Accés més ràpid que el navegador!
126 les relacions: Abu Tawr, Acacià, Alamans, Alemanya, Ampsivaris, Aquitània, Úlfila, Aurelià, Barcelona, Batalla d'Autun, Batalla de la Berre, Batalla de Poitiers (732), Batalla de Roncesvalls, Batalla de Tolbiac, Batalla de Vézeronce, Batalla de Vouillé, Borgonya, Brúcters, Bretanya, Camavis, Carlemany, Carles Martell, Carolingi, Catolicisme, Cats (Germània), Clodomir, Clodoveu I, Clotari I, Colònia (Alemanya), Comerç, Comte, Constanci I Clor, Constantí I el Gran, Cristianisme, Croades, Destral, Dialecte, Dieta de Paderborn, Dinastia carolíngia, Dinastia merovíngia, Dulgubnis, Ebre, Edat mitjana, Elba (riu), Ems, Eslaus, Europa, Expedició de Carlemany del 778, Federats, Feudalisme, ..., Flavi Honori, França, Francònia, Francs, Frisis, Gascunya, Gàl·lia, Gàl·lia Belga, Germànics, Godomar III, Guerres Marcomanes, Hispani, Hussayn ibn Yahya al-Ansarí, IJssel, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Julià l'Apòstata, Khildebert I, Khilderic I, La Bastilla, Lippe, Lleó III (papa), Llei Sàlica, Llengües frànciques, Llengües germàniques, Llengües indoeuropees, Lotaríngia, Magúncia, Marsos, Meroveu, Nèustria, Osca, Ostrogots, Paganisme, Pipí I el Breu, Regne de Borgonya, Regne de Toledo, Regne de Tolosa, Regnes germànics, Reis mandrosos, Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova, Rin, Sacre Imperi Romanogermànic, Saraqusta, Saxons, Septimània, Serra de l'Albera, Setge d'Arbuna (759), Setge de Saraqusta (778), Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, Tèncters, Teodobert I, Teodoric I d'Austràsia, Toxandris, Troia, Tubants, Turingis, Usípetes, Valí, Vàndals, Visigots, 240, 260, 292, 410, 507, 532, 533, 534, 732, 737, 752, 759, 777, 778, 843. Ampliar l'índex (76 més) »
Abu Tawr
Abu-Tawr fou valí de Waixqa.
Nou!!: Francs і Abu Tawr · Veure més »
Acacià
Els acacians o arrians purs foren una tendència de l'arrianisme, sorgida de la seva divisió en el concili de Selèucia el 359.
Nou!!: Francs і Acacià · Veure més »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Francs і Alamans · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Francs і Alemanya · Veure més »
Ampsivaris
Els ampsivaris (en llatí Ampsiuarii) eren una tribu germànica de la regió del riu Ems.
Nou!!: Francs і Ampsivaris · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Francs і Aquitània · Veure més »
Úlfila
Úlfila (gòtic Wúlfila, escrit, amb l'alfabet gòtic, 𐍅𐌿𐌻𐍆𐌹𐌻𐌰), que vol dir Llobet, Petit Llop, fou un dels primers, possiblement el primer bisbe dels tervings.
Nou!!: Francs і Úlfila · Veure més »
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Nou!!: Francs і Aurelià · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Francs і Barcelona · Veure més »
Batalla d'Autun
La Batalla d'Autun es va lluitar en 532 entre els francs comandats per Khildebert I i Clotari I i els burgundis de Godomar III.
Nou!!: Francs і Batalla d'Autun · Veure més »
Batalla de la Berre
La batalla de la Berre fou un enfrontament militar prop del rierol de la BerreEn català, com els altres rius de la zona la Bolzana, la Garona, la Rougeanne, la Désix, la Tet i cinc dels seus afluents.
Nou!!: Francs і Batalla de la Berre · Veure més »
Batalla de Poitiers (732)
La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.
Nou!!: Francs і Batalla de Poitiers (732) · Veure més »
Batalla de Roncesvalls
La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.
Nou!!: Francs і Batalla de Roncesvalls · Veure més »
Batalla de Tolbiac
La batalla de Tolbiac es va lliurar entre els francs de Clodoveu I i els alamans, i la seva data és tradicionalment fixada el 496.
Nou!!: Francs і Batalla de Tolbiac · Veure més »
Batalla de Vézeronce
La Batalla de Vézeronce es va lluitar en 524 entre els francs comandats per Khildebert I, Clotari I i Clodomir i els burgundis de Godomar III.
Nou!!: Francs і Batalla de Vézeronce · Veure més »
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
Nou!!: Francs і Batalla de Vouillé · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Francs і Borgonya · Veure més »
Brúcters
Els brúcters (en llatí Bructeri, en grec antic Βρούκτεροι; Brúkteroi) eren una tribu germànica de la regió del riu Amasia (Ems), esmentada per Estrabó entre les que Drus el Vell va sotmetre.
Nou!!: Francs і Brúcters · Veure més »
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Nou!!: Francs і Bretanya · Veure més »
Camavis
Els camavis (en llatí Chamavi, en grec antic Καμαυοί, Καμαβοί, Χάμαβοι) eren un poble germànic, potser el mateix que els gambrivis que menciona Estrabó.
Nou!!: Francs і Camavis · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Francs і Carlemany · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Francs і Carles Martell · Veure més »
Carolingi
* Art carolingi, florida artística ocorreguda a l'art d'Europa Occidental durant el regnat de Carlemany.
Nou!!: Francs і Carolingi · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Francs і Catolicisme · Veure més »
Cats (Germània)
Els cats o cates (en llatí Chatti o també Catti, en grec antic Χάττοι) eren una de les grans tribus de Germània, que van substituir en l'hegemonia del territori als queruscs, quan aquests van decaure en la seva influència.
Nou!!: Francs і Cats (Germània) · Veure més »
Clodomir
Divisió de la Gàl·lia a la mort de Clodoveu. Els territoris de Clodomir marcats en rosa Assassinat dels fills de Clodomir, manuscrit del s. XV Clodomir (495-524) va ser rei merovingi d'Orleans des del 511 fins a la seva mort en combat contra els borgonyesos.
Nou!!: Francs і Clodomir · Veure més »
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Nou!!: Francs і Clodoveu I · Veure més »
Clotari I
Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des del 511 fins a la mort.
Nou!!: Francs і Clotari I · Veure més »
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Nou!!: Francs і Colònia (Alemanya) · Veure més »
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Nou!!: Francs і Comerç · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Francs і Comte · Veure més »
Constanci I Clor
Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.
Nou!!: Francs і Constanci I Clor · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Francs і Constantí I el Gran · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Francs і Cristianisme · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Francs і Croades · Veure més »
Destral
Una destral és una eina amb un tall metàl·lic que està fixat, a través d'un trau o forat normalment quadrangular, a un mànec, generalment de fusta.
Nou!!: Francs і Destral · Veure més »
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Nou!!: Francs і Dialecte · Veure més »
Dieta de Paderborn
La Dieta de Paderborn va ser una dieta imperial de temps de Carlemany que, d'acord amb els Annals Franco Royal, es va reunir a Paderborn (Padari Brunno en els documents medievals) l'any 777.
Nou!!: Francs і Dieta de Paderborn · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Francs і Dinastia carolíngia · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Francs і Dinastia merovíngia · Veure més »
Dulgubnis
Els dulgubnis (en llatí Dulgubnii, en grec antic Δουλγούμνιοι) eren un poble germànic que segons Tàcit vivien al sud o sud-oest dels angrivaris, però segons Claudi Ptolemeu vivien a la riba dreta del Weser.
Nou!!: Francs і Dulgubnis · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Francs і Ebre · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Francs і Edat mitjana · Veure més »
Elba (riu)
Infografia dels afluents de l'Elba. L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.
Nou!!: Francs і Elba (riu) · Veure més »
Ems
L'Ems (en alemany: Ems, en baix alemany: Eems o Iems, en neerlandès: Eems i en llatí: Amisia) és un riu a l'extrem nord-occidental d'Alemanya.
Nou!!: Francs і Ems · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Francs і Eslaus · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Francs і Europa · Veure més »
Expedició de Carlemany del 778
L'expedició de Carlemany del 778 fou un fracassat intent de sotmetre els territoris al sud dels Pirineus per crear una marca fronterera defensiva.
Nou!!: Francs і Expedició de Carlemany del 778 · Veure més »
Federats
Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.
Nou!!: Francs і Federats · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Francs і Feudalisme · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: Francs і Flavi Honori · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Francs і França · Veure més »
Francònia
Francònia és una regió geogràfica i històrica del centre d'Alemanya, per bé que no existeix oficialment ni de manera unificada.
Nou!!: Francs і Francònia · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Francs і Francs · Veure més »
Frisis
Els frisis eren un dels pobles germànics que vivien vora del riu Rin, entre els Països Baixos i Dinamarca.
Nou!!: Francs і Frisis · Veure més »
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Nou!!: Francs і Gascunya · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Francs і Gàl·lia · Veure més »
Gàl·lia Belga
La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) va ser una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.
Nou!!: Francs і Gàl·lia Belga · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Francs і Germànics · Veure més »
Godomar III
Godomar III, Godemar, Gondemar, Gondomar o Gundomar, fou el darrer rei dels burgundis, que va regnar del 524 al 534.
Nou!!: Francs і Godomar III · Veure més »
Guerres Marcomanes
Les Guerres Marcomanes (anomenades pels Romans bellum Germanicum o expeditio Germanica) foren una sèrie de guerres que duraren més de dotze anys, des del 166 al 180, entre l'Imperi Romà i diversos pobles germànics de l'alt i mitjà Danubi, principalment els Marcomans i els Quades.
Nou!!: Francs і Guerres Marcomanes · Veure més »
Hispani
Els hispani o hispanii foren els refugiats majoritàriament gots però també hispanoromans que es refugiaren al Regne dels Francs procedents de Septimània i la Tarraconense.
Nou!!: Francs і Hispani · Veure més »
Hussayn ibn Yahya al-Ansarí
Hussayn ibn Yahya al-Ansarí o al-Hussayn ibn Yahya al-Ansarí, més conegut com a Hussayn al-Ansarí o simplement al-Ansarí, fou un valí de Saragossa (a. 774- d. 781).
Nou!!: Francs і Hussayn ibn Yahya al-Ansarí · Veure més »
IJssel
El riu IJssel (també anomenat Geldersche IJssel) és un distributari del Rin als Països Baixos que comença a Westervoort a l'est d'Arnhem i que desemboca al Ketelmeer i després a l'IJsselmeer.
Nou!!: Francs і IJssel · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Francs і Imperi Carolingi · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Francs і Imperi Romà · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Francs і Julià l'Apòstata · Veure més »
Khildebert I
Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).
Nou!!: Francs і Khildebert I · Veure més »
Khilderic I
Khilderic (? ~436 - Tournai, Bèlgica, 481) fou rei dels francs salis.
Nou!!: Francs і Khilderic I · Veure més »
La Bastilla
Vista de la Bastille. La Bastilla, o més exactament la Bastille Saint-Antoine, era una fortalesa elevada sobre l'actual plaça de la Bastilla a París.
Nou!!: Francs і La Bastilla · Veure més »
Lippe
El Lippe és un riu de Renània del Nord-Westfàlia, a Alemanya.
Nou!!: Francs і Lippe · Veure més »
Lleó III (papa)
Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.
Nou!!: Francs і Lleó III (papa) · Veure més »
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Nou!!: Francs і Llei Sàlica · Veure més »
Llengües frànciques
Cobertura geogràfica de les llengües frànciques Les llengües frànciques són un conjunt de llengües i dialectes, variants de les llengües germàniques parlades pels francs en la part nord-oriental del que fou el Regne Franc.
Nou!!: Francs і Llengües frànciques · Veure més »
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Nou!!: Francs і Llengües germàniques · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Francs і Llengües indoeuropees · Veure més »
Lotaríngia
* Alta Lotaríngia, jurisdicció feudal que va sorgir del repartiment del ducat de Lotaríngia el 959 en dos ducats, l'Alta Lotaríngia i la Baixa Lotaríngia.
Nou!!: Francs і Lotaríngia · Veure més »
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Nou!!: Francs і Magúncia · Veure més »
Marsos
Els marsos (en Marsi; en Μάρσοι) foren un poble itàlic instal·lat al centre de la península Itàlica que habitaven l'entorn del llac Fucin.
Nou!!: Francs і Marsos · Veure més »
Meroveu
Meroveu (en llatí) fou un rei dels francs, avi de Clodoveu I fundador efectiu de la monarquia dels francs.
Nou!!: Francs і Meroveu · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Francs і Nèustria · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Francs і Osca · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Francs і Ostrogots · Veure més »
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Nou!!: Francs і Paganisme · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Francs і Pipí I el Breu · Veure més »
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Nou!!: Francs і Regne de Borgonya · Veure més »
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Nou!!: Francs і Regne de Toledo · Veure més »
Regne de Tolosa
El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.
Nou!!: Francs і Regne de Tolosa · Veure més »
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Nou!!: Francs і Regnes germànics · Veure més »
Reis mandrosos
Reis mandrosos (en francès rois fainéants) era un sobrenom que van rebre els reis merovingis que van governar els regnes francs cap al final d'aquella dinastia, especialment des de la mort del rei Dagobert I, degut principalment a la seva desídia.
Nou!!: Francs і Reis mandrosos · Veure més »
Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova
La revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova fou una revolta dels iemenites encapçalada per Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, valí de Barcelona, contra l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil a la Frontera Superior d'al-Àndalus durant el final del.
Nou!!: Francs і Revolta iemenita de l'Emirat de Còrdova · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Francs і Rin · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Francs і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Nou!!: Francs і Saraqusta · Veure més »
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Nou!!: Francs і Saxons · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Francs і Septimània · Veure més »
Serra de l'Albera
La serra de l'Albera, o també massís de l'Albera, és el principal contrafort oriental dels Pirineus.
Nou!!: Francs і Serra de l'Albera · Veure més »
Setge d'Arbuna (759)
El tercer setge d'Arbuna (752-759) fou el més llarg dels setges de la ciutat d'Arbuna (Narbona) i el que va posar punt final a la dominació musulmana i el valiat d'Arbuna.
Nou!!: Francs і Setge d'Arbuna (759) · Veure més »
Setge de Saraqusta (778)
El setge de Saraqusta de 778 fou un enfrontament militar entre els francs i els andalusins que formà part de l'expedició de Carlemany, aliat amb els valís iemenites d'Al-Tagr al-Ala, per conquerir els territoris hispànics d'Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.
Nou!!: Francs і Setge de Saraqusta (778) · Veure més »
Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí
Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí ——, més conegut com a Sulayman ibn Yaqdhan, Sulayman al-Arabí o simplement al-Arabí (m. 780), fou valí de Barcelona (a. 777-780).
Nou!!: Francs і Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí · Veure més »
Tèncters
Els tèncters o tèuters (Tencteri o Teuteri, Τέγκτεροι) eren un poble germànic esmentat per primer cop per Juli Cèsar.
Nou!!: Francs і Tèncters · Veure més »
Teodobert I
Teodobert I (vers 500 – 547 o 548) va ser rei merovingi del regne franc de Reims (Austràsia) des del 533 fins a la seva mort.
Nou!!: Francs і Teodobert I · Veure més »
Teodoric I d'Austràsia
Teodoric I (vers 485-533) va regnar com a rei merovingi d'Austràsia, amb capital a Reims, des del 511 fins a la seva mort.
Nou!!: Francs і Teodoric I d'Austràsia · Veure més »
Toxandris
Els toxandris (llatí: Toxandri, Texuandri o Taxandri) foren un poble germànic de la Gàl·lia Belga esmentat per Plini el vell, qui diu en llatí: «A Scaldi incolunt extera toxandri pluribus nominibus.
Nou!!: Francs і Toxandris · Veure més »
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Nou!!: Francs і Troia · Veure més »
Tubants
Els tubants (llatí: Tubantes) foren una tribu germànica, aliada als queruscs, que vivia entre el Rin i l'IJssel, i més tard (al començament de l'Imperi) al sud del riu Lippe, en un districte prèviament ocupat pels sigambris.
Nou!!: Francs і Tubants · Veure més »
Turingis
Els turingis van ser un poble germànic originari de Turíngia (estat federat alemany).
Nou!!: Francs і Turingis · Veure més »
Usípetes
Els usípetes ((Ūsīpĕtes), usipes o usips (en Ūsīpi), eren una tribu germànica emparentada amb els tèncters, amb els quals van viure un temps, fins que van travessar junts el Rin, on Juli Cèsar els va atacar a traïció i els va derrotar. Després del desastre, els usípetes supervivents es van retirar a l'altre costat del riu, i els sigambris els van acollir i els van cedir un districte al nord del riu Lúpia, on abans havien viscut els camavis i tubants, i on vivien encara en temps de Tàcit a la segona meitat del. Abans s'havien enfrontat a Germànic Cèsar quan tornava del país dels marsignes. Estrabó els anomena usips, i Claudi Ptolemeu uisps o visps, que alguns creuen que era el mateix poble que els vispi, i si els relats de Ptolemeu fossin certs, semblaria que els usípetes van emigrar cap al sud, a la zona de l'alt Rin. L'any 70 van participar al setge de Magúncia, diu Tàcit, i l'any 83 un contingent d'aquest poble prestava servei en l'exèrcit romà a Britània. A partir del ja no tornen a ser esmentats.
Nou!!: Francs і Usípetes · Veure més »
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
Nou!!: Francs і Valí · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Francs і Vàndals · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Francs і Visigots · Veure més »
240
El 240 (CCXL) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Francs і 240 · Veure més »
260
Sense descripció.
Nou!!: Francs і 260 · Veure més »
292
Sense descripció.
Nou!!: Francs і 292 · Veure més »
410
El 410 (CDX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Francs і 410 · Veure més »
507
L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Francs і 507 · Veure més »
532
Sense descripció.
Nou!!: Francs і 532 · Veure més »
533
Sense descripció.
Nou!!: Francs і 533 · Veure més »
534
Sense descripció.
Nou!!: Francs і 534 · Veure més »
732
Sense descripció.
Nou!!: Francs і 732 · Veure més »
737
El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Francs і 737 · Veure més »
752
El 752 (DCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Francs і 752 · Veure més »
759
Sense descripció.
Nou!!: Francs і 759 · Veure més »
777
Sense descripció.
Nou!!: Francs і 777 · Veure més »
778
;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.
Nou!!: Francs і 778 · Veure més »
843
Sense descripció.
Nou!!: Francs і 843 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aturis, Franc (poble germànic), Franc (poble), Franca, Poble franc.
