, 17 de setembre de 1879) va ser un arquitecte francès, restaurador, teòric i docent afí al moviment medievalista del.
Nou!!: Samarra і Eugène Viollet-le-Duc · Veure més »
Governació de Salah ad-Din
La governació o muhàfadha de Salah ad-Din o Salahuddin —— és una província o governació de l'Iraq.
Nou!!: Samarra і Governació de Salah ad-Din · Veure més »
Gran mesquita de Samarra
La gran mesquita de Samarra o mesquita al-Mutawàkkil (o o) és una mesquita del situada a Samarra, dins la governació de Salah ad-Din, a lIraq.
Nou!!: Samarra і Gran mesquita de Samarra · Veure més »
Hajji Mohammed
Hajji Mohammed és un jaciment arqueològic proper a Uruk a l'Iraq del sud, que ha donat nom a una ceràmica trobada en aquest lloc per primer cop el 1937, consistent en peces decorades per dins i fora amb dibuixos geomètrics de color entre vermell i marron fosc que presenta certes similituds amb la ceràmica d'Halaf.
Nou!!: Samarra і Hajji Mohammed · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Samarra і Hamdànides · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Samarra і Harun ar-Raixid · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Samarra і Imperi Sassànida · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Samarra і Iraq · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Samarra і Julià l'Apòstata · Veure més »
Lli
Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.
Nou!!: Samarra і Lli · Veure més »
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Nou!!: Samarra і Mamelucs · Veure més »
Mil·lenni VI aC
El mil·lenni VI aC és el període que inclou els anys compresos entre el 6000 aC i el 5001 aC.
Nou!!: Samarra і Mil·lenni VI aC · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Samarra і Mossul · Veure més »
Nahrawan
Nahrawan o an-Nahrawan fou una ciutat i un sistema de canals a la regió del baix Diyala o Tamarra, a l'est del riu Tigris, Iraq.
Nou!!: Samarra і Nahrawan · Veure més »
Nàssir-ad-Din Xah Qajar
Nassereddín o Nàssir-ad-Din Xah Qajar, nascut Nàssir-ad-Din Mirza, (17 de juliol de 1831, Kuhnamir -1896) fou xa de Pèrsia de la dinastia qajar durant 49 anys (1848-1896).
Nou!!: Samarra і Nàssir-ad-Din Xah Qajar · Veure més »
Obeid
L'Obeid, El Obeid, al-Ubaid, o simplement Obeid o Ubaid, va ser un poblament de la zona meridional de Mesopotàmia.
Nou!!: Samarra і Obeid · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Samarra і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Sennàquerib
Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) (en neoassiri cuneiforme, 24px 29px 20px 17px 31px 34px) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.
Nou!!: Samarra і Sennàquerib · Veure més »
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Nou!!: Samarra і Siríac · Veure més »
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Nou!!: Samarra і Sumer · Veure més »
Tell Baghouz
Tell Baghouz és un jaciment arqueològic de Síria a les muntanyes de Baghouz (Djebal Baghouz).
Nou!!: Samarra і Tell Baghouz · Veure més »
Tell es Sawwan
Figura d'una dona trobada a Tell es-Sawwan Tell es-Sawwan és un jaciment arqueològic de la governació de Salah ad-Din, a l'Iraq.
Nou!!: Samarra і Tell es Sawwan · Veure més »
Tell Hassuna
Cultures calcolítiques d'Hassuna i Halaf. Hassuna o Tell Hassuna és un jaciment arqueològic de Mesopotàmia a la governació de Nínive, a l'Iraq, a la riba oest del Tigris i al sud de Mossul a uns 35 km al sud-oest de Nínive.
Nou!!: Samarra і Tell Hassuna · Veure més »
Tell Shemshara
Tell Shemshara és un jaciment arqueològic de l'Iraq al Petit Zab.
Nou!!: Samarra і Tell Shemshara · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Samarra і Tigris · Veure més »
Txoga Mami
Txoga Mami és un jaciment arqueològic de l'Iran, a les muntanyes Zagros, al nord-oest de la plana de Mandali.
Nou!!: Samarra і Txoga Mami · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Samarra і UNESCO · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Samarra і Xiisme · Veure més »
Zab
Zab és el nom de dos rius que recorren l'Iran, Turquia i Iraq i van a parar al Tigris.
Nou!!: Samarra і Zab · Veure més »
Zòsim
Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.
Nou!!: Samarra і Zòsim · Veure més »
836
El 836 (DCCCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Samarra і 836 · Veure més »
892
El 892 (DCCCXCII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Samarra і 892 · Veure més »
