Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Khildebert I

Índex Khildebert I

Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).

29 les relacions: Abadia de Saint-Germain-des-Prés, Amalaric, Arianisme, Armòrica, Bàrcino, Bretanya, Canal de la Mànega, Clodomir, Clodoveu I, Clotari I, Clotilde de Borgonya, Dinastia Merovíngia, Franc, Francs salis, Godomar III, Orleans, París, Regne Franc, Reims, Riu Somme, Soissons, Teodoric I d'Austràsia, Vicenç d'Osca, Visigots, 13 de desembre, 496, 511, 531, 558.

Abadia de Saint-Germain-des-Prés

Gravat de l'abadia, del segle XVII. L'Abadia de Saint-Germain-des-Prés fou un antic establiment religiós de França prop de París, avui al barri de Saint-Germain-des-Prés a París (6è arrondissement de París) que va existir fins a la revolució sent més tard església parroquial.

Nou!!: Khildebert I і Abadia de Saint-Germain-des-Prés · Veure més »

Amalaric

Amalaric (? - Barcelona, 531) fou rei dels visigots del 510 al 531.

Nou!!: Khildebert I і Amalaric · Veure més »

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del segle IV considerat heretgia pel catolicisme.

Nou!!: Khildebert I і Arianisme · Veure més »

Armòrica

Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia.

Nou!!: Khildebert I і Armòrica · Veure més »

Bàrcino

Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Khildebert I і Bàrcino · Veure més »

Bretanya

Bretanya (en bretó: Breizh; en gal·ló: Bertaèyn; en francès: Bretagne) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.

Nou!!: Khildebert I і Bretanya · Veure més »

Canal de la Mànega

Vista de satèl·lit del canal de la Mànega. El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb el mar del Nord.

Nou!!: Khildebert I і Canal de la Mànega · Veure més »

Clodomir

Divisió de la Gàl·lia a la mort de Clodoveu. Els territoris de Clodomir marcats en rosa Clodomir (495-524) va ser rei merovingi d'Orleans des del 511 fins a la seva mort en combat contra els borgonyesos.

Nou!!: Khildebert I і Clodomir · Veure més »

Clodoveu I

El Regne Franc a l'inici del regnat de Clodoveu. Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia.

Nou!!: Khildebert I і Clodoveu I · Veure més »

Clotari I

Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs des del 511 fins a la mort.

Nou!!: Khildebert I і Clotari I · Veure més »

Clotilde de Borgonya

Clotilde (en llatí CrotechildisSettipani, Pre Capetiens, pàg 57. Del germànic hrod (glòria) i hild (combat)) (Lió, Regne franc, 474-Tours, 3 de juny de 545) fou una princesa borgonyona, reina consort dels francs.

Nou!!: Khildebert I і Clotilde de Borgonya · Veure més »

Dinastia Merovíngia

L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.

Nou!!: Khildebert I і Dinastia Merovíngia · Veure més »

Franc

El franc és el nom de diverses unitats monetàries.

Nou!!: Khildebert I і Franc · Veure més »

Francs salis

Els Francs salis (en textos llatins: Salii) eren un subgrup dels primers francs, els quals apareixen en textos històrics a partir del segle III.

Nou!!: Khildebert I і Francs salis · Veure més »

Godomar III

Godomar III, Godemar, Gondemar, Gondomar o Gundomar, fou el darrer rei dels burgundis, que va regnar del 524 al 534.

Nou!!: Khildebert I і Godomar III · Veure més »

Orleans

Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Khildebert I і Orleans · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Khildebert I і París · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el segle cinquè.

Nou!!: Khildebert I і Regne Franc · Veure més »

Reims

Reims és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Khildebert I і Reims · Veure més »

Riu Somme

El riu Somme (del cèltic som "tranquil") és un riu de la Picardia que dóna nom al departament homònim.

Nou!!: Khildebert I і Riu Somme · Veure més »

Soissons

Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Khildebert I і Soissons · Veure més »

Teodoric I d'Austràsia

Teodoric I (vers 485-533) va regnar com a rei merovingi d'Austràsia, amb capital a Reims, des del 511 fins a la seva mort.

Nou!!: Khildebert I і Teodoric I d'Austràsia · Veure més »

Vicenç d'Osca

Sant Vicenç Màrtir (o Vicent a València), conegut també com a Sant Vicent de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, segle III – València, c. 304) fou un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa.

Nou!!: Khildebert I і Vicenç d'Osca · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Khildebert I і Visigots · Veure més »

13 de desembre

El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Khildebert I і 13 de desembre · Veure més »

496

Sense descripció.

Nou!!: Khildebert I і 496 · Veure més »

511

Sense descripció.

Nou!!: Khildebert I і 511 · Veure més »

531

Sense descripció.

Nou!!: Khildebert I і 531 · Veure més »

558

Sense descripció.

Nou!!: Khildebert I і 558 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »